Accés més ràpid que el navegador!
95 les relacions: Abkhàzia, Acadèmia Russa de les Ciències, Alemany, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Azerbaidjan, Àsia, Búlgar, Bielorús, Bielorússia, Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Català, Conjugació, Crim, De facto, Dialecte, Església Ortodoxa, Estònia, Euràsia, Europa, Francès, Geòrgia, Gramàtica, Kazakhstan, Kirguizistan, Lenició, Letònia, Llengües eslaves, Llengües indoeuropees, Llengua russa a Ucraïna, Mecanografia, Moldàvia, Moscou, Noruega, Oclusiva alveolar sorda, Organització de les Nacions Unides, Ortografia, Ossètia del Sud, Rússia, Reforma ortogràfica, Runet, Russòfon, Russificació, Russisme, ..., SAMPA, Segle IX, Segle X, Segle XVII, Segle XVIII, Sufix, Transnístria, Ucraïna, Ucraïnès, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vladímir I de Kíev, Vocabulari, Vocal neutra, Vocal semitancada posterior arrodonida, К, П, О, Ё, А, Н, Р, С, Т, У, Ф, Ц, Ч, Ш, Щ, Ъ, Ы, Э, Ю, Я, М, И, Ж, З, Б, В, Г, Д, Е, Л, Й. Ampliar l'índex (45 més) »
Abkhàzia
Abkhazia Abkhàzia o Abcàsia (abkhaz: Аҧсны Apsny; georgià: აფხაზეთი Apkhazeti, o Abkhazeti; rus: Абха́зия Abhazia) és una república autodeclarada independent del Caucas, per bé que la comunitat internacional la reconeix com a part de Geòrgia.
Nou!!: Rus і Abkhàzia · Veure més »
Acadèmia Russa de les Ciències
LAcadèmia russa de les Ciències (ARC) (Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaya akadémiya naúk) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.
Nou!!: Rus і Acadèmia Russa de les Ciències · Veure més »
Alemany
L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.
Nou!!: Rus і Alemany · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
Alfabet ciríl·lic i altres alfabets llengua.
Nou!!: Rus і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Rus і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Nou!!: Rus і Alfabet grec · Veure més »
Azerbaidjan
L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Rus і Azerbaidjan · Veure més »
Àsia
LÀsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Rus і Àsia · Veure més »
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, de la seva branca meridional juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda molts consideren un dialecte del búlgar.
Nou!!: Rus і Búlgar · Veure més »
Bielorús
El bielorús o bielarussenc (Беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Bielorússia i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Bielorússia, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Nou!!: Rus і Bielorús · Veure més »
Bielorússia
Belarús (en belarús: Белару́сь, transcrit: Biełarúś), tradicionalment esmentada en català com a Bielorússia és una república de l'Europa oriental.
Nou!!: Rus і Bielorússia · Veure més »
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Nou!!: Rus і Cas acusatiu · Veure més »
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Nou!!: Rus і Cas datiu · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Rus і Cas genitiu · Veure més »
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Nou!!: Rus і Cas instrumental · Veure més »
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Nou!!: Rus і Cas locatiu · Veure més »
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Nou!!: Rus і Cas nominatiu · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).
Nou!!: Rus і Català · Veure més »
Conjugació
Conjugar és l'acte de comparar diverses coses entre si.
Nou!!: Rus і Conjugació · Veure més »
Crim
En el camp sociològic, un crim és la violació d'una norma o llei perquè alguns autoritat governamental o en última instància, la força pot prescriure un càstig.
Nou!!: Rus і Crim · Veure més »
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir «de fet» o «pràcticament», i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Nou!!: Rus і De facto · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Rus і Dialecte · Veure més »
Església Ortodoxa
Patriarca de Constantinoble i Patriarca Ecumènic Bartomeu I, ''primus inter pares''. L'Església Ortodoxa és una de les tres grans denominacions del cristianisme, el cos dels cristians que, com l'Església Catòlica, declaren l'autoritat eclesiàstica per virtut de la successió apostòlica.
Nou!!: Rus і Església Ortodoxa · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (estonià: Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Rus і Estònia · Veure més »
Euràsia
Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.
Nou!!: Rus і Euràsia · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Rus і Europa · Veure més »
Francès
El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Rus і Francès · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Rus і Geòrgia · Veure més »
Gramàtica
La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Rus і Gramàtica · Veure més »
Kazakhstan
El Kazakhstan (kazaχˈstan), oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy; o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizistan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Nou!!: Rus і Kazakhstan · Veure més »
Kirguizistan
El Kirguizistan (en kirguís Кыргызстан; en rus: Киргизия) és un país de l'Àsia Central.
Nou!!: Rus і Kirguizistan · Veure més »
Lenició
La lenició és un procés de canvi fonètic que consisteix en el debilitament (pas de fortis (fort) a lenis (feble)) d'una consonant, o més generalment en la pèrdua de tensió articulatòria en un so (de tal manera que és substituït per un altre menys obstructiu, situat més amunt en l'escala de sonoritat), arribant fins i tot a l'elisió completa.
Nou!!: Rus і Lenició · Veure més »
Letònia
La República de Letònia és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica, Letònia és coneguda com a un dels països bàltics, juntament amb Estònia i Lituània, que limiten amb la república pel nord i el sud, respectivament.
Nou!!: Rus і Letònia · Veure més »
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea.
Nou!!: Rus і Llengües eslaves · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Rus і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengua russa a Ucraïna
La llengua russa a Ucraïna (en rus: Русский язык на Украине) és la llengua bàsica de comunicació a les regions del sud i de l'est d'Ucraïna, la segona llengua per difusió a les regions centrals i occidentals, i la segona llengua més difosa entre la població no russoparlant al país.
Nou!!: Rus і Llengua russa a Ucraïna · Veure més »
Mecanografia
La mecanografia és el procés d'introduir text escrit a un dispositiu mitjançant un teclat d'ordinador o una màquina d'escriure.
Nou!!: Rus і Mecanografia · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Rus і Moldàvia · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Rus і Moscou · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del nord.
Nou!!: Rus і Noruega · Veure més »
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Nou!!: Rus і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Nou!!: Rus і Organització de les Nacions Unides · Veure més »
Ortografia
El terme ortografia ve del grec orthos (recte) i grafia (lletra) es refereix a la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Nou!!: Rus і Ortografia · Veure més »
Ossètia del Sud
Ossètia del Sud el 2004, amb les zones de control del govern georgià La República d'Ossètia del Sud (en osseta: Республикæ Хуссар Ирыстон, transcrit Respublikae Xussar Iriston, en rus: Республика Южная Осетия, transcrit Respúblika Iuzhnaia Ossetia i en georgià: სამხრეთ ოსეთი, transcrit Samkhret Oseti) és una república independent de facto dins de Geòrgia.
Nou!!: Rus і Ossètia del Sud · Veure més »
Rússia
Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Rus і Rússia · Veure més »
Reforma ortogràfica
Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.
Nou!!: Rus і Reforma ortogràfica · Veure més »
Runet
Runet (en rus: Рунет) és el nom amb el qual els parlants de rus anomenen al conjunt de continguts d'Internet en la seua llengua.
Nou!!: Rus і Runet · Veure més »
Russòfon
Russòfons al món Un russòfon és un parlant de llengua russa.
Nou!!: Rus і Russòfon · Veure més »
Russificació
Països del món on es parla rus La russificació és l'adopció de l'idioma rus o aspectes de la cultura russa, voluntàriament o no, per comunitats no russes.
Nou!!: Rus і Russificació · Veure més »
Russisme
Un russisme és una influència de l'idioma rus en altres idiomes.
Nou!!: Rus і Russisme · Veure més »
SAMPA
SAMPA és un alfabet fonètic llegible per ordinador, que es va desenvolupar per al projecte ESPRIT de les Comunitats Europees als anys 1980.
Nou!!: Rus і SAMPA · Veure més »
Segle IX
El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Nou!!: Rus і Segle IX · Veure més »
Segle X
El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.
Nou!!: Rus і Segle X · Veure més »
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Nou!!: Rus і Segle XVII · Veure més »
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Nou!!: Rus і Segle XVIII · Veure més »
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Nou!!: Rus і Sufix · Veure més »
Transnístria
Transnístria (en rus Приднестровье, Pridnestróvie; en ucraïnès: Придністров'я, Prydnistròvia, Наддністрянщина, Naddnipriànsxyna; en romanès Transnistria o Stânga Nistrului), anomenada oficialment República Moldava de Transnístria (en moldau Република Молдовеняскэ Нистрянэ, Republica Moldovenească Nistreană segons l'escriptura llatina del romanès, no oficial a la regió; en rus Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestróvskaia Moldàvskaia Respúblika; en ucraïnès Придністровська Молдавська Республіка, Prydnistrovska Moldavska Respúblika) és un estat autoproclamat independent situat entre Moldàvia i Ucraïna.
Nou!!: Rus і Transnístria · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Rus і Ucraïna · Veure més »
Ucraïnès
L’ucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Nou!!: Rus і Ucraïnès · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Rus і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vladímir I de Kíev
Vladímir I --Volodímir en ucraïnès, Valdimar en normand i Volodymer en rutè—conegut a Ucraïna i Rússia com a Sant Vladímir o Vladímir el Gran, va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev entre 980 i 1015, es va convertir al cristianisme en 988 i va fer convertir-se i batejar als seus súbdits del Rus' de Kíev.
Nou!!: Rus і Vladímir I de Kíev · Veure més »
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Nou!!: Rus і Vocabulari · Veure més »
Vocal neutra
La vocal neutra és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Nou!!: Rus і Vocal neutra · Veure més »
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Nou!!: Rus і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Rus і К · Veure més »
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el bielorús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Nou!!: Rus і П · Veure més »
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Rus і О · Veure més »
Ё
Ë, ë (en cursiva Ë, ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabets rus i bielorús.
Nou!!: Rus і Ё · Veure més »
А
Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i bielorús.
Nou!!: Rus і А · Veure més »
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Rus і Н · Veure més »
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Rus і Р · Veure més »
С
С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Rus і С · Veure més »
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Nou!!: Rus і Т · Veure més »
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Rus і У · Veure més »
Ф
Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.
Nou!!: Rus і Ф · Veure més »
Ц
Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.
Nou!!: Rus і Ц · Veure més »
Ч
Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Rus і Ч · Veure més »
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Rus і Ш · Veure més »
Щ
Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Rus і Щ · Veure més »
Ъ
Ъ, ъ (en cursiva Ъ, ъ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, anomenada sovint signe dur (en rus твёрдый знак, tviordi znak) i s'empra en els alfabets rus, rutè i búlgar.
Nou!!: Rus і Ъ · Veure més »
Ы
Ы, ы (en cursiva Ы, ы) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Rus і Ы · Veure més »
Э
Э, э (en cursiva Э, э) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Rus і Э · Veure més »
Ю
Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Rus і Ю · Veure més »
Я
Я, я (en cursiva Я, я) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic anomenada ia pel so que representa (/ja/).
Nou!!: Rus і Я · Veure més »
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Nou!!: Rus і М · Veure més »
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Nou!!: Rus і И · Veure més »
Ж
Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Rus і Ж · Veure més »
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Rus і З · Veure més »
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Nou!!: Rus і Б · Veure més »
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, bielorús, búlgar i ucraïnès.
Nou!!: Rus і В · Veure més »
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, bielorús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Nou!!: Rus і Г · Veure més »
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet bielorús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Nou!!: Rus і Д · Veure més »
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, bielorús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Nou!!: Rus і Е · Veure més »
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, bielorús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
Nou!!: Rus і Л · Veure més »
Й
Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i bielorús.
Nou!!: Rus і Й · Veure més »
Redirigeix aquí:
Idioma rus, Llengua russa, Русский.
