Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tractat de Rastatt

Índex Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

29 les relacions: Àustria, Breisach, Claude Louis Hector de Villars, Colònia (Alemanya), Diplomàcia, Ducat de Màntua, Ducat de Milà, Eugeni de Savoia, França, Francès, Friburg de Brisgòvia, Guerra de Successió Espanyola, Itàlia, Josep Climent de Baviera, Landau, Marcgraviat de Baden, Maximilià II Manuel de Baviera, Països Baixos espanyols, Rastatt, Regne de Nàpols, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Sardenya, Sàpiens, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat internacional, 1714, 7 de març.

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Àustria · Veure més »

Breisach

Breisach am Rhein o simplement Breisach (antigament Altbreisach, és a dir «Breisach Vell») és una ciutat d'aproximadament 16.500 habitants, situada a la vall del Rin, al districte Breisgau-Hochschwarzwald, Baden-Württemberg, Alemanya, a mig camí entre Friburg de Brisgòvia i Colmar (a uns 20 km de cadascuna) i a 60 km de Basilea.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Breisach · Veure més »

Claude Louis Hector de Villars

Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Claude Louis Hector de Villars · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia (Köln en alemany; Kölle en kölsch; Keulen en holandès) és una ciutat alemanya a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Diplomàcia

La diplomàcia és l'organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Diplomàcia · Veure més »

Ducat de Màntua

El Ducat de Màntua (en italià: Ducato di Mantova) fou una entitat sobirania de la península italiana des de l'any 1273 fins a l'any 1708.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Ducat de Màntua · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Ducat de Milà · Veure més »

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Eugeni de Savoia · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Tractat de Rastatt і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Francès · Veure més »

Friburg de Brisgòvia

Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany, Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).

Nou!!: Tractat de Rastatt і Friburg de Brisgòvia · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Itàlia · Veure més »

Josep Climent de Baviera

Josep Climent de Baviera (5 de desembre de 1671 a Munic – 12 de novembre de 1723 a Ratisbona) era bisbe de Ratisbona, príncep-bisbe de Freising, del principat de Lieja i de Hildesheim i príncep-elector de Colònia.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Josep Climent de Baviera · Veure més »

Landau

Plaça del mercat a Landau. Landau, o Landau in der Pfalz és una ciutat autònoma (kreisfrei) envoltada pel Südliche Weinstraße («Ruta de Vi del Sud») districte del Palatinat del Rin del sud, Alemanya.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Landau · Veure més »

Marcgraviat de Baden

El marcgraviat de Baden (alemany: Markgrafschaft Baden) fou un estat històric del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Marcgraviat de Baden · Veure més »

Maximilià II Manuel de Baviera

Maximilià II Manuel de Baviera (Munic 1662 - 1726).

Nou!!: Tractat de Rastatt і Maximilià II Manuel de Baviera · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Països Baixos espanyols · Veure més »

Rastatt

Rastatt és una ciutat de l'estat de Baden-Württemberg, a Alemanya.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Rastatt · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Regne de Nàpols · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Rin · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Sardenya · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Sàpiens · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Baden

El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Tractat de Baden · Veure més »

Tractat internacional

Per tractat internacional es denomina qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.

Nou!!: Tractat de Rastatt і Tractat internacional · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Tractat de Rastatt і 1714 · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Tractat de Rastatt і 7 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Tractat de Rastadt.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »