Accés més ràpid que el navegador!
43 les relacions: Alemany, Barcelona, Blas Rafael de Quintana y de Aguilar, Castellà, Catalans, Català, Cervera, Clàssic, Col·legi de Cordelles, Dret, Dret canònic, Dret civil, Dret romà, Epigrafia, Francès, Gran Enciclopèdia Catalana, Grec, Gregori Maians i Siscar, Historiador, Jurista, Llatí, Manuel d'Alòs i de Rius, Miquel Gonser i Andreu, Montfalcó, Montfalcó d'Ossó, Prima, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Cervera, 11 de novembre, 1688, 1706, 1715, 1718, 1722, 1727, 1730, 1734, 1743, 1751, 1762, 1777, 5 d'abril.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Alemany · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Barcelona · Veure més »
Blas Rafael de Quintana y de Aguilar
Blas Rafael de Quintana y de Aguilar (Calanda 1702 - Cervera 1762), fou canonge de Barcelona i canceller de la Universitat de Cervera.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Blas Rafael de Quintana y de Aguilar · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Castellà · Veure més »
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Catalans · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Català · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Cervera · Veure més »
Clàssic
s. El terme clàssic fa referència a un conjunt difús i alhora ampli de conceptes estètics que abracen la majoria de disciplines artístiques considerades canòniques.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Clàssic · Veure més »
Col·legi de Cordelles
El Col·legi de Cordelles, o Col·legi de Santa Maria i de Sant Jaume (el nom complet era Imperial i Reial Seminari de Nobles de Cordelles), fou una institució educativa de Barcelona.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Col·legi de Cordelles · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Dret · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Dret canònic · Veure més »
Dret civil
El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Dret civil · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Dret romà · Veure més »
Epigrafia
Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Epigrafia · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Francès · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Grec · Veure més »
Gregori Maians i Siscar
Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Gregori Maians i Siscar · Veure més »
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Historiador · Veure més »
Jurista
Jurista (del llatí iurista, amb l'arrel ius que significa justícia) defineix a la persona que estudia dret i que exerceix una professió jurídica.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Jurista · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Llatí · Veure més »
Manuel d'Alòs i de Rius
Manuel d'Alòs i de Rius (s. XVIII-1752).
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Manuel d'Alòs i de Rius · Veure més »
Miquel Gonser i Andreu
Miquel Gonser (Berga o Cervera, 1697 - Sarrià, 17 d'octubre de 1743) fou Mestrescola de la la Seu Vella de Lleida i catedràtic de Cànons.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Miquel Gonser i Andreu · Veure més »
Montfalcó
* Montfalcó d'Ossó o Montfalcó d'Agramunt o Montfalcó de Mossèn Meca, entitat de població al municipi d'Ossó de Sió a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Montfalcó · Veure més »
Montfalcó d'Ossó
Montfalcó d'Ossó, o Montfalcó d'Agramunt, és una entitat de població del municipi d'Ossó de Sió a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Montfalcó d'Ossó · Veure més »
Prima
Prima és l'hora de l'oració al matí, era una de les hores canòniques que es cantava aproximadament una hora després de l'alba (cap a les sis del matí), basada en tres salms i la lectura de la Bíblia.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Prima · Veure més »
Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (RABLB) és una societat literària creada a Barcelona el 1729 per Segimon Comas i Vilar, Bernat Antoni de Boixadors, comte de Peralada i altres intel·lectuals barcelonins, preocupats pel trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera, l'ensenyament del jovent i la divulgació de la història de Catalunya.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona · Veure més »
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Universitat de Barcelona · Veure més »
Universitat de Cervera
La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і Universitat de Cervera · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 11 de novembre · Veure més »
1688
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 1688 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 1706 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 1715 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 1718 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 1722 · Veure més »
1727
Sense descripció.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 1727 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 1730 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 1734 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 1743 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 1751 · Veure més »
1762
Sense descripció.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 1762 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 1777 · Veure més »
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Josep Finestres i Monsalvo і 5 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Josep Finestres, Josep Finestres i de Monsalvo.
