Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pirineus

Índex Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

455 les relacions: A-14, A9, Acs, Adrall, Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell, Aeroport de Barcelona-El Prat, Aeroport de Girona - Costa Brava, Aeroport de la Llavanera, Aeroport de Lleida-Alguaire, Aeroport de Sant Sebastià, Aeroport de Tolosa-Blagnac, Aglí, Airenosis, Al-Àndalus, Almesquera, Alps, Alt Berguedà, Alt Pirineu i Aran, Alta Cerdanya, Alta Garona, Alts Pirineus, Andorra, Andorra la Vella, Andosins, Anníbal Barca, Aquitània, Aragó, Aragonès, Arbre fruiter, Argila, Arieja, Art preromànic, Art romànic, Art romànic a Catalunya, Aude, Aufrany comú, Autopista, Autopista de la Mediterrània, Avet, Avet blanc, Ós bru, Éssera, Àlaba, Baiona, Banhèras de Luishon, Basc, Batalla de Roncesvalls, Baztan, Bearn, Bebrics (Pirineus), ..., Berguedà, Bidasoa, Bigorra, Bilbao, Biscaia, Bretxa de Rotllan, Bruc, Cabra pirinenca, Calç, Camí de Sant Jaume, Camí dels bons homes, Canfranc, Canigó, Canyó d'Añisclo, Cap de Creus, Capcir, Carcassona, Carlemany, Carlit, Casa de la Vall, Castanyer, Castel·lans, Castell, Castell de Montsegur, Castell de Querbús, Castellà, Castells càtars, Català, Catalunya, Catalunya del Nord, Cérvols, Celtes, Celtibers, Cenozoic, Cerdanya, Ceret, Ceretans, Cervera de la Marenda, Cinca, Circ de Gavarnia, Circ de Marcadau, Circ de Tromosa, Circ glacial, Ciutadella de Montlluís, Clima, Clima atlàntic, Clima de muntanya, Clima mediterrani, Coll del Pertús, Comapedrosa, Comtat de Barcelona, Comunitat autònoma, Comunitat autònoma del País Basc, Conat, Conflent, Conglomerat, Congost (hidrografia), Congost de Mont-rebei, Constitució espanyola de 1978, Copa dels Pirineus, Copa Pirineus de rugbi, Corona d'Aragó, Costa Brava, Cremallera de Núria, Cretaci inferior, Cromlec, Dècada del 1990, Democràcia parlamentària, Diodor de Sicília, Duana, Ebre, Eina (Cerdanya), El Camí, El Pertús, El Pont de Suert, Elizondo, Els Banys i Palaldà, Els Encantats, Embassament, Endemisme, Enveig, Eocè, Erosió, Errobi, Escandinàvia, Escurçó pirinenc, Esglésies romàniques de la Vall de Boí, Eslovènia, Espanya, Espècie, Esports d'hivern, Esquí, Est, Estació de la Tor de Querol, Estació Internacional de Canfranc, Estany de Sant Maurici, Estivella, Europa, Euroregió Pirineus Mediterrània, Exònim, Fada, Faig, Falcó, Fenolleda, Figueres (Alt Empordà), Fluvià, Foix (Occitània), Follet, Font, Font-romeu, Odelló i Vià, Fort Libèria, França, Francès, Frontera França-Espanya, Gall fer comú, Garona, Gascunya, Gave, Gave de Pau, Gállego, Gegant (mitologia), Geologia, Gibraltar, Girona, Glacera, Gneis, Golf de Biscaia, Gorges de Carançà, Gos de muntanya dels Pirineus, GR 10 (França), GR 11, GR 7, Granit, Grec antic, Gres, Guerra Civil espanyola, Hèracles, Hórreo, Hendaia, Hispània, Història d'Andorra, Història d'Espanya, Història d'Occitània, Història de Catalunya, Història de França, Història de l'Aragó, Història de Navarra, Iacetans, Imperi Romà, Indústria, Invasió de la Vall d'Aran (1944), Iparralde, Iris (gènere), Irun, Isard, Istme, Jaca, Jújols, L'Aïnsa, L'Albera (subcomarca), La Jonquera, La Pobla de Segur, La Seu d'Urgell, La Tor de Querol, La Vall de Boí, Lamina, Landa (vegetació), Lapurdi, Larrun, Línia d'alta velocitat, Línia Lleida - la Pobla de Segur, Línia Ripoll-Puigcerdà, Linx ibèric, Llac, Llac de la Bollosa, Llangardaix pirinenc, Lleida, Llenguadoc, Llenguadoc-Rosselló, Llevant (vent), Llista d'estacions d'esquí dels Pirineus, Llista de zones de protecció dels Pirineus, Llista UIAA dels 3.000 pirinencs, Llobregat, Llop, Lorda, Mag, Magrib, Mallos de Riglos, Mamífers, Maquis, Mar Cantàbrica, Mar Mediterrània, Marca Hispànica, Marcòlic groc, Marga, Marmota, Mètode Vauban, Mentet, Mesozoic, Metre, Migdia-Pirineus, Milà negre, Milà reial, Mina (enginyeria), Minairó, Mitologia grega, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Mont Perdut, Montardo, Montlluís, Muga, Muntanya, Muntanyisme, Mussol pirinenc, N-230, N-260, Narbona, Navarra, Nit de Sant Joan, Noedes, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Nord, Occità, Occitània, Oceà Atlàntic, Ocells, Oest, Oloron, Olot, Organització de les Nacions Unides, Orogènesi alpina, Orogènesi herciniana, Osca, País Basc, País de Foix, Paganisme, Paleozoic, Pallars Sobirà, Pamplona, Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera, París, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Parc Nacional dels Pirineus, Parc Natural de l'Alt Pirineu, Parc Natural de Pocets-Maladeta, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Patrimoni de la Humanitat, Pau (Occitània), Pedals de Foc, Pedra calcària, Pedraforca, Península Ibèrica, Penya-segat, Perdiu blanca, Perpinyà, Peu de muntanya, Pi (arbre), Pi de Conflent, Pic d'Aneto, Pic d'Anie, Pic de la Maladeta, Pic de Marboré, Pic de Vallibierna, Pic Maldito, Pica d'Estats, Pirene, Pirineu de Girona, Pirineus, Pirineus Atlàntics, Pirineus catalans, Pirineus Orientals, Pirineus TV, Piscicultura, Plutarc de Queronea, Pocets, Port de la Bonaigua, Portbou, Potok (Žilina), Prada, Prat, Prats de Molló, Prehistòria, Prepirineus, Puig, Puigcerdà, Puigmal, Puigmal (mitologia), Punta d'Astorg, Quercus, Ramaderia, Refugi de muntanya, Refugis del Pirineu català, Regió francesa, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Regne de Toledo, Regne Franc, Reichenbach im Kandertal, Reserva Natural del Bosc de la Maçana, Revolució Francesa, Ribagorça, Ripoll, Ripollès, Riu Ador, Riu Aragó, Riu Arieja, Riu Aude, RN 116, Roca ígnia, Roca metamòrfica, Roca sedimentària, Rododendre, Roma, Ruta de la Sal de la Vida, Ruta dels Segadors, Sant Joan de Peu de Port, Sant Sebastià, Sediment, Segle I aC, Segle IX aC, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Segre, Selva d'Irati, Senderisme, Senglar, Sequera, Serra de Corbera, Serra de l'Albera, Serra de Queralt (Berguedà), Serra del Cadí, Serralada, Solsonès, Somport, Sort, Subpirineu, Sud, Talpó pirinenc, Tarba, Tarraconense, Tèxtil, Túnel de Somport, Túnel de Viella, Tec, Ter, Terciari, Tet, Tolosa de Llenguadoc, Tractat dels Pirineus, Tren Groc, Trencalòs, Tritó pirinenc, Turisme, Turisme ecològic, Turisme rural, UNESCO, Universitat Internacional de Catalunya, Vaca bruna dels Pirineus, Vaca pirinenca, Valira, Vall d'Aezkoa, Vall d'Aran, Vall d'Aussau, Vall d'Àneu, Vall d'Ordesa, Vall de Benasc, Vall de Camprodon, Vall de Cardós, Vall de l'Aragó, Vall de Núria, Vall de Ribes, Vall de Roncal, Vall de Tena, Vall del Madriu-Perafita-Claror, Vall Fosca, Vascons, Viella, Vilafranca de Conflent, Vinya, Vinyamala, Visigots, Voltor comú, Voltor negre, Xoriguer comú, Zugarramurdi, 1137, 1271, 133 aC, 1659, 1978, 1979, 1991, 1996, 1998, 2001, 219 aC, 44 aC, 507, 711, 795, 801, 825. Ampliar l'índex (405 més) »

A-14

L'A-14 o Autovia de la Ribagorça (Autovía de la Ribagorza, oficialment) serà una autovia d'accés al Pirineu i a França, d'una longitud total aproximada de 94,97 km.

Nou!!: Pirineus і A-14 · Veure més »

A9

LA9 E-15 és el tram de l'autopista E-15 que discorre pel Llenguadoc i la Catalunya Nord, al sud de l'Estat Francès, i enllaça amb l'AP-7 catalana.

Nou!!: Pirineus і A9 · Veure més »

Acs

Acs (en occità, en francès Ax-les-Thermes) és un municipi occità del Departament de l'Arieja, a Occitània,.

Nou!!: Pirineus і Acs · Veure més »

Adrall

Entrada sud on s'apleguen la N-260 i la C-14 El poble des de l'altra riba del Segre. Adrall és un nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell.

Nou!!: Pirineus і Adrall · Veure més »

Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell

Helicopter militar durant els aiguats del 1982. L'Aeroport de la Seu d'Urgell, comercialment Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell (codi d'aeroport ICAO LESU, IATA LEU), és una instal·lació aeroportuària propietat de la Generalitat de Catalunya que acull vols d'aviació general i d'emergència i des del 8 de gener de 2015 pot rebre aviació comercial.

Nou!!: Pirineus і Aeroport Andorra - la Seu d'Urgell · Veure més »

Aeroport de Barcelona-El Prat

L'aeroport de Barcelona o aeroport del Prat, oficialment Aeroport de Barcelona-El Prat, és un aeroport que dóna servei a la ciutat de Barcelona i a Catalunya en general.

Nou!!: Pirineus і Aeroport de Barcelona-El Prat · Veure més »

Aeroport de Girona - Costa Brava

L'Aeroport de Girona – Costa Brava és un aeroport que hi ha al poble de Salitja, dins el municipi de Vilobí d'Onyar, a uns deu quilòmetres al sud de la ciutat de Girona, i disposa de bones vies de comunicació amb Girona, la Costa Brava, Barcelona i els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Aeroport de Girona - Costa Brava · Veure més »

Aeroport de la Llavanera

LAeroport de la Llavanera, o Aeroport de Perpinyà-Ribesaltes (en francès: Aéroport de Perpignan-Rivesaltes) és un aeroport localitzat a 5 km al nord de Perpinyà i a prop de les localitats de Paretstortes i Ribesaltes, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Aeroport de la Llavanera · Veure més »

Aeroport de Lleida-Alguaire

L'Aeroport de Lleida-Alguaire és un aeroport que dóna servei a la ciutat de Lleida i les comarques properes.

Nou!!: Pirineus і Aeroport de Lleida-Alguaire · Veure més »

Aeroport de Sant Sebastià

L’Aeroport de Sant Sebastià és un aeroport espanyol a 22 km de la ciutat de Sant Sebastià, en el municipi d'Hondarribia, Guipúscoa, al costat de la frontera entre Espanya i França.

Nou!!: Pirineus і Aeroport de Sant Sebastià · Veure més »

Aeroport de Tolosa-Blagnac

L'Aeroport de Tolosa-Blagnac (en francès: Aéroport de Toulouse-Blagnac) és un aeroport localitzat a 6,7 km al nord-oest de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc i a tres quilòmetres al sud de la localitat de Blagnac, dins el departament francès de l'Alta Garona.

Nou!!: Pirineus і Aeroport de Tolosa-Blagnac · Veure més »

Aglí

L'Aglí a Cases de Pena (sud) L'Aglí a Cases de Pena (nord) LAglí (en occità Aglin) és un riu occità i nord-català, nascut a Occitània, al departament francès de l'Aude i que desemboca en el Mediterrani a la plana del Rosselló.

Nou!!: Pirineus і Aglí · Veure més »

Airenosis

Els airenosis o arenosins (llatí Arenosii, Aerenosii o Airenosini, grec Αἰρηνοσίους) eren un poble que les fonts antigues identifiquen a la península Ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Airenosis · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Pirineus і Al-Àndalus · Veure més »

Almesquera

L'almesquera o rata (al)mesquera (ratolí trompeta nom vernacular al Conflent) (Galemys pyrenaicus) és una espècie de talp però semiaquàtica que és l'única representant del seu gènere.

Nou!!: Pirineus і Almesquera · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Pirineus і Alps · Veure més »

Alt Berguedà

L'Alt Berguedà és la zona muntanyosa del Berguedà, situada al nord de la comarca.

Nou!!: Pirineus і Alt Berguedà · Veure més »

Alt Pirineu i Aran

Alt Pirineu i Aran L'Alt Pirineu i Aran és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Alt Pirineu i Aran · Veure més »

Alta Cerdanya

Localització de l'Alta Cerdanya respecte al Departament dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Odelló Estació internacional de la Tor de Querol, on es troben el tren de via internacional de la SNCF procedent de Tolosa de Llenguadoc, el tren de la Renfe procedent de Puigcerdà i Barcelona, i el tren groc (a la foto) que comunica molts dels pobles de l'Alta Cerdanya amb el Conflent L'Alta Cerdanya és una comarca de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Alta Cerdanya · Veure més »

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Pirineus і Alta Garona · Veure més »

Alts Pirineus

Els Alts Pirineus (65) (en francès, Hautes-Pyrénées; en occità, Nauts Pirenèus / Hauts Pirenèus) són un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Pirineus і Alts Pirineus · Veure més »

Andorra

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Pirineus і Andorra · Veure més »

Andorra la Vella

Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.

Nou!!: Pirineus і Andorra la Vella · Veure més »

Andosins

Els andosins (potser del basc handia, 'gran'; en grec Λνδοσίνους) eren un poble preromà que les fonts antigues identifiquen a la península Ibèrica entre l'Ebre i els Pirineus sense més concreció, però que la historiografia ha localitzat tradicionalment a Andorra.

Nou!!: Pirineus і Andosins · Veure més »

Anníbal Barca

Anníbal, o Hanníbal, (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi cartaginès.

Nou!!: Pirineus і Anníbal Barca · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Pirineus і Aquitània · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Pirineus і Aragó · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Pirineus і Aragonès · Veure més »

Arbre fruiter

Cirerers de conreu ecològic, en secà al mes de maig de 2006 Un arbre fruiter és aquella espècie vegetal arbòria o arbustiva que es conrea principalment per obtenir el seu fruit en forma de fruita.

Nou!!: Pirineus і Arbre fruiter · Veure més »

Argila

L'argila és un material granular natural procedent de la descomposició de les roques feldespàtiques, compost principalment per silicats d'alumini hidratats: Les partícules d'argila, inferiors als 4 micròmetres de diàmetre, poden conformar un sòl homogeni (també anomenat argila) o bé formar part d'un sòl heterogeni (i en aquest cas l'argila és la fracció més fina del sòl).

Nou!!: Pirineus і Argila · Veure més »

Arieja

LArieja (en occità Arièja i en francès Ariège) és un departament francès (09) situat a la regió d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Arieja · Veure més »

Art preromànic

Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta Edat Mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art bizantí dins de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Pirineus і Art preromànic · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de finals del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental del segle XI al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Pirineus і Art romànic · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà. Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el segle XI fins ben entrat el XIII.

Nou!!: Pirineus і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Aude

L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.

Nou!!: Pirineus і Aude · Veure més »

Aufrany comú

L'aufrany, àguila blanca, voltor petit o voltor egipci (Neophron percnopterus), anomenada miloca, arpella o moixeta voltonera a les Illes Balears, és una au de la família dels accipítrids (com d'altres voltors), de la que és el representant amb menor envergadura (sobre 150 cm).

Nou!!: Pirineus і Aufrany comú · Veure més »

Autopista

Fotografia d'una autovia on es veuen els elements característics Una autopista és una carretera dissenyada per a la circulació a gran velocitat de molts vehicles.

Nou!!: Pirineus і Autopista · Veure més »

Autopista de la Mediterrània

Lautopista de la Mediterrània o és un eix que comunica tota la costa que banya la Mar Mediterrània, des de la frontera amb França, fins a Múrcia, i de Màlaga fins a Algesires, A-48 a Cadis passada La Línea de la Concepción.

Nou!!: Pirineus і Autopista de la Mediterrània · Veure més »

Avet

Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets (Abies) són un gènere de plantes coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae) que comprèn de 45 a 55 espècies.

Nou!!: Pirineus і Avet · Veure més »

Avet blanc

Il·lustració Els estròbils d'''Abies alba'' són erectes. És una espècie molt important per a la silvicultura. Lavet blanc o simplement avet (Abies alba) és un arbre perennifoli del gènere Abies (avets) de la família de les pinàcies.

Nou!!: Pirineus і Avet blanc · Veure més »

Ós bru

Lós bru (Ursus arctos) o óssa (al Pallars) és una espècie de mamífer que pertany a la família dels úrsids pròpia d'Euràsia i de Nord-amèrica.

Nou!!: Pirineus і Ós bru · Veure més »

Éssera

Riu Éssera L'Éssera és un riu aragonès, afluent, per l'esquerra, del Cinca, de 86 km.

Nou!!: Pirineus і Éssera · Veure més »

Àlaba

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (basc: Araba, castellà: Álava, oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Nou!!: Pirineus і Àlaba · Veure més »

Baiona

Baiona (en gascó i en basc Baiona, en francès i oficialment Bayonne) és una ciutat del sud-oest de França, situada en la confluència dels rius Niva i Ador, en el departament dels Pirineus Atlàntics.

Nou!!: Pirineus і Baiona · Veure més »

Banhèras de Luishon

Banhèras de Luishon o Luishon (nom occità) (en francès: Bagnères-de-Luchon, Luchon) és un municipi occità del Luixonès, a Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Banhèras de Luishon · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Pirineus і Basc · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Pirineus і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Baztan

Baztan és un municipi i alhora una comarca de Navarra, dins la ''merindad'' de Pamplona.

Nou!!: Pirineus і Baztan · Veure més »

Bearn

Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.

Nou!!: Pirineus і Bearn · Veure més »

Bebrics (Pirineus)

Els bebrics (llatí bebrici) foren un poble del grup dels ibers, que vivia a ambdós costats de les muntanyes dels Pirineus, al nord d'Aragó i regió de Foix.

Nou!!: Pirineus і Bebrics (Pirineus) · Veure més »

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Berguedà · Veure més »

Bidasoa

El Bidasoa és un riu basc conegut per la pesca de truita i salmó.

Nou!!: Pirineus і Bidasoa · Veure més »

Bigorra

Armes de la Bigorra Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió de Gascunya, que ocupa part del departament dels Alts Pirineus (França).

Nou!!: Pirineus і Bigorra · Veure més »

Bilbao

Bilbao o Bilbau (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

Nou!!: Pirineus і Bilbao · Veure més »

Biscaia

Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.

Nou!!: Pirineus і Biscaia · Veure més »

Bretxa de Rotllan

La bretxa de Rotllà (o Rotllan) és un impressionant esvoranc natural de 40 m d'ample i de 100 m d'alçària que s'obre als penya-segats situats sobre el circ de Gavarnia, als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Bretxa de Rotllan · Veure més »

Bruc

El gènere Erica inclou al voltant de 700 d'arbusts, anomenats brucs, pertanyents a la família de les ericàcies.

Nou!!: Pirineus і Bruc · Veure més »

Cabra pirinenca

La cabra pirinenca (Capra pyrenaica pyrenaica), popularment anomenada herc (segons el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el diccionari d'Enciclopèdia Catalana, erc (segons el Diccionari català-valencià-balear) o herc del Pirineu, és una subespècie de cabra hispànica, actualment extinta. El 5 de gener del 2000 en morí el darrer exemplar, Cèlia, que vivia als Pirineus. Aquesta subespècie de cabra ibèrica estava en perill d'extinció des de començament del segle XX, a causa principalment de l'excessiva pressió cinegètica. Es tracta de la segona subespècie de cabra ibèrica extinta directament per l'acció humana després que el "Mueyu" (Capra pyrenaica lusitanica), una altra varietat portuguesa, fos extinta el 1892. El seu pelatge més llarg i dens a l'hivern i la major grossària de la base de les banyes, tant als mascles com les femelles, la diferenciaven d'altres varietats ibèriques. El banyam o cornamenta de l'herc dels Pirineus era també la més llarga de les quatre subespècies que han habitat la península Ibèrica. El poeta Jacint Verdaguer la descrigué molt bé a la llibreta de notes d'excursió del 1882 al full 88v: 'L’herc hircus. Se troba en les muntanyes d’Espot. És més gros que un anoll vedell, i té les banyes amples com los braços, no ramoses.' Jacint Verdaguer va fer aparèixer també l'animal a L’Estany de Montcortés, aplegat a Rondalles: 'corrent darrere un herc, lo comte de Pallars muntat en son corser'.

Nou!!: Pirineus і Cabra pirinenca · Veure més »

Calç

La calç són diferents materials obtinguts de la cocció de la pedra calcària, principalment l'òxid de calci o calç viva, però també els seus derivats.

Nou!!: Pirineus і Calç · Veure més »

Camí de Sant Jaume

Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.

Nou!!: Pirineus і Camí de Sant Jaume · Veure més »

Camí dels bons homes

Crema de càtars (imatge de la ''Crònica de França'' o ''de St.'' ''Denis'') El camí dels Bons homes, o GR 107, és un itinerari, una ruta turística d'entre 185,71 i 205,2 quilòmetres entre el santuari de Queralt (Berguedà) i el castell de Montsegur (País de Foix, Occitània), que es pot fer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya.

Nou!!: Pirineus і Camí dels bons homes · Veure més »

Canfranc

Canfranc és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Pirineus і Canfranc · Veure més »

Canigó

El Canigó és una muntanya del Pirineu, situada entre les comarques nord-catalanes del Conflent i el Vallespir, tot i que el cim és íntegrament en el Conflent, entre les comunes de Taurinyà (est) i Vernet (oest).

Nou!!: Pirineus і Canigó · Veure més »

Canyó d'Añisclo

El canyó d'Añisclo des de l'indret d''''As Fuabas''. En primer terme es veu el ''Portiallo de Sercuet''. El Canyó d'Añisclo - Val d'Anyisclo en aragonès - és una vall dels Pirineus a Aragó inclosa totalment dins la comarca del Sobrarbe, que des de la muntanya (Mallo) de les Tres Sorores (Tres Serols) discorre durant 10 km fins a la desembocadura del barranc d'Aso al riu Bellós.

Nou!!: Pirineus і Canyó d'Añisclo · Veure més »

Cap de Creus

Far del cap de Creus El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord.

Nou!!: Pirineus і Cap de Creus · Veure més »

Capcir

Localització del Capcir respecte als Pirineus orientals. Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

Nou!!: Pirineus і Capcir · Veure més »

Carcassona

Carcassona (en occità Carcassona, pronunciat; en francès Carcassonne) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d' Occitània.

Nou!!: Pirineus і Carcassona · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Pirineus і Carlemany · Veure més »

Carlit

El Pic Carlit o la Pica del Carlit es troba al nord dels Pirineus axials i es tracta de la muntanya més alta de tota la Cerdanya (i de la Catalunya del Nord).

Nou!!: Pirineus і Carlit · Veure més »

Casa de la Vall

La Casa de la Vall és un edifici centenari situat a Andorra la Vella utilitzat com a seu del parlament, el Consell General d'Andorra des de la constitució del parlament andorrà i seu de l'antic Consell de la Terra.

Nou!!: Pirineus і Casa de la Vall · Veure més »

Castanyer

El castanyer, castanyer comú, castanyer europeu o castanyer mediterrani (Castanea sativa) és un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen a l'hivern.

Nou!!: Pirineus і Castanyer · Veure més »

Castel·lans

Els castel·lans (en llatí, castellani) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud del Pirineus, a l'oest dels Ausetans i a l'est dels iacetans.

Nou!!: Pirineus і Castel·lans · Veure més »

Castell

Façana del castell de Tarascó Un castell és una fortificació per a ús militar.

Nou!!: Pirineus і Castell · Veure més »

Castell de Montsegur

El castell de Montsegur se situa a la població homònima al País de Foix, departament francès de l'Arieja, al sud-oest de Carcassona, a Occitània, en un penyal (el puèg en occità o puig, en català), de 1.207 metres d'altitud.

Nou!!: Pirineus і Castell de Montsegur · Veure més »

Castell de Querbús

El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.

Nou!!: Pirineus і Castell de Querbús · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Pirineus і Castellà · Veure més »

Castells càtars

El terme castells càtars, així com castells del País Càtar, és una denominació utilitzada bàsicament pel turisme contemporani per designar un conjunt de castells ubicats en la regió occitana on es va desenvolupar majoritàriament el catarisme al segle XII.

Nou!!: Pirineus і Castells càtars · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Pirineus і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Pirineus і Catalunya · Veure més »

Catalunya del Nord

La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del Tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Pirineus і Catalunya del Nord · Veure més »

Cérvols

Els cérvols o cervos (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.

Nou!!: Pirineus і Cérvols · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Pirineus і Celtes · Veure més »

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Nou!!: Pirineus і Celtibers · Veure més »

Cenozoic

El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.

Nou!!: Pirineus і Cenozoic · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Pirineus і Cerdanya · Veure més »

Ceret

Ceret (en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Ceret · Veure més »

Ceretans

Els ceretans o cerretans foren un poble iber de la zona dels Pirineus: "l'existència d'uns ceretanos occidentals al Pirineu mig apareix a les fonts islàmiques dels segles VIII-IX, quan encara existien com a poble diferenciat, segons Guillermo Fatás en Ibn Hayyan, "Muqtabas", "Al'Udri", "Tarsi", a on es parla de la terra dels Certaniyyin o Sirtaniyyin, és a dir, els habitants de la terra Certana.

Nou!!: Pirineus і Ceretans · Veure més »

Cervera de la Marenda

Situació de la comuna de Cervera de la Marenda en el Rosselló Vista general del poble de Cervera Cervera de la Marenda (o simplement Cervera) (.

Nou!!: Pirineus і Cervera de la Marenda · Veure més »

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Nou!!: Pirineus і Cinca · Veure més »

Circ de Gavarnia

Circ de Gavarnia El circ de Gavarnia (en occità: circ de Gavarnia, en francès: cirque de Gavarnie) forma part del massís de mont Perdut, que va ser declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Pirineus і Circ de Gavarnia · Veure més »

Circ de Marcadau

Vall de Marcadau El circ de Marcadau, on comença la vall de Marcadau, és un circ glacial situat al vessant nord del Pirineu.

Nou!!: Pirineus і Circ de Marcadau · Veure més »

Circ de Tromosa

El circ de Tromosa (en francès:Troumouse) és un circ glacial que es troba al vessant nord del Pirineu, al departament dels Alts Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Circ de Tromosa · Veure més »

Circ glacial

Circ de Soaso, al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut al Pirineu aragonès. Un circ glacial és una vall amb forma d'amfiteatre format per l'acció erosiva d'una glacera, generalment per sobreexcavació, ja que els materials en estrats inferiors són de naturalesa més tova i són més fàcilment erosionables.

Nou!!: Pirineus і Circ glacial · Veure més »

Ciutadella de Montlluís

La Ciutadella de Montlluís és una fortificació que es troba a la vila de Montlluís, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Ciutadella de Montlluís · Veure més »

Clima

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió.

Nou!!: Pirineus і Clima · Veure més »

Clima atlàntic

Clima atlàntic El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.

Nou!!: Pirineus і Clima atlàntic · Veure més »

Clima de muntanya

Mapa de climes mundials, en marró el clima de muntanya Clima de muntanya, Clima d'alta muntanya o Clima alpí és un tipus de clima de caràcter azonal, és a dir, present en qualsevol latitud en llocs amb una altitud notablement superior al territori que l'envolta.

Nou!!: Pirineus і Clima de muntanya · Veure més »

Clima mediterrani

Zones considerades de clima mediterrani (en morat) Les zones de clima mediterrani segons la classificació climàtica de Köppen El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Nou!!: Pirineus і Clima mediterrani · Veure més »

Coll del Pertús

El coll del Pertús és un dels colls que permeten travessar els Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Coll del Pertús · Veure més »

Comapedrosa

El pic Alt de Comapedrosa (ortografiat tradicionalment Coma Pedrosa) és un cim dels Pirineus situat al nord-oest del principat d'Andorra, a la parròquia de la Massana, prop dels límits amb el Pallars Sobirà i el País de Foix.

Nou!!: Pirineus і Comapedrosa · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Pirineus і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comunitat autònoma

Mapa autonòmic de l'Estat espanyol Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Pirineus і Comunitat autònoma · Veure més »

Comunitat autònoma del País Basc

Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc, (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes), és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït actualment com una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Pirineus і Comunitat autònoma del País Basc · Veure més »

Conat

Conat (IPA:, oficialment en francès igual) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Pirineus і Conat · Veure més »

Conflent

Localització del Conflent respecte de la Catalunya del Nord El Canigó és l'element geogràfic referent al Conflent El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Pirineus і Conflent · Veure més »

Conglomerat

Conglomerat amb bauxita En geologia, un conglomerat és una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d'altres roques units per un ciment.

Nou!!: Pirineus і Conglomerat · Veure més »

Congost (hidrografia)

El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost, gorja (sovint en pl. gorges) o canyó és una fondalada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes o penyal, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.

Nou!!: Pirineus і Congost (hidrografia) · Veure més »

Congost de Mont-rebei

El congost de Mont-rebei és un paratge que forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei.

Nou!!: Pirineus і Congost de Mont-rebei · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Pirineus і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Copa dels Pirineus

Primera Copa Pirineus, 1910. Exposada al Museu del FC Barcelona. La Copa dels Pirineus, també coneguda com a Challenge dels Pirineus o Challenge Internacional del Sud de França, fou una competició de futbol per iniciativa del mecenes occità Monsieur Labat celebrada entre 1910 i 1914 amb la participació de clubs dels territoris al voltant dels Pirineus (Catalunya, País Basc, Llenguadoc, Migdia-Pirineus i Aquitània).

Nou!!: Pirineus і Copa dels Pirineus · Veure més »

Copa Pirineus de rugbi

L'any 1960 es produeix a la ciutat de Figueres una reunió entre membres de les federacions catalanes de rugbi a ambdós costats dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Copa Pirineus de rugbi · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Pirineus і Corona d'Aragó · Veure més »

Costa Brava

La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.

Nou!!: Pirineus і Costa Brava · Veure més »

Cremallera de Núria

Veterana composició formada per la màquina E1 i el cotxe 21 estacionada a la via 3 de l'estació de Núria. Durant els últims anys, complia la funció de tren d'emergència, però segons la normativa actual de seguretat, aquest tren no està homologat per circular amb viatgers entre Núria i Queralbs. El Cremallera de Núria és una línia ferroviària de tren cremallera que connecta Ribes de Freser amb Queralbs i la Vall de Núria, a la comarca del Ripollès.

Nou!!: Pirineus і Cremallera de Núria · Veure més »

Cretaci inferior

El Cretaci inferior és la més antiga de les dues grans subdivisions del període Cretaci.

Nou!!: Pirineus і Cretaci inferior · Veure més »

Cromlec

Representació en planta d'un '''Cromlec'''. Stonehenge, Anglaterra. Un cromlec és un monument megalític, format per pedres o menhirs clavats en el sòl i que adopten una forma circular o el·líptica, voltant un terreny.

Nou!!: Pirineus і Cromlec · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada de 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Pirineus і Dècada del 1990 · Veure més »

Democràcia parlamentària

Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.

Nou!!: Pirineus і Democràcia parlamentària · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus) fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August.

Nou!!: Pirineus і Diodor de Sicília · Veure més »

Duana

Duana (de l'àrab dīwān, "registre", "escriptori") és una oficina governamental oficial per al control de moviment d'entrades i sortides de mercaderies cap a l'exterior o provinents de l'exterior.

Nou!!: Pirineus і Duana · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Pirineus і Ebre · Veure més »

Eina (Cerdanya)

Eina (en francès Eyne) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Eina (Cerdanya) · Veure més »

El Camí

Una sortida del grup a la Marina Alta. El Camí és un itinerari senyalitzat de senderisme cultural que recorre les terres de parla catalana per fomentar la cohesió social i l'autoconeixement de tots aquests territoris.

Nou!!: Pirineus і El Camí · Veure més »

El Pertús

Situació de la comuna del Pertús en el Vallespir El Pertús ((/, en francès Le Perthus) o El Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és una petita població nord-catalana del Vallespir, amb terme comunal propi, situada en el coll del mateix nom. Forma nucli urbà conjutament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi de altempordanès de la Jonquera. Juntament amb l'Albera i les Cluses constitueix l'extrem oriental de la comarca a la qual pertany. Actualment, juntament amb les viles de Ceret i del Voló i els pobles de l'Albera, les Cluses, Montesquiu d'Albera, Morellàs i les Illes, la Roca d'Albera, Sant Genís de Fontanes, Sant Joan de Pladecorts, Sureda, Vilallonga dels Monts i Vivers forma part del cantó número 17, del Vallespir - l'Albera (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Ceret. Fins al 1836, el Pertús estava inclòs en els termes comunals de l'Albera i de les Cluses (el camí ral, l'actual carretera, formava el límit de les dues comunes), i hi havia l'única escola pública de tota la comuna de l'Albera.

Nou!!: Pirineus і El Pertús · Veure més »

El Pont de Suert

El Pont de Suert (o Lo Pont de Suert en català ribagorçà) és una vila i municipi, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Pirineus і El Pont de Suert · Veure més »

Elizondo

Vista d'Elizondo. Riu Baztan a Elizondo Elizondo és un llogaret a la Comunitat Foral de Navarra, capital de la vall del Baztan, a 57,5 quilòmetres de Pamplona, a la merindad de Pamplona.

Nou!!: Pirineus і Elizondo · Veure més »

Els Banys i Palaldà

Els Banys d'Arles i Palaldà, o, simplificadament, Els Banys i Palaldà (o) oficialment i en francès Amélie-les-Bains-Palalda) és una comuna nord-catalana de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord. El municipi actual és el resultat de la unió de tres antigues comunes: els Banys d'Arles, Palaldà o Palaudà (annexat el 1942) i Montalbà (de l'Església, de Paracolls o dels Banys) (annexat el 1962). El nom dAmélie és del 1840, en homenatge a la reina Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies, esposa de Lluís Felip I. Antigament ja hi havia unes termes romanes, però va ser amb el regne de Lluís Felip que el lloc va adquirir notorietat en privatitzar els banys. Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallestàvia i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir de Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

Nou!!: Pirineus і Els Banys i Palaldà · Veure més »

Els Encantats

Els Encantats són dues agulles –o dues puntes– d'una famosa muntanya situada als Pirineus, al sud de l'estany de Sant Maurici, a la riba dreta del riu Escrita, en sentit orogràfic.

Nou!!: Pirineus і Els Encantats · Veure més »

Embassament

Vista del pantà de Sau Es denomina embassament a l'acumulació d'aigua produïda per una obstrucció en el jaç d'un riu o rierol que tanca parcialment o totalment la seva llera.

Nou!!: Pirineus і Embassament · Veure més »

Endemisme

En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.

Nou!!: Pirineus і Endemisme · Veure més »

Enveig

Enveig (en francès Enveitg) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Enveig · Veure més »

Eocè

LEocè és la segona època del Paleogen, una de les subdivisions del Cenozoic.

Nou!!: Pirineus і Eocè · Veure més »

Erosió

Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. L'erosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).

Nou!!: Pirineus і Erosió · Veure més »

Errobi

El riu Errobi es troba al País Basc del Nord, Iparralde, en gascó es diu Niva i en francès, i oficialment, Nive.

Nou!!: Pirineus і Errobi · Veure més »

Escandinàvia

Mapa d'Escandinàvia i de l'Europa del Nord Escandinàvia a l'hivern, per gentilesa de la NASA Escandinàvia és una regió del nord d'Europa.

Nou!!: Pirineus і Escandinàvia · Veure més »

Escurçó pirinenc

L'escurçó pirinenc (Vipera aspis) és un ofidi d'aspecte rabassut, però més estilitzat que els altres escurçons.

Nou!!: Pirineus і Escurçó pirinenc · Veure més »

Esglésies romàniques de la Vall de Boí

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll El conjunt d'Esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 30 de novembre del 2000 i inscrit en anglès com a Catalan Romanesque Churches of the Vall de Boí en la World Heritage List, comprèn un total de nou esglésies del romànic català situades en diferents pobles del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

Nou!!: Pirineus і Esglésies romàniques de la Vall de Boí · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Pirineus і Eslovènia · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Pirineus і Espanya · Veure més »

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Nou!!: Pirineus і Espècie · Veure més »

Esports d'hivern

Els esports d'hivern són qualsevol modalitat esportiva relacionada amb la neu i el gel, ja sigui natural o artificial.

Nou!!: Pirineus і Esports d'hivern · Veure més »

Esquí

Esquiadors alpins tot girant. Lesquí és l'esport d'hivern i activitat humana que consisteix a lliscar sobre la neu, fent servir esquís (originàriament taules de fusta, ara sovint fetes de fibra de vidre o compostos semblants) o bé una única taula lligat/s als peus fent servir fixacions (snowboard).

Nou!!: Pirineus і Esquí · Veure més »

Est

L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.

Nou!!: Pirineus і Est · Veure més »

Estació de la Tor de Querol

La Tor de Querol o la Tor de Querol - Enveig (oficialment en francès Latour-de-Carol–Enveitg) és una estació de ferrocarril situada al municipi nord-català d'Enveig (Alta Cerdanya), propera al poble de la Tor de Querol.

Nou!!: Pirineus і Estació de la Tor de Querol · Veure més »

Estació Internacional de Canfranc

L'Estació Internacional de Canfranc és una estació de ferrocarril situada al municipi espanyol de Canfranc-Estació, a la província d'Osca, molt a prop de la frontera amb França.

Nou!!: Pirineus і Estació Internacional de Canfranc · Veure més »

Estany de Sant Maurici

L'estany de Sant Maurici és un llac pirinenc situat al terme del municipi d'Espot, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Nou!!: Pirineus і Estany de Sant Maurici · Veure més »

Estivella

Estivella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Pirineus і Estivella · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Pirineus і Europa · Veure més »

Euroregió Pirineus Mediterrània

Mapa de l'Euroregió L'Euroregió Pirineus Mediterrània (en aragonès, Eurorrechión Pireneus Mediterrania; en castellà, Eurorregión Pirineos Mediterráneo; en francès, Eurorégion Pyrénées-Méditerranée; en occità, Euroregion Pirenèus-Mediterranèa), nascuda el 29 d'octubre de 2004, és un projecte de cooperació política entre Catalunya, les Illes Balears, l'Aragó, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Euroregió Pirineus Mediterrània · Veure més »

Exònim

Un exònim és l'adaptació tradicional d'un etnònim o d'un topònim (i en aquest cas es parla d'un exotopònim) en una llengua que no és aquella pròpia d'aquell lloc o ètnia.

Nou!!: Pirineus і Exònim · Veure més »

Fada

Una fada pintada per Sophie Anderson Les fades (del llatí fata) són esperits de la naturalesa que tenen cura de mantenir l'equilibri d'aquesta.

Nou!!: Pirineus і Fada · Veure més »

Faig

La Fageda d'en Jordà, bosc situat a Santa Pau (Garrotxa) Mapa de distribució del faig. A Anglaterra i Noruega es considera espècie introduïda ''Fagus sylvatica'' El faig (Fagus sylvatica) és un arbre gran i corpulent del gènere Fagus i de la família Fagaceae.

Nou!!: Pirineus і Faig · Veure més »

Falcó

Falcó és el nom comú que s'aplica a la major part de les espècies del gènere Falco, que són ocells rapinyaires de la família dels falcònids (Falconidae).

Nou!!: Pirineus і Falcó · Veure més »

Fenolleda

Localització de la Fenolleda dins dels Pirineus orientals. La Fenolleda o el Fenolledès (en occità: Fenolhedés o la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Pirineus і Fenolleda · Veure més »

Figueres (Alt Empordà)

Figueres és la ciutat capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Pirineus і Figueres (Alt Empordà) · Veure més »

Fluvià

El Fluvià és un riu del Pirineu Oriental.

Nou!!: Pirineus і Fluvià · Veure més »

Foix (Occitània)

Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.

Nou!!: Pirineus і Foix (Occitània) · Veure més »

Follet

El follet (de foll) és un personatge mitològic català.

Nou!!: Pirineus і Follet · Veure més »

Font

Font Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.

Nou!!: Pirineus і Font · Veure més »

Font-romeu, Odelló i Vià

Font-romeu, Odelló i Vià (oficialment i en francès: Font-Romeu-Odeillo-Via) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Font-romeu, Odelló i Vià · Veure més »

Fort Libèria

El Fort Libèria és una fortificació de la vila i comuna de Vilafranca de Conflent, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Fort Libèria · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Pirineus і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Pirineus і Francès · Veure més »

Frontera França-Espanya

Frontera entre Espanya i França amb Andorra Frontera a Portalet d'Aneu. Fita que indica la frontera entre Llívia i Angostrina i Vilanova de les Escaldes. La frontera estatal franco-espanyola és la frontera entre l'Estat espanyol i l'Estat francès.

Nou!!: Pirineus і Frontera França-Espanya · Veure més »

Gall fer comú

El gall fer, gall de bosc o gall salvatge, també conegut com a indiot salvatge (Tetrao urogallus), és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gal·linacis dels Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Gall fer comú · Veure més »

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Vall d'Aran i França.

Nou!!: Pirineus і Garona · Veure més »

Gascunya

Domini lingüístic del gascó, amb els noms de les poblacions amb la seva forma oficial en lletra recta (totes en francès excepte Viella) i en gascó en cursiva. Cal notar que la ciutat de Tolosa de Llenguadoc pertany al domini del llenguadocià llevats dos barris més occidentals, el de Sant Simó (Sent Simon en gascó, Saint Simon en francès) i el de Sant Marti del Toix (Sent Martin de Toish en gascó, Sant Martin du Touch en francès) que són poblets gascons que van ser incorporats a la ciutat de Tolosa). Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Pirineus і Gascunya · Veure més »

Gave

El gave de Pau quan passa per sota el pont d'Orthez Un gave (del gascó gabe) és el nom genèric que es dóna a un curs d'aigua, gran o petit, al Bearn o a la Bigorra, en el territori dels Pirineus atlàntics, els Alts Pirineus i a Chalosse.

Nou!!: Pirineus і Gave · Veure més »

Gave de Pau

Pau El Gave de Pau entre Argagnon i Maslacq El Gave de Pau és un riu occità situat al sud-oest de França.

Nou!!: Pirineus і Gave de Pau · Veure més »

Gállego

El Gállego és un afluent del marge esquerre de l'Ebre.

Nou!!: Pirineus і Gállego · Veure més »

Gegant (mitologia)

Representació moderna d'un gegant mitológic El gegant és un monstre mitològic que apareix a gairebé totes les cultures.

Nou!!: Pirineus і Gegant (mitologia) · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre d'altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que se solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia va ser Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Pirineus і Geologia · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Pirineus і Gibraltar · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Pirineus і Girona · Veure més »

Glacera

Una glacera és una massa gruixuda de gel que s'origina en la superfície terrestre per acumulació, compactació i recristal·lització de la neu, als llocs on per l'abundància de precipitacions i les baixes temperatures la neu acumulada no arriba a fondre's completament, i que mostra proves de flux en el passat o en l'actualitat.

Nou!!: Pirineus і Glacera · Veure més »

Gneis

El gneis és una roca metamòrfica que es pot formar a partir de roques sedimentàries (paragneis) o de roques plutòniques, com el granit (ortogneis).

Nou!!: Pirineus і Gneis · Veure més »

Golf de Biscaia

El golf de Biscaia (en castellà: Golfo de Vizcaya, en basc: Bizkaiko golkoa, en francès: golfe de Gascogne, en gallec: O golfo de Biscaia, en occità: golf de Gasconha, en bretó: Pleg-mor Gwaskogn) és un ampli golf de l'oceà Atlàntic Nord localitzat a la part occidental d'Europa.

Nou!!: Pirineus і Golf de Biscaia · Veure més »

Gorges de Carançà

Les Gorges de Carençà són un congost situat en el terme comunal de Toès i Entrevalls, a la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Gorges de Carançà · Veure més »

Gos de muntanya dels Pirineus

El Gos de muntanya dels Pirineus, també conegut per Muntanya dels Pirineus i Gran Pirineu (en occità: paton), és una raça de gos grossa i majestuosa, emprada tradicionalment per a la protecció del bestiar (gos pastor de guarda, gos ramader o ca de bestiar) a les pastures del Pirineu (especialment ovelles), i com a gos guardià.

Nou!!: Pirineus і Gos de muntanya dels Pirineus · Veure més »

GR 10 (França)

GR10 Harrieta El GR 10 és un sender de gran recorregut francés que recorre longitudinalment elsPirineus.

Nou!!: Pirineus і GR 10 (França) · Veure més »

GR 11

Marca característica del GR 11 El GR 11, o Sender del Pirineu, és un sender de gran recorregut que recorre els Pirineus pel seu vessant sud, des del Cantàbric fins a la Mediterrània, travessant pics, valls, poblets, boscos i serralades d'una gran bellesa i valor natural.

Nou!!: Pirineus і GR 11 · Veure més »

GR 7

El GR 7 és un sender de gran recorregut que transcorre l'est i sud-est de la península Ibèrica, des d'Andorra fins a l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Pirineus і GR 7 · Veure més »

Granit

Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.

Nou!!: Pirineus і Granit · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Pirineus і Grec antic · Veure més »

Gres

Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.

Nou!!: Pirineus і Gres · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Pirineus і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Hèracles

En la mitologia grega, Hèracles o Heraclès (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlceides o Alcaeus), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, néta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

Nou!!: Pirineus і Hèracles · Veure més »

Hórreo

Hórreo a Riaño Un hórreo és un graner construït en fusta o pedra, que s'eleva del sòl mitjançant pilars o pegollos, que estan acabats en unes plaques o tornarratas per a evitar l'accés de ratolins i que sol disposar de parets amb ranures perquè es ventile l'interior.

Nou!!: Pirineus і Hórreo · Veure més »

Hendaia

Hendaia (en francès i oficialment Hendaye) és una localitat francesa del departament dels Pirineus Atlàntics en el territori basc de Lapurdi al País Basc del Nord.

Nou!!: Pirineus і Hendaia · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Pirineus і Hispània · Veure més »

Història d'Andorra

La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribueix a l'emperador Carlemany la seva fundació.

Nou!!: Pirineus і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'imperi espanyol, fins a la formació del modern Estat-nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Pirineus і Història d'Espanya · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment a molts territoris occitans. Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Burdeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand. La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Pirineus і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Catalunya

Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Pirineus і Història de Catalunya · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Pirineus і Història de França · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'Edat mitjana.

Nou!!: Pirineus і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de Navarra

Navarra Escut del Regne de Navarra La història de Navarra narra els esdeveniments que han tingut lloc a Navarra des dels temps dels primers pobladors, a la prehistòria, fins a l'actualitat.

Nou!!: Pirineus і Història de Navarra · Veure més »

Iacetans

Els iacetans (iaccetani) o jacetans foren un dels pobles ibers principals del sud dels Pirineus a l'est dels vascons i al nord dels ilergets.

Nou!!: Pirineus і Iacetans · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Pirineus і Imperi Romà · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Pirineus і Indústria · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1944)

La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.

Nou!!: Pirineus і Invasió de la Vall d'Aran (1944) · Veure més »

Iparralde

Iparralde o País Basc del Nord (en basc Iparralde o Ipar Euskal Herria) és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa.

Nou!!: Pirineus і Iparralde · Veure més »

Iris (gènere)

Iris és un gènere de plantes amb flor monocotiledònies de la família de les iridàcies (Iridaceae).

Nou!!: Pirineus і Iris (gènere) · Veure més »

Irun

Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc.

Nou!!: Pirineus і Irun · Veure més »

Isard

L'isard o camussa (Rupicapra rupicapra) és un bòvid, concretament un tipus de cabra salvatge, originari del centre i sud d'Europa i Àsia Menor.

Nou!!: Pirineus і Isard · Veure més »

Istme

Istme que connecta les parts nord i sud de l'illa Bruny, a Tasmània, Austràlia. Un istme (del grec ισθμός, isthmos) és l'estrenyiment de terra que uneix a través de la mar dues zones de terra més grans, com poden ser continents, una península amb un continent o dues parts d'una illa.

Nou!!: Pirineus і Istme · Veure més »

Jaca

Jaca (Chaca en aragonès) és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Jaca · Veure més »

Jújols

Jújols (oficialment en francès igual, però sense accent) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Jújols · Veure més »

L'Aïnsa

L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.

Nou!!: Pirineus і L'Aïnsa · Veure més »

L'Albera (subcomarca)

Paisatge vinícola de l'Albera, a prop de Sant Genís de Fontanes L'Albera és una subcomarca del Rosselló i abasta la part nord-oriental de la Serra de l'Albera fins al darrer tram del riu Tec, fitant al nord amb la Plana de Perpinyà i a l'oest amb el Baix Vallespir.

Nou!!: Pirineus і L'Albera (subcomarca) · Veure més »

La Jonquera

La Jonquera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Pirineus і La Jonquera · Veure més »

La Pobla de Segur

Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Pirineus і La Pobla de Segur · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat situada al Pirineu català, capital de la comarca de l'Alt Urgell, a la província de Lleida, cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell i va ser el cap de l'antic comtat d'Urgell.

Nou!!: Pirineus і La Seu d'Urgell · Veure més »

La Tor de Querol

La Tor de Querol (en francès Latour-de-Carol) és un municipi de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord, que rep el seu nom del riu Querol, afluent del Segre.

Nou!!: Pirineus і La Tor de Querol · Veure més »

La Vall de Boí

La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça el centre del qual és la vall de Boí, que dóna nom al municipi.

Nou!!: Pirineus і La Vall de Boí · Veure més »

Lamina

Escultura de Lamia femenina, a Arrasate. Lamina Els laminak, singular lamina o lamiña (fon.: /lamiŋa/) forma indeterminada lamin són éssers o esperits del bosc segons la mitologia basca.

Nou!!: Pirineus і Lamina · Veure més »

Landa (vegetació)

Landa florida a Kalmthout Cabana coberta de pans d'herba de landa a Echten (Drenthe, Països Baixos) La landa és una vegetació de tipus matollar propi de l'Europa de clima atlàntic de substrats àcids i de les terres properes de clima plujós i on hi són abundants els brucs, les gatoses i les falgueres, entre altres plantes.

Nou!!: Pirineus і Landa (vegetació) · Veure més »

Lapurdi

Lapurdi (Lapurdi en euskera, Labourd en francès, i Labord en gascó) és un dels set territoris del País Basc.

Nou!!: Pirineus і Lapurdi · Veure més »

Larrun

El petit tren de la Rhune Vista per davall del cim que mostra les seues instal·lacions: ''brasserie'', botigues de records, antena de transmissió El pic Larrun és un cim situat als Pirineus occidentals, entre els territoris de Navarra i Lapurdi i fronterer entre França i Espanya.

Nou!!: Pirineus і Larrun · Veure més »

Línia d'alta velocitat

Línies de gran velocitat a Europa. Una línia d'alta velocitat o línia de gran velocitat (LAV o LGV) és una línia de ferrocarril que permet que hi circulin trens d'alta velocitat.

Nou!!: Pirineus і Línia d'alta velocitat · Veure més »

Línia Lleida - la Pobla de Segur

La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur uneix Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur com a nuclis més importants connectant el Pla de Lleida i el Prepirineu.

Nou!!: Pirineus і Línia Lleida - la Pobla de Segur · Veure més »

Línia Ripoll-Puigcerdà

La línia Ripoll-Puigcerdà o Ferrocarril Transpirinenc és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Ripoll amb Puigcerdà i la Tor de Querol travessant la vall de Ribes.

Nou!!: Pirineus і Línia Ripoll-Puigcerdà · Veure més »

Linx ibèric

El linx ibèric o linx pardina (Lynx pardinus) és una espècie de mamífer de la família dels fèlids.

Nou!!: Pirineus і Linx ibèric · Veure més »

Llac

Bariloche (Argentina) Llac als Pirineus del Bearn Un llac o estany és una acumulació d'aigua, situada en una depressió a terra ferma.

Nou!!: Pirineus і Llac · Veure més »

Llac de la Bollosa

El llac de la Bollosa. L'estany de la Bullosa (o Bollosa) (estàndard, en francès lac des Bouillouses) és un llac de 149 hectàrees situat a la part més alta del Capcir, a la fita amb l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Llac de la Bollosa · Veure més »

Llangardaix pirinenc

El llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) és un saure d'aspecte robust i rodanxó, el qual s'inclou dins els lacèrtids de mida mitjana, amb unes mesures que se situen entre les d'un llangardaix i una sargantana.

Nou!!: Pirineus і Llangardaix pirinenc · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Pirineus і Lleida · Veure més »

Llenguadoc

Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica d'Occitània, i que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Llenguadoc · Veure més »

Llenguadoc-Rosselló

El Llenguadoc-Rosselló (Lengadòc-Rosselhon en occità, Languedoc-Roussillon en francès) fou una regió administrativa al sud de França, integrat actualment a la regió d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Llenguadoc-Rosselló · Veure més »

Llevant (vent)

El llevant és el punt cardinal est, i en la rosa dels vents s'anomena també llevant el vent que prové d'aquest punt cardinal.

Nou!!: Pirineus і Llevant (vent) · Veure més »

Llista d'estacions d'esquí dels Pirineus

Llista d'estacions d'esquí dels Pirineus, tant estacions d'esquí alpí com nòrdic, ordenades alfabèticament per regió o país.

Nou!!: Pirineus і Llista d'estacions d'esquí dels Pirineus · Veure més »

Llista de zones de protecció dels Pirineus

Parc Nacional d'Aigüestortes, a Catalunya. La fauna i la flora dels Pirineus s'han protegit en part per la creació al llarg del segle XX de nombroses zones de protecció, detallades a continuació.

Nou!!: Pirineus і Llista de zones de protecció dels Pirineus · Veure més »

Llista UIAA dels 3.000 pirinencs

La Llista UIAA dels 3.000 pirinencs és una llista on hi surten tots els Tresmils situats al Pirineu, és a dir, els pics amb més de 3.000 metres d'altitud sobre el nivell del mar situats en aquesta serralada.

Nou!!: Pirineus і Llista UIAA dels 3.000 pirinencs · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Llobregat · Veure més »

Llop

El llop (Canis lupus) és un mamífer de l'ordre dels carnívors.

Nou!!: Pirineus і Llop · Veure més »

Lorda

Lorda, o Lurda (en occità Lorda, en francès Lourdes), és una ciutat de la Gascunya situada a les planures de la Bigorra a una altitud de 400 metres.

Nou!!: Pirineus і Lorda · Veure més »

Mag

Merlí, príncep dels encantaments, és un dels '''mags''' més coneguts. Un màgic, bruixot, fetiller o encantador és una persona que es dedica a la bruixeria o a certs tipus de màgia.

Nou!!: Pirineus і Mag · Veure més »

Magrib

Estats de la regió del Magrib. D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia. Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib —en àrab المغرب, al-Maḡrib o المغرب العربي, al-Maḡrib al-ʿArabī, literalment «l'Oest (Àrab)» o «l'Occident (Àrab)»—, també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Pirineus і Magrib · Veure més »

Mallos de Riglos

Els Mallos de Riglos és una formació muntanyosa del Prepirineu.

Nou!!: Pirineus і Mallos de Riglos · Veure més »

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats que es caracteritzen principalment pel seu pelatge i el fet que alimenten les cries amb llet secretada per glàndules mamàries.

Nou!!: Pirineus і Mamífers · Veure més »

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Nou!!: Pirineus і Maquis · Veure més »

Mar Cantàbrica

La mar Cantàbrica, o el mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica i la costa sud-oest de França.

Nou!!: Pirineus і Mar Cantàbrica · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Pirineus і Mar Mediterrània · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Pirineus і Marca Hispànica · Veure més »

Marcòlic groc

Fruits i llavors El marcòlic groc o lliri dels Pirineus (Lilium pyrenaicum) és un lliri del gènere Lilium.

Nou!!: Pirineus і Marcòlic groc · Veure més »

Marga

Una marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'una fracció argilosa i d'una fracció carbonatada, generalment de carbonat de calci (calcita), o bé d'hidrogencarbonat de magnesi i calci (dolomita). Com minerals accessoris, es troben generalment quars, mica, grafit, guix, pirita.

Nou!!: Pirineus і Marga · Veure més »

Marmota

Les marmotes (Marmota) són un gènere de mamífers de la família dels esciúrids.

Nou!!: Pirineus і Marmota · Veure més »

Mètode Vauban

El mètode Vauban és un conjunt de tècniques i pràctiques a seguir en les accions d'assalt de ciutats fortificades, concebut per Sébastien Le Prestre, mariscal de Vauban, enginyer militar francès que s'havia distingit, precisament, per la construcció de fortificacions modèliques a moltes ciutats de França.

Nou!!: Pirineus і Mètode Vauban · Veure més »

Mentet

Mentet (en francès oficialment Mantet) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord). Es troba envoltat per la Reserva natural de Pi - Mentet. Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

Nou!!: Pirineus і Mentet · Veure més »

Mesozoic

El Mesozoic és una de les tres eres que conformen l'eó Fanerozoic.

Nou!!: Pirineus і Mesozoic · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: Pirineus і Metre · Veure més »

Migdia-Pirineus

Migdia-Pirineus (en occità Miègjorn-Pirenèus, en francès Midi-Pyrénées) fou una regió administrativa de la República Francesa amb capital a Tolosa, una de les set en què és dividida Occitània.

Nou!!: Pirineus і Migdia-Pirineus · Veure més »

Milà negre

Ruta migratòria de la subespècie ''Milvus migrans migrans''. Milà negre fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia). El milà negre (Milvus migrans) és un ocell de l'ordre dels falconiformes, més fosc i més petit que el milà reial.

Nou!!: Pirineus і Milà negre · Veure més »

Milà reial

El milà reial (Milvus milvus) és un rapinyaire que pertany al gènere Milvus de la família Accipitridae.

Nou!!: Pirineus і Milà reial · Veure més »

Mina (enginyeria)

Una mina o una explotació minera és el conjunt d'instal·lacions necessàries per explotar un jaciment de minerals o altres materials.

Nou!!: Pirineus і Mina (enginyeria) · Veure més »

Minairó

Un minairó és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia pirenenca, des de Catalunya fins al País Basc.

Nou!!: Pirineus і Minairó · Veure més »

Mitologia grega

Bust de Zeus trobat a Ocriculum (Sala Rotonda, Museus Vaticans, Vaticà). La mitologia grega és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Nou!!: Pirineus і Mitologia grega · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat de Ripoll, Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Mont Perdut

El Mont Perdut (en aragonès, Mont Perdito) és un cim al massís de Mont Perdut amb 3.355 m. La via normal d'ascensió s'efectua a través del refugi de Góriz (2.100 m), on és habitual pernoctar, i la canal de "l'Escopidora", un dels punts negres del Pirineu on s'ha matat molta gent intentant assolir el cim.

Nou!!: Pirineus і Mont Perdut · Veure més »

Montardo

El Montardo o Montardo d'Aran és un pic dels Pirineus centrals, a la comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Pirineus і Montardo · Veure més »

Montlluís

Montlluís (en francès Mont-Louis), antigament dit el Vilar d'Ovança (o Ovansa), és una vila i comuna de la comarca nord-catalana del Conflent.

Nou!!: Pirineus і Montlluís · Veure més »

Muga

La Muga és un riu pirinenc d'orientació oest-est (ponent-llevant) que desemboca a la Mediterrània.

Nou!!: Pirineus і Muga · Veure més »

Muntanya

Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Nou!!: Pirineus і Muntanya · Veure més »

Muntanyisme

El muntanyisme (fer muntanya) o excursionisme és la reiterada acció de fer excursions, molt vinculada amb el món de la muntanya i l'ascensió de les mateixes per pur plaer: senderisme, alpinisme, escalada, espeleologia, etc.

Nou!!: Pirineus і Muntanyisme · Veure més »

Mussol pirinenc

Niu de mussol pirinenc. Mussol pirinenc Ala dreta d'un mussol pirinenc capturat a l'oest de Finlàndia. El mussol pirinenc, mussol de Tengmalm (Aegolius funereus), o miloca vulgarment i usualment, és un ocell de l'ordre dels estrigiformes que és ocasional als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Mussol pirinenc · Veure més »

N-230

LN-230, que serà parcialment substituïda per l'A-14, és una carretera estatal que uneix Lleida amb la Vall d'Aran, seguint el curs de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Pirineus і N-230 · Veure més »

N-260

La N-260 al seu pas per Sarroca de Bellera La N-260 és una carretera estatal que uneix el Coll dels Belitres, a Portbou (límit entre les comarques catalanes de l'Alt Empordà i el Rosselló, i entre els estats espanyol i francès) amb la carretera N-330 i lAutovia Mudèjar, a Sabiñánigo, a l'Aragó, seguint pel sud la serralada dels Pirineus d'orient a ponent.

Nou!!: Pirineus і N-260 · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Pirineus і Narbona · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Pirineus і Navarra · Veure més »

Nit de Sant Joan

La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, se celebra arreu dels Països Catalans durant la nit entre el 23 i 24 de juny.

Nou!!: Pirineus і Nit de Sant Joan · Veure més »

Noedes

Noedes (IPA:, oficialment en francès Nohèdes) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Pirineus і Noedes · Veure més »

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Pirineus і Noguera Pallaresa · Veure més »

Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al Pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Pirineus і Noguera Ribagorçana · Veure més »

Nord

El nord (o septentrió) és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic.

Nou!!: Pirineus і Nord · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Occità · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa Occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Pirineus і Occitània · Veure més »

Oceà Atlàntic

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Pirineus і Oceà Atlàntic · Veure més »

Ocells

Els ocells, aucells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes i endoterms que ponen ous.

Nou!!: Pirineus і Ocells · Veure més »

Oest

Loest és un dels quatre punts cardinals.

Nou!!: Pirineus і Oest · Veure més »

Oloron

* Oloron o Auloron, comarca francesa al nord del Bearn.

Nou!!: Pirineus і Oloron · Veure més »

Olot

Olot és la capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot a la província de Girona, Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Olot · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Pirineus і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Orogènesi alpina

La Serra del Montsià és una de les serres que es varen formar durant l'orogènesi alpina L'orogènesi alpina és una fase orogènica del Terciari.

Nou!!: Pirineus і Orogènesi alpina · Veure més »

Orogènesi herciniana

Ubicació del cinturó muntanyenc Hercinià-Alleghenià en el mitjà del període Carbonífer. Les actuals costes estan indicades en gris com referència.Basat en Matte (2001) i Ziegler (1990) L'orogènesi herciniana, plegament hercinià o simplement Hercinià (de vegades també anomenada orogènesi varisca) és un cicle orogènic durant el Devonià superior, que es troba a formacions geològiques velles a l'Europa central i meridional i a l'Àfrica del Nord.

Nou!!: Pirineus і Orogènesi herciniana · Veure més »

Osca

Osca (Uesca en aragonès, Huesca en castellà, oficialment Huesca/Uesca) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Pirineus і Osca · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Pirineus і País Basc · Veure més »

País de Foix

castell de Foix El País de Foix (en occità País de Fois, en francès Pays de Foix) és una petita regió històrica d'Occitània, amb capital a Foix.

Nou!!: Pirineus і País de Foix · Veure més »

Paganisme

El paganisme (del llatí pagus, 'món rural') és la religió dels pagans.

Nou!!: Pirineus і Paganisme · Veure més »

Paleozoic

El Paleozoic és una divisió major de l'escala dels temps geològics, una de les quatre eres geològiques.

Nou!!: Pirineus і Paleozoic · Veure més »

Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.

Nou!!: Pirineus і Pallars Sobirà · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Pirineus і Pamplona · Veure més »

Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera

El Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera està situat al nord-est de la comarca de l'Alt Empordà, a la zona de la serra de l'Albera compresa en els termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós. Està constituït per dos sectors ben diferenciats: un d'occidental, el de Requesens-Baussitges, i un altre d'oriental, el de Sant Quirze de Colera-Balmeta, separats per l'àrea del Coll de Banyuls. El sector Sant Quirze de Colera-Balmeta està vertebrat al voltant de l'important Monestir de Sant Quirze de Colera, vertadera joia de l'art romànic català. Constitueix una unitat ecològica i paisatgística de gran qualitat on pot observar-se la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les més típicament mediterrànies, i tot plegat en una zona dominada per les roques metamòrfiques dels Pirineus (esquistos i pissarres). La serra de l'Albera és el nom que rep el tram oriental dels Pirineus, des del coll del Pertús fins a la mar Mediterrània. Separa les grans planes de l'Alt Empordà i del Rosselló i la seva carena constitueix l'actual línia fronterera francoespanyola. Té uns 25 km de llargada i els cims principals són el Puig Neulós (1.257 m), el Puig dels Pastors (1.167 m), el Puig dels Quatre Termes (1.156 m) i el Pic de Sallfor (992 m).

Nou!!: Pirineus і Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Pirineus і París · Veure més »

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un parc nacional de l'Alt Pirineu, l'únic que hi ha a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici · Veure més »

Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut

El Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut (en aragonès: Parque Nacional d'Ordesa y d'as Tres Serols, en castellà: Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido) està ubicat en el Pirineu central d'Osca, comarca del Sobrarb, Aragó.

Nou!!: Pirineus і Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut · Veure més »

Parc Nacional dels Pirineus

El Parc Nacional dels Pirineus (en francès: Parc National des Pyrénées) és un dels parcs nacionals de la serralada pirinenca.

Nou!!: Pirineus і Parc Nacional dels Pirineus · Veure més »

Parc Natural de l'Alt Pirineu

El Parc Natural de l'Alt Pirineu és un parc natural creat per la Generalitat de Catalunya l'1 d'agost del 2003 entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell.

Nou!!: Pirineus і Parc Natural de l'Alt Pirineu · Veure més »

Parc Natural de Pocets-Maladeta

El Parc Natural de Pocets-Maladeta fou declarat Parc per Llei la 3/1994, del 23 de juny, de les Corts d'Aragó, amb la finalitat de preservar els seus valors naturals, vegetació, flora i formacions geomorfològiques.

Nou!!: Pirineus і Parc Natural de Pocets-Maladeta · Veure més »

Parc Natural del Cadí-Moixeró

left El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai d'interès natural de Catalunya, que comprèn el conjunt de serres prepirinenques del Cadí i de Moixeró.

Nou!!: Pirineus і Parc Natural del Cadí-Moixeró · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Pirineus і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pau (Occitània)

Pau (pronunciat en occità, en francès) és un municipi francès, situat al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Pau (Occitània) · Veure més »

Pedals de Foc

Santuari de Montgarri Pedals de Foc és una ruta per a bicicleta de muntanya que encercla el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i que transcorre per la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

Nou!!: Pirineus і Pedals de Foc · Veure més »

Pedra calcària

La piràmide de Keops està feta de blocs de pedra calcària hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO3), generalment calcita.

Nou!!: Pirineus і Pedra calcària · Veure més »

Pedraforca

El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.

Nou!!: Pirineus і Pedraforca · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Pirineus і Península Ibèrica · Veure més »

Penya-segat

Penya-segats de Moher, a Irlanda. Escarp al Cumberland Plateau, Tennessee. Penya-segat de Preikestolen situat sobre el Lysefjord, un fiord de Noruega Un penya-segat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.

Nou!!: Pirineus і Penya-segat · Veure més »

Perdiu blanca

''Lagopus muta helvetica'' fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat al Alaska. ''Lagopus muta hyperborea'' Mascle de ''Lagopus mutus evermanni'' fotografiat a Alaska. Una perdiu blanca al seu hàbitat La perdiu blanca, mussola o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.

Nou!!: Pirineus і Perdiu blanca · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Perpinyà · Veure més »

Peu de muntanya

El peu de muntanya o peu de mont, conegut també com a raiguer, samontà o piemont és la plana al peu de la muntanya, creada per dipòsit glacial, erosió, acumulació o tots els processos.

Nou!!: Pirineus і Peu de muntanya · Veure més »

Pi (arbre)

Pinus halepensis Pinus pinea (Toscana) Pinus sylvestris Tres del pins europeus junts: D'esquerra a dreta, Pi roig, pi blanc i pinassa, els pinets de sota també són pinasses, tots en estat silvestre a la Serra de Castelltallat (2012). Pinus mugo Pinus radiata Pinus canariensis Pinya de pinus nigra Pins al País Valencià Un pi és un arbre del gènere Pinus, de la mateixa família que els avets, els cedres i les picees entre altres.

Nou!!: Pirineus і Pi (arbre) · Veure més »

Pi de Conflent

Pi de Conflent (o, en francès oficialment Py) és una comuna de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Pi de Conflent · Veure més »

Pic d'Aneto

El pic d'Aneto és el més alt dels Pirineus i de l'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Pic d'Aneto · Veure més »

Pic d'Anie

El pic d’Anie (en basc: Auñamendi) és una muntanya pràcticament piramidal del vessant nord del Pirineu, situat prop de la frontera francoespanyola a la regió de Bearn (França).

Nou!!: Pirineus і Pic d'Anie · Veure més »

Pic de la Maladeta

El Pic de la Maladeta és una muntanya de 3.308 metres, amb una prominència de 117 m, a la part central del massís de la Maladeta.

Nou!!: Pirineus і Pic de la Maladeta · Veure més »

Pic de Marboré

El pic de Marboré (en aragonès Plan de Marmorés), amb 3.248 m d'altitud i una prominència de 78 m, és un dels cims del massís del Mont Perdut, situat en una cresta de pics de més de 3.000 m que fa frontera entre Espanya (vall d'Ordesa) i França (circ de Gavarnia).

Nou!!: Pirineus і Pic de Marboré · Veure més »

Pic de Vallibierna

El Pic de Vallibierna o de Vallhiverna és una muntanya de 3.067 metres que es troba a la Ribagorça, al Massís de la Maladeta, província d'Osca (Aragó).

Nou!!: Pirineus і Pic de Vallibierna · Veure més »

Pic Maldito

El Pic Maldito és una muntanya de 3.350 m d'altitud i una prominència de 20 m que es troba al massís de la Maladeta, a la província d'Osca (Aragó).

Nou!!: Pirineus і Pic Maldito · Veure més »

Pica d'Estats

La Pica d'Estats (en occità: Pica d'Estats, en francès: Pique d'Estats) és el cim més alt de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Pica d'Estats · Veure més »

Pirene

Pirene (en grec antic Πυρήνη) va ser, segons la mitologia grega una jove filla del rei Bèbrix, que regnava a l'època d'Hèracles, sobre les poblacions de la regió de Narbona.

Nou!!: Pirineus і Pirene · Veure més »

Pirineu de Girona

Pirineu de Girona és una marca turística de la Diputació de Girona que complementa a la Costa Brava.

Nou!!: Pirineus і Pirineu de Girona · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Pirineus і Pirineus · Veure més »

Pirineus Atlàntics

Els Pirineus Atlàntics (64) (Pyrénées-Atlantiques en francès, Pirinèus-Atlantics en gascó, Pirinio Atlantiarrak en basc) són el departament francès, situat al sud-oest de França a la regió Nova Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Pirineus Atlàntics · Veure més »

Pirineus catalans

Mapa topogràfic de tots els Pirineus. Els Pirineus catalans és una unitat de relleu a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Pirineus catalans · Veure més »

Pirineus Orientals

Els Pirineus Orientals (en occità Pirenèus Orientals i oficialment en francès Pyrénées-Orientales) són un departament francès (número 66) situat a la regió d'Occitània.

Nou!!: Pirineus і Pirineus Orientals · Veure més »

Pirineus TV

Pirineus TV és un canal de televisió de caràcter privat gestionat pel grup de comunicació Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió.

Nou!!: Pirineus і Pirineus TV · Veure més »

Piscicultura

Aqua-Boy, un vaixell noruec dedicat a la piscicultura de la costa oest escocesa Piscicultura és l'especialització principal de l'aqüicultura, mentre que altres mètodes estarien dins del concepte de la maricultura.

Nou!!: Pirineus і Piscicultura · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Pirineus і Plutarc de Queronea · Veure més »

Pocets

El pic de Pocets, també conegut com a punta de Llardana, amb 3.375 m d'altitud, és el segon cim més alt dels Pirineus, després de l'Aneto (tots dos a la província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó).

Nou!!: Pirineus і Pocets · Veure més »

Port de la Bonaigua

La Bonaigua, dita també port de la Bonaigua (en aranès era Bonaigua i pòrt dera Bonaigua), és una zona de pas entre muntanyes, a 2.076 metres d'altitud, limítrof entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran, que uneix els pobles de Salardú amb València d'Àneu.

Nou!!: Pirineus і Port de la Bonaigua · Veure més »

Portbou

Portbou és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Pirineus і Portbou · Veure més »

Potok (Žilina)

Potok és un poble d'Eslovàquia.

Nou!!: Pirineus і Potok (Žilina) · Veure més »

Prada

Prada, o Prada de Conflent (IPA:, oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.

Nou!!: Pirineus і Prada · Veure més »

Prat

Prat dallador polifític natural Un prat és una formació vegetal formada només per plantes herbàcies, o sigui, una comunitat vegetal formada només per herba.

Nou!!: Pirineus і Prat · Veure més »

Prats de Molló

Prats de Molló és la vila cap de la comuna de Prats de Molló i la Presta i del subcomarca de l'Alt Vallespir, pertanyent a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Pirineus і Prats de Molló · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: Pirineus і Prehistòria · Veure més »

Prepirineus

Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.

Nou!!: Pirineus і Prepirineus · Veure més »

Puig

El Puig de Randa, a Mallorca. Un puig o tossal és una part de la terra elevada per damunt de la resta.

Nou!!: Pirineus і Puig · Veure més »

Puigcerdà

Puigcerdà és la vila capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà.

Nou!!: Pirineus і Puigcerdà · Veure més »

Puigmal

El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya) és una muntanya del Pirineu Oriental (2.909,8 msnm)Institut Cartogràfic de Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Puigmal · Veure més »

Puigmal (mitologia)

En la mitologia catalana en Puigmal dominava les muntanyes de la vall de Ribes (tradicionalment se'n deia "amo i senyor").

Nou!!: Pirineus і Puigmal (mitologia) · Veure més »

Punta d'Astorg

La punta d'Astorg és una muntanya de 3.355 m d'altitud, amb una prominència de 142 m, que es troba al massís de la Maladeta, província d'Osca (Aragó).

Nou!!: Pirineus і Punta d'Astorg · Veure més »

Quercus

Quercus és un gènere d'arbres (i alguns arbustos) de la família de les fagàcies.

Nou!!: Pirineus і Quercus · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena 'bestiar'.

Nou!!: Pirineus і Ramaderia · Veure més »

Refugi de muntanya

Refugi Estasen sota la paret Nord del Pedraforca Refugi Chacaltaya amb la ciutat de La Paz al fons Un refugi de muntanya és una edificació situada a muntanya per tal de donar aixopluc als excursionistes, o altres persones que ho necessitin.

Nou!!: Pirineus і Refugi de muntanya · Veure més »

Refugis del Pirineu català

Refugi d'Ulldeter, successor d'un dels primers aixecats a Catalunya La tradició al muntanyisme i a l’excursionisme a Catalunya, ha fet que amb els anys el territori s'hagi dotat d'una extensa xarxa de refugis de muntanya.

Nou!!: Pirineus і Refugis del Pirineu català · Veure més »

Regió francesa

La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.

Nou!!: Pirineus і Regió francesa · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Pirineus і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Pirineus і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Pirineus і Regne de Toledo · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Pirineus і Regne Franc · Veure més »

Reichenbach im Kandertal

Reichenbach im Kandertal és un municipi del cantó de Berna (Suïssa), situat a l'antic districte de Burgdorf i des de 2010 al Frutigen-Niedersimmental.

Nou!!: Pirineus і Reichenbach im Kandertal · Veure més »

Reserva Natural del Bosc de la Maçana

La Reserva Natural del Bosc de la Maçana (en francès Réserve Naturelle de la Forêt de la Massane) està situada en el terme comunal d'Argelers de la Marenda, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Pirineus і Reserva Natural del Bosc de la Maçana · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Pirineus і Revolució Francesa · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. La Ribagorça (en castellà i aragonès, Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Pirineus і Ribagorça · Veure més »

Ripoll

La vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès i cap del partit judicial de Ripoll a la província de Girona, Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Ripoll · Veure més »

Ripollès

El Ripollès és una comarca pertanyent a Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).

Nou!!: Pirineus і Ripollès · Veure més »

Riu Ador

L'Ador és un riu de la conca d'Aquitània al sud-oest de França.

Nou!!: Pirineus і Riu Ador · Veure més »

Riu Aragó

L'Aragó és un riu de la conca de l'Ebre.

Nou!!: Pirineus і Riu Aragó · Veure més »

Riu Arieja

El riu Arieja (en occità Arièja, en francès Ariège) és un riu del vessant atlàntic dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Riu Arieja · Veure més »

Riu Aude

andorrà al sud-oest. L'Aude (en occità i francès, i en català amb variacions de pronúncia o d'ortografia, per exemple, Auda) és un riu del Llenguadoc que desemboca al mar Mediterrani, al Grau de Vendres.

Nou!!: Pirineus і Riu Aude · Veure més »

RN 116

Un dels extrems de l'N116, al pont del pas fronterer sobre el riu Querol a la Guingueta d'Ix La RN 116 o N116 amb les sigles RN 116 volen dir route nationale 116 i s'usen perquè, dins de la xarxa viària francesa, la carretera que uneix Puigcerdà amb Perpinyà té la categoria de carretera nacional.

Nou!!: Pirineus і RN 116 · Veure més »

Roca ígnia

Les roques ígnies o magmàtiques són les roques que s'han format a partir del refredament d'un magma.

Nou!!: Pirineus і Roca ígnia · Veure més »

Roca metamòrfica

Les roques metamòrfiques són aquelles roques que es formen per metamorfisme, en sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions o temperatures sense que s’arribi a fondre.

Nou!!: Pirineus і Roca metamòrfica · Veure més »

Roca sedimentària

En aquesta roca sedimentària s'hi observen les diferents capes de sediment compactades.

Nou!!: Pirineus і Roca sedimentària · Veure més »

Rododendre

El rododendre (Rhododendron, del grec: rhodos, "rosa", i dendron, "arbre") és un gènere de plantes amb flor dins la família Ericàcia.

Nou!!: Pirineus і Rododendre · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Pirineus і Roma · Veure més »

Ruta de la Sal de la Vida

La Ruta de la Sal de la Vida és un recorregut d'uns 150 km, per etapes, entre Sant Feliu de Guíxols i el santuari de Núria proposat pel Consorci de les Vies Verdes i la Fundació ECA Global.

Nou!!: Pirineus і Ruta de la Sal de la Vida · Veure més »

Ruta dels Segadors

La Ruta dels Segadors o Camí dels Bons Homes, és d'entre els camins de gran recorregut que travessen el Parc Natural del Cadí-Moixeró, el GR-107, i el GR-150 presenten un especial interès.

Nou!!: Pirineus і Ruta dels Segadors · Veure més »

Sant Joan de Peu de Port

Donibane Garazi (en occità Sent Joan Pè de Port; en francès i oficialment Saint-Jean-Pied-de-Port), és la capital de la Baixa Navarra, un dels set territoris que formen Euskal Herria, al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Sant Joan de Peu de Port · Veure més »

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Pirineus і Sant Sebastià · Veure més »

Sediment

Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o precipitades mitjançant processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.

Nou!!: Pirineus і Sediment · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: Pirineus і Segle I aC · Veure més »

Segle IX aC

El segle IX aC és un període que transcorre des de l'any 900 aC fins al 801 aC i està marcat pel desenvolupament de les civilitzacions d'Orient i el sud del Mediterrani mentre Europa entra en l'Edat del ferro.

Nou!!: Pirineus і Segle IX aC · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Pirineus і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Pirineus і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del riu Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (del llatí Sicoris Flumen; flumen.

Nou!!: Pirineus і Segre · Veure més »

Selva d'Irati

Selva d'Irati La selva d'Irati situada al nord de Navarra i al sud d'Iparralde és un espai forestal notable principalment per l'extensió i conservació de la fageda.

Nou!!: Pirineus і Selva d'Irati · Veure més »

Senderisme

El senderisme és una activitat física o esport que consisteix a caminar a l'aire lliure generalment seguint camins o senders marcats per tal de gaudir de la natura, els paisatges i els seus elements d'interès històric i cultural.

Nou!!: Pirineus і Senderisme · Veure més »

Senglar

El senglar, porc senglar o porc salvatge, porc fer o, en valencià, porc javalí (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, que es diu així per menjar glans, encara que també hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

Nou!!: Pirineus і Senglar · Veure més »

Sequera

Terra seca Estat de l'embassament de Sau, a Osona, al març del 2008 La sequera o secada és un extens període que pot anar de pocs mesos a anys en el qual una zona experimenta una deficiència en el subministrament d'aigua.

Nou!!: Pirineus і Sequera · Veure més »

Serra de Corbera

La serra de Corbera és una alineació muntanyosa situada entre la Ribera del Xúquer i la Valldigna, al País Valencià.

Nou!!: Pirineus і Serra de Corbera · Veure més »

Serra de l'Albera

La serra de l'Albera, o també massís de l'Albera, és el principal contrafort oriental dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Serra de l'Albera · Veure més »

Serra de Queralt (Berguedà)

La Serra de Queralt és una serra situada al prepirineu que està orientada d'est a oest.

Nou!!: Pirineus і Serra de Queralt (Berguedà) · Veure més »

Serra del Cadí

La serra del Cadí vista des de la Seu d'Urgell Parc Olímpic del Segre La Serra del Cadí o el Cadí és una serra del nord de Catalunya situada als Prepirineus.

Nou!!: Pirineus і Serra del Cadí · Veure més »

Serralada

Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps Una serralada és un conjunt de muntanyes que té una formació comuna i característiques semblants.

Nou!!: Pirineus і Serralada · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Pirineus і Solsonès · Veure més »

Somport

Somport és un coll de muntanya als Pirineus centrals, que uneix els estats de França i Espanya.

Nou!!: Pirineus і Somport · Veure més »

Sort

Sort és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.

Nou!!: Pirineus і Sort · Veure més »

Subpirineu

Mapa Catalunya Mapa geogràfic de Catalunya assenyalant els principals sistemes morfològicsFronteres orientatives segons articles de la Enciclopèdia Catalana ''Nostra Senyora de Bellmunt'' a Sant Pere de Torelló dins de la zona del Subpirineu El Subpirineu és una zona muntanyosa a Catalunya.

Nou!!: Pirineus і Subpirineu · Veure més »

Sud

El sud, o migjorn, és el punt cardinal diametralment oposat al nord.

Nou!!: Pirineus і Sud · Veure més »

Talpó pirinenc

El talpó pirinenc (Microtus gerbei) només es troba als Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Talpó pirinenc · Veure més »

Tarba

Tarba o Tarbes és una ciutat d'Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cantó, a la regió d'Occitània i capital de la província històrica de Bigorra.

Nou!!: Pirineus і Tarba · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Pirineus і Tarraconense · Veure més »

Tèxtil

Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.

Nou!!: Pirineus і Tèxtil · Veure més »

Túnel de Somport

El Túnel de Somport és un túnel dedicat al transport per carretera al Pirineu central que uneix les valls de l'Aragó (Espanya) i d'Aspe (França).

Nou!!: Pirineus і Túnel de Somport · Veure més »

Túnel de Viella

Imatge de 2005 de l'interior de l'antic túnel Imatge de 2011 de l'interior del nou túnel El Túnel de Viella és un túnel situat al nord-oest de Catalunya que comunica les comarques de la Vall d'Aran i l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Pirineus і Túnel de Viella · Veure més »

Tec

Termes comunals travessats pel Tec o de la seva conca El riu Tec és un riu de la Catalunya del Nord d'orientació oest-est.

Nou!!: Pirineus і Tec · Veure més »

Ter

El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.

Nou!!: Pirineus і Ter · Veure més »

Terciari

El període Terciari és una antiga subdivisió del temps geològic, que abasta el temps des de la fi del Cretaci, fa 65 milions d'anys, fins al començament del Quaternari fa uns 1,6 milions d'anys.

Nou!!: Pirineus і Terciari · Veure més »

Tet

La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània, després de 120 km.

Nou!!: Pirineus і Tet · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Pirineus і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Pirineus і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Tren Groc

El Tren Groc (en francès Train Jaune), també conegut com la Línia de Cerdanya o més popularment com el canari de muntanya, és una línia de ferrocarril de via mètrica (via estreta d'un metre d'ample) gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER Llenguadoc - Rosselló.

Nou!!: Pirineus і Tren Groc · Veure més »

Trencalòs

El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants.

Nou!!: Pirineus і Trencalòs · Veure més »

Tritó pirinenc

El tritó pirinenc (Calotriton asper) és una espècie de tritó pertanyent a la família dels salamàndrids.

Nou!!: Pirineus і Tritó pirinenc · Veure més »

Turisme

200x200px Turisme és un recorregut o travessia, generalment a peu, que té un o més fins, que poden ser: científics, culturals, esportius, educatius, militars, recreatius o turístics amb fins recreatius i esportius a zones naturals o rurals.

Nou!!: Pirineus і Turisme · Veure més »

Turisme ecològic

Fernando de Noronha al Brasil. El Turisme ecològic o ecoturisme és el conjunt d'activitats turístiques enfocades en les pràctiques sostenibles, la preservació i l'apreciació del medi (tant natural com cultural) que acull els viatjants.

Nou!!: Pirineus і Turisme ecològic · Veure més »

Turisme rural

Casa rural de Lituània. El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menys de 1.000 o 2.000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats d'una mida més gran.

Nou!!: Pirineus і Turisme rural · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Pirineus і UNESCO · Veure més »

Universitat Internacional de Catalunya

La Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) és una universitat privada amb seu a Barcelona creada l'any 1997 i reconeguda pel Parlament de Catalunya per la Llei 11/1997, de l'1 d'octubre.

Nou!!: Pirineus і Universitat Internacional de Catalunya · Veure més »

Vaca bruna dels Pirineus

Vaques al Ripollès. La vaca bruna dels Pirineus és una raça de vaca pròpia de les comarques dels Pirineus Catalans: Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Alt Empordà, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Garrotxa, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Ripollès i Solsonès.

Nou!!: Pirineus і Vaca bruna dels Pirineus · Veure més »

Vaca pirinenca

La vaca pirinenca procedeix dels bovins rossos d'Europa Central, que van arribar a la península Ibèrica a través dels Pirineus cap al 1700-600 aC, en onades diverses de la migració dels pobles indoeuropeus.

Nou!!: Pirineus і Vaca pirinenca · Veure més »

Valira

La Valira és un riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta que vertebra la hidrologia d'Andorra i part de l'Urgellet.

Nou!!: Pirineus і Valira · Veure més »

Vall d'Aezkoa

Escut de la vall d'Aezkoa Ubicació de la Vall d'Aezkoa dins de Navarra Municipis de la vall d'Aezkoa Vall d'Aezkoa (basc Aezkoa Ibarra) és una vall situada al nord-est de Navarra transversalment als Pirineus a la comarca d'Auñamendi, limitant al nord amb el Vall de Cize (Baixa Navarra), a l'est amb la Vall de Salazar, amb Urraul Alto al sud i amb el Vall d'Artzi, Auritz i Roncesvalls a l'oest.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Aezkoa · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Aran · Veure més »

Vall d'Aussau

La vall d'Aussau (en occità Vath d'Aussau i en francés Vallée d'Ossau) és una vall del cantó nord dels Pirineus, que forma part del Bearn, i administrativament, del departament francés dels Pirineus Atlàntics i de la regió d'Aquitània.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Aussau · Veure més »

Vall d'Àneu

La vall d'Àneu, antigament les valls d'Àneu, Vall d'Àneu.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Àneu · Veure més »

Vall d'Ordesa

La Vall d'Ordesa és una vall glacial dels Pirineus.

Nou!!: Pirineus і Vall d'Ordesa · Veure més »

Vall de Benasc

Territoris i localitats que conformen la '''vall de Benasc'''. La vall de Benasc (valle de Benasque en castellà, bal de Benás en aragonès, ball de Benás en benasquès) és una vall pirinenca situada al septentrió de la comarca aragonesa de la Ribagorça, al tram superior de la conca del riu Éssera i a l’extrem nord-oest dels Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і Vall de Benasc · Veure més »

Vall de Camprodon

Localització de la Vall de Camprodon L'Alta Vall del Ter, més coneguda com a Vall de Camprodon, és una contrada geogràfica i humana situada al terç nord-oriental del Ripollès, centrat en la vila de Camprodon, que inclou l'alta vall del Ter i el seu afluent el Ritort, amb els municipis de Sant Pau de Segúries, Molló, Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars.

Nou!!: Pirineus і Vall de Camprodon · Veure més »

Vall de Cardós

Vall de Cardós és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Pirineus і Vall de Cardós · Veure més »

Vall de l'Aragó

La Vall de l'Aragó és una vall dels Pirineus aragonesos dins de la comarca de la Jacetània a la part nord-occidental de la província d'Osca, fronterer amb la Vall d'Aspe (França).

Nou!!: Pirineus і Vall de l'Aragó · Veure més »

Vall de Núria

La vall de Núria (pron. local) és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Pirineus і Vall de Núria · Veure més »

Vall de Ribes

La Vall de Ribes en l’organització administrativa dels antics comtats del Rosselló i la Cerdanya La Vall de Ribes és una zona geogràfica i humana situada al terç nord-occidental del Ripollès, a l'entorn del riu Freser.

Nou!!: Pirineus і Vall de Ribes · Veure més »

Vall de Roncal

La Vall de Roncal, en èuscar Erronkaribar, és una comarca de Navarra i el més oriental de les valls pirinencs de la merindad de Sangüesa, disposat de nord a sud i recorregut pel riu Ezka.

Nou!!: Pirineus і Vall de Roncal · Veure més »

Vall de Tena

Vall de Tena (Osca) Vall de Tena és una vall que es troba al vessant sud dels Pirineus, a la comarca de l'Alt Gàllego (província d'Osca) i la recorre el riu Gàllego de nord a sud.

Nou!!: Pirineus і Vall de Tena · Veure més »

Vall del Madriu-Perafita-Claror

La vall del Madriu-Perafita-Claror és una vall glacial del sud-est del Principat d'Andorra, formada per la conca del Madriu (tributari del Valira d'Orient) i dels seus afluents els rius de Perafita i de Claror (o Claró), que configuren la segona conca hidrogràfica andorrana més extensa.

Nou!!: Pirineus і Vall del Madriu-Perafita-Claror · Veure més »

Vall Fosca

La Vall Fosca és, juntament amb la Conca de Tremp, la Conca de Dalt i la Conca Dellà, una de les unitats que configuren la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Pirineus і Vall Fosca · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, celtitzat i iberitzat, que vivia a la província Tarraconense, a la regió que avui és Navarra i algunes zones veïnes de l'Aragó, La Rioja, i Guipúscoa.

Nou!!: Pirineus і Vascons · Veure més »

Viella

Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.

Nou!!: Pirineus і Viella · Veure més »

Vilafranca de Conflent

Vilafranca de Conflent (oficialment en francès Villefranche-de-Conflent) és una vila i comuna nord-catalana de la comarca del Conflent.

Nou!!: Pirineus і Vilafranca de Conflent · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Pirineus і Vinya · Veure més »

Vinyamala

El pic de Vinyamala (Vinhamala en occità, Comachibosa en aragonès o Vignemale en francès) és una muntanya de 3.298 m d'altitud, amb una prominència de 1.029 m, situat al massís homònim, als Pirineus, entre la província d'Osca (Aragó) i el departament dels Alts Pirineus (França).

Nou!!: Pirineus і Vinyamala · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Pirineus і Visigots · Veure més »

Voltor comú

Voltor comú volant. Cap del voltor comú. El voltor comú (Gyps fulvus) és un ocell de l'ordre dels accipitriformes i de la família dels accipítrids.

Nou!!: Pirineus і Voltor comú · Veure més »

Voltor negre

El voltor negre o arpellot a les Balears (Aegypius monachus) és el rapinyaire més gran d'Europa i és un dels pocs voltors que s'hi poden trobar, juntament amb el voltor comú, l'aufrany i el trencalòs.

Nou!!: Pirineus і Voltor negre · Veure més »

Xoriguer comú

Ou El xoriguer comú, xoriguer, xoriguer gros, xoric amb les variants xòric i xúric soliguer, soriguer, penja-sargantanes o moixeta (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família Falconidae.

Nou!!: Pirineus і Xoriguer comú · Veure més »

Zugarramurdi

Zugarramurdi és un municipi de Navarra, a la comarca de Baztan, dins la merindad de Pamplona.

Nou!!: Pirineus і Zugarramurdi · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і 1137 · Veure més »

1271

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і 1271 · Veure més »

133 aC

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і 133 aC · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і 1659 · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і 1978 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і 1979 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і 1991 · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і 1996 · Veure més »

1998

;Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і 1998 · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і 2001 · Veure més »

219 aC

; Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і 219 aC · Veure més »

44 aC

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і 44 aC · Veure més »

507

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і 507 · Veure més »

711

;Països Catalans.

Nou!!: Pirineus і 711 · Veure més »

795

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і 795 · Veure més »

801

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і 801 · Veure més »

825

Sense descripció.

Nou!!: Pirineus і 825 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pirenenca, Pirineisme, Pirinenc, Pirineu, Serralada Pirenaica, Serralada Pirinenca, Serralada dels Pirineus.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »