SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 487 les relacions: Abat de Poblet, Alfons d'Aragó (bisbe), Alfons de Tous, Alfons el Magnànim, Alfons Sala i Argemí, Alfonso de Sotomayor, Amer, Andorra, Andreu Bertran, Andreu Pont, Antoni d'Avinyó i de Moles, Antoni de Planella i de Cruïlles, Antoni de Saiol i de Quarteroni, Antoni Pere Ferrer, Arles, Arnau Descolomer, Article 155 de la Constitució espanyola de 1978, Artur Mas i Gavarró, Àger, Baltasar de Muntaner i de Çacosta, Barcelona, Baronia de Mur, Benasc, Benet de Tocco, Benet Fontanella, Benet Ignasi de Salazar, Berenguer de Cruïlles, Berenguer de Sos, Bernat de Cardona i de Queralt, Bernat de Cardona i de Raset, Bernat de Corbera, Bernat Guillem Samasó, Bernat Saportella, Bernat Vallès, Bertran Samasó, Besalú, Bisbat de Girona, Bisbat de Perpinyà, Bisbat de Vic, Braç (concepte social), Breda, Brussel·les, Camprodon, Carles de Viana, Carles Puigdemont i Casamajó, Carlos de Lossada y Canterac, Castell d'Escornalbou, Castellà d'Amposta, Catalunya, Catedral de Barcelona, ... Ampliar l'índex (437 més) » « Shrink índex

Abat de Poblet

Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Abat de Poblet

Alfons d'Aragó (bisbe)

Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Alfons d'Aragó (bisbe)

Alfons de Tous

Alfons de Tous, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1396 - 1413 en substitució de Miquel de Santjoan que es va absentar de Catalunya el 1396 per anar en una ambaixada pel rei i no va tornar a residir al principat.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Alfons de Tous

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Alfons el Magnànim

Alfons Sala i Argemí

Monument a Alfons Sala (Frederic Marès, 1950), al passeig del Comte d'Ègara (Terrassa) Alfons Sala i Argemí, 1r comte d'Ègara, (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945) fou un enginyer industrial, advocat i polític català.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Alfons Sala i Argemí

Alfonso de Sotomayor

Alfonso de Sotomayor (1608, Carmona, Regne de Castella - 10 de juny de 1682, Barcelona)Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents (Vol.2), pàgs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Alfonso de Sotomayor

Amer

Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Amer

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Andorra

Andreu Bertran

Andreu Bertran, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 10 de juliol de 1416.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Andreu Bertran

Andreu Pont

Andreu Pont Bosom, anomenat Andreu Pont d'Osseja (Oceja, 15 d'agost de 1606 — Perpinyà, 1653) fou abat de Santa Maria d'Amer i de Santa Maria de Roses (1643-1653), va ésser nomenatHistòria dels Presidents..., pàg.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Andreu Pont

Antoni d'Avinyó i de Moles

Antoni d'Avinyó i de Moles, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 17 de setembre de 1440.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Antoni d'Avinyó i de Moles

Antoni de Planella i de Cruïlles

Antoni de Planella i de Cruïlles, abat de Sant Esteve de Banyoles (1675-1688) i posteriorment abat de Sant Pere de Besalú (1688-1713), va ser dues vegades president de la Generalitat de Catalunya, la primera vegada va ser nomenat el 22 de juliol de 1692 per al trienni 1692 a 1695, essent la cent tretzena persona en exercir aquest càrrec, i la segona entre el cent setzè i cent dissetè president entre els anys 1701 i 1704 als inicis de la Guerra de Successió.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Antoni de Planella i de Cruïlles

Antoni de Saiol i de Quarteroni

Antoni de Saiol i Quarteroni fou canonge de Barcelona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Antoni de Saiol i de Quarteroni

Antoni Pere Ferrer

Antoni Pere Ferrer (segle XIV/XV - en mar, entre Barcelona i la Provença, 1471/72) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 22 de juliol de 1458 i abat de Montserrat.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Antoni Pere Ferrer

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Arles

Arnau Descolomer

Arnau Descolomer (Mas Colomer, Amer, - Santa Coloma de Queralt, 17 de setembre de 1410), president de la Generalitat de Catalunya entre 1384 i 1389, havia estat nomenat per les Corts de Montsó-Tamarit de Llitera-Fraga el 4 de juliol de 1384.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Arnau Descolomer

Article 155 de la Constitució espanyola de 1978

Larticle 155 de la Constitució espanyola de 1978 —inclòs en el Títol VIII (De l'Organització Territorial de l'Estat), Capítol tercer (De les Comunitats Autònomes)— és un article que dota l'Estat Espanyol d'un mecanisme coactiu per obligar les comunitats autònomes que incompleixen les obligacions imposades per la Constitució o altres lleis, o que atempten greument contra l'interès general d'Espanya, al compliment forçós d'aquestes obligacions o a la protecció de l'esmentat interès general.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Article 155 de la Constitució espanyola de 1978

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Artur Mas i Gavarró

Àger

Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Àger

Baltasar de Muntaner i de Çacosta

Baltasar de Muntaner i de Çacosta fou paborde de Berga, posteriorment fou abat del monestir de Sant Cugat del Vallès (1696-1711) i nomenat arquebisbe de la ciutat de Mèxic el 1711, càrrec al qual renuncià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Baltasar de Muntaner i de Çacosta

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Barcelona

Baronia de Mur

La baronia de Mur, també anomenada de Mur d'Alzina, és una de les baronies històriques del Pallars Jussà, juntament amb les d'Abella, Bellera, Erill i Orcau.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Baronia de Mur

Benasc

Benasc (en castellà, Benasque; en benasquès, Benás) és una vila i municipi de la comarca de la Ribagorça que dona nom a la vall on se situa i la llengua de transició que s'hi parla, el benasquès.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Benasc

Benet de Tocco

Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) va ser un monjo benedictí abat de Montserrat, bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Benet de Tocco

Benet Fontanella

Benet Fontanella (Olot, Garrotxa, 16 de juny de 1575 - 21 de febrer de 1627), fou abat del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Benet Fontanella

Benet Ignasi de Salazar

Benet Ignasi de Salazar, fou bisbe de Barcelona (1683-1692) i va ser el cent dotzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1689 i 1692, nomenat el 22 de juliol de 1689.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Benet Ignasi de Salazar

Berenguer de Cruïlles

Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Berenguer de Cruïlles

Berenguer de Sos

Berenguer de Sos va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1479 i 1482.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Berenguer de Sos

Bernat de Cardona i de Queralt

Bernat de Cardona i de Queralt fou abat de Sant Miquel de Cuixà (1592-1612) i de Sant Pere de Camprodon.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Bernat de Cardona i de Queralt

Bernat de Cardona i de Raset

Bernat de Cardona i de Raset, prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656-1658).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Bernat de Cardona i de Raset

Bernat de Corbera

Bernat de Corbera (?, final - ?). Canonge de Barcelona; President de la Generalitat de Catalunya (1518-1521).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Bernat de Corbera

Bernat Guillem Samasó

Bernat Guillem Samasó va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 14 d'agost de 1452.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Bernat Guillem Samasó

Bernat Saportella

Bernat Saportella (o Bernat de Saportella) va ser un diputat del braç militar de les Corts Catalanes al.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Bernat Saportella

Bernat Vallès

Bernat Vallès va ser president de la Generalitat de Catalunya el període 1365-1367 sota el mandat de Pere III el Cerimoniós.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Bernat Vallès

Bertran Samasó

Bertran Samasó va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 de setembre de 1449.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Bertran Samasó

Besalú

Besalú és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Besalú

Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Bisbat de Girona

Bisbat de Perpinyà

El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Bisbat de Perpinyà

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Bisbat de Vic

Braç (concepte social)

Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Braç (concepte social)

Breda

Breda és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Breda

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Brussel·les

Camprodon

Camprodon (pronúncia local 'camprudon') és un municipi de la comarca del Ripollès i està situat al nord-est de la regió de l'Alt Ter.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Camprodon

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Carles de Viana

Carles Puigdemont i Casamajó

és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Carles Puigdemont i Casamajó

Carlos de Lossada y Canterac

Carlos de Lossada y Canterac (Toledo, 1862 - Montcada i Reixac, 19 d'octubre de 1936) fou un militar català, nomenat governador civil de Barcelona en el moment del cop d'estat de Primo de Rivera, que va ostentar el càrrec de president de la Mancomunitat de Catalunya durant uns dies el mes de gener de 1924.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Carlos de Lossada y Canterac

Castell d'Escornalbou

El Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial que ajunta monestir (Sant Miquel d'Escornalbou) amb castell, a l'antic terme d'Escornalbou (derivat del llatí Cornu Bovis, «el corn del bou»), avui al municipi de Riudecanyes al Baix Camp.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Castell d'Escornalbou

Castellà d'Amposta

El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Castellà d'Amposta

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Catalunya

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Catedral de Barcelona

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Catedral de Girona

Catedral de Solsona

La catedral de Santa Maria de Solsona és un complex d'edificis que daten des del final del fins al, d'estils romànic, gòtic i barroc, situat a la capital del Solsonès.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Catedral de Solsona

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Catedral de Tarragona

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Cerdanya

Circumscripció electoral de Barcelona

Situació de la província de Barcelona i les seves comarques (excepte el Moianès) a Catalunya. Barcelona és una de les quatre circumscripcions electorals usades per escollir els membres del Parlament de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Circumscripció electoral de Barcelona

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Cisma d'Occident

Climent de Solanell i de Foix

Climent de Solanell i de Foix va ser el cent quinzè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1698 i 1701.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Climent de Solanell i de Foix

Comunitat autònoma

290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Comunitat autònoma

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Concili de Constança

Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya és la més alta institució juridicoconsultiva de la Generalitat de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

Consell de l'Audiovisual de Catalunya

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) és una de les institucions de la Generalitat de Catalunya establert per l'article 82 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Consell de l'Audiovisual de Catalunya

Constitució espanyola

Durant els segles  i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Constitució espanyola

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Constitucions catalanes

Convergència Democràtica de Catalunya

Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Convergència Democràtica de Catalunya

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Convergència i Unió

Cop d'estat de Primo de Rivera

El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Cop d'estat de Primo de Rivera

Corts de Barcelona (1701-1702)

Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Corts de Barcelona (1701-1702)

Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)

Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)

Corts de Montsó (1362-1363)

Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Corts de Montsó (1362-1363)

Corts de Vilafranca-Barcelona

Les Corts Catalanes varen ser convocades pel rei Pere el Cerimoniós a Vilafranca del Penedès en 1367.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Corts de Vilafranca-Barcelona

Dalmau de Cartellà i Despou

Dalmau de Cartellà i Despou, president de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 22 de juliol de 1422, va ser abat de Santa Maria de Ripoll Fill de família noble originària del castell de Cartellà (actual municipi de Sant Gregori), va iniciar la carrera eclesiàstica a Santa Maria d'Amer d'on va arribar a ser abat en 1403.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Dalmau de Cartellà i Despou

Declaració d'Independència de Catalunya

La Declaració d'Independència de Catalunya és un text polític, sense resolució efectiva de cap administració pública de Catalunya, en el qual es declara la constitució de la República Catalana, com a estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Declaració d'Independència de Catalunya

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Decrets de Nova Planta

Desena legislatura de la Catalunya autonòmica

La desena legislatura de la Catalunya autonòmica es va iniciar el dilluns 17 de desembre de 2012.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Desena legislatura de la Catalunya autonòmica

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (abreujat DOGC) és el mitjà de publicació oficial de les lleis de Catalunya i de les normes, les disposicions de caràcter general, els acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes de l'Administració i del Govern de Catalunya, per tal que produeixin els efectes jurídics corresponents.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Dimissió

Darrer gest d'acomiadament del President Nixon després de la seva dimissió. Dimitir o dimissió, en anglès: resign i resignation, és renunciar un càrrec.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Dimissió

Dionís de Carcassona

Dionís de Carcassona (Lleida, ? - ?).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Dionís de Carcassona

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Diputació del General de Catalunya

Domènec Ram i Lanaja

Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Domènec Ram i Lanaja

Dotzena legislatura de la Catalunya autonòmica

La dotzena legislatura de la Catalunya autonòmica és la legislatura que va sorgir de les eleccions celebrades el 21 de desembre de 2017, imposades pel govern espanyol en el marc de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Dotzena legislatura de la Catalunya autonòmica

Elecció

italianesUna elecció és un procés de presa de decisions per mitjà del qual les persones voten per llurs candidats o partits polítics preferits els quals els representaran en el govern.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Elecció

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents al període republicà es van celebrar el dia 20 de novembre de 1932 i foren les úniques d'aquell període històric.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

El dijous, 20 de març de 1980 se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984

El diumenge, 29 d'abril de 1984 se celebraren les segones eleccions al Parlament de Catalunya després de la recuperació de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 corresponents a la III legislatura es van celebrar el diumenge 29 de maig de 1988.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1992

El diumenge 15 de març de 1992 se celebraren les quartes eleccions al Parlament de Catalunya després del restabliment de la democràcia a Espanya, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya en 1979.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1992

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la V legislatura del període democràtic van ser convocades anticipadament i es van celebrar el dia 19 de novembre de 1995.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995

Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VI legislatura del període democràtic van estar convocades el 24 d'agost i es van celebrar el dia 17 d'octubre de 1999.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 corresponents a la VII legislatura del període democràtic van estar convocades el 23 de setembre i es van celebrar el dia 16 de novembre de 2003 per elegir els 135 diputats de la cambra catalana.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la VIII legislatura de l'actual període democràtic, convocades el 8 de setembre, es van celebrar el dimecres, 1 de novembre de 2006, festivitat de Tots Sants.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la IX legislatura de l'actual període democràtic van celebrar-se el 28 de novembre de 2010.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la X legislatura de l'actual període democràtic es van celebrar el 25 de novembre de l'any 2012, tal com va anunciar el president Artur Mas el 25 de setembre de 2012 durant el discurs que va obrir el debat de política general al Parlament de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XI legislatura se celebraren el 27 de setembre de l'any 2015.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017

Enquestes per les Eleccions al Parlament de Catalunya des del 2013 al 2017. Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021 es van celebrar el 14 de febrer de 2021.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021

Eleccions municipals espanyoles de 1931

Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Eleccions municipals espanyoles de 1931

Elna

Elna (o quan es vol evitar l'hiat, en francès Elne) és una ciutat de la Catalunya Nord situada a la comarca del Rosselló, cap del municipi del mateix nom i que té una població de 8.450 habitants.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Elna

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Empordà

Enric de Lorena-Guisa

Tomba d'Henri Harcourt de Lorena, Paris Enric de Lorena, comte d'Harcourt, d'Armanyac, de Brionne i vescomte de Marsan, dit Cadet la Perla (Cadet la Perle), nascut el 20 de març de 1601 i mort el 25 de juliol de 1666 a l'abadia de Royaumont a Asnières-sur-Oise, fou un aristòcrata i militar francès del.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Enric de Lorena-Guisa

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Espanya

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Esquerra Republicana de Catalunya

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

Esteve de Garret

Esteve de Garret (Tortosa,? - juliol de 1523) fou ardiaca de Tortosa i President de la Generalitat de Catalunya (1515-1518).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Esteve de Garret

Esteve Mercadal i Dou

Esteve Mercadal i Dou, canonge i ardiaca de Vic, va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1674.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Esteve Mercadal i Dou

Esteve Salacruz

Esteve Salacruz (o Salacrús), abat del monestir de Sant Pere de Galligants.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Esteve Salacruz

Família benedictina

S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Família benedictina

Felip d'Anglesola

Felip d'Anglesola, president de la Generalitat de Catalunya l'any 1380, havia estat nomenat per les Corts reunides a Barcelona el 17 de gener d'aquell any.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Felip d'Anglesola

Felip de Malla

Felip de Malla –citat també com a Felipe de Medalia – (Barcelona, 1380 - Barcelona, 12 de juliol de 1431) fou el 17è president de la Generalitat de Catalunya (1425-1428), canonge degà d'Osca (1423), almoiner de la seu d'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Felip de Malla

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Felip II de Castella

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Felip III de Castella

Ferran de Lloaces i Peres

Ferran de Lloaces i Peres (Oriola, Regne de València, 1498 - València, 29 de febrer de 1568) va ser un eclesiàstic valencià, bisbe d'Elna (1542-1543), Lleida (1543 – 1553) i Tortosa (1553-1560), Arquebisbe de Tarragona (1560-1567) i patriarca d'Antioquia (1566).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Ferran de Lloaces i Peres

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Ferran el Catòlic

Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls

Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls (?-Barcelona 1504).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і França

Francí Vicenç

Francí Vicenç, President de la Generalitat de Catalunya en el període 1494-1497, fou nomenat el 31 de juliol de 1494). El 22 de juliol, dia tradicional de l'elecció de diputats, havia estat elegit Pere Terrades, canonge sagristà de Girona, que morí de pesta sis dies més tard sense haver jurat el càrrec.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francí Vicenç

Francesc Antoni de Solanell i de Montellà

Francesc Antoni de Solanell i de Montellà o Antoni de Solanell i de Montellà(? - Sant Cugat del Vallès, 15 de setembre de 1726) fou abat de Sant Pere de Galligants (1710 - 1712), del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1713 - 1726) i 120è president de la Generalitat de Catalunya, entre l'1 d'agost de 1710 i 22 de juliol de 1713.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc Antoni de Solanell i de Montellà

Francesc Colom

Mossèn Francesc Colom (?, ? - 10 d'octubre de 1472, ?) fou canonge de Barcelona i el vint-i-novè President de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1464 i 1467, nomenat el 22 de juliol de 1464.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc Colom

Francesc de Sentjust i de Castre

Francesc de Sentjust i de Castre, fou abat d'Arles (1598-1616) i ardiaca de Benasc.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc de Sentjust i de Castre

Francesc de Solsona

Francesc de Solsona (?, - ?) fou canonge de Lleida, de Barcelona i de Tarragona, i President de la Generalitat de Catalunya (1527-1530).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc de Solsona

Francesc de Valls i Freixa

Francesc de Valls (? - 26 de setembre, 1705) era cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon i fou President de la Generalitat de Catalunya entre el 22 de juliol de 1704 fins al dia de la seva mort el 26 de setembre de 1705.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc de Valls i Freixa

Francesc Giginta

Francesc Giginta (Perpinyà, - ?, 1579) fou abat de Santa Maria d'Amer (1536-1579).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc Giginta

Francesc Jeroni Benet Franc

Francesc Jeroni Benet Franc fou ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya elegit el 22 de juliol de 1554.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc Jeroni Benet Franc

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc Macià i Llussà

Francesc Morillo

Francesc Morillo fou canonge ardiaca de la Seu d'Urgell.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc Morillo

Francesc Oliver de Boteller

fou abat de Santa Maria de Poblet (1583-1598).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc Oliver de Boteller

Francesc Oliver i de Boteller

Francesc Oliver i de Boteller (?, - ?). Canonge i prior de Tortosa i President de la Generalitat de Catalunya (1530-1533).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc Oliver i de Boteller

Francesc Oliveres

Francesc Oliveres fou canonge de Girona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc Oliveres

Francesc Pijoan

Francesc Pijoan, ardiaca de l'Empordà i canonge de la seu de Girona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc Pijoan

Francesc Savalls i Massot

fou un militar carlí empordanès.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francesc Savalls i Massot

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Francisco Franco Bahamonde

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Franquisme

Galceran de Besora i de Cartellà

Galceran de Besora i de Cartellà, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1377-1378, nomenat per les Corts de Barcelona (1377).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Galceran de Besora i de Cartellà

Garcia Gil de Manrique y Maldonado

Garcia Gil de Manrique y Maldonado (El Pobo de Dueñas, 1575 - Alcalá la Real, 1651), Va ser nomenat rector de l'Estudi General de Barcelona, origen de l'actual Universitat de Barcelona (1626-1628), Bisbe de Girona (1627-1633) i de Barcelona (1633-1651).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Garcia Gil de Manrique y Maldonado

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Generalitat de Catalunya

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Girona

Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç

Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç, abat de Sant Pere de Galligants (1639-1654).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç

Gonzalo Fernández de Heredia

Gonzalo Fernández de Heredia i de Bardají (Móra de Rubiols, Regne d'Aragó, 1450 - Valls, 21 de novembre de 1511) fou Bisbe de Barcelona (1478 - 1490); Arquebisbe de Tarragona (1490 - 1511) i President de la Generalitat de Catalunya (1504 - 1506).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Gonzalo Fernández de Heredia

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Govern d'Espanya

Govern de Catalunya

Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Govern de Catalunya

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Guerra Civil catalana

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Guerra Civil espanyola

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Guerra dels Segadors

Guillem de Guimerà i d'Abella

Guillem de Guimerà i d'Abella, president de la Generalitat de Catalunya en el període 1376-1377, nomenat per les Corts de Montsó de 1376.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Guillem de Guimerà i d'Abella

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Història de Catalunya

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Història del dret català

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Ignasi de Loiola

Investidura

La investidura era l'acte pel qual s'efectuaven els pactes feudo-vassallàtics, pel qual el senyor lliurava el feu al vassall.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Investidura

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і James Fitz-James Stuart

Jaume Beuló

Jaume Beuló fou canonge de Vic.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Jaume Beuló

Jaume Caçador

Jaume Caçador (Vic 1484 - Barcelona, 4 de gener de 1561) fou bisbe de Barcelona (1546-1561) i el 58è President de la Generalitat de Catalunya (1545-1548).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Jaume Caçador

Jaume Caçador i Claret

Jaume Caçador i Claret (Barcelona ? - Girona 1597) fou Bisbe de Girona (1583-1597) i el 76è President de la Generalitat (1590-1593).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Jaume Caçador i Claret

Jaume Cerveró

Jaume Cerveró fou ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Jaume Cerveró

Jaume Cordelles i Oms

Jaume Cordelles i Oms fou prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Jaume Cordelles i Oms

Jaume de Copons i de Tamarit

Jaume de Copons i de Tamarit, ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell, bisbe de Vic (1664-1674) i de Lleida (1674-1680), va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1662.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Jaume de Copons i de Tamarit

Jaume Fiella

L'església de Sant Miquel que Jaume Fiella va fer decorar ja no existeix, però la façana amb les talles de Ducroux es va incorporar com a façana lateral de la basílica de la Mercè.cita cirici Jaume Fiella (Tremp,? - ?, setembre del 1522) fou doctor en dret canònic i civil, degà de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya de 1514 a 1515).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Jaume Fiella

Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia

Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia

Jeroni de Requesens i Roís de Liori

Jeroni de Requesens i Roís de Liori (? - † Barcelona, 1548).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Jeroni de Requesens i Roís de Liori

Joan Casanovas i Maristany

Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan Casanovas i Maristany

Joan de Peralta

Joan de Peralta (? - 1505) fou un religiós, fill d'una família de la noblesa catalana, senyors de Castellet del Penedès, va ocupar diversos càrrecs religiosos, fins que va ser nomenat abat del monestir de Montserrat en 1483, càrrec que exercí fins al 1493, en què fou nomenat bisbe de Vic, també fou President de la Generalitat de Catalunya en el període 1491 - 1494.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan de Peralta

Joan de Tormo

Joan de Tormo (Albaida, 1490 - Barcelona, 1553) fou bisbe de Vic (1510-1553) nomenat per papa Juli II.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan de Tormo

Joan Desgarrigues

Joan Desgarrigues fou un personatge originari del Rosselló que havia professat a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la que havia arribat a ocupar el càrrec de comanador del Mas Déu, la casa mare del Rosselló.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan Desgarrigues

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan el Sense Fe

Joan I d'Empúries

Joan d'Aragó i de Tàrent o Joan I d'Empúries, anomenat el Vell (? 1338 - Castellví de Rosanes 1398), fou comte d'Empúries (1364-1386 i 1387-1398) i president de la Generalitat de Catalunya (1376).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan I d'Empúries

Joan II de Ribagorça

Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó (Benavarri, 1457 - Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485 - 1512) i primer duc de Luna.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan II de Ribagorça

Joan Jeroni Besora

Joan Jeroni Besora, canonge de la seu de Lleida.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan Jeroni Besora

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan Josep d'Àustria

Joan Margarit i de Requesens

Joan Margarit i de Requesens (Sant Gregori, 1468 - Girona, 21 d'octubre de 1554) fou un religiós que fou President de la Generalitat de Catalunya (1521-1524) i bisbe de Girona (1534-1554).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan Margarit i de Requesens

Joan Maurici de Ribes

Joan Maurici de Ribes va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1473 i 1476, nomenat el 18 de desembre de 1473.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan Maurici de Ribes

Joan Pagès i Vallgornera

Joan Pagès i Vallgornera, Prior claustral, paborde i canonge de la seu de Tortosa, va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1668.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan Pagès i Vallgornera

Joan Pasqual

Joan Pasqual (?). Canonge i degà de Seu d'Urgell i President de la Generalitat de Catalunya (1536-1539).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joan Pasqual

Joaquim Torra i Pla

, conegut simplement com a Quim Torra, és un polític, advocat, editor i escriptor català.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Joaquim Torra i Pla

Jordi Pujol i Soley

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Jordi Pujol i Soley

Jordi Sanç

Jordi Sanç (? - 1525) fou canonge de Barcelona i va ser nomenat president de la Generalitat el 22 de juliol de 1509 i ocupà el càrrec fins al 1512.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Jordi Sanç

José Montilla i Aguilera

José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і José Montilla i Aguilera

Josep Antoni Valls i Pandutxo

Josep Antoni Valls i Pandutxo va ser el cent setzè president de la Generalitat de Catalunya l'any 1701.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Josep Antoni Valls i Pandutxo

Josep de Camporrells i de Sabater

Josep de Camporrells i de Sabater fou un eclesiàstic i polític català, que va ser ardiaca d'Andorra, canonge de la Seu d'Urgell i president de la Generalitat de Catalunya (1671-1674).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Josep de Camporrells i de Sabater

Josep de Magarola i de Grau

Josep de Magarola i de Grau fou abat del monestir benedictí de Sant Pere de Camprodon (1645–1676) i President de la Generalitat de Catalunya (1665 - 1668).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Josep de Magarola i de Grau

Josep de Vilamala

Josep de Vilamala (Banyoles?, ? - ?, 4 de juliol de 1720 ?) fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya (22 de juliol de 1713 - 16 de setembre de 1714) abans de la primera abolició de la institució pel Decret de Nova Planta després del Setge de Barcelona i la derrota de l'11 de setembre de 1714.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Josep de Vilamala

Josep Grau (president)

Josep Grau (s.XVII - S.XVIII) Doctor en dret i procurador, va ser el cent divuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1706 i 1707, durant la Guerra de Successió.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Josep Grau (president)

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Josep Irla i Bosch

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Josep Puig i Cadafalch

Josep Sastre i Prats

Josep Sastre i Prats, era membre de l'orde de Sant Benet i va ser abat de Santa Maria d'Amer (1660-1668), de Sant Pau del Camp (1668-1683), i de Sant Pere de la Portella, va ésser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1680.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Josep Sastre i Prats

Josep Soler (president)

Josep Soler, Canonge de la Seu d'Urgell.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Josep Soler (president)

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Josep Tarradellas i Joan

Juan Payo Coello

Juan Payo Coello (Zamora, ? - Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà, 1505), president de la Generalitat de Catalunya en el període 1488-1491, fou directament escollit per Ferran II després d'haver suspès el procediment electiu de diputats, el 22 de juliol de 1488.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Juan Payo Coello

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Junta de Braços

Junta Electoral Central

La Junta Electoral Central (JEC) és l'òrgan superior de l'Administració Electoral a Espanya, que consisteix, a més, de les Juntes Electorals Provincials, les Juntes Electorals de Zona i, si escau, les Juntes Electorals de Comunitat Autònoma, així com per les Taules Electorals i és l'únic òrgan permanent d'aquesta.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Junta Electoral Central

Junts pel Sí

Junts pel Sí (JxSí) fou una candidatura de caràcter transversal i independentista formada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres, per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Junts pel Sí

Junts per Catalunya (partit polític)

Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Junts per Catalunya (partit polític)

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і La Seu d'Urgell

Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República

La Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, també coneguda com a Llei de règim jurídic català, és la denominació d'una llei que va tenir per objectiu garantir la seguretat jurídica, així com la successió ordenada de les administracions i la continuïtat dels serveis públics, durant el frustrat procés de transició de Catalunya cap a un estat independent del 2017.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Lleida

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Lliga Regionalista

Llista d'abats de Montserrat

Relació dels abats del monestir de Montserrat al llarg de la història.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Llista d'abats de Montserrat

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Llista de bisbes de Barcelona

Llista de bisbes de Lleida

Aquesta és la llista dels bisbes de Lleida, que recull els bisbes tan documentats com els que inclou l'episcopologi actual del bisbat.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Llista de bisbes de Lleida

Llista de bisbes de Tortosa

Aquesta llista de bisbes de Tortosa representa una recopilació dels titulars del Bisbat de Tortosa dels quals hi ha constància, ordenats de més antic a més recent.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Llista de bisbes de Tortosa

Llista de comtes d'Empúries

or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Llista de comtes d'Empúries

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Lloctinent de Catalunya

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Lluís Companys i Jover

Lluís de Cardona i Enríquez

Lluís de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1488 - Tarragona, 1532).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Lluís de Cardona i Enríquez

Lluís de Tena Gomez

Lluís de Tena Gomez (Guadix,? - Tortosa, 26 de setembre de 1622) fou President de la Generalitat (1617-1620) i Bisbe de Tortosa (1616-1622).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Lluís de Tena Gomez

Lluís Desplà i d'Oms

Lluís Desplà i d'Oms (Barcelona, 1444 - ibídem, 6 de febrer de 1524) fou Ardiaca major de la seu de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya (1506-1509).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Lluís Desplà i d'Oms

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Mallorca

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya

Manuel de Copons i d'Esquerrer

Manuel de Copons i d'Esquerrer (?, - ?, segle XVIII), monjo cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles va ser nomenat el 119è president de la Generalitat de Catalunya (1707-1710) el 22 de juliol de 1707.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Manuel de Copons i d'Esquerrer

Manuel de Montsuar i Mateu

IES Manuel de Montsuar a Lleida Manuel de Montsuar (Lleida, aprox. 1410 - 1491) va ser el vint-i-vuitè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1461 i 1464, nomenat el 22 de juliol de 1461.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Manuel de Montsuar i Mateu

Marc de Vilalba

Marc de Vilalba, també conegut erròniament com de Villalba, (La Roca del Vallès, ? — Olesa de Montserrat, 27 de gener de 1439) fou un abat i polític, 13è President de la Generalitat de Catalunya nomenat per les Corts de Barcelona el 23 d'agost de 1413.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Marc de Vilalba

Martí Joan de Calders

Martí Joan de Calders fou prior de Sant Marçal de Montseny.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Martí Joan de Calders

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Martí l'Humà

Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Martí V

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Mataró

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Mèxic

Miquel d'Agullana

Miquel d'Agullana i de Miquel (Girona, 1549 - 1596) fou un ardiaca de l'Empordà, canonge de la seu de Girona i 77è president de la Generalitat de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Miquel d'Agullana

Miquel d'Aimeric i de Codina

Miquel d'Aimeric i de Codina era fill de Pere d'Aimeric i de Bellver, natural de Manresa i diputat reial de la Generalitat de Catalunya (1611-1612), i de Catalina de Codina i Rossell.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Miquel d'Aimeric i de Codina

Miquel d'Alentorn i de Salbà

Miquel d'Alentorn i de Salbà, abat d'Amer i de Roses.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Miquel d'Alentorn i de Salbà

Miquel d'Oms i de Sentmenat

Miquel d'Oms i de Sentmenat (? - 1576) fou canonge i sagristà d'Elna i abat de Santa Maria d'Arles (1564-1576) i el 59è President de la Generalitat de Catalunya (1548-1551), elegit el 22 de juliol de 1548, i de Catalunya (1560-1563).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Miquel d'Oms i de Sentmenat

Miquel de Ferrer i de Marimon

Miquel de Ferrer i de Marimon (? - 1552) fou Cavaller de l'Orde de Sant Joan i Gran Prior de Catalunya (1537-1551).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Miquel de Ferrer i de Marimon

Miquel de Santjoan

Miquel de Santjoan, president de la Generalitat de Catalunya entre 1389 i 1396, havia estat nomenat per les Corts de Montsó l'11 de juny de 1389.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Miquel de Santjoan

Miquel de Tormo

Miquel de Tormo fou Prior de Sant Pere de Besalú i el 63è President de la Generalitat de Catalunya (1553-1554), elegit a mitjan trienni per a substituir al seu oncle, Joan de Tormo, mort prematurament.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Miquel de Tormo

Miquel Delgado

Miquel Delgado va ser president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1476 i 1479, nomenat el 22 de juliol de 1476.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Miquel Delgado

Miquel Despuig i Vacarte

Miquel Despuig i Vacarte també conegut com Miquel Puig (Tortosa, ? — Lleida, 1559) fou un religiós i doctor en dret que esdevingué inquisidor de Catalunya i durant la seva vida tingué els títols d'abat de Santa Maria de Serrateix (1535-1545), Bisbe d'Elna (1542-52), President de la Generalitat de Catalunya (1542-1545), bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1552-1556) i finalment Bisbe de Lleida (1556-59).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Miquel Despuig i Vacarte

Miquel Samsó

Miquel Samsó (Girona, 1430 - ?, 1507) va ser el trenta-unè president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1470 i 1473.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Miquel Samsó

Moció de censura

El Primer Ministre del Regne Unit Frederick North, va ser el primer cap de govern que va dimitir després d'una moció de censura Una moció de censura és una proposició presentada i votada en una assemblea legislativa amb l'objectiu de reprovar l'acció del govern i que, en cas de ser aprovada, en comporta en la majoria dels casos la dimissió i la substitució per un d'alternatiu.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Moció de censura

Moció de confiança

Una moció de confiança o qüestió de confiança és un instrument polític de què disposa el President del Govern o el primer ministre en els règims democràtics de tipus parlamentarista per afrontar una situació de debilitat del poder executiu davant del Parlament, i mitjançant la qual el Govern demana l'exprés suport a una política concreta o a un programa.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Moció de confiança

Monestir de Montserrat

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Monestir de Montserrat

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Monestir de Sant Cugat

Monestir de Sant Esteve de Banyoles

Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Monestir de Sant Esteve de Banyoles

Monestir de Sant Pere de Besalú

Sant Pere de Besalú és un monestir situat al centre històric del municipi de Besalú (Garrotxa).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Monestir de Sant Pere de Besalú

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Monestir de Santa Maria de Ripoll

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Monestir de Santes Creus

Nicolau Pujades

Nicolau Pujades va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 d'octubre de 1455.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Nicolau Pujades

Novena legislatura de la Catalunya autonòmica

La novena legislatura de la Catalunya autonòmica es va iniciar el dijous 16 de desembre de 2010.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Novena legislatura de la Catalunya autonòmica

Onofre d'Alentorn i de Botella

Onofre d'Alentorn i de Botella, fou canonge de Lleida, ardiaca de Benasc i president de la Generalitat de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Onofre d'Alentorn i de Botella

Onofre de Copons i de Vilafranca

Onofre de Copons i de Vilafranca (? - 1552) fou canonge de Tarragona i procurador de Pere de Cardona, arquebisbe de Tarragona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Onofre de Copons i de Vilafranca

Onofre Gomis

fou canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Onofre Gomis

Onzena legislatura de la Catalunya autonòmica

Lonzena legislatura de la Catalunya autonòmica es va iniciar el dilluns 26 d'octubre de 2015.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Onzena legislatura de la Catalunya autonòmica

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Osca

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Parlament de Catalunya

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pasqual Maragall i Mira

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pau Claris i Casademunt

Pau d'Àger i d'Orcau

Pau d'Àger i d'Orcau (Tremp, 1592 - Vallfogona de Riucorb, 1672) fou un religiós, comanador de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i 102è president de la Generalitat de Catalunya (nomenat el 22 de juliol de 1659).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pau d'Àger i d'Orcau

Pau del Rosso

Pau del Rosso (segle XVII) fou un eclesiàstic i polític català.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pau del Rosso

Pedro de Mendoza

Pedro de Mendoza o Pere de Mendoça segons algunes fonts, (?-1519) fou abat de Santes Creus des del 1479 fins a la seva mort i president de la Diputació del General en el trienni 1497-1500.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pedro de Mendoza

Pere Antoni Serra (bisbe)

Pere Antoni Serra (Saragossa, ? – Barcelona, 17 de febrer de 1632), fou bisbe de Lleida (1621-1631).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere Antoni Serra (bisbe)

Pere Aragonès i Garcia

és un polític català, president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere Aragonès i Garcia

Pere Àngel Ferrer i Despuig

fou abat del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere Àngel Ferrer i Despuig

Pere de Cardona (arquebisbe)

Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere de Cardona (arquebisbe)

Pere de Darnius

Pere de Darnius, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat en 12 d'agost de 1437.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere de Darnius

Pere de Foix el Vell

fou legat papal a Avinyó (1433-1464) i cardenal.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere de Foix el Vell

Pere de Magarola i Fontanet

Pere de Magarola i Fontanet (Barcelona, octubre de 1571 – Lleida, 20 de desembre de 1634), fou canonge i tresorer de Vilabertran i de la catedral de Barcelona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere de Magarola i Fontanet

Pere de Palou

Pere de Palou, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el juliol de 1434.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere de Palou

Pere de Santamans

Pere de Santamans, president de la Generalitat de Catalunya entre 1380 i la seva mort en 1383, havia estat nomenat per substituir a Felip d'Anglesola, mort abans d'acabar el seu mandat.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere de Santamans

Pere Joan Llobera

Pere Joan Llobera, monjo sagristà de Sant Joan de les Abadesses, fou escollit president de la Generalitat de Catalunya el 15 de desembre de 1478; càrrec que ostentà entre els anys 1478 i 1479, en substitució de Miquel Delgado que havia mort abans d'acabar el seu mandat.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere Joan Llobera

Pere Oliver de Boteller i de Riquer

Pere Oliver de Boteller i de Riquer (Tortosa, 1517 - Barcelona, 1587) fou cabiscol i canonge de Tortosa.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere Oliver de Boteller i de Riquer

Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai

Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai, doctor en ambdós drets, fou canonge i degà de Barcelona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai

Pere Vicenç

Pere Vicenç (S.XIV), entre 1367 i 1369, fou president de la Generalitat de Catalunya amb categoria de Regent, sent nomenat pel càrrec substituint als diputats.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pere Vicenç

Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí

Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí (Saragossa, ? - Tarragona 1489) va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 6 d'agost de 1446.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Pesta

Ponç Andreu de Vilar

Ponç Andreu de Vilar, President de la Generalitat de Catalunya en dos mandats (1467-1470, nomenat el 22 de juliol de 1467) i (1485-1488, nomenat el 22 de juliol de 1485).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Ponç Andreu de Vilar

President del Parlament de Catalunya

El president del Parlament de Catalunya és el diputat que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і President del Parlament de Catalunya

Primera legislatura de la Catalunya autonòmica

La Primera legislatura de la Catalunya autonòmica fou la primera després de la dictadura franquista.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Primera legislatura de la Catalunya autonòmica

Prior de Catalunya

El Prior de Catalunya (o Gran Prior de Catalunya, com sovint l'anomenen) era la dignitat màxima del Priorat de Catalunya de l'orde de Sant Joan de Jerusalem i, juntament amb el castellà d'Amposta, eren les dignitats més importants de l'orde a la Corona d'Aragó.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Prior de Catalunya

Procés independentista català

La capçalera de la manifestació del 2010 a la confluència del Passeig de Gràcia i al carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Procés independentista català

Rafael d'Oms

Rafael d'Oms fou ardiaca major i canonge de Tarragona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Rafael d'Oms

Rafael de Pinyana i Galvany

Rafael de Pinyana i Galvany, va ser paborde i canonge de Tortosa, va ser el cent catorzè president de la Generalitat de Catalunya, essent nomenat el 22 de juliol de 1695.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Rafael de Pinyana i Galvany

Rafael Tristany i Parera

Rafael Tristany i Parera (Ardèvol, Solsonès, 16 de maig del 1814 - Lorda, Gascunya, 17 de juny del 1899), comte d'Avinyó, fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya durant la Segona Guerra Carlina i el cap de l'exèrcit carlí del Principat durant la Tercera.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Rafael Tristany i Parera

Ramon d'Olmera i d'Alemany

Ramon d'Olmera i d'Alemany (? - Barcelona, 20 d'agost de 1616), fou Comanador de Vilafranca del Penedès, de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Ramon d'Olmera i d'Alemany

Ramon Gener

Ramon Gener (o Janer), president de la Generalitat de Catalunya en els períodes 1364-1365, en substitució temporal de Romeu Sescomes i 1379-1380.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Ramon Gener

Regió7

Regió7 és un diari en llengua catalana publicat a la Catalunya central.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Regió7

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Rei d'Espanya

Ripoll

La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Ripoll

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Roma

Romeu Sescomes

Romeu Sescomes (Tarragona, - Lleida, 7 d'octubre de 1380), polític i eclesiàstic, membre de la família Sescomes de Puig-reig, nebot de l'arquebisbe Arnau Sescomes, va ser el segon president de la Generalitat de Catalunya en els períodes 1363-1364 i 1375-1376.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Romeu Sescomes

Roses

Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Roses

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Rosselló

Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Sant Joan de les Abadesses

Sant Marçal de Montseny

Sant Marçal de Montseny és una ermita romànica situada al municipi de Montseny, al Vallès Oriental, gairebé al límit amb el d'Arbúcies, a la Selva.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Sant Marçal de Montseny

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel del Fai

Sant Miquel del Fai és un monestir erigit sobre un cingle en el a partir d'una església anterior.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Sant Miquel del Fai

Sant Pau del Camp

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Sant Pau del Camp

Sant Pere de Camprodon

Sant Pere de Camprodon és un monestir benedictí situat a l'actual vila de Camprodon, al Ripollès.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Sant Pere de Camprodon

Sant Pere de Galligants

Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Sant Pere de Galligants

Santa Anna de Barcelona

Santa Anna de Barcelona és una església i antic monestir amb claustre i sala capitular, vinculat a l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem des del, i situat al carrer de Santa Anna de Barcelona, prop de l'actual plaça de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Santa Anna de Barcelona

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Santa Maria del Mar

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Santa Maria del Pi

Santiago Estapé i Pagès

Santiago Estapé i Pagès (El Masnou, Maresme, 1876 − Barcelona, 16 de març de 1936) fou un polític i advocat català.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Santiago Estapé i Pagès

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Sardenya

Sàsser

Sàsser (sassarès i italià Sassari; sard Thàthari) és la capital de la província de Sàsser a la Sardenya, actualment una regió autònoma d'Itàlia.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Sàsser

Síndic de Greuges de Catalunya

El Síndic de Greuges de Catalunya és una institució de la Generalitat de Catalunya que supervisa les activitats quotidianes de l'administració local i de la Generalitat, inclosos els serveis públics que presten, per a defensar els drets fonamentals i les llibertats de la ciutadania reconeguts en l'Estatut, la Constitució i les lleis que els desenvolupen.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Síndic de Greuges de Catalunya

Segona legislatura de la Catalunya autonòmica

La Segona Legislatura de la Catalunya Autonòmica fou la segona després de la dictadura franquista.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Segona legislatura de la Catalunya autonòmica

Senat d'Espanya

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Senat d'Espanya

Setena legislatura de la Catalunya autonòmica

La setena legislatura de la Catalunya autonòmica es va iniciar el 5 de desembre del 2003 amb la constitució del Parlament i la investidura d'Ernest Benach, d'ERC, com a president de la Cambra.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Setena legislatura de la Catalunya autonòmica

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714)

Sindicatura de comptes

Una sindicatura o tribunal de comptes és una institució superior d'auditoria, és a dir, una institució governamental destinada a realitzar l'auditoria financera i/o jurídica en la branca executiva del poder.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Sindicatura de comptes

Sisena legislatura de la Catalunya autonòmica

La sisena legislatura de la Catalunya autonòmica es va iniciar el 5 de novembre del 1999 amb la constitució del Parlament i la investidura de Joan Rigol, d'UDC, com a president de la Cambra.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Sisena legislatura de la Catalunya autonòmica

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Solsona

Soraya Sáenz de Santamaría

María Soraya Sáenz de Santamaría Antón, més coneguda com a Soraya Sáenz de Santamaría (Valladolid 10 de juny de 1971), política i jurista castellano-lleonesa, fou vicepresidenta del Govern d'Espanya (des de 2011 fins al 2018), ministra de la Presidència i per les Administracions Territorials d'Espanya (des de 2016 fins al 2018) i portaveu del Govern d'Espanya (2011-2016) en el Consell de Ministres del president Mariano Rajoy.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Soraya Sáenz de Santamaría

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Tarragona

Tercera legislatura de la Catalunya autonòmica

La Tercera Legislatura de la Catalunya Autonòmica fou la tercera després de la dictadura franquista.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Tercera legislatura de la Catalunya autonòmica

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Tortosa

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Tractat dels Pirineus

Tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica

La tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica és la legislatura que va sorgir de les eleccions celebrades el 14 de febrer de 2021, convocades quan es va exhaurir el termini legal en el qual el Parlament de Catalunya va ser incapaç de nomenar un nou president de la Generalitat després de la inhabilitació de Joaquim Torra i Pla.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l'òrgan jurisdicional que culmina l'organització judicial a Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Tribunal Suprem d'Espanya

El Tribunal Suprem és l'òrgan constitucional de l'Estat espanyol que culmina l'organització del poder judicial a l'estat.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Tribunal Suprem d'Espanya

Trullars

Trullars (en francès Trouillas) és un poble, cap del municipi del mateix nom, de 1.903 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Trullars

Unió Monàrquica Nacional

Unió Monàrquica Nacional (UMN) també fou el nom de diverses formacions i partits polítics espanyols monàrquics i dretans com el que a Madrid l'any 1930 es fundà la Unión Monárquica Nacional, UMN que era diferent de la formació feta a Barcelona.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Unió Monàrquica Nacional

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і València

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Valladolid

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Vic

Vicepresidència del Govern de Catalunya

La Vicepresidència del Govern de Catalunya és un càrrec de la Generalitat de Catalunya creat amb l'article 15 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Vicepresidència del Govern de Catalunya

Viver i Serrateix

Viver i Serrateix és un municipi de la comarca del Berguedà.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Viver i Serrateix

Vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica

La vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica va començar el 17 de novembre de 2006 data en què es constituí el parlament, repetint la fórmula del Tripartit de la legislatura anterior, després de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і Vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1 d'agost

1 d'octubre

L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1 d'octubre

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1 de març

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 12 d'abril

1362

El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1362

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1375

1376

El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1376

1389

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1389

1407

; Països Catalans; Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1407

1408

; Països catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1408

1409

; Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1409

1410

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1410

1413

; Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1413

1416

; Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1416

1419

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1419

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1420

1422

El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1422

1423

; Països Catalans; Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1423

1424

;Països catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1424

1425

Països Catalans Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1425

1428

Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1428

1429

Països Catalans Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1429

1431

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1431

1434

; Països Catalans; Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1434

1435

Països Catalans Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1435

1437

; Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1437

1439

; Països Catalans; Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1439

1440

El 1440 (MCDXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1440

1442

El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1442

1443

; Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1443

1446

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1446

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1450

1451

; Països Catalans; Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1451

1452

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1452

1455

;Països Catalans:; Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1455

1458

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1458

1459

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1459

1461

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1461

1462

; Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1462

1463

El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1463

1464

; Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1464

1467

; Països Catalans; Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1467

1470

Mapa d'Europa a l'any 1470.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1470

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1472

1473

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1473

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1475

1476

; Països Catalans; Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1476

1478

; Països Catalans; Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1478

1479

; Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1479

1482

Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1482

1483

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1483

1485

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1485

1488

Països Catalans Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1488

1489

Països Catalans Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1489

1490

Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1490

1491

Països Catalans Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1491

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1493

1494

Països Catalans Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1494

1497

Països Catalans Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1497

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 15 de setembre

1503

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1503

1506

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1506

1511

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1511

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1512

1513

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1513

1514

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1514

1519

Constitucions de Catalunya de 1585.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1519

1521

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1521

1527

Saqueig de Roma del 1527.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1527

1542

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1542

1552

El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1552

1556

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1556

1557

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1557

1558

; Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1558

1559

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1559

1561

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1561

1562

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1562

1566

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1566

1572

El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1572

1575

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1575

1578

Placa a les muralles de Peníscola.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1578

1583

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1583

1584

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1584

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1585

1587

Retrat de Francis Drake del 1581.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1587

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1593

1596

Països Catalans Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1596

1599

Presentació d'una galera a la rada de Marsella.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1599

1602

El 1602 (MDCII) fou un any comú començat en dimarts segons el còmput del calendari gregorià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1602

1608

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1608

1611

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1611

1614

;Països catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1614

1616

Nicolau Copèrnic.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1616

1617

Rosa de Santa Maria a Metz.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1617

1620

;Països Catalans:;Món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1620

1623

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1623

1626

;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1626

1627

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1627

1629

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1629

1634

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1634

1635

; Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1635

1640

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1640

1641

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1641

1646

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1646

1650

Països Catalans Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1650

1654

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1654

1656

Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1656

1657

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1657

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1658

1659

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1659

1662

El 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1662

1671

Stenka Razin.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1671

1673

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1673

1677

Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1677

1682

Pere I de Rússia.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1682

1686

; Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1686

1689

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1689

1695

;Països Catalans;Resta del món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1695

1696

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1696

1698

Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1698

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 17 d'abril

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 17 de gener

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1701

1702

;Món.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1702

1704

miniatura.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1704

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1705

1706

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1706

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1707

1710

;Països catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1710

1711

;Països catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1711

1712

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1712

1713

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1713

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1714

1716

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1716

1874

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1874

1875

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1875

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1914

1917

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1917

1923

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1923

1924

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1924

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1925

1931

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1931

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1933

1934

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1934

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1936

1938

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1938

1940

;Països Catalans.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1940

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1954

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1977

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1980

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1982

1997

1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 1997

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 2003

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 2006

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 2010

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 2016

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 2017

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 2018

2020

L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 2020

2021

L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 2021

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 24 de desembre

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 25 de març

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 26 de desembre

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 27 d'octubre

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 29 de setembre

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 30 de gener

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Veure President de la Generalitat de Catalunya і 6 d'abril

També conegut com Llista de Presidents de la Generalitat de Catalunya, Llista de presidents de Catalunya, President de Catalunya, President del Govern de Catalunya, Presidents de la Generalitat de Catalunya, Presidència de la Generalitat de Catalunya.

, Catedral de Girona, Catedral de Solsona, Catedral de Tarragona, Cerdanya, Circumscripció electoral de Barcelona, Cisma d'Occident, Climent de Solanell i de Foix, Comunitat autònoma, Concili de Constança, Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Constitució espanyola, Constitucions catalanes, Convergència Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió, Cop d'estat de Primo de Rivera, Corts de Barcelona (1701-1702), Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Vilafranca-Barcelona, Dalmau de Cartellà i Despou, Declaració d'Independència de Catalunya, Decrets de Nova Planta, Desena legislatura de la Catalunya autonòmica, Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, Dimissió, Dionís de Carcassona, Diputació del General de Catalunya, Domènec Ram i Lanaja, Dotzena legislatura de la Catalunya autonòmica, Elecció, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, Eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2012, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Elna, Empordà, Enric de Lorena-Guisa, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Esteve de Garret, Esteve Mercadal i Dou, Esteve Salacruz, Família benedictina, Felip d'Anglesola, Felip de Malla, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Ferran de Lloaces i Peres, Ferran el Catòlic, Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls, França, Francí Vicenç, Francesc Antoni de Solanell i de Montellà, Francesc Colom, Francesc de Sentjust i de Castre, Francesc de Solsona, Francesc de Valls i Freixa, Francesc Giginta, Francesc Jeroni Benet Franc, Francesc Macià i Llussà, Francesc Morillo, Francesc Oliver de Boteller, Francesc Oliver i de Boteller, Francesc Oliveres, Francesc Pijoan, Francesc Savalls i Massot, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Galceran de Besora i de Cartellà, Garcia Gil de Manrique y Maldonado, Generalitat de Catalunya, Girona, Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç, Gonzalo Fernández de Heredia, Govern d'Espanya, Govern de Catalunya, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra dels Segadors, Guillem de Guimerà i d'Abella, Història de Catalunya, Història del dret català, Ignasi de Loiola, Investidura, James Fitz-James Stuart, Jaume Beuló, Jaume Caçador, Jaume Caçador i Claret, Jaume Cerveró, Jaume Cordelles i Oms, Jaume de Copons i de Tamarit, Jaume Fiella, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Jeroni de Requesens i Roís de Liori, Joan Casanovas i Maristany, Joan de Peralta, Joan de Tormo, Joan Desgarrigues, Joan el Sense Fe, Joan I d'Empúries, Joan II de Ribagorça, Joan Jeroni Besora, Joan Josep d'Àustria, Joan Margarit i de Requesens, Joan Maurici de Ribes, Joan Pagès i Vallgornera, Joan Pasqual, Joaquim Torra i Pla, Jordi Pujol i Soley, Jordi Sanç, José Montilla i Aguilera, Josep Antoni Valls i Pandutxo, Josep de Camporrells i de Sabater, Josep de Magarola i de Grau, Josep de Vilamala, Josep Grau (president), Josep Irla i Bosch, Josep Puig i Cadafalch, Josep Sastre i Prats, Josep Soler (president), Josep Tarradellas i Joan, Juan Payo Coello, Junta de Braços, Junta Electoral Central, Junts pel Sí, Junts per Catalunya (partit polític), La Seu d'Urgell, Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, Lleida, Lliga Regionalista, Llista d'abats de Montserrat, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes de Lleida, Llista de bisbes de Tortosa, Llista de comtes d'Empúries, Lloctinent de Catalunya, Lluís Companys i Jover, Lluís de Cardona i Enríquez, Lluís de Tena Gomez, Lluís Desplà i d'Oms, Mallorca, Mancomunitat de Catalunya, Manuel de Copons i d'Esquerrer, Manuel de Montsuar i Mateu, Marc de Vilalba, Martí Joan de Calders, Martí l'Humà, Martí V, Mataró, Mèxic, Miquel d'Agullana, Miquel d'Aimeric i de Codina, Miquel d'Alentorn i de Salbà, Miquel d'Oms i de Sentmenat, Miquel de Ferrer i de Marimon, Miquel de Santjoan, Miquel de Tormo, Miquel Delgado, Miquel Despuig i Vacarte, Miquel Samsó, Moció de censura, Moció de confiança, Monestir de Montserrat, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Monestir de Sant Pere de Besalú, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Nicolau Pujades, Novena legislatura de la Catalunya autonòmica, Onofre d'Alentorn i de Botella, Onofre de Copons i de Vilafranca, Onofre Gomis, Onzena legislatura de la Catalunya autonòmica, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Osca, Palau de la Generalitat de Catalunya, Parlament de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, Pau Claris i Casademunt, Pau d'Àger i d'Orcau, Pau del Rosso, Pedro de Mendoza, Pere Antoni Serra (bisbe), Pere Aragonès i Garcia, Pere Àngel Ferrer i Despuig, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere de Darnius, Pere de Foix el Vell, Pere de Magarola i Fontanet, Pere de Palou, Pere de Santamans, Pere Joan Llobera, Pere Oliver de Boteller i de Riquer, Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai, Pere Vicenç, Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Pesta, Ponç Andreu de Vilar, President del Parlament de Catalunya, Primera legislatura de la Catalunya autonòmica, Prior de Catalunya, Procés independentista català, Rafael d'Oms, Rafael de Pinyana i Galvany, Rafael Tristany i Parera, Ramon d'Olmera i d'Alemany, Ramon Gener, Regió7, Rei d'Espanya, Ripoll, Roma, Romeu Sescomes, Roses, Rosselló, Sant Joan de les Abadesses, Sant Marçal de Montseny, Sant Miquel de Cuixà, Sant Miquel del Fai, Sant Pau del Camp, Sant Pere de Camprodon, Sant Pere de Galligants, Santa Anna de Barcelona, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Santiago Estapé i Pagès, Sardenya, Sàsser, Síndic de Greuges de Catalunya, Segona legislatura de la Catalunya autonòmica, Senat d'Espanya, Setena legislatura de la Catalunya autonòmica, Setge de Barcelona (1713-1714), Sindicatura de comptes, Sisena legislatura de la Catalunya autonòmica, Solsona, Soraya Sáenz de Santamaría, Tarragona, Tercera legislatura de la Catalunya autonòmica, Tortosa, Tractat dels Pirineus, Tretzena legislatura de la Catalunya autonòmica, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Tribunal Suprem d'Espanya, Trullars, Unió Monàrquica Nacional, València, Valladolid, Vic, Vicepresidència del Govern de Catalunya, Viver i Serrateix, Vuitena legislatura de la Catalunya autonòmica, 1 d'agost, 1 d'octubre, 1 de març, 12 d'abril, 1362, 1375, 1376, 1389, 1407, 1408, 1409, 1410, 1413, 1416, 1419, 1420, 1422, 1423, 1424, 1425, 1428, 1429, 1431, 1434, 1435, 1437, 1439, 1440, 1442, 1443, 1446, 1450, 1451, 1452, 1455, 1458, 1459, 1461, 1462, 1463, 1464, 1467, 1470, 1472, 1473, 1475, 1476, 1478, 1479, 1482, 1483, 1485, 1488, 1489, 1490, 1491, 1493, 1494, 1497, 15 de setembre, 1503, 1506, 1511, 1512, 1513, 1514, 1519, 1521, 1527, 1542, 1552, 1556, 1557, 1558, 1559, 1561, 1562, 1566, 1572, 1575, 1578, 1583, 1584, 1585, 1587, 1593, 1596, 1599, 1602, 1608, 1611, 1614, 1616, 1617, 1620, 1623, 1626, 1627, 1629, 1634, 1635, 1640, 1641, 1646, 1650, 1654, 1656, 1657, 1658, 1659, 1662, 1671, 1673, 1677, 1682, 1686, 1689, 1695, 1696, 1698, 17 d'abril, 17 de gener, 1701, 1702, 1704, 1705, 1706, 1707, 1710, 1711, 1712, 1713, 1714, 1716, 1874, 1875, 1914, 1917, 1923, 1924, 1925, 1931, 1933, 1934, 1936, 1938, 1940, 1954, 1977, 1980, 1982, 1997, 2003, 2006, 2010, 2016, 2017, 2018, 2020, 2021, 24 de desembre, 25 de març, 26 de desembre, 27 d'octubre, 29 de setembre, 30 de gener, 6 d'abril.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat