Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Estats Pontificis

Índex Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

177 les relacions: Adrià I, Alexandre VI, Alfons XI de Castella, Ancona, Anglaterra, Antic Testament, Úmbria, Avinyó, Bari (Pulla), Batalla d'Agnadello, Batalla del riu Salado, Benito Mussolini, Berenguer I d'Itàlia, Bríndisi, Calixt III, Camerino, Carles Albert I de Sardenya, Carles Martell, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Catarisme, Caterina Sforza, Càpua, Cèsar Borja, Cerveteri, Cesena, Città di Castello, Ciutat del Vaticà, Climent VIII, Comtat d'Anjou, Comtat Venaissí, Congrés de Viena, Corona d'Aragó, Dècada del 740, Desideri d'Ístria, Dinastia Carolíngia, Ducat de Gandia, Ducat de Pulla i Calàbria, Ducat de Savoia, Emilià-romanyol, Errico Malatesta, Espanya, Esteve II (papa), Exarcat de Ravenna, Faenza, Felip II de Castella, Felip III de França, Fermo, Florència, Forlì, França, ..., Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Gènova, Gil de Albornoz, Gregori VII, Gregori XVI, Guerra francoprussiana, Història de la Ciutat del Vaticà, Hongria, Illa d'Elba, Imola, Imperi Austríac, Imperi Carolingi, Isola, Italià, Joan Borja, Khilderic III, Lliga de Cambrai, Lliga Llombarda, Llombardia, Majordom de palau, Marques, Matilde de Canossa, Màntua, Mòdena, Messina, Milà, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Nàpols, Occitània, Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, Otto von Bismarck, Pactes del Laterà, Palerm, Pandolfo Malatesta, Papa Adrià IV, Papa Climent VI, Papa Gregori IX, Papa Gregori X, Papa Innocenci II, Papa Innocenci III, Papa Innocenci IV, Papa Innocenci VI, Papa Joan XII, Papa Juli II, Papa Luci II, Papa Nicolau II, Papa Zacaries, Perusa, Piemont, Piombino, Pipí I el Breu, Pius IX, Pius VI, Pius VII, Pius XI, Porta Pia, Prússia, Primer Imperi Francès, Quirinal, Ramon VI de Tolosa, Rímini, Rússia, Reggio de l'Emília, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Sardenya-Piemont, Rei d'Itàlia, Revolució Francesa, Robert Guiscard, Romanya, Sacre Imperi Romanogermànic, Salern, Santa Seu, Savona, Segle VIII, Segle XVI, Senigallia, Setge d'Algesires, Sicília, Teocràcia, Toledo, Urbino, Víctor Manuel II, Venècia, Viterbo, 1080, 11 de febrer, 1143, 1155, 12 d'abril, 1215, 1239, 1251, 1253, 1274, 1503, 1506, 1509, 1513, 1597, 1775, 1797, 1798, 1799, 1804, 1809, 1815, 1831, 1838, 1843, 1845, 1846, 1848, 1850, 1859, 1860, 1870, 1929, 2 de febrer, 20 de setembre, 30 de setembre, 7 de març, 752, 774, 800, 962. Ampliar l'índex (127 més) »

Adrià I

Adrià I (Roma, ? – Roma, 795) fou Papa de l'Església catòlica entre els anys 772 i 795.

Nou!!: Estats Pontificis і Adrià I · Veure més »

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Nou!!: Estats Pontificis і Alexandre VI · Veure més »

Alfons XI de Castella

Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).

Nou!!: Estats Pontificis і Alfons XI de Castella · Veure més »

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Nou!!: Estats Pontificis і Ancona · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Estats Pontificis і Anglaterra · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament o les Escriptures Hebrees (també anomenades la Bíblia Hebrea) és la primera part de la Bíblia cristiana, que explica la història des de la Creació de la Terra fins a l'última profecia de la vinguda del messies, realitzada 400 anys abans de l'era cristiana.

Nou!!: Estats Pontificis і Antic Testament · Veure més »

Úmbria

L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.

Nou!!: Estats Pontificis і Úmbria · Veure més »

Avinyó

Avinyó és un poble, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Estats Pontificis і Avinyó · Veure més »

Bari (Pulla)

Bari (creada amb el nom grec de Βαριον, després anomenada en llatí:Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Nou!!: Estats Pontificis і Bari (Pulla) · Veure més »

Batalla d'Agnadello

La Batalla d'Agnadello va ser una de les més importants batalles de la Guerra de la Lliga de Cambrai, i una de les majors batalles de les Guerres d'Itàlia del segle XVI.

Nou!!: Estats Pontificis і Batalla d'Agnadello · Veure més »

Batalla del riu Salado

Quadre d'Alfons XI, vencedor de la batalla del Salado La batalla del Salado fou una victòria aconseguida a la seva riba per la Corona de Castella sobre el Regne de Granada el 30 d'octubre de 1340.

Nou!!: Estats Pontificis і Batalla del riu Salado · Veure més »

Benito Mussolini

Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 27 d'abril del 1945), fou el cap d'estat dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.

Nou!!: Estats Pontificis і Benito Mussolini · Veure més »

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Nou!!: Estats Pontificis і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »

Bríndisi

Bríndisi és una ciutat del sud d'Itàlia, capital de la província de Bríndisi a la regió de Pulla, amb més de cent mil habitants.

Nou!!: Estats Pontificis і Bríndisi · Veure més »

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja i de Llançol (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Nou!!: Estats Pontificis і Calixt III · Veure més »

Camerino

Camerino és una ciutat d'Itàlia a les Marques, província de Macerata, amb uns 10.000 habitants.

Nou!!: Estats Pontificis і Camerino · Veure més »

Carles Albert I de Sardenya

Carles Albert I de Sardenya o Carles Albert de Savoia-Carginano (París, França 1798 - Porto, Regne de Portugal 1849) fou un príncep de Savoia-Carignano amb el tractament d'altesa reial que esdevingué l'any 1831 rei de Sardenya.

Nou!!: Estats Pontificis і Carles Albert I de Sardenya · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida.

Nou!!: Estats Pontificis і Carles Martell · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Estats Pontificis і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Catarisme

Creu de Tolosa. El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa.

Nou!!: Estats Pontificis і Catarisme · Veure més »

Caterina Sforza

''La dama dei gelsomini'', retrat de Caterina Sforza obra de Lorenzo di Credi. Caterina Sforza (Milà, Ducat de Milà, 1463 - Florència, República de Florència, 1509) fou una membre de la noblesa italiana que va esdevenir comtessa consort d'Imola i Forlì; i una de les dones més influents de la seva època.

Nou!!: Estats Pontificis і Caterina Sforza · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: Estats Pontificis і Càpua · Veure més »

Cèsar Borja

Cèsar Borja (Roma, 13 de setembre del 1475 - Viana, 12 de març de 1507) fou un cardenal.

Nou!!: Estats Pontificis і Cèsar Borja · Veure més »

Cerveteri

Cerveteri és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.

Nou!!: Estats Pontificis і Cerveteri · Veure més »

Cesena

Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.

Nou!!: Estats Pontificis і Cesena · Veure més »

Città di Castello

Città di Castello és un municipi italià, situat a la regió d'Úmbria i a la província de Perusa.

Nou!!: Estats Pontificis і Città di Castello · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Estats Pontificis і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Climent VIII

Climent VIII (Fano, 24 de febrer de 1536 - Roma, 3 de març de 1605) va ser Papa de Roma des de 1590 a 1605.

Nou!!: Estats Pontificis і Climent VIII · Veure més »

Comtat d'Anjou

El comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al s. IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: Estats Pontificis і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat Venaissí

El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.

Nou!!: Estats Pontificis і Comtat Venaissí · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Estats Pontificis і Congrés de Viena · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Estats Pontificis і Corona d'Aragó · Veure més »

Dècada del 740

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і Dècada del 740 · Veure més »

Desideri d'Ístria

Desideri d'Ístria, o Desideri de Toscana o Desideri de Llombardia (també esmentat com a Desiderio en italià, i Didier en francès; d'altres variacions són Daufer, Dauferius, Desiderius, en llatí) (Brescia, ? – Lieja després de 774), fou rei dels longobards i rei d'Itàlia del 756 al 774.

Nou!!: Estats Pontificis і Desideri d'Ístria · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Estats Pontificis і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Ducat de Gandia

El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.

Nou!!: Estats Pontificis і Ducat de Gandia · Veure més »

Ducat de Pulla i Calàbria

Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de Pulla i Calàbria fou un estat existent al sud de la península Itàlica des del segle XI al segle XII.

Nou!!: Estats Pontificis і Ducat de Pulla i Calàbria · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Estats Pontificis і Ducat de Savoia · Veure més »

Emilià-romanyol

L'emilià-romanyol, emilianoromanyès, emilianoromà o simplement emilià, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent Piacenza, Ravenna, a l'Emília-Romanya, Padània, sud de Llombardia, nord de Toscana i a la província de Pesaro.

Nou!!: Estats Pontificis і Emilià-romanyol · Veure més »

Errico Malatesta

Errico Malatesta (Santa Maria Capua Vetere, 14 de desembre del 1853 - Roma, 22 de juliol del 1932), teòric i activista anarquista italià.

Nou!!: Estats Pontificis і Errico Malatesta · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Estats Pontificis і Espanya · Veure més »

Esteve II (papa)

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.

Nou!!: Estats Pontificis і Esteve II (papa) · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Bizantí.

Nou!!: Estats Pontificis і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Faenza

Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.

Nou!!: Estats Pontificis і Faenza · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Estats Pontificis і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), rei de França (1270-1285).

Nou!!: Estats Pontificis і Felip III de França · Veure més »

Fermo

Fermo és un municipi italià de la regió Marques.

Nou!!: Estats Pontificis і Fermo · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Estats Pontificis і Florència · Veure més »

Forlì

Forlì és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, província de Forlì-Cesena.

Nou!!: Estats Pontificis і Forlì · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Estats Pontificis і França · Veure més »

Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.

Nou!!: Estats Pontificis і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (26 de desembre de 1194-13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Estats Pontificis і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Estats Pontificis і Gènova · Veure més »

Gil de Albornoz

Gil de Albornoz (Carrascosa del Campo, 1310 — Viterbo, Itàlia, 24 d'agost de 1367), va ser Arquebisbe de Toledo i experimentat militar, que havia lluitat per a Alfons XI de Castella a la Batalla del riu Salado i en el setge d'Algesires.

Nou!!: Estats Pontificis і Gil de Albornoz · Veure més »

Gregori VII

Gregori VII és el nom que agafa com a papa Ildebrando Aldobrandeschi (Sovana, Toscana, vers 1020 - Salern, 1085), fou capdavanter de la reforma moral de l'Església i del seu alliberament de la subjecció al poder polític.

Nou!!: Estats Pontificis і Gregori VII · Veure més »

Gregori XVI

Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.

Nou!!: Estats Pontificis і Gregori XVI · Veure més »

Guerra francoprussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Nou!!: Estats Pontificis і Guerra francoprussiana · Veure més »

Història de la Ciutat del Vaticà

Els Estats Pontificis o «Estats de l'Església» van estar formats per un conglomerat de territoris bàsicament centre-italians que es van mantenir com un estat independent entre els anys 752 i 1870 sota la directa autoritat civil dels Papes, i la capital va ser Roma.

Nou!!: Estats Pontificis і Història de la Ciutat del Vaticà · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Estats Pontificis і Hongria · Veure més »

Illa d'Elba

Cap d'Enfola Vista aèria de l'illa d'Elba. Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.

Nou!!: Estats Pontificis і Illa d'Elba · Veure més »

Imola

Imola és una ciutat d'Itàlia a la Ciutat metropolitana de Bolonya, regió d'Emília-Romanya amb prop de 70.000 habitants.

Nou!!: Estats Pontificis і Imola · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Estats Pontificis і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Estats Pontificis і Imperi Carolingi · Veure més »

Isola

Isola és un paratge del terme municipal de Conca de Dalt, a l'antic terme de Toralla i Serradell, al Pallars Jussà, en territori que havia estat del poble de Rivert.

Nou!!: Estats Pontificis і Isola · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Estats Pontificis і Italià · Veure més »

Joan Borja

Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497).

Nou!!: Estats Pontificis і Joan Borja · Veure més »

Khilderic III

Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia Merovíngia.

Nou!!: Estats Pontificis і Khilderic III · Veure més »

Lliga de Cambrai

La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.

Nou!!: Estats Pontificis і Lliga de Cambrai · Veure més »

Lliga Llombarda

300 px La Lliga Llombarda va ser una aliança establerta l'1 de desembre de 1167 entre ciutats del nord d'Itàlia per tal de combatre la política de l'emperador Frederic I, que pretenia augmentar el poder del Sacre Imperi Romà al Regne d'Itàlia.

Nou!!: Estats Pontificis і Lliga Llombarda · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Estats Pontificis і Llombardia · Veure més »

Majordom de palau

Durant el període merovingi, el Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei.

Nou!!: Estats Pontificis і Majordom de palau · Veure més »

Marques

Les Marques són una regió del centre d'Itàlia.

Nou!!: Estats Pontificis і Marques · Veure més »

Matilde de Canossa

Retrat de Matilde de Canossa Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.

Nou!!: Estats Pontificis і Matilde de Canossa · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Estats Pontificis і Màntua · Veure més »

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Nou!!: Estats Pontificis і Mòdena · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia coneguda com la "porta de Sicília", ja que és la més propera a la península, de la qual la separa l'estret de Messina, de només 3 km d'amplària.

Nou!!: Estats Pontificis і Messina · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈla(n), Milano en italià, miˈlano) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Estats Pontificis і Milà · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Estats Pontificis і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Nou!!: Estats Pontificis і Napoleó III · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Estats Pontificis і Nàpols · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa Occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Estats Pontificis і Occitània · Veure més »

Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Nou!!: Estats Pontificis і Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic · Veure més »

Otto von Bismarck

Otto Eduard Leopold von Bismarck, comte de Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, Saxònia, 1 d'abril de 1815 - Friedrichsruh Lauenburg, Slesvig-Holstein, 30 de juliol de 1898), conegut amb el sobrenom de Canceller de Ferro, va ser primer ministre de Prússia i posteriorment canceller de l'imperi Alemany.

Nou!!: Estats Pontificis і Otto von Bismarck · Veure més »

Pactes del Laterà

Territori de l'estat de la Ciutat del Vaticà establert arran dels '''Pactes del Laterà''' Els Pactes del Laterà van ser un conjunt d'acords o pactes signats a Roma l'11 de febrer del 1929 entre el Regne d'Itàlia (representat per Benito Mussolini) i la Santa Seu (representada pel cardenal i secretari d'Estat Pietro Gasparri).

Nou!!: Estats Pontificis і Pactes del Laterà · Veure més »

Palerm

Palerm (en sicilià Palermu; en italià i oficialment Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Nou!!: Estats Pontificis і Palerm · Veure més »

Pandolfo Malatesta

Segismondo Pandolfo Malatesta (Rímini, 19 de juny de 1417 - Rímini, 7 d'octubre de 1468) fou senyor de Rímini, Fano i Cesena des del 1432.

Nou!!: Estats Pontificis і Pandolfo Malatesta · Veure més »

Papa Adrià IV

Adrià IV -de nom de bateig Nicholas Breakspeare- (Saint Albans, 1100 - Anagni, 1 de setembre de 1159) va ser Papa de l'Església catòlica del 1154 al 1159.

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Adrià IV · Veure més »

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, 1291 - Avinyó, † 6 de desembre de 1352) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart Papa del pontificat d'Avinyó.

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Climent VI · Veure més »

Papa Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou Papa de l'Església catòlica del 1227 al 1241.

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Gregori IX · Veure més »

Papa Gregori X

Gregori X (Piacenza, vers 1210 - † Arezzo, 10 de gener de 1276) va ser papa de l'Església Catòlica del 1272 al 1276.

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Gregori X · Veure més »

Papa Innocenci II

Innocenci II (nom de bateig Gregorio Papareschi) (Roma, ? - † 24 de setembre de 1143) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1130 al 1143.

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Innocenci II · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III, (Anagni 1160 - Perusa 1216) és el nom que adoptà Lotario dei conti di Segni al ser nomenat papa el 8 de gener de 1198.

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Innocenci III · Veure més »

Papa Innocenci IV

Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254).

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Innocenci IV · Veure més »

Papa Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Innocenci VI · Veure més »

Papa Joan XII

Octavià de Tusculum (Roma, 936 - 964) va ser Papa amb el nom de Joan XII entre 955 i 963 i durant uns mesos del 964.

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Joan XII · Veure més »

Papa Juli II

Juli II (Albisola Superiore, 5 de desembre de 1443 – Roma, 21 de febrer de 1513) és el nom que va adoptar el cardenal italià Giuliano della Rovere en esdevenir Papa.

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Juli II · Veure més »

Papa Luci II

Luci II (nom de bateig Gerardo Caccianemici dall Orso) (* Bolonya, ? - † Roma, 15 de febrer de 1145) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1144 al 1145.

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Luci II · Veure més »

Papa Nicolau II

Nicolau II, de nom Gerhard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va ser Papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Nicolau II · Veure més »

Papa Zacaries

Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).

Nou!!: Estats Pontificis і Papa Zacaries · Veure més »

Perusa

Perusa, Perugia en italià, és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb uns 180.000 habitants.

Nou!!: Estats Pontificis і Perusa · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Estats Pontificis і Piemont · Veure més »

Piombino

Piombino és una comuna de la costa de Toscana, enfront d'Elba, a la regió de Toscana, província de Livorno.

Nou!!: Estats Pontificis і Piombino · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Estats Pontificis і Pipí I el Breu · Veure més »

Pius IX

Pius IX (en llatí: Pius IX; en francès: Pie IX) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Maria Mastai-Ferretti al ser escollit Papa.

Nou!!: Estats Pontificis і Pius IX · Veure més »

Pius VI

Pius VI (en llatí: Pius VI, en francès: Pie VI, en italià: Pio VI) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Angelo Braschi al ser escollit Papa.

Nou!!: Estats Pontificis і Pius VI · Veure més »

Pius VII

Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i Papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.

Nou!!: Estats Pontificis і Pius VII · Veure més »

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en francès: Pie XI, en italià: Pio XI), de nom Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Nou!!: Estats Pontificis і Pius XI · Veure més »

Porta Pia

La Porta Pia és una porta de l'antiga Muralla Aureliana de Roma a Itàlia.

Nou!!: Estats Pontificis і Porta Pia · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Estats Pontificis і Prússia · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Estats Pontificis і Primer Imperi Francès · Veure més »

Quirinal

Piranesi (mitjan segle XVIII) El Quirinal (en italià Quirinale) és un dels set turons de Roma; és el més septentrional, i deu el seu nom al fet que al seu cim hi havia un temple dedicat al deu Quirí.

Nou!!: Estats Pontificis і Quirinal · Veure més »

Ramon VI de Tolosa

Segell del comte Ramon VI de Tolosa Ramon VI de Tolosa, anomenat el vell, (Sant Gèli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), comte de Melguelh (Ramon IV) (1173-1190), comte de Tolosa i marquès de Provença (de 1194 a 1222) és un dels comtes occitans més famosos per la seva implicació a la Croada dels albigesos.

Nou!!: Estats Pontificis і Ramon VI de Tolosa · Veure més »

Rímini

Rímini o Rimini és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.

Nou!!: Estats Pontificis і Rímini · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Estats Pontificis і Rússia · Veure més »

Reggio de l'Emília

Reggio de l'Emília (en italià Reggio nell'Emilia, també anomenat simplificadament Reggio Emilia) és un municipi d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, a la província de Reggio de l'Emília de la que és capital, amb prop de 150.000 habitants.

Nou!!: Estats Pontificis і Reggio de l'Emília · Veure més »

Regne de les Dues Sicílies

El Regne de les Dues Sicílies (en italià: Regno delle Due Sicilie) fou un regne que va ocupar els territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.

Nou!!: Estats Pontificis і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Estats Pontificis і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot (segle VI) i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Estats Pontificis і Rei d'Itàlia · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Estats Pontificis і Revolució Francesa · Veure més »

Robert Guiscard

Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.

Nou!!: Estats Pontificis і Robert Guiscard · Veure més »

Romanya

Mapa de la Romanya amb els municipis que la componen. La Romanya (Romagna en italià, Rumâgna en idioma romanyol) és una regió històrica de la Itàlia central que actualment forma part de la regió d'Emília-Romanya.

Nou!!: Estats Pontificis і Romanya · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Estats Pontificis і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salern

Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.

Nou!!: Estats Pontificis і Salern · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Estats Pontificis і Santa Seu · Veure més »

Savona

Savona (antigament Saona en lígur Sann-a) és un municipi italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província de Savona.

Nou!!: Estats Pontificis і Savona · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Estats Pontificis і Segle VIII · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Estats Pontificis і Segle XVI · Veure més »

Senigallia

Senigallia o Sinigaglia és una ciutat d'Itàlia a la regió de les Marques, província d'Ancona, amb prop de 50.000 habitants.

Nou!!: Estats Pontificis і Senigallia · Veure més »

Setge d'Algesires

El setge d'Algesires fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret que tingué lloc entre 1342 i 1344.

Nou!!: Estats Pontificis і Setge d'Algesires · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Estats Pontificis і Sicília · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble com en el cas de la democràcia sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací en la Terra.

Nou!!: Estats Pontificis і Teocràcia · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Estats Pontificis і Toledo · Veure més »

Urbino

Urbino és una ciutat de les Marques, a Itàlia, província de Pesaro i Urbino, amb uns 20.000 habitants.

Nou!!: Estats Pontificis і Urbino · Veure més »

Víctor Manuel II

Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.

Nou!!: Estats Pontificis і Víctor Manuel II · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Estats Pontificis і Venècia · Veure més »

Viterbo

Viterbo és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Viterbo.

Nou!!: Estats Pontificis і Viterbo · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і 1080 · Veure més »

11 de febrer

L'11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Estats Pontificis і 11 de febrer · Veure més »

1143

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і 1143 · Veure més »

1155

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і 1155 · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dotzè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estats Pontificis і 12 d'abril · Veure més »

1215

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і 1215 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і 1239 · Veure més »

1251

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і 1251 · Veure més »

1253

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і 1253 · Veure més »

1274

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estats Pontificis і 1274 · Veure més »

1503

Llinda de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Estats Pontificis і 1503 · Veure més »

1506

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estats Pontificis і 1506 · Veure més »

1509

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estats Pontificis і 1509 · Veure més »

1513

;Països Catalans.

Nou!!: Estats Pontificis і 1513 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і 1597 · Veure més »

1775

;Països Catalans.

Nou!!: Estats Pontificis і 1775 · Veure més »

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estats Pontificis і 1797 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Estats Pontificis і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estats Pontificis і 1799 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estats Pontificis і 1804 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Estats Pontificis і 1809 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Estats Pontificis і 1815 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estats Pontificis і 1831 · Veure més »

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Nou!!: Estats Pontificis і 1838 · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Estats Pontificis і 1843 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і 1845 · Veure més »

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estats Pontificis і 1846 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Estats Pontificis і 1848 · Veure més »

1850

;Països Catalans.

Nou!!: Estats Pontificis і 1850 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Estats Pontificis і 1859 · Veure més »

1860

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Estats Pontificis і 1860 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Estats Pontificis і 1870 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Estats Pontificis і 1929 · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Estats Pontificis і 2 de febrer · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estats Pontificis і 20 de setembre · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Estats Pontificis і 30 de setembre · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: Estats Pontificis і 7 de març · Veure més »

752

L'any 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Estats Pontificis і 752 · Veure més »

774

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і 774 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і 800 · Veure més »

962

Sense descripció.

Nou!!: Estats Pontificis і 962 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Estat Pontifici, Estats Papals, Estats de l'Església, Estats papals, Estats pontificis, Herència de Sant Pere, Santa seu.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »