Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Regne Franc

Índex Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

78 les relacions: Aeci, Alamans, Alemanya, Alta edat mitjana, Antiguitat tardana, Aquisgrà, Aquitània, Austràsia, Batalla de Tours, Batalla de Vouillé, Bèlgica, Caiguda de l'Imperi Romà, Carlemany, Carles Martell, Catolicisme, Clodoveu I, Clotari II, Colonialisme, Dagobert I, Dinastia Carolíngia, Dinastia Merovíngia, Emperador romà, Escalda, Esclavitud, Eslaus, Exèrcit, Exèrcit romà, Feudalisme, Foederati, França, França Occidental, Francs, Fràncic, Frisis, Funcionari, Gascunya, Gàl·lia Belga, Gòtic (llengua), Germànics, Imperi Carolingi, Imperi Romà d'Occident, Imperialisme, Impost directe, Impost indirecte, Khilderic I, Llatí vulgar, Majordom de palau, Marca Hispànica, Meroveu, Mosa, ..., Mosel·la, Nèustria, Occità, Països Baixos, París, Península Ibèrica, Pipí I el Breu, Regne d'Itàlia (Edat Mitjana), Regne de Borgonya, Regne de Lotaríngia, Regne de Toledo, Regnes germànics, Reis mandrosos, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxons, Septimània, Serf, Tournai, Turingis, 431, 481, 507, 508, 751, 768, 800, 843. Ampliar l'índex (28 més) »

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454), general romà d'origen escita, famós per la seva victòria davant d'Àtila a la batalla de Châlons (o batalla dels Camps Catalàunics).

Nou!!: Regne Franc і Aeci · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alammani), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Regne Franc і Alamans · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Regne Franc і Alemanya · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi romà fins a l'any 1000.

Nou!!: Regne Franc і Alta edat mitjana · Veure més »

Antiguitat tardana

El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Regne Franc і Antiguitat tardana · Veure més »

Aquisgrà

Aquisgrà (en alemany i en francès Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país, a 50° 46′ N i 6° 6′ E.

Nou!!: Regne Franc і Aquisgrà · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Regne Franc і Aquitània · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Regne Franc і Austràsia · Veure més »

Batalla de Tours

La batalla de Tours (moltes vegades anomenada batalla de Poiters, però que no s'ha de confondre amb la del 1356, i coneguda en el món àrab com Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França.

Nou!!: Regne Franc і Batalla de Tours · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques del nord del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Regne Franc і Batalla de Vouillé · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Regne Franc і Bèlgica · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà

Imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Nou!!: Regne Franc і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Regne Franc і Carlemany · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida.

Nou!!: Regne Franc і Carles Martell · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Regne Franc і Catolicisme · Veure més »

Clodoveu I

El Regne Franc a l'inici del regnat de Clodoveu. Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.

Nou!!: Regne Franc і Clodoveu I · Veure més »

Clotari II

Clotari II (Chlothachar) (maig del 584-Chelles, 18 d'octubre del 629), dit el Gran (le Grand) o el Jove (le Jeune), va ser rei merovingi de Nèustria i, des del 613 fins a la seva mort, rei de tots els francs.

Nou!!: Regne Franc і Clotari II · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és un procés d'expansió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: Regne Franc і Colonialisme · Veure més »

Dagobert I

Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.

Nou!!: Regne Franc і Dagobert I · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Regne Franc і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Regne Franc і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà era la màxima autoritat de l'imperi Romà, dotat de limperium (govern).

Nou!!: Regne Franc і Emperador romà · Veure més »

Escalda

L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).

Nou!!: Regne Franc і Escalda · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Regne Franc і Esclavitud · Veure més »

Eslaus

Pobles eslaus meridionals Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus establerta principalment a Europa.

Nou!!: Regne Franc і Eslaus · Veure més »

Exèrcit

L'Exèrcit (llat. exercitus, "exercici", i després "exercici militar"), és el component terrestre de les Forces armades d'una nació.

Nou!!: Regne Franc і Exèrcit · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Regne Franc і Exèrcit romà · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Regne Franc і Feudalisme · Veure més »

Foederati

Amb la paraula llatina foederatus (plural foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.

Nou!!: Regne Franc і Foederati · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Regne Franc і França · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: Regne Franc і França Occidental · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Regne Franc і Francs · Veure més »

Fràncic

El fràncic és el terme genèric que identifica les variants de les llengües germàniques parlades pels francs.

Nou!!: Regne Franc і Fràncic · Veure més »

Frisis

Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.

Nou!!: Regne Franc і Frisis · Veure més »

Funcionari

Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).

Nou!!: Regne Franc і Funcionari · Veure més »

Gascunya

Domini lingüístic del gascó, amb els noms de les poblacions amb la seva forma oficial en lletra recta (totes en francès excepte Viella) i en gascó en cursiva. Cal notar que la ciutat de Tolosa de Llenguadoc pertany al domini del llenguadocià llevats dos barris més occidentals, el de Sant Simó (Sent Simon en gascó, Saint Simon en francès) i el de Sant Marti del Toix (Sent Martin de Toish en gascó, Sant Martin du Touch en francès) que són poblets gascons que van ser incorporats a la ciutat de Tolosa). Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: Regne Franc і Gascunya · Veure més »

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) fou una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Nou!!: Regne Franc і Gàl·lia Belga · Veure més »

Gòtic (llengua)

El gòtic és una llengua extinta de la branca oriental de les llengües germàniques.

Nou!!: Regne Franc і Gòtic (llengua) · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Regne Franc і Germànics · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Regne Franc і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Regne Franc і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperialisme

juncs xinesos durant les Guerres de l'Opi, provocades per les ambicions imperialistes de la Gran Bretanya. L'imperialisme és l'expansió del propi territori o de la mateixa influència a base de dominar altres països i formar una unitat.

Nou!!: Regne Franc і Imperialisme · Veure més »

Impost directe

Un impost directe és un tipus d'impost que grava directament la renda o patrimoni personal, sense tenir en compte les seves despeses.

Nou!!: Regne Franc і Impost directe · Veure més »

Impost indirecte

Un impost indirecte és un tipus d'impost que grava el contribuent no directament sobre el seu patrimoni i la seva renda (com és el cas dels impostos directes) sinó a través de serveis o productes que utilitza.

Nou!!: Regne Franc і Impost indirecte · Veure més »

Khilderic I

Khilderic (? ~436 - Tournai, Bèlgica, 481) fou rei dels francs salis.

Nou!!: Regne Franc і Khilderic I · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar és la varietat del llatí parlada per la gent, anomenat així en oposició al llatí clàssic propi de les classes més il·lustrades, un llatí molt més cuidat i literari.

Nou!!: Regne Franc і Llatí vulgar · Veure més »

Majordom de palau

Durant el període merovingi, el Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei.

Nou!!: Regne Franc і Majordom de palau · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Regne Franc і Marca Hispànica · Veure més »

Meroveu

Meroveu (en llatí) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu I fundador efectiu de la monarquia dels francs.

Nou!!: Regne Franc і Meroveu · Veure més »

Mosa

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Nou!!: Regne Franc і Mosa · Veure més »

Mosel·la

Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.

Nou!!: Regne Franc і Mosel·la · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Regne Franc і Nèustria · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Regne Franc і Occità · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Regne Franc і Països Baixos · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Regne Franc і París · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Regne Franc і Península Ibèrica · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Regne Franc і Pipí I el Breu · Veure més »

Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Regne Franc і Regne d'Itàlia (Edat Mitjana) · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Regne Franc і Regne de Borgonya · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnét de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Regne Franc і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Regne Franc і Regne de Toledo · Veure més »

Regnes germànics

Batalla de Vouillé (507), entre francs i visigots, representada en un manuscrit del segle XIV. Els regnes germànics, regnes romanogermànics o monarquies germàniques van ser els estats que es van establir a partir del segle V a l'antic territori de l'Imperi romà d'Occident.

Nou!!: Regne Franc і Regnes germànics · Veure més »

Reis mandrosos

Reis mandrosos fou un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs en els segles VI, VII i VIII, a causa de la seva incapacitat per al govern.

Nou!!: Regne Franc і Reis mandrosos · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Regne Franc і Rin · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Regne Franc і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Regne Franc і Saxons · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità: Septimània, en Septimanie) és una regió històrica que es correspon aproximadament amb l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló a França i després del 747 la regió dels pirineus fins a l'Ebre (aproximadament l'actual Catalunya).

Nou!!: Regne Franc і Septimània · Veure més »

Serf

Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.

Nou!!: Regne Franc і Serf · Veure més »

Tournai

Mercat dels Draps Tournai (Doornik en neerlandès, Tornacum en llatí) és una ciutat de Bèlgica a la regió valona de la província d'Hainaut, situada a 85 quilòmetres al sud-oest de Brussel·les, a una altitud de 22 m.

Nou!!: Regne Franc і Tournai · Veure més »

Turingis

Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).

Nou!!: Regne Franc і Turingis · Veure més »

431

Sense descripció.

Nou!!: Regne Franc і 431 · Veure més »

481

Sense descripció.

Nou!!: Regne Franc і 481 · Veure més »

507

Sense descripció.

Nou!!: Regne Franc і 507 · Veure més »

508

Sense descripció.

Nou!!: Regne Franc і 508 · Veure més »

751

Sense descripció.

Nou!!: Regne Franc і 751 · Veure més »

768

Sense descripció.

Nou!!: Regne Franc і 768 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Regne Franc і 800 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Regne Franc і 843 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Regne dels Francs, Regne dels francs, Regne franc, Regnes francs.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »