Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Comtat de Pallars

Índex Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

132 les relacions: Adolf de Pallars, Alguaire, Arnau Roger I de Pallars Sobirà, Asnar I Galí, Ató de Bigorra, Banu Qassi, Bascos, Bel·lònides, Berenguer de Tolosa, Bernat de Septimània, Bernat I de Ribagorça, Bernat II de Tolosa, Bernat Plantapilosa, Bernat Tallaferro, Bigó, Bisbat d'Urgell, Borrell I de Pallars, Carlemany, Carles el Calb, Català, Catolicisme, Codi de Recesvint, Comtat d'Urgell, Comtat de Carcí, Comtat de Cerdanya, Comtat de Nimes, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Ribagorça, Comtat de Roergue, Comtat de Tolosa, Edat mitjana, El Flamisell, Ermengol I de Pallars, Esclua, Eudòxia Làscaris, Faquilena de Roergue, Francs, Frèdol de Tolosa, Fulcoald de Llemotges, Furtun ibn Llop, Galí I Asnar, Gualter, Guifré el Pilós, Guifré II de Cerdanya, Guillem I de Tolosa, Imperi de Nicea, Isarn I de Pallars, Isàvena, La Pobla de Roda, ..., La Pobla de Segur, La Seu d'Urgell, Llemotges, Llop I de Bigorra, Llop I de Pallars, Llop ibn Muhàmmad, Llop III Centul, Lluís I el Pietós, Lucrècia de Ventimiglia Làscaris, Marca Hispànica, Miró II de Cerdanya, Muhàmmad al-Tawil, Navarra, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Odó I de Tolosa, Oliola, Pallars, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pirineus, Ponts, Ramon I de Tolosa, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ramon III de Pallars, Ramon IV de Pallars Jussà, Ràtzia de 904, Ràtzia de 907, Ràtzia de 909, Ràtzia de 910, Ribagorça, Roda d'Isàvena, Sanç I de Pamplona, Sant Pere del Burgal, Santa Maria de Gerri, Santa Maria de Lavaix, Saraqusta, Segle IX, Senterada, Soperuny, Sort, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunyer I de Pallars, Tolosa de Llenguadoc, Vall d'Àneu, Vall de Cardós, Vall de l'Isàvena, Vall Ferrera, Vescomtat de Llemotges, Visigots, 1010, 1011, 1035, 1047, 1281, 802, 803, 804, 806, 807, 816, 818, 834, 835, 844, 859, 870, 872, 886, 888, 892, 904, 905, 907, 909, 910, 920, 947, 948, 949, 963, 995. Ampliar l'índex (82 més) »

Adolf de Pallars

Adolf de Pallars, (?-923) primer bisbe de Roda d'Isàvena (887-923).

Nou!!: Comtat de Pallars і Adolf de Pallars · Veure més »

Alguaire

Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Comtat de Pallars і Alguaire · Veure més »

Arnau Roger I de Pallars Sobirà

Arnau Roger I de Pallars Sobirà (ca. 1236 - 1288) fou comte del Pallars Sobirà de la segona dinastia entre 1256entrada: "Arnau Roger I de Pallars" Diccionari d'Història de Catalunya; p. 61; ed.

Nou!!: Comtat de Pallars і Arnau Roger I de Pallars Sobirà · Veure més »

Asnar I Galí

Asnar I Galí (en castellà Aznar Galíndez; ? - 839) fou comte d'Aragó (809-820) i comte d'Urgell i Cerdanya (820-824).

Nou!!: Comtat de Pallars і Asnar I Galí · Veure més »

Ató de Bigorra

Ató de Bigorra, (?-955) bisbe de Roda d'Isàvena (923-955).

Nou!!: Comtat de Pallars і Ató de Bigorra · Veure més »

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi —en àrab بنو قاسي, Banū Qāsī, literalment «descendents de Cassi»— fou una important dinastia musulmana muladita que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles VIII i X.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.

Nou!!: Comtat de Pallars і Banu Qassi · Veure més »

Bascos

Els bascos (o bascs) i les basques (en singular: basc, basca) són un grup ètnic que habita majoritàriament al País Basc (en basc: Euskal Herria) situat a l'extrem oest del Pirineu i al nord del riu Ebre.

Nou!!: Comtat de Pallars і Bascos · Veure més »

Bel·lònides

Els Bel·lònides foren una dinastia d'origen franc, descendents del comte Bel·ló de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empúries; i avi de Guifré el Pilós de Barcelona) que governaren els comtats catalans i més tard la corona d'Aragó des del segle IX fins al 1410, quan morí l'últim descendent legítim de la família: Martí l'Humà (que morí sense descendència legítima a causa de la prematura mort del seu fill Martí el Jove).

Nou!!: Comtat de Pallars і Bel·lònides · Veure més »

Berenguer de Tolosa

Els dominis de Berenguer de Tolosa. Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Nou!!: Comtat de Pallars і Berenguer de Tolosa · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (? - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat de Septimània · Veure més »

Bernat I de Ribagorça

Bernat I de Ribagorça (? - v 955), comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.

Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat I de Ribagorça · Veure més »

Bernat II de Tolosa

Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).

Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat II de Tolosa · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Doda de Septimània.

Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Bernat Tallaferro

Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).

Nou!!: Comtat de Pallars і Bernat Tallaferro · Veure més »

Bigó

Bigó (755 - 28 d'octubre de 816) fou Comte de Tolosa i duc d'Aquitània (806 - 816) i comte de París (815 - 816).

Nou!!: Comtat de Pallars і Bigó · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El Bisbat d'Urgell és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Comtat de Pallars і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Borrell I de Pallars

Borrell I de Pallars (? - v 995), comte de Pallars (948-995).

Nou!!: Comtat de Pallars і Borrell I de Pallars · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Comtat de Pallars і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Comtat de Pallars і Carles el Calb · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Comtat de Pallars і Català · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Comtat de Pallars і Catolicisme · Veure més »

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Nou!!: Comtat de Pallars і Codi de Recesvint · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Carcí · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Nimes

El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.

Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Nimes · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Pallars Sobirà

El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).

Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça, un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica, comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Roergue

Escut del comtat de Roergue El Comtat de Roergue (en francès Rouergue) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que tingué per capital a Rodés (que va esdevenir seu d'un vescomtat feudatari del comte mentre la resta del país romania com a part del comtat).

Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Roergue · Veure més »

Comtat de Tolosa

Tolosa fou un comtat que va existir des de finals del segle VIII fins a la meitat del segle XIII a Occitània, que pren el nom de la ciutat de Tolosa.

Nou!!: Comtat de Pallars і Comtat de Tolosa · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Comtat de Pallars і Edat mitjana · Veure més »

El Flamisell

El Flamisell és un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa pel marge dret.

Nou!!: Comtat de Pallars і El Flamisell · Veure més »

Ermengol I de Pallars

Ermengol I de Pallars (? - 1030), comte de Pallars (995-1010).

Nou!!: Comtat de Pallars і Ermengol I de Pallars · Veure més »

Esclua

Esclua (Cerdanya, abans del 885 - Cerdanya, 924) va ser un capellà de Cerdanya que el 886 es féu consagrar bisbe d'Urgell i n'expulsà el legítim titular.

Nou!!: Comtat de Pallars і Esclua · Veure més »

Eudòxia Làscaris

Eudòxia Làscaris Asen, en grec, Eudoxia Laskarina Asanina, (Nicea de Bitínia, 1248 - Saragossa? 1311) fou princesa bizantina, més coneguda a la Corona d'Aragó com a Irene Làscaris.

Nou!!: Comtat de Pallars і Eudòxia Làscaris · Veure més »

Faquilena de Roergue

Faquilena de Roergue (840, consultat el 4 de setembre de 2016. - abans del 17 d'abril 865), filla de Ramon I de Tolosa, comte de Tolosa i de Berta de Reims.

Nou!!: Comtat de Pallars і Faquilena de Roergue · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Comtat de Pallars і Francs · Veure més »

Frèdol de Tolosa

Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Rouergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).

Nou!!: Comtat de Pallars і Frèdol de Tolosa · Veure més »

Fulcoald de Llemotges

Blasó històric dels vescomtes de Llemotges Fulcoald o Fulcard de Llemotges (francès Foucher de Limoges, mort el 886), fou un fidelis de Carles II el Calb i fundador de la casa de Llemotges.

Nou!!: Comtat de Pallars і Fulcoald de Llemotges · Veure més »

Furtun ibn Llop

Furtun ibn Llop fou un noble andalusí de la família musulmana dels Banu Qassi, fill de Llop ibn Muhàmmad, valí de Lleida i germà de Muhàmmad ibn Llop ibn Muhàmmad.

Nou!!: Comtat de Pallars і Furtun ibn Llop · Veure més »

Galí I Asnar

Galí I Asnar (? - 867) fou comte d'Urgell i Cerdanya (824-834); comte de Pallars i Ribagorça (833-844) i comte d'Aragó (844-867) com a Galí II.

Nou!!: Comtat de Pallars і Galí I Asnar · Veure més »

Gualter

Gualter és una vila i capitalitat de l'extens municipi de la Baronia de Rialb, al Segre Mitjà.

Nou!!: Comtat de Pallars і Gualter · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897).

Nou!!: Comtat de Pallars і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré II de Cerdanya

Guifré I de Berga i II de Cerdanya (? 970 - Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).

Nou!!: Comtat de Pallars і Guifré II de Cerdanya · Veure més »

Guillem I de Tolosa

Guillem I el Sant (768 - 812) fou duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).

Nou!!: Comtat de Pallars і Guillem I de Tolosa · Veure més »

Imperi de Nicea

L’Imperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l’Imperi bizantí després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.

Nou!!: Comtat de Pallars і Imperi de Nicea · Veure més »

Isarn I de Pallars

Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).

Nou!!: Comtat de Pallars і Isarn I de Pallars · Veure més »

Isàvena

Isàvena (en castellà Isábena) és un municipi de la comarca aragonesa de la Ribagorça.

Nou!!: Comtat de Pallars і Isàvena · Veure més »

La Pobla de Roda

La Pobla de Roda (en castellà, La Puebla de Roda) és la capital del municipi d'Isàvena.

Nou!!: Comtat de Pallars і La Pobla de Roda · Veure més »

La Pobla de Segur

Escut no oficial La Pobla de Segur és el segon municipi en importància de la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Comtat de Pallars і La Pobla de Segur · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat situada al Pirineu català, capital de la comarca de l'Alt Urgell, a la província de Lleida, cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell i va ser el cap de l'antic comtat d'Urgell.

Nou!!: Comtat de Pallars і La Seu d'Urgell · Veure més »

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i antiga capital de la província històrica del Llemosí.

Nou!!: Comtat de Pallars і Llemotges · Veure més »

Llop I de Bigorra

Llop I de Bigorra o Llop I Donat de Bigorra (845, consultat el 4 de setembre de 2016. - v 910).

Nou!!: Comtat de Pallars і Llop I de Bigorra · Veure més »

Llop I de Pallars

Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).

Nou!!: Comtat de Pallars і Llop I de Pallars · Veure més »

Llop ibn Muhàmmad

Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet en àrab لب بن محمد بن لب بن موسى القسوي بن موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون Lubb ibn Muhammad ibn Lubb ibn Mūsà al-Qasawī ibn Mūsà ibn Furtūn ibn Qāsī ibn Furtūn, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.

Nou!!: Comtat de Pallars і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »

Llop III Centul

Llop III Centul fou duc de Gascunya, probable fill de Centul al seu torn possible fill de Llop II.

Nou!!: Comtat de Pallars і Llop III Centul · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Comtat de Pallars і Lluís I el Pietós · Veure més »

Lucrècia de Ventimiglia Làscaris

Lucrècia de Ventimiglia-Làscaris (Ventimiglia 1265 - Barcelona 1314).

Nou!!: Comtat de Pallars і Lucrècia de Ventimiglia Làscaris · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Comtat de Pallars і Marca Hispànica · Veure més »

Miró II de Cerdanya

Miró II de Cerdanya i I de Besalú (878- 927) fou comte de Cerdanya i de Conflent (897-927), i comte de Besalú (920-927).

Nou!!: Comtat de Pallars і Miró II de Cerdanya · Veure més »

Muhàmmad al-Tawil

Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik at-Tawil —en àrab محمد بن عبد الملك الطويل, Muḥammad b. ʿAbd al-Malik aṭ-Ṭawīl— (? - ca. 913) fou valí de Làrida i Waixqa.

Nou!!: Comtat de Pallars і Muhàmmad al-Tawil · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Comtat de Pallars і Navarra · Veure més »

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Comtat de Pallars і Noguera Pallaresa · Veure més »

Noguera Ribagorçana

La Noguera Ribagorçana al Pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Comtat de Pallars і Noguera Ribagorçana · Veure més »

Odó I de Tolosa

Odó I de Tolosa (Eudes, en la seva nominació francesa; 875? – 919) fou comte de Tolosa i Roergue (886- 919), marquès de Gòtia i comte d'Albi per dret uxori, és a dir de la seva muller (860 - 919).

Nou!!: Comtat de Pallars і Odó I de Tolosa · Veure més »

Oliola

Oliola és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, al Segre Mitjà.

Nou!!: Comtat de Pallars і Oliola · Veure més »

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Nou!!: Comtat de Pallars і Pallars · Veure més »

Pallars Jussà

El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la plana de la Conca Dellà.

Nou!!: Comtat de Pallars і Pallars Jussà · Veure més »

Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.

Nou!!: Comtat de Pallars і Pallars Sobirà · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Comtat de Pallars і Pirineus · Veure més »

Ponts

Ponts és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.

Nou!!: Comtat de Pallars і Ponts · Veure més »

Ramon I de Tolosa

Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.

Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon I de Tolosa · Veure més »

Ramon II de Pallars-Ribagorça

Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement nét de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.

Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »

Ramon III de Pallars

Ramon III de Pallars (v. 947 - v. 995), comte de Pallars (948-995).

Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon III de Pallars · Veure més »

Ramon IV de Pallars Jussà

Ramon IV de Pallars Jussà (? - 1047) fou comte de Pallars Jussà (1010-1047).

Nou!!: Comtat de Pallars і Ramon IV de Pallars Jussà · Veure més »

Ràtzia de 904

La Ràtzia de 904 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.

Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 904 · Veure més »

Ràtzia de 907

La Ràtzia de 907 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.

Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 907 · Veure més »

Ràtzia de 909

La Ràtzia de 909 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.

Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 909 · Veure més »

Ràtzia de 910

La Ràtzia de 910 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.

Nou!!: Comtat de Pallars і Ràtzia de 910 · Veure més »

Ribagorça

Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. La Ribagorça (en castellà i aragonès, Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Comtat de Pallars і Ribagorça · Veure més »

Roda d'Isàvena

Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.

Nou!!: Comtat de Pallars і Roda d'Isàvena · Veure més »

Sanç I de Pamplona

Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern.

Nou!!: Comtat de Pallars і Sanç I de Pamplona · Veure més »

Sant Pere del Burgal

Sant Pere del Burgal és un antic monestir benedictí romànic de l'àmbit del poble d'Escaló, en el terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Comtat de Pallars і Sant Pere del Burgal · Veure més »

Santa Maria de Gerri

El monestir de Santa Maria de Gerri està situat a la vila de Gerri de la Sal, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del municipi de Baix Pallars i de l'antic de Gerri de la Sal.

Nou!!: Comtat de Pallars і Santa Maria de Gerri · Veure més »

Santa Maria de Lavaix

Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Nou!!: Comtat de Pallars і Santa Maria de Lavaix · Veure més »

Saraqusta

Almussara Saraqusta (en àrab سرقسطة; en hebreu סרקסטא), també coneguda com Medina Albaida (en àrab, ciutat blanca, pel color dels seus edificis), era el nom de l'actual Saragossa durant el domini musulmà de la zona.

Nou!!: Comtat de Pallars і Saraqusta · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Comtat de Pallars і Segle IX · Veure més »

Senterada

Senterada és un municipi de la comarca del Pallars Jussà situat a la part nord-occidental de la comarca.

Nou!!: Comtat de Pallars і Senterada · Veure més »

Soperuny

Soperuny és un poble del terme d'Areny de Noguera, situat al vessant oriental de la serra de Sis, en la capçalera de la vall de Cornudella, a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.

Nou!!: Comtat de Pallars і Soperuny · Veure més »

Sort

Sort és una vila i municipi de la comarca del Pallars Sobirà, on fa de cap de comarca.

Nou!!: Comtat de Pallars і Sort · Veure més »

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Nou!!: Comtat de Pallars і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Sunyer I de Pallars

Sunyer I de Pallars (? - v 1010), comte de Pallars (948-1010) i comte consort de Ribagorça.

Nou!!: Comtat de Pallars і Sunyer I de Pallars · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Comtat de Pallars і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Vall d'Àneu

La vall d'Àneu, antigament les valls d'Àneu, Vall d'Àneu.

Nou!!: Comtat de Pallars і Vall d'Àneu · Veure més »

Vall de Cardós

Vall de Cardós és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Comtat de Pallars і Vall de Cardós · Veure més »

Vall de l'Isàvena

La Vall de l'Isàvena és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda pel riu Isàvena.

Nou!!: Comtat de Pallars і Vall de l'Isàvena · Veure més »

Vall Ferrera

La Vall Ferrera (també escrit antigament Vallferrera o fins i tot Vallfarrera) és una vall que constitueix una de les unitats que formen la subcomarca de les Valls de Tírvia.

Nou!!: Comtat de Pallars і Vall Ferrera · Veure més »

Vescomtat de Llemotges

El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.

Nou!!: Comtat de Pallars і Vescomtat de Llemotges · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Comtat de Pallars і Visigots · Veure més »

1010

L'any 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Comtat de Pallars і 1010 · Veure més »

1011

L'any 1011 (o MXI) va ser un any comú del calendari julià.

Nou!!: Comtat de Pallars і 1011 · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 1035 · Veure més »

1047

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 1047 · Veure més »

1281

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 1281 · Veure més »

802

L'any 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.

Nou!!: Comtat de Pallars і 802 · Veure més »

803

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 803 · Veure més »

804

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 804 · Veure més »

806

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 806 · Veure més »

807

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 807 · Veure més »

816

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 816 · Veure més »

818

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 818 · Veure més »

834

L'any 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Comtat de Pallars і 834 · Veure més »

835

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 835 · Veure més »

844

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 844 · Veure més »

859

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 859 · Veure més »

870

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 870 · Veure més »

872

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 872 · Veure més »

886

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 886 · Veure més »

888

;Països catalans.

Nou!!: Comtat de Pallars і 888 · Veure més »

892

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 892 · Veure més »

904

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 904 · Veure més »

905

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 905 · Veure més »

907

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 907 · Veure més »

909

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 909 · Veure més »

910

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 910 · Veure més »

920

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 920 · Veure més »

947

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 947 · Veure més »

948

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 948 · Veure més »

949

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 949 · Veure més »

963

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 963 · Veure més »

995

Sense descripció.

Nou!!: Comtat de Pallars і 995 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comtat del Pallars, Comte de Pallars, Comtes de Pallars.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »