Taula de continguts
53 les relacions: Alfons el Magnànim, Arquebisbat de Barcelona, August Font i Carreras, Avinyó (Valclusa), Barcelona, Benet XIII, Bisbat de Mallorca, Bisbat de Tarassona, Calataiud, Catedral de Barcelona, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Catedral de València, Cisma d'Occident, Compromís de Casp, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Daroca, Ferran d'Antequera, Llista de bisbes de Tortosa, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Mallorca, Martí V, Missa, País Valencià, Papa, Patriarca Llatí de Jerusalem, Peníscola, Penedès, Saragossa, Segle XIX, Sogorb, Tarassona, Torreblanca, Tortosa, València, Vinaròs, 13 de novembre, 1349, 1394, 1407, 1410, 1411, 1415, 1420, 1429, 1430, 18 de desembre, 20 d'agost, 20 de juny, 23 de gener, ... Ampliar l'índex (3 més) »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Francesc Climent Sapera і Alfons el Magnànim
Arquebisbat de Barcelona
Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.
Veure Francesc Climent Sapera і Arquebisbat de Barcelona
August Font i Carreras
August Font i Carreras (Barcelona, 2 de juny de 1845 - Barcelona, 6 de març de 1924) va ser un arquitecte i professor català.
Veure Francesc Climent Sapera і August Font i Carreras
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Veure Francesc Climent Sapera і Avinyó (Valclusa)
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Francesc Climent Sapera і Barcelona
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Veure Francesc Climent Sapera і Benet XIII
Bisbat de Mallorca
El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.
Veure Francesc Climent Sapera і Bisbat de Mallorca
Bisbat de Tarassona
El bisbat de Tarassona (castellà: diócesis de Tarazona; llatí: Dioecesis Turiasonensis) és un dels bisbat de l'Església Catòlica a l'Aragó, sufragani de l'Arquebisbat de Saragossa.
Veure Francesc Climent Sapera і Bisbat de Tarassona
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Veure Francesc Climent Sapera і Calataiud
Catedral de Barcelona
La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Francesc Climent Sapera і Catedral de Barcelona
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Veure Francesc Climent Sapera і Catedral de Sant Salvador de Saragossa
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Veure Francesc Climent Sapera і Catedral de València
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Francesc Climent Sapera і Cisma d'Occident
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Francesc Climent Sapera і Compromís de Casp
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Francesc Climent Sapera і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Francesc Climent Sapera і Corona de Castella i Lleó
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Veure Francesc Climent Sapera і Daroca
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Francesc Climent Sapera і Ferran d'Antequera
Llista de bisbes de Tortosa
Aquesta llista de bisbes de Tortosa representa una recopilació dels titulars del Bisbat de Tortosa dels quals hi ha constància, ordenats de més antic a més recent.
Veure Francesc Climent Sapera і Llista de bisbes de Tortosa
Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.
Veure Francesc Climent Sapera і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Francesc Climent Sapera і Mallorca
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Veure Francesc Climent Sapera і Martí V
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Veure Francesc Climent Sapera і Missa
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Francesc Climent Sapera і País Valencià
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Francesc Climent Sapera і Papa
Patriarca Llatí de Jerusalem
El patriarca llatí de Jerusalem fou el títol del bisbe de Jerusalem, atorgat per l'Església Catòlica Romana quan es va conquerir Jerusalem el 1099.
Veure Francesc Climent Sapera і Patriarca Llatí de Jerusalem
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Francesc Climent Sapera і Peníscola
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Veure Francesc Climent Sapera і Penedès
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Francesc Climent Sapera і Saragossa
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Francesc Climent Sapera і Segle XIX
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Veure Francesc Climent Sapera і Sogorb
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Veure Francesc Climent Sapera і Tarassona
Torreblanca
Els Clots, panoràmica del Parc Natural del Prat de Cabanes i Torreblanca Platja Nord de Torreblanca Platja de Torrenostra (Torreblanca) Cocs de magre, llonganisses i cansa-la Torreblanca és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Veure Francesc Climent Sapera і Torreblanca
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Francesc Climent Sapera і Tortosa
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Francesc Climent Sapera і València
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Francesc Climent Sapera і Vinaròs
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Francesc Climent Sapera і 13 de novembre
1349
;Països Catalans.
Veure Francesc Climent Sapera і 1349
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Francesc Climent Sapera і 1394
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Francesc Climent Sapera і 1407
1410
;Països Catalans.
Veure Francesc Climent Sapera і 1410
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Francesc Climent Sapera і 1411
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Francesc Climent Sapera і 1415
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Francesc Climent Sapera і 1420
1429
Països Catalans Resta del món.
Veure Francesc Climent Sapera і 1429
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure Francesc Climent Sapera і 1430
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Francesc Climent Sapera і 18 de desembre
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Francesc Climent Sapera і 20 d'agost
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Francesc Climent Sapera і 20 de juny
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Veure Francesc Climent Sapera і 23 de gener
26 de febrer
El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Francesc Climent Sapera і 26 de febrer
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Francesc Climent Sapera і 29 de novembre
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Francesc Climent Sapera і 4 de novembre
També conegut com Climent Sapera, Francesc Climent, Francisco Clemente Pérez, Patriarca Sapera.