Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alexandre VI

Índex Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

105 les relacions: Accident vascular cerebral, Alfons el Magnànim, Alfons I d'Este, Alfons II de Nàpols, Amèrica, Ancona, Basílica de Santa Maria Major, Bolonya, Butlles alexandrines, Calixt III, Cardenal, Castell de Sant'Angelo, Catalans, Cèsar Borja, Cúria Pontifícia, Ciutat del Vaticà, Clergat, Col·legi Cardenalici, Conclave, Constantinoble, Corona d'Aragó, Costera, Cristianisme, Dimoni, Ducat de Ferrara, Ducat de Gandia, Ducat de Milà, Edicions Tres i Quatre, Església Catòlica Romana, Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols, Estats Pontificis, Família Borja, Ferran el Catòlic, Girolamo Savonarola, Gonzalo Fernández de Córdoba, Guerra de Granada, Heretgia, Humanisme, Infern, Isabel I de Castella, Joan Borja, Jofré de Borja, Lluís Maria Sforza, Lluís XII de França, Lucrècia Borja, Malària, María Enríquez y de Luna, Mèdici, Michelangelo Buonarroti, Monreale, ..., Orsini, País Valencià, Papa, Papa Innocenci VIII, Papa Juli II, Papa Pau II, Papa Pau III, Pere Lluís de Borja, Pinturicchio, Pius II, Pius III, Raffaello Sanzio, Regne d'Aragó, Regne de València, Reis Catòlics, Renaixement, Riu Tíber, Roma, Sant Pere, Sant'Angelo, Sardenya, Sforza, Sicília, Siena, Sixt IV, València, Valentinois, Vannozza Cattanei, Xàtiva, 11 d'agost, 1431, 1456, 1458, 1464, 1471, 1472, 1474, 1476, 1480, 1482, 1484, 1488, 1492, 1493, 1497, 1500, 1503, 18 d'agost, 19 de febrer, 1996, 20 de setembre, 28 de setembre, 31 d'agost, 31 de desembre, 31 de maig. Ampliar l'índex (55 més) »

Accident vascular cerebral

Un accident vascular cerebral (AVC) o accident cerebrovascular, popularment anomenat atac de feridura (o en tal "s’ha ferit”), vessament cerebral o ictus cerebral, és un episodi agut d'afectació de la circulació cerebral; es produeix una lesió irreversible en un territori cerebral a causa de la pèrdua de flux sanguini al cervell, que produeix una sèrie de símptomes i/o signes variables en funció de l'àrea cerebral afectada.

Nou!!: Alexandre VI і Accident vascular cerebral · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Alexandre VI і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons I d'Este

Bastianino: Alfons es relaxa al costat de la boca d'un canó, amb la seva mà al pom de la seva espasa. Alfons I d'Este (Ferrara, Ducat de Ferrara, 21 de juliol de 1476 - íd., 31 d'octubre de 1534) fou el Duc de Ferrara i Mòdena des de 1505 fins al 1534, durant el temps de la guerra de la Lliga de Cambrai i altres aliances posteriors (1510 - 1516).

Nou!!: Alexandre VI і Alfons I d'Este · Veure més »

Alfons II de Nàpols

Alfons II de Nàpols (Nàpols, Regne de Nàpols, 1448 - Messina, 1495), rei de Nàpols (1494-1495) i rei titular de Jerusalem.

Nou!!: Alexandre VI і Alfons II de Nàpols · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Alexandre VI і Amèrica · Veure més »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Alexandre VI і Ancona · Veure més »

Basílica de Santa Maria Major

La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.

Nou!!: Alexandre VI і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »

Bolonya

Bolonya (en italià: Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i a la província de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Nou!!: Alexandre VI і Bolonya · Veure més »

Butlles alexandrines

Alexandre VI i Jacopo Pesaro davant Sant Pere, Tiziano, 1509. L'escena naval del fons, l'estendard i l'elm ambienten bé el moment històric. Les butlles alexandrines són conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació d'evangelitzar-la, emesos per la Santa Seu a 1493 a petició dels Reis Catòlics, la influència davant el Papa Alexandre VI (de la valenciana família Borja) era prou poderosa com per aaconseguir-les.

Nou!!: Alexandre VI і Butlles alexandrines · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja i de Llançol (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Alexandre VI і Calixt III · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Alexandre VI і Cardenal · Veure més »

Castell de Sant'Angelo

El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Alexandre VI і Castell de Sant'Angelo · Veure més »

Catalans

El català és un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Alexandre VI і Catalans · Veure més »

Cèsar Borja

Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un cardenal.

Nou!!: Alexandre VI і Cèsar Borja · Veure més »

Cúria Pontifícia

La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.

Nou!!: Alexandre VI і Cúria Pontifícia · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Alexandre VI і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Clergat

El clergat o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Alexandre VI і Clergat · Veure més »

Col·legi Cardenalici

Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.

Nou!!: Alexandre VI і Col·legi Cardenalici · Veure més »

Conclave

La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.

Nou!!: Alexandre VI і Conclave · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Alexandre VI і Constantinoble · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Alexandre VI і Corona d'Aragó · Veure més »

Costera

La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.

Nou!!: Alexandre VI і Costera · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Alexandre VI і Cristianisme · Veure més »

Dimoni

Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.

Nou!!: Alexandre VI і Dimoni · Veure més »

Ducat de Ferrara

El Ducat de Ferrara —Ducato di Ferrara — fou un estat feudal al nord de la península italiana existent entre 1471 i 1598.

Nou!!: Alexandre VI і Ducat de Ferrara · Veure més »

Ducat de Gandia

El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.

Nou!!: Alexandre VI і Ducat de Gandia · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Alexandre VI і Ducat de Milà · Veure més »

Edicions Tres i Quatre

Edicions Tres i Quatre (3i4) és el nom comercial d'Eliseu Climent, editor, editorial valenciana creada el 1968 per Eliseu Climent.

Nou!!: Alexandre VI і Edicions Tres i Quatre · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Alexandre VI і Església Catòlica Romana · Veure més »

Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols

Borja De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com a Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma.

Nou!!: Alexandre VI і Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Alexandre VI і Estats Pontificis · Veure més »

Família Borja

Escut d'armes dels Borja o Borgia Els Borja foren una família noble valenciana radicada al poble aragonès de Borja i establerta a Xàtiva.Durant el segle XIII i a les ordres de Jaume I el Conqueridor va participar en la conquesta de València.

Nou!!: Alexandre VI і Família Borja · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Alexandre VI і Ferran el Catòlic · Veure més »

Girolamo Savonarola

Girolamo Savonarola (Ferrara, 21 de setembre del 1452 -Florència, 23 de maig de 1498) fou un monjo dominic, predicador, confessor de Llorenç el Magnífic i Pico della Mirandola, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seues pertinences més luxoses, però també els llibres de Bocaccio i Petrarca.

Nou!!: Alexandre VI і Girolamo Savonarola · Veure més »

Gonzalo Fernández de Córdoba

Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.

Nou!!: Alexandre VI і Gonzalo Fernández de Córdoba · Veure més »

Guerra de Granada

La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.

Nou!!: Alexandre VI і Guerra de Granada · Veure més »

Heretgia

Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Alexandre VI і Heretgia · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.

Nou!!: Alexandre VI і Humanisme · Veure més »

Infern

L'infern segons un romanç vuit-centista En certes religions, l'infern és l'indret o estat on residiria l'ànima de la persona un cop ha mort.

Nou!!: Alexandre VI і Infern · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 1451 - Medina del Campo, 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Alexandre VI і Isabel I de Castella · Veure més »

Joan Borja

Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497).

Nou!!: Alexandre VI і Joan Borja · Veure més »

Jofré de Borja

Jofré de Borja i Catanei (Roma, 1481 - 1516), príncep de Squillace i duc de Cariati, fou un dels membres de la nissaga valenciana dels Borja, fill de Roderic de Borja, després papa Alexandre VI.

Nou!!: Alexandre VI і Jofré de Borja · Veure més »

Lluís Maria Sforza

Imatge de ''Lluís el Moro'' pintat per Ambrogio de Predis. Lluis Maria Sforza, més conegut amb el nom de Lluís el Moro pel seu color de pell moreno, en italià: Ludovico Sforza o Ludovico il Moro (Vigevano, Ducat de Milà 1452 - Loches, Regne de França 1508) fou un noble italià, mecenes i duc de Milà entre 1494 i 1499.

Nou!!: Alexandre VI і Lluís Maria Sforza · Veure més »

Lluís XII de França

Imatge de Lluís XII de França. Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Nou!!: Alexandre VI і Lluís XII de França · Veure més »

Lucrècia Borja

''Retrat ideal d'una dona'', de Bartolommeo Veneto, suposadament Lucrècia Borja Lucrècia Borja (Roma, Estats Pontificis, 18 d'abril de 1480 - 24 de juny de Ferrara, ducat de Ferrara, 1519), també anomenada Lucrècia Borgia, fou una donzella provinent de la dinastia valenciana dels Borja que va esdevenir duquessa consort del ducat de Mòdena i Ferrara.

Nou!!: Alexandre VI і Lucrècia Borja · Veure més »

Malària

La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.

Nou!!: Alexandre VI і Malària · Veure més »

María Enríquez y de Luna

Monument a Maria Enríquez a Gandia Maria Enríquez y de Luna (1474 - Gandia, 1539) fou duquessa regent del ducat de Gandia (1497-1511).

Nou!!: Alexandre VI і María Enríquez y de Luna · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: Alexandre VI і Mèdici · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Còpia del document del naixement i bateig de Miquel Àngel a Caprese Michelangelo (casa Buonarroti, Florència) Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte renaixentista.

Nou!!: Alexandre VI і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Monreale

Monreale (sicilià Murriali) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la ciutat metropolitana de Palerm.

Nou!!: Alexandre VI і Monreale · Veure més »

Orsini

El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.

Nou!!: Alexandre VI і Orsini · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Alexandre VI і País Valencià · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Alexandre VI і Papa · Veure més »

Papa Innocenci VIII

Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1484 i el 1492.

Nou!!: Alexandre VI і Papa Innocenci VIII · Veure més »

Papa Juli II

Juli II (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) és el nom que va adoptar el cardenal italià Giuliano della Rovere en esdevenir Papa.

Nou!!: Alexandre VI і Papa Juli II · Veure més »

Papa Pau II

Pau II (Venècia, 23 de febrer de 1417 - Roma, 26 de juliol de 1471) fou un papa de Roma.

Nou!!: Alexandre VI і Papa Pau II · Veure més »

Papa Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese al ser escollit Papa.

Nou!!: Alexandre VI і Papa Pau III · Veure més »

Pere Lluís de Borja

Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488).

Nou!!: Alexandre VI і Pere Lluís de Borja · Veure més »

Pinturicchio

Detall de ''La Resurrecció'', amb el retrat del papa Alexandre VI, a la Biblioteca Vaticana. Bernardino di Betto, dit Pintoricchio o Pinturicchio (Perusa, 1454 – 1513) va ser un pintor italià del Renaixement.

Nou!!: Alexandre VI і Pinturicchio · Veure més »

Pius II

Pius II —nom de bateig Eneas Silvio Piccolomini— (19 d'agost de 1458–14 d'agost de 1464) va ser Papa de Roma de 1458 a 1464.

Nou!!: Alexandre VI і Pius II · Veure més »

Pius III

Francesco Todeschini-Piccolomini va néixer a Siena el 1439.

Nou!!: Alexandre VI і Pius III · Veure més »

Raffaello Sanzio

Raffaello Sanzio, Rafael d'Urbino, o simplement Rafael,Entre les variants del seu nom, hi ha, a més «Raffaello Santi», «Raffaello da Urbino» o «Rafael Sanzio da Urbino».

Nou!!: Alexandre VI і Raffaello Sanzio · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Alexandre VI і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Alexandre VI і Regne de València · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Alexandre VI і Reis Catòlics · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Alexandre VI і Renaixement · Veure més »

Riu Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Nou!!: Alexandre VI і Riu Tíber · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Alexandre VI і Roma · Veure més »

Sant Pere

Segons el Nou Testament, Simó Pere (en arameu Xim'on kēfa, ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ i en grec Σίμων ὁ Κηφᾶς Quefes, o Πέτρος Petros) conegut com a Sant Pere o Quefes (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat.

Nou!!: Alexandre VI і Sant Pere · Veure més »

Sant'Angelo

* Sant'Angelo di Brolo, municipi italià a la província de Messina.

Nou!!: Alexandre VI і Sant'Angelo · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Alexandre VI і Sardenya · Veure més »

Sforza

Muzio Attendolo, fundador de la dinastia. Els Sforza, també coneguts amb el nom de Dinastia Sforza o Casa de Sforza, fou una família noble italiana del Renaixement que foren titulars del Ducat de Milà entre 1450 i 1535.

Nou!!: Alexandre VI і Sforza · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Alexandre VI і Sicília · Veure més »

Siena

Siena és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Alexandre VI і Siena · Veure més »

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Nou!!: Alexandre VI і Sixt IV · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Alexandre VI і València · Veure més »

Valentinois

El Valentinois és una regió de França i antiga jurisdicció feudal en la qual s'hi incloïen principalment els Bisbes de Valença i els comtes de Valentinois.

Nou!!: Alexandre VI і Valentinois · Veure més »

Vannozza Cattanei

Vannozza (Giovanna) Cattanei, Màntua, 1442 - Roma, 1518) va ser la principal amant i mare de quatre dels fills de Roderic de Borja, futur Papa Alexandre VI. Tot i la condició eclesiàstica de Roderic (era cardenal), va establir una relació quasi conjugal amb ella, de la qual van néixer quatre fills, Joan el 1474, Cèsar el 1476, Lucrècia el 1480 i Jofré el 1482. El Papa va reconèixer tots els seus fills i es va preocupar pel seu futur, igual que pel de la seva mare. Vannozza va casar-se dos cops amb Giorgio della Croce i després amb Carlo Canale. Va morir amb una certa fama de pietosa i va donar tots els seus béns, molts dels quals el Papa Alexandre li havia procurat, a l'Església.

Nou!!: Alexandre VI і Vannozza Cattanei · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià que té uns 30.000 habitants.

Nou!!: Alexandre VI і Xàtiva · Veure més »

11 d'agost

L'11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 11 d'agost · Veure més »

1431

;Països Catalans.

Nou!!: Alexandre VI і 1431 · Veure més »

1456

Sense descripció.

Nou!!: Alexandre VI і 1456 · Veure més »

1458

Sense descripció.

Nou!!: Alexandre VI і 1458 · Veure més »

1464

;Països Catalans.

Nou!!: Alexandre VI і 1464 · Veure més »

1471

Sense descripció.

Nou!!: Alexandre VI і 1471 · Veure més »

1472

L'any 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Alexandre VI і 1472 · Veure més »

1474

Sense descripció.

Nou!!: Alexandre VI і 1474 · Veure més »

1476

Sense descripció.

Nou!!: Alexandre VI і 1476 · Veure més »

1480

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Alexandre VI і 1480 · Veure més »

1482

Sense descripció.

Nou!!: Alexandre VI і 1482 · Veure més »

1484

Sense descripció.

Nou!!: Alexandre VI і 1484 · Veure més »

1488

Sense descripció.

Nou!!: Alexandre VI і 1488 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Alexandre VI і 1492 · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Alexandre VI і 1493 · Veure més »

1497

Sense descripció.

Nou!!: Alexandre VI і 1497 · Veure més »

1500

Sense descripció.

Nou!!: Alexandre VI і 1500 · Veure més »

1503

Llinda de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Alexandre VI і 1503 · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 18 d'agost · Veure més »

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Alexandre VI і 19 de febrer · Veure més »

1996

;Països Catalans.

Nou!!: Alexandre VI і 1996 · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 20 de setembre · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 28 de setembre · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 31 d'agost · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 31 de desembre · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Alexandre VI і 31 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Papa Alexandre VI, Roderic Gil de Borja i Borja, Roderic Llançol i de Borja, Roderic de Borja.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »