Taula de continguts
93 les relacions: Abkhàzia, Acadèmia de Ciències de Rússia, Alemany, Alfabet ciríl·lic, Alfabet fonètic internacional, Alfabet grec, Azerbaidjan, Àsia, Búlgar, Belarús, Belarús (llengua), Cas acusatiu, Cas datiu, Cas genitiu, Cas instrumental, Cas locatiu, Cas nominatiu, Català, Conjugació gramatical, Crim, De facto, Dialecte, Església Ortodoxa, Estònia, Euràsia, Europa, Francès, Geòrgia, Gramàtica, Grec medieval, Kazakhstan, Kirguizstan, Lenició, Letònia, Llengües eslaves, Llengües indoeuropees, Llengua russa a Ucraïna, Mecanografia, Mikhaïl Lomonóssov, Moldàvia, Moscou, Noruega, Oclusiva alveolar sorda, Organització de les Nacions Unides, Ortografia, Ossètia del Sud, Rússia, Reforma ortogràfica, Runet, Russòfon, ... Ampliar l'índex (43 més) »
- Cultura a la Unió Soviètica
- Llengües eslaves orientals
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Veure Rus і Abkhàzia
Acadèmia de Ciències de Rússia
LAcadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.
Veure Rus і Acadèmia de Ciències de Rússia
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Rus і Alemany
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Rus і Alfabet ciríl·lic
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Rus і Alfabet fonètic internacional
Alfabet grec
Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.
Veure Rus і Alfabet grec
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Rus і Azerbaidjan
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Rus і Àsia
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Veure Rus і Búlgar
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Veure Rus і Belarús
Belarús (llengua)
El belarús o bielorús (беларуская мова, 'bielarúskaia mova') és una llengua eslava de la branca oriental, parlada a Belarús i a parts de Polònia per uns 7 milions de persones (set milions a Belarús, mig milió a Rússia, unes 200.000 a Polònia i potser 150.000 a Ucraïna).
Veure Rus і Belarús (llengua)
Cas acusatiu
El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.
Veure Rus і Cas acusatiu
Cas datiu
En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb.
Veure Rus і Cas datiu
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Veure Rus і Cas genitiu
Cas instrumental
El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.
Veure Rus і Cas instrumental
Cas locatiu
El cas locatiu s'empra, a part del que s'ha esmentat, o s'ha emprat en.
Veure Rus і Cas locatiu
Cas nominatiu
El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.
Veure Rus і Cas nominatiu
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Rus і Català
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Veure Rus і Conjugació gramatical
Crim
Ganivet Opinel utilitzat per cometre un crim violent En el camp sociològic, un crim és una violació d'una norma o llei per la qual l'autoritat governamental o, en última instància, la força pot prescriure un càstig.
Veure Rus і Crim
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Veure Rus і De facto
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Veure Rus і Dialecte
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Rus і Església Ortodoxa
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Veure Rus і Estònia
Euràsia
Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.
Veure Rus і Euràsia
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Rus і Europa
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Rus і Francès
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Rus і Geòrgia
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Veure Rus і Gramàtica
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Rus і Grec medieval
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Veure Rus і Kazakhstan
Kirguizstan
El Kirguizstan, antigament Kirguizistan, (Кыргызстан, Qırğızstan), oficialment denominat República Kirguís (Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika), és un estat de l'Àsia Central.
Veure Rus і Kirguizstan
Lenició
La lenició és un procés de canvi fonètic que consisteix en el debilitament (pas de fortis (fort) a lenis (feble)) d'una consonant, o més generalment en la pèrdua de tensió articulatòria en un so (de tal manera que és substituït per un altre menys obstructiu, situat més amunt en l'escala de sonoritat), arribant fins i tot a l'elisió completa.
Veure Rus і Lenició
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Veure Rus і Letònia
Llengües eslaves
Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus i els seus descendents, i són una branca de la família indoeuropea.
Veure Rus і Llengües eslaves
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Veure Rus і Llengües indoeuropees
Llengua russa a Ucraïna
La llengua russa a Ucraïna (en rus: Русский язык на Украине) és la llengua segona de comunicació a les regions del sud i de l'est, a les regions centrals i occidentals d'Ucraïna, i la segona llengua més difosa entre la població no russoparlant al país.
Veure Rus і Llengua russa a Ucraïna
Mecanografia
La mecanografia és el procés d'introduir text escrit a un dispositiu mitjançant un teclat d'ordinador o una màquina d'escriure.
Veure Rus і Mecanografia
Mikhaïl Lomonóssov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Vassílievitx Lomonóssov, Михаи́л Васи́льевич Ломоно́сов, fou un científic, escriptor i erudit rus que va fer importants contribucions a la literatura, l'educació i la ciència.
Veure Rus і Mikhaïl Lomonóssov
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Rus і Moldàvia
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Rus і Moscou
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Veure Rus і Noruega
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Veure Rus і Oclusiva alveolar sorda
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Rus і Organització de les Nacions Unides
Ortografia
L'ortografia és un conjunt de convencions per escriure una llengua, que inclou les normes ortogràfiques, l'ús dels accents, signes de puntuació, i les majúscules, l'espai entre mots i les negretes, que configuren la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.
Veure Rus і Ortografia
Ossètia del Sud
La República d'Ossètia del Sud - Estat d'Alània (Республикӕ Хуссар Ирыстон / Паддзахад Аллонстон, transcrit Respublikae Xussar Iriston - Paddzaxad Allonston; Респу́блика Ю́жная Осе́тия / Государство Алания, transcrit Respúblika Iújnaia Ossétia - Gossudarstvo Alània i en georgià: სამხრეთ ოსეთი, transcrit Samkhret Oseti) és un estat titella de la Federació Russa en territori reconegut com a part de Geòrgia per la comunitat internacional.
Veure Rus і Ossètia del Sud
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Rus і Rússia
Reforma ortogràfica
Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.
Veure Rus і Reforma ortogràfica
Runet
Runet (en rus: Рунет) és el nom amb el qual els parlants de rus anomenen al conjunt de continguts d'Internet en la seua llengua.
Veure Rus і Runet
Russòfon
Russòfons al món Un russòfon és un parlant de llengua russa.
Veure Rus і Russòfon
Russificació
Països del món on es parla rus La russificació és l'adopció de l'idioma rus o aspectes de la cultura russa, voluntàriament o no, per comunitats no russes.
Veure Rus і Russificació
Russisme
Un russisme és una influència de l'idioma rus en altres idiomes.
Veure Rus і Russisme
SAMPA
SAMPA és un alfabet fonètic llegible per ordinador, que es va desenvolupar per al projecte ESPRIT de les Comunitats Europees als anys 1980.
Veure Rus і SAMPA
Sufix
Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.
Veure Rus і Sufix
Transnístria
Transnístria (en rus Приднестровье, Pridnestróvie; en ucraïnès: Придністров'я, Prydnistròvia, Наддністрянщина, Naddnipriànsxyna; en romanès Transnistria o Stânga Nistrului), anomenada oficialment República Moldava de Transnístria (en moldau Република Молдовеняскэ Нистрянэ, Republica Moldovenească Nistreană segons l'escriptura llatina del romanès, no oficial a la regió; en rus Приднестровская Молдавская Республика, Pridnestróvskaia Moldàvskaia Respúblika; en ucraïnès Придністровська Молдавська Республіка, Prydnistrovska Moldavska Respúblika) és un estat independent no reconegut per la comunitat internacional, situat entre Moldàvia i Ucraïna, situat a la Transcaucàsia que només ha estat reconegut per altres tres estats no reconeguts per les Nacions Unides, Abkhàzia, Ossètia del Sud i República d'Artsakh.
Veure Rus і Transnístria
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Rus і Ucraïna
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Veure Rus і Ucraïnès
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Rus і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Vladímir Dal
Vladímir Ivànovitx Dal, Владимир Иванович Даль, (22 de novembre de 1801, Luhansk - 4 d'octubre, Moscou) fou un metge i un dels més grans lexicògrafs russos, autor del Diccionari del gran idioma rus viu.
Veure Rus і Vladímir Dal
Vocabulari
El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.
Veure Rus і Vocabulari
Vocal neutra
La vocal neutra o vocal mitjana central és un fonema que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra e capgirada.
Veure Rus і Vocal neutra
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Veure Rus і Vocal semitancada posterior arrodonida
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Veure Rus і К
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Veure Rus і П
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Veure Rus і О
Ё
Ë, ë (en cursiva Ë, ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabets rus i belarús.
Veure Rus і Ё
А
Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i belarús.
Veure Rus і А
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Veure Rus і Н
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Rus і Р
С
С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Rus і С
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Veure Rus і Т
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Rus і У
Ф
Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.
Veure Rus і Ф
Ц
Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.
Veure Rus і Ц
Ч
Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Rus і Ч
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Rus і Ш
Щ
Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Rus і Щ
Ъ
Ъ, ъ (en cursiva Ъ, ъ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, anomenada sovint signe dur (en rus твёрдый знак, tviordi znak) i s'empra en els alfabets rus, rutè i búlgar.
Veure Rus і Ъ
Ы
Ы, ы (en cursiva Ы, ы) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Rus і Ы
Э
Э, э (en cursiva Э, э) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Rus і Э
Ю
Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Rus і Ю
Я
Я, я (en cursiva Я, я) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic anomenada ia pel so que representa (/ja/).
Veure Rus і Я
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Veure Rus і М
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Veure Rus і И
Ж
Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Rus і Ж
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Rus і З
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Rus і Б
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Veure Rus і В
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Veure Rus і Г
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Veure Rus і Д
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Veure Rus і Е
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
Veure Rus і Л
Й
Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i belarús.
Veure Rus і Й
Vegeu també
Cultura a la Unió Soviètica
- Acadèmia Nacional de Ciències de Belarús
- Acadèmia nacional de les ciències d'Ucraïna
- Cant difònic
- Datxa
- Doctrina Jdànov
- Gopnik
- Kommunalka
- Likbez
- Matrioixca
- Mixa (mascota olímpica)
- Naukograd
- Nou Home Soviètic
- Palau dels Soviets
- Religió a la Unió Soviètica
- Rus
- Sambo
- Samizdat
- UNOVIS
Llengües eslaves orientals
També conegut com Idioma rus, Llengua russa, Русский.