Accés més ràpid que el navegador!
104 les relacions: Acceleració, Anàlisi dimensional, Antoine Lavoisier, Balança (instrument), Balança de torsió, Camp elèctric, Camp gravitatori, Càrrega elèctrica, Coet, Col·lisió, Combustible, Composició centesimal, Conservació de l'energia, Constant de la gravitació, Constant física, Constant física adimensional, Deuteri, Electró, Electró-volt, Energia, Energia cinètica, Equacions de Maxwell, Equivalència entre massa i energia, Espai de Minkowski, Experiment, Factor de Lorentz, Física, Física de partícules, Física nuclear, Flaix, Força, Força centrífuga, Fotó, Frank Wilczek, Freqüència, Fricció, Fusió nuclear, Galileo Galilei, Gram, Gravetat, Heli, Hendrik Lorentz, Henry Cavendish, Inèrcia, Integral el·líptica, Intensitat del camp gravitatori, Isaac Newton, Latitud, Llei de conservació de la massa, Lleis de Newton, ..., Lluna, Loránd Eötvös, Magnitud física, Massa en repòs, Max Abraham, Max Planck, Mecànica, Mecànica clàssica, Moviment, Núclid, Neutrí, Neutró, Newton (unitat), Nivell mitjà del mar, Nucleó, Nucli atòmic, Ordres de magnitud de massa, Parell de forces, Pèndol, PDF, Període d'oscil·lació, Pes, Quadrivector, Quantitat de moviment, Quantitat de substància, Química, Quilogram, Quilopond, Reacció nuclear, Reacció química, Relativitat especial, Relativitat general, Sifonàpters, Sistema CGS, Sistema Internacional d'Unitats, Sol, Temps, Tensor, Teoria de la relativitat, Teoria quàntica de camps, Terra, Triti, Unitat natural, Unitats de Planck, Univers, Velocitat, Velocitat angular, Velocitat de la llum, Volum, Wilhelm Wien, Zero, 1895, 1899, 1986. Ampliar l'índex (54 més) »
Acceleració
En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.
Nou!!: Massa і Acceleració · Veure més »
Anàlisi dimensional
L'anàlisi dimensional és una eina matemàtica basada en l'àlgebra, utilitzada sovint en física, química i enginyeria, per simplificar un problema, tot reduint el nombre de variables al nombre mínim de paràmetres essencials.
Nou!!: Massa і Anàlisi dimensional · Veure més »
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Nou!!: Massa і Antoine Lavoisier · Veure més »
Balança (instrument)
Balança de precisió per al pesatge de plata i d'or a l'Arxiu Històric i Museu de Mineria a Pachuca, Mèxic Una balança (del llatí bis, «2 vegades», i lanx, «plat, safata») és un instrument de mesura que serveix per a avaluar el pes o la massa d'un objecte.
Nou!!: Massa і Balança (instrument) · Veure més »
Balança de torsió
Pèndol de torsió. Una balança de torsió és un aparell que té el seu fonament en el pèndol de torsió.
Nou!!: Massa і Balança de torsió · Veure més »
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Nou!!: Massa і Camp elèctric · Veure més »
Camp gravitatori
Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.
Nou!!: Massa і Camp gravitatori · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Massa і Càrrega elèctrica · Veure més »
Coet
Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.
Nou!!: Massa і Coet · Veure més »
Col·lisió
Una col·lisió és el contacte directe entre dos o més cossos, percebuda per una sobtada acceleració o desacceleració causada normalment per un impacte.
Nou!!: Massa і Col·lisió · Veure més »
Combustible
La fusta fou el primer combustible usat per la humanitat Un combustible és una substància emprada per a produir energia mitjançant la seva combustió.
Nou!!: Massa і Combustible · Veure més »
Composició centesimal
La composició centesimal d'un compost químic és la proporció expressada en tant per cent en massa que hi ha de cadascun dels elements que formen aquest compost.
Nou!!: Massa і Composició centesimal · Veure més »
Conservació de l'energia
xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física i química, la llei de la conservació de l'energia estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es conserva.
Nou!!: Massa і Conservació de l'energia · Veure més »
Constant de la gravitació
miniatura La constant de la gravitació, també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton, denotada G, és la constant física fonamental que determina la intensitat de la interacció gravitacional entre masses que actualment té el valor següent: La notació moderna de la llei de Newton que implica G fou introduïda a la dècada de 1890 pel físic anglès Charles V. Boys. La primera mesura implícita amb una precisió d'aproximadament l'1% s'atribueix a Henry Cavendish en un experiment de 1798. La constant G és la constant de proporcionalitat que apareix en la llei de la gravitació universal d'Isaac Newton i en la teoria de la relativitat general d'Einstein. A la llei de Newton, és la constant de proporcionalitat que connecta la força gravitatòria entre dos cossos amb el producte de les seves masses i la quadrat invers de la seva distància. Això és equivalent a dir que dues masses d'1 quilogram cada una, separades una distància d'1 metre, s'atrauen l'una a l'altra amb una força gravitacional aproximada de 6,67 × 10–11 newtons. A les equacions de camp d'Einstein, quantifica la relació entre la geometria de l'espai-temps i el tensor d'energia i impuls (també conegut com a Tensor d'energia-moment).
Nou!!: Massa і Constant de la gravitació · Veure més »
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Nou!!: Massa і Constant física · Veure més »
Constant física adimensional
Una constant física adimensional és un nombre que no té unitats físiques que el defineixin i, per tant, és un nombre pur.
Nou!!: Massa і Constant física adimensional · Veure més »
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Nou!!: Massa і Deuteri · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Massa і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Massa і Electró-volt · Veure més »
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Nou!!: Massa і Energia · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Massa і Energia cinètica · Veure més »
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Nou!!: Massa і Equacions de Maxwell · Veure més »
Equivalència entre massa i energia
L'equació E.
Nou!!: Massa і Equivalència entre massa i energia · Veure més »
Espai de Minkowski
En física i matemàtiques, lespai de Minkowski o espaitemps de Minkowski (M4 o simplement M) és una varietat matemàtica de quatre dimensions, un model d'espaitemps que resulta molt adequat per a la formulació de teoria especial de la relativitat d'Einstein.
Nou!!: Massa і Espai de Minkowski · Veure més »
Experiment
consulta.
Nou!!: Massa і Experiment · Veure més »
Factor de Lorentz
γ → ∞). El factor de Lorentz o terme de Lorentz és una quantitat que expressa quant canvien les mesures de temps, longitud i altres propietats físiques per a un objecte mentre aquest objecte es mou.
Nou!!: Massa і Factor de Lorentz · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Massa і Física · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Massa і Física de partícules · Veure més »
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Nou!!: Massa і Física nuclear · Veure més »
Flaix
301x301px 300x300px Un flaix és un aparell que emet polsos de llum de breu duració però molt forts, com si fossin llampecs.
Nou!!: Massa і Flaix · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Massa і Força · Veure més »
Força centrífuga
La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.
Nou!!: Massa і Força centrífuga · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Massa і Fotó · Veure més »
Frank Wilczek
Frank Wilczek (Mineola, EUA, 1951) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Massa і Frank Wilczek · Veure més »
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Nou!!: Massa і Freqüència · Veure més »
Fricció
Bloc en repòs El fregament o fricció en física és la resistència que impedeix el moviment d'un cos que es troba sobre un altre, o també la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.
Nou!!: Massa і Fricció · Veure més »
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Nou!!: Massa і Fusió nuclear · Veure més »
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Nou!!: Massa і Galileo Galilei · Veure més »
Gram
El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).
Nou!!: Massa і Gram · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Massa і Gravetat · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Massa і Heli · Veure més »
Hendrik Lorentz
Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.
Nou!!: Massa і Hendrik Lorentz · Veure més »
Henry Cavendish
Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810), fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.
Nou!!: Massa і Henry Cavendish · Veure més »
Inèrcia
En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment.
Nou!!: Massa і Inèrcia · Veure més »
Integral el·líptica
Una integral el·líptica és una integral de la forma: \int\, dx o de forma alternativa com: \int on A, B, C i D són polinomis En x i S és un polinomi de grau 3 o 4.
Nou!!: Massa і Integral el·líptica · Veure més »
Intensitat del camp gravitatori
Variació de l'acceleració de la gravetat en funció de la distància a la superfície de la Terra. La intensitat del camp gravitatori, acceleració de la gravetat o, simplement, gravetat, és la força gravitatòria específica que actua sobre un cos en el camp gravitatori d'un altre, és a dir, la força gravitatòria per unitat de massa del cos que l'experimenta.
Nou!!: Massa і Intensitat del camp gravitatori · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Massa і Isaac Newton · Veure més »
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Nou!!: Massa і Latitud · Veure més »
Llei de conservació de la massa
Antoine Laurent Lavoisier La llei de conservació de la massa és una de les lleis ponderals de la química segons la qual la massa dels productes d'una reacció química és igual a la massa dels reactius de la reacció.
Nou!!: Massa і Llei de conservació de la massa · Veure més »
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Nou!!: Massa і Lleis de Newton · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Massa і Lluna · Veure més »
Loránd Eötvös
El baró Loránd Eötvös de Vásárosnamény (Buda, 27 de juliol de 1848 – Budapest, 8 d'abril de 1919), va ser un físic hongarès.
Nou!!: Massa і Loránd Eötvös · Veure més »
Magnitud física
Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.
Nou!!: Massa і Magnitud física · Veure més »
Massa en repòs
'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.
Nou!!: Massa і Massa en repòs · Veure més »
Max Abraham
va ser un físic i matemàtic alemany.
Nou!!: Massa і Max Abraham · Veure més »
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Nou!!: Massa і Max Planck · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Massa і Mecànica · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Massa і Mecànica clàssica · Veure més »
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Nou!!: Massa і Moviment · Veure més »
Núclid
Núclid de liti 7 (Z.
Nou!!: Massa і Núclid · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Massa і Neutrí · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Massa і Neutró · Veure més »
Newton (unitat)
El newton és una unitat derivada de força del Sistema Internacional d’Unitats que serveix per mesurar el pes dels cossos.
Nou!!: Massa і Newton (unitat) · Veure més »
Nivell mitjà del mar
Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. miniatura El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).
Nou!!: Massa і Nivell mitjà del mar · Veure més »
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Nou!!: Massa і Nucleó · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Massa і Nucli atòmic · Veure més »
Ordres de magnitud de massa
Aquesta és una llista d'ordres de magnitud de massa.
Nou!!: Massa і Ordres de magnitud de massa · Veure més »
Parell de forces
Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, un parell de forces, parell motor, moment d'una força o, simplement, moment, és una magnitud vectorial que ve donada pel producte vectorial entre una distància i una força.
Nou!!: Massa і Parell de forces · Veure més »
Pèndol
Trajectòria d'un pèndol simple amb la descomposició de forces Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.
Nou!!: Massa і Pèndol · Veure més »
PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.
Nou!!: Massa і PDF · Veure més »
Període d'oscil·lació
sinusoidal el període del qual va creixent En física, el període d'oscil·lació és el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscil·lació o cicle d'una ona (en la mateixa fase).
Nou!!: Massa і Període d'oscil·lació · Veure més »
Pes
En física, el pes és una mesura de la força amb la qual la Terra atreu qualsevol objecte en la direcció de la vertical, a causa de la gravetat.
Nou!!: Massa і Pes · Veure més »
Quadrivector
Un quadrivector és un vector d'un espai vectorial real de quatre dimensions, anomenat espai de Minkowski, les components del qual es transformen igual que les coordenades espacials i temporals (t, x, y, z) sota rotacions espacials i canvis d'un sistema de referència inercial a un altre.
Nou!!: Massa і Quadrivector · Veure més »
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Nou!!: Massa і Quantitat de moviment · Veure més »
Quantitat de substància
La quantitat de substància és una quantitat definida de forma estàndard que mesura la mida d'un conjunt de partícules elementals, com són els àtoms, molècules, electrons, i altres partícules.
Nou!!: Massa і Quantitat de substància · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Massa і Química · Veure més »
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Massa і Quilogram · Veure més »
Quilopond
El quilopond (símbol kp), també anomenat freqüentement quilogram-força (símbol kgf), és una antiga unitat de força que es defineix com aquella força que imparteix una acceleració gravitatòria normal/estàndard (9,80665 m/s² o 32,184 peus/s²) a la massa d'un quilogram.
Nou!!: Massa і Quilopond · Veure més »
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Nou!!: Massa і Reacció nuclear · Veure més »
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Nou!!: Massa і Reacció química · Veure més »
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Nou!!: Massa і Relativitat especial · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Massa і Relativitat general · Veure més »
Sifonàpters
Els sifonàpters (Siphonaptera, del grec siphōn, "tub", a, "no" i pteron, "ala") són un ordre d'insectes endopterigots ectoparàsits de mamífers i aus, coneguts popularment com a puces o pulces.
Nou!!: Massa і Sifonàpters · Veure més »
Sistema CGS
El sistema CGS és un sistema d'unitats basat en el centímetre, el gram i el segon.
Nou!!: Massa і Sistema CGS · Veure més »
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Nou!!: Massa і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Massa і Sol · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Massa і Temps · Veure més »
Tensor
Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.
Nou!!: Massa і Tensor · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Massa і Teoria de la relativitat · Veure més »
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Nou!!: Massa і Teoria quàntica de camps · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Massa і Terra · Veure més »
Triti
El triti, T o 3H és un dels isòtops de l'hidrogen.
Nou!!: Massa і Triti · Veure més »
Unitat natural
En física, les unitats naturals (un) són unitats de mesura definides en termes de constants físiques universals, a fi que algunes constants físiques triades tinguen el valor d'1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural.
Nou!!: Massa і Unitat natural · Veure més »
Unitats de Planck
Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.
Nou!!: Massa і Unitats de Planck · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Massa і Univers · Veure més »
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Nou!!: Massa і Velocitat · Veure més »
Velocitat angular
La velocitat angular es representa per la lletra grega \omega \. El seu mòdul indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotació. Per facilitar els càlculs normalment es treballa a escala, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotació, i es representa amb una fletxa giratòria. La velocitat angular, també anomenada velocitat de rotació, i de vegades pulsació o freqüència angular, està compresa en el concepte general de velocitat o variació d'una magnitud, en aquest cas la mesura d'un angle, amb el temps.
Nou!!: Massa і Velocitat angular · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Massa і Velocitat de la llum · Veure més »
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Nou!!: Massa і Volum · Veure més »
Wilhelm Wien
Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Múnic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.
Nou!!: Massa і Wilhelm Wien · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: Massa і Zero · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Massa і 1895 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Massa і 1899 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Massa і 1986 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Densitat de massa, Massa (física), Massa gravitacional, Unitat de massa.
