Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Massa

Índex Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

107 les relacions: Acceleració, Anàlisi dimensional, Antoine Lavoisier, Balança (instrument), Balança de torsió, Camp elèctric, Camp gravitatori, Càrrega elèctrica, Coet, Col·lisió, Combustible, Composició centesimal, Concepte, Conservació de l'energia, Constant de la gravitació, Constant física, Constant física adimensional, Deuteri, Electró, Electró-volt, Energia, Energia cinètica, Equacions de Maxwell, Equivalència entre massa i energia, Espai de Minkowski, Experiment, Física, Física de partícules, Física nuclear, Flaix, Força, Força centrífuga, Fotó, Frank Wilczek, Freqüència, Fricció, Fusió nuclear, Galileo Galilei, Gram, Gravetat, Heli, Hendrik Lorentz, Henry Cavendish, Inèrcia, Integral el·líptica, Intensitat del camp gravitatori, Isaac Newton, Latitud, Llei de conservació de la massa, Lleis de Newton, ..., Lluna, Loránd Eötvös, Magnitud física, Massa en repòs, Matèria, Max Planck, Mecànica, Mecànica clàssica, Moviment, Núclid, Neutrí, Neutró, Newton (unitat), Nivell mitjà del mar, Nucleó, Nucli atòmic, Ordres de magnitud de massa, Parell de forces, Pèndol, PDF, Període, Pes, Puça, Quadrivector, Quantitat, Quantitat de moviment, Química, Quilogram, Quilopond, Reacció nuclear, Reacció química, Relativitat especial, Relativitat general, Segle XIX, Segle XVIII, Segle XX, Sistema CGS, Sistema Internacional d'Unitats, Sol, Temps, Tensor, Teoria de la relativitat, Teoria quàntica de camps, Terra, Triti, Unitat natural, Unitats de Planck, Univers, Velocitat, Velocitat angular, Velocitat de la llum, Volum, Wilhelm Wien, Zero, 1895, 1899, 1986. Ampliar l'índex (57 més) »

Acceleració

En física, l'acceleració és una magnitud física que indica com canvia la velocitat d'un cos en relació amb el temps.

Nou!!: Massa і Acceleració · Veure més »

Anàlisi dimensional

L'anàlisi dimensional és una eina matemàtica basada en l'àlgebra, utilitzada sovint en física, química i enginyeria, per simplificar un problema, tot reduint el nombre de variables al nombre mínim de paràmetres essencials.

Nou!!: Massa і Anàlisi dimensional · Veure més »

Antoine Lavoisier

Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.

Nou!!: Massa і Antoine Lavoisier · Veure més »

Balança (instrument)

Balança de precisió per al pesatge de plata i d'or a l'Arxiu Històric i Museu de Mineria a Pachuca, Mèxic Una balança (del llatí bis, «2 vegades», i lanx, «plat, safata») és un instrument de mesura que serveix per avaluar el pes o la massa d'un objecte.

Nou!!: Massa і Balança (instrument) · Veure més »

Balança de torsió

Pèndol de torsió. Una balança de torsió és un aparell que té el seu fonament en el pèndol de torsió.

Nou!!: Massa і Balança de torsió · Veure més »

Camp elèctric

En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.

Nou!!: Massa і Camp elèctric · Veure més »

Camp gravitatori

Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.

Nou!!: Massa і Camp gravitatori · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Massa і Càrrega elèctrica · Veure més »

Coet

Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és un grup autònom propulsat per la força de reacció creada mitjançant l'ejecció de massa en una direcció determinada.

Nou!!: Massa і Coet · Veure més »

Col·lisió

Una col·lisió és el contacte directe entre dos o més cossos, percebuda per una sobtada acceleració o desacceleració causada normalment per un impacte.

Nou!!: Massa і Col·lisió · Veure més »

Combustible

La fusta fou el primer combustible usat per la humanitat Un combustible és una substància usada per a produir energia mitjançant la seva combustió.

Nou!!: Massa і Combustible · Veure més »

Composició centesimal

La composició centesimal d'un compost químic és la proporció expressada en tant per cent en massa que hi ha de cadascun dels elements que formen aquest compost.

Nou!!: Massa і Composició centesimal · Veure més »

Concepte

El concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna a algun objecte o treball.

Nou!!: Massa і Concepte · Veure més »

Conservació de l'energia

xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física, la llei de la conservació de l'energia estableix que, a qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es manté constant.

Nou!!: Massa і Conservació de l'energia · Veure més »

Constant de la gravitació

La constant de la gravitació (també anomenada constant gravitacional, constant de la gravitació universal o constant de Newton), denotada G, és una constant física fonamental.

Nou!!: Massa і Constant de la gravitació · Veure més »

Constant física

En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.

Nou!!: Massa і Constant física · Veure més »

Constant física adimensional

Una constant física adimensional és un nombre que no té unitats físiques que el defineixin i, per tant, és un nombre pur.

Nou!!: Massa і Constant física adimensional · Veure més »

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o 2H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Nou!!: Massa і Deuteri · Veure més »

Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Massa і Electró · Veure més »

Electró-volt

Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp electroestàtic amb una diferència de potencial d'un volt.

Nou!!: Massa і Electró-volt · Veure més »

Energia

Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Massa і Energia · Veure més »

Energia cinètica

L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.

Nou!!: Massa і Energia cinètica · Veure més »

Equacions de Maxwell

Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.

Nou!!: Massa і Equacions de Maxwell · Veure més »

Equivalència entre massa i energia

L'equació E.

Nou!!: Massa і Equivalència entre massa i energia · Veure més »

Espai de Minkowski

En física i matemàtiques, l'espai de Minkowski o espaitemps de Minkowski (M4 o simplement M) és una varietat matemàtica de quatre dimensions, un model d'espaitemps que resulta molt adequat per a la formulació de teoria especial de la relativitat d'Einstein.

Nou!!: Massa і Espai de Minkowski · Veure més »

Experiment

Tot infant du a terme experiments rudimentaris per aprendre com funciona el món. Un experiment és un procediment ordenat que es du a terme amb l'objectiu de verificar, refutar o establir la validesa d'una hipòtesi relacionada amb un determinat fenomen.

Nou!!: Massa і Experiment · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Massa і Física · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Massa і Física de partícules · Veure més »

Física nuclear

La física nuclear és la branca de la física que estudia les propietats i el comportament dels nuclis atòmics.

Nou!!: Massa і Física nuclear · Veure més »

Flaix

301x301px 300x300px Un flaix és un aparell que emet polsos de llum de breu duració però molt forts, com si fossin llampecs.

Nou!!: Massa і Flaix · Veure més »

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Nou!!: Massa і Força · Veure més »

Força centrífuga

Força centrífuga és la que tendeix a allunyar els objectes del centre de rotació mitjançant la velocitat tangencial, perpendicular al radi, en un moviment circular.

Nou!!: Massa і Força centrífuga · Veure més »

Fotó

|mean_lifetime.

Nou!!: Massa і Fotó · Veure més »

Frank Wilczek

Frank Wilczek (Mineola, EUA, 1951) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.

Nou!!: Massa і Frank Wilczek · Veure més »

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Nou!!: Massa і Freqüència · Veure més »

Fricció

Bloc en repòs A la física o enginyeria es defineix com fregament o fricció a la resistència que s'oposa a la rotació o al lliscament d'un cos sobre un altre, o també a la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.

Nou!!: Massa і Fricció · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Massa і Fusió nuclear · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Massa і Galileo Galilei · Veure més »

Gram

El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).

Nou!!: Massa і Gram · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Massa і Gravetat · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Massa і Heli · Veure més »

Hendrik Lorentz

Hendrik Antoon Lorentz (Arnhem, 18 de juliol de 1853 - Haarlem, 4 de febrer de 1928) fou un físic i matemàtic neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1902.

Nou!!: Massa і Hendrik Lorentz · Veure més »

Henry Cavendish

Henry Cavendish (Niça, 10 d'octubre de 1731 - Londres, 24 de febrer de 1810) fou un físic i químic britànic que treballà en gravitació, electroestàtica i química de l'aigua i de l'aire.

Nou!!: Massa і Henry Cavendish · Veure més »

Inèrcia

En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment.

Nou!!: Massa і Inèrcia · Veure més »

Integral el·líptica

Una integral el·líptica és una integral de la forma: \int\, dx o de forma alternativa com: \int on A, B, C i D són polinomis En x i S és un polinomi de grau 3 o 4.

Nou!!: Massa і Integral el·líptica · Veure més »

Intensitat del camp gravitatori

Variació de l'acceleració de la gravetat en funció de la distància a la superfície de la Terra. La intensitat del camp gravitatori, acceleració de la gravetat o, simplement, gravetat, és la força gravitatòria específica que actua sobre un cos en el camp gravitatori d'un altre, és a dir, com la força gravitatòria per unitat de massa del cos que l'experimenta.

Nou!!: Massa і Intensitat del camp gravitatori · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Massa і Isaac Newton · Veure més »

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Nou!!: Massa і Latitud · Veure més »

Llei de conservació de la massa

Antoine Laurent Lavoisier La llei de conservació de la massa diu: Aquesta llei fou enunciada pel químic francès Antoine L. Lavoisier, que és considerat el pare de la química moderna per les seves contribucions en aquest camp.

Nou!!: Massa і Llei de conservació de la massa · Veure més »

Lleis de Newton

Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica'' Les lleis del moviment o d'inèrcia de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.

Nou!!: Massa і Lleis de Newton · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Massa і Lluna · Veure més »

Loránd Eötvös

El baró Loránd Eötvös de Vásárosnamény (Buda, 27 de juliol de 1848 – Budapest, 8 d'abril de 1919), va ser un físic hongarès.

Nou!!: Massa і Loránd Eötvös · Veure més »

Magnitud física

Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.

Nou!!: Massa і Magnitud física · Veure més »

Massa en repòs

'''l'altra''' presenta massa. La massa en repòs, massa invariant, o massa intrínseca és la mesura de la massa d'un cos que és constant per a qualsevol sistema de referència, per això es defineix com invariant.

Nou!!: Massa і Massa en repòs · Veure més »

Matèria

La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecta a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.

Nou!!: Massa і Matèria · Veure més »

Max Planck

Max Karl Ernst Ludwig Planck (Kiel, Alemanya, 23 d'abril de 1858 - Göttingen, Alemanya, 4 d'octubre de 1947) fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del segle XX, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.

Nou!!: Massa і Max Planck · Veure més »

Mecànica

Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.

Nou!!: Massa і Mecànica · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Massa і Mecànica clàssica · Veure més »

Moviment

Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).

Nou!!: Massa і Moviment · Veure més »

Núclid

Un núclid és una espècie nuclear que es caracteritza pel seu nombre atòmic Z i el seu nombre màssic A o, el que és equivalent, pel seu nombre de protons i el seu nombre de neutrons.

Nou!!: Massa і Núclid · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental amb espín 1/2 (com que té espín semienter, es tracta d'un fermió) i sense càrrega elèctrica ni color.

Nou!!: Massa і Neutrí · Veure més »

Neutró

El neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Massa і Neutró · Veure més »

Newton (unitat)

El newton és una unitat derivada de força del SI.

Nou!!: Massa і Newton (unitat) · Veure més »

Nivell mitjà del mar

Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. thumb El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).

Nou!!: Massa і Nivell mitjà del mar · Veure més »

Nucleó

Un nucleó és qualsevol de les partícules (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.

Nou!!: Massa і Nucleó · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum relativament molt petit.

Nou!!: Massa і Nucli atòmic · Veure més »

Ordres de magnitud de massa

Aquesta és una llista d'ordres de magnitud de massa.

Nou!!: Massa і Ordres de magnitud de massa · Veure més »

Parell de forces

Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, parell de forces o parell, també anomenat moment de força o moment és una magnitud vectorial que, en general, és el producte vectorial entre una força i una distància.

Nou!!: Massa і Parell de forces · Veure més »

Pèndol

Trajectòria d'un pèndol simple amb la descomposició de forces Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.

Nou!!: Massa і Pèndol · Veure més »

PDF

PDF (acrònim en anglès de Portable Document Format, Format de Document Portàtil) és un format de fitxer desenvolupat per l'empresa Adobe com a fitxer contenidor de documents, independentment del programari, maquinari o sistema operatiu utilitzat.

Nou!!: Massa і PDF · Veure més »

Període

* En física, període d'oscil·lació.

Nou!!: Massa і Període · Veure més »

Pes

En física, el pes és una mesura de la força amb la qual la Terra atreu a qualsevol objecte en la direcció de la vertical, a causa de la gravetat.

Nou!!: Massa і Pes · Veure més »

Puça

Les puces, pulces o sifonàpters (Siphonaptera, del grec siphōn, "tub", a, "no" i pteron, "ala") són un ordre d'insectes endopterigots ectoparàsits de mamífers i aus.

Nou!!: Massa і Puça · Veure més »

Quadrivector

Un quadrivector és un vector d'un espai vectorial real de quatre dimensions, anomenat espai de Minkowski, les components del qual es transformen igual que les coordenades espacials i temporals (t, x, y, z) sota rotacions espacials i canvis d'un sistema de referència inercial a un altre.

Nou!!: Massa і Quadrivector · Veure més »

Quantitat

La quantitat és el que resulta d'una mesura (d'una magnitud) i s'expressa amb nombres.

Nou!!: Massa і Quantitat · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Nou!!: Massa і Quantitat de moviment · Veure més »

Química

La química és la branca de la física que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Massa і Química · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional (SI).

Nou!!: Massa і Quilogram · Veure més »

Quilopond

El quilopond (símbol kp), també anomenat freqüentement quilogram-força (símbol kgf), és una antiga unitat de força que es defineix com aquella força que imparteix una acceleració gravitatòria normal/estàndard (9,80665 m/s2 o 32,184 peus/s2) a la massa d'un quilogram.

Nou!!: Massa і Quilopond · Veure més »

Reacció nuclear

Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dóna dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.

Nou!!: Massa і Reacció nuclear · Veure més »

Reacció química

Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Nou!!: Massa і Reacció química · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Nou!!: Massa і Relativitat especial · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Massa і Relativitat general · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Massa і Segle XIX · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Massa і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Massa і Segle XX · Veure més »

Sistema CGS

El sistema CGS és un sistema d'unitats basat en el centímetre, el gram i el segon.

Nou!!: Massa і Sistema CGS · Veure més »

Sistema Internacional d'Unitats

Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.

Nou!!: Massa і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Massa і Sol · Veure més »

Temps

Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.

Nou!!: Massa і Temps · Veure més »

Tensor

Un tensor de segon ordre, en tres dimensions. En matemàtiques, un tensor és certa classe d'entitat algebraica de diverses components, que generalitza els conceptes d'escalar, vector i matriu d'una manera que sigui independent de qualsevol sistema de coordenades escollit.

Nou!!: Massa і Tensor · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Massa і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Nou!!: Massa і Teoria quàntica de camps · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Massa і Terra · Veure més »

Triti

El triti, T o 3H és un dels isòtops de l'hidrogen.

Nou!!: Massa і Triti · Veure més »

Unitat natural

En física, les unitats naturals (un) són unitats de mesura definides en termes de constants físiques universals, a fi que algunes constants físiques triades tinguen el valor d'1 quan s'expressa en termes d'un conjunt particular de la unitat natural.

Nou!!: Massa і Unitat natural · Veure més »

Unitats de Planck

Les unitats de Planck són un sistema d'unitats que va ser proposat pel físic alemany Max Planck el 1899.

Nou!!: Massa і Unitats de Planck · Veure més »

Univers

L'univers és la totalitat del continu espaitemps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia que conté.

Nou!!: Massa і Univers · Veure més »

Velocitat

En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.

Nou!!: Massa і Velocitat · Veure més »

Velocitat angular

La velocitat angular es representa per la lletra grega \omega \. El seu mòdul indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotació. Per facilitar els càlculs normalment es treballa a escala, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotació, i es representa amb una fletxa giratòria. La velocitat angular, també anomenada velocitat de rotació, i de vegades pulsació o freqüència angular, està compresa en el concepte general de velocitat o variació d'una magnitud, en aquest cas la mesura d'un angle, amb el temps.

Nou!!: Massa і Velocitat angular · Veure més »

Velocitat de la llum

La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.

Nou!!: Massa і Velocitat de la llum · Veure més »

Volum

El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.

Nou!!: Massa і Volum · Veure més »

Wilhelm Wien

Wilhelm Carl Werner Otto Fritz Franz Wien (Fischhausen, Prússia, 1864 - Munic, Alemanya, 1928) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1911.

Nou!!: Massa і Wilhelm Wien · Veure més »

Zero

El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.

Nou!!: Massa і Zero · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Massa і 1895 · Veure més »

1899

;Països catalans.

Nou!!: Massa і 1899 · Veure més »

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Massa і 1986 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Densitat de massa, Massa (física), Massa gravitacional, Unitat de massa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »