SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 366 les relacions: ABC-Clio, Additiu alimentari, Aigua, Aigua dura, Alemanya, Alga, Aliment, Alta Cuina, Amanida, Amaranthus, Amèrica, Amèrica Central, Amèrica Llatina, Amilasa, Amilopectina, Amilosa, Aminoàcid, Andes, Angioedema, Antinutrient, Antioxidant, Antoni Abat, Apòstol, Aperitiu, Argentina, Argila, Arqueologia, Arròs, Aspergillus, Atmosfera terrestre, Índex de preus de consum, Índia, Ésser humà, Àfrica, Àsia, Bacillus cereus, Bacillus subtilis, Bacteris, Bagel, Baguet, Banana, Bannock, Banya del sègol, Baozi, Base química, Baviera, Bazlama, Bíblia, Beguda alcohòlica, Biodisponibilitat, ... Ampliar l'índex (316 més) » « Shrink índex

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Veure Pa і ABC-Clio

Additiu alimentari

Els additius alimentaris són substàncies que s'afegeixen a les begudes i als aliments elaborats, com per exemple les salsitxes, perquè es puguin conservar, perquè millorin les característiques o per a dotar-los de noves propietats organolèptiques o altres pròpies que s'hagin perdut durant l'elaboració; també serveixen per millorar o facilitar el seu procés d'elaboració o conservació.

Veure Pa і Additiu alimentari

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Veure Pa і Aigua

Aigua dura

Una aixeta mostrant calcificació degut a l'ús daigua dura. Acumulació de successives crostes calcàries concèntriques en una canonada deguda a l'aigua dura. En química, l' aigua calcària o aigua dura -per contraposició a l'aigua tova- és aquella que conté un alt nivell de minerals, en particular sals de magnesi i calci.

Veure Pa і Aigua dura

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Pa і Alemanya

Alga

pmc.

Veure Pa і Alga

Aliment

Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.

Veure Pa і Aliment

Alta Cuina

Un exemple de ''Haute Cuisine'' francesa. L'alta cuina (en francès, haute cuisine) va ser a França una etiqueta referida a la cuina de grans restaurants i hotels de luxe internacionals durant els 70 i els 80, i que encara utilitzen algunes guies gastronòmiques, com la Guia Michelin, per a referir-se a restaurants cars que se suposa, segons els seus crítics, que són de qualitat.

Veure Pa і Alta Cuina

Amanida

Una amanida o ensalada és principalment un plat fred amb ingredients generalment crus, predominant les hortalisses barrejades, tallades en trossos i habitualment condimentades o adobades o trompades o amanides, fonamentalment amb sal, oli d'oliva i vinagre, que es pot prendre com a plat únic, abans o després del plat principal i fins i tot com a complement (per a picar).

Veure Pa і Amanida

Amaranthus

L'amarant, blet, marxant o velluter (a les Balears) (Amaranthus), és un gènere de plantes angiospermes dins la família de les amarantàcies.

Veure Pa і Amaranthus

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure Pa і Amèrica

Amèrica Central

LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Veure Pa і Amèrica Central

Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Veure Pa і Amèrica Llatina

Amilasa

L'amilasa, anomenada també ptialina és un enzim hidrolasa que té la funció de trencar el glucogen i el midó en sucres simples.

Veure Pa і Amilasa

Amilopectina

Estructura química d'un segment d''''amilopectina''' mostrant els dos tipus d'enllaços entre molècules de glucosa presents α-(1,4) i α-(1,6). Amilopectina és un polímer altament bifurcat de glucosa trobada en plantes.

Veure Pa і Amilopectina

Amilosa

L'amilosa és un polímer lineal de D-glucopiranosa connectada principalment per enllaços glicosídics α 1-4.

Veure Pa і Amilosa

Aminoàcid

Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.

Veure Pa і Aminoàcid

Andes

La serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela).

Veure Pa і Andes

Angioedema

Langioedema, també conegut pel seu epònim edema de Quincke i per la denominació de l'antic edema angioneuròtic, és una tumefacció (edema) de la pell, les mucoses i els teixits submucosos.

Veure Pa і Angioedema

Antinutrient

Àcid fític és un antinutrient. Els antinutrients són compostos químics naturals o sintètics que interfereixen amb l'absorció dels nutrients.

Veure Pa і Antinutrient

Antioxidant

Model d'ompliment d'espais del metabòlit antioxidant glutatió. L'esfera groga és l'àtom reductor actiu del sofre que proporciona una activitat antioxidant, mentre que les esferes vermelles, blaves, blanques i grises representen, respectivament, els àtoms d'oxigen, nitrogen, hidrogen, i carboni.

Veure Pa і Antioxidant

Antoni Abat

Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.

Veure Pa і Antoni Abat

Apòstol

''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Veure Pa і Apòstol

Aperitiu

Martini blanc. L'aperitiu o vermut és una menja lleugera que es pot fer abans d'un àpat, habitualment el sopar o, en dies festius, el dinar.

Veure Pa і Aperitiu

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Veure Pa і Argentina

Argila

Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.

Veure Pa і Argila

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Veure Pa і Arqueologia

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Veure Pa і Arròs

Aspergillus

Mitospora de ''Aspergillus flavus''. Aspergillus és un gènere al qual pertanyen quasi 600 fongs (floridures), que es troba arreu.

Veure Pa і Aspergillus

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Veure Pa і Atmosfera terrestre

Índex de preus de consum

IPC mensual a Catalunya des de 2002 LÍndex de preus de consum (IPC) és un índex de preus que recull i compara els preus d'un conjunt de béns i serveis o productes de consum.

Veure Pa і Índex de preus de consum

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Pa і Índia

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Veure Pa і Ésser humà

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Pa і Àfrica

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Pa і Àsia

Bacillus cereus

Bacillus cereus (o Bacillus cereus sensu stricto) és un eubacteri grampositiu oportunista pertanyent al fílum dels Firmicutes. Presenta un genoma del voltant d'unes 5,75 Megabases (Mb) que codifica per unes 5.630 proteïnes i, com la resta de Firmicutes, presenta un baix percentatge de guanosina i citosina (%GC), del 35% aproximadament.

Veure Pa і Bacillus cereus

Bacillus subtilis

Bacillus subtilis és un bacteri grampositiu, catalasa-positiva habitualment trobat en el sòl i al tracte gastrointestinal de remugants i humans.

Veure Pa і Bacillus subtilis

Bacteris

lang.

Veure Pa і Bacteris

Bagel

El bagel (o de vegades també beigel; en jiddisch בײגל beygl) és un pa elaborat tradicionalment de farina de blat i que acostuma a tenir un forat al centre.

Veure Pa і Bagel

Baguet

Una baguet, del francès baguette, és un tipus de barra de pa blanc d'origen francès molt popular a França i a altres països francòfons.

Veure Pa і Baguet

Banana

Les bananes de tipus silvestre tenen un gran nombre de llavors. Llavors de bananer (escala en centímetres) Dones de Belize manipulen bananes. Camp de bananers arrasat pel cicló Larry l'any 2006. Un manat de bananes Raïm de bananes a Saint Lucia encapsulat en una bossa de plàstic per a la seua protecció.

Veure Pa і Banana

Bannock

Territori dels bannock Els bannock són una tribu de la Gran Conca de parla uto-asteca, molt relacionats amb els paiute i els xoixons.

Veure Pa і Bannock

Banya del sègol

La banya del sègol o ergot (Claviceps purpurea) és un fong ascomicot de la família de les Clavicipitàcies que parasita de manera predominant el sègol i també a altres poàcies o gramínies com el blat de moro, el triticale, l'ordi, el mill, la civada i l'arròs, entre d'altres.

Veure Pa і Banya del sègol

Baozi

El Baozi, o simplement conegut com a bao o bau, és un tipus de panellet de pa amb farciment, generalment cuit al vapor, molt similar al pa i que és molt habitual en la cuina xinesa.

Veure Pa і Baozi

Base química

En química, una base és una substància que pot absorbir ions hidrogen (protons, H+) del medi o, d'una manera més general, cedir parells d'electrons.

Veure Pa і Base química

Baviera

LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.

Veure Pa і Baviera

Bazlama

Un parell de ''bazlama'' en embalatge de niló higiènic. El bazlama és un pa pla turc.

Veure Pa і Bazlama

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Veure Pa і Bíblia

Beguda alcohòlica

Diverses begudes alcohòliques Les begudes alcohòliques són aquelles que contenen alcohol etílic en quantitats apreciables.

Veure Pa і Beguda alcohòlica

Biodisponibilitat

En farmàcia, la biodisponibilitat s'utilitza per a descriure la porció d'una dosi administrada d'un medicament que assoleix el sistema circulatori, una de les principals propietats farmacocinètiques d'un fàrmac.

Veure Pa і Biodisponibilitat

Bioquímica

Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.

Veure Pa і Bioquímica

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Veure Pa і Blat

Bossa de paper

Gat en una bossa de paper La bossa de paper és un envàs de paper que s'utilitza per a transportar productes.

Veure Pa і Bossa de paper

Bossa de plàstic

La bossa de plàstic és un objecte quotidià utilitzat per transportar petites quantitats de mercaderies.

Veure Pa і Bossa de plàstic

Botifarró

Botifarró d'arròs Botifarra negra cuita Botifarrons gruixuts i curts cuits a la plantxa al carrer, amb xoriços i carns, per a unes festes populars a Madrid El botifarró és una mena de botifarra crua de porc que en principi conté sang entre els seus ingredients i sol associar-se tradicionalment a la matança del porc.

Veure Pa і Botifarró

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Veure Pa і Brasil

Brètzel

Brètzel dur Brètzel tou Un brètzel dels Estats Units és un tipus de galeta o pa fet al forn, i retort en forma de llaç.

Veure Pa і Brètzel

Brioix

El brioix (a la dreta) és excel·lent com a àpat lleuger i per acompanyar begudes dolces Un brioix (del francès brioche; pronunciat) o pa de llet (més rarament) és un pa de pasta lleugera moderadament dolça.

Veure Pa і Brioix

Bromat de potassi

El bromat de potassi és un compost inorgànic del grup de les sals constituït per anions bromat BrO3- i cations potassi K+ la qual fórmula química és KBrO3.

Veure Pa і Bromat de potassi

Butil-hidroxitoluè

El Butil-hidroxitoluè (BHT), també conegut com a hidroxitoluè butilat, (en anglès: Butylated hydroxytoluene) és un compost orgànic lipofílic (soluble en greixos) que es fa servir principalment com additiu alimentari (antioxidant E321) com també com additiu antioxidant en productes cosmètics, farmacèutics, combustibles d'aviació, goma, productes derivats del petroli i transformadors elèctrics, i fluid embalsamador.

Veure Pa і Butil-hidroxitoluè

Cachopu

El cachopu és un plat característic de la cuina asturiana.

Veure Pa і Cachopu

Calci

El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.

Veure Pa і Calci

Caloria

La caloria (cal) és una unitat d'energia.

Veure Pa і Caloria

Calzone

Calzone Un calzone (en italià: calzone al forno, ja que es cou sempre al forn).

Veure Pa і Calzone

Cansalada

Tira de cansalada viada La cansalada és un producte gras del porc, situat entre la pell i la carn.

Veure Pa і Cansalada

Capacitat tèrmica

La capacitat tèrmica o capacitat calorífica (normalment denotada per una C sovint amb subíndexs) és la magnitud física mesurable que caracteritza la quantitat de calor necessària per canviar la temperatura d'una substància una quantitat determinada.

Veure Pa і Capacitat tèrmica

Carboni

El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.

Veure Pa і Carboni

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Veure Pa і Carn

Carn picada

boví La carn picada, carn capolada, carn picolada, carn trinxada o xixina (castellanisme) (o picolat a la Catalunya del Nord i trinxat a Reus) és una preparació de carn amb objectius culinaris, per a la qual s'esmicolen i es tallen finament els músculs, greixos i nervis mitjançant una màquina de picar carn, un ganivet, una mitjalluna, o més recentment un robot de cuina, etc.

Veure Pa і Carn picada

Carotenoide

β-carotè Els carotenoides són un grup de pigments vegetals liposolubles sintetitzats per organismes que fan la fotosíntesi, bacteris que no la fan i alguns fongs caracteritzats per tindre un color intens (entre la gama de colors entre el vermell i el groc).

Veure Pa і Carotenoide

Catàlisi enzimàtica

Representació de la variació i les diferències de l'energia lliure de Gibbs entre una reacció no catalitzada per un enzim (a dalt, en vermell) i una altra que sí que ho està (a baix, en blau. La catàlisi enzimàtica és l'acceleració de la velocitat d'un procés biològic per l'acció d'un catalitzador, que és una molècula biològica —un enzim o un àcid nucleic amb activitat enzimàtica— que afavoreix la reacció de diversos substrats i la seva conversió en producte.

Veure Pa і Catàlisi enzimàtica

Càncer

El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).

Veure Pa і Càncer

Ceba

La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.

Veure Pa і Ceba

Celiaquia

La malaltia celíaca o celiaquia és una malaltia autoimmunitària crònica que afecta principalment a l'intestí prim.

Veure Pa і Celiaquia

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Veure Pa і Cereal

Cervesa

Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.

Veure Pa і Cervesa

Cisteïna

La cisteïna (simbolitzat Cys o C) és un dels vint aminoàcids que utilitzen les cèl·lules per sintetitzar proteïnes.

Veure Pa і Cisteïna

Cistellet farcit xinès

Un cistellet de poma servit amb gelat de vainilla. ''Mantı'' kazakh o uzbekh en una vaporera. Un cistellet farcit xinès o cresta xinesa és un tros de massa alimentària, de vegades farcida (tal i com el seu nom indica), que es cou en un líquid tal com l'aigua o la sopa.

Veure Pa і Cistellet farcit xinès

Civada

La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals.

Veure Pa і Civada

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.

Veure Pa і Civilització asteca

Clara d'ou

Un rovell d'ou envoltat per la clara. La clara d'ou o blanc d'ou (blanc de l'ou) és la part de l'ou, gairebé incolora, que envolta el rovell.

Veure Pa і Clara d'ou

Clostridium perfringens

Clostridium perfringens és un bacteri anaeròbic gram-positiu, immòbil i formador d'espores que es troba en els intestins dels éssers humans i de diversos animals homeoterms, en el sòl, en l'aigua, en els aliments (sobretot en les carns que no estan bé cuinades), entre altres.

Veure Pa і Clostridium perfringens

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Pa і Colòmbia

Comarques Centrals del País Valencià

Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.

Veure Pa і Comarques Centrals del País Valencià

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Veure Pa і Compost químic

Congelació d'aliments

La congelació d'aliments en Indústria alimentària és una tècnica de conservació per l'aplicació intensa de fred capaç de detenir els processos bacteriològics i enzimàtics que destrueixen els aliments.

Veure Pa і Congelació d'aliments

Congelador

Congelador vertical Un congelador és un electrodomèstic que serveix per emmagatzemar productes, normalment menjar, a una temperatura inferior a la del punt de congelació.

Veure Pa і Congelador

Cooperativa

Cooperativa agrícola d'Alginet, al País Valencià, 1963. Una cooperativa és una empresa la propietat de la qual pertany als seus membres, que la gestionen per a autoabastir-se de productes, serveis o treball, i que comparteixen els seus rendiments.

Veure Pa і Cooperativa

Crep

Una crep (del francès crêpe, i aquest al seu torn del llatí crispus, 'crespo') és un dolç fet fonamentalment de farina de blat, amb el qual s'elabora una massa en forma de disc.

Veure Pa і Crep

Cristall

Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.

Veure Pa і Cristall

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Pa і Cristianisme

Croissant

El croissant (AFI o) és un pastís petit i de forma de mitja lluna.

Veure Pa і Croissant

Crostó

Sopa amb crostons Els crostons són trossos petits de pa fregit i cruixent.

Veure Pa і Crostó

Cultura popular

Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular és el conjunt de manifestacions culturals produïdes o consumides per les classes populars, en contraposició a l'alta cultura o cultura acadèmica, centrada en mitjans d'expressió socialment excloents considerats superiors i elitistes, i inclou tradicions, cançons, llegendes, supersticions… Tradicionalment es transmet de manera oral, tot i que modernament l'extensió dels mitjans de comunicació i l'aparició d'Internet han fet que esdevinguin un transmissor molt important de cultura popular.

Veure Pa і Cultura popular

Curri

Preparació del curri El curri, tal com es coneix en el món occidental, és una barreja d'espècies molt estesa en la gastronomia de l'Índia i del Pakistan.

Veure Pa і Curri

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Veure Pa і Dacsa

Dampfnudel

Dampfnudel Dampfnudel a Regensburg. Dampfnudel (pl: Dampfnudeln, lit. "fideu al vapor"), o en alsacià Dampfnüdel, és una mena de pa dolç que es menja com a postres a Alemanya i Alsàcia.

Veure Pa і Dampfnudel

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Veure Pa і Dècada del 1960

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Veure Pa і Densitat

Deutsches Brotmuseum Ulm

El Museu de la Cultura del Pa, Museum der Brotkultur,anteriorment conegut com a Deutsches Brotmuseum Ulm, és un museu de coneixement que presenta de forma àmplia el significat dels cereals i el pa per al desenvolupament cultural de la humanitat.

Veure Pa і Deutsches Brotmuseum Ulm

Dia Mundial de l'Alimentació

El 16 d'octubre de cada any, se celebra el Dia Mundial de l'Alimentació, proclamat en 1979 per la Conferència de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO).

Veure Pa і Dia Mundial de l'Alimentació

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Veure Pa і Diòxid de carboni

Dietètica

La dietètica és la ciència que estudia els règims dels aliments estant amb salut o malalt (dietoteràpia), d'acord amb els coneixements sobre fisiologia de la nutrició en el primer cas i sobre la fisiopatologia del trastorn en el segon.

Veure Pa і Dietètica

Dissolvent

Molècules d'aigua (dissolvent polar) solvatant un ió de sodi(+1). Un dissolvent o solvent és aquella substància que permet la dispersió d'una altra, el solut, en el seu si.

Veure Pa і Dissolvent

Dit

Mà i dits Els dits són les extremitats articulades de les mans i els peus de l'ésser humà i d'alguns animals com els simis i altres vertebrats.

Veure Pa і Dit

Ebergötzen

Ebergötzen és una població del districte de Göttingen A Alemanya dins la Baixa Saxònia.

Veure Pa і Ebergötzen

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Pa і Edat mitjana

Egipci

L'egipci és una llengua afroasiàtica ja extinta.

Veure Pa і Egipci

Elasticitat

Prova de tracció: corba tensió-deformació. El límit elàstic és el punt 3 Lelasticitat és la propietat mecànica d'alguns materials de patir deformacions reversibles quan estan sota l'acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d'actuar.

Veure Pa і Elasticitat

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Veure Pa і Electricitat

Electrodomèstic

Etiqueta europea d'energia consumida (versió 2011) Un electrodomèstic és una màquina o aparell que permet realitzar i agilitzar algunes tasques domèstiques en la rutina diària.

Veure Pa і Electrodomèstic

Embotit

Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Veure Pa і Embotit

Enginyeria genètica

L'enginyeria genètica és el procediment tecnològic que s'utilitza per a manipular els gens d'un organisme.

Veure Pa і Enginyeria genètica

Entrepà

Un '''entrepà''' Entrepà típic italià Entrepà de peix a Istanbul. Un entrepà, una rua, un badall, panet, cantó (de pa) o cantell, o encara una mescla (entre pa) i pa i mescla, (tots dues al País Valencià) o un pa amb + nom del companatge (a les Balears), és un tipus d'aliment consistent en dues llesques de pa o un pa obert per la meitat amb companatge (dit també mescla), d'algun greix (oli o mantega) i embotit, formatge, amanida, truita o qualsevol altre farciment.

Veure Pa і Entrepà

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.

Veure Pa і Enzim

Ergotisme

L'ergotisme, denominat en l'ús col·loquial com ignis sacer, foc de l'infern, foc de Sant Antoni -terme que també pot designar l'herpes zòster i l'erisipela- o mal de foc, és una intoxicació alimentària causada per la ingesta d'aliments contaminats per micotoxines (toxines produïdes per fongs paràsits), o per abús de medicaments que continguin aquesta mateixa substància.

Veure Pa і Ergotisme

Escandinàvia

Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.

Veure Pa і Escandinàvia

Escleroci

Esclerocis de la banya del sègol situats sobre espigues del blat Un escleroci (en llatí i en anglès: sclerotium (plural sclerotia)) és una massa compacta d'hifes del fong endurides que contenen reserves alimentàries.

Veure Pa і Escleroci

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Veure Pa і Església Ortodoxa

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Veure Pa і Eslovàquia

Esmorzar

Un esmorzar continental turc de Van. Desdejuni tradicional japonès. L'esmorzar, almorzar, desdejuni o desdejunar (també dit berenar a Mallorca i Menorca, si bé berenar també es pot referir a l'àpat petit de les cinc, sis o les set de la vesprada o tarda) és un àpat que es pren al matí, abans de la principal menjada del dia.

Veure Pa і Esmorzar

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Pa і Espanya

Espècia

Botiga d'espècies al Marroc Les espècies són parts de plantes aromàtiques de sabor fort o també preparacions fetes a partir de barreges d'aquestes plantes.

Veure Pa і Espècia

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Veure Pa і Espècie

Espelta

Plantes d'espelta al febrer. Plantes d'espelta a l'abril Secció d'una tija. Detall d'una espiga. Espelta granada. Espelta abans de la collita. Grans d'espelta L'espelta (Triticum aestivum subp. spelta) és una subespècie del blat blancal (Triticum aestivum), que és una espècie de blat, gènere(Triticum), dins la família de les poàcies.

Veure Pa і Espelta

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Pa і Estats Units d'Amèrica

Etanol

L'alcohol etílic, etanol o esperit de vi és un alcohol, de fórmula CH₃CH₂OH, que s'ha utilitzat habitualment en moltes cultures.

Veure Pa і Etanol

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Veure Pa і Eucaristia

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Pa і Europa

Fagus

Fagus (faig) és un gènere de plantes amb flor de la família Fagaceae (la mateixa família que el garric l'alzina i el roure).

Veure Pa і Fagus

Farina

Espigues de blat i farina Kinako, farina de soia La farina és el producte que s'obté de la molta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.

Veure Pa і Farina

Fòsfor

El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.

Veure Pa і Fòsfor

Fermentació

Fermentació en procés.La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat.

Veure Pa і Fermentació

Fermentació alcohòlica

'''hidromel''' és una beguda alcohòlica obtinguda de fermentar la mel barrejada amb aigua i era molt típica de l'antiga Grècia i dels vikings La fermentació alcohòlica (anomenada també fermentació de l'etanol o fermentació etílica) és un procés biològic de fermentació en absència total d'aire (oxigen - O₂), originat per l'activitat d'alguns microorganismes que processen els glúcids (com a regla general sucres: com per exemple la glucosa, la fructosa, la sacarosa, el midó, etc.) per a obtenir com productes finals: un alcohol en forma d'etanol, diòxid de carboni (CO₂) en forma de gas i unes molècules d'ATP que consumeixen els mateixos microorganismes en el seu metabolisme cel·lular energètic anaeròbic.

Veure Pa і Fermentació alcohòlica

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Veure Pa і Ferro

Fibra alimentària

La fibra alimentària o fibra cel·lulosa és el component de diversos aliments d'origen vegetal, com els cereals, fruites, verdures i llegums, que no pot ser digerit per l'organisme.

Veure Pa і Fibra alimentària

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Veure Pa і Filipines

Fitasa

Fitat Una fitasa (mio-inositol hexaquisfosfat fosfohidrolasa) és qualsevol tipus d'enzim fosfatasa que catalitzi la hidròlisi de l'àcid fític (mio-inositol hexaquisfosfat) – una foma orgànica indigestible del fòsfor que es troba en els cereals i l'oli de llavors – i s'allibera com forma utilitzable de fòsfor inorgànic.

Veure Pa і Fitasa

Flatulència

Una flatulència o ventositat, vulgarment denominada pet, és el residu gasós de la digestió que surt per l'anus.

Veure Pa і Flatulència

Flequer

medieval. Un flequer o forner és una persona que té com a ofici la elaboració de pa en una fleca, obrador o forn de pa i la venda o comercialització del pa i altres productes de rebosteria.

Veure Pa і Flequer

Fluor

El fluor és un element químic de nombre atòmic 9, situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica.

Veure Pa і Fluor

Focaccia

romaní. La focaccia, 'fogassa' en italià) és una espècie de pa pla cobert amb herbes i altres productes alimentaris. Es tracta d'un plat molt tradicional de la cuina italiana molt relacionat amb la popular pizza. La recepta bàsica d'aquest preparat es creu que procedeix dels antics etruscs o els antics grecs, però és considerat com una famosa delícia de la gastronomia de Ligúria, anomenada fugàssa en ligur.

Veure Pa і Focaccia

Fondue

''Fondue'' La fondue o fondú és una especialitat culinària que consisteix en un formatge fos suís presentat en una olla sobre un fogó portàtil escalfat amb una espelma i que es menja submergint pa al formatge amb forquilles llargues.

Veure Pa і Fondue

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

Veure Pa і Fongs

Forn

Forn a una pintura de Millet Un forn és un compartiment tancat que s'utilitza per a escalfar, coure o assecar.

Veure Pa і Forn

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Pa і França

Frigorífic

Conjunt de neveres Una nevera, gelera o frigorífic i refrigerador és un electrodomèstic que serveix per conservar productes a una temperatura prop del punt de congelació, normalment cap a 4 °C.

Veure Pa і Frigorífic

Fruita

Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.

Veure Pa і Fruita

Fruita dessecada

Prunes i albercocs dessecats panses són una fruita dessecada en particular: el raïm La fruita dessecada és fruita fresca sotmesa a un procés d'assecatge per tal de conservar-la.

Veure Pa і Fruita dessecada

Fruita seca

Pinyons La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura.

Veure Pa і Fruita seca

Galeta

Galetes variades Una galeta maria Una galeta, galleta, o, si es fornegen dues vegades, bescuit és una pasta dolça i seca que en general se sol fer amb farina, ou, sucre i llet, si bé pot contenir també altres ingredients.

Veure Pa і Galeta

Ganivet

ganivet tradicional nòrdic Ganivet Kukri Un ganivet, coltell (o cotell) i raor o rasor és un estri que s'utilitza per tallar coses.

Veure Pa і Ganivet

Garrofer

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.

Veure Pa і Garrofer

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Veure Pa і Gas

Gastroenteritis

La gastroenteritis o diarrea infecciosa és una malaltia consistent en una inflamació de l'aparell digestiu que pot afectar tant l'estómac com l'intestí prim.

Veure Pa і Gastroenteritis

Gastronomia d'Astúries

La gastronomia asturiana és la gastronomia tradicional pròpia d'Astúries.

Veure Pa і Gastronomia d'Astúries

Gastronomia d'Itàlia

La cuina d'Itàlia és extremadament variada.

Veure Pa і Gastronomia d'Itàlia

Gel (col·loide)

Un recipient amb gel de dutxa Un gel és un material sòlid gelatinós considerat un col·loide.

Veure Pa і Gel (col·loide)

Gira-sol

El gira-sol, mira-sol o sol coronat (Helianthus annuus) és una espècie de planta amb flors del gènere Helianthus dins la família de les asteràcies (Asteraceae).

Veure Pa і Gira-sol

Gla

Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis'' La gla (f.) —i, dialectalment, aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta)—, alzina, és una fruita seca característica de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).

Veure Pa і Gla

Glaç

Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.

Veure Pa і Glaç

Glúcid

El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).

Veure Pa і Glúcid

Gliadina

Espigues de blat La gliadina és una glucoproteïna present al blat i d'altres cereals dintre del gènere Triticum.

Veure Pa і Gliadina

Glucosa

La glucosa o glicosa (DGLC), també anomenada sucre de raïm, és un monosacàrid que les cèl·lules utilitzen com a font d'energia i com a intermediari metabòlic.

Veure Pa і Glucosa

Gluten

El gluten és un conjunt de proteïnes que es troba a la llavor de molts cereals barrejat amb midó.

Veure Pa і Gluten

Glutenina

La glutenina és una glutelina derivada del blat (Triticum).

Veure Pa і Glutenina

Goma xantana

La goma xantana o xantana (GX) és un ecopolisacàrid produït per un grup bacteri gramnegatius entre els qual hi trobem bacteri Xanthomonas campestris B-1459.

Veure Pa і Goma xantana

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Veure Pa і Gran Bretanya

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Veure Pa і Grau Celsius

Gravy

La gravy és una salsa espessida, feta generalment a partir d'una base dels sucs despresos de la carn o de les verdures (pastanaga, etc.) o totes dues coses alhora, durant la cocció.

Veure Pa і Gravy

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Pa і Grècia

Grec

La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Veure Pa і Grec

Greix

triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula. Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.

Veure Pa і Greix

Greny

El '''greny''' de dalt del pa xeixa fermentant, un cop tallada per dalt En la indústria alimentària, el greny és el plec superficial del pa, fruit del tall que es fa damunt les peces just abans de ser enfornades.

Veure Pa і Greny

Grup carboxi

Un grup carboxi (abans grup carboxil) és un grup funcional o característic dels composts orgànics amb una estructura està formada per un àtom de carboni unit a un àtom d'oxigen mitjançant un enllaç doble i a un grup hidroxi mitjançant un enllaç senzill, la qual fórmula és -COOH.

Veure Pa і Grup carboxi

Grup hidroxi

Un grup hidroxi (abans grup hidroxil o oxhidril) és un grup funcional o característic dels composts orgànics format per un àtom d'oxigen enllaçat a un d'hidrogen, de fórmula -OH.

Veure Pa і Grup hidroxi

Hamburguesa

Una hamburguesa amb salsa marró i patates fregides, al Japó. El bistec rus, raola o hamburguesa és un plat a base de carn picada de boví (algunes ocasions de carn de porc, o fins i tot barreja d'ambdues), la carn picada se sol fer en forma esfèrica i després s'aixafa perquè sembli un filet, se sol fregir o fer a la graella.

Veure Pa і Hamburguesa

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Veure Pa і Hidrogen

Hidrogencarbonat de sodi

L'hidrogencarbonat de sodi (també anomenat bicarbonat de sodi, bicarbonat sòdic, bicarbonat, carbonat àcid de sodi, E 500 ii o sal de Vichy) és un compost sòlid cristal·lí de color blanc molt soluble en aigua, amb un lleuger gust alcalí semblant al carbonat de sodi (encara que menys fort i més salat que aquest últim), de fórmula química és NaHCO₃.

Veure Pa і Hidrogencarbonat de sodi

Hidroxibutilanisol

Lhidroxibutilanisol (en anglès: Butylated hydroxyanisole, BHA) és una mescla de dos isòmers de compostos orgànics, 2-tert-butil-4-hidroxianisol i 3-tert-butil-4-hidroxianisol.

Veure Pa і Hidroxibutilanisol

Id al-Fitr

Celebració de l'Id al-Fitr a Malàisia Id al-FitrTranscripció segons (‘Festa de la Ruptura del Dejuni’) o Aïdu l-Fitr, sovint abreujat com Id, Aïd o Eid, és una festivitat musulmana que marca el final del sawm o dejuni del mes de ramadà.

Veure Pa і Id al-Fitr

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Pa і Imperi Romà

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Veure Pa і Indústria

Injera

Plat consistent en ''injera'' i alguns tipus de ''wat'' o ''tsebhi''. La injera és un pa pla molt fi, semblant a una crêpe, que forma la base de qualsevol menjar etíop i d'Eritrea.

Veure Pa і Injera

Intolerància a la lactosa

La intolerància a la lactosa és la incapacitat de l'organisme per digerir la lactosa, el sucre predominant a la llet.

Veure Pa і Intolerància a la lactosa

Inuit

Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos), terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda), són un grup humà de l'Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia.

Veure Pa і Inuit

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Veure Pa і Irlanda

Iuca

Aquest article tracta del gènere Yuca. Iuca també es fa servir com a sinònim de mandioca La iuca (Yucca) és un gènere de plantes amb flors molt utilitzat en alimentació i jardineria.

Veure Pa і Iuca

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Veure Pa і Japó

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Veure Pa і Jesús de Natzaret

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Veure Pa і Jueus

Kalakukko

Kalakukko Kalakukko és un pa tradicional de la regió de Savònia a Finlàndia que porta un peix (kala en finès) que s'ha cuit amb el pa.

Veure Pa і Kalakukko

Knäckebröd

Knäckebröd o spisbröd és un tipus de pa fet al forn, aplanat i endurit, original d'Escandinàvia i es considera com un aliment típic suec.

Veure Pa і Knäckebröd

La multiplicació dels pans i dels peixos

La multiplicació dels pans i dels peixos és un dels miracles de Jesús qui, amb una petitíssima quantitat d'aliment, va ser capaç de donar menjar a tota una multitud.

Veure Pa і La multiplicació dels pans i dels peixos

Lactobacillus delbrueckii

Lactobacillus delbrueckii és una espècie de bacteri que forma part de la flora microbiana del tracte reproductiu inferior de les dones L'epítet específic d’aquesta espècie porta el cognom de Max Delbrück, i L. delbrueckii i ''L. delbrueckii'' subsp.

Veure Pa і Lactobacillus delbrueckii

Lactobacillus plantarum

Lactobacillus plantarum és un membre molt comú dins el gènere Lactobacillus, es troba en molts productes alimentaris fermentats com també en la matèria orgànica anaeròbia.

Veure Pa і Lactobacillus plantarum

Lactobacillus sanfranciscensis

Lactobacillus sanfranciscensis (anteriorment dit L. sanfrancisco) és una espèce de bacteri àcid-làctic que ajuda a donar al pa fermentat el seu gust característic.

Veure Pa і Lactobacillus sanfranciscensis

Laos

La República Popular Democràtica de Laos, també anomenat el Lao, és un estat del sud-est de l'Àsia, a la península d'Indoxina.

Veure Pa і Laos

Lípid

Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.

Veure Pa і Lípid

Lecitina

'''Fig 1.''' 1 exemple de '''lecitina'''. En general una lecitina comporta un àcid gras saturat i àcid gras insaturat. La lecitina és un lípid també anomenat fosfatidilcolina, que permet la solubilització dels àcids biliars amb l'ajut de les sals biliars.

Veure Pa і Lecitina

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Veure Pa і Legió romana

Lipasa

Un lipasa és un tipus d'enzim acil-ester-hidrolasa ubic que catalitza la hidròlisi dels triacilglicerols en àcids grassos i glicerol.

Veure Pa і Lipasa

Lipoxigenasa

Les Lipoxigenases són una família d'enzims que contenen ferro i catalitzen la dioxigenació d'àcids grassos poliinsaturats en els lípids que contenen una estructura cis,cis-1,4- pentadiè.

Veure Pa і Lipoxigenasa

Lisina

La lisina (abreujada Lys o K) és un dels 20 aminoàcids que normalment es troben en les proteïnes.

Veure Pa і Lisina

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Pa і Llatí

Llavor

La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.

Veure Pa і Llavor

Llúcia de Siracusa

Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa.

Veure Pa і Llúcia de Siracusa

Llenya

Llenya és la fusta utilitzada com a combustible.

Veure Pa і Llenya

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Veure Pa і Llet

Llevat de cervesa

El llevat de cervesa (Saccharomyces cerevisiae) és un llevat del grup dels ascomicets.

Veure Pa і Llevat de cervesa

Llevat de forner

''Saccharomyces cerevisiae'', el llevat més comunament usat pels forners Llevat de forner o llevat de París és el llevat que s'usa com a agent de fermentació per elaborar pa i altres productes flequers i pastissers.

Veure Pa і Llevat de forner

Llimoner

El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.

Veure Pa і Llimoner

Louis Pasteur

Louis Pasteur (Dole, 27 de desembre 1822 – Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, 28 de setembre 1895), fou un microbiòleg i químic francès.

Veure Pa і Louis Pasteur

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Veure Pa і Maó

Magnesi

El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.

Veure Pa і Magnesi

Malàisia

Malàisia és un estat federal de l'Àsia Sud-oriental.

Veure Pa і Malàisia

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Pa і Mallorca

Maltatge

Gra d'ordi maltat El maltatge és un procés aplicat als grans de cereal, on aquests grans es fan germinar i s'assequen després de la germinació del gra per fabricar malt.

Veure Pa і Maltatge

Mantega

'''Figura 1.''' Bloc de mantega La mantega és un derivat lacti amb un alt contingut en greix, obtingut pel procediment mecànic de batre la nata i presentat en forma d'emulsió sòlida, del tipus aigua en greix.

Veure Pa і Mantega

Maria Antonieta d'Àustria

'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.

Veure Pa і Maria Antonieta d'Àustria

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Veure Pa і Massa

Massa mare

Massa mare elaborada a partir de farina integral de blat i aigua i refrescada durant 3 dies La massa mare o cap de feina, en algunes zones també anomenat creixent o rent, és una barreja de farina, principalment de blat o sègol, i aigua que fermenta espontàniament gràcies a la presència de bacteris acidolàctics i llevats procedents de la farina i l'ambient.

Veure Pa і Massa mare

Matsà

Matzot manufacturades. La Matsà és un pa àzim (pa sense llevat), tradicional de la gastronomia jueva, elaborat amb farina i aigua.

Veure Pa і Matsà

Màquina

Màquina per fer cigarretes de James Albert Bonsack, patentada el 1881. Una màquina és un conjunt independent de mecanismes dissenyat amb l'objectiu de realitzar una o més tasques determinades.

Veure Pa і Màquina

Màquina de fer pa

Una màquina de fer pa domèstica Una màquina de fer pa amb el pa acabat de fer. Una màquina de fer pa és un electrodomèstic per fer pa, incloent-hi les fases d'amassar, fermentar, i coure el pa.

Veure Pa і Màquina de fer pa

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Pa і Mèxic

Melmelada

Melmelada de taronja en un pot de vidre. La melmelada és una conserva de fruita.

Veure Pa і Melmelada

Melonpan

, en català pa de meló, és un pa dolç del Japó.

Veure Pa і Melonpan

Menjar ràpid

Un exemple de menu de menjar ràpid Entrepà d'hamburguesa típic d'alguns establiments de menjar ràpid Menjar ràpid basat en el falàfel i el kebab Menjar ràpid fet amb una base de pollastre Una salsitxa de Frankfurt Bunyols de pollastre Un exemple de menjar ràpid dolç El menjar ràpid (de l'anglès fast food) és un tipus d'alimentació ideat per a preparar i servir el menjar ràpidament en locals especials per a tal fi o bé per a emportar-se i menjar al carrer.

Veure Pa і Menjar ràpid

Metabolisme microbià

El metabolisme microbià és el conjunt de processos pels quals un microorganisme obté l'energia i els nutrients (per exemple, carboni) que necessita per a viure i reproduir-se.

Veure Pa і Metabolisme microbià

Metil

Un metil és el grup alquil més senzill, conté un àtom de carboni enllaçat a tres d'hidrogen, la qual fórmula molecular és CH3 -. Deriva del metà CH4 per eliminació d'un àtom d'hidrogen.

Veure Pa і Metil

Microorganisme

Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.

Veure Pa і Microorganisme

Midó

creus d'extinció El midó és el polisacàrid de reserva propi de les cèl·lules vegetals.

Veure Pa і Midó

Migas

Miques andalusesLes migas o miques (denominació en valencià) també conegudes com a migues de pastor, són un plat típic en el qual s'aprofiten les sobres del pa dur, tot i que també es fan de farina.

Veure Pa і Migas

Millorador de la panificació

Milloradors de panificació (també anomenats agents de millora) són uns additius alimentaris afegits a la farina per tal de millorar-ne les propietats en la panificació.

Veure Pa і Millorador de la panificació

Mineral

quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.

Veure Pa і Mineral

Minut

Un minut (de símbol min) és una unitat de temps que es divideix en 60 segons.

Veure Pa і Minut

Molí

Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.

Veure Pa і Molí

Molla del pa

Un tros de molla de pa. Molles de pastor elaborades en concretes cuines d'Espanya. La molla del pa és la part tova i esponjosa de l'interior del pa.

Veure Pa і Molla del pa

Moneda

Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.

Veure Pa і Moneda

Museu

Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.

Veure Pa і Museu

Neurospora sitophila

Neurospora sitophila, sinònim: Chrysonilia sitophila, és una espècie de fong i l'espècie tipus del gènere Neurospora.

Veure Pa і Neurospora sitophila

Niacina

La niacina, també coneguda com a vitamina PP o àcid nicotínic, és una vitamina hidrosoluble incolora molt abundant a la natura.

Veure Pa і Niacina

Nikita Khrusxov

Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.

Veure Pa і Nikita Khrusxov

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Veure Pa і Noruega

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Veure Pa і Occident

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).

Veure Pa і Oceania

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Veure Pa і Oli

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Veure Pa і Oli d'oliva

Oliva

Fruit de l'olivera, Oliva verda Olivera Loliva és el fruit de l’olivera (Olea europaea L., família Oleaceae).

Veure Pa і Oliva

Olor

Al·legoria de la mala olor. Pintura humorística Jan Miense Molenaar del segle XVII L'olor és una propietat intrínseca de la matèria i es defineix com la sensació resultant de la recepció d'un estímul per l'olfacte.

Veure Pa і Olor

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Veure Pa і Ordi

Organisme unicel·lular

''Valonia ventricosa'' un dels unicel·lulars més grossos. Un organisme unicel·lular és un organisme constituït per una única cèl·lula.

Veure Pa і Organisme unicel·lular

Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació

lires amb un homenatge a la FAO L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, sigles de Food and Agriculture Organization) és una organització específica de l'ONU, creada el 16 d'octubre de 1945, a la ciutat de Quebec.

Veure Pa і Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació

Organització Mundial de la Salut

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrònim en anglès) és una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) (Nacions Unides) amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pública internacional; està especialitzada a gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial.

Veure Pa і Organització Mundial de la Salut

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Veure Pa і Orient Mitjà

Ou (aliment)

Els ous són postos per animals femelles de moltes espècies diferents, inclosos ocells, rèptils, amfibis, alguns mamífers i peixos, i molts d'ells han estat menjats pels humans durant milers d'anys.

Veure Pa і Ou (aliment)

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Veure Pa і Oxigen

Pa amb tomàquet

El pa amb tomàquet, pa amb tomaca, pa amb tomata (Gironès) o pa amb tomata (Lleida) és una típica recepta de la cuina catalana i balear.

Veure Pa і Pa amb tomàquet

Pa de mort

Massa ensucrada del Pa de mort mexicà El Pa de mort mexicà, Pan de muerto, pan de los muertos o dead bread als Estats Units, és un tipus de rotlle dolç que es fa tradicionalment a Mèxic durant les setmanes anteriors a la celebració del Día de Muertos, (1 i 2 de novembre).

Veure Pa і Pa de mort

Pa de motlle

Pa de motlle El pa de motlle, pa de motle o pa anglès és un tipus de pa que ha estat cuit dins d'un motlle.

Veure Pa і Pa de motlle

Pa de pagès

Pa de pagès al Mercat Medieval de Montblanc. El pa de pagès és una mena de pa tradicional de la gastronomia catalana.

Veure Pa і Pa de pagès

Pa pla

Rostit de pappadam. turc emprat en l'elaboració del dürüm. Es denomina pa pla o fogassa un conjunt ampli de pans que s'elaboren estenent la massa d'una manera semblant a les truites.

Veure Pa і Pa pla

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Veure Pa і Països Baixos

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Veure Pa і Pakistan

Pala de forner

Pala de forner desenfornant una peça de pa. Fornera amb la seva pala a una pintura de Jean-François Millet. medieval. Una pala de forner és un estri emprat per a enfornar i desenfornar peces de pa, crues i cuites respectivament.

Veure Pa і Pala de forner

Panada

La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.

Veure Pa і Panada

Panem et circenses

Panem et circenses (Pa i circ) (literalment, pa i jocs del circ) és una locució llatina pejorativa d'ús actual que descriu la pràctica d'un govern que per mantenir tranquil·la la població o per ocultar fets controvertits proveeix les masses d'aliment i entreteniment de baixa qualitat i amb criteris assistencials.

Veure Pa і Panem et circenses

Panera

Panera de cuina Una panera és un recipient destinat a desar o transportar pa o servir-lo a taula.

Veure Pa і Panera

Pansa

Panses de raïm. Una pansa és un aliment obtingut per l'assecament del raïm.

Veure Pa і Pansa

Parenostre

El Parenostre (del llatí Pater Noster) és la pregària central del cristianisme, puix que, segons el Nou Testament, a diferència d'altres oracions, va ser directament ensenyada per Jesús; els Evangelis expliquen que quan els seus deixebles li van demanar com havien de pregar, Jesús els va ensenyar aquesta pregària.

Veure Pa і Parenostre

Pasta

s La pasta és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent.

Veure Pa і Pasta

Pastís

Pastís de xocolata Pastís de formatge Un pastís és un aliment elaborat amb una base de pasta i un farcit, dolç o salat, de diversos ingredients.

Veure Pa і Pastís

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Veure Pa і Patatera

Paté

Assortiment de patés El paté és una preparació cuita a partir de diferents productes d'origen carni que solem menjar acompanyat de pa, en el qual es pot untar o posar un tros a sobre, sense aixafar-lo ni estendre'l.

Veure Pa і Paté

Péssah

El Péssah, també conegut com a Pasqua jueva, (en hebreu: פסח, // 'passar per alt', en ídix: פסח) és la principal celebració de les tres festivitats jueves, on es celebra la narració bíblica dels israelites escapant de l'esclavitud d'Egipte.

Veure Pa і Péssah

Pedra

La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.

Veure Pa і Pedra

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Veure Pa і Peixos

Pel·lagra

La pel·lagra (derivat del llombard: pell agra, 'pell aspra') és una malaltia produïda per una deficiència dietètica motivada per la ingestió o absorció inadequada de vitamina B3, niacina, un dels compostos del complex de la vitamina B. Històricament va ser considerada una afecció infecciosa fins als estudis (cap a 1914) de Joseph Goldberger, qui demostrà que era derivada per una deficiència vitamínica.

Veure Pa і Pel·lagra

Penicillium

Penicillium és un gènere de fong ascomicet que inclou les següents espècies.

Veure Pa і Penicillium

Penicillium brevicompactum

Penicillium brevicompactum és un fong del tipus floridura dins el gènere Penicillium.

Veure Pa і Penicillium brevicompactum

Penicillium expansum

Penicillium expansum és un dels fongs més importants que podreixen les pomes després de ser collide.

Veure Pa і Penicillium expansum

Peptidasa

Una peptidasa és una proteasa amb capacitat d'hidrolitzar els enllaços peptídics.

Veure Pa і Peptidasa

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Pa і Perú

Percentatge de forner

El percentatge de forner (de l'anglès, Baker's percent)), és un procediment tradicional en terres de parla anglesa d'expressar la proporció dels ingredients quan s'elabora el pa. És equivalent al també sistema tradicional de donar les receptes en proporcions o parts, tipus "dues parts de farina per cada part d'aigua").

Veure Pa і Percentatge de forner

Pernil

Cuixa de porc Pernil ibèric de gla Pernil dolç El pernil, perna, cuixot, camallot, gambajó (dialectalment pernill, camaiot; cambajó) és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc, salat en cru i adobat de manera natural.

Veure Pa і Pernil

Pi (arbre)

''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.

Veure Pa і Pi (arbre)

Pizza

La pizza és un plat típic de la cuina casolana napolitana, consistent en una base de pa (normalment rodona) elaborada amb farina de blat, llevat, aigua i sal (de vegades oli d'oliva) amb salsa de tomàquet i formatge (normalment mozzarella) pel damunt.

Veure Pa і Pizza

Polifenol oxidasa

La polifenol oxidasa (Polyphenol oxidase, PPO) coneguda també com a monofenol monooxigenasa) és un enzim tetramèric que conté quatre àtoms de coure per molècula, i té llocs d'unió per a compostos aromàtics i l'oxigen. Aquest enzim catalitza la O-hidroxilació de monofenols (fenols en els quals l'anell benzènic conté un únic substituent hidroxil) per a convertir-los en ''O''-difenols (fenols ambdós substituents hidroxil).

Veure Pa і Polifenol oxidasa

Pollastre fregit

Pollastre fregit amb patates fregides. El pollastre fregit és un plat que consisteix en trossos de pollastre arrebossats i fregits.

Veure Pa і Pollastre fregit

Potassi

El potassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és K (del neollatí kalium) i el nombre atòmic del qual és 19.

Veure Pa і Potassi

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Veure Pa і Prehistòria

Pretzel

Un pretzel dur. Un brètzel és un tipus de galeta o brioix enfornat, i retorçat en forma de llaç.

Veure Pa і Pretzel

Propanoat de calci

El propanoat de calci (altrament dit propinoat de calci o propinoat càlcic) és un compost químic sòlid blanc cristal·lí que té la fórmula química Ca (C₂H₅COO)₂.

Veure Pa і Propanoat de calci

Propietat organolèptica

Les propietats organolèptiques són el conjunt de descripcions de les característiques físiques que té la matèria en general, com per exemple el seu gust, textura, olor, color.

Veure Pa і Propietat organolèptica

Proteïna

Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962.

Veure Pa і Proteïna

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Veure Pa і Ramaderia

Reacció de Maillard

Louis Camille Maillard La reacció de Maillard (tècnicament, glucosilació no enzimàtica de proteïnes) és un conjunt complex de reaccions químiques que es produeixen entre compostos nitrogenats (proteïnes, pèptids o aminoàcids) i els sucres reductors que es donen en escalfar (no cal que sigui necessari a temperatures molt altes) els aliments o barreges similars, com per exemple una pasta.

Veure Pa і Reacció de Maillard

Reacció química

Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Veure Pa і Reacció química

Rent

El rent o llevat és un organisme unicel·lular, generalment un fong de l’ordre dels endomicetals, que es reprodueix per gemmació o escissió i que genera enzims que provoquen la fermentació de matèria orgànica.

Veure Pa і Rent

Rent químic

Rent químic El llevat, rent, lleute químic o la llevadura química és la mescla química d'un àcid no tòxic (com el cítric o el tartàric) i un carbonat o hidrogencarbonat per a donar esponjositat a una massa.

Veure Pa і Rent químic

Reologia

deformació plàstica (irreversible, que es dissipa en forma de calor), que creix més de pressa que l'esforç; i finalment, amb una deformació rígida (trencament), que a diferència de les anteriors, trenca la continuïtat original del material. La reologia és l'estudi de la deformació i el flux de la matèria.

Veure Pa і Reologia

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Pa і República Romana

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure Pa і Revolució Francesa

Rhizopus nigricans

Rhizopus nigricans és una espècie de fong que de forma comuna es coneix sota el nom de la floridura del pa i que és l'espècie més comuna del gènere Rhizopus i la seva espècie tipus.

Veure Pa і Rhizopus nigricans

Robot de cuina

Un robot de cuina Un robot de cuina és un electrodomèstic que es fa servir per a fer tasques repetitives en el procés de preparació de menjars.

Veure Pa і Robot de cuina

Rovell d'ou

Un rovell d'ou envoltat per la clara El rovell d'ou o vermell d'ou (Balears) i antigament mujol (i científicament també deutoplasma o vitel) és una part interna dels ous.

Veure Pa і Rovell d'ou

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Veure Pa і Rus

Safrà

El safrà és una espècia obtinguda a partir dels estigmes dessecats de les flors de la safranera (Crocus sativus), a més de la seva utilització com a condiment, també s'utilitza en farmacologia i com a colorant.

Veure Pa і Safrà

Sal comuna

Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.

Veure Pa і Sal comuna

Salsa

En la tradició europea, les salses són servides en una salsera. En gastronomia en general, una salsa o mullador és una preparació culinària de consistència pastosa, cremosa o semi-líquida, utilitzada per a l'acompanyament de certs menjars.

Veure Pa і Salsa

Salsitxa de Frankfurt

Dues salsitxes de Frankfurt amb amanida de patata Una salsitxa de Frankfurt és una mena de botifarra cuita de carn de porc emulsionada, i per tant de textura extremadament homogènia en comparació amb les de carn picada, embotida en budell natural de xai o budell artificial, i posteriorment fumada i escaldada.

Veure Pa і Salsitxa de Frankfurt

San Francisco

San Francisco (oficialment The City and County of San Francisco) és una ciutat del nord de Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units.

Veure Pa і San Francisco

Sandvitxera

Una torradora de sandvitx Bifinett oberta Entrepans torrats fets amb una sandvitxera Una sandvitxera, és una mena de torradora que serveix per fer sandvitxos calents.

Veure Pa і Sandvitxera

Santa Cena

La Santa Cena o Última Cena és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat.

Veure Pa і Santa Cena

Sawm

El sawm (‘abstinència’, ‘dejuni’) o ramadà (per metonímia amb el nom àrab del mes en què s'efectua) és un dejuni que realitzen els musulmans durant tot el mes de ramadà.

Veure Pa і Sawm

Sàbat

El sàbat (en hebreu:, xabat o xabbat. En ídix:, xàbes) és el setè i últim dia de la setmana jueva en què els jueus practiquen el descans segons les lleis de Moisès.

Veure Pa і Sàbat

Sègol

El sègol (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.

Veure Pa і Sègol

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Veure Pa і Sèrbia

Sèrum de llet

Xerigot acumulat en la preparació d'un formatge El sèrum de llet, xerigot, serigot o sorigot és la part líquida i transparent que s'obté després de fer quallar la llet.

Veure Pa і Sèrum de llet

Sèrum de mantega

El sèrum de mantega és un producte lacti líquid de color blanc-groguenc, lleugerament menys espès que la nata, amb un contingut baix en greix làctic, i de gust lleugerament agre.

Veure Pa і Sèrum de mantega

Sèsam

Planta de sèsam a Barcelona Sèsam o alegria (Sesamum indicum) és una espècia de planta conreada.

Veure Pa і Sèsam

Sefardites

Sefarad en hebreu modern es fa servir per a referir-se a Espanya, i sefardites (en hebreu: יהודים ספרדים) (transliterat: Yehudim Sefaradim) és el terme genèric per denominar els descendents dels jueus que van viure en la península Ibèrica fins a 1492, any en què foren expulsats.

Veure Pa і Sefardites

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Veure Pa і Segle XIV

Seleni

El seleni és l'element químic de símbol Se i nombre atòmic 34.

Veure Pa і Seleni

Simbiosi

p.

Veure Pa і Simbiosi

Sistema nerviós

Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.

Veure Pa і Sistema nerviós

Soia

La soia o soja (Glycine max (L.) Merr. o Glycine soja Siebold & Zucc.) és una planta herbàcia de la família de les fabàcies originària de l'est d'Àsia present a la Xina, al Japó, a Corea i a Taiwan.

Veure Pa і Soia

Sopa

Sopa La sopa és un plat alimentós de base líquida, generalment aigua.

Veure Pa і Sopa

Strammer max

Strammer Max és un nom tradicional alemany que s'aplica a diversos sandvitxs a Alemanya.

Veure Pa і Strammer max

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Veure Pa і Suècia

Suc

El suc de taronja és una de les begudes més consumides arreu del món. El suc és el líquid que es pot extreure de plantes i fruites en estat natural a partir de procediments mecànics, sense que hi hagi fermentació, de manera que conserven les propietats típiques de la fruita utilitzada.

Veure Pa і Suc

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.

Veure Pa і Sucre

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Veure Pa і Sud-àfrica

Tandoori

Un cuiner treballant en un forn tandoor Entrada del forn tandoori. Tandoor en un restaurant de l'Índia. El tandoori o tandoor (és una paraula d'origen persa o accadi) és un tipus de forn cilíndric fet d'argila que es fa servir en diversos plats i per a fer pans.

Veure Pa і Tandoori

Taronja

Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.

Veure Pa і Taronja

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Veure Pa і Temperatura

Tiamina

La tiamina o vitamina B₁, també anomenada «tio-vitamina» (vitamina que conté sofre) és una vitamina hidrosoluble del complex B. Primerament anomenada aneurin degut als efectes neurològics perjudicials de la seva manca en la dieta, li va ser finalment assignat el nom genèric descriptiu de vitamina B₁.

Veure Pa і Tiamina

Tots Sants

Tots Sants (de l'expressió llatina: Omnia Sanctorum) és una festa tradicional catòlica dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre i que està íntimament relacionada amb la festa que se celebra l'endemà, la del Dia dels Morts o Dia dels Difunts, el 2 de novembre.

Veure Pa і Tots Sants

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Pa і Turquia

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Veure Pa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Vapor

punt crític es veu en l'altre extrem de la corba blava de vaporització. S'anomena vapor a una substància en la fase de gas que es troba a una temperatura més baixa que el punt crític.

Veure Pa і Vapor

Vímet

Típic cistell de vímet i canya partida. El vímet, vime, vimen o vim (del llatí vimen) és la branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d'altres espècies de salze.

Veure Pa і Vímet

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Veure Pa і Veneçuela

Verdura

Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.

Veure Pa і Verdura

Versalles

Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.

Veure Pa і Versalles

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Veure Pa і Vi

Vietnam

El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.

Veure Pa і Vietnam

Vinagre

Ampolles de vinagre en diferents formats. El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa.

Veure Pa і Vinagre

Vitamina

Les fruites i verdures són una font de vitamines. Una vitamina és un compost orgànic que l'organisme necessita com a nutrient en petites quantitats.

Veure Pa і Vitamina

Vitamina C

Microcristalls d'àcid ascòrbic sota il·luminació polaritzada, en una escala de 125:1. La vitamina C, enantiòmer L de l'àcid ascòrbic o àcid dihidroascòrbic, coneguda també com a antiescorbútica, és un nutrient essencial per a l'ésser humà i alguns altres primats, els cavalls i alguns ratpenats, que no tenen el mecanisme per a la seva síntesi.

Veure Pa і Vitamina C

Volum

El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.

Veure Pa і Volum

Whisky

Scotch whisky Destil·leria de whisky escocès El whisky (del llatí aqua vitae, aigua de vida per mitjà del gaèlic uisce beatha) és una beguda originària d'Irlanda i Escòcia.

Veure Pa і Whisky

Xató

Ingredients que poden acompanyar el xató de Sitges El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l'ingredient que la fa diferent, la nyora o pebrot de romesco.

Veure Pa і Xató

Xauarma

Cuina iraquiana - plat de xauarma mixta. El xauarma (de l'àrab) és un plat originari de l'Orient Mitjà, que consisteix en fines làmines de carn rostides en un rostidor vertical.

Veure Pa і Xauarma

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Veure Pa і Xile

Xocolata

La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.

Veure Pa і Xocolata

Xoriço

El xoriço és un embotit curat cru i dessecat de color vermell característic, la versió picant del xoriç de la península Ibèrica i de Llatinoamèrica preparada principalment amb carn de porc amb pebre vermell.

Veure Pa і Xoriço

Xurro

El xurro és una peça de pasta de bunyol de forma allargada.

Veure Pa і Xurro

Youtiao

El youtiao o you tiao és un pa fregit similar a un xurro i molt típic de la gastronomia xinesa així com del sud-est asiàtic.

Veure Pa і Youtiao

Yufka

Yufka o ''sac ekmeği'' (pa de planxa) sobre la taula. El yufka significa pasta fil·lo en turc i el pa fet de yufka (Sac ekmeği o Yufka ekmeği, ref. pàgina 56) és un pa pla tradicional.

Veure Pa і Yufka

Zinc

El zinc o zencEspecialment quan es presenta en forma de làmines.

Veure Pa і Zinc

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Pa і 13 de desembre

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Veure Pa і 16 d'octubre

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Veure Pa і 1950

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Pa і 1979

També conegut com Elaboració del pa, Llevadura de pa, Pa (aliment), Pa amb llevat, Panet, Pans.

, Bioquímica, Blat, Bossa de paper, Bossa de plàstic, Botifarró, Brasil, Brètzel, Brioix, Bromat de potassi, Butil-hidroxitoluè, Cachopu, Calci, Caloria, Calzone, Cansalada, Capacitat tèrmica, Carboni, Carn, Carn picada, Carotenoide, Catàlisi enzimàtica, Càncer, Ceba, Celiaquia, Cereal, Cervesa, Cisteïna, Cistellet farcit xinès, Civada, Civilització asteca, Clara d'ou, Clostridium perfringens, Colòmbia, Comarques Centrals del País Valencià, Compost químic, Congelació d'aliments, Congelador, Cooperativa, Crep, Cristall, Cristianisme, Croissant, Crostó, Cultura popular, Curri, Dacsa, Dampfnudel, Dècada del 1960, Densitat, Deutsches Brotmuseum Ulm, Dia Mundial de l'Alimentació, Diòxid de carboni, Dietètica, Dissolvent, Dit, Ebergötzen, Edat mitjana, Egipci, Elasticitat, Electricitat, Electrodomèstic, Embotit, Enginyeria genètica, Entrepà, Enzim, Ergotisme, Escandinàvia, Escleroci, Església Ortodoxa, Eslovàquia, Esmorzar, Espanya, Espècia, Espècie, Espelta, Estats Units d'Amèrica, Etanol, Eucaristia, Europa, Fagus, Farina, Fòsfor, Fermentació, Fermentació alcohòlica, Ferro, Fibra alimentària, Filipines, Fitasa, Flatulència, Flequer, Fluor, Focaccia, Fondue, Fongs, Forn, França, Frigorífic, Fruita, Fruita dessecada, Fruita seca, Galeta, Ganivet, Garrofer, Gas, Gastroenteritis, Gastronomia d'Astúries, Gastronomia d'Itàlia, Gel (col·loide), Gira-sol, Gla, Glaç, Glúcid, Gliadina, Glucosa, Gluten, Glutenina, Goma xantana, Gran Bretanya, Grau Celsius, Gravy, Grècia, Grec, Greix, Greny, Grup carboxi, Grup hidroxi, Hamburguesa, Hidrogen, Hidrogencarbonat de sodi, Hidroxibutilanisol, Id al-Fitr, Imperi Romà, Indústria, Injera, Intolerància a la lactosa, Inuit, Irlanda, Iuca, Japó, Jesús de Natzaret, Jueus, Kalakukko, Knäckebröd, La multiplicació dels pans i dels peixos, Lactobacillus delbrueckii, Lactobacillus plantarum, Lactobacillus sanfranciscensis, Laos, Lípid, Lecitina, Legió romana, Lipasa, Lipoxigenasa, Lisina, Llatí, Llavor, Llúcia de Siracusa, Llenya, Llet, Llevat de cervesa, Llevat de forner, Llimoner, Louis Pasteur, Maó, Magnesi, Malàisia, Mallorca, Maltatge, Mantega, Maria Antonieta d'Àustria, Massa, Massa mare, Matsà, Màquina, Màquina de fer pa, Mèxic, Melmelada, Melonpan, Menjar ràpid, Metabolisme microbià, Metil, Microorganisme, Midó, Migas, Millorador de la panificació, Mineral, Minut, Molí, Molla del pa, Moneda, Museu, Neurospora sitophila, Niacina, Nikita Khrusxov, Noruega, Occident, Oceania, Oli, Oli d'oliva, Oliva, Olor, Ordi, Organisme unicel·lular, Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, Organització Mundial de la Salut, Orient Mitjà, Ou (aliment), Oxigen, Pa amb tomàquet, Pa de mort, Pa de motlle, Pa de pagès, Pa pla, Països Baixos, Pakistan, Pala de forner, Panada, Panem et circenses, Panera, Pansa, Parenostre, Pasta, Pastís, Patatera, Paté, Péssah, Pedra, Peixos, Pel·lagra, Penicillium, Penicillium brevicompactum, Penicillium expansum, Peptidasa, Perú, Percentatge de forner, Pernil, Pi (arbre), Pizza, Polifenol oxidasa, Pollastre fregit, Potassi, Prehistòria, Pretzel, Propanoat de calci, Propietat organolèptica, Proteïna, Ramaderia, Reacció de Maillard, Reacció química, Rent, Rent químic, Reologia, República Romana, Revolució Francesa, Rhizopus nigricans, Robot de cuina, Rovell d'ou, Rus, Safrà, Sal comuna, Salsa, Salsitxa de Frankfurt, San Francisco, Sandvitxera, Santa Cena, Sawm, Sàbat, Sègol, Sèrbia, Sèrum de llet, Sèrum de mantega, Sèsam, Sefardites, Segle XIV, Seleni, Simbiosi, Sistema nerviós, Soia, Sopa, Strammer max, Suècia, Suc, Sucre, Sud-àfrica, Tandoori, Taronja, Temperatura, Tiamina, Tots Sants, Turquia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vapor, Vímet, Veneçuela, Verdura, Versalles, Vi, Vietnam, Vinagre, Vitamina, Vitamina C, Volum, Whisky, Xató, Xauarma, Xile, Xocolata, Xoriço, Xurro, Youtiao, Yufka, Zinc, 13 de desembre, 16 d'octubre, 1950, 1979.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat