Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

388 les relacions: Agricultura, Akrotiri i Dekélia, Al-Àndalus, Alacant, Albanès, Albània, Alemany, Alemanya, Alfabet, Alfabet ciríl·lic, Alfabet grec, Alfabet llatí, Almeria, Alps, Alps Escandinaus, Amèrica, Amsterdam, Andorra, Andorra la Vella, Anglaterra, Anglès, Ankara, Antilles Neerlandeses, Anys obscurs, Apenins, Aragonès, Arbust, Aridesa, Armènia, Armeni, Aruba, Astanà, Asturlleonès, Atenes, Avet, Avortament, Azerbaidjan, Àfrica, Àsia, Àustria, Bakú, Balcans, Banc Central Europeu, Basc, Bèlgica, Bòsfor, Bòsnia i Hercegovina, Búlgar, Bedoll, Belgrad, ..., Berlín, Berna, Bielorús, Bielorússia, Bosc mediterrani, Boscos d'Europa, Boscos temperats de frondoses mixtos, Bosnià, Bou, Bratislava, Bretó, Brusseŀles, Bucarest, Budapest, Bulgària, Caiguda del mur de Berlín, Campione d'Italia, Capital, Capitalisme, Carpats, Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, Castellà, Català, Catarisme, Caucas, Cítric, Còrnic, Còrsega, Chișinău, Chrétien de Troyes, Ciutat de San Marino, Ciutat del Vaticà, Cligès, Clima atlàntic, Clima continental, Clima d'Europa, Clima mediterrani, Clima temperat, Comerç, Comunisme, Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea, Consell d'Europa, Consell Europeu, Constantinoble, Continent, Copenhaguen, Costa, Creta, Crisi dels refugiats a Europa, Cristianisme, Criteris de convergència, Criteris de Copenhaguen, Croades, Croat (llengua), Croàcia, Danès, Danubi, Dardanels, Déu, Democràcia, Dinamarca, Divisòria d'aigües, Dnièper, Dnièster, Drets humans, Dublín, Emigració, Era de l'exploració, Erevan, Eric Hobsbawm, Escandinàvia, Escola dels Annales, Eslovac, Eslovàquia, Eslovè, Eslovènia, Espai Econòmic Europeu, Espanya, Esperanto, Estació humida, Estació seca, Estat, Estat de dret, Estònia, Estepa (geografia), Estocolm, Estonià, Estret de Gibraltar, Euràsia, Euro, Europa (filla d'Agenor), Europa (província romana), Europa de l'Est, Europa del Nord, Europa del Sud, Europa Occidental, Eutanàsia, Fenícia, Feroès, Figa, Financial Times, Finès, Finlàndia, Flor, Florí d'Aruba, Florí de les Antilles Neerlandeses, França, Franc CFP, Franc suís, Francès, Frisó, Fulla, Gaèlic escocès, Gaèlic irlandès, Gaèlic manx, Gal·lès, Gallec, Geòrgia, Geologia, Gran Bretanya, Grècia, Grec, Grec antic, Groenlàndia, Guerra Freda, Gulf Stream, Haplogrups mitocondrials humans, Hèlsinki, Hemisferi nord, Home de Cromanyó, Home de Neandertal, Homer, Hongarès, Hongria, Humà, Idioma, Ido, Illa, Illes Balears, Illes Fèroe, Immigració, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Imperi Romà, Indústria, Interlingua, Islam, Islandès, Islàndia, Italià, Itàlia, Judaisme, Kazakhstan, Kazakhstan europeu, Kíev, Kosovo, La Valletta, Ladí, Letònia, Letó, Liechtenstein, Liquen, Lisboa, Lituà, Lituània, Ljubljana, Llac Làdoga, Llatí, Llengües caucàsiques, Llengües d'Europa, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llengües romàniques, Llengües sami, Llengües uralianes, Llengua minoritària, Londres, Lucien Febvre, Luxemburg, Lycium, Macedònic, Madrid, Maltès, Mar Càspia, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mar Negra, Marc Bloch, Màlaga, Mònaco, Mercat comú, Microestats europeus, Minos, Minsk, Moldàvia, Moneda, Montenegro, Moscou, Muntanya, Napoleó Bonaparte, Neerlandès, Neu, Nicòsia, Noruec, Noruega, Nou Món, Occità, Oceania, Oceà Atlàntic, Oceà Àrtic, Oliva, Om, Onega, Orde de Cluny, Organització de les Nacions Unides, Oslo, País, Països Baixos, Pangea, París, Península Ibèrica, Pi (arbre), Pinòpsids, Pirineus, Pluja àcida, Població mundial, Podgorica, Polònia, Polonès, Portugal, Portuguès, Praga, Prat, Prat alpí, Primera Guerra Mundial, Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, Quilòmetre quadrat, Raïm, Radamant, Rússia, Reforma gregoriana, Regne dels Països Baixos, Regne Unit, Religió, Renaixement, República d'Irlanda, República de Macedònia, República de Malta, República de Moldàvia, República Txeca, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Reykjavík, Riga, Rin, Riu Don, Riu Petxora, Roma, Romanès, Romania, Romanx, Roure, Rus, Sacre Imperi Romanogermànic, San Marino, Sarajevo, Sard, Sardenya, Sarpedó, Sèrbia, Sòrab, Segle XV, Segle XVIII, Segona Guerra Mundial, Selva nebulosa, Semidesert, Serbi, Serbocroat, Serralada, Sevilla, Sicília, Skopje, Sofia, Suècia, Suïssa, Suec, Supercontinent, Taigà, Tallinn, Taxa de natalitat, Tbilissi, Terra, Territori, Tirana, Tractat de Maastricht, Tractat de reforma institucional de la Unió Europea, Tractat internacional, Translatio imperii, Translatio studii, Trebisonda, Tundra, Turc, Turquia, Txec, Ucraïna, Ucraïnès, Unió Europea, Ural, Urals, Vaduz, Varsòvia, Vassili Tatísxev, Vílnius, Vístula, Vegetació d'Europa, Viena, Volapük, Volga, Xipre, Zagreb, Zeus, Zona euro, 1 de gener, 1453, 1461, 1999, 2000, 2001, 2002, 2008, 2009, 2010, 2011, 2014, 28 d'abril. Ampliar l'índex (338 més) »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Europa і Agricultura · Veure més »

Akrotiri i Dekélia

Situació a l'illa de Xipre d'Akrotiri (al sud) i Dekélia (a l'est) Akrotiri i Dekélia (en anglès:Akrotiri and Dhekelia, en grec: Ακρωτήρι και Δεκέλεια) són dues bases militars sobiranes del Regne Unit a l'illa de Xipre, que antigament era una colònia britànica.

Nou!!: Europa і Akrotiri i Dekélia · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Europa і Al-Àndalus · Veure més »

Alacant

Alacant és un municipi del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Europa і Alacant · Veure més »

Albanès

Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees, l'única que queda de la branca il·lírica.

Nou!!: Europa і Albanès · Veure més »

Albània

Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.

Nou!!: Europa і Albània · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Europa і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Europa і Alemanya · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Europa і Alfabet · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

Alfabet ciríl·lic i altres alfabets llengua.

Nou!!: Europa і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Europa і Alfabet grec · Veure més »

Alfabet llatí

Distribució mundial de l'alfabet llatí:* En verd fosc, les àrees on és l'única forma d'escriptura. * En verd clar, els països on coexisteix amb altres formes d'escriptura. Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Europa і Alfabet llatí · Veure més »

Almeria

Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.

Nou!!: Europa і Almeria · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Europa і Alps · Veure més »

Alps Escandinaus

Els Alps Escandinaus són una serralada que s'estén al llarg de la costa occidental de la península Escandinava.

Nou!!: Europa і Alps Escandinaus · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Europa і Amèrica · Veure més »

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (si bé la seu del govern n'és a la Haia).

Nou!!: Europa і Amsterdam · Veure més »

Andorra

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Europa і Andorra · Veure més »

Andorra la Vella

Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.

Nou!!: Europa і Andorra la Vella · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Europa і Anglaterra · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Europa і Anglès · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Europa і Ankara · Veure més »

Antilles Neerlandeses

Les Antilles Neerlandeses van ser un conjunt d'illes situades al mar del Carib que formen part de l'arxipèlag de les Antilles i que, juntament amb Aruba i els Països Baixos constituïen el Regne dels Països Baixos.

Nou!!: Europa і Antilles Neerlandeses · Veure més »

Anys obscurs

Anys obscurs o edat fosca, en la historiografia europea, és el període que tradicionalment inclou de la caiguda de l'Imperi Romà el 476 a l'any 1000.

Nou!!: Europa і Anys obscurs · Veure més »

Apenins

Subdivisions segons la latitud. Els Apenins (en italià Appennini) són una cadena muntanyosa que recorre Itàlia de nord a sud amb una longitud aproximada d'uns 1.000 km.

Nou!!: Europa і Apenins · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Europa і Aragonès · Veure més »

Arbust

La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.

Nou!!: Europa і Arbust · Veure més »

Aridesa

Mapa de climes del món:██ Climes hiperàrids i àrids L'aridesa és la característica que presenta, respecte a la humitat, una zona terrestre afectada per un clima amb precipitacions escasses o gairebé nul·les.

Nou!!: Europa і Aridesa · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Europa і Armènia · Veure més »

Armeni

L'armeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.

Nou!!: Europa і Armeni · Veure més »

Aruba

Aruba és una illa del Carib situada 10 quilòmetres al nord de la península de Paraguaná (Veneçuela), part del Regne dels Països Baixos.

Nou!!: Europa і Aruba · Veure més »

Astanà

Astanà (en kazakh i rus Астана) és, des del 1998, la capital del Kazakhstan.

Nou!!: Europa і Astanà · Veure més »

Asturlleonès

Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també per diversos glotònims com asturià (asturianu) o lleonès (llionés).

Nou!!: Europa і Asturlleonès · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Europa і Atenes · Veure més »

Avet

Fulles d'''Abies grandis'' Pinyes ''Abies alba'' Els avets (Abies) són un gènere de plantes coníferes de la família de les pinàcies (Pinaceae) que comprèn de 45 a 55 espècies.

Nou!!: Europa і Avet · Veure més »

Avortament

Lavortament és un terme mèdic per designar la interrupció de l'embaràs per l'expulsió del fetus abans que aquest sigui viable entre les 20 i les 28 setmanes.

Nou!!: Europa і Avortament · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Europa і Azerbaidjan · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Europa і Àfrica · Veure més »

Àsia

LÀsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Europa і Àsia · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Europa і Àustria · Veure més »

Bakú

Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.

Nou!!: Europa і Bakú · Veure més »

Balcans

Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).

Nou!!: Europa і Balcans · Veure més »

Banc Central Europeu

El Banc Central Europeu (BCE, o ECB en anglès; en francès: Banque centrale européenne) és el banc central de l'eurozona i és responsable de la política monetària dels països que participen de la unió monetària i comparteixen l'euro com a moneda única.

Nou!!: Europa і Banc Central Europeu · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Europa і Basc · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Europa і Bèlgica · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment "l'Estret" o "l'Estret d'Istanbul") és un estret que separa la part europea de Turquia (la Rumèlia) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Nou!!: Europa і Bòsfor · Veure més »

Bòsnia i Hercegovina

Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.

Nou!!: Europa і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »

Búlgar

El búlgar, български bǎlgarski, pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, de la seva branca meridional juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda molts consideren un dialecte del búlgar.

Nou!!: Europa і Búlgar · Veure més »

Bedoll

Els bedolls o beços són les plantes del gènere Betula, de plantes amb flor dins la família de les betulàcies.

Nou!!: Europa і Bedoll · Veure més »

Belgrad

Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.

Nou!!: Europa і Belgrad · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Europa і Berlín · Veure més »

Berna

Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.

Nou!!: Europa і Berna · Veure més »

Bielorús

El bielorús o bielarussenc (Беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Bielorússia i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Bielorússia, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).

Nou!!: Europa і Bielorús · Veure més »

Bielorússia

Belarús (en belarús: Белару́сь, transcrit: Biełarúś), tradicionalment esmentada en català com a Bielorússia és una república de l'Europa oriental.

Nou!!: Europa і Bielorússia · Veure més »

Bosc mediterrani

Boscos, bosquets i matollars mediterranis és un bioma terrestre temperat, caracteritzat pels estius calents i secs i hiverns plujosos.

Nou!!: Europa і Bosc mediterrani · Veure més »

Boscos d'Europa

Els boscos d'Europa són rics i variats.

Nou!!: Europa і Boscos d'Europa · Veure més »

Boscos temperats de frondoses mixtos

Bosc temperat de frondoses a Yunnan, sud-oest de la Xina. Boscos temperats de frondoses mixtos o simplement boscos caducifolis temperats és un bioma de zones temperades i humides.

Nou!!: Europa і Boscos temperats de frondoses mixtos · Veure més »

Bosnià

El bosnià (bosanski jezik / босански језик) és una llengua eslava meridional, nadiua en els naturals de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Europa і Bosnià · Veure més »

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Nou!!: Europa і Bou · Veure més »

Bratislava

right Bratislava (en eslovac; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país.

Nou!!: Europa і Bratislava · Veure més »

Bretó

El bretó és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a França.

Nou!!: Europa і Bretó · Veure més »

Brusseŀles

Brusseŀles (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Nou!!: Europa і Brusseŀles · Veure més »

Bucarest

Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.

Nou!!: Europa і Bucarest · Veure més »

Budapest

Budapest és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Nou!!: Europa і Budapest · Veure més »

Bulgària

Bulgària (en búlgar България, Balgària) és una república de l'est d'Europa, a la Península Balcànica, limita amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia a l'oest, Grècia i Turquia al sud i la mar Negra a l'est.

Nou!!: Europa і Bulgària · Veure més »

Caiguda del mur de Berlín

Alemanys damunt el mur el 1989; es començaria a enderrocar l'endemà. La caiguda del mur de Berlín és l'esdeveniment que marca de forma material la fi d'un període d'aïllament de l'Alemanya Oriental.

Nou!!: Europa і Caiguda del mur de Berlín · Veure més »

Campione d'Italia

Campione d'Italia (en llengua Llombarda Campion, és una comuna italiana, a la província de Como, regió de Llombardia, a la vora del llac de Lugano. El poble és conegut pel fet que opera un famós casino establert abans de la Segona Guerra Mundial i que és operat sota unes normes menys estrictes que les existents, tant a Itàlia com a Suïssa.

Nou!!: Europa і Campione d'Italia · Veure més »

Cap d'any

El cap d'any és el dia en què comença un nou any civil i en el qual s'incrementa el compte d'anys.

Nou!!: Europa і Cap d'any · Veure més »

Capital

Estats en què la capital no és la ciutat més gran En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Europa і Capital · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Europa і Capitalisme · Veure més »

Carpats

Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el líman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en romanès Carpaţi; en polonès, txec i eslovac Karpaty; en ucraïnès Карпати, transcrit: Karpaty; en serbi Карпати, Karpati; en alemany Karpaten; en hongarès Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.

Nou!!: Europa і Carpats · Veure més »

Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries

Membres posteriors. Distribuició aproximada de les llengües parlades actualment a Europa. El verd fosc, els membres que han signat i ratificat la Carta, en verd clar els membres que l'han signat però no l'han ratificat, en blanc els que ni l'han signat ni ratificat La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és un tractat europeu (CETS 148) adoptat a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa.

Nou!!: Europa і Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Europa і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Europa і Català · Veure més »

Catarisme

Creu de Tolosa. El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa.

Nou!!: Europa і Catarisme · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Europa і Caucas · Veure més »

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 5 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les Ruteàcees.

Nou!!: Europa і Cítric · Veure més »

Còrnic

El còrnic (en còrnic: Kernewek o Kernowek. IPA) és una llengua cèltica originària de Cornualla (en còrnic: Kernow) que, conjuntament amb el bretó i el gal·lès, forma la branca britònica o celta 'p'.

Nou!!: Europa і Còrnic · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Europa і Còrsega · Veure més »

Chișinău

Chișinău (nom romanès, pronunciat i escrit Кишинэу en alfabet ciríl·lic moldau; en rus Кишинёв, Kixiniov) és la capital de la República de Moldàvia.

Nou!!: Europa і Chișinău · Veure més »

Chrétien de Troyes

Chrétien de Troyes (1135-1190, dates probables) va ser un dels primers autors importants de la literatura francesa.

Nou!!: Europa і Chrétien de Troyes · Veure més »

Cicle de Nadal

El Cicle de Nadal és un període al voltant de la festa del Nadal, que comprèn des de la Festa de Sant Nicolau, el 6 de desembre, fins a la Candelera, el 2 de febrer, el dia que tradicionalment es desfà el pessebre.

Nou!!: Europa і Cicle de Nadal · Veure més »

Ciutat de San Marino

Els nou "castelli" de San Marino. Ciutat de San Marino:''via Santa Croce i via Salita alla Roca''. La Ciutat de San Marino (Città di San Marino en italià), coneguda també com a San Marino, és la capital de la República de San Marino i està situada sobre el mont Titano.

Nou!!: Europa і Ciutat de San Marino · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Europa і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Cligès

Cligès és un romanç escrit per Chrétien de Troyes a finals del segle XII.

Nou!!: Europa і Cligès · Veure més »

Clima atlàntic

Clima atlàntic El clima atlàntic o clima oceànic és un tipus de clima que pertany a la zona temperada, que es caracteritza per hiverns suaus i plujosos i estius frescos i relativament humits.

Nou!!: Europa і Clima atlàntic · Veure més »

Clima continental

Clima continental humit La continentalitat és una característica del clima, que consisteix en una gran diferència entre les temperatures d'hivern i les de l'estiu.

Nou!!: Europa і Clima continental · Veure més »

Clima d'Europa

Clima d'Europa segons la classificació climàtica de Köppen. Estepa seca El climat d'Europa és de naturalesa temperada i continental amb un clima marítim que predomina a les costes occidentals i un clima mediterrani al sud.

Nou!!: Europa і Clima d'Europa · Veure més »

Clima mediterrani

Zones considerades de clima mediterrani (en morat) Les zones de clima mediterrani segons la classificació climàtica de Köppen El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Nou!!: Europa і Clima mediterrani · Veure més »

Clima temperat

Mapa de les àrees de clima temperat del món (en verd) Extensió de les dues zones temperades del món (en rosa) Àrees o regions de clima temperat del món segons la classificació climàtica de Köppen. El clima temperat és el tipus de clima intermedi entre el clima subtropical o mediterrani i el clima fred o subàrtic.

Nou!!: Europa і Clima temperat · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Europa і Comerç · Veure més »

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta de la societat, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Nou!!: Europa і Comunisme · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra i els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Europa і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Comunitat Europea

Comunitat Europea o Comunitats Europees són denominacions amb què hom indica un conjunt d'organitzacions creades entre els països de la Unió Europea per assolir la integració progressiva de les seves economies.

Nou!!: Europa і Comunitat Europea · Veure més »

Consell d'Europa

El Consell d'Europa és una organització internacional que s'estableix pel Tractat de Londres de 1949 i que avui en dia engloba a 47 països d'Europa, i té 5 estats com observadors (el Vaticà, Estats Units, Canadà, Japó i Mèxic).

Nou!!: Europa і Consell d'Europa · Veure més »

Consell Europeu

El Consell Europeu és una cimera de caràcter intergovernamental conformada pels caps d'estat o de govern dels Estats membres de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Europa і Consell Europeu · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Europa і Constantinoble · Veure més »

Continent

Animació on s'aprecien els diferents criteris de classificació dels continents utilitzats arreu del món. Segons el criteri Euràsia es pot dividir en Europa i Àsia o Amèrica es pot separar en Amèrica del Nord i Amèrica del Sud. Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.

Nou!!: Europa і Continent · Veure més »

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Nou!!: Europa і Copenhaguen · Veure més »

Costa

Costa rocosa de l'Oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar conformant un espai singular de relleu.

Nou!!: Europa і Costa · Veure més »

Creta

Creta (grec Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.

Nou!!: Europa і Creta · Veure més »

Crisi dels refugiats a Europa

sense dades La crisi dels refugiats a Europa o «crisi migratòria» és com s'anomena a la situació humanitària dels països europeus com a conseqüència de l'increment del flux descontrolat de refugiats de la dècada del 2010.

Nou!!: Europa і Crisi dels refugiats a Europa · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Europa і Cristianisme · Veure més »

Criteris de convergència

Els criteris de convergència, o els criteris de Maastricht, són els requisits que han de complir els estats pertanyents a la Unió Europea per ser admesos dins de l'Eurozona, i conseqüentment, per participar en l'Eurosistema.

Nou!!: Europa і Criteris de convergència · Veure més »

Criteris de Copenhaguen

Els criteris de Copenhaguen són les regles que defineixen si un país és elegible per esdevenir membre de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Europa і Criteris de Copenhaguen · Veure més »

Croades

Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.

Nou!!: Europa і Croades · Veure més »

Croat (llengua)

El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.

Nou!!: Europa і Croat (llengua) · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Europa і Croàcia · Veure més »

Danès

El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.

Nou!!: Europa і Danès · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Europa і Danubi · Veure més »

Dardanels

Els Dardanels. Els Dardanels (en turc Çanakkale Boğazı), abans anomenats Hel·lespont, són un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.

Nou!!: Europa і Dardanels · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Europa і Déu · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Nou!!: Europa і Democràcia · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark) és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Faroe.

Nou!!: Europa і Dinamarca · Veure més »

Divisòria d'aigües

Una divisòria d'aigües, en llatí divortium aquarum, és la línia imaginària que fa la frontera hidrogràfica entre dues conques hidrogràfiques.

Nou!!: Europa і Divisòria d'aigües · Veure més »

Dnièper

El Dnièper, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.

Nou!!: Europa і Dnièper · Veure més »

Dnièster

El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dnestr; en grec antic Τύρας, Tyras, derivat d'una paraula escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.

Nou!!: Europa і Dnièster · Veure més »

Drets humans

Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.

Nou!!: Europa і Drets humans · Veure més »

Dublín

Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.

Nou!!: Europa і Dublín · Veure més »

Emigració

L'emigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional).

Nou!!: Europa і Emigració · Veure més »

Era de l'exploració

Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el segle XV i que va continuar fins al segle XVII, durant el qual els vaixells europeus van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.

Nou!!: Europa і Era de l'exploració · Veure més »

Erevan

Erevan (en armeni Երեվան o Երևան;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni; turc Revan, abans Rewan o Eriwan) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.

Nou!!: Europa і Erevan · Veure més »

Eric Hobsbawm

Eric John Ernest Hobsbawm CH FBA FRSL (Alexandria, Sultanat d'Egipte, Imperi Britànic, 9 de juny de 1917- Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1 d'octubre de 2012) fou un historiador marxista, professor d'història contemporània, economia i política, pensador, editor i crític musical britànic.

Nou!!: Europa і Eric Hobsbawm · Veure més »

Escandinàvia

Mapa d'Escandinàvia i de l'Europa del Nord Escandinàvia a l'hivern, per gentilesa de la NASA Escandinàvia és una regió del nord d'Europa.

Nou!!: Europa і Escandinàvia · Veure més »

Escola dels Annales

L'escola dels Annales (en francès: École des Annales) és un grup d'historiadors associats amb un estil d'historiografia desenvolupada per historiadors francesos al segle XX en la història social.

Nou!!: Europa і Escola dels Annales · Veure més »

Eslovac

L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.

Nou!!: Europa і Eslovac · Veure més »

Eslovàquia

Eslovàquia, oficialment la República Eslovaca (eslovac), és una república de l'Europa central, sense accés al mar.

Nou!!: Europa і Eslovàquia · Veure més »

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Nou!!: Europa і Eslovè · Veure més »

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Europa і Eslovènia · Veure més »

Espai Econòmic Europeu

L'Espai Econòmic Europeu L'Espai Econòmic Europeu (EEE) fou establert l'1 de gener de 1994 en un acord entre els estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) i tots els estats membres de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Europa і Espai Econòmic Europeu · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Europa і Espanya · Veure més »

Esperanto

Lesperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès Ludwik Lejzer Zamenhof,Els prenoms de Zamenhof varien segons la llengua de referència: hom trobarà igualment Ludwik Łazarz en polonès, Eliezer Lewi en hebreu o Ludoviko Lazaro en esperanto.

Nou!!: Europa і Esperanto · Veure més »

Estació humida

A Vila Luso (Angola), l'estació humida està marcada en blau L'estació humida, o estació de les pluges, és l'època de l'any, abastant un o més mesos, en la qual, en un lloc determinat, hi cau la majoria de la precipitació anual.

Nou!!: Europa і Estació humida · Veure més »

Estació seca

Vista del riu Niger en l'estació seca a (Bamako, Mali) Lestació seca és un terme de la climatologia usat en contraposició al d'estació humida que presenten els climes tropicals entre els 15 i 25 º de latitud (Nord i Sud).

Nou!!: Europa і Estació seca · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Europa і Estat · Veure més »

Estat de dret

L'estat de dret és un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicació de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.

Nou!!: Europa і Estat de dret · Veure més »

Estònia

La República d'Estònia (estonià: Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Nou!!: Europa і Estònia · Veure més »

Estepa (geografia)

Estepa a l'Oest del Kazakhstan Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.

Nou!!: Europa і Estepa (geografia) · Veure més »

Estocolm

Estocolm (en suec Stockholm) és la capital del Regne de Suècia i la més gran de les capitals escandinaves.

Nou!!: Europa і Estocolm · Veure més »

Estonià

Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.

Nou!!: Europa і Estonià · Veure més »

Estret de Gibraltar

L'estret de Gibraltar (en àrab مضيق جبل طارق, Madiq Jabal Tàriq; en espanyol Estrecho de Gibraltar) és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Europa і Estret de Gibraltar · Veure més »

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Nou!!: Europa і Euràsia · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol:€) és la unitat monetària de dinou dels vint-i-vuit estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: Europa і Euro · Veure més »

Europa (filla d'Agenor)

El rapte d'Europa, segons l'artista holandès Frank Waaldijk Europa (grec antic: Εὐρώπη Europe), segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.

Nou!!: Europa і Europa (filla d'Agenor) · Veure més »

Europa (província romana)

Mapa de la província romana d'Europa Europa fou una província romana formada el 294 en la reorganització de Dioclecià.

Nou!!: Europa і Europa (província romana) · Veure més »

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Europa і Europa de l'Est · Veure més »

Europa del Nord

Europa del Nord Europa del Nord és la part septentrional del continent europeu.

Nou!!: Europa і Europa del Nord · Veure més »

Europa del Sud

Europa del Sud és la regió meridional del continent europeu.

Nou!!: Europa і Europa del Sud · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa Occidental Europa - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'Occidental i una altra d'Oriental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Europa і Europa Occidental · Veure més »

Eutanàsia

L'eutanàsia (del grec euthanasia, 'bona mort') és la mort indolora i provocada a persones que decideixen per una raó personal que no volen continuar vivint.

Nou!!: Europa і Eutanàsia · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Europa і Fenícia · Veure més »

Feroès

El feroès o feroés és una llengua escandinava occidental parlada a les Illes Fèroe pel poble feroès.

Nou!!: Europa і Feroès · Veure més »

Figa

Figues. La figa és el fruit de la figuera.

Nou!!: Europa і Figa · Veure més »

Financial Times

El Financial Times és un diari internacional d'economia.

Nou!!: Europa і Financial Times · Veure més »

Finès

El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.

Nou!!: Europa і Finès · Veure més »

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Nou!!: Europa і Finlàndia · Veure més »

Flor

Parts de la flor Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfites o fanerògames.

Nou!!: Europa і Flor · Veure més »

Florí d'Aruba

El florí d'Aruba (en neerlandès Arubaanse florin o, simplement, florin) és la moneda d'Aruba, territori d'ultramar del Regne dels Països Baixos.

Nou!!: Europa і Florí d'Aruba · Veure més »

Florí de les Antilles Neerlandeses

El florí de les Antilles Neerlandeses (en neerlandès Antilliaanse gulden o, simplement, gulden; en papiamento florin) era la moneda de les Antilles Neerlandeses i, actualment, és la unitat monetària de dues de les cinc illes que en formaven part: Curaçao i Sint Maarten.

Nou!!: Europa і Florí de les Antilles Neerlandeses · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Europa і França · Veure més »

Franc CFP

El franc CFP és la moneda de curs legal als territoris francesos de l'oceà Pacífic: Nova Caledònia, Polinèsia Francesa i Wallis i Futuna.

Nou!!: Europa і Franc CFP · Veure més »

Franc suís

El franc suís és la moneda de curs legal a Suïssa i Liechtenstein.

Nou!!: Europa і Franc suís · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Europa і Francès · Veure més »

Frisó

El frisó (frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.

Nou!!: Europa і Frisó · Veure més »

Fulla

Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.

Nou!!: Europa і Fulla · Veure més »

Gaèlic escocès

El gaèlic escocès o gaèlic escocés, també anomenat Erse o Gàidhlig, i pronunciat (a diferència del gaèlic, o Gaeilge, parlat a Irlanda), és una llengua cèltica parlada a Escòcia, concretament, a les Terres Altes (en gaèlic escocès, A' Ghàidhealtachd), Strathclyde (en gaèlic escocès, Srath Chluaidh) i les illes Hèbrides (en gaèlic escocès, Innse Gall); i també en algunes comunitats de Nova Escòcia (en gaèlic escocès, Alba Nuadh), sobretot a l'Illa del Cap Bretó (en gaèlic escocès, Ceap Breatainn o Eilean Cheap Bhreatainn), al Canadà.

Nou!!: Europa і Gaèlic escocès · Veure més »

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat) és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop de 85.000 persones, predominantment a les regions occidentals rurals de l'illa.

Nou!!: Europa і Gaèlic irlandès · Veure més »

Gaèlic manx

El manx, o gaèlic manx (gaelg vanninagh), és una llengua celta originària de l'illa de Man, un petit país cèltic que avui constitueix una dependència autogovernada de la corona britànica que no pertany al Regne Unit.

Nou!!: Europa і Gaèlic manx · Veure més »

Gal·lès

El gal·lès és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que s'estan fent esforços per recuperar-la, ja que és l'idioma cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.

Nou!!: Europa і Gal·lès · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia.

Nou!!: Europa і Gallec · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Europa і Geòrgia · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre d'altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que se solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia va ser Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Europa і Geologia · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Europa і Gran Bretanya · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Europa і Grècia · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Europa і Grec · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Europa і Grec antic · Veure més »

Groenlàndia

Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.

Nou!!: Europa і Groenlàndia · Veure més »

Guerra Freda

Amb el terme Guerra Freda s'al·ludeix a l'enfrontament tàctic entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, després de la Segona Guerra Mundial (1945).

Nou!!: Europa і Guerra Freda · Veure més »

Gulf Stream

Gulf Stream és una població dels Estats Units a l'estat de Florida.

Nou!!: Europa і Gulf Stream · Veure més »

Haplogrups mitocondrials humans

Mapa hipotètic de l'emigració humana basada en l'ADN mitocondrial amb el Pol Nord al centre. Àfrica, que alberga l'inici de la migració, es troba a la part superior esquerra i Amèrica del Sud a l'extrem dret. Els patrons de migració es basen en estudis d'ADN mitocondrial (matrilineal). Les lletres representen els haplogrups mentre que els colors i els números representen milers d'anys abans del present. Els haplogrups mitocondrials humans són haplogrups definits per diferències en l'ADN mitocondrial humà.

Nou!!: Europa і Haplogrups mitocondrials humans · Veure més »

Hèlsinki

Hèlsinki (Helsinki en finès; Helsingfors en suec) és la capital de Finlàndia.

Nou!!: Europa і Hèlsinki · Veure més »

Hemisferi nord

Hemisferi nord vist des del Pol Nord. L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.

Nou!!: Europa і Hemisferi nord · Veure més »

Home de Cromanyó

Crani d'un humà de Cromanyó Els humans de Cromanyó foren les primeres poblacions europees dHomo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys.

Nou!!: Europa і Home de Cromanyó · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal, és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i el Pròxim Orient en el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Europa і Home de Neandertal · Veure més »

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Europa і Homer · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Europa і Hongarès · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Europa і Hongria · Veure més »

Humà

Els humans, éssers humans o homes (Homo sapiens) són primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Europa і Humà · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Europa і Idioma · Veure més »

Ido

Ido és un llenguatge construït, derivat de l'esperanto reformat, creat per ser un idioma auxiliar internacional per a parlants de diversos orígens.

Nou!!: Europa і Ido · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Europa і Illa · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Europa і Illes Balears · Veure més »

Illes Fèroe

Les illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega.

Nou!!: Europa і Illes Fèroe · Veure més »

Immigració

Taxa neta de migració al 2011: positiva (blau), negativa (taronja), estable (verd), sense dades (gris). La immigració és l'entrada a un país o regió per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat o regió.

Nou!!: Europa і Immigració · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Europa і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Europa і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Europa і Imperi Romà · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Europa і Indústria · Veure més »

Interlingua

Interlingua és una llengua auxiliar internacional planificada, publicada inicialment el 1951 per la International Auxiliary Language Association (IALA) com a resultat de 15 anys de treball.

Nou!!: Europa і Interlingua · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Europa і Islam · Veure més »

Islandès

Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.

Nou!!: Europa і Islandès · Veure més »

Islàndia

Islàndia (en islandès: Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.

Nou!!: Europa і Islàndia · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Europa і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Europa і Itàlia · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Europa і Judaisme · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan (kazaχˈstan), oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy; o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Nou!!: Europa і Kazakhstan · Veure més »

Kazakhstan europeu

La part europea del Kazakhstan, a l'oest del riu Ural El Kazakhstan europeu és la part del Kazakhstan que forma part d'Europa.

Nou!!: Europa і Kazakhstan europeu · Veure més »

Kíev

Logo de la ciutat. La ciutat de Kíiv -ucraïnès Ки́їв, transcrit Kíiv, transliterat Kyjiv i en rus Ки́ев, transcrit Kíiv, transliterat Kijev, tàtar de Crimea: Kıyiv-, més conegut en català en versió russa, Kíiv, és la capital i la ciutat més gran d'Ucraïna.

Nou!!: Europa і Kíev · Veure més »

Kosovo

Kosovo o Kossove (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu parcialment reconegut als Balcans.

Nou!!: Europa і Kosovo · Veure més »

La Valletta

Edificis vora el port La Valletta (en maltès i anglès: Valletta) és la capital de Malta.

Nou!!: Europa і La Valletta · Veure més »

Ladí

El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.

Nou!!: Europa і Ladí · Veure més »

Letònia

La República de Letònia és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica, Letònia és coneguda com a un dels països bàltics, juntament amb Estònia i Lituània, que limiten amb la república pel nord i el sud, respectivament.

Nou!!: Europa і Letònia · Veure més »

Letó

El letó és una llengua bàltica parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial.

Nou!!: Europa і Letó · Veure més »

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Nou!!: Europa і Liechtenstein · Veure més »

Liquen

Liquen sobre l'escorça d'un arbre. Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics formats per l'associació d'un fong amb una alga.

Nou!!: Europa і Liquen · Veure més »

Lisboa

Lisboa, tradicionalment Lisbona,http://dcvb.iecat.net/ és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Europa і Lisboa · Veure més »

Lituà

El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns quatre milions de persones, tres milions dels quals a Lituània.

Nou!!: Europa і Lituà · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Europa і Lituània · Veure més »

Ljubljana

Ljubljana (pronunciat) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia.

Nou!!: Europa і Ljubljana · Veure més »

Llac Làdoga

El llac Làdoga (rus: Ладожское озеро (Làdojskoie Ózero), finès: Laatokka) és un llac d'aigua dolça de Rússia, situat a la República de Carèlia i l'óblast de Leningrad, prop de la frontera amb Finlàndia.

Nou!!: Europa і Llac Làdoga · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Europa і Llatí · Veure més »

Llengües caucàsiques

Grups etnolingüístics del Caucas. El terme llengües caucàsiques és emprat informalment per referir-se a un grup gran i extremadament variat de llengües parlades per més de 7 milions de parlants al sud-est de l'Europa oriental, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Europa і Llengües caucàsiques · Veure més »

Llengües d'Europa

Mapa de les llengües d'Europa Les llengües d'Europa són els idiomes parlats diàriament per les diferents comunitats establertes de manera permanent en el continent cultural i geogràfic europeu.

Nou!!: Europa і Llengües d'Europa · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Europa і Llengües eslaves · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà.

Nou!!: Europa і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Europa і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Europa і Llengües romàniques · Veure més »

Llengües sami

La llengua sami es divideix en onze llengües, de les quals unes quantes tenen les seves pròpies llengües escrites (ortografia), de manera que un sami del sud no pot entendre un sami del nord.

Nou!!: Europa і Llengües sami · Veure més »

Llengües uralianes

Mapa de les llengües uralianes Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) estan formades per una família d’unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones.

Nou!!: Europa і Llengües uralianes · Veure més »

Llengua minoritària

Llengua minoritària és un terme d’ús comú que designa, amb un sentit general, llengües considerades com a menors, ja sigui per la seva extensió geogràfica o demogràfica.

Nou!!: Europa і Llengua minoritària · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Europa і Londres · Veure més »

Lucien Febvre

Lucien Febvre (Nancy, 22 de juliol de 1878 - Saint-Amour, Jura, 26 de setembre de 1956).

Nou!!: Europa і Lucien Febvre · Veure més »

Luxemburg

El Gran Ducat de Luxemburg és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Nou!!: Europa і Luxemburg · Veure més »

Lycium

Fruits secs de ''Lycium barbarum'' i ''Lycium chinense'', comercialitzats com a "goji" o "baia tibetana". Lycium és un gènere de plantes fanerògames de la família de les solanàcies (Solanaceae).

Nou!!: Europa і Lycium · Veure més »

Macedònic

El macedoni (македонски јазик, makedonski jazik, ) és una llengua que pertany al grup meridional-oriental de llengües eslaves, parlada per prop d'1,5 milions de persones, principalment a la República de Macedònia, on és una de les llengües oficials.

Nou!!: Europa і Macedònic · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Europa і Madrid · Veure més »

Maltès

El maltès o maltés és la llengua oficial de Malta, i una de les llengües oficials a la Unió Europea.

Nou!!: Europa і Maltès · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Europa і Mar Càspia · Veure més »

Mar de Màrmara

Bakirkoy, petit port a la mar de Màrmara, prop d'Istanbul La mar de Màrmara (en turc Marmara Denizi, en grec: Μαρμαρα̃ Θάλασσα, transcrit Marmarà Thàlassa, o Προποντίδα, Propontida) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.

Nou!!: Europa і Mar de Màrmara · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Europa і Mar Egea · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Europa і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Europa і Mar Negra · Veure més »

Marc Bloch

Marc Léopold Benjamin Bloch (Lió, 6 de juliol de 1886 - Saint-Didier-de-Formans, 16 de juny de 1944) va ser un historiador francès, especialitzat en la França medieval i fundador, amb Lucien Febvre, de l'Escola dels Annales.

Nou!!: Europa і Marc Bloch · Veure més »

Màlaga

Màlaga (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.

Nou!!: Europa і Màlaga · Veure més »

Mònaco

El Principat de Mònaco (Mónec o Mònec en català antic, Mónegue o Morgues en occità, Múnegu en monegasc) és un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrània que consta de l'única ciutat de Mònaco (amb tres nuclis de població: la Ròca, Montcarles i la Condamina).

Nou!!: Europa і Mònaco · Veure més »

Mercat comú

Mercat comú: Mercosur. Un mercat comú és una unió duanera que a més, estableix polítiques comunes sobre la regulació dels productes i la lliure circulació de tots els factors de producció, incloent-hi la mà d'obra.

Nou!!: Europa і Mercat comú · Veure més »

Microestats europeus

Microestats europeus Els microestats europeus són un conjunt de petits estats sobirans del continent europeu i les illes del voltant.

Nou!!: Europa і Microestats europeus · Veure més »

Minos

Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec antic: Μίνως) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.

Nou!!: Europa і Minos · Veure més »

Minsk

La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en bielorús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Bielorússia.

Nou!!: Europa і Minsk · Veure més »

Moldàvia

Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.

Nou!!: Europa і Moldàvia · Veure més »

Moneda

Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.

Nou!!: Europa і Moneda · Veure més »

Montenegro

Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa "mont negre") és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.

Nou!!: Europa і Montenegro · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Europa і Moscou · Veure més »

Muntanya

Muntanya de Montserrat Cervino a Itàlia, Matterhorn a Suïssa Una muntanya o montanya és qualsevol elevació natural, acusada i abrupta del terreny.

Nou!!: Europa і Muntanya · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Europa і Nadal · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Europa і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Europa і Neerlandès · Veure més »

Neu

Neu a Colorado, Estats Units La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, dits flocs de neu (o volves, borrall(on)s, cóps, tofes, flòbies, ballarusques).

Nou!!: Europa і Neu · Veure més »

Nicòsia

Nicòsia amb una població de 200.686 habitants el 2001, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia. Situada vora el riu Pedieos, el més important de l'illa, Nicòsia és el centre d'un districte administratiu i actualment és l'única capital dividida del món, amb la part septentrional (turca) i la meridional (grega) dividides per la "Línia Verda", una zona desmilitaritzada sota la vigilància de les Nacions Unides, tot i que, a diferència de les denominacions de "Berlín Est" i "Berlín Oest" de la Guerra Freda, no s'acostumen a utilitzar els termes "Nicòsia Nord" i "Nicòsia Sud". La ciutat és un centre comercial i manufacturer (tèxtils, pell, ceràmica, plàstics i altres productes). A prop hi ha mines de coure. Nicòsia és la seu de la Universitat de Xipre. L'any 2005, l'alcalde de la ciutat era Mihalis Zambelas, tot i que a la part nord de la ciutat, al sector controlat per la RTXN, l'alcalde és Kutlay Erk. Antigament s'anomenava Leucòsia (Leucosia, Λευκωσία, Λευκουσία). Degué ser poc important perquè només és esmentada per Hierocles i per l'historiador eclesiàstic Sozomen. El nom modern és Lefkosia o Nikosia, i és la capital del país.

Nou!!: Europa і Nicòsia · Veure més »

Nit de cap d'any

Focs artificials a Sydney durant la '''nit de cap d'any''' del 2008. La nit de cap d'any és l'últim dia de l'any, el 31 de desembre, data que se sol celebrar amb una gran festa que sol incloure focs d'artifici i reunions d'amics.

Nou!!: Europa і Nit de cap d'any · Veure més »

Nit de Nadal

''Julaftonen'' (Nit de Nadal) en un quadre de Carl Larsson de 1904-05 La Nit de Nadal és una festivitat àmpliament celebrada arreu del món la nit abans de Nadal.

Nou!!: Europa і Nit de Nadal · Veure més »

Noruec

El noruec és una llengua parlada a Noruega.

Nou!!: Europa і Noruec · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del nord.

Nou!!: Europa і Noruega · Veure més »

Nou Món

El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.

Nou!!: Europa і Nou Món · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Europa і Occità · Veure més »

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques).

Nou!!: Europa і Oceania · Veure més »

Oceà Atlàntic

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Europa і Oceà Atlàntic · Veure més »

Oceà Àrtic

L'oceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.

Nou!!: Europa і Oceà Àrtic · Veure més »

Oliva

L'oliva és el fruit de l'olivera.

Nou!!: Europa і Oliva · Veure més »

Om

Els oms o olms (gènere Ulmus) són arbres caducifolis o semicaducifolis de la família Ulmaceae.

Nou!!: Europa і Om · Veure més »

Onega

El Llac Onega, també conegut com a Onego, (Rus:Онежское озеро, (Onezhskoe ozero), Finès: Ääninen o Äänisjärvi) és un llac rus.

Nou!!: Europa і Onega · Veure més »

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Nou!!: Europa і Orde de Cluny · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Europa і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Oslo

Oslo,, antigament anomenada Christiania i Kristiania, i històricament coneguda en català com a Cristiania, és un municipi i ciutat de Noruega, capital i ciutat més poblada del país.

Nou!!: Europa і Oslo · Veure més »

País

Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).

Nou!!: Europa і País · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Europa і Països Baixos · Veure més »

Pangea

Mapa de Pangea Pangea (del grec antic pan, tot i Gea, Terra) fou el supercontinent on es concentraren totes les masses continentals de la Terra fa entre 200 i 250 milions d'anys.

Nou!!: Europa і Pangea · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Europa і París · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Europa і Península Ibèrica · Veure més »

Pi (arbre)

Pinus halepensis Pinus pinea (Toscana) Pinus sylvestris Tres del pins europeus junts: D'esquerra a dreta, Pi roig, pi blanc i pinassa, els pinets de sota també són pinasses, tots en estat silvestre a la Serra de Castelltallat (2012). Pinus mugo Pinus radiata Pinus canariensis Pinya de pinus nigra Pins al País Valencià Un pi és un arbre del gènere Pinus, de la mateixa família que els avets, els cedres i les picees entre altres.

Nou!!: Europa і Pi (arbre) · Veure més »

Pinòpsids

Sense descripció.

Nou!!: Europa і Pinòpsids · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Europa і Pirineus · Veure més »

Pluja àcida

Efectes de la pluja àcida als Monts metàl·lics, Alemanya La pluja àcida és una precipitació aquosa que conté en dissolució àcids sulfúric i nítric produïts per la combinació dels òxids de sofre i de nitrogen, despresos en els processos industrials o per emissions naturals, amb el vapor d’aigua atmosfèric.

Nou!!: Europa і Pluja àcida · Veure més »

Població mundial

La població mundial era de 7,599 milions de persones el 5 de febrer del 2018.

Nou!!: Europa і Població mundial · Veure més »

Podgorica

Podgorica (en serbi Подгорица, pronunciat), antigament anomenada Titograd i Ribnica, és la capital de la república de Montenegro i l'antiga capital judicial de la federació de Sèrbia i Montenegro (l'any 2006 es van separar).

Nou!!: Europa і Podgorica · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Europa і Polònia · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Europa і Polonès · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Europa і Portugal · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la cinquena llengua més parlada del món i la tercera més parlada del món occidental.

Nou!!: Europa і Portuguès · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Europa і Praga · Veure més »

Prat

Prat dallador polifític natural Un prat és una formació vegetal formada només per plantes herbàcies, o sigui, una comunitat vegetal formada només per herba.

Nou!!: Europa і Prat · Veure més »

Prat alpí

Prat alpí al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Aragó (Pirineus). El prat alpí és el tipus de vegetació que es desenvolupa en l'estatge alpí (o subalpí).

Nou!!: Europa і Prat alpí · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Europa і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, PNUMA, (també conegut com a UNEP segons l'acrònim en anglès) és un programa de l'Organització de les Nacions Unides que coordina les activitats relacionades amb el medi ambient, oferint ajuda a països per implementar polítiques mediambientals adequades així com fomentar la sostenibilitat.

Nou!!: Europa і Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient · Veure més »

Quilòmetre quadrat

Un quilòmetre quadrat o km² és la superfície que ocupa un quadrat d'un quilòmetre de costat.

Nou!!: Europa і Quilòmetre quadrat · Veure més »

Raïm

Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.

Nou!!: Europa і Raïm · Veure més »

Radamant

Segons la mitologia grega, Radamant (en grec Ῥαδάμανθυς), va ser un heroi, generalment considerat un dels tres fills de Zeus i d'Europa, i germà de Minos i Sarpedon.

Nou!!: Europa і Radamant · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Europa і Rússia · Veure més »

Reforma gregoriana

Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.

Nou!!: Europa і Reforma gregoriana · Veure més »

Regne dels Països Baixos

El Regne dels Països Baixos (Het Koninkrijk der Nederlanden) és una entitat política que comprèn els Països Baixos (en neerlandès Nederland), Aruba, Curaçao i Sint Maarten.

Nou!!: Europa і Regne dels Països Baixos · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Europa і Regne Unit · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Europa і Religió · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Europa і Renaixement · Veure més »

República d'Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), oficialment República d'Irlanda (en irlandés, Poblacht na hÉireann, en anglés, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Europa і República d'Irlanda · Veure més »

República de Macedònia

La República de Macedònia, també coneguda com a República de Macedònia del Nord o Antiga República Iugoslava de Macedònia (ARIM o FYROM, en anglès), és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.

Nou!!: Europa і República de Macedònia · Veure més »

República de Malta

La República de Malta és un estat insular del Mediterrani.

Nou!!: Europa і República de Malta · Veure més »

República de Moldàvia

La República de Moldàvia (Republica Moldova en romanès) és un país sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.

Nou!!: Europa і República de Moldàvia · Veure més »

República Txeca

La República Txeca (Česká republika) o Txèquia (Česko) és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Europa і República Txeca · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Europa і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Industrial

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el carbó) La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII.

Nou!!: Europa і Revolució Industrial · Veure més »

Reykjavík

Reykjavík («Badia del fum» en islandès) és la capital i major ciutat d'Islàndia i és la capital d'estat més septentrional del món.

Nou!!: Europa і Reykjavík · Veure més »

Riga

Castell de '''Riga''' Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.

Nou!!: Europa і Riga · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Europa і Rin · Veure més »

Riu Don

El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).

Nou!!: Europa і Riu Don · Veure més »

Riu Petxora

Conca del riu Petxora El riu Petxora (en rus: Печо́ра; en komi: Печӧра; en nenets: Санэроˮ яха) és un riu del nord-oest de Rússia que desemboca al mar de Petxora, a l'oceà Àrtic, a l'oest de les muntanyes Urals.

Nou!!: Europa і Riu Petxora · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Europa і Roma · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Europa і Romanès · Veure més »

Romania

Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est d'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat pel mar Negre. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.

Nou!!: Europa і Romania · Veure més »

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Nou!!: Europa і Romanx · Veure més »

Roure

El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere Quercus.

Nou!!: Europa і Roure · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Europa і Rus · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Europa і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

San Marino

La República de San Marino (Ripóbblica de San Marein en emilià-romanyol) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Nou!!: Europa і San Marino · Veure més »

Sarajevo

Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.

Nou!!: Europa і Sarajevo · Veure més »

Sard

El sard (sardu en sard) és una llengua romànica parlada a l'illa de Sardenya i es considera una de les més conservadores de les llengües derivades del llatí.

Nou!!: Europa і Sard · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Europa і Sardenya · Veure més »

Sarpedó

En la mitologia grega, Sarpedó és un dels tres fills d'Europa i de Zeus.

Nou!!: Europa і Sarpedó · Veure més »

Sèrbia

Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.

Nou!!: Europa і Sèrbia · Veure més »

Sòrab

El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats a l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.

Nou!!: Europa і Sòrab · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Europa і Segle XV · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Europa і Segle XVIII · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Europa і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Selva nebulosa

Falgueres arborescents a Mont Kinabalu, Borneo Una selva nebulosa o bosc de boira, en anglès cloud forest o fog forest, és generalment un bosc muntà tropical o subtropical de fulla persistent, que es caracteritza -de manera persistent, freqüent o estacional- per presentar un baix nivell dels núvols.

Nou!!: Europa і Selva nebulosa · Veure més »

Semidesert

Zones semidesèrtiques càlides del món Zones semidesèrtiques fredes del món Un semidesert, zona semiàrida o clima d'estepa és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual.

Nou!!: Europa і Semidesert · Veure més »

Serbi

El serbi o millor serb és una llengua eslava meridional que és parlada principalment pels serbis.

Nou!!: Europa і Serbi · Veure més »

Serbocroat

Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del segle XX per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.

Nou!!: Europa і Serbocroat · Veure més »

Serralada

Vista de satèl·lit de la serralada dels Alps Una serralada és un conjunt de muntanyes que té una formació comuna i característiques semblants.

Nou!!: Europa і Serralada · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Europa і Sevilla · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Europa і Sicília · Veure més »

Skopje

Skopje (en català antic, Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia.

Nou!!: Europa і Skopje · Veure més »

Sofia

La ciutat de Sofia (en búlgar София) és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.

Nou!!: Europa і Sofia · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Europa і Suècia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Europa і Suïssa · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, especialment a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Europa і Suec · Veure més »

Supercontinent

El supercontinent Pangea Un supercontinent és l'agrupació de tots els continents de la Terra en un de sol, tal com ha passat diverses vegades en el transcurs de la història geològica del planeta, abans d'arribar a la configuració actual.

Nou!!: Europa і Supercontinent · Veure més »

Taigà

estepa, al sud. La taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.

Nou!!: Europa і Taigà · Veure més »

Tallinn

Tallinn és la capital d'Estònia.

Nou!!: Europa і Tallinn · Veure més »

Taxa de natalitat

La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.

Nou!!: Europa і Taxa de natalitat · Veure més »

Tbilissi

Tbilissi (en georgià, თბილისი; en rus, Тбилиси) també anomenada antigament amb el nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.

Nou!!: Europa і Tbilissi · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Europa і Terra · Veure més »

Territori

Es denomina territori a una àrea definida (incloent-hi terres i aigües) sovint considerada possessió d'una persona, organització, institució, animal, estat o país subdividit.

Nou!!: Europa і Territori · Veure més »

Tirana

Vista panoràmica de Tirana Tirana (en albanès Tiranë o Tirana) és la capital i la ciutat més poblada d'Albània.

Nou!!: Europa і Tirana · Veure més »

Tractat de Maastricht

Mapa de la UE 1992/93 El Tractat de Maastricht és el nom amb què es coneix el Tractat de la Unió Europea (el nom ve donat per la ciutat neerlandesa de Maastricht, on se signà l'acord i on es duren a terme les negociacions finals durant el mes de desembre de 1991).

Nou!!: Europa і Tractat de Maastricht · Veure més »

Tractat de reforma institucional de la Unió Europea

Imatge del text del Tractat de Lisboa El Tractat de reforma institucional de la Unió Europea, Tractat de Reforma o Tractat de Lisboa és un tractat acordat pel Consell de la Unió Europea a la ciutat de Lisboa el 19 d'octubre de 2007 que substitueix la fallida Constitució Europea projectada el 2004.

Nou!!: Europa і Tractat de reforma institucional de la Unió Europea · Veure més »

Tractat internacional

Per tractat internacional es denomina qualsevol acord entre dos o més estats sobirans (o altres subjectes de dret internacional), sotmès al dret internacional i que crea una obligació jurídica per a aquests.

Nou!!: Europa і Tractat internacional · Veure més »

Translatio imperii

La translatio imperii és una locució llatina que resumeix el concepte que fa referència al traspàs de poder, sovint de caràcter diví, entre monarques i civilitzacions.

Nou!!: Europa і Translatio imperii · Veure més »

Translatio studii

La translatio studii és una locució llatina que serveix per anunciar una teoria del segle XII i XIII segons la qual sovint es produeix una transferència de civilització i de cultura que va d’est a oest.

Nou!!: Europa і Translatio studii · Veure més »

Trebisonda

Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon; en grec: Τραπεζούντα; en àrab Tarabzun) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trabzon.

Nou!!: Europa і Trebisonda · Veure més »

Tundra

Tundra a Alaska A la tundra,en aquest cas a Svalbard, també hi ha bolets Tundra arbustiva al nord de Noruega. Tundra a Vorkuta, al nord de Rússia Tundra en pendent a Barentsburg, Svalbard Clima de la tundra al món La tundra és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.

Nou!!: Europa і Tundra · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Europa і Turc · Veure més »

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest de l'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Nou!!: Europa і Turquia · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Europa і Txec · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Europa і Ucraïna · Veure més »

Ucraïnès

L’ucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.

Nou!!: Europa і Ucraïnès · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és la unió econòmica i política de 28 estats independents, localitzats majoritàriament a Europa.

Nou!!: Europa і Unió Europea · Veure més »

Ural

L'Ural (en rus Урал, Ural, i en kazakh Орал, Oral) és un riu que transcorre per Rússia i el Kazakhstan.

Nou!!: Europa і Ural · Veure més »

Urals

Els Urals (en rus, Уральские горы, Uràlskie gori, o simplement Урал, Ural) són una serralada que discorre de nord a sud de la Rússia occidental.

Nou!!: Europa і Urals · Veure més »

Vaduz

Vaduz és la capital del principat de Liechtenstein.

Nou!!: Europa і Vaduz · Veure més »

Varsòvia

Varsòvia (en polonès Warszawa) és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital a partir de l'any 1596, quan el rei Zygmund III va traslladar la capitalitat des de Cracòvia.

Nou!!: Europa і Varsòvia · Veure més »

Vassili Tatísxev

Vassili Nikítitx Tatísxev (Васи́лий Ники́тич Тати́щев) (9 d'abril de 1686 – 15 de juliol de 1750) va ser un home d'estat i un etnògraf prominent.

Nou!!: Europa і Vassili Tatísxev · Veure més »

Vílnius

Vílnius (en lituà Vilnius, en bielorús Вільня, en polonès Wilno, en rus Вильнюс i, abans, Вильно, en alemany Wilna) és la capital i la ciutat més important de Lituània, amb una població de més de 560.200 habitants el 2010.

Nou!!: Europa і Vílnius · Veure més »

Vístula

El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és el riu més llarg de Polònia.

Nou!!: Europa і Vístula · Veure més »

Vegetació d'Europa

Alzinar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. La zona de vegetació més gran d'Europa, que divideix la meitat del continent des de l'Atlàntic fins als Urals, és un cinturó d'arbres de fulla caduca i coníferes: roures, arç, oms barrejats amb pins i avets.

Nou!!: Europa і Vegetació d'Europa · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Europa і Viena · Veure més »

Volapük

El volapük és una llengua planificada creada pel capellà alemany Johann Martin Schleyer el 1879, amb la intenció de facilitar la comprensió entre persones de distintes cultures.

Nou!!: Europa і Volapük · Veure més »

Volga

El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000  km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.

Nou!!: Europa і Volga · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Europa і Xipre · Veure més »

Zagreb

Zagreb (pronunciat) és la capital de Croàcia.

Nou!!: Europa і Zagreb · Veure més »

Zeus

En la mitologia grega, Zeus (en grec antic Θεύς) és el déu suprem de l'Olimp.

Nou!!: Europa і Zeus · Veure més »

Zona euro

La zona euro és el conjunt d'estats membres de la Unió Europea (UE) que han adoptat l'euro i han creat, així, una unió monetària.

Nou!!: Europa і Zona euro · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Europa і 1 de gener · Veure més »

1453

Sense descripció.

Nou!!: Europa і 1453 · Veure més »

1461

;Països Catalans.

Nou!!: Europa і 1461 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Europa і 1999 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Europa і 2000 · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Europa і 2001 · Veure més »

2002

;Països Catalans.

Nou!!: Europa і 2002 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Europa і 2008 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: Europa і 2009 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Europa і 2010 · Veure més »

2011

L'any 2011 és un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Europa і 2011 · Veure més »

2014

L'any 2014 és un any normal començat en dimecres.

Nou!!: Europa і 2014 · Veure més »

2018

Abril: cimera intercoreana L'any 2018 és un any que ha començat en dilluns en el calendari gregorià.

Nou!!: Europa і 2018 · Veure més »

2019

L'any 2019 serà un any normal començant en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Europa і 2019 · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Europa і 28 d'abril · Veure més »

Redirigeix aquí:

Continent europeu, Europea, Europees, Europeu, Europeus, Origen del nom Europa, Vell Continent.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »