Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gas

Índex Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

116 les relacions: Aire, Amedeo Avogadro, Atmosfera (unitat), Canvi d'estat, Càlcul multivariable, Càrrega elèctrica, Coeficient de dilatació adiabàtica, Compost químic, Constant dels gasos, Constant física adimensional, Densitat, Dinàmica de fluids, Direcció, Dissociació química, Distribució de Maxwell-Boltzmann, Electromagnetisme, Energia, Energia cinètica, Energia interna, Enllaç covalent, Enllaç químic, Entropia, Equació d'estat, Equacions d'Euler-Lagrange, Equilibri termodinàmic, Escala de longitud, Escalar, Estadística, Estat de la matèria, Estructura cristal·lina, Factor de compressibilitat, Fase de la matèria, Física de partícules, Flandes, Fluid, Fluid supercrític, Flux turbulent, Força, Força intermolecular, Forces de van der Waals, Gas ideal, Gas real, Graus de llibertat (física), Grec, Hidroestàtica, Hipèrbola, Ió (àtom), Jacques Charles, Jan van Helmont, John Dalton, ..., Kelvin, Líquid, Liqüefacció de gasos, Litre, Llei d'Avogadro, Llei de Boyle, Llei de Charles i Gay-Lussac, Llei de conservació, Llei de Graham, Llei dels gasos ideals, Lleis de la termodinàmica, Louis Joseph Gay-Lussac, Magnitud física, Massa, Matemàtiques, Mecànica clàssica, Mecànica dels fluids, Mecànica estadística, Microscopi, Mol, Molècula, Moment, Motor, Moviment brownià, Nau espacial, Núvol, Neerlandès, Nivell d'energia, Nivell macroscòpic, Olfacte, Olor, Partícula puntual, Pascal (unitat), Polaritat química, Pressió, Procés isobàric, Procés termodinàmic, Propietat física, Propietats intensives i extensives, Quantitat de moviment, Química, Química física, Reacció elemental, Reentrada atmosfèrica, Robert Boyle, Sòlid, Segle XVI, Segle XVII, Sistema físic, Solubilitat, Substància, Temperatura, Temperatura crítica, Temperatura termodinàmica, Teoria cinètica molecular, Transbordador espacial, Turbina de gas, Ull, Vapor, Variable d'estat, Vòrtex, Vent, Viscositat, Volcà, Volum, Xoc elàstic. Ampliar l'índex (66 més) »

Aire

L'aire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.

Nou!!: Gas і Aire · Veure més »

Amedeo Avogadro

Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià, i comte de Quaregna e Cerreto.

Nou!!: Gas і Amedeo Avogadro · Veure més »

Atmosfera (unitat)

L'atmosfera estàndard o atm, és una unitat de mesura de la pressió.

Nou!!: Gas і Atmosfera (unitat) · Veure més »

Canvi d'estat

En física i química, s'anomena canvi d'estat o transició de fase l'evolució de la matèria entre diversos estats d'agregació sense que hi hagi canvis en la seva composició.

Nou!!: Gas і Canvi d'estat · Veure més »

Càlcul multivariable

En matemàtiques, el càlcul multivariable (també anomenat càlcul multivariat) és l'extensió del càlcul en una variable a més d'una variable: la derivació i la integració de funcions de més d'una variable, en compte de només una.

Nou!!: Gas і Càlcul multivariable · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Gas і Càrrega elèctrica · Veure més »

Coeficient de dilatació adiabàtica

El coeficient de dilatació adiabàtica és la proporció entre la capacitat calorífica (també anomenada capacitat tèrmica) a pressió constant (C_P) i la capacitat calorífica a volum constant (C_V).

Nou!!: Gas і Coeficient de dilatació adiabàtica · Veure més »

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Nou!!: Gas і Compost químic · Veure més »

Constant dels gasos

La constant dels gasos és una constant fonamental de la física que es representa per la lletra R i té un valor de: La constant dels gasos és una constant que apareix a moltes fórmules de física i de química d'una gran importància i també en expressions d'altres constants.

Nou!!: Gas і Constant dels gasos · Veure més »

Constant física adimensional

Una constant física adimensional és un nombre que no té unitats físiques que el defineixin i, per tant, és un nombre pur.

Nou!!: Gas і Constant física adimensional · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol ρ, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Gas і Densitat · Veure més »

Dinàmica de fluids

La dinàmica de fluids és una subdisciplina de la mecànica de fluids (entenent per "fluids" tant els líquids com els gasos).

Nou!!: Gas і Dinàmica de fluids · Veure més »

Direcció

* Càrrecs.

Nou!!: Gas і Direcció · Veure més »

Dissociació química

Una dissociació és una reacció química per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no.

Nou!!: Gas і Dissociació química · Veure més »

Distribució de Maxwell-Boltzmann

En estadística, la distribució de Maxwell-Boltzmann és una particular distribució de probabilitat, que rep el nom de James Clerk Maxwell i Ludwig Boltzmann.

Nou!!: Gas і Distribució de Maxwell-Boltzmann · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica a l'hora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: Gas і Electromagnetisme · Veure més »

Energia

Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Gas і Energia · Veure més »

Energia cinètica

L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.

Nou!!: Gas і Energia cinètica · Veure més »

Energia interna

En termodinàmica, l'energia interna és l'energia total que conté un sistema termodinàmic.

Nou!!: Gas і Energia interna · Veure més »

Enllaç covalent

Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.

Nou!!: Gas і Enllaç covalent · Veure més »

Enllaç químic

L'enllaç químic és el fenomen físicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.

Nou!!: Gas і Enllaç químic · Veure més »

Entropia

Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.

Nou!!: Gas і Entropia · Veure més »

Equació d'estat

Lequació d'estat en física i termodinàmica és la relació entre variables d'estat o funció d'estat.

Nou!!: Gas і Equació d'estat · Veure més »

Equacions d'Euler-Lagrange

Les equacions d'Euler-Lagrange són les condicions sota les quals cert tipus de problema variacional arriba a un extrem.

Nou!!: Gas і Equacions d'Euler-Lagrange · Veure més »

Equilibri termodinàmic

Es parla dequilibri termodinàmic en termodinàmica quan un cos es troba en equilibri tèrmic, mecànic i químic i que aquests paràmetres tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.

Nou!!: Gas і Equilibri termodinàmic · Veure més »

Escala de longitud

En física, l'escala de longitud és un valor particular de la longitud o de la distància determinada amb la precisió d'un ordre (o d'alguns ordres) de magnitud.

Nou!!: Gas і Escala de longitud · Veure més »

Escalar

Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.

Nou!!: Gas і Escalar · Veure més »

Estadística

Gràfica de la distribució normal L'estadística o estatística és la ciència matemàtica relacionada amb la recopilació, anàlisi, interpretació i representació de dades.

Nou!!: Gas і Estadística · Veure més »

Estat de la matèria

Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció...). Històricament, la diferenciació es feia basant-se en propietats qualitatives com el volum i la forma: el sòlid era l'estat en què la matèria mantenia la forma i el volum de manera permanent, el líquid manté un volum fix, però s'adapta a la forma del recipient que el conté i el gas l'estat en què la matèria s'expandeix per a ocupar tot el volum disponible.

Nou!!: Gas і Estat de la matèria · Veure més »

Estructura cristal·lina

Quars incolor. Una estructura cristal·lina és una forma sòlida, en la que els constituents, àtoms o ions estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició (cel·les unitàries) que s'estenen en les tres dimensions espacials.

Nou!!: Gas і Estructura cristal·lina · Veure més »

Factor de compressibilitat

El factor de compressibilitat, denotat per Z, és una propietat termodinàmica adimensional molt útil per modificar la llei dels gasos ideals de tal manera que sigui vàlida pel comportament d'un gas real.

Nou!!: Gas і Factor de compressibilitat · Veure més »

Fase de la matèria

Un petit tros de gel d'argó desfent-se ràpidament mostra simultàniament la transició de sòlid a líquid i de líquid a gas. En ciència física, una fase és una regió de l'espai amb uns límits precisos (un sistema termodinàmic) en què totes les propietats físiques i la composició química del material són essencialment uniformes i constants.

Nou!!: Gas і Fase de la matèria · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Gas і Física de partícules · Veure més »

Flandes

Flandes (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Gas і Flandes · Veure més »

Fluid

L'aigua i l'aire són dos dels fluids més habituals Un fluid és una substància que es pot deformar amb facilitat; a diferència d'un sòlid, quan s'hi aplica un esforç tangencial, i per petit que aquest sigui, sempre apareixerà una deformació en forma de gradient de velocitats.

Nou!!: Gas і Fluid · Veure més »

Fluid supercrític

Un fluid supercrític (FSC) és qualsevol substància a temperatura i pressió per sobre del seu punt crític químic, en què les fases líquid i gas no es diferencien, per tant es coneix com un "híbrid entre un líquid i un gas" Un fluid supercrític pot difondre's com un gas (efusió) a través de sòlids i dissoldre substàncies com un líquid (dissolvent).

Nou!!: Gas і Fluid supercrític · Veure més »

Flux turbulent

Imatge del flux al voltant d'una esfera: R/eD.

Nou!!: Gas і Flux turbulent · Veure més »

Força

En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.

Nou!!: Gas і Força · Veure més »

Força intermolecular

Les forces intermoleculars es produeixen quan els àtoms poden formar una unitat estable anomenada molècula mitjançant el compartiment d'electrons.

Nou!!: Gas і Força intermolecular · Veure més »

Forces de van der Waals

Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, distintes de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.

Nou!!: Gas і Forces de van der Waals · Veure més »

Gas ideal

Un gas ideal és el model més senzill de l'estat gasós emprat en termodinàmica.

Nou!!: Gas і Gas ideal · Veure més »

Gas real

Els gasos reals –en contraposició als gasos ideals– tenen propietats que no es poden explicar enterament a partir de la llei dels gasos ideals.

Nou!!: Gas і Gas real · Veure més »

Graus de llibertat (física)

El nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de nombres reals que cal especificar per determinar completament l'estat físic.

Nou!!: Gas і Graus de llibertat (física) · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Gas і Grec · Veure més »

Hidroestàtica

La hidroestàtica o estàtica de fluids és la branca de la física que estudia els fluids en repòs o equilibri.

Nou!!: Gas і Hidroestàtica · Veure més »

Hipèrbola

Hipèrbola Una hipèrbola es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.

Nou!!: Gas і Hipèrbola · Veure més »

Ió (àtom)

Enllaç iònic entre el liti (que es converteix en un catió i el fluor, que es converteix en un anió En física i química, un ió és un àtom o molècula que no té una càrrega elèctrica neutra.

Nou!!: Gas і Ió (àtom) · Veure més »

Jacques Charles

Jacques Alexandre César Charles (1746 – 1823) va ser un inventor i científic francès.

Nou!!: Gas і Jacques Charles · Veure més »

Jan van Helmont

Jan Baptist van Helmont (batejat el 12 de gener de 1580 – 30 de desembre de 1644) va ser un científic flamenc, químic, fisiòleg i metge.

Nou!!: Gas і Jan van Helmont · Veure més »

John Dalton

John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844) fou un naturalista, químic, matemàtic i meteoròleg anglès.

Nou!!: Gas і John Dalton · Veure més »

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del Sistema Internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Nou!!: Gas і Kelvin · Veure més »

Líquid

gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.

Nou!!: Gas і Líquid · Veure més »

Liqüefacció de gasos

La liqüefacció de gasos és un procés que consisteix en una sèrie de fases i que es fa servir per transformar un gas en un líquid.

Nou!!: Gas і Liqüefacció de gasos · Veure més »

Litre

Un recipient amb indicacions del volum de líquid contingut, fins a 1 litre. Proveta de laboratori que mesura fins a un litre. El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).

Nou!!: Gas і Litre · Veure més »

Llei d'Avogadro

Amedeo Avogadro La llei d'Avogadro fou proposada i publicada pel químic italià Amedeo Avogadro (1776-1856) l'any 1811.

Nou!!: Gas і Llei d'Avogadro · Veure més »

Llei de Boyle

Animació mostrant la relació entre pressió i volum quan la quantitat i la temperatura és constant. Dades observades per Boyle durant l'experiment original La llei de Boyle (o llei de Boyle-Mariotte) és una de les lleis dels gasos.

Nou!!: Gas і Llei de Boyle · Veure més »

Llei de Charles i Gay-Lussac

Llei de Charles i Gay-Lussac La Llei de Charles i Gay-Lussac (també anomenada Llei de Charles o Llei de Gay-Lussac) és una de les lleis dels gasos.

Nou!!: Gas і Llei de Charles i Gay-Lussac · Veure més »

Llei de conservació

En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.

Nou!!: Gas і Llei de conservació · Veure més »

Llei de Graham

Thomas Graham La llei de Graham també coneguda com a llei de l'efusió fou descoberta pel químic escocès Thomas Graham (1805-1869) l'any 1829 a partir dels resultats dels seus experiments, i diu que: Matemàticament ho podem escriure així: on: La densitat dels gasos es pot posar en funció de la massa molar del gas emprant l'equació dels gasos ideals.

Nou!!: Gas і Llei de Graham · Veure més »

Llei dels gasos ideals

La llei dels gasos ideals és una equació d'estat que relaciona la pressió, P, el volum, V, la temperatura, T, i la quantitat de substància, n, d'un gas ideal; un gas hipotètic les molècules del qual són totalment lliures i on no hi ha cap interacció entre elles.

Nou!!: Gas і Llei dels gasos ideals · Veure més »

Lleis de la termodinàmica

Les lleis de la termodinàmica descriuen, en principi, al transport privat de calor i treball en els processos termodinàmics. No obstant això, des de la seva concepció, aquestes lleis de la física es van convertir en les més importants de tota Física i altres ciències relacionades amb la termodinàmica.

Nou!!: Gas і Lleis de la termodinàmica · Veure més »

Louis Joseph Gay-Lussac

Louis Joseph o Joseph-Louis Gay-Lussac (Sent Liunard, Llemosí, 6 de desembre de 1778 - París, França, 9 de maig de 1850) fou un químic i físic francès.

Nou!!: Gas і Louis Joseph Gay-Lussac · Veure més »

Magnitud física

Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.

Nou!!: Gas і Magnitud física · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Gas і Massa · Veure més »

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre aquests (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Nou!!: Gas і Matemàtiques · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Gas і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica dels fluids

Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.

Nou!!: Gas і Mecànica dels fluids · Veure més »

Mecànica estadística

La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és una branca de la física que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l’estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.

Nou!!: Gas і Mecànica estadística · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu-, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Gas і Microscopi · Veure més »

Mol

El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté tantes entitats elementals com el nombre d'àtoms contingut en 0,012 kg de carboni-12.

Nou!!: Gas і Mol · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Gas і Molècula · Veure més »

Moment

En física, el terme moment es pot referir a diferents conceptes.

Nou!!: Gas і Moment · Veure més »

Motor

Mercedes Un motor és una màquina capaç de transformar l'energia emmagatzemada en combustibles, bateries o altres fonts en energia mecànica capaç de realitzar un treball.

Nou!!: Gas і Motor · Veure més »

Moviment brownià

El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.

Nou!!: Gas і Moviment brownià · Veure més »

Nau espacial

Una nau espacial (o vehicle espacial) és un vehicle que viatja per l'espai.

Nou!!: Gas і Nau espacial · Veure més »

Núvol

Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.

Nou!!: Gas і Núvol · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Gas і Neerlandès · Veure més »

Nivell d'energia

Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.

Nou!!: Gas і Nivell d'energia · Veure més »

Nivell macroscòpic

En física, el nivell macroscòpic és el nivell de descripció en què la posició o estat físic concret de les partícules que integren un cos pot ser resumit en una equació d'estat que només inclou magnituds extensives (volum, longitud, massa) i magnituds intensives mitjana (pressió, temperatura).

Nou!!: Gas і Nivell macroscòpic · Veure més »

Olfacte

El sistema olfactiu humà: 1: Bulb olfactori 2: Cèl·lules mitrals 3: Os 4: Epitel·li nasal 5: Glomèruls 6: Cèl·lules receptores olfactives. Lolfacte és el sentit encarregat de detectar i processar les olors.

Nou!!: Gas і Olfacte · Veure més »

Olor

Al·legoria de la mala olor. Pintura humorística Jan Miense Molenaar del segle XVII L'olor és una propietat intrínseca de la matèria i es defineix com la sensació resultant de la recepció d'un estímul per l'olfacte.

Nou!!: Gas і Olor · Veure més »

Partícula puntual

En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.

Nou!!: Gas і Partícula puntual · Veure més »

Pascal (unitat)

El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.

Nou!!: Gas і Pascal (unitat) · Veure més »

Polaritat química

Una molècula d'aigua és un exemple comú de la polaritat química. Les seves càrregues es presenten amb una càrrega negativa al mig (en vermell) i una càrrega positiva als extrems (en blau). La polaritat en química es refereix a la separació de la càrrega elèctrica que porta una molècula o els seus grups químics a tenir uns moments elèctrics dipol o multipol.

Nou!!: Gas і Polaritat química · Veure més »

Pressió

La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.

Nou!!: Gas і Pressió · Veure més »

Procés isobàric

Transformació isobàrica: des de l'estat ''A'' fins a l'estat ''B'' en un diagrama p-V segueix un segment horitzontal. L'àrea groga representa el treball associat a la transformació Un procés isobàric és una transformació termodinàmica que es produeix a pressió constant.

Nou!!: Gas і Procés isobàric · Veure més »

Procés termodinàmic

Un procés termodinàmic és el desenvolupament energètic d'un sistema termodinàmic que avança des d'un estat inicial fins a un estat final.

Nou!!: Gas і Procés termodinàmic · Veure més »

Propietat física

Una propietat física o magnitud física és una qualitat d'un objecte o sistema físic a la qual se li poden assignar diferents valors com a resultat d'un mesurament quantitatiu.

Nou!!: Gas і Propietat física · Veure més »

Propietats intensives i extensives

En ciències físiques, una propietat intensiva (o variable intensiva) és una magnitud física d'un sistema que no depèn de la mida del sistema o de la quantitat de matèria del sistema (és invariant d'escala).

Nou!!: Gas і Propietats intensives i extensives · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Nou!!: Gas і Quantitat de moviment · Veure més »

Química

La química és la branca de la física que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Gas і Química · Veure més »

Química física

La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.

Nou!!: Gas і Química física · Veure més »

Reacció elemental

Una reacció elemental és una reacció química en la qual una o més espècies químiques reaccionen directament per formar productes en una etapa de reacció senzilla i amb un estat de transició senzill.

Nou!!: Gas і Reacció elemental · Veure més »

Reentrada atmosfèrica

Carcassa aerodinàmica del Mars Exploration Rover (MER). Mòdul de comandament Apollo volant amb un elevat angle d'atac. La reentrada atmosfèrica es refereix al moviment dels objectes, naturals o artificials, que entren a l'atmosfera d'un planeta des de l'espai exterior des d'una altitud superior a la de la "frontera de l'espai".

Nou!!: Gas і Reentrada atmosfèrica · Veure més »

Robert Boyle

Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.

Nou!!: Gas і Robert Boyle · Veure més »

Sòlid

Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.

Nou!!: Gas і Sòlid · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Gas і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Gas і Segle XVII · Veure més »

Sistema físic

Un sistema físic és un agregat d'objectes o entitats materials entre les parts de les quals existeix una vinculació o interacció de tipus causal (encara que no necessàriament determinista o causal en el sentit de la Teoria de la relativitat).

Nou!!: Gas і Sistema físic · Veure més »

Solubilitat

La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (dissolvent).

Nou!!: Gas і Solubilitat · Veure més »

Substància

Una substància és tota porció de matèria que comparteix determinades propietats intensives.

Nou!!: Gas і Substància · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Gas і Temperatura · Veure més »

Temperatura crítica

La temperatura crítica, Tc d'un material és la temperatura per sobre de la qual ja no existeixen els estats de la matèria líquid i gasós.

Nou!!: Gas і Temperatura crítica · Veure més »

Temperatura termodinàmica

La temperatura termodinàmica és la mesura absoluta de la temperatura i és un dels paràmetres principals de la termodinàmica.

Nou!!: Gas і Temperatura termodinàmica · Veure més »

Teoria cinètica molecular

La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.

Nou!!: Gas і Teoria cinètica molecular · Veure més »

Transbordador espacial

El transbordador espacial o llançadora espacial de la NASA, oficialment denominat «Space Transportation System» (STS o Sistema de Transport Espacial), fou l'astronau utilitzada durant 30 anys pel govern dels Estats Units d'Amèrica per a les seves missions tripulades a l'espai, i va ser retirat de servei el 2011.

Nou!!: Gas і Transbordador espacial · Veure més »

Turbina de gas

Figura 1. Esquema general d'una turbina de gas. En general, es tracta d'un eix muntat amb compressor C i turbina T, al qual s'intercala una cambra de combustió B Una turbina de gas, és una màquina tèrmica dins de la família dels motors de combustió interna a la que té lloc una combustió continuada.

Nou!!: Gas і Turbina de gas · Veure més »

Ull

Ull humà Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.

Nou!!: Gas і Ull · Veure més »

Vapor

punt crític es veu en l'altre extrem de la corba blava de vaporització. S'anomena vapor a una substància en la fase de gas que es troba a una temperatura més baixa que el punt crític.

Nou!!: Gas і Vapor · Veure més »

Variable d'estat

En termodinàmica, l'estat d'un sistema està caracteritzat per un cert nombre de paràmetres anomenats variables d'estat tals com el volum, la temperatura, la pressió, la quantitat de matèria, etc.

Nou!!: Gas і Variable d'estat · Veure més »

Vòrtex

Vòrtex generat pel pas d'una ala d'avió, revelat amb fum acolorit Vòrtexs a la vora d'un rierol Un vòrtex és un flux giratori, a voltes turbulent, de fluid en forma d'espiral.

Nou!!: Gas і Vòrtex · Veure més »

Vent

El vent, del ''Tacuinum Sanitatis'' El vent (del llatí ventus) és el moviment de gasos a gran escala, l'aire calent puja, però aquest quan està a dalt es refreda i baixa, aquest moviment és continu i això és el que provoca el vent.

Nou!!: Gas і Vent · Veure més »

Viscositat

La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.

Nou!!: Gas і Viscositat · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Nou!!: Gas і Volcà · Veure més »

Volum

El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.

Nou!!: Gas і Volum · Veure més »

Xoc elàstic

En física, en un cas ideal, es denomina xoc elàstic (o col·lisió elàstica) un xoc entre dos o més cossos que no pateixen deformacions permanents degudes a l'impacte: no hi ha un intercanvi de massa entre els cossos que col·lideixen.

Nou!!: Gas і Xoc elàstic · Veure més »

Redirigeix aquí:

Estat gasòs, Estat gasós, Fase gasosa, Gasos, Gasós.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »