Pa

Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.

485 les relacions: Acetaldehid, Acetat de potassi, Agricultura a l'antiga Grècia, Agricultura de l'antic Egipte, AIB, Ají de gallina, Albergínies al forn, Aligot, Aliment, Aliment bàsic, Aliment d'untar, Alimentació a l'antic Egipte, Alimentació a Mesopotàmia, Alimentació de l'antiga Grècia, Allioli, Almívar de llet, Alt Penedès, Amanida de tonyina, Amilasa, Amon, Antoni Bosch i Cardellach, Assisa panis et cervisiæ, Autòlisi, Ay çöreği, Ayşe Baysal, Ötzi, Çörek, Àcid fòlic, Àcid gras omega-6, Àpat comunitari, Bacillus subtilis, Baguet, Balık ezmesi, Balık-ekmek, Banya del sègol, Baozi, Basc, Batalla de Sarighamish, Batalla del gra, Bazin (menjar), Bé privat, Beltane, Berenar, Bescuit (pa), Bescuits a la cuina turca, Bibertuzu, Bimbo, Biotecnologia, Biotecnologia alimentària, Bisalto (pa), ..., Blat, Blat dur, Bloqueig de l'Artsakh de 2022-2023, Bolo (aliment), Bonai, Botifarró, Brandada de bacallà, Brètzel, Bréjaude, Bresa, Brioix, Broa de Avintes, Bruschetta, Bullabessa, Cafeteria, Caixer (judaisme), Cal Racala, Caldera de llagosta, Camembert (formatge), Camillo Benso di Cavour, Canapè (gastronomia), Cannabis, Cantou, Casa fortificada la Garrofera, Castellet de Bernabé, Castre de Noega, Càncer de pròstata, CBP, Celebracions jueves, Cereal, Cervesa, Chazal, Cinc cereals, Cistina, Coca (pastís), Coca de pa, Cognició animal, Coll farcit, Com usar bé de beure e menjar, Combat d'Arbúcies, Comerç a l'antiga Roma, Comissió d'Indústries de Guerra, Consum recreatiu, Corc del pa, Costums de l'antic Egipte, Costums de l'antiga Grècia, Cotorreta pitgrisa, Crema de xocolata, Crisip de Tiana, Crostó, Crumble, Cuina, Cuina sefardita, Cultiu microbiològic, Cultura d'Ucraïna, Cultura de l'Uruguai, Dacsa, Dakos, Darreries, Descriptions des arts et métiers, Deutsches Brotmuseum Ulm, Dia d'acció de gràcies, Dia Mundial del Pa, Diamant zebrat, Dieta baixa en carbohidrats, Dieta mediterrània, Dieta sana, Dieter Roth, Dones de l'EZLN, Dones en la Revolució Francesa, Efectes de les armes nuclears, El ball de la civada, Embotit, Energia dels aliments, Enfornat, Enginyeria alimentària, Ensalada russa, Entrepà, Entrepà d'hamburguesa, Entrepà farcit, Entrepà obert danès, Enzims del pa i de la pasta, Eruvin, Esclavitud a l'antiga Grècia, Escut de Lludient, Esmorzar, Estathé, Estats tributaris d'Orissa, Europastry, Exposicions del Museu Valencià d'Etnologia, Extremadura, Farcidura, Farina, Farina de galeta, Farinetes, Fasole bătută, Febo, Fenilcetonúria, Fermentació (alimentació), Fermentació alcohòlica, Festes de Sant Roc de la Plaça Nova, Fika, Flammkuchen, Flequer, Focaccia, Fogassa (formatge), Fondue, Formatge crema, Formatge de Maó, Formatge edam, Forn, Forn de pa, Forn rus, Fougasse, Frederic el Gran, Fructà, Galeta, Gamelan jegog, Garbura, Gaspatxo, Gaspatxos alacantins, Gastronomia d'Andalusia, Gastronomia d'Anglaterra, Gastronomia d'Àustria, Gastronomia d'Espanya, Gastronomia d'Extremadura, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de Dinamarca, Gastronomia de França, Gastronomia de Grècia, Gastronomia de l'Uruguai, Gastronomia de les Filipines, Gastronomia de Mèxic, Gastronomia de Menorca, Gastronomia de Portugal, Gastronomia de Rússia, Gastronomia de Setmana Santa, Gastronomia de Sri Lanka, Gastronomia de Suècia, Gastronomia de Tunísia, Gastronomia del Barcelonès, Gastronomia del Japó, Gastronomia del Llemosí, Gastronomia del Penedès i el Garraf, Gastronomia dels Països Catalans, Gastronomia dels Ports, Gastronomia gitana, Gastronomia jueva, Gastronomia mediterrània, Gastronomia peu-negre, Gelasi I, Glasites, Gliadina, Gluten, Glutenina, Gran Cisma d'Orient, Gran Fam de 1315-1317, Gratinat, Greny, Guerra dels Set Anys, Halah, Hòstia, Hórreo gallec, Hidrogensulfit de sodi, Història de Kàlimnos, Història de l'Argentina entre 1963 i 1983, Història de l'entrepà d'hamburguesa, Història de la cervesa, Història de la gastronomia a Espanya, Història de la gastronomia als Països Catalans, Història de la pizza, Història de la sal, Història del consum d'alcohol, Història del pa, Història universal, Honorat d'Amiens, Iconografia dels sants, Impost sobre el valor afegit, Indústria alimentària, Jacinto Canek, José Navarro, Josepa Vilaret, Juan soldado, Judà II, Kalács, Katmer, Kaz tiridi, Kearà, Kebab, Kerststol, Kesra (pa), Killer Queen, Knäckebröd, Knödel, Kumru, Kvass, L'Alcúdia, L'apat frugal, L'Últim Sopar (Dalí), La Bohème, Lablabi, Lactobacillus sanfranciscensis, Le Pétomane, Leben, Leland H. Hartwell, Lepidium meyenii, Les Catarinetes, Llanxes de desembarcament, Llavor, Llavor de gira-sol, Llet condensada, Llevat de cervesa, Llevat de forner, Llista d'especialitats 33 de la Nomenclatura de la UNESCO, Llista de Gardiner (D), Llista de Gardiner (G), Llista de Gardiner (M), Llista de Gardiner (O), Llista de Gardiner (R), Llista de Gardiner (X), Llista de personatges de One Piece, Llista de tipus de pa, Llombard oriental, Llonguet, Lo Forn de Pa (Ascó), Mažeikiai, Mafra, Mantega de cacauet, Massa (aliment), Massa mare, Màquina de fer pa, Mètode Montignac, Mel, Melonpan, Menú del dia, Mesos majors, Mettwurst, Microorganisme, Migas, Milloradors del pa, Molla del pa, Mollete, Montadito, Montserrat Ferrer i Bech, Morcipán, Motín de los gatos, MRE, Muffin anglès, Museu de Belles Arts de Bilbao, Museu del Poble Noruec, Museu Valencià d'Etnologia, Mussaca, Nabiu de grua, Narsaq, Narsinghpur, Nyoquis, Ofertori, Oli d'oliva, Ordi, Pa (desambiguació), Pa amb tomàquet, Pa amb vi i sucre, Pa blanc, Pa d'all, Pa d'escorça, Pa de fajol, Pa de fetge, Pa de motlle, Pa de pagès, Pa de pernil, Pa de ronyó, Pa de Sant Jordi, Pa de sègol, Pa de soda, Pa de Tramuntana, Pa de tres crostons, Pa de Viena, Pa integral, Pa maltès, Pa oli boix, Pa pla, Pa sense llevat, Pa torrat, Pa xopat, Pal Lahara, Pala de forner, Palanca, Pallissó, Panera, Panettone, Panicum sumatrense, Panificació, Pans de Turquia, Papara (plat), Parenostre, Part Forana, Paskalya çöreği, Pasta seca, Pastís, Pastera (recipient), Pastes dolces, Pastis de treflas, Pataqueta, Patates amb tomàquets al forn, Paté, Patulina, Púding, Pebre (salsa), Pebrotera, Període de les autonomies provincials, Percentatge de forner, Perol, PH, Piadina, Picada, Pideli köfte, Pinça, Piràmide (arquitectura), Pissaladiera, Plaça de la Llana, Plat (gastronomia), Popina, Portada/article novembre 20, Portuguès de Cap Verd, Prehistòria de Mesopotàmia, Presa de Damasc (1918), Pretzel, Priscil·lià, Propanoat de calci, Proteïna vegetal, Psammètic I, Psitaciformes, Puré d'albergínia, Putxero, Quarto (moneda), Quely, Ratatolha, Ratera (estri), Ratllador, Rússia, Reacció de Maillard, Rebomboris del pa, Rebost, Rebosteria, Regnat del Terror, Rent, República Democràtica Alemanya, Revolució de 1868, Rhizopus nigricans, Romesco, Rosquilleta, Rostes de Santa Teresa, Rugbrød, Saccharomyces, Safata de forn, Sahti, Sal comuna, Salmorejo, Salsa balandra, Salsa de calçots, Salsa rolla, Salsitxa de Frankfurt, Samfaina, Sant, Saparmurat Niàzov, Saupiquet (salsa), Sègol, Síndrome premenstrual, Schmaltz, Schokoladenmeer, Secalina, Seleni, Semmelknödel, Setge de Gibraltar (1779-1783), Shmoo, Simit, Sistema auditiu, Societat col·lectiva, Solsonès, Solstici d'hivern, Sopa, Sopa d'all, Sopa d'ametlla, Sopa de menta, Sopar, Sorgo, Stilton, Strammer max, Sumer, Supermercat, Surguja, Tacuinum sanitatis, Taftan (pa), Talo, Tarama, Tarator (salsa), Tàrraco, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Tenerife, Terebint, Tiela, Tija, Tomme vaudoise, Torradora, Torta frita, Tortú, Tortilla, Trinxada, Triptòfan, Tritordeum, Tsureki, Txólent, Ur, Vaixella, Vegemite, Verat, Veritable Església de Jesús, Vesta (mitologia), Vieneseria, Villalbos, Vomitoxina, Vulcanià, Whopper, Xapata, Xató, Xèrica, Xipa, Xufa, Xurrasco, Xurrasquera, Youtiao, Yufka, Yumurtalı ekmek, Zacuscă, Zeytin ezmesi. Ampliar l'índex (435 més) » « Shrink índex

Acetaldehid

L'etanal o acetaldehid és un compost orgànic de fórmula CH₃CHO.

Nou!!: Pa і Acetaldehid · Veure més »

Acetat de potassi

Lacetat de potassi és una sal neutra de l'àcid acètic i el potassi la fórmula és: CH 3 CO 2 K. També denominat en la indústria alimentària amb el codi E 261 per ser un regulador de l'acidesa.

Nou!!: Pa і Acetat de potassi · Veure més »

Agricultura a l'antiga Grècia

Una olivera a Eubea, arbre que és la base de l'agricultura grega Lagricultura a l'antiga Grècia era la base de l'economia de la zona.

Nou!!: Pa і Agricultura a l'antiga Grècia · Veure més »

Agricultura de l'antic Egipte

Arada amb un jou de l'antic Egipte. Pintura de la cambra d'enterrament de Sennedjem, c. 1200 aC La civilització de l'antic Egipte es basava en el riu Nil i depenia de la seva inundació estacional.

Nou!!: Pa і Agricultura de l'antic Egipte · Veure més »

AIB

* Agrupació Independent de Benidorm, agrupació d'electors d'àmbit municipalista de Benidorm, a la Marina Baixa.

Nou!!: Pa і AIB · Veure més »

Ají de gallina

L'ají de gallina és un menjar de la gastronomia peruana.

Nou!!: Pa і Ají de gallina · Veure més »

Albergínies al forn

Les albergínies al forn és un plat típic de Menorca.

Nou!!: Pa і Albergínies al forn · Veure més »

Aligot

L'aligot (en occità, «aligòt») és una especialitat gastronòmica occitana originària del massís d'Aubrac i estesa per les regions d'Alvèrnia i Llemosí.

Nou!!: Pa і Aligot · Veure més »

Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.

Nou!!: Pa і Aliment · Veure més »

Aliment bàsic

El pa és considerat com un dels aliments bàsics en les cultures d'occident. L'arròs és un aliment bàsic símbol de la cuina asiàtica, mentre que no ho és tant en alguns països occidentals. Laliment bàsic és considerat com aquell aliment imprescindible pel contingut dels seus nutrients en una dieta.

Nou!!: Pa і Aliment bàsic · Veure més »

Aliment d'untar

Barra de mantega per ser untada amb ajuda d'un ganivet. untat de salsa de tomàquet en una torrada. Un aliment untable és aquell que s'unta amb un ganivet sobre pa, crackers o altres productes similars, amb la finalitat d'aportar sabor i textura.

Nou!!: Pa і Aliment d'untar · Veure més »

Alimentació a l'antic Egipte

Ofrenes. Es coneix lalimentació dels egipcis de l'Antiguitat pels textos gravats a les parets dels temples i tombes i per les restes d'ofrenes als morts, on ens han deixat molts testimoniatges de la seva manera d'alimentar-se.

Nou!!: Pa і Alimentació a l'antic Egipte · Veure més »

Alimentació a Mesopotàmia

Tauleta d'argila amb el registre de la distribució de les racions d'ordi per a adults i nens trobada a Girsu (Lagaix) el segle XXIV a.C. Lalimentació a Mesopotàmia inclou el tipus de menjar, begudes i tècniques culinàries de Mesopotàmia.

Nou!!: Pa і Alimentació a Mesopotàmia · Veure més »

Alimentació de l'antiga Grècia

Kílix, una mena de copa del Segle V aC Dona amassant pa. Segle VI aC Lalimentació a l'antiga Grècia es fonamentava en el pa de blat, el vi, l'oli d'oliva, el porc i els embotits, l'ús d'herbes aromàtiques i la cuina del peix.

Nou!!: Pa і Alimentació de l'antiga Grècia · Veure més »

Allioli

Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.

Nou!!: Pa і Allioli · Veure més »

Almívar de llet

Hamar Pålegg Lalmívar de llet (castellà: dulce de leche) és una especialitat culinària dolça.

Nou!!: Pa і Almívar de llet · Veure més »

Alt Penedès

L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.

Nou!!: Pa і Alt Penedès · Veure més »

Amanida de tonyina

Amanida de tonyina amb tomàquet Lamanida de tonyina és un barreja de típicament tres ingredients: tonyina, ou i algun tipus de maionesa o succedani, com aramostassa.

Nou!!: Pa і Amanida de tonyina · Veure més »

Amilasa

L'amilasa, anomenada també ptialina és un enzim hidrolasa que té la funció de trencar el glucogen i el midó en sucres simples.

Nou!!: Pa і Amilasa · Veure més »

Amon

En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.

Nou!!: Pa і Amon · Veure més »

Antoni Bosch i Cardellach

Antoni Bosc i Cardellac o Antoni Bosch i Cardellach (Sabadell, 12 de gener de 1758 - 25 de gener de 1829) fou un metge, arxiver i historiador català.

Nou!!: Pa і Antoni Bosch i Cardellach · Veure més »

Assisa panis et cervisiæ

medieval sobre les parets de la catedral de Freiburg a Alemanya, indicant la necessitat de reglamentar la venda del pa. Assisa panis et cervisiæ és una frase llatina que fa referència a una llei del, aplicada a Anglaterra durant l'edat mitjana, amb l'objecte de regular els preus i la quantitat tant del pa com de la cervesa, amidant i estandarditzant els productes dels forners i cervecers.

Nou!!: Pa і Assisa panis et cervisiæ · Veure més »

Autòlisi

Autòlisi o digestió cel·lular és la destrucció de les cèl·lules mitjançant l'acció dels seus propis enzims com a part de la putrefacció.

Nou!!: Pa і Autòlisi · Veure més »

Ay çöreği

fleca turca a Istanbul. Ay çöreği és un tipus de çörek turc tradicional, en forma de lluna creixent o mitja lluna que se suposa que va inspirar el croissant.

Nou!!: Pa і Ay çöreği · Veure més »

Ayşe Baysal

Prof.

Nou!!: Pa і Ayşe Baysal · Veure més »

Ötzi

Ötzi (també conegut amb els noms de l'Home de gel, l'Home de Similaun, l'Home de Hauslabjoch o la Mòmia de Hauslabjoch) és el cadàver momificat d'un home que fou trobat en una glacera dels Alps el 1991.

Nou!!: Pa і Ötzi · Veure més »

Çörek

Un çörek comú (de ''mahlep'') Çörek (turc) són uns pans dolços a la cuina turca amb moltes varietats.

Nou!!: Pa і Çörek · Veure més »

Àcid fòlic

Làcid fòlic, folacina o àcid pteroil-L-glutàmic (la forma aniònica s'anomena folat), també coneguda com a vitamina B9 o vitamina M (o factor de fermentació de Lactobacillus Casei, factor d'eluat de norita, vitamina Bc, factors R, S i U, i factor SLR), és una vitamina hidrosoluble necessària per a la formació de proteïnes estructurals i l'hemoglobina (i, per tant, dels glòbuls vermells).

Nou!!: Pa і Àcid fòlic · Veure més »

Àcid gras omega-6

Els àcids grassos Omega-6 són els àcids grassos que tenen el primer doble enllaç en la posició 6 començant pel final.

Nou!!: Pa і Àcid gras omega-6 · Veure més »

Àpat comunitari

Calçotada de Valls Els àpats comunitaris són convits reglats, és a dir, que tenen una data i uns plats determinats, estan oberts a tothom i els promouen els municipis i entitats.

Nou!!: Pa і Àpat comunitari · Veure més »

Bacillus subtilis

Bacillus subtilis és un bacteri grampositiu, catalasa-positiva habitualment trobat en el sòl i al tracte gastrointestinal de remugants i humans.

Nou!!: Pa і Bacillus subtilis · Veure més »

Baguet

Una baguet, del francès baguette, és un tipus de barra de pa blanc d'origen francès molt popular a França i a altres països francòfons.

Nou!!: Pa і Baguet · Veure més »

Balık ezmesi

Tarama (delante) i paté de peix (darrera) en un supermercat de Turquia. Balık ezmesi és un paté de peix en turc.

Nou!!: Pa і Balık ezmesi · Veure més »

Balık-ekmek

Balık-ekmek és un menjar de carrer molt típic de Turquia.

Nou!!: Pa і Balık-ekmek · Veure més »

Banya del sègol

La banya del sègol o ergot (Claviceps purpurea) és un fong ascomicot de la família de les Clavicipitàcies que parasita de manera predominant el sègol i també a altres poàcies o gramínies com el blat de moro, el triticale, l'ordi, el mill, la civada i l'arròs, entre d'altres.

Nou!!: Pa і Banya del sègol · Veure més »

Baozi

El Baozi, o simplement conegut com a bao o bau, és un tipus de panellet de pa amb farciment, generalment cuit al vapor, molt similar al pa i que és molt habitual en la cuina xinesa.

Nou!!: Pa і Baozi · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Pa і Basc · Veure més »

Batalla de Sarighamish

La batalla de Sarighamish (en armeni: Սարիղամիշի ճակատամարտ, Sarighamishi chakatamart; en rus: Сражение при Сарыкамыше; en turc: Sarıkamış Harekatı) va ser un enfrontament entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial que es va lliurar entre el 22 de desembre de 1914 fins al 17 de gener de 1915 com a part de la Campanya del Caucas.

Nou!!: Pa і Batalla de Sarighamish · Veure més »

Batalla del gra

Benito Mussolini en una imatge de propaganda de la batalla del gra. La batalla del gra va ser una de les quatre batalles econòmiques que van tenir lloc a la Itàlia feixista.

Nou!!: Pa і Batalla del gra · Veure més »

Bazin (menjar)

El bazin (en àrab البازين, al-bāzīn) és un tipus de pa sense llevat propi de Líbia, que es prepara amb ordi, aigua i sal.

Nou!!: Pa і Bazin (menjar) · Veure més »

Bé privat

Un bé privat es defineix en economia com un bé que posseeix aquestes dues propietats.

Nou!!: Pa і Bé privat · Veure més »

Beltane

Beltane o Beltaine (en irlandès antic: «foguera» o «foc lluminós») és el festival gaèlic del Dia de Maig.

Nou!!: Pa і Beltane · Veure més »

Berenar

El berenar (o bereneta a Menorca) és l'àpat del dia que es pren tradicionalment unes tres hores després de dinar.

Nou!!: Pa і Berenar · Veure més »

Bescuit (pa)

Llesques de bescuit El bescuit és un pa de motlle cuit dues vegades al forn, la segona tallat a llesques, per tal d'obtenir una millor conservació.

Nou!!: Pa і Bescuit (pa) · Veure més »

Bescuits a la cuina turca

Etimek Els bescuits en la cuina turca són letimek, el peksimet, el gevrek i la galeta, tots bescuits durs sense llevat (i ‘cuits dues vegades') tal com indica el nom genèric.

Nou!!: Pa і Bescuits a la cuina turca · Veure més »

Bibertuzu

Pebrots vermells de la Plana de Terme s'utilitzen al fer bibertuzu. Bibertuzu o Biber tuzu és un plat o salsa propi de la cuina de la part central (províncies de Samsun i Ordu) de la Regió de la Mar Negra a Turquia.

Nou!!: Pa і Bibertuzu · Veure més »

Bimbo

Grup Bimbo S.A.B. de C.V. és una empresa mexicana, capdavantera a nivell internacional en la indústria de panificació.

Nou!!: Pa і Bimbo · Veure més »

Biotecnologia

Cristalls d'insulina. La biotecnologia és el conjunt de disciplines o ciències que té per objectiu l'estudi dels éssers vius o parts dels éssers vius per tal d'obtenir-ne béns i serveis.

Nou!!: Pa і Biotecnologia · Veure més »

Biotecnologia alimentària

La biotecnologia alimentària consisteix en l'aplicació de la biologia als processos tecnològics i industrials de l'àmbit dels aliments.

Nou!!: Pa і Biotecnologia alimentària · Veure més »

Bisalto (pa)

Els bisaltos, bisartos o bisalticos són panets salats amb forma de mitja corona, típics d'Aragó, i en particular de Calataiud, Almunia i Tarassona.

Nou!!: Pa і Bisalto (pa) · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Pa і Blat · Veure més »

Blat dur

El blat dur o forment (Triticum durum) o Triticum turgidum durum, si es considera una subespècie de T. turgidum) de vegades anomenat Durum, és l'única espècie tetraploide del gènere del blat (gènere Triticum) que té importància comercial de les actualment cultivades extensament. L'ús més conegut del blat dur és per a fer la pasta alimentària que es considera de més qualitat que la feta de blat tou. La seva densitat combinada amb el seu alt contingut proteic i la força del seu gluten són les qualitats que el fan útils per a determinades aplicacions. Va ser desenvolupada en l'antiguitat per selecció artificial clàssica a partir de línies del blat escanda domesticat que abans ja creixien a l'Europa central i al Pròxim Orient (al voltant del 7000 aC., els quals desenvoluparen una forma de blat sense clofolla.

Nou!!: Pa і Blat dur · Veure més »

Bloqueig de l'Artsakh de 2022-2023

El bloqueig de la República de l'Artsakh va començar el 12 de desembre de 2022, quan els àzeris van bloquejar l'única carretera que connectava l'Artsakh amb Armènia en l'àrea de la intersecció Xuixí-Karin.

Nou!!: Pa і Bloqueig de l'Artsakh de 2022-2023 · Veure més »

Bolo (aliment)

El bolo és un producte alimentari que s'obté a partir dels ingredients que proporciona la matança del porc.

Nou!!: Pa і Bolo (aliment) · Veure més »

Bonai

Mapa del nomenclàtor imperial de l'Índia Bonai fou un estat tributari protegit d'Orissa (abans de 1905 de Chota Nagpur, el més al sud d'aquest territori) amb una superfície de 3357 km² i una població el 1881 de 24.030, el 1891 de 32.120 i el 1901 de 38.277, en 217 pobles (256 pobles el 1881), els principals a la riba del Brahmani.

Nou!!: Pa і Bonai · Veure més »

Botifarró

Botifarró d'arròs Botifarra negra cuita Botifarrons gruixuts i curts cuits a la plantxa al carrer, amb xoriços i carns, per a unes festes populars a Madrid El botifarró és una mena de botifarra crua de porc que en principi conté sang entre els seus ingredients i sol associar-se tradicionalment a la matança del porc.

Nou!!: Pa і Botifarró · Veure més »

Brandada de bacallà

La brandada (o abrandada) de bacallà, cimitomba o sacsacollons és una plat elaborat amb bacallà que tradicionalment es fa pràcticament arreu de CatalunyaEl gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana, de Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002.

Nou!!: Pa і Brandada de bacallà · Veure més »

Brètzel

Brètzel dur Brètzel tou Un brètzel dels Estats Units és un tipus de galeta o pa fet al forn, i retort en forma de llaç.

Nou!!: Pa і Brètzel · Veure més »

Bréjaude

La brejauda en occità és la sopa més emblemàtica de la cuina llemosina, a Occitània, feta principalment a base de col, i també pot fer-se amb pomaLimousin, Encyclopédie Bonneton, any 2000, i cansalada.

Nou!!: Pa і Bréjaude · Veure més »

Bresa

La bresa és la tècnica de tall més corrent a la cuina catalana i també en altres cuines.

Nou!!: Pa і Bresa · Veure més »

Brioix

El brioix (a la dreta) és excel·lent com a àpat lleuger i per acompanyar begudes dolces Un brioix (del francès brioche; pronunciat) o pa de llet (més rarament) és un pa de pasta lleugera moderadament dolça.

Nou!!: Pa і Brioix · Veure més »

Broa de Avintes

El Broa de Avintes també conegut com a Boroa de Avintes (especialment pels habitants d'Avintes, port de Vila Nova de Gaia, per aquesta raó també anomenada la "terra da broa") és un dels dos tipus de pa (pão) amb major tradició de la gastronomia de Portugal i força consumit al nord de Portugal.

Nou!!: Pa і Broa de Avintes · Veure més »

Bruschetta

'' Bruschetta '' amb oli d'oliva i pernil. La bruschetta (/brusˈkeːtta/, d'un verb dialectal bruscare, "rostir per sobre de carbons") és un antipasto italià que consisteix en llesques de pa untat amb, almenys, oli d'oliva, all, i sal, i torrat o rostit a la graella.

Nou!!: Pa і Bruschetta · Veure més »

Bullabessa

La bullabessa (en occità bolhabaissa i en francès bouillabaisse) és una mena de suquet de peix típic de la Provença.

Nou!!: Pa і Bullabessa · Veure més »

Cafeteria

Cafeteria de l'Institut del Teatre, a Barcelona. Una cafeteria o, simplement un cafè, és un establiment de cafè i altres begudes, on a vegades se serveixen aperitius i menjars.

Nou!!: Pa і Cafeteria · Veure més »

Caixer (judaisme)

Caixer (en hebreu), sovint transcrit amb l'anglicisme kosher, és un adjectiu que es refereix al conjunt de normes ortodoxes de caràcter dietètic dels jueus, la caixrut.

Nou!!: Pa і Caixer (judaisme) · Veure més »

Cal Racala

Cal Racala és una casa de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pa і Cal Racala · Veure més »

Caldera de llagosta

La caldera de llagosta, més coneguda com a caldereta de llagosta és "la més emblemàtica de les calderes",Xim Fuster i Manel Gómez: Menorca: gastronomía y cocina, pàg.20.

Nou!!: Pa і Caldera de llagosta · Veure més »

Camembert (formatge)

El camembert és un formatge de pasta tova amb pell florida francès elaborat amb llet de vaca.

Nou!!: Pa і Camembert (formatge) · Veure més »

Camillo Benso di Cavour

Camillo Paolo Filippo Giulio Benso, comte de Cavour, d'Isolabella i de Leri, sovint conegut simplement com a comte de Cavour o Cavour (Torí, 10 d'agost del 1810 – Torí, 6 de juny del 1861) va ser un polític, patriota i empresari italià, protagonista de la unificació italiana com a cap de govern del Regne del Piemont-Sardenya i, posteriorment, com a primer president del Consell de Ministres del Regne d'Itàlia.

Nou!!: Pa і Camillo Benso di Cavour · Veure més »

Canapè (gastronomia)

Safata de canapès En matèria culinària, un canapè o canapé designa aperitius elaborats, de mida petita, consistent generalment en un tall de pa petit sobre la qual es diposita diferents ingredients per tal de realitzar entremesos sota forma d'amuse-gueule.

Nou!!: Pa і Canapè (gastronomia) · Veure més »

Cannabis

Cannabis és un gènere de magnoliofití que inclou tres espècies diferents, el Cannabis sativa, Cannabis indica i Cannabis ruderalis.

Nou!!: Pa і Cannabis · Veure més »

Cantou

Un ''canton'' al Baix Llemosí. A dalt de tot es pot veure un prestatge, que al mig té un crucifix platejat. El canton és envoltat de cadires i un banc, que serveix també per guardar la sal. A cada costat de la xemeneia hi ha dos ninxos o lleixes encastats en els quals hi ha alguns recipients i llums d'oli. En aquesta altra imatge s'aprecia millor l'estant superior. Aquest ''canton'' té, a més, un forn, a l'esquerra. A la dreta es pot veure un pernil penjat a la posella El canton (mot en occità, pronunciat cantú i escrit canton en grafia no normalitzada) és, a les cases tradicionals occitanes, el centre de la vida familiar, la sala que fa les funcions de cuina i de sala d'estar, i més precisament la xemeneia, que és la que dona el nom a la sala.

Nou!!: Pa і Cantou · Veure més »

Casa fortificada la Garrofera

La casa fortificada la Garrofera és un edifici residencial fortificat, situat al terme municipal del Relleu, a la Marina Baixa (País Valencià); se'n desconeix la data de construcció.

Nou!!: Pa і Casa fortificada la Garrofera · Veure més »

Castellet de Bernabé

El poblat ibèric del Castellet de Bernabé és un jaciment arqueològic que es troba a la localitat de Llíria, a la comarca del Camp de Túria, al País Valencià, i que pertany a la cultura ibèrica.

Nou!!: Pa і Castellet de Bernabé · Veure més »

Castre de Noega

Cap de Torres, península on és la Campa Torres i el seu castre El castre de Noega, conegut també per castre de la Campa Torres per la seua situació, és una fortificació típica preromana d'origen àstur, situat a l'oest de la ciutat de Gijón, al Principat d'Astúries, concretament al promontori de Campa Torres sobre l'actual port del Musel.

Nou!!: Pa і Castre de Noega · Veure més »

Càncer de pròstata

El càncer de pròstata o càncer prostàtic és un càncer que apareix a la pròstata, una glàndula de l'aparell reproductor masculí que s'encarrega de produir certs elements del líquid seminal.

Nou!!: Pa і Càncer de pròstata · Veure més »

CBP

* Oficina de Duanes i Protecció de Fronteres (del nom en anglès Customs and Border Protection), servei de duanes del Govern federal dels Estats Units.

Nou!!: Pa і CBP · Veure més »

Celebracions jueves

Les celebracions jueves són els dies que els jueus consideren sagrats o commemoracions seculars d'esdeveniments importants de llur història.

Nou!!: Pa і Celebracions jueves · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Pa і Cereal · Veure més »

Cervesa

Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.

Nou!!: Pa і Cervesa · Veure més »

Chazal

ImageSize.

Nou!!: Pa і Chazal · Veure més »

Cinc cereals

Deu de la cuina, a qui es fan oferiments de Wǔgǔ en algunes tradicions. Els Cinc Cereals o grans (xinès simplificat:五穀; xinès tradicional:五谷, pinyin:Wǔ Gǔ) són un agrupament de cinc cultius que eren importants a l'antiga Xina.

Nou!!: Pa і Cinc cereals · Veure més »

Cistina

La cistina és un aminoàcid format per l'oxidació de dos residus químics de cisteïna que s'uneixen covalentment mitjançant un enllaç disulfur.

Nou!!: Pa і Cistina · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.

Nou!!: Pa і Coca (pastís) · Veure més »

Coca de pa

La coca de pa, prima, esclafada, refenta o coca de forner, és una coca plana i sense res més que la massa sobrant d'una pasterada de pa, que un cop tovada (o fermentada) amb la resta de massa que donarà origen al pa, es torra esclafada i aprimada a sobre d'unes graelles o una planxa metàl·lica calenta, en comptes d'enfornar-la amb la resta del pa.

Nou!!: Pa і Coca de pa · Veure més »

Cognició animal

La cognició animal és l'estudi de les capacitats mentals dels animals. Es refereix al procés mitjançant el qual un animal rep informació del seu entorn a través dels seus sentits i la processa.

Nou!!: Pa і Cognició animal · Veure més »

Coll farcit

El coll farcit (en francès, cou farci) és un companatge occità que es fa amb carn picada de porc, fetge gras, tòfona, molla de pa, llet i ous, tot cuit i conservat en greix d'oca o ànec i embotit a la pell del coll d'un ànec.

Nou!!: Pa і Coll farcit · Veure més »

Com usar bé de beure e menjar

Com usar bé de beure e menjar és un apartat del volum Terç de la monumental obra literària Lo Crestià, de Francesc Eiximenis.

Nou!!: Pa і Com usar bé de beure e menjar · Veure més »

Combat d'Arbúcies

El Combat d'Arbúcies, també anomenat Batalla d'Arbúcies o Batalla de Grau d'en Sala, fou l'enfrontament lliurat el 14 de gener del 1714 entre les tropes borbòniques i els sometents d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Pa і Combat d'Arbúcies · Veure més »

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Nou!!: Pa і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »

Comissió d'Indústries de Guerra

La Comissió d'Indústries de Guerra, també coneguda per les sigles CIG, fou l'organisme endegat per la Generalitat republicana el 7 d'agost de 1936 amb l'objectiu d'organitzar i coordinar els esforços de totes les instal·lacions de producció d'armament per abastir l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Pa і Comissió d'Indústries de Guerra · Veure més »

Consum recreatiu

expresso El consum recreatiu, en sentit estricte, fa referència al consum d'aliments que no es prenen pel seu valor nutritiu amb la finalitat de sadollar la gana, sinó pel seu sabor o per l'efecte estimulant.

Nou!!: Pa і Consum recreatiu · Veure més »

Corc del pa

El corc del pa (Stegobium paniceum) és un petit coleòpter de la família dels ptínids que en la seva fase adulta fa uns tres mil·límetres, i és d'un color marró cafè.

Nou!!: Pa і Corc del pa · Veure més »

Costums de l'antic Egipte

Nomós d'Egipte. Els costums de l'antic Egipte, la rutina diària dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, derivaven de les seves necessitats i els beneficis de l'agricultura.

Nou!!: Pa і Costums de l'antic Egipte · Veure més »

Costums de l'antiga Grècia

Els costums de l'antiga Grècia són les rutines diàries dels habitants, les ciutats, els oficis, l'economia, les seues necessitats i els seus beneficis.

Nou!!: Pa і Costums de l'antiga Grècia · Veure més »

Cotorreta pitgrisa

La cotorreta pitgrisa (Myiopsitta monachus), coneguda també amb el nom de cotorra argentina i a les Balears amb el de cotorra de cap gris, és un ocell que pertany a l'ordre dels psitaciformes, com els lloros, les cacatues o els periquitos.

Nou!!: Pa і Cotorreta pitgrisa · Veure més »

Crema de xocolata

Crema de xocolata Nutella. La crema de xocolata és una pasta amb gust de xocolata que es menja principalment untada en llesques fresques o torrades, o al damunt de dolços com ara magdalenes o pites.

Nou!!: Pa і Crema de xocolata · Veure més »

Crisip de Tiana

Crisip de Tiana (en llatí Chrysippus, en grec antic Χρύσιππος "Khrysippos") fou un escriptor grec sobre gastronomia, o més concretament sobre l'art de fer pastissos i dolços.

Nou!!: Pa і Crisip de Tiana · Veure més »

Crostó

Sopa amb crostons Els crostons són trossos petits de pa fregit i cruixent.

Nou!!: Pa і Crostó · Veure més »

Crumble

Crumble acabat de treure del forn El crumble és un pastís de fruites típic irlandès.

Nou!!: Pa і Crumble · Veure més »

Cuina

marinats sobre espàrrecs amb gaspatxo. Escudella. cuina turca Una cuina és un estil de cocció caracteritzat per l'ús de determinats ingredients, tècniques i plats distintius, i normalment associat a una cultura o regió geogràfica específica.

Nou!!: Pa і Cuina · Veure més »

Cuina sefardita

La cuina sefardita és el conjunt de costums culinaris dels jueus sefardites, tots aquells descendents de les comunitats jueves que van viure a la Península Ibèrica fins l'expulsió impulsada pels Reis Catòlics l'any 1492.

Nou!!: Pa і Cuina sefardita · Veure més »

Cultiu microbiològic

Placa de Petri amb agar MacConkey sòlid i un inòcul en estria de ''Proteus vulgaris''. Un cultiu és un mètode per a la multiplicació de microorganismes, com ara bacteris, fongs o virus, en el qual es prepara un medi de cultiu per afavorir el procés desitjat.

Nou!!: Pa і Cultiu microbiològic · Veure més »

Cultura d'Ucraïna

La Cultura d'Ucraïna compren el conjunt dels valors materials i espirituals del poble ucraïnès que s'ha format al llarg de la història.

Nou!!: Pa і Cultura d'Ucraïna · Veure més »

Cultura de l'Uruguai

La cultura de l'Uruguai es troba dominada per les tradicions europees i en particular per la cultura espanyola, sobretot pel passat colonial del país i per l'arribada d'immigrants d'aquesta procedència durant el.

Nou!!: Pa і Cultura de l'Uruguai · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Pa і Dacsa · Veure més »

Dakos

Dakos (grec: ντάκος), també coneguts com a koukouvagia (κουκουβάγια) i paksimadi (παξιμάδι), és un plat de preparació senzilla i ràpida de Creta, Grècia.

Nou!!: Pa і Dakos · Veure més »

Darreries

Algunes darreries dolces. Les darreries, les postres o el llevant de taula o fi de taula (en català medieval) són, a la nostra cultura, una peça de fruita o un dolç que es menja per a acabar un dinar o un sopar.

Nou!!: Pa і Darreries · Veure més »

Descriptions des arts et métiers

Descriptions des arts et métiers és el títol general d'una obra enciclopèdica que es va publicar entre 1761-1789.

Nou!!: Pa і Descriptions des arts et métiers · Veure més »

Deutsches Brotmuseum Ulm

El Museu de la Cultura del Pa, Museum der Brotkultur,anteriorment conegut com a Deutsches Brotmuseum Ulm, és un museu de coneixement que presenta de forma àmplia el significat dels cereals i el pa per al desenvolupament cultural de la humanitat.

Nou!!: Pa і Deutsches Brotmuseum Ulm · Veure més »

Dia d'acció de gràcies

LAcció de gràcies (en anglès Thanksgiving day i en francès Action de grâce) és una festivitat anual per agrair (tradicionalment a Déu) la collita de la temporada.

Nou!!: Pa і Dia d'acció de gràcies · Veure més »

Dia Mundial del Pa

El Dia Mundial del Pa és un dia internacional celebrat cada 16 d'octubre per a promoure la cultura del pa, donar a conèixer el seu valor nutricional i la seva importància en la dieta humana.

Nou!!: Pa і Dia Mundial del Pa · Veure més »

Diamant zebrat

Els diamants clapats o diamants zebrats(Taeniopygia guttata) són uns ocells petits i forts originaris d'Austràlia i de les Illes de la Sonda (com ara Timor).

Nou!!: Pa і Diamant zebrat · Veure més »

Dieta baixa en carbohidrats

Les dietes baixes en carbohidrats són els programes nutricionals que restringeixen el consum de carbohidrats, sovint per al tractament de l'obesitat.

Nou!!: Pa і Dieta baixa en carbohidrats · Veure més »

Dieta mediterrània

Pa Sardines (peix blau) Vi negre Dieta mediterrània és un terme que designa un tipus de dieta que des de fa segles pauta tradicionalment l'alimentació dels països banyats per la Mediterrània i que es basa en el consum de verdures, llegums, fruites, peix, i d'oli d'oliva com a greix (àcids grassos) essencials, també inclou sovint el vi.

Nou!!: Pa і Dieta mediterrània · Veure més »

Dieta sana

vitamines. Unes llesques de pernil o un got de llet aportarien a més les proteïnes necessàries per a un àpat complet. A més, es valora que sigui apreciat pel seu gust i que estigui arrelat a la cultura pròpia. S'enten per dieta sana una dieta tal que sigui saludable, és a dir que no malmeti la salut de l'individu que la segueix.

Nou!!: Pa і Dieta sana · Veure més »

Dieter Roth

Dieter Roth (Hannover, 1930- Basilea, 1998) fou un pintor, dibuixant, escultor, accionista, poeta alemany.

Nou!!: Pa і Dieter Roth · Veure més »

Dones de l'EZLN

zapatista més famosa Les dones han tingut influència a l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN, Ejército Zapatista de Liberación Nacional), un grup d'esquerres revolucionari de Chiapas (Mèxic), participant com a insurgents armades i partidàries civils.

Nou!!: Pa і Dones de l'EZLN · Veure més »

Dones en la Revolució Francesa

Des de finals del, els historiadors han debatut sobre la participació les dones en la Revolució Francesa i quina repercussió a llarg termini va tenir sobre les dones franceses.

Nou!!: Pa і Dones en la Revolució Francesa · Veure més »

Efectes de les armes nuclears

Les explosions nuclears produeixen molts diversos tipus d'efectes tots ells tremendament destructius en tots els aspectes.

Nou!!: Pa і Efectes de les armes nuclears · Veure més »

El ball de la civada

El ball de la civada és una cançó i ball popular catalana, que està relacionada amb les feines del camp; antigament era ballada només pels homes.

Nou!!: Pa і El ball de la civada · Veure més »

Embotit

Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Nou!!: Pa і Embotit · Veure més »

Energia dels aliments

L'energia dels aliments és l'energia endosomàtica específica dels aliments que es fa disponible en el seu metabolisme (respiració cel·lular) dins del cos.

Nou!!: Pa і Energia dels aliments · Veure més »

Enfornat

L'enfornament és el procés de cocció per mitjà de calor seca que generalment s'efectua en un forn.

Nou!!: Pa і Enfornat · Veure més »

Enginyeria alimentària

Lenginyeria alimentària o enginyeria tècnica agrícola especialitzada en indústries agràries i alimentàries és una branca de l'enginyeria que s'encarrega del disseny i construcció d'indústries agroalimentàries, de la planificació d'operacions unitàries relacionades amb el processament d'aliments, de tasques tècniques de control de qualitat… No s'ha de confondre l'enginyeria alimentària amb els estudis de ciència i tecnologia dels aliments.

Nou!!: Pa і Enginyeria alimentària · Veure més »

Ensalada russa

Ensalada russa Lensalada russa, o amanida russa, també coneguda com a amanida Olivier, és un plat fred provinent de Rússia que és molt popular també a diferents països europeus entre els quals els Països Catalans.

Nou!!: Pa і Ensalada russa · Veure més »

Entrepà

Un '''entrepà''' Entrepà típic italià Entrepà de peix a Istanbul. Un entrepà, una rua, un badall, panet, cantó (de pa) o cantell, o encara una mescla (entre pa) i pa i mescla, (tots dues al País Valencià) o un pa amb + nom del companatge (a les Balears), és un tipus d'aliment consistent en dues llesques de pa o un pa obert per la meitat amb companatge (dit també mescla), d'algun greix (oli o mantega) i embotit, formatge, amanida, truita o qualsevol altre farciment.

Nou!!: Pa і Entrepà · Veure més »

Entrepà d'hamburguesa

Un entrepà d'hamburguesa és un entrepà que conté una hamburguesa fregida de carn picada dins d'un panet rodó.

Nou!!: Pa і Entrepà d'hamburguesa · Veure més »

Entrepà farcit

L'entrepa farcit (en anglès: pocket sandwich) és un sandvitx que és fa utilitzant una peça sola de pa plegat o buidat, com un pita, tortilla que es fa amb coent la massa amb el farciment ja a dins.

Nou!!: Pa і Entrepà farcit · Veure més »

Entrepà obert danès

Un exemple de smørrebrød amb el pa totalment cobert per carn, enciam iceberg, cogombre, salsa remolada, morritort, ceba rostida, i tomàquet. Els entrepans oberts danesos són una especialitat danesa que consisteix en plats freds elaborats en una llesca de pa de sègol, anomenat rugbrød, untada amb mantega i coberta amb combinacions de diversos productes, com per exemple enciam, pollastre tonyina, paté, formatge, rodanxes de tomàquet, carn, peix, etc.

Nou!!: Pa і Entrepà obert danès · Veure més »

Enzims del pa i de la pasta

En la indústria alimentària s'empren una gran quantitat d'enzims amb la fi de proporcionar o obtenir característiques úniques que diferencien cada producte.

Nou!!: Pa і Enzims del pa i de la pasta · Veure més »

Eruvin

Eruvin (en hebreu: ערובין) és el segon tractat de l'ordre Moed de la Mixnà, el tractat parla dels diversos tipus d'eruv.

Nou!!: Pa і Eruvin · Veure més »

Esclavitud a l'antiga Grècia

estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.

Nou!!: Pa і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »

Escut de Lludient

L'escut de Lludient és un símbol representatiu oficial de Lludient, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Millars.

Nou!!: Pa і Escut de Lludient · Veure més »

Esmorzar

Un esmorzar continental turc de Van. Desdejuni tradicional japonès. L'esmorzar, almorzar, desdejuni o desdejunar (també dit berenar a Mallorca i Menorca, si bé berenar també es pot referir a l'àpat petit de les cinc, sis o les set de la vesprada o tarda) és un àpat que es pren al matí, abans de la principal menjada del dia.

Nou!!: Pa і Esmorzar · Veure més »

Estathé

Estathé és una marca italiana de te gelat produïda per Ferrero.

Nou!!: Pa і Estathé · Veure més »

Estats tributaris d'Orissa

Els Estats tributaris d'Orissa a l'atlas de l'Imperial Gazetteer of India. 1901. Estats tributaris d'Orissa (Orissa Tributary States, a vegades Orissa Tributary Mahals, o Garhjats) fou un grup de diversos estats tributaris protegits entre el delta del Mahanadi i les Províncies Centrals (després de 1903 Províncies Centrals i Berar) a la part muntanyosa d'Orissa.

Nou!!: Pa і Estats tributaris d'Orissa · Veure més »

Europastry

Europastry és una empresa catalana especialitzada en la producció i distribució de pa i brioixeria congelada.

Nou!!: Pa і Europastry · Veure més »

Exposicions del Museu Valencià d'Etnologia

El Museu Valencià d'Etnologia va crear-se en 1982 i va obrir al públic la seua primera mostra permanent en 1983.

Nou!!: Pa і Exposicions del Museu Valencià d'Etnologia · Veure més »

Extremadura

Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.

Nou!!: Pa і Extremadura · Veure més »

Farcidura

La farcidura del país de Tula o, simplement, farcidura, és una especialitat culinària tradicional originària de Corresa a base de patata.

Nou!!: Pa і Farcidura · Veure més »

Farina

Espigues de blat i farina Kinako, farina de soia La farina és el producte que s'obté de la molta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.

Nou!!: Pa і Farina · Veure més »

Farina de galeta

Farina de galeta en un plat La farina de galeta, pa ratllat o galeta picada és pa dur (tradicionalment sec de diversos dies) que ha estat finament picat mitjançant un ratllador.

Nou!!: Pa і Farina de galeta · Veure més »

Farinetes

Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.

Nou!!: Pa і Farinetes · Veure més »

Fasole bătută

Fasole bătută (‘fesols batuts’, en romanès) o icre de fasole (‘caviar de fesols’) és un tipus de puré de mongetes.

Nou!!: Pa і Fasole bătută · Veure més »

Febo

Màquines venedores d'un Febo FEBO (pronunciat en neerlandès) és una cadena de restaurants de menjar ràpid neerlandesa fundada el 1941.

Nou!!: Pa і Febo · Veure més »

Fenilcetonúria

La fenilcetonúria o idiòcia fenilpirúvica (pel seu nom en anglès també anomenada PKU, Phenylketonuria) és una malaltia genètica autosòmica recessiva del metabolisme caracteritzada per una mutació del gen que sintetitza l'enzim hepàtic fenilalanina hidroxilasa (PAH), que en provoca la disfuncionalitat.

Nou!!: Pa і Fenilcetonúria · Veure més »

Fermentació (alimentació)

Fermentació de la cervesa La fermentació en el processament dels aliments típicament és la conversió dels carbohidrats a alcohols i diòxid de carboni o àcids orgànics fent servir els llevats, bacteris, o la seva combinació sota condicions anaeròbies.

Nou!!: Pa і Fermentació (alimentació) · Veure més »

Fermentació alcohòlica

'''hidromel''' és una beguda alcohòlica obtinguda de fermentar la mel barrejada amb aigua i era molt típica de l'antiga Grècia i dels vikings La fermentació alcohòlica (anomenada també fermentació de l'etanol o fermentació etílica) és un procés biològic de fermentació en absència total d'aire (oxigen - O₂), originat per l'activitat d'alguns microorganismes que processen els glúcids (com a regla general sucres: com per exemple la glucosa, la fructosa, la sacarosa, el midó, etc.) per a obtenir com productes finals: un alcohol en forma d'etanol, diòxid de carboni (CO₂) en forma de gas i unes molècules d'ATP que consumeixen els mateixos microorganismes en el seu metabolisme cel·lular energètic anaeròbic.

Nou!!: Pa і Fermentació alcohòlica · Veure més »

Festes de Sant Roc de la Plaça Nova

Les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova, declarades Festa Patrimonial d'Interès Nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya el 21 de març de 2017, se celebren al barri Gòtic de Barcelona de manera ininterrompuda des del 1589.

Nou!!: Pa і Festes de Sant Roc de la Plaça Nova · Veure més »

Fika

Fika a l'aire lliure a l'estiu. Fika és tant un verb com un substantiu del suec que es refereix a la pausa d'una activitat per tal de prendre cafè (o altra beguda).

Nou!!: Pa і Fika · Veure més »

Flammkuchen

Una flammkuchen casolana. La Flammkuchen o Flammenkuchen és una mena de coca destapada i salada originària d'Alsàcia (França) que també es menja a Mosel·la (França), a Baden-Württemberg i Renània-Palatinat (Alemanya).

Nou!!: Pa і Flammkuchen · Veure més »

Flequer

medieval. Un flequer o forner és una persona que té com a ofici la elaboració de pa en una fleca, obrador o forn de pa i la venda o comercialització del pa i altres productes de rebosteria.

Nou!!: Pa і Flequer · Veure més »

Focaccia

romaní. La focaccia, 'fogassa' en italià) és una espècie de pa pla cobert amb herbes i altres productes alimentaris. Es tracta d'un plat molt tradicional de la cuina italiana molt relacionat amb la popular pizza. La recepta bàsica d'aquest preparat es creu que procedeix dels antics etruscs o els antics grecs, però és considerat com una famosa delícia de la gastronomia de Ligúria, anomenada fugàssa en ligur. L'especialitat local denominada fugàssa formaggio en ligur o focaccia amb formaggio en italià (amb formatge) s'elabora freqüentment a Recco, localitat propera a Gènova i no constitueix una variant de la fugassa (focaccia) per no contenir llevat.

Nou!!: Pa і Focaccia · Veure més »

Fogassa (formatge)

La fogassa és a les Balears el nom que es dona a una peça de formatge, semblant a un pa.

Nou!!: Pa і Fogassa (formatge) · Veure més »

Fondue

''Fondue'' La fondue o fondú és una especialitat culinària que consisteix en un formatge fos suís presentat en una olla sobre un fogó portàtil escalfat amb una espelma i que es menja submergint pa al formatge amb forquilles llargues.

Nou!!: Pa і Fondue · Veure més »

Formatge crema

Torrada amb formatge crema. Envàs de ''' Formatge philadelphia ''' de Kraft Foods El formatge crema és un tipus de formatge d'untar que s'obté en quallar mitjançant ferments làctics una barreja de llet i nata.

Nou!!: Pa і Formatge crema · Veure més »

Formatge de Maó

El formatge de Maó és un formatge de pasta premsada no cuita de llet de vaca que té un Consell Regulador de Denominació d'Origen Protegida (DOP), de pasta premsada no cuita, de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DOP.

Nou!!: Pa і Formatge de Maó · Veure més »

Formatge edam

L'edam o edamer o formatge de bola és un formatge de pasta premsada no cuita a base de llet de vaca, elaborat a la ciutat d'Edam, a la província d'Holanda Septentrional (Països Baixos).

Nou!!: Pa і Formatge edam · Veure més »

Forn

Forn a una pintura de Millet Un forn és un compartiment tancat que s'utilitza per a escalfar, coure o assecar.

Nou!!: Pa і Forn · Veure més »

Forn de pa

Un forn de pa o fleca és un lloc on es cou i ven el pa així com determinats productes de pastisseria com panets, croissants, magdalenes, carquinyolis, pastes seques entre altres.

Nou!!: Pa і Forn de pa · Veure més »

Forn rus

Forn rus típic en una barraca camperola (izba) Col·locació d'una olla al forn rus rus amb eina apropiada Forn rus amb la seva corresponent tapa metàl·lica Paisatge de Soligalich a l'hivern, vegeu la llar de foc dels forns russos Un forn rus (Русская печь), o estufa russa, és un tipus especial de forn que va aparèixer per primera vegada al.

Nou!!: Pa і Forn rus · Veure més »

Fougasse

Fougasse en forma d'espiga. La fougasse és una mena de pa típic de Provença, però present, amb variants, en altres regions franceses.

Nou!!: Pa і Fougasse · Veure més »

Frederic el Gran

Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Nou!!: Pa і Frederic el Gran · Veure més »

Fructà

Estructura d'un fructà, la inulina. Els fructans són homopolímers de la fructosa lligats al residu fructosil o glucosil d'una molècula de sacarosa.

Nou!!: Pa і Fructà · Veure més »

Galeta

Galetes variades Una galeta maria Una galeta, galleta, o, si es fornegen dues vegades, bescuit és una pasta dolça i seca que en general se sol fer amb farina, ou, sucre i llet, si bé pot contenir també altres ingredients.

Nou!!: Pa і Galeta · Veure més »

Gamelan jegog

Concert de Gamelan ''jegog'' a l'any 1989 El Gamelan jegog és una forma de música de gamelan autòctona de l'illa indonèsia de Bali constituït per instruments fets de bambú.

Nou!!: Pa і Gamelan jegog · Veure més »

Garbura

La garbura és una sopa tradicional occitana que era el plat quotidià dels pagesos gascons,Connaître la cuisine landaise, de Francine Claustres, Ed.

Nou!!: Pa і Garbura · Veure més »

Gaspatxo

El gaspatxo (gazpacho en castellà, gaspacho en portuguès) és una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal.

Nou!!: Pa і Gaspatxo · Veure més »

Gaspatxos alacantins

Els gaspatxos alacantins són un tipus de gaspatxo propi de la zona muntanyenca de la província d'Alacant.

Nou!!: Pa і Gaspatxos alacantins · Veure més »

Gastronomia d'Andalusia

Vi fi amb tapa de formatge i becs. Andalusia posseeix una rica gastronomia pròpia, i a nivell general pertany a la dieta mediterrània.

Nou!!: Pa і Gastronomia d'Andalusia · Veure més »

Gastronomia d'Anglaterra

La gastronomia d'Anglaterra engloba els estils, tradicions i receptes de cuina associades a Anglaterra.

Nou!!: Pa і Gastronomia d'Anglaterra · Veure més »

Gastronomia d'Àustria

La gastronomia d'Àustria és la gastronomia tradicional i pròpia d'Àustria.

Nou!!: Pa і Gastronomia d'Àustria · Veure més »

Gastronomia d'Espanya

La gastronomia d'Espanya és la gastronomia tradicional pròpia del conjunt de l'actual Espanya.

Nou!!: Pa і Gastronomia d'Espanya · Veure més »

Gastronomia d'Extremadura

Una part important de la cuina extremenya està basada en els cigrons. Tradicionalment als nens extremenys els agradava menjar cigrons verds crus. Una gran part dels porcs extremenys viuen en semi-llibertat. La gastronomia d'Extremadura és la gastronomia tradicional d'Extremadura.

Nou!!: Pa і Gastronomia d'Extremadura · Veure més »

Gastronomia d'Occitània

La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.

Nou!!: Pa і Gastronomia d'Occitània · Veure més »

Gastronomia de Dinamarca

La gastronomia danesa o cuina danesa és el conjunt de costums gastronòmics i la cultura del menjar tradicional a Dinamarca.

Nou!!: Pa і Gastronomia de Dinamarca · Veure més »

Gastronomia de França

La gastronomia de França, entesa com la gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una de les cuines més difícils de classificar, ja que no es tracta d'una veritable cuina única associada a una sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina espanyola, d'un concepte artificial creat per raons polítiques, teòricament a partir d'elements de diverses cuines regionals que componen l'Estat.

Nou!!: Pa і Gastronomia de França · Veure més »

Gastronomia de Grècia

La gastronomia de Grècia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Grècia.

Nou!!: Pa і Gastronomia de Grècia · Veure més »

Gastronomia de l'Uruguai

La gastronomia de l'Uruguai és la gastronomia tradicional pròpia de l'Uruguai.

Nou!!: Pa і Gastronomia de l'Uruguai · Veure més »

Gastronomia de les Filipines

Adob filipí de porc. La Gastronomia de les Filipines és un conjunt de costums culinàries associades als habitants de les Filipines, aquesta cuina està influïda tant per les cuines del sud-est asiàtic com per la cuina espanyola per raó dels tres segles de colonització hispana.

Nou!!: Pa і Gastronomia de les Filipines · Veure més »

Gastronomia de Mèxic

La gastronomia de Mèxic és la gastronomia que es fa i es menja de manera tradicional a Mèxic.

Nou!!: Pa і Gastronomia de Mèxic · Veure més »

Gastronomia de Menorca

La gastronomia de Menorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Menorca.

Nou!!: Pa і Gastronomia de Menorca · Veure més »

Gastronomia de Portugal

La gastronomia de Portugal és la gastronomia tradicional a Portugal.

Nou!!: Pa і Gastronomia de Portugal · Veure més »

Gastronomia de Rússia

sopes són molt importants en la cuina russa, entre elles la més coneguda és el Borshch. La cuina russa deriva d'una riquesa innumerable de plats, degut en primer lloc al caràcter multicultural i en segon lloc a la vasta extensió geogràfica del país.

Nou!!: Pa і Gastronomia de Rússia · Veure més »

Gastronomia de Setmana Santa

El ''pa de pasqua'' (en ucraïnès Kulich) -Pintorː Mykola Pymonenko. La gastronomia de la Setmana Santa es correspon a tots els costums culinaris i tots els aliments permesos durant el període sagrat del cristianisme i sol transcórrer des del Diumenge de Rams fins al Diumenge de Resurrecció, des del punt de vista litúrgic.

Nou!!: Pa і Gastronomia de Setmana Santa · Veure més »

Gastronomia de Sri Lanka

Plat típic de Sri Lanka amb arròs i curri. Plat típic de Sri Lanka amb arròs i gambes. La gastronomia de Sri Lanka ha pres forma al llarg de la història amb grans influències dels mercaders estrangers i els països veïns, així com les influències entre les ètnies locals.

Nou!!: Pa і Gastronomia de Sri Lanka · Veure més »

Gastronomia de Suècia

La gastronomia de Suècia és el menjar tradicional de Suècia.

Nou!!: Pa і Gastronomia de Suècia · Veure més »

Gastronomia de Tunísia

La gastronomia de Tunísia o cuina tunisiana és la gastronomia tradicional pròpia de Tunísia.

Nou!!: Pa і Gastronomia de Tunísia · Veure més »

Gastronomia del Barcelonès

La cuina del Barcelonès tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina d'aquesta comarca i la seva capital, Barcelona.

Nou!!: Pa і Gastronomia del Barcelonès · Veure més »

Gastronomia del Japó

La gastronomia del Japó és la gastronomia tradicional pròpia del Japó, que s'ha desenvolupat al llarg de segles com a resultat de canvis polítics i socials.

Nou!!: Pa і Gastronomia del Japó · Veure més »

Gastronomia del Llemosí

La cuina llemosina és la cuina tradicional del Llemosí, dins de la cuina occitana i molt pròxima de la cuina d'Alvèrnia.

Nou!!: Pa і Gastronomia del Llemosí · Veure més »

Gastronomia del Penedès i el Garraf

La cuina del Penedès històric, que inclou l'Alt i Baix Penedès, el Garraf, antigament la "Marina del Penedès", i també part de l'Anoia (part sud, lleugerament més enllà d'Igualada), tracta sobre el menjar i les begudes típics de la cuina penedesenca.

Nou!!: Pa і Gastronomia del Penedès i el Garraf · Veure més »

Gastronomia dels Països Catalans

La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.

Nou!!: Pa і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »

Gastronomia dels Ports

La cuina dels Ports tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia d'aquesta comarca.

Nou!!: Pa і Gastronomia dels Ports · Veure més »

Gastronomia gitana

Olla gitana, un potatge espanyol de Múrcia La gastronomia romaní és la tradició culinària del poble caló, influïda notablement per la cuina espanyola.

Nou!!: Pa і Gastronomia gitana · Veure més »

Gastronomia jueva

La gastronomia jueva és una col·lecció de les diferents tradicions culinàries del poble jueu a través de diferents parts del món.

Nou!!: Pa і Gastronomia jueva · Veure més »

Gastronomia mediterrània

Amanida típica grega Per gastronomia mediterrànea s'entén el conjunt de plats típics i métodes de preparació que trobem a la Conca del Mediterrani, sobre tot al sud d'Europa.

Nou!!: Pa і Gastronomia mediterrània · Veure més »

Gastronomia peu-negre

La gastronomia peu-negre és la cuina pròpia dels francesos algerians (denominats «rapatriés» per l'Estat francès i popularment Pieds-Noirs), colons en l'antiga Algèria francesa.

Nou!!: Pa і Gastronomia peu-negre · Veure més »

Gelasi I

Gelasi I (Àfrica romana ? - Roma, 21 de novembre de 496) fou escollit papa l'1 de març de 492, el mateix dia de la mort del seu antecessor, Fèlix III.

Nou!!: Pa і Gelasi I · Veure més »

Glasites

Casal glasita a Edimburg Els glasites són una secta protestant fundada per John Glas (1695-1773) i el seu gendre Robert Sandeman (1718-1771).

Nou!!: Pa і Glasites · Veure més »

Gliadina

Espigues de blat La gliadina és una glucoproteïna present al blat i d'altres cereals dintre del gènere Triticum.

Nou!!: Pa і Gliadina · Veure més »

Gluten

El gluten és un conjunt de proteïnes que es troba a la llavor de molts cereals barrejat amb midó.

Nou!!: Pa і Gluten · Veure més »

Glutenina

La glutenina és una glutelina derivada del blat (Triticum).

Nou!!: Pa і Glutenina · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: Pa і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gran Fam de 1315-1317

De l'Apocalipsi en una ''Biblia pauperum'' il·luminat a Erfurt en l'època de la Gran Fam. La mort (''Mors'') es diposita sobre un lleó la llarga cua del qual acaba en una bola de foc (infern). La fam (''Fames'') assenyala a la seva boca famèlica. La Gran Fam de 1315-1317 datada de vegades entre 1315 i 1322, és la denominació historiogràfica d'una passa de fam generalitzada a Europa del Nord, que va donar inici a la crisi secular general coneguda com a XIV.

Nou!!: Pa і Gran Fam de 1315-1317 · Veure més »

Gratinat

macarrons amb beixamel i bolets. Tros de pastís de treflas. Un gratinat és una preparació gastronòmica amb la part superior torrada de manera que es forma una crosta lleugera i més o menys daurada.

Nou!!: Pa і Gratinat · Veure més »

Greny

El '''greny''' de dalt del pa xeixa fermentant, un cop tallada per dalt En la indústria alimentària, el greny és el plec superficial del pa, fruit del tall que es fa damunt les peces just abans de ser enfornades.

Nou!!: Pa і Greny · Veure més »

Guerra dels Set Anys

La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.

Nou!!: Pa і Guerra dels Set Anys · Veure més »

Halah

''Halah'' amb llavors de sèsam. Dues ''halot'' casolanes amb el tradicional cubridor de chalah brodat La halah (en hebreu: חלה) és un pa trenat especial que es consumeix en Shabat i en les festivitats jueves, excepte durant la festa de Pessa'h.

Nou!!: Pa і Halah · Veure més »

Hòstia

Hòsties Una hòstia (del llatí hostia), també dit santíssim sagrament, és un tros prim i rodó de pa àzim (pa sense llevat) que, al catolicisme, el sacerdot consagra en la missa, junt amb el vi negre.

Nou!!: Pa і Hòstia · Veure més »

Hórreo gallec

Hórreo de pedra sobre columnes i solera de canteria a Pontevedra. Hórreo de fusta sota columnas de granit a Allariz. Lhórreo gallec és un tipus específic d'hórreo de Galícia, una construcció d'ús agrícola destinada a assecar, guarir i guardar el blat de moro i altres cereals abans de desgranar-los i moldre'ls.

Nou!!: Pa і Hórreo gallec · Veure més »

Hidrogensulfit de sodi

L'hidrogensulfit de sodi o bisulfit de sodi és un compost químic inestable d'alt poder reductor i que quan reacciona amb l'oxigen es transforma en sulfat de sodi.

Nou!!: Pa і Hidrogensulfit de sodi · Veure més »

Història de Kàlimnos

La pesca d'esponges fou el motor econòmic de l'illa durant molt de temps La història de Kàlimnos (Grècia) abasta tot el període cronològic des del primer poblament d'éssers humans de l'illa fins a l'actualitat.

Nou!!: Pa і Història de Kàlimnos · Veure més »

Història de l'Argentina entre 1963 i 1983

La Història de l'Argentina entre 1963 i 1983 va estar marcada per una accentuada inestabilitat política, la imposició de dictadures de llarga durada i una creixent violència en el marc de la Guerra Freda (1947-1991), i l'aparició de la joventut com a sector social i cultural diferenciat.

Nou!!: Pa і Història de l'Argentina entre 1963 i 1983 · Veure més »

Història de l'entrepà d'hamburguesa

verdures i carn picada. American diner''. Els orígens de l'entrepà d'hamburguesa són incerts, però possiblement va ser elaborada per primera vegada en el període que va des de finals del fins a començaments del .

Nou!!: Pa і Història de l'entrepà d'hamburguesa · Veure més »

Història de la cervesa

Una fàbrica de cervesa dibuixada per Jost Amman a Alemanya el 1568.

Nou!!: Pa і Història de la cervesa · Veure més »

Història de la gastronomia a Espanya

La cuina espanyola neix de les classes populars, és històrica, tradicional i s'enriqueix amb els diversos mitjans regionals de cuinar. La cuina espanyola té arrels populars. La història de la gastronomia a Espanya no va començar a recollir-se per escrit fins pràcticament mitjans del.

Nou!!: Pa і Història de la gastronomia a Espanya · Veure més »

Història de la gastronomia als Països Catalans

romana Banquet d'estat (servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili La història de la gastronomia als Països Catalans és el conjunt d'ingredients, preparacions, costums i tradicions lligats al menjar o al beure, així com la manera de fer-ho, de totes les classes socials en totes les civilitzacions que han estat en aquest territori al llarg de la història, del neolític a l'època actual.

Nou!!: Pa і Història de la gastronomia als Països Catalans · Veure més »

Història de la pizza

L'origen de la paraula pizza no és clar, apareix citat per primera vegada l'any 997 en llatí medieval.

Nou!!: Pa і Història de la pizza · Veure més »

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Nou!!: Pa і Història de la sal · Veure més »

Història del consum d'alcohol

Consum d'alcohol pur per capita al món (15+) litreshttp://www.who.int/entity/substance_abuse/publications/global_status_report_2004_overview.pdf Global Status Report on Alcohol 2004 La història del consum d'alcohol en begudes alcohòliques abasta moltes cultures del món.

Nou!!: Pa і Història del consum d'alcohol · Veure més »

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Nou!!: Pa і Història del pa · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: Pa і Història universal · Veure més »

Honorat d'Amiens

Honorat d'Amiens (Honoré, de vegades Honorius, Honortus) (mort el 16 de maig, ca. 600) va ser el setè bisbe d'Amiens.

Nou!!: Pa і Honorat d'Amiens · Veure més »

Iconografia dels sants

''Rosenhagmadonna'' de Stephan Lochner La iconografia dels sants presenta i inventaria les característiques dels atributs que identifiquen els Sants, com són la seva roba tradicional, objectes típics o animals de companyia.

Nou!!: Pa і Iconografia dels sants · Veure més »

Impost sobre el valor afegit

Una factura belga amb IVA. L'IVA (o impost equivalent) als diferents països del món L'impost sobre el valor afegit (o IVA) és un impost indirecte que grava el consum que afecta tant el territori espanyol, com el francès o l'italià.

Nou!!: Pa і Impost sobre el valor afegit · Veure més »

Indústria alimentària

XVI. La indústria alimentària o indústria agroalimentària és la part de la indústria encarregada de l'elaboració, transformació, preparació, conservació i envasat dels aliments de consum humà i animal.

Nou!!: Pa і Indústria alimentària · Veure més »

Jacinto Canek

Jacinto Uc de los Santos o José Cecilio de los Santos Uc, més conegut pel pseudònim Jacinto Canek, (San Francisco de Campeche, 1730 - Mérida, 14 de desembre de 1761) va ser un líder anticolonial indígena, considerat un «maia de pura raça».

Nou!!: Pa і Jacinto Canek · Veure més »

José Navarro

José Navarro fou un empresari forner valencià que provocà l'any 2012 la "guerra del pà" al vendre pa a preus reduïts (20 cèntims) respecte a la seua competència.

Nou!!: Pa і José Navarro · Veure més »

Josepa Vilaret

va ser una veïna de la capital catalana, protagonista de les protestes viscudes a la ciutat l'hivern de 1789 conegudes amb el nom del Rebomboris del pa.

Nou!!: Pa і Josepa Vilaret · Veure més »

Juan soldado

Juan soldado és un telefilm espanyol de 1973 protagonitzat i dirigit per Fernando Fernán Gómez i basat lliurement en una novel·la de Fernán Caballero, inspirada en el conte En Pere sense por.

Nou!!: Pa і Juan soldado · Veure més »

Judà II

Tomba de Judà II. Judà II (també anomenat Yehuda Nesia, en hebreu: יהודה נשיאה) va ser un famós savi jueu que va viure en la ciutat de Tiberíades a la Terra d'Israel, a mitjans del després de Crist.

Nou!!: Pa і Judà II · Veure més »

Kalács

kalács, kalach, kalács, kolache, kolac, colac és un pa tradicional d'Europa de l'Est, que se serveix habitualment durant diversos àpats rituals.

Nou!!: Pa і Kalács · Veure més »

Katmer

festuc rallat (a sobre). Katmer o Katlama (significa doblar o doblat en turc) és un pa pla en la cuina turca i les cuines dels països de l'Àsia Central.

Nou!!: Pa і Katmer · Veure més »

Kaz tiridi

El yufka o ''sac ekmeği'' (pa de plantxa) es fa a la planxa (sac) sobre una foguera per a acompanyar aquest plat Kaz tiridi (significa tirit d'oca en turc) és un plat de carn d'oca i bulgur de la cuina de Samsun, especialment dels distrets de l'interior de la província com Havza i Kavak.

Nou!!: Pa і Kaz tiridi · Veure més »

Kearà

maror (enciam romà), zroah (una tíbia de xai rostida), charoset, jrein: arrel de rave picant amb remolatxa), karpas (pals d'api) i beitzah (ou bullit). bols d'aigua salada. La Kearà (en hebreu: קערת ליל הסדר) o el plat del Séder de Pessa'h, és un plat que conté aliments simbòlics que ajuden a celebrar i a recordar el séder de Pessa'h.

Nou!!: Pa і Kearà · Veure més »

Kebab

El kebab (també anomenat kebap, kabob, kebob o kabab), fa referència a un ampli ventall de plats de carn rostida, generalment cuinats en broquetes, que són originaris d'Orient Mitjà.

Nou!!: Pa і Kebab · Veure més »

Kerststol

El kerststol és un pa amb fruita nadalenc, tradicional dels Països Baixos.

Nou!!: Pa і Kerststol · Veure més »

Kesra (pa)

La kesra (pronunciat en àrab algerià kesra) és un tipus de blini o pa rodó i pla fet amb sèmola fina que es cou en una tagina i que es fa servir com a pa de cada dia a la cuina d'Algèria.

Nou!!: Pa і Kesra (pa) · Veure més »

Killer Queen

«Killer Queen» (en català Reina assassina) és una cançó del grup anglès de rock Queen inclosa al seu àlbum del 1974 Sheer Heart Attack.

Nou!!: Pa і Killer Queen · Veure més »

Knäckebröd

Knäckebröd o spisbröd és un tipus de pa fet al forn, aplanat i endurit, original d'Escandinàvia i es considera com un aliment típic suec.

Nou!!: Pa і Knäckebröd · Veure més »

Knödel

Preparació d'unes ''boles'' de patata ''Kartoffelknödel'' típiques de Baviera. Klöße (plural de Kloß a alemany) o també Knödel (denominació al sud) o Klopse (si la massa és de carn) és un menjar molt típic de la cuina d'Alemanya al sud-est, de la cuina d'Àustria, de la cuina de Bohèmia, i del Tirol del Sud (Tirol del Sud).

Nou!!: Pa і Knödel · Veure més »

Kumru

Kumru és una varietat d'entrepà turc, de la Regió de l'Egeu de Turquia, especialment d'Esmirna i voltants.

Nou!!: Pa і Kumru · Veure més »

Kvass

Sense descripció.

Nou!!: Pa і Kvass · Veure més »

L'Alcúdia

L'Alcúdia és un municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta.

Nou!!: Pa і L'Alcúdia · Veure més »

L'apat frugal

L'apat frugal és un aiguafort realitzat per Pablo Picasso el 1904 a París i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Picasso de Barcelona.

Nou!!: Pa і L'apat frugal · Veure més »

L'Últim Sopar (Dalí)

L'Últim Sopar o El sagrament de l'Últim Sopar L. Cirlot (dir.), National Gallery of Art, Col.

Nou!!: Pa і L'Últim Sopar (Dalí) · Veure més »

La Bohème

La Bohème és una òpera en quatre quadres de Giacomo Puccini sobre un el llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, sobre Scènes de la vie bohème (Escenes de la vida bohèmia), de Henry Murger.

Nou!!: Pa і La Bohème · Veure més »

Lablabi

El lablabi o leblebi és un plat, similar a l'hummus, popular de la cuina tunisiana a base de cigrons, pa i brou cuinats en una cassola de fang.

Nou!!: Pa і Lablabi · Veure més »

Lactobacillus sanfranciscensis

Lactobacillus sanfranciscensis (anteriorment dit L. sanfrancisco) és una espèce de bacteri àcid-làctic que ajuda a donar al pa fermentat el seu gust característic.

Nou!!: Pa і Lactobacillus sanfranciscensis · Veure més »

Le Pétomane

Joseph Pujol, o Josep Pujol i Mauri (Marsella, 1 de juny de 1857 - 8 d'agost de 1945), fou un artista francès de varietats d'origen català, conegut amb el nom artístic de Le Pétomane (en català seria El Petòman).

Nou!!: Pa і Le Pétomane · Veure més »

Leben

El leben (en àrab لـبـن), o labné, lben, laben, l'ben o laban, és el nom que donen als països del Magrib i Orient Mitjà a la llet fermentada.

Nou!!: Pa і Leben · Veure més »

Leland H. Hartwell

Leland Harrison Hartwell (Los Angeles, EUA 1939) és un metge i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 2001.

Nou!!: Pa і Leland H. Hartwell · Veure més »

Lepidium meyenii

Lepidium meyenii, coneguda com a maca o ginseng peruà, és una planta herbàcia biennal comestible de la família Brassicaceae que és originària d'Amèrica del Sud a les altes muntanyes dels Andes del Perú.

Nou!!: Pa і Lepidium meyenii · Veure més »

Les Catarinetes

Les Catarinetes és una celebració escolar infantil d'origen incert que està present en diferents pobles valencians, i que té lloc el dia de Santa Caterina, sovint s'utilitza el nom estilitzat com Catalinetes.

Nou!!: Pa і Les Catarinetes · Veure més »

Llanxes de desembarcament

Les llanxes de desembarcament són embarcacions de grandària suficient per transportar tropes, del sector especialitzat en operacions amfíbies d'un exèrcit, a platges.

Nou!!: Pa і Llanxes de desembarcament · Veure més »

Llavor

La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.

Nou!!: Pa і Llavor · Veure més »

Llavor de gira-sol

Pipes de gira-sol salades. Les llavors de gira-sol o llavors de meravella (col·loquialment pipes, o pepides o pipides de gira-sol) són un fruit sec obtingut de les llavors (aquenis) de la planta anomenada comunament gira-sol (Helianthus annuus).

Nou!!: Pa і Llavor de gira-sol · Veure més »

Llet condensada

La llet condensada se sol vendre en llaunes de metall o en tub. La llet concentrada ensucrada (o condensada anglicisme, del terme Condensed milk) és un producte lacti líquid molt viscós que aconsegueix conservar la llet sense necessitat de frigorífic concentrant-la, fent evaporar una part de l'aigua que conté, i afegint-hi sucre.

Nou!!: Pa і Llet condensada · Veure més »

Llevat de cervesa

El llevat de cervesa (Saccharomyces cerevisiae) és un llevat del grup dels ascomicets.

Nou!!: Pa і Llevat de cervesa · Veure més »

Llevat de forner

''Saccharomyces cerevisiae'', el llevat més comunament usat pels forners Llevat de forner o llevat de París és el llevat que s'usa com a agent de fermentació per elaborar pa i altres productes flequers i pastissers.

Nou!!: Pa і Llevat de forner · Veure més »

Llista d'especialitats 33 de la Nomenclatura de la UNESCO

Llista d'especialitats del camp 33 (Ciències tecnològiques) de la Nomenclatura de la UNESCO.

Nou!!: Pa і Llista d'especialitats 33 de la Nomenclatura de la UNESCO · Veure més »

Llista de Gardiner (D)

El grup D de la llista de Gardiner és un dels 26 subgrups de jeroglífics egipcis que l'egiptòleg britànic Alan Gardiner va realitzar en el seu llibre Gramàtica de la llengua egípcia.

Nou!!: Pa і Llista de Gardiner (D) · Veure més »

Llista de Gardiner (G)

El Grup G de la llista de Gardiner és un dels 26 subgrups de jeroglífics egipcis que l'egiptòleg britànic Alan Gardiner va realitzar en el seu llibre Gramàtica de la llengua egípcia.

Nou!!: Pa і Llista de Gardiner (G) · Veure més »

Llista de Gardiner (M)

El Grup M de la llista de Gardiner és un dels 26 subgrups de jeroglífics egipcis que l'egiptòleg britànic Alan Gardiner va realitzar en el seu llibre Gramàtica de la llengua egípcia.

Nou!!: Pa і Llista de Gardiner (M) · Veure més »

Llista de Gardiner (O)

El Grup O de la llista de Gardiner és un dels 26 subgrups de jeroglífics egipcis que l'egiptòleg britànic Alan Gardiner va realitzar en el seu llibre Gramàtica de la llengua egípcia.

Nou!!: Pa і Llista de Gardiner (O) · Veure més »

Llista de Gardiner (R)

El Grup R de la llista de Gardiner és un dels 26 subgrups de jeroglífics egipcis que l'egiptòleg britànic Alan Gardiner va realitzar en el seu llibre Gramàtica de la llengua egípcia.

Nou!!: Pa і Llista de Gardiner (R) · Veure més »

Llista de Gardiner (X)

El Grup X de la llista de Gardiner és un dels 26 subgrups de jeroglífics egipcis que l'egiptòleg britànic Alan Gardiner va realitzar en el seu llibre Gramàtica de la llengua egípcia.

Nou!!: Pa і Llista de Gardiner (X) · Veure més »

Llista de personatges de One Piece

Aquesta és una llista de personatges de One Piece.

Nou!!: Pa і Llista de personatges de One Piece · Veure més »

Llista de tipus de pa

Aquest aliment rep apel·latius molt diferents segons la forma, el mode, el pes, etc., i segons també les diferents localitats dels diferents països.

Nou!!: Pa і Llista de tipus de pa · Veure més »

Llombard oriental

El llombard oriental o oròbic (en llombard: lombard oriental o oròbic, pronunciat en brescià com lom'baɾt oɾjen'tal i y'ɾobɛk, en bergamasc com lum'baɾt uɾjen'tal i o'ɾɔbɛk) és un grup de dialectes de la llengua lombarda parlats a la part est de Llombardia, principalment a les províncies de Bèrgam (en llombard Bèrghem), Brescia (Bressa) i Màntua (Màntoa), a l'àrea de Crema (nord de la província de Cremona) i a la part occidental de la regió Trentino - Alto Adige.

Nou!!: Pa і Llombard oriental · Veure més »

Llonguet

El llonguet o panet francès és un tipus de pa petit ovalat amb un solc a la part superior.

Nou!!: Pa і Llonguet · Veure més »

Lo Forn de Pa (Ascó)

Lo Forn de Pa és una obra del municipi d'Ascó (Ribera d'Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Pa і Lo Forn de Pa (Ascó) · Veure més »

Mažeikiai

Mažeikiai (és la capital del districte municipal de Mažeikiai en el comtat de Telšiai, a la riba del riu Venta. És la ciutat més gran de Lituània que no té el seu propi comtat. Posseeix dues esglésies catòliques -Santíssim Cor de Jesús i Sant Francesc d'Asís- escoles de música i coreografia, escola politècnica i hospital.

Nou!!: Pa і Mažeikiai · Veure més »

Mafra

Mafra és un municipi portuguès, situat al districte de Lisboa, a la Regió de Lisboa i a la subregió de Gran Lisboa.

Nou!!: Pa і Mafra · Veure més »

Mantega de cacauet

Mantega de cacauet. La mantega de cacauet és un aliment fet a base de cacauets torrats i molts.

Nou!!: Pa і Mantega de cacauet · Veure més »

Massa (aliment)

Massa. En el domini alimentari, una massa és el resultat de barrejar farina amb aigua o llet, i és la base de l'elaboració del pa, de la pasta, de la tortilla americana, de l'empanada, de la galeta i de molts pastissos.

Nou!!: Pa і Massa (aliment) · Veure més »

Massa mare

Massa mare elaborada a partir de farina integral de blat i aigua i refrescada durant 3 dies La massa mare o cap de feina, en algunes zones també anomenat creixent o rent, és una barreja de farina, principalment de blat o sègol, i aigua que fermenta espontàniament gràcies a la presència de bacteris acidolàctics i llevats procedents de la farina i l'ambient.

Nou!!: Pa і Massa mare · Veure més »

Màquina de fer pa

Una màquina de fer pa domèstica Una màquina de fer pa amb el pa acabat de fer. Una màquina de fer pa és un electrodomèstic per fer pa, incloent-hi les fases d'amassar, fermentar, i coure el pa.

Nou!!: Pa і Màquina de fer pa · Veure més »

Mètode Montignac

El Mètode Montignac és una dieta que fou proposada per un llicenciat en ciències polítiques i ciències humanes, Michel Montignac el 1992.

Nou!!: Pa і Mètode Montignac · Veure més »

Mel

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.

Nou!!: Pa і Mel · Veure més »

Melonpan

, en català pa de meló, és un pa dolç del Japó.

Nou!!: Pa і Melonpan · Veure més »

Menú del dia

Plats d'un menú del dia en un restaurant espanyol. El menú del dia és un tipus de menú servit en els restaurants on es pot escollir entre diferents plats, dins d'una oferta limitada, i amb un preu fix.

Nou!!: Pa і Menú del dia · Veure més »

Mesos majors

Els mesos majors eren, en la societat preindustrial, sobretot en l'Antic Règim, els d'abril, maig, juny, és a dir: en els quals anava apropant-se el moment de la collita de cereals (més tardana com més al nord).

Nou!!: Pa і Mesos majors · Veure més »

Mettwurst

La Mettwurst és una salsitxa d'origen alemany feta a partir de carn de porc i preservada mitjançant curació i fumatge.

Nou!!: Pa і Mettwurst · Veure més »

Microorganisme

Els microorganismes o cèl·lules microbianes, com a terme més ampli, són compartiments vius que interaccionen amb l'entorn i altres cèl·lules de forma dinàmica.

Nou!!: Pa і Microorganisme · Veure més »

Migas

Miques andalusesLes migas o miques (denominació en valencià) també conegudes com a migues de pastor, són un plat típic en el qual s'aprofiten les sobres del pa dur, tot i que també es fan de farina.

Nou!!: Pa і Migas · Veure més »

Milloradors del pa

Els milloradors del pa de vegades incideixen en evitar l'atac de fongs (fungicida s). Es denominen milloradors del pa aquells additius afegits a la farina i l'aigua que procuren millorar les qualitats físiques, d'elaboració, propietats organolèptiques finals i de conservació del pa.

Nou!!: Pa і Milloradors del pa · Veure més »

Molla del pa

Un tros de molla de pa. Molles de pastor elaborades en concretes cuines d'Espanya. La molla del pa és la part tova i esponjosa de l'interior del pa.

Nou!!: Pa і Molla del pa · Veure més »

Mollete

El '''Mollete''' d'ArchidonaEl mollete o en català bolló és un tipus de pa.

Nou!!: Pa і Mollete · Veure més »

Montadito

La barqueta, dita montadito o simplement montado, és una llesca feta amb un tipus de pa de barra molt petit que se sol anomenar de la mateixa manera.

Nou!!: Pa і Montadito · Veure més »

Montserrat Ferrer i Bech

Montserrat Ferrer i Bech (Palafrugell, 1 de maig de 1951) és una empresària catalana i propietària de la fleca Can Baldiri de Palafrugell.

Nou!!: Pa і Montserrat Ferrer i Bech · Veure més »

Morcipán

El morcipán (paraula acrònima derivada de les castellanes morcilla i pán) és un entrepà típic de la gastronomia de l'Argentina.

Nou!!: Pa і Morcipán · Veure més »

Motín de los gatos

El Motín de los Gatos fou una revolta popular que tingué lloc a Madrid el 28 d'abril de 1699, per la manca de queviures, sobretot de pa després d'anys de males collites i pujada del preu del blat.

Nou!!: Pa і Motín de los gatos · Veure més »

MRE

Meal, Ready-to-Eat (MRE). 'Meal, Ready-to-Eat' ('MRE') (en Anglès: Aliment, a punt per menjar) és un menjar preparat, completament cuinat, a punt per menjar i empaquetat en un envàs petit i lleuger, produït per a les Forces Armades dels Estats Units, especialment per als soldats en batalla, on no hi ha cuines disponibles.

Nou!!: Pa і MRE · Veure més »

Muffin anglès

Un muffin anglès. Un muffin (als Estats Units: English muffin), també conegut com a hot muffin o breakfast muffin (muffin d'esmorzar), és un pa, amb llevat de forma rodona gairebé sempre empolvorat amb farina de blat de moro.

Nou!!: Pa і Muffin anglès · Veure més »

Museu de Belles Arts de Bilbao

El Museu de Belles Arts de Bilbao (en basc, Bilboko Arte Eder Museoa))), a la ciutat de Bilbao, és un dels principals museus de pintura i escultura del país. Va sorgir gràcies al patrocini de col·leccionistes locals, a una ciutat amb tradició artística més aviat curta i sense grans col·leccions de la noblesa o eclesiàstiques.

Nou!!: Pa і Museu de Belles Arts de Bilbao · Veure més »

Museu del Poble Noruec

El Museu del poble noruec és un dels museus a l'aire lliure més grans d'Europa.

Nou!!: Pa і Museu del Poble Noruec · Veure més »

Museu Valencià d'Etnologia

El Museu Valencià d'Etnologia és un museu ubicat al Centre Cultural de la Beneficència de la ciutat de València.

Nou!!: Pa і Museu Valencià d'Etnologia · Veure més »

Mussaca

Moussaka amb creïlles i carbassó. Moussaka, transcrit en català com a mussaca (àrab: مسقعة, musaqqa; grec: μουσακάς, Mousakas), és un plat a base d'albergínies típic dels Balcans, la Mediterrània Oriental i l'Orient Pròxim.

Nou!!: Pa і Mussaca · Veure més »

Nabiu de grua

La nabinera de grua i el seu fruit, el nabiu de grua, molt conegut amb el seu nom en anglès cranberry són un grup de mates o lianes dins el gènere Vaccinium, subgènere Oxycoccos, o segons alguns botànics en un gènere diferent anomenat Oxycoccos.

Nou!!: Pa і Nabiu de grua · Veure més »

Narsaq

Narsaq o Narssaq (del groenlandès «pla») és una població del sud de Groenlàndia que pertany a la municipalitat de Kujalleq.

Nou!!: Pa і Narsaq · Veure més »

Narsinghpur

Narsinghpur fou un estat tributari protegit a Orissa, amb una superfície de 515 km².

Nou!!: Pa і Narsinghpur · Veure més »

Nyoquis

Nyoquis (gnocchi en italià, singular gnocco) és el nom d'un tipus de trossets de pasta cuinada, en principi a base de patata.

Nou!!: Pa і Nyoquis · Veure més »

Ofertori

Moment de l'ofertori. Lofertori és el moment de la Missa en la qual es presenten a Déu les espècies -el pa i el vi- que es van a oferir a manera de sacrifici en l'Eucaristia.

Nou!!: Pa і Ofertori · Veure més »

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: Pa і Oli d'oliva · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Pa і Ordi · Veure més »

Pa (desambiguació)

* Pa (aliment).

Nou!!: Pa і Pa (desambiguació) · Veure més »

Pa amb tomàquet

El pa amb tomàquet, pa amb tomaca, pa amb tomata (Gironès) o pa amb tomata (Lleida) és una típica recepta de la cuina catalana i balear.

Nou!!: Pa і Pa amb tomàquet · Veure més »

Pa amb vi i sucre

El pa amb vi i sucre és una de les preparacions més característiques i antigues de la cuina catalana, i que forma part del seu Corpus Culinari.

Nou!!: Pa і Pa amb vi i sucre · Veure més »

Pa blanc

Una llesca de pa blanc. El pa blanc és un pa elaborat amb farina de blat de la qual s'ha retirat el segó i sovint també el germen, en contrast amb el pa integral fet amb farina integral de blat, en la qual aquestes parts es deixen i contribueixen al color marró.

Nou!!: Pa і Pa blanc · Veure més »

Pa d'all

Pa d'all El pa d'all consisteix típicament en pa cobert amb all i oli d'oliva.

Nou!!: Pa і Pa d'all · Veure més »

Pa d'escorça

Escorça interna (floema) de pi rajolet sobre una foguera assecant-se per a fer el ''Pa d'escorça El Pa d'escorça és una mena d'aliment de fam que s'elabora afegint el floema molt a la farina per tal que duri més de temps.

Nou!!: Pa і Pa d'escorça · Veure més »

Pa de fajol

El pa de fajol o pa de blat negre, és un dels anomenats pans especials.

Nou!!: Pa і Pa de fajol · Veure més »

Pa de fetge

El pa de fetge —o la coca de fetge o el formatge de fetge— és una modalitat dels patés de campanya francesos que ha arribat adaptada a la comarca de la Cerdanya i s'ha estès per la resta de comarques dels Pirineus (el Berguedà, el Ripollès, l'Alt Urgell i l'Alta Ribagorça).

Nou!!: Pa і Pa de fetge · Veure més »

Pa de motlle

Pa de motlle El pa de motlle, pa de motle o pa anglès és un tipus de pa que ha estat cuit dins d'un motlle.

Nou!!: Pa і Pa de motlle · Veure més »

Pa de pagès

Pa de pagès al Mercat Medieval de Montblanc. El pa de pagès és una mena de pa tradicional de la gastronomia catalana.

Nou!!: Pa і Pa de pagès · Veure més »

Pa de pernil

El pa de pernil (en castellà: pan de jamón) és un pa farcit de pernil, panses i olives verdes farcides de pebrot vermell.

Nou!!: Pa і Pa de pernil · Veure més »

Pa de ronyó

Pa de ronyó de les Borges Blanques El pa petit o pa de ronyó és una varietat de pa, que es fa encara a la comarca de les Garrigues, en concret a les poblacions de Cervià i les Borges Blanques.

Nou!!: Pa і Pa de ronyó · Veure més »

Pa de Sant Jordi

El pa de Sant Jordi és un pa de festes molt típic a Barcelona que té forma de pa de pagès i la particularitat d'estar enriquit, a bandes alternades, amb formatge (que sol ser formatge de Maó) i amb sobrassada, de manera que en tallar les llesques, aquestes queden amb el dibuix de les quatres barres catalanes.

Nou!!: Pa і Pa de Sant Jordi · Veure més »

Pa de sègol

Pa de sègol fosc Pa de sègol corrent Pa de sègol o pa negre és un tipus de pa fet amb farina provinent del sègol en diferents proporcions.

Nou!!: Pa і Pa de sègol · Veure més »

Pa de soda

integral. El pa de soda (soda bread en anglès) és un tipus de pa en què el llevat ha estat substituït per hidrogencarbonat de sodi.

Nou!!: Pa і Pa de soda · Veure més »

Pa de Tramuntana

Pa de Tramuntana El pa de la tramuntana és un tipus de pa elaborat pels Flequers Artesans de les Comarques Gironines amb varietats antigues del Parc Natural dels Aiguamolls.

Nou!!: Pa і Pa de Tramuntana · Veure més »

Pa de tres crostons

El pa de tres crostons o pa Dalí és una varietat catalana de pa que rep el seu nom del pintor surrealista Salvador Dalí.

Nou!!: Pa і Pa de tres crostons · Veure més »

Pa de Viena

El pa de Viena és un tipus de pa petit i sovint rodó –si bé també n'hi ha de forma allargada– desenvolupat a la ciutat de Viena (Àustria) a mitjan.

Nou!!: Pa і Pa de Viena · Veure més »

Pa integral

El pa integral està compost de farina de blat no refinada (té més segó).

Nou!!: Pa і Pa integral · Veure més »

Pa maltès

El pa maltès és un pa cruixent fet de massa mare típic de Malta, generalment cuit en un forn de llenya.

Nou!!: Pa і Pa maltès · Veure més »

Pa oli boix

El pa oli boix és un entrant fet a base de pa, oli d'oliva, nyora i sal grossa.

Nou!!: Pa і Pa oli boix · Veure més »

Pa pla

Rostit de pappadam. turc emprat en l'elaboració del dürüm. Es denomina pa pla o fogassa un conjunt ampli de pans que s'elaboren estenent la massa d'una manera semblant a les truites.

Nou!!: Pa і Pa pla · Veure més »

Pa sense llevat

El pa àzim, pa alís, pa de pasta llisa, o pa sense llevat o rent és un tipus de pa pla que s'elabora barrejant farina amb aigua i formant una massa a la qual s'afegeix sal i es dona forma abans de sotmetre-la a una alta temperatura.

Nou!!: Pa і Pa sense llevat · Veure més »

Pa torrat

Una llesca de pa abans i després d'ésser torrada. Pa torrat, també anomenat una torrada, és una llesca de pa escalfada de manera que s'aconsegueix la reacció de Maillard, reacció que li dona el característic color daurat i la fa cruixent.

Nou!!: Pa і Pa torrat · Veure més »

Pa xopat

El pa xopat consisteix en un tros de pa (o pa torrat) xopat amb algun aliment de caràcter líquid.

Nou!!: Pa і Pa xopat · Veure més »

Pal Lahara

Pal Lahara a l'atlas de l'Imperial Gazetteer of India. Bandera Pal Lahara fou un estat tributari protegit a Orissa, amb una superfície de 1.171 km² limitat al nord per Bonai, a l'est per Keonjhar, al sud per Talcher i a l'oest per Bamra.

Nou!!: Pa і Pal Lahara · Veure més »

Pala de forner

Pala de forner desenfornant una peça de pa. Fornera amb la seva pala a una pintura de Jean-François Millet. medieval. Una pala de forner és un estri emprat per a enfornar i desenfornar peces de pa, crues i cuites respectivament.

Nou!!: Pa і Pala de forner · Veure més »

Palanca

Una palanca, alçaprem o perpal és una màquina simple composta per una barra rígida que pot girar lliurement entorn d'un punt de suport, o fulcre.

Nou!!: Pa і Palanca · Veure més »

Pallissó

El Pallissó del forn de ''Ca la Flora'', a l'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries. Un pallissó és un recipient semiesfèric, un cabàs petit, fet de fibra de cànem dins del qual es posava la massa de pa per tal que fermentés, adoptés la forma rodona i fos més fàcil traslladar-lo fins al forn.

Nou!!: Pa і Pallissó · Veure més »

Panera

Panera de cuina Una panera és un recipient destinat a desar o transportar pa o servir-lo a taula.

Nou!!: Pa і Panera · Veure més »

Panettone

Un típic panettone El panettone (que en llombard es pronuncia panetòn o panetún), és una mena de pa dolç, amb una molla molt flonja i airejada.

Nou!!: Pa і Panettone · Veure més »

Panicum sumatrense

El mill petit (Panicum sumatrense, Syn.: Panicum miliare auct. non Lam.) és una espècie de planta cultivada i una mena de mill.

Nou!!: Pa і Panicum sumatrense · Veure més »

Panificació

Procedent del verb “panificar”, que vol dir transformar la farina en pa, fer els processos de panificació.

Nou!!: Pa і Panificació · Veure més »

Pans de Turquia

Els pans de Turquia més típics i comuns són francala, somun i tava ekmeği; i també existen els pans plans, especialment a les zones rurals o acompanyant les varietats de kebabs en els restaurants.

Nou!!: Pa і Pans de Turquia · Veure més »

Papara (plat)

Papara (turc, en grec παπάρα) és un plat de la cuina turca fet a base de pa dur i brou de carn vermella.

Nou!!: Pa і Papara (plat) · Veure més »

Parenostre

El Parenostre (del llatí Pater Noster) és la pregària central del cristianisme, puix que, segons el Nou Testament, a diferència d'altres oracions, va ser directament ensenyada per Jesús; els Evangelis expliquen que quan els seus deixebles li van demanar com havien de pregar, Jesús els va ensenyar aquesta pregària.

Nou!!: Pa і Parenostre · Veure més »

Part Forana

Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a la ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del amb el nom de Palma).

Nou!!: Pa і Part Forana · Veure més »

Paskalya çöreği

Paskalya çöreği és un tipus de çörek (pa dolç) de la gastronomia turca.

Nou!!: Pa і Paskalya çöreği · Veure més »

Pasta seca

Una pasta seca és una especialitat de rebosteria, un petit pastís cuit al forn, fet amb una pasta a base de farina, mantega, ous, i, sucre o sal segons el tipus.

Nou!!: Pa і Pasta seca · Veure més »

Pastís

Pastís de xocolata Pastís de formatge Un pastís és un aliment elaborat amb una base de pasta i un farcit, dolç o salat, de diversos ingredients.

Nou!!: Pa і Pastís · Veure més »

Pastera (recipient)

andorrana. Artesa és un recipient rectangular amb forma de tronc de piràmide capgirada, amb vorells opcionals —o fins i tot mànec— en un o dos dels seus costats.

Nou!!: Pa і Pastera (recipient) · Veure més »

Pastes dolces

Les pastes dolces són peces de rebosteria, generalment enfornada en porcions individuals, feta amb diversos tipus de pastes de farina i poden tenir farciment o no.

Nou!!: Pa і Pastes dolces · Veure més »

Pastis de treflas

El pastís de patata occità (en occità, pastis de treflas o pastis de pompiras; i en francès, pâté de pommes de terre o gateau de pommes de terre) és un plat tradicional d'Occitània, especialitat del Llemosí i del seu veí el Borbonès.

Nou!!: Pa і Pastis de treflas · Veure més »

Pataqueta

La pataqueta és una mena de pa tradicional de la gastronomia valenciana, típic de l'Horta de València, conegut almenys des del.

Nou!!: Pa і Pataqueta · Veure més »

Patates amb tomàquets al forn

Les patates amb tomàtic al forn és un típic menjar menorquí.

Nou!!: Pa і Patates amb tomàquets al forn · Veure més »

Paté

Assortiment de patés El paté és una preparació cuita a partir de diferents productes d'origen carni que solem menjar acompanyat de pa, en el qual es pot untar o posar un tros a sobre, sense aixafar-lo ni estendre'l.

Nou!!: Pa і Paté · Veure més »

Patulina

La patulina és un compost orgànic classificat com a toxina, en concret una micotoxina produïda per diferents espècies de fongs filamentosos, majorment englobats en els gèneres Penicillum, Aspergillus i Byssochlamys. Pot ser causant de problemes greus a la salut de les persones i animals, a més d'actuar disminuint la qualitat dels aliments que es comercialitzen.

Nou!!: Pa і Patulina · Veure més »

Púding

Púding de Nadal típic anglès. Un púding (de l'anglès, pudding) és un tipus de pastís tou i humit, preparat dins un motlle, amb característiques molt diverses segons els ingredients, quasi sempre a base de civada, pot ser dolç o salat.

Nou!!: Pa і Púding · Veure més »

Pebre (salsa)

El pebre és una salsa del tipus adob típic de Xile, semblant al chimichurri argentí o al pico de gallo mexicà.

Nou!!: Pa і Pebre (salsa) · Veure més »

Pebrotera

Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears). En alguns municipis del Comtat i l'Alcoià i el seu entorn s'anomena bajoca; pebrerot a Monòver i la Romana.

Nou!!: Pa і Pebrotera · Veure més »

Període de les autonomies provincials

El període de la història de l'Argentina conegut com el Període de les autonomies provincials, o Període de les guerres civils, transcorregut entre la dissolució del govern central després de la batalla de Cepeda (1820) i l'organització d'un nou govern nacional després de la batalla de Caseros (1852), té característiques pròpies, ben diferenciades del període immediatament anterior, la Independència de l'Argentina, i del període que li va succeir, l'Organització Nacional.

Nou!!: Pa і Període de les autonomies provincials · Veure més »

Percentatge de forner

El percentatge de forner (de l'anglès, Baker's percent)), és un procediment tradicional en terres de parla anglesa d'expressar la proporció dels ingredients quan s'elabora el pa. És equivalent al també sistema tradicional de donar les receptes en proporcions o parts, tipus "dues parts de farina per cada part d'aigua"). És una forma, que contràriament a la idea d'expressar els percentatges d'acord amb el volum (o el pes) total, es fa d'acord amb el pes de farina emprat, que es pren com 100%, els ingredients intervinents es donen en percentatges sobre la farina emprada. A termes generals es pot dir que el percentatge forner presa com a centre la determinació d'un ingredient "base" pel qual tots els altres ingredients es relacionaran amb percentatges a la recepta, d'aquesta forma en mantenir estrictament aquestes relacions percentuals el pa elaborat serà sempre igual i independentment de l'escala de la preparació. Aquest sistema s'acostuma a utilitzar a la fleca, rebosteria i qualsevol altre ofici relacionat amb el manejament d'ingredients a l'elaboració d'aliments.

Nou!!: Pa і Percentatge de forner · Veure més »

Perol

El perol és un plat típic de Menorca.

Nou!!: Pa і Perol · Veure més »

PH

La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.

Nou!!: Pa і PH · Veure més »

Piadina

La piadina o piada és un producte alimentari que consisteix en una fina focaccia de farina de blat, saïm o oli d’oliva, bicarbonat o rent, sal i aigua, que es cuina tradicionalment en una planxa de terracota, anomenada «teglia» (tégia en romanyol) o «testo» (tëst), però actualment es cuina més sovint sobre una planxa de metall o sobre una planxa de pedra refractària.

Nou!!: Pa і Piadina · Veure més »

Picada

La picada és una de les salses i tècniques culinàries essencials de la cuina catalana.

Nou!!: Pa і Picada · Veure més »

Pideli köfte

Pideli köfte (iogurt a la part inferior) en un restaurant turc a Istanbul. turc). Pideli köfte és un plat fet amb carn picada, una varietat dels köfte, (o kofta) a la cuina turca.

Nou!!: Pa і Pideli köfte · Veure més »

Pinça

Diferents tipus de Pinces. Una pinça o, més sovint referit en plural com a pinces, és un estri proveït de dues parts mòbils que d'una manera o altra es poden moure per subjectar entremig a un altre objecte.

Nou!!: Pa і Pinça · Veure més »

Piràmide (arquitectura)

Piràmide de Khefren En arquitectura, una piràmide (del grec πυραμίς, -ίδος, i, a través del llatí pyrămis, -ĭdis) és una construcció monumental en forma piramidal que normalment té una base quadrangular.

Nou!!: Pa і Piràmide (arquitectura) · Veure més »

Pissaladiera

La pissaladiera (segons l'estandard provençal, pissaladina en occità estàndard, pissaladière en francès, piscialandrea en lígur) és una mena de coca o pizza típica de la zona entre Marsella i Niça, el Var i de la Província d'Imperia, dins la regió italiana de Ligúria.

Nou!!: Pa і Pissaladiera · Veure més »

Plaça de la Llana

La plaça de la Llana és una plaça emblemàtica de Barcelona situada a la confluència dels barris medievals de Santa Caterina, Bòria i Sant Cugat.

Nou!!: Pa і Plaça de la Llana · Veure més »

Plat (gastronomia)

Un plat o un guisat és una preparació culinària que es menja tal com està en un servei a taula.

Nou!!: Pa і Plat (gastronomia) · Veure més »

Popina

A l'antiga Roma, una popina (plural: popinae) era una taverna de mala reputació, associada tant a la restauració, als jocs d'atzar i a la prostitució.

Nou!!: Pa і Popina · Veure més »

Portada/article novembre 20

Categoria:Articles del dia de novembre de la portada 600k.

Nou!!: Pa і Portada/article novembre 20 · Veure més »

Portuguès de Cap Verd

El portuguès de Cap Verd (português cabo-verdiano) és una varietat del portuguès parlat a l'arxipèlag de Cap Verd.

Nou!!: Pa і Portuguès de Cap Verd · Veure més »

Prehistòria de Mesopotàmia

Museu d'art Walters, Baltimore La prehistòria de Mesopotàmia és el període comprès entre el Paleolític i l'aparició de l'escriptura a la part del Creixent Fèrtil situat al voltant dels rius Tigris i Eufrates, així com zones circumdants com els contraforts de Zagros, el sud-est d'Anatòlia i nord-oest de Síria.

Nou!!: Pa і Prehistòria de Mesopotàmia · Veure més »

Presa de Damasc (1918)

La presa de Damasc es va produir el 1r d'octubre de 1918, després de la presa de Haifa i la victòria a la batalla de Samakh, que va obrir el camí a la persecució al nord des de la mar de Galilea i el la tercera batalla del Tansjordà que va obrir el camí a Dera i la persecució per l'interior, després de la decisiva victòria de la Força Expedicionària Egípcia (EEF) a la batalla de Meguidó durant la Campanya del Sinaí i Palestina de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Pa і Presa de Damasc (1918) · Veure més »

Pretzel

Un pretzel dur. Un brètzel és un tipus de galeta o brioix enfornat, i retorçat en forma de llaç.

Nou!!: Pa і Pretzel · Veure més »

Priscil·lià

Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Pa і Priscil·lià · Veure més »

Propanoat de calci

El propanoat de calci (altrament dit propinoat de calci o propinoat càlcic) és un compost químic sòlid blanc cristal·lí que té la fórmula química Ca (C₂H₅COO)₂.

Nou!!: Pa і Propanoat de calci · Veure més »

Proteïna vegetal

Exemple de font de proteïnes vegetals: els llegums Una proteïna vegetal és una molècula orgànica complexa que podem trobar a verdures, llegums, fruits secs, llavors i fruites.

Nou!!: Pa і Proteïna vegetal · Veure més »

Psammètic I

Psammètic I o Uahibra Psametiko (que va regnar entre el 664 i el 610 aC.) va ser el fundador i primer faraó de Sais, com es coneix la dinastia XXVI d'Egipte, a començament del denominat Període tardà d'Egipte.

Nou!!: Pa і Psammètic I · Veure més »

Psitaciformes

Els psitaciformes (Psittaciformes) són un ordre d'ocells zigodàctils (és a dir, tenen quatre dits a les potes, dos dels quals són orientats cap endavant i els altres dos cap endarrere) que comprèn 353 espècies repartides en dues famílies.

Nou!!: Pa і Psitaciformes · Veure més »

Puré d'albergínia

El puré d'albergínia, babaganuix o mutàbal, també conegut com a karhmus Riffi (en amazic, al Rif), baba ganuj, Baba Ghanoush, Baba Ghannouj, Baba Ghannoug (els darrers són diferents transcripcions de l'), o mutabal en armeni, Abugannuc en turc o melitzanossalata (‘amanida d'albergínia’) en grec, és un aperitiu de la cuina balcànica, nord d'Àfrica i de la mediterrània oriental, fet a base d'albergínia cuita i trinxada amb una forquilla o al morter.

Nou!!: Pa і Puré d'albergínia · Veure més »

Putxero

El putxero o olla de carn és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia valenciana.

Nou!!: Pa і Putxero · Veure més »

Quarto (moneda)

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. El quarto (del castellà cuarto) era una antiga moneda fraccionària espanyola, de coure (billó pobre, és a dir, amb molt poca addició de plata), amb valor de quatre maravedís.

Nou!!: Pa і Quarto (moneda) · Veure més »

Quely

Quely és una empresa mallorquina que es dedica a l'elaboració de galetes d'oli artesanals conegudes com a quelis o quelys.

Nou!!: Pa і Quely · Veure més »

Ratatolha

La ratatolha (nom occità, ratatouille en francès) és una especialitat de la cuina occitana originària de la ciutat de Niça i en general de la regió de la Provença.

Nou!!: Pa і Ratatolha · Veure més »

Ratera (estri)

Un Ratolí mort en una ratera. Una ratera és un tipus especialitzat de parany dissenyada principalment per a la captura de ratolins, però també es pot usar per atrapar altres animals petits.

Nou!!: Pa і Ratera (estri) · Veure més »

Ratllador

Ratllador per a nou moscada Un ratllador, una ratlladora, una rasora (o raoraDCVB), una raedora o un rall és una eina de cuina utilitzada per a obtenir bocins extremadament petits (ratllar) d'aliments sòlids.

Nou!!: Pa і Ratllador · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Pa і Rússia · Veure més »

Reacció de Maillard

Louis Camille Maillard La reacció de Maillard (tècnicament, glucosilació no enzimàtica de proteïnes) és un conjunt complex de reaccions químiques que es produeixen entre compostos nitrogenats (proteïnes, pèptids o aminoàcids) i els sucres reductors que es donen en escalfar (no cal que sigui necessari a temperatures molt altes) els aliments o barreges similars, com per exemple una pasta.

Nou!!: Pa і Reacció de Maillard · Veure més »

Rebomboris del pa

Els rebomboris del pa van ser una revolta popular espontània contra la puja del preu del pa que es produí a Barcelona el 28 de febrer de 1789.

Nou!!: Pa і Rebomboris del pa · Veure més »

Rebost

El rebost d'una cuina contemporània. Rebost del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la Geltrú El rebost és un espai o cambra on conservar els menjars, sobretot l'embotit, fruita i verdura.

Nou!!: Pa і Rebost · Veure més »

Rebosteria

Pastís de natalici decorat. La rebosteria és el cojunt de pastissos petits, molt variats de sabor i forma.

Nou!!: Pa і Rebosteria · Veure més »

Regnat del Terror

El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.

Nou!!: Pa і Regnat del Terror · Veure més »

Rent

El rent o llevat és un organisme unicel·lular, generalment un fong de l’ordre dels endomicetals, que es reprodueix per gemmació o escissió i que genera enzims que provoquen la fermentació de matèria orgànica.

Nou!!: Pa і Rent · Veure més »

República Democràtica Alemanya

La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).

Nou!!: Pa і República Democràtica Alemanya · Veure més »

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Nou!!: Pa і Revolució de 1868 · Veure més »

Rhizopus nigricans

Rhizopus nigricans és una espècie de fong que de forma comuna es coneix sota el nom de la floridura del pa i que és l'espècie més comuna del gènere Rhizopus i la seva espècie tipus.

Nou!!: Pa і Rhizopus nigricans · Veure més »

Romesco

El romesco és una salsa típica del Camp de Tarragona.

Nou!!: Pa і Romesco · Veure més »

Rosquilleta

La rosquilleta (en plural, rosquilletes) és un pa allargat, semblant als grissini italians, típics del País Valencià.

Nou!!: Pa і Rosquilleta · Veure més »

Rostes de Santa Teresa

Les rostes o torrades de Santa Teresa, també anomenades torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament.

Nou!!: Pa і Rostes de Santa Teresa · Veure més »

Rugbrød

El rugbrød és un pa de sègol molt popular a Dinamarca.

Nou!!: Pa і Rugbrød · Veure més »

Saccharomyces

El gènere Saccharomyces inclou molts tipus diferents de llevat i forma part del regne dels fongs.

Nou!!: Pa і Saccharomyces · Veure més »

Safata de forn

Muffins en una safata de forn cuinant-se. Una safata de forn o plata/plàtera de forn és una safata de metall plana i rectangular que s'utilitza en un forn, tant casolà com de fleca, restaurants o industrials.

Nou!!: Pa і Safata de forn · Veure més »

Sahti

Sahti és una cervesa tradicional de Finlàndia feta d'una varietat de cereals, maltejats o sense maltejar, inclou ordi, sègol, blat, i civada; de vegades el pa fet amb aquests cereals fermenta en lloc de la malta.

Nou!!: Pa і Sahti · Veure més »

Sal comuna

Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.

Nou!!: Pa і Sal comuna · Veure més »

Salmorejo

El salmorejo és una crema freda i de color carabassa típica d'Andalusia, i concretament de Còrdova.

Nou!!: Pa і Salmorejo · Veure més »

Salsa balandra

La salsa balandra és una salsa tradicional de pescadors de la cuina catalana que es menja principalment amb plats de peix i en especial per a un plat típic dels pescadors de les costes de l'Ebre que es diu "caldo" i que és una mena de bullit de peix blanc i blau amb patates.

Nou!!: Pa і Salsa balandra · Veure més »

Salsa de calçots

La salsa de calçots és la salsa típica que acompanya els calçots a les calçotades.

Nou!!: Pa і Salsa de calçots · Veure més »

Salsa rolla

La salsa rolla és una salsa de pescadors provençal a l'estil mediterrani, amb oli d'oliva, condiments i, per ajudar a lligar-la, rovell d'ou; que s'associa sobretot a la bullabessa.

Nou!!: Pa і Salsa rolla · Veure més »

Salsitxa de Frankfurt

Dues salsitxes de Frankfurt amb amanida de patata Una salsitxa de Frankfurt és una mena de botifarra cuita de carn de porc emulsionada, i per tant de textura extremadament homogènia en comparació amb les de carn picada, embotida en budell natural de xai o budell artificial, i posteriorment fumada i escaldada.

Nou!!: Pa і Salsitxa de Frankfurt · Veure més »

Samfaina

Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.

Nou!!: Pa і Samfaina · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Pa і Sant · Veure més »

Saparmurat Niàzov

Saparmurat Ataièvitx Niàzov (en turcman: Saparmyrat Ataýewiç Nyýazow, i en rus: Сапармурат Атаевич Ниязов) (Gypjak, 19 de febrer de 1940 - Aixkhabad, 21 de desembre de 2006) fou un polític turcman, primer President del Turkmenistan independent des de 1991 fins a la seva mort, així com des de 1985, quan encara formava part de la Unió Soviètica.

Nou!!: Pa і Saparmurat Niàzov · Veure més »

Saupiquet (salsa)

El salpiquet (en fr. saupiquet) és una salsa picant, fins i tot coent, espessa, que acompanya d'una manera privilegiada la llebre caçada i rostit a l'ast, però que és també adaptada a altres carns rostides.

Nou!!: Pa і Saupiquet (salsa) · Veure més »

Sègol

El sègol (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.

Nou!!: Pa і Sègol · Veure més »

Síndrome premenstrual

La síndrome premenstrual (SPM) és un conjunt de molèsties que apareixen alguns dies abans de la regla i que poden ser des de canvis d'humor, fins a mal de cap o augment transitori de pes.

Nou!!: Pa і Síndrome premenstrual · Veure més »

Schmaltz

Schmaltz d'oca El schmaltz o schmalz és greix processat de pollastre o oca emprat per fregir o untar sobre pa.

Nou!!: Pa і Schmaltz · Veure més »

Schokoladenmeer

Schokoladenmeer és una obra d'art feta per Dieter Roth el 1970 i que actualment forma part de la col·lecció permanent del MACBA.

Nou!!: Pa і Schokoladenmeer · Veure més »

Secalina

Secalina és una glicoproteïna prolamina que es troba en la llavor del sègol (Secale cereale) La secalina és una de les formes de les proteïnes del gluten les quals les persones amb la malaltia celíaca no poden tolerar.

Nou!!: Pa і Secalina · Veure més »

Seleni

El seleni és l'element químic de símbol Se i nombre atòmic 34.

Nou!!: Pa і Seleni · Veure més »

Semmelknödel

'' Semmelknödel '' Semmelknödel són una mena de boles elaborades amb pa, la paraula es compon del dialecte del sud d'Alemanya de Semmel que significa pa (vegeu Brötchen) i Knödel que significa quelcom rodó.

Nou!!: Pa і Semmelknödel · Veure més »

Setge de Gibraltar (1779-1783)

El setge de Gibraltar de 1779 o Gran Setge a Gibraltar, el tercer dut a terme per Espanya des de la Presa de Gibraltar per recuperar la ja colònia britànica, va ser la campanya més important que es va realitzar a la zona durant el i va tenir com a antecedents els setges de 1704 i 1727.

Nou!!: Pa і Setge de Gibraltar (1779-1783) · Veure més »

Shmoo

Un shmoo és una criatura fictícia.

Nou!!: Pa і Shmoo · Veure més »

Simit

Dos simits El simit o gevrek (en turc), koulouri (en grec: κουλούρι) o covrig (en romanès) és un pa circular (amb forma toroïdal) que es decora amb llavors de sèsam.

Nou!!: Pa і Simit · Veure més »

Sistema auditiu

El sistema auditiu és el sistema que permet l'audició.

Nou!!: Pa і Sistema auditiu · Veure més »

Societat col·lectiva

La Societat col·lectiva és una societat personalista dedicada a l'explotació d'un objecte social, en nom col·lectiu i sota el principi de la responsabilitat personal, il·limitada, subsidiària i solidària dels seus socis.

Nou!!: Pa і Societat col·lectiva · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Pa і Solsonès · Veure més »

Solstici d'hivern

Diagrama de les estacions de la Terra, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern. El solstici d'hivern correspon a l'instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste.

Nou!!: Pa і Solstici d'hivern · Veure més »

Sopa

Sopa La sopa és un plat alimentós de base líquida, generalment aigua.

Nou!!: Pa і Sopa · Veure més »

Sopa d'all

La sopa d'all és una sopa senzilla que es menja a tota la península Ibèrica i gran part d'Occitània.

Nou!!: Pa і Sopa d'all · Veure més »

Sopa d'ametlla

''La preparació del gall dindi i la sopa d'ametlla'', gravat de 1858. La sopa d'ametlla és una recepta nadalenca de la gastronomia espanyola, elaborada amb ametlles, que se servia com a darreries en la Nit de Nadal.

Nou!!: Pa і Sopa d'ametlla · Veure més »

Sopa de menta

La sopa de menta és una preparació culinària que emplea menta (Mentha spicata) en la seva elaboració.

Nou!!: Pa і Sopa de menta · Veure més »

Sopar

El sopar és tradicionalment l'àpat que es pren al vespre.

Nou!!: Pa і Sopar · Veure més »

Sorgo

El sorgo o melca (Sorghum) és un gènere de gramínies, amb algunes espècies conreades com cereals i que també inclou algunes males herbes.

Nou!!: Pa і Sorgo · Veure més »

Stilton

Stilton és un formatge anglès que té dues varietats: la blava (blue) i la blanca (white), totes dues protegides des de 1996 amb la denominació d'origen de la Comissió Europea.

Nou!!: Pa і Stilton · Veure més »

Strammer max

Strammer Max és un nom tradicional alemany que s'aplica a diversos sandvitxs a Alemanya.

Nou!!: Pa і Strammer max · Veure més »

Sumer

Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.

Nou!!: Pa і Sumer · Veure més »

Supermercat

Supermercat Caixes per pagar a la sortida del supermercat Un supermercat és una botiga a la qual es venen productes variats, que solen incloure menjar (ultramarins, fruita i verdura fresca, congelats, carn, peix, etc.), productes d'higiene i de neteja i de vegades fins i tot electrodomèstics o roba.

Nou!!: Pa і Supermercat · Veure més »

Surguja

Mapa de Sugurja al nomenclàtor imperial de l'Índia. Detall del tron del Maharaja de Sugurja. Surguja fou un estat tributari protegit que fins al 1905 depenia de les Províncies Centrals i des d'aquest any es va integrar en el govern de Bengala, dins els estats de Chhota Nagpur.

Nou!!: Pa і Surguja · Veure més »

Tacuinum sanitatis

El Tacuinum sanitatis (també anomenat Taccuinum sanitatis) es tracta d'un manual medieval principalment sobre salut, dirigit a un públic laic culte, basat en les Taqwim al‑Sihha (en àrab: تقويمالصحة; Taules de salut), un tractat de medicina àrab escrit per Ibn Butlan cap al 1050.

Nou!!: Pa і Tacuinum sanitatis · Veure més »

Taftan (pa)

El Taftan, taftoon o taftun és un tipus de pa amb llevat propi de les gastronomies persa, pakistanesa i d'Uttar Pradesh, que és cuit en un forn d'argila.

Nou!!: Pa і Taftan (pa) · Veure més »

Talo

Coques de talo a la planxa Preparació de la massa de talo, fira de Sant Tomàs de Bilbao El talo és un aliment típic del País Basc i Navarra, similar a la coca tradicional d'Amèrica Central.

Nou!!: Pa і Talo · Veure més »

Tarama

A Turquia la tarama també es ven en tub. La Tarama (turc), taramosalata (grec: ταραμοσαλάτα, turc:tarama) o salată de icre (amanida de caviar en romanès) és un plat típic de la gastronomia grega, turca i romanesa, que forma part dels mezes.

Nou!!: Pa і Tarama · Veure més »

Tarator (salsa)

El tarator és una salsa tradicional de la cuina turca.

Nou!!: Pa і Tarator (salsa) · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Pa і Tàrraco · Veure més »

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Nou!!: Pa і Temple Expiatori de la Sagrada Família · Veure més »

Tenerife

Tenerife és l'illa més extensa de l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.

Nou!!: Pa і Tenerife · Veure més »

Terebint

Revers de les fulles d'un exemplar recollit a la Comarca de La Noguera El terebint, llampuga, llampuga pudent (pudent en rossellonès), arbre de trementina o del pi, garrofer bord, noguerola o noguereta (Pistacia terebinthus) és un arbust de fulla caduca del gènere Pistacia, nativa del Mediterrani.

Nou!!: Pa і Terebint · Veure més »

Tiela

La tiela (en occità, tièla o tièla a la setòria) és una especialitat culinària de Seta.

Nou!!: Pa і Tiela · Veure més »

Tija

Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.

Nou!!: Pa і Tija · Veure més »

Tomme vaudoise

El tomme vaudoise és un formatge petit de pasta tova, elàstica i de maduració ràpida, el qual es fa amb llet pasteuritzada o sense pasteuritzar en petites formatgeries al nord del llac Léman.

Nou!!: Pa і Tomme vaudoise · Veure més »

Torradora

Torradora Una torradora és un aparell que serveix per a torrar alguna cosa, principalment pa, tot i que s'hi poden posar altres aliments.

Nou!!: Pa і Torradora · Veure més »

Torta frita

La torta frita és un pastís o pa dolḉ el qual es prepara fregit en una paella.

Nou!!: Pa і Torta frita · Veure més »

Tortú

Un torton (Tula i Briva),Corrèze, Encyclopedie Bonneton, any 2002, crespa (Usèrcha i Donzenac, a la Corresa) (creipa a la Creusa), pompa (Ussel i Maimac, a la Corresa), borriòl (Sentria i Alvèrnia), galeton,Creuse, de G. Gouyet i altres autors, ed.

Nou!!: Pa і Tortú · Veure més »

Tortilla

A Mèxic i Amèrica Central una tortilla és una preparació alimentària elaborada a base de massa de blat de moro nixtamalitzat.

Nou!!: Pa і Tortilla · Veure més »

Trinxada

Mandonguilles fetes amb carn picolada La picolada, trinxada o picada és una tècnica culinària bàsica en la qual s'esmicola amb carn i més recentment també peix, de vegades amb l'ús d'un estri anomenat picoladora, sense qualsevol altre additiu.

Nou!!: Pa і Trinxada · Veure més »

Triptòfan

El triptòfan (abreviat Trp o W) és un aminoàcid essencial en la nutrició humana.

Nou!!: Pa і Triptòfan · Veure més »

Tritordeum

El tritordeum és un cereal creat híbrid entre el blat dur (Triticum durum) i un ordi silvestre sud-americà (Hordeum chilense).

Nou!!: Pa і Tritordeum · Veure més »

Tsureki

Tsureki (en grec: τσουρέκι),, o xoreg (en armeni չորեկ), es tracta d'un pa dolç molt típic a les cuines de Grècia, Xipre, i Armènia.

Nou!!: Pa і Tsureki · Veure més »

Txólent

El txólent (Europa de l'est, del jiddisch טשאָלנט, tsholnt) o shalet (Europa de l'oest) és un guisat tradicional jueu que se sol menjar per dinar els dissabtes, el dia del Xabbat, després d'anar a la sinagoga i en algunes festes.

Nou!!: Pa і Txólent · Veure més »

Ur

Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.

Nou!!: Pa і Ur · Veure més »

Vaixella

Vaixella. Vaixella (del llatí vascella, pl. Neutre de Vascellum, "gotet") és el conjunt d'estris que s'utilitzen per al servei de la taula, és a dir, traslladar, servir i permetre ingerir el menjar.

Nou!!: Pa і Vaixella · Veure més »

Vegemite

Vegemite (pronunciació) és una crema espessa de color marró fosc i gust salat, originaria d'Austràlia, feta amb extracte de llevat.

Nou!!: Pa і Vegemite · Veure més »

Verat

El verat (Scomber scombrus), anomenat cavalla al País Valencià i caval·lo a l'Alguer, és un peix teleosti que pertany a la família dels escòmbrids, ordre dels perciformes.

Nou!!: Pa і Verat · Veure més »

Veritable Església de Jesús

La Veritable Església de Jesús (Xinès: 真耶穌教會) és una de les denominacions del cristiana pentecostal unitarista que va sorgir al començament del (1917), que es va a originar a Pequín, Xina en un moviment anomenat "Moviment des tres Autonomies de l'Església Protestants Xinesos", i que dona una forta èmfasi als dons de l'Esperit Sant, especialment al do de llengües.

Nou!!: Pa і Veritable Església de Jesús · Veure més »

Vesta (mitologia)

Vesta és la deessa de la llar en la mitologia romana.

Nou!!: Pa і Vesta (mitologia) · Veure més »

Vieneseria

S'entén per vieneseria, eixuts o quemullars els productes de fleca elaborats amb una pasta fermentada o fullada, i a la qual s'afegeixen altres ingredients com ara sucre, greixos (mantega, saïm o margarina) llet o ous.

Nou!!: Pa і Vieneseria · Veure més »

Villalbos

Província de Burgos Villalbos és un municipi a la comarca de Montes de Oca, al nord-est de la província de Burgos, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó (Espanya).

Nou!!: Pa і Villalbos · Veure més »

Vomitoxina

La vomitoxina, també coneguda com a deoxinivalenol, en anglès: deoxynivalenol (DON), és un tricotecè de tipus B, epoxi sesquiterpenoide.

Nou!!: Pa і Vomitoxina · Veure més »

Vulcanià

Els vulcanians són una espècie humanoide pertanyent a l'univers fictici de Star Trek, originaris del planeta Vulcà (situat a 16,5 anys llum de la Terra) i coneguts pel seu estil de vida fundat en la raó i la lògica.

Nou!!: Pa і Vulcanià · Veure més »

Whopper

Whopper és la marca comercial d'un entrepà d'hamburguesa dels locals de menjar ràpid de l'empresa Burger King creat per James McLamore, el fundador de Burger King l'any 1957.

Nou!!: Pa і Whopper · Veure més »

Xapata

Una xapata a llesques La xapata (en italià Ciabatta, AFI, literalment sabatilla) és una mena de pa d'origen italià, de forma allargada i aplanada amb vores irregulars (com una sabatilla de roba).

Nou!!: Pa і Xapata · Veure més »

Xató

Ingredients que poden acompanyar el xató de Sitges El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l'ingredient que la fa diferent, la nyora o pebrot de romesco.

Nou!!: Pa і Xató · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Pa і Xèrica · Veure més »

Xipa

"Chipa almidón" del nord-est argentí, en la seva versió correntina. La chipa o chipá o el chipa o chipá (el mot no té gènere essent un terme en llengua guaraní) és un pa petit fet amb midó de mandioca, formatge dur, llet, ous, llard i sal, també s'hi pot afegir una mica de llevat en pols o un rajolí de suc de taronja o una mica d'oli de gira-sol o les dues o tres coses alhora.

Nou!!: Pa і Xipa · Veure més »

Xufa

Seqüència d'imatges mostrant el cultiu de la xufa. La xufa o xufla (Cyperus esculentus) és el tubercle de la xufera o xuflera, una planta vivaç de la família Cyperaceae, de la qual s'obté l'orxata de xufa a partir dels seus tubercles de naturalesa dolça.

Nou!!: Pa і Xufa · Veure més »

Xurrasco

fraldinha, picanha, Cor de pollastre, Llonganissa, Pa amb salsa d'all, potes de pollastre El xurrasco és un tall de carn, d'un a dos centímetres de gruix, extret d'alguna de les carnasses, com cuadril, paleta, etc.

Nou!!: Pa і Xurrasco · Veure més »

Xurrasquera

Una xurrasquera Una xurrasquera (aquest terme usat a Catalunya, no apareix al diccionari normatiu), o casserola-forn (aquest terme és usat al País Valencià),o grill de gas (aquest terme és utilitzat per algun fabricant) és un mena de graella rodona per a fogó de gas domèstic.

Nou!!: Pa і Xurrasquera · Veure més »

Youtiao

El youtiao o you tiao és un pa fregit similar a un xurro i molt típic de la gastronomia xinesa així com del sud-est asiàtic.

Nou!!: Pa і Youtiao · Veure més »

Yufka

Yufka o ''sac ekmeği'' (pa de planxa) sobre la taula. El yufka significa pasta fil·lo en turc i el pa fet de yufka (Sac ekmeği o Yufka ekmeği, ref. pàgina 56) és un pa pla tradicional.

Nou!!: Pa і Yufka · Veure més »

Yumurtalı ekmek

Yumurtalı ekmek (en turc pa amb ous) és un plat d'ou de la cuina turca semblant al French toast.

Nou!!: Pa і Yumurtalı ekmek · Veure més »

Zacuscă

La zacuscă és un plat de verdures fregides en oli, típic de molts països dels Balcans, especialment de Romania.

Nou!!: Pa і Zacuscă · Veure més »

Zeytin ezmesi

'''Zeytin ezmesi''' (a l'esquerra d'olives negres simple, a la dreta fet d'olives negres amb nous, al centre, d'olives verdes El ''"Sızma"'' (lit. ''filtrat'') és un meze de la cuina de Gaziantep, similar al zeytin ezmesi, i fet amb olives verdes Zeytin ezmesi (literalment, olives moltes) és una pasta d'olives negres i verdes, amanida amb oli d'oliva i similar a un paté vegetal, propi de la cuina turca.

Nou!!: Pa і Zeytin ezmesi · Veure més »

Redirigeix aquí:

Elaboració del pa, Llevadura de pa, Pa (aliment), Pa amb llevat, Panet, Pans.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat