Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Mallorca

Índex Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

713 les relacions: Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab, Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr, Abel Matutes Juan, Absolutisme, Abu-Hafs ibn Sayrí, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Aeròdrom de Son Bonet, Aeroport de Palma - Son Sant Joan, Agatèmeros, Agricultura, Agrigent, Aiguardent, Ajuntament de Palma, Alacant, Alans, Alaró, Alí ibn Ghàniya, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Alberto Bayo Giroud, Alcúdia, Alejandro Lerroux García, Alemanya, Alexandre Jaume Rosselló, Alfons el Franc, Alfons XII d'Espanya, Almudaina, Alps, Amadeu I d'Espanya, Ametlla, Andratx, Anníbal Barca, Anselm Turmeda, Anthony Quinn, Antiga Roma, Antoni Barceló i Pont de la Terra, Antoni Despuig i Dameto, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Maria Ques Ventayol, Antoni Mateu Ferrer, Antoni Maura i Montaner, Antoni Pou Reus, Antonio Cánovas del Castillo, Apol·linar (militar), Armada, Armada Espanyola, Arquitecte, Arquitectura, Arròs a la bruta, Art gòtic, Artà, ..., Assemblea Democràtica de Mallorca, Associació Internacional de Treballadors, Associació per la Cultura de Mallorca, Astrònom, Ateneu Obrer Mallorquí, August, Aurora Patriótica Mallorquina, Aurora Picornell Femenies, Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931, Avió, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Àustria, Badia de Palma, Balma de Son Matge, Banc Agrari de Balears, Banc Agrícola i Comercial, Banc de Crèdit Balear, Banc de Sóller, Banca March, Banco Popular Español, Barcelona, Bartomeu Llull, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Basílica de Cas Frares, Basílica de sa Carrotja, Basílica de Son Fadrinet, Basílica de Son Peretó, Batalla d'Agrigentum, Batalla de Cannes, Batalla de Rafal Garcés (1522), Batalla de Son Fornari, Batalla de Zama, Batalla del Cap Ecnomo, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Ticino, Batalla del Trèbia (218 aC), Batre, Beat, Bec de Ferrutx, Benelux, Berenguer d'Oms i de Santapau, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bernat Marquès i Rullan, Bernat Nadal i Crespí, Bijuteria, Bilbao, Binissalem, Bizanci, Blat, Bloc Popular Antifeixista, Bocchoris, Bonaventura Serra i Ferragut, Botifarra, Botifarró, Bous de Costitx, Bunyola, Cabell d'àngel (dolç), Cabrera, Cabrit i Bassa, Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, Calçat, Califòrnia, Call, Callet, Calvià, Camallot, Campos, CAMPSA, Can Mir (Palma), Canamunt i Canavall, Candice Bergen, Canvi Mallorquí, Capdepera, Capitalisme, Carabassat, Carladès, Carlemany, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carnaval, Carta de Franquesa de Mallorca, Cartagena, Cartago, Cartografia, Cas Bitel 2, Cas Can Domenge, Cas CDEIB, Cas Palma Arena, Cas Peatge, Cas Pla Territorial de Mallorca, Cas Son Oms, Casa del Poble de Palma, Castell d'Alaró, Castell de Bellver, Castell de Bendinat, Castell de Santueri, Castell del Rei (castell), Català, Català balear, Català oriental, Catedral de Mallorca, Catolicisme, Cavaller, Cítric, Còrsega, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Centre Autonomista de Mallorca, Centre Federal de Societats Obreres de Palma, Centre Regionalista de Mallorca, Ceràmica, Ciclisme, Científic, Ciutat, Claudi Ptolemeu, Coalició Popular, Coalició Republicano-Socialista, Cobertor, Coca de recapte, Coca de trempó, Cocarroi, Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència, Colla de Selva, Colonya Caixa Pollença, Comarca, Comarques de Mallorca, Comissió dels Onze, Comissions Obreres, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Composició (Germanies), Compromís de Casp, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat del Rosselló, Comte Mal, Comunió Tradicionalista, Concòrdia de Barcelona, Concentració Republicana, Conciliació Liberal, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Confitura, Conquesta de Mallorca, Consell, Consell de Castella, Consell General Interinsular, Consell Insular de Mallorca, Consenci, Consolat de Mar (Mallorca), Constantí, Constitució Espanyola de 1812, Contracte Sant, Convent de Sant Domingo de Palma, Cornadors, Corona d'Aragó, Corsarisme balear, Corts de Cadis, Cos de carrabiners de costes i fronteres, Cotlliure, Cova, Crac del 29, Crèdit Felanitxer, Creixement de la població, Crespell (Mallorca), Cresques Abraham, Cristòfol Soler i Cladera, Cristianisme, Cultura popular, Cunerisme, Dámaso Berenguer y Fusté, Dénia, Decrets de Nova Planta, Denominació d'origen, Denominació d'Origen Binissalem, Denominació d'Origen Pla i Llevant, Desembarcament de Mallorca, Desnonament, Diada per l'Autonomia, Diari de Buja, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia Trastàmara, Dioclecià, Diodor de Sicília, Diputació, Dolores Ibárruri Gómez, Dragonera, Ecotaxa, Edicte de Milà, Eivissa (municipi), El Obrero (Mallorca), El Raiguer, Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011, Eleccions generals espanyoles de 1869, Eleccions generals espanyoles de 1931, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1982, Elisabet de Mallorca, Embotit, Emili Darder i Cànaves, Empordà, Endemisme, Enginyeria militar, Ensaïmada, Epidèmia, Es Trenc, Escorca, Escriptor, Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx, Església de Sant Pere d'Escorca, Espanya, Esporles, Esquerra Republicana Balear, Estats Units d'Amèrica, Estrabó, Estudi General Lul·lià, Eustaci de Tessalònica, Falange Española, Fauna, Federació de Societats Obreres de Balears, Federació Socialista Balear, Felanitx, Felip V d'Espanya, Felipe González Márquez, Fenicis, Ferran el Catòlic, Ferran Pou i Moreno, Ferran VI d'Espanya, Ferrocarril de Sóller, Feve, Fideïcomís, Fil·loxera, Filosofia, Flandes, Flora, Focea, Fogatge, Foner balear, Formatge, Formentera, França, Francesc Antich Oliver, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francesc Garau, Francesc Julià i Perelló, Francesc Marçal, Francesc Roca i Hernández, Francesc Tomàs Oliver, Francina Armengol Socías, Francisco Antonio de la Portilla, Francisco Garrido de la Vega, Francisco Miguel de Pueyo, Frit mallorquí, Front Únic Antimonàrquic, Front popular, Gabriel Cañellas i Fons, Gai Terenci Varró, Gastronomia de Mallorca, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gènova, Generalitat, Germànics, Germán Gamazo y Calvo, GESA, Gimnèsies, Giró, Govern de les Illes Balears, Gran i General Consell, Grand Hotel, Grècia, Grecs, Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, Guerra d'Independència de Cuba, Guillem Gayà Nicolau, Guillem II de Montcada i de Bearn, Guillem Timoner Obrador, Hispània, Historiador, Hotel Formentor, Hug d'Anglesola, Humitat, Ibn Khaldun, Illa, Illa d'Eivissa, Illes Balears, Illes Canàries, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi Romà, Inca (Mallorca), Indústria, Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera, Inquisició, Insaculació, Instador del poble i del bé comú, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Instituto Nacional de Industria, Iodització, Isidor de Sevilla, Islam, Issam al-Khawlaní, Itàlia, Jaciment romà de Can Maiol, Jaciment romà de sa Mesquida, Jaciment romà de Son Joan Jaume, Jafudà Cresques, Jaume Bauzà Far, Jaume Cadell, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Garcia i Obrador, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Jaume Joan de Berga i de Sales, Jaume Matas i Palou, Jeroni Albertí i Picornell, Joan Albertí i Moll, Joan Antoni Poch i Goicoetxea, Joan Carles I d'Espanya, Joan Coromines i Vigneaux, Joan Crespí, Joan d'Eimeric i Saplana, Joan el Caçador, Joan March i Ordinas, Joan Mas Verd, Joan Prim i Prats, Joan Zonares, Joanot Colom, Joieria, José Luis Rodríguez Zapatero, José María Gil-Robles y Quiñones, José Ramón Bauzá Díaz, Josep Galceran de Cartellà, Josep Quint Zaforteza i Amat, Josep Teodor Canet Menéndez, Joventuts Socialistes Unificades, Juan Bautista Topete, Juan Díaz de la Guerra, Jueus mallorquins, Juníper Serra, Junta Suprema Central, Junta Suprema de Govern de les Balears, Jurat popular, Juz (administració), Juz' d'Inkan, L'Arenal, L'Espurna (Mallorca), La Aurora, La Porrassa, Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla, Lingüista, Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, Llei de Responsabilitats Polítiques, Lleis Palatines, Llevant (Mallorca), Llibre del Repartiment, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llibre dels fets, Llista de cims de Mallorca, Llista de municipis de les Illes Balears, Lloctinent general, Llorenç Bisbal i Barceló, Lluís Alemany Pujol, Lluís Martí i Ximenis, Llucmajor, Luci Anneu Flor, Maó, Madina Mayurqa, Madrid, Magaluf, Magrib, Mallorca, Mallorquí, Mallorquinisme, Malvasia, Manacor, Mancomunitat de Tramuntana, Mancomunitat Pla de Mallorca, Mancomunitats de Mallorca, Mandonguilla, Manto negre, Manuel Azaña Díaz, Manuel Goded Llopis, Manuel Godoy, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Mar Egea, Mar Mediterrània, Mare de Déu de Lluc, Maria Antònia Munar i Riutort, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Marià de Quintana i Ramon, Marisc, Marratxí, Marroc, Martí l'Humà, Mascarat, Massís de Randa, Matança del porc, Mató, Mauritània, Mauritània Segona, Menorca, Mercenari, Mesa Democràtica de Balears, Mesquita, Metro de Palma, Michael Caine, Michel Sittow, Migjorn (Mallorca), Miguel de Gurrea y Cerdan, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mineria, Minorica, Miquel Gaietà Soler i Rabassa, Missatge als mallorquins, Missioner, Misticisme, Moble, Moviment obrer, Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla, Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí, Muhàmmad ibn Ghàniya, Mujàhid, Muro (Mallorca), Museu d'Història de Manacor, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Mussola mediterrània, Nicolae Ceaușescu, Normands, Nostra Paraula, Nurag, Obra Cultural Balear, Oli, Oli d'oliva, Operació Bomsai, Oratori de Sant Blai, Ovella, Pa amb oli, Països Baixos, Països nòrdics, Pacte Autonòmic de 1977, Pacte Autonòmic de 1992, Pacte de Madrid (1983), Palau de Marivent, Palma, Panada, Pandèmia de grip de 1918, Panteó de Marins Il·lustres, Papa Climent X, Parc Natural de l'Albufera de Mallorca, Pariatge, Paritat interinsular, Parlament de les Illes Balears, Part Forana, Partit Comunista d'Espanya, Partit Popular de les Illes Balears, Partit Republicà de Centre, Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Republicà Federal de Mallorca, Partit Socialista de Mallorca-Entesa, Partit Socialista de Menorca, Partit Socialista Obrer Espanyol, Pau Casesnoves, Pau d'Anagni, Pax romana, Pebre tendre, Pebrot morro de bou, Peguera (Calvià), Peixos, Pelegrinatge, Pell, Pere Antoni Reus i Bordoy, Pere Caro Sureda, Pere el Cerimoniós, Pere I d'Urgell, Perla, Perpinyà, Pesca, Pesta negra, Pitiüses, Pla de Mallorca, Platja, Plini el Vell, Política de redreç de Ferran el Catòlic, Pollença, Pollencí, Pomponi Mela, Pont d'Inca, Porc, Port de Palma, Port de Pollença, Port de Sóller, Port de Sevilla, Portocristo, Pragmàtica, Prat de Sant Jordi, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Procopi (historiador), PSM-Entesa Nacionalista, Publi Corneli Escipió Africà Major, Puig de Galatzó, Puig de Galdent, Puig de l'Ofre, Puig de Massanella, Puig de Randa, Puig de Sant Salvador, Puig del Teix, Puig dels Tossals Verds, Puig Major, Puig Tomir, Punta de n'Amer, Quint Cecili Metel Baleàric, Rafael del Riego, Rafael Nadal i Parera, Raiguer, Ramaderia, Ramón Franco y Bahamonde, Ramon Aguiló Munar, Ramon II de Tortosa, Ramon Llull, Regne de Castella, Regne de Mallorca, Regne Unit, Reial Audiència de Mallorca, Renda per capita, Renovación Española, República d'Irlanda, Resposta als catalans, Revolta de les Germanies, Revolta Forana, Romanització, Rosassa, Rosselló, Rovelló, Rubiol, Sa Pobla, Saïm, Sanç I de Mallorca, Sant, Sant Gregori, Sant Miquel de Campanet, Santa Margalida, Santa Maria del Camí, Santa Ponça, Santa Quitació, Santanyí, Santuari de Lluc, Saragossa, Sardenya, Sóller, Sector terciari, Segle XIII, Segle XIV, Segle XIX, Segle XVIII, Segle XX, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Serra d'Alfàbia, Serra de Tramuntana, Serres de Llevant, Serveis Ferroviaris de Mallorca, Servi, Ses Salines, Seta, Sever de Menorca, Sevilla, Sicília, Simó Ballester, Sindicat de Fora, Sobrassada, Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País, Sofia de Grècia, Solleric (dialecte), Son Oms, Son Servera, Sopes, Suïssa, Sucursalisme, Sueus, Sufragi masculí, Sufragi universal, Talaia Freda, Talaiot, Taperera, Tarraconense, Teixit (tèxtil), Tenerife, Tennis, Teologia, Tinent General, Titus Livi, Tombet, Topònims balears preromans, Tord comú, Tractament Integrat de Llengües, Tractat d'Argelers, Tractat d'Utrecht, Tradicionalisme, Trasmediterránea, Trempó, Turisme rural, Unió Mallorquina, Unió Obrera Balear, Unió Republicana (1934), Unión Patriótica, Universitat de Barcelona, Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, Universitat de les Illes Balears, Vaga Nacional Pacífica de 1959, Vaixell, Vaixell Jaume I (1911-1967), València, Vàndals, Verguisme, Vescomtat de Vallespir, Vi, Vi de la terra Mallorca, Vicenç Mut i Armengol, Vinya, Visigots, Worms, Xarel·lo, Xuaip, Xuetes, Yahya ibn Ghàniya, 1 de gener, 1348, 1361, 1375, 1383, 1388, 1396, 1405, 1450, 1675, 1679, 1691, 1706, 1715, 1798, 1808, 1812, 1814, 1868, 1874, 1887, 1891, 1900, 1963, 1965, 1967, 1973, 1979, 1980, 1994, 2000, 2011, 2015, 31 de desembre. Ampliar l'índex (663 més) »

Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab

Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab (?, 1057 - Mallorca, 1095) va ser el darrer valí de les Illes Balears sota sobirania de la taifa de Dàniyya (1076- La seva làpida sepulcral, que dóna les dates del seu naixement i defunció, es troba a Pisa, on amb tota seguretat, fou portada com a part del botí de guerra de la Croada pisano-catalana.

Nou!!: Mallorca і Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab · Veure més »

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr (en àrab عبد الله بن موسى بن نصير, ʿAbd Allāh b. Mūsà b. Nuṣayr) (m. 720?), valí d'Ifriquiya (711, interinament, i 713-715).

Nou!!: Mallorca і Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Abel Matutes Juan

Abel Matutes Juan (Eivissa, Illes Balears, 1941) és un empresari i polític retirat eivissenc del Partit Popular Balear, que fou Ministre d'Afers Exteriors en el primer govern de José María Aznar.

Nou!!: Mallorca і Abel Matutes Juan · Veure més »

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Mallorca і Absolutisme · Veure més »

Abu-Hafs ibn Sayrí

Abu-Hafs ibn Sayrí (Mallorca, 24 de novembre de 1156 - 14 de febrer de 1231) fou un potentat mayûrquí emparentat amb el darrer valí musulmà de Mayurqa, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, en els temps de la Croada contra Al-Mayûrqa.

Nou!!: Mallorca і Abu-Hafs ibn Sayrí · Veure més »

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí —en àrab ابو يحي محمد بن علي بن أبي ععمرانن التنملالي, Abū Yaḥyà Muḥammad ibn ʿAlī ibn Abī ʿImrān at-Tinmalālī—, altrament conegut també pel nom de Muhàmmad ibn Alí ibn Mussa, i apel·lat en les fonts cristianes com a Abu Iehie o Aboheihe, fou el darrer valí musulmà almohade de les Illes Orientals d'al-Àndalus (1208-1229).

Nou!!: Mallorca і Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí · Veure més »

Aeròdrom de Son Bonet

L'Aeròdrom de Son Bonet és un aeròdrom situat a Es Pont d'Inca al municipi de Marratxí, a 4 km del centre de Palma per la carretera comarcal Ma-13A, que uneix Palma amb Inca.

Nou!!: Mallorca і Aeròdrom de Son Bonet · Veure més »

Aeroport de Palma - Son Sant Joan

L'Aeroport de Palma-Son Sant Joan (codi IATA: PMI; codi OACI: LEPA) o també conegut com a Aeroport Internacional de Son Sant Joan està situat a 8 km del centre de la ciutat de Palma, estratègicament situat entre la zona turística de la Badia de Palma i la ciutat, a l'emplaçament d'una base aèria encara existent.

Nou!!: Mallorca і Aeroport de Palma - Son Sant Joan · Veure més »

Agatèmeros

Agatèmeros o Agatèmer (Agathemerus, Agathémeros fou un escriptor grec, fill d'Ortó, que va escriure una obra en dos volums sobre geografia dirigida al seu pupil Filó. Segurament visqué vers el segle IV, ja que esmenta Bizanci com "l'antiga ciutat" i es pensa que perquè al seu temps ja es deia Constantinoble (després del 330), però altres pensen que fou del segle III.

Nou!!: Mallorca і Agatèmeros · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Mallorca і Agricultura · Veure més »

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu Akragas.

Nou!!: Mallorca і Agrigent · Veure més »

Aiguardent

L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.). Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències (anís, taronja, préssec, meló...).

Nou!!: Mallorca і Aiguardent · Veure més »

Ajuntament de Palma

Lajuntament de Palma, anomenat també Cort, és la màxima institució del municipi de Palma i es troba a la Plaça de Cort, tot i que algunes parts de l'entitat han estat traslladades a altres edificis.

Nou!!: Mallorca і Ajuntament de Palma · Veure més »

Alacant

Alacant és un municipi del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Mallorca і Alacant · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Mallorca і Alans · Veure més »

Alaró

Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb Bunyola, Escorca, Lloseta, Mancor, Binissalem, Consell i Santa Maria del Camí. Situada davall de el seu propi castell.

Nou!!: Mallorca і Alaró · Veure més »

Alí ibn Ghàniya

Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya, també conegut simplement com a Alí ibn Ishaq o, sobretot, Alí ibn Ghàniya (mort en 1188) fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen berber i lleial als almoràvits, que va operar a Ifriquiya entre 1184 i 1188.

Nou!!: Mallorca і Alí ibn Ghàniya · Veure més »

Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla

Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla (ʿAlī ibn Mujāhid Iqbāl ad-Dawla) (? - ?, segle XI) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.

Nou!!: Mallorca і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla · Veure més »

Alberto Bayo Giroud

Alberto Bayo Giroud (Camagüey (Cuba), 1892 - L'Havana, 1971) fou un militar i escriptor espanyol que lluità en el bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola i en la revolució cubana.

Nou!!: Mallorca і Alberto Bayo Giroud · Veure més »

Alcúdia

Alcúdia és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Nou!!: Mallorca і Alcúdia · Veure més »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Nou!!: Mallorca і Alejandro Lerroux García · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Mallorca і Alemanya · Veure més »

Alexandre Jaume Rosselló

Alexandre Jaume Rosselló (Montevideo 1879 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un polític socialista mallorquí, nebot del polític liberal Alexandre Rosselló Pastor.

Nou!!: Mallorca і Alexandre Jaume Rosselló · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Mallorca і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Mallorca і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Almudaina

Almudaina és una població valenciana de la comarca del Comtat.

Nou!!: Mallorca і Almudaina · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Mallorca і Alps · Veure més »

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Nou!!: Mallorca і Amadeu I d'Espanya · Veure més »

Ametlla

Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla o metla és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.

Nou!!: Mallorca і Ametlla · Veure més »

Andratx

Andratx és una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a la comarca de la serra de Tramuntana.

Nou!!: Mallorca і Andratx · Veure més »

Anníbal Barca

Anníbal, o Hanníbal, (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi cartaginès.

Nou!!: Mallorca і Anníbal Barca · Veure més »

Anselm Turmeda

''Qubba'' ('mausoleu') d'Anselm Turmeda a Tunis Pàgina d'una edició de ''La disputa de l'ase'', del 1922 Antelm Turmeda o, per error de lectura, segons Joan Coromines, Anselm Turmeda, després Abd-Al·lah at-Tarjuman —en àrab, el nom complet, أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. ʿAbd Allāh at-Tarjumān al-Mayūrqī— (Ciutat de Mallorca, 1355 - Tunis, d. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Anselm Turmeda · Veure més »

Anthony Quinn

Anthony Quinn (21 d'abril de 1915 - 3 de juny de 2001) fou un actor de cinema mexicà.

Nou!!: Mallorca і Anthony Quinn · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Mallorca і Antiga Roma · Veure més »

Antoni Barceló i Pont de la Terra

Antoni Barceló i Pont de la Terra (Palma, Mallorca, 31 de desembre de 1717 - 30 de gener de 1797) fou tinent general de l'Armada Espanyola.

Nou!!: Mallorca і Antoni Barceló i Pont de la Terra · Veure més »

Antoni Despuig i Dameto

Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig. Nasqué al palau de Can Montenegro, tothora existent. Feu els primers estudis amb preceptors privats i seguidament als jesuïtes de Monti-Sion de Palma, on obtingué el títol d'humanitats. Malgrat els seus desigs d'emprendre la carrera militar, el seu pare el destinà al clergat. El 1760 rebé la tonsura eclesiàstica i l'any següent un benefici a la catedral de Mallorca. El 1764 es llicencià en filosofia a l'Estudi General Lul·lià i tot seguit abandonà els estudis per traslladar-se a la casa familiar de Montoro de Mezquita, al Maestrat aragonès, on es dedicà a escriure i a traduir. Cinc anys després rebé els ordes menors. A Alcanyís fou ordenat sotsdiaca el 21 de setembre de 1771 i sacerdot el 3 de juliol de 1774 de mans de Juan Sáenz de Buruaga, arquebisbe de Saragossa. Aquell mateix 1774 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, càrrec que ocupà per poders, puix que s’havia traslladat a l'estranger. Efectivament, la canongia comportava el dret de viatjar, i Despuig visità França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Anglaterra amb intenció de resseguir les ciutats on s'havien celebrat concilis i estudiar-ne les actes. Durant aquests viatges va tenir força contactes amb els moviments il·lustrats europeus i anà consolidant una amplíssima cultura i el domini de diverses llengües. El 1777 tornà a Mallorca amb el nomenament de jutge conservador i vicari apostòlic de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a l'illa. Allí intervingué en la fundació de la Societat Econòmica d'Amics del País i organitzà la seva escola de pintura, de la qual el 1778 fou nomenat censor. L'1 de juny de 1779 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Lul·liana de Mallorca, de la qual esdevindria rector de 1783 a 1785. El 1780 havia estat nomenat vicari episcopal dels exèrcits de mar i terra a les illes i el 1782 havia ingressat a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. A la possessió de Raixa, propietat del seu germà Joan, l'hereu, fundà una important biblioteca i reuní una esplèndida col·lecció d'obres d'art, que sostingué i nodrí durant tota la seva vida i que ara es pot visitar parcialment al Castell de Bellver. Anys més tard, hi féu traslladar troballes de les excavacions que endegà a la localitat italiana d'Ariccia. Havia protegit el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionessin un mapa de l'illa de Mallorca (1785) que és conegut amb el seu nom. El 7 de maig de 1785 fou nomenat auditor per al regne d'Aragó del Tribunal de la Rota Romana, i es traslladà a Roma. Allí promogué la beatificació de santa Catalina Tomàs, de la qual havia escrit una biografia, però que no aconseguí fins força anys més tard (1792). De Roma estant i sempre per poders, accedí als càrrecs de xantre del capítol catedralici de la catedral de Mallorca (1786) i de bisbe d'Oriola (1791). El consagraren bisbe a l'Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols de la Ciutat Eterna el 29 de setembre de 1791, i tanmateix fins a finals de març de l'any següent no visità la diòcesi oriolana. A primers de l'any 1794 a la ciutat de València, com a conseqüència de la decisió de l'arquebisbe Francisco Fabián y Fuero d'acollir més de sis-cents capellans fugitius dels fets revolucionaris de França, hi hagué força aldarulls. El capità general Vicente Vera d'Aragón, duc de la Roca, en culpà el bisbe Fabián i el féu detenir, alhora que nomenava Despuig arquebisbe de València. Despuig s'hi presentà immediatament i prengué possessió de l'arxidiòcesi. A indicació del rei Carles IV, el papa Pius VI, acabà per confirmar-lo en el nou càrrec l'1 de juny de 1795. Tanmateix Despuig pogué copsar de seguida l'hostilitat dels valencians que el consideraven un intrús, per la qual cosa demanà el trasllat al rei. Només sis mesos després era nomenat arquebisbe de Sevilla. Retrat d'Antoni Despuig i Dameto fet per Manuel Peleguer. Aquest retrat és datable el segon semestre de 1795, el breu període que Despuig fou arquebisbe de València. Poc temps romangué també a la capital andalusa, atès que el 1796 el ministre Manuel Godoy, sobre el qual havia intentat obrir un procés inquisitorial per bigàmia i ateisme, l'envià a Itàlia amb l'arquebisbe de Toledo Francisco Antonio de Lorenzana y Butrón en missió diplomàtica davant del papa. Un cop arribats a Roma, Despuig sabé que tenien instruccions precises de no tornar mai més a la península. Pius VI el nomenà patriarca titular d'Antioquia (1799) tot mantenint-li formalment l'arquebisbat de Sevilla, però Despuig en dimití ben aviat a canvi dels substanciosos càrrecs d'ardiaca de la catedral de València i de canonge de Talavera de la metropolitana de Toledo, sempre ocupats a distància. El nou papa Pius VII, en el consistori de juliol de 1803, el proclamà cardenal-prevere del títol de S. Callisto i arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major. Des de 1808 fins a la seva mort, Despuig seria provicari i després vicari general de Sa Santedat per a la diòcesi de Roma i camarlenc de la Santa Església Romana. Quan el 1809 Napoleó I ocupà per segon cop els Estats Pontificis i desterrà Pius VII a Savona i després a Fontainebleau, Despuig l'acompanyà. A França, fou un dels tretze cardenals que es negaren públicament a assistir a les segones noces de l'emperador amb l'arxiduquessa Maria Lluïsa d’Àustria. La reacció fou de no permetre'ls d'exhibir la dignitat cardenalícia -se'ls anomenava "cardenals negres" perquè, entre altres coses, no podien usar la vestimenta de color porpra-. Tanmateix Despuig no fou confinat a una ciutat francesa com els altres dotze refractaris, sinó que a causa del seu precari estat de salut i a instàncies de l'arquebisbe de Lió, el seu amic el cardenal Joseph Fesch, que era oncle de Napoleó, fou autoritzat a tornar a Itàlia i anar a prendre les aigües a Lucca, aleshores un principat annexat al Regne d'Etrúria, estat titella que l'emperador havia creat per a la seva germana Elisa. Despuig hi morí i fou sebollit a la catedral de Sant Martí d'aquesta ciutat toscana, mentre el seu cor era traslladat a Palma. No fou fins al 1993 que les seves restes foren traslladades a Mallorca i enterrades a l'església de Santa Magdalena de Palma, al costat de les de santa Catalina Tomàs. El 2005 fou erigida a la plaça davant d'aquesta església una estàtua d'Antoni Despuig, obra de l'escultor Damià Ramis Caubet.

Nou!!: Mallorca і Antoni Despuig i Dameto · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: Mallorca і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Antoni Maria Ques Ventayol

Antoni Maria Ques Ventayol Torró (Alcúdia 1889 - Palma 1937) fou un polític republicà i empresari mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Antoni Maria Ques Ventayol · Veure més »

Antoni Mateu Ferrer

Antoni Mateu Ferrer (Inca, 1901 - Palma, 1937) fou un polític mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Antoni Mateu Ferrer · Veure més »

Antoni Maura i Montaner

Antoni Maura i Montaner (Palma, Mallorca, 2 de maig de 1853 - Torrelodones, Madrid, 13 de desembre de 1925) va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Antoni Maura i Montaner · Veure més »

Antoni Pou Reus

Antoni Pou Reus (Palma 1881-1934) va ser un advocat i polític mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Antoni Pou Reus · Veure més »

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Nou!!: Mallorca і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »

Apol·linar (militar)

Apol·linar fou un militar i polític bizantí, natural d'algun lloc indeterminat de la península itàlica, que havia format part de la cort del rei vàndal Hildelric però quan aquest fou desposseït pel seu germà Gelimer, juntament amb un bon nombre de romans del regne vàndal es passa a Justinià I, col·laborant en la Guerra dels vàndals empresa per l'Imperi Bizantí on destacà pel seu valor, sobretot a la Batalla de Tricama.

Nou!!: Mallorca і Apol·linar (militar) · Veure més »

Armada

L'armada és la marina militar o de guerra, és a dir, aquella branca de les forces armades que desenvolupa la seva activitat en el medi aquàtic, habitualment el mar, però també en llacs i rius.

Nou!!: Mallorca і Armada · Veure més »

Armada Espanyola

LArmada d'Espanya és la branca marítima de les Forces Armades Espanyoles.

Nou!!: Mallorca і Armada Espanyola · Veure més »

Arquitecte

Larquitecte és el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar per l'adequat desenvolupament de la seva construcció.

Nou!!: Mallorca і Arquitecte · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Mallorca і Arquitectura · Veure més »

Arròs a la bruta

Arròs a la bruta és un plat típic de la cuina eivissenca fet a base d'arròs amb sèpia en la seua tinta.

Nou!!: Mallorca і Arròs a la bruta · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic L'art gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del segle XII i inicis del segle XV, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Mallorca і Art gòtic · Veure més »

Artà

Artà és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, que pertany a la comarca del Llevant (Mallorca).

Nou!!: Mallorca і Artà · Veure més »

Assemblea Democràtica de Mallorca

L'Assemblea Democràtica de Mallorca va ser la plataforma que aglutinà la majoria de les forces democràtiques opositores al règim franquista durant els anys de la Transició.

Nou!!: Mallorca і Assemblea Democràtica de Mallorca · Veure més »

Associació Internacional de Treballadors

Constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).

Nou!!: Mallorca і Associació Internacional de Treballadors · Veure més »

Associació per la Cultura de Mallorca

Associació per la Cultura de Mallorca va ser l'entitat fundada a Mallorca el 1923 amb la intenció de ser una plataforma que unís les diverses tendències mallorquinistes.

Nou!!: Mallorca і Associació per la Cultura de Mallorca · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Mallorca і Astrònom · Veure més »

Ateneu Obrer Mallorquí

L'Ateneu Obrer Mallorquí va ser una associació obrera fundada a Ciutat de Mallorca el 1890, amb motiu del Primer de Maig, i amb l'objectiu d'impulsar a l'illa l'organització dels treballadors.

Nou!!: Mallorca і Ateneu Obrer Mallorquí · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Mallorca і August · Veure més »

Aurora Patriótica Mallorquina

Aurora Patriótica Mallorquina fou un diari de tendència liberal publicat en castellà a Palma (Mallorca) des del 15 de juny de 1812 fins al 19 de maig de 1813, durant la Guerra del Francès.

Nou!!: Mallorca і Aurora Patriótica Mallorquina · Veure més »

Aurora Picornell Femenies

Aurora Picornell Femenies (Palma, 1 d'octubre de 1912-Porreres, 5 de gener de 1937) va ser una política i sindicalista mallorquina, d’ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València i Menorca durant la Segona República.

Nou!!: Mallorca і Aurora Picornell Femenies · Veure més »

Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931

L'Avantprojecte d'Estatut de les Illes Balears de 1931 és un text impulsat per l'Associació per la Cultura de Mallorca que fou aprovat per una assemblea al juliol del mateix any.

Nou!!: Mallorca і Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931 · Veure més »

Avió

avió militar F-16 Fighting Falcon Avió comercial de passatgers a l'aeroport del Prat (Barcelona) Un avió (provinent del francès avion, i aquest alhora del llatí avis, au) és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de volar per l'atmosfera.

Nou!!: Mallorca і Avió · Veure més »

Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir (en àrab أبو جعفر أحمد بن سليمان بن هود المقتدر, Abū Jaʿfar Aḥmad ibn Sulaymān ibn Hūd al-Muqtadir) fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.

Nou!!: Mallorca і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Mallorca і Àustria · Veure més »

Badia de Palma

La badia de Palma és una badia que es troba al sud-oest de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Badia de Palma · Veure més »

Balma de Son Matge

La balma de Son Matge és un abric rocós situat a l'Estret de Valldemossa, a la possessió homònima, al terme municipal de Valldemossa (Mallorca) on s'han trobat restes d'ocupació humana entre el V mil·lenni abans de crist i el I mil·lenni abans de Crist.

Nou!!: Mallorca і Balma de Son Matge · Veure més »

Banc Agrari de Balears

El Banc Agrari de Balears va ser una entitat de crèdit fundada a Palma l'any 1912.

Nou!!: Mallorca і Banc Agrari de Balears · Veure més »

Banc Agrícola i Comercial

El Banc Agrícola i Comercial va ser una entitat financera mallorquina organitzada com una societat anònima.

Nou!!: Mallorca і Banc Agrícola i Comercial · Veure més »

Banc de Crèdit Balear

Plaça d'Espanya de Palma. El Banc de Crèdit Balear és una entitat bancària creada a Palma el febrer de 1872.

Nou!!: Mallorca і Banc de Crèdit Balear · Veure més »

Banc de Sóller

El Banc de Sóller és un edifici modernista a la Plaça de la Constitució, al costat de l'església de Sant Bartomeu de Sóller, a Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Banc de Sóller · Veure més »

Banca March

Oficina del banc. Banca March és un banc fundat l'any 1926 per Joan March i Ordinas amb seu a Palma.

Nou!!: Mallorca і Banca March · Veure més »

Banco Popular Español

Banco Popular Español és un banc fundat l'any 1926.

Nou!!: Mallorca і Banco Popular Español · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Mallorca і Barcelona · Veure més »

Bartomeu Llull

Bartomeu Llull (Ciutat de Mallorca, 1565 - 1634), teòleg i prevere.

Nou!!: Mallorca і Bartomeu Llull · Veure més »

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 13 d'agost de 1913 - el Brull, 5 de gener de 1938) fou un poeta i traductor mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Bartomeu Rosselló-Pòrcel · Veure més »

Basílica de Cas Frares

La Basílica paleocristiana de Cas Frares, situada a la possessió de Cas Frares, del terme municipal de Santa Maria del Camí, fou descoberta el 1833 i destruïda poc després pel pagès de la finca.

Nou!!: Mallorca і Basílica de Cas Frares · Veure més »

Basílica de sa Carrotja

La Basílica de sa Carrotja és un jaciment arqueològic corresponent a un edifici paleocristià destinat al culte, descobert el 1908 prop de Porto Cristo (Manacor), tenia 23 metres de llargària per 10 d'amplària dividida en tres naus separades per columnes, s'hi va trobar un baptisteri de planta cruciforme i conservava vestigis del lloc que devia ocupar l'altar, a l'església i al seu entorn també s'hi localitzaren diverses tombes, alguna d'elles amb mosaic com el dHonòria.

Nou!!: Mallorca і Basílica de sa Carrotja · Veure més »

Basílica de Son Fadrinet

Son Fadrinet és un jaciment arqueològic de Campos (Mallorca), on l'any 1988 es trobaren per casualitat les restes d'una basílica paleocristiana de la segona meitat del segle VI i que sembla que s'emprà fins a la conquesta musulmana, al segle X. El conjunt fou excavat per l'Institut Arqueològic Alemany (secció de Madrid) entre el 1997 i el 2000 i es tracta de l'única basílica paleocristiana excavada completament a les Balears.

Nou!!: Mallorca і Basílica de Son Fadrinet · Veure més »

Basílica de Son Peretó

La basílica de Son Peretó fou un edifici destinat al culte paleocristià situat a la possessió de Son Peretó, entre les localitats mallorquines de Manacor i Sant Llorenç des Cardassar.

Nou!!: Mallorca і Basílica de Son Peretó · Veure més »

Batalla d'Agrigentum

La batalla d'Agrigentum tingué lloc el 261 aC i fou el primer enfrontament a gran escala de la Primera Guerra Púnica.

Nou!!: Mallorca і Batalla d'Agrigentum · Veure més »

Batalla de Cannes

La batalla de Cannes fou un enfrontament militar entre romans i cartaginesos prop de la ciutat de Cannes (del llatí Cannae que vol dir canyes) a la Pulla i forma part de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Mallorca і Batalla de Cannes · Veure més »

Batalla de Rafal Garcés (1522)

La batalla de Rafal Garcés de 1522 o Segona batalla de Rafal Garcés, va ser un enfrontament militar de la Germania de Mallorca, esdevengut a la fi de novembre de 1522 en les terres de Rafal Garcés (Inca).

Nou!!: Mallorca і Batalla de Rafal Garcés (1522) · Veure més »

Batalla de Son Fornari

La Batalla de Son Fornari va ser una enfrontament militar produït a la Guerra de les Germanies de Mallorca el 3 de novembre de 1522, prop de la possessió de Son Fornari, entre sa Pobla i Muro.

Nou!!: Mallorca і Batalla de Son Fornari · Veure més »

Batalla de Zama

La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Mallorca і Batalla de Zama · Veure més »

Batalla del Cap Ecnomo

La Batalla del Cap Ecnomo es va lliurar l'any 256 aC entre les armades romana i cartaginesa davant el Cap Ecnomo (actual anomenat Poggio di Sant'Angelo, Sicília) durant la primera guerra púnica.

Nou!!: Mallorca і Batalla del Cap Ecnomo · Veure més »

Batalla del llac Trasimè

La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de 217 aC i fou una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.

Nou!!: Mallorca і Batalla del llac Trasimè · Veure més »

Batalla del Ticino

La Batalla del Ticino va tenir lloc l'any 218 aC entre l'exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal Barca, i l'exèrcit de romà, encapçalat per Publi Corneli Escipió, durant la Segona guerra púnica.

Nou!!: Mallorca і Batalla del Ticino · Veure més »

Batalla del Trèbia (218 aC)

La batalla del Trèbia fou una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placentia (actual Piacenza) i Ariminium (actual Rímini).

Nou!!: Mallorca і Batalla del Trèbia (218 aC) · Veure més »

Batre

El batre o la batuda és l'operació agrícola que consisteix en la separació de les parts comestibles de la palla, la pellofa i el boll dels cereals o la tavella dels llegums.

Nou!!: Mallorca і Batre · Veure més »

Beat

La beatificació de Joan Pau II a la plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Nou!!: Mallorca і Beat · Veure més »

Bec de Ferrutx

El bec de Ferrutx, puig Ferrutx o puig de Ferrutx és una muntanya de 519 m d'altura de la serres de Llevant de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Bec de Ferrutx · Veure més »

Benelux

'''Benelux''' El nom de Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.

Nou!!: Mallorca і Benelux · Veure més »

Berenguer d'Oms i de Santapau

Berenguer d'Oms i de Santapau (segle XIV-?1468), governador de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Berenguer d'Oms i de Santapau · Veure més »

Bernat de Santa Eugènia de Berga

Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.

Nou!!: Mallorca і Bernat de Santa Eugènia de Berga · Veure més »

Bernat Marquès i Rullan

Bernat Marquès i Rullan (Sóller, 1869 - Illetes, Calvià, 1937) fou un polític mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Bernat Marquès i Rullan · Veure més »

Bernat Nadal i Crespí

Bernat Nadal i Crespí (Sóller, 5 d'abril de 1746 – Palma, 12 de desembre de 1818), mallorquí i bisbe de Mallorca (1794-1818).

Nou!!: Mallorca і Bernat Nadal i Crespí · Veure més »

Bijuteria

Es denomina bijuteria (del francès bijouterie) a la indústria que produeix objectes o materials d'adorn que imiten a la joieria però que estan fets de materials no preciosos.

Nou!!: Mallorca і Bijuteria · Veure més »

Bilbao

Bilbao o Bilbau (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

Nou!!: Mallorca і Bilbao · Veure més »

Binissalem

Molí fariner de Binissalem. Binissalem és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca del Raiguer.

Nou!!: Mallorca і Binissalem · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Mallorca і Bizanci · Veure més »

Blat

Blat o forment (valencià, alguerès i conflentí) és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum de la família de les poàcies.

Nou!!: Mallorca і Blat · Veure més »

Bloc Popular Antifeixista

El Bloc Popular Antifeixista va ser una coalició política i electoral establerta a les Illes Balears i que va concórrer a les eleccions de febrer de 1936, essent la concreció a les illes del Front Popular.

Nou!!: Mallorca і Bloc Popular Antifeixista · Veure més »

Bocchoris

Bocchoris (també coneguda com a Boccoris, Bocchorum, Bocchor) fou una població prerromana de certa importància, situada a l'actual municipi de Pollença, Mallorca, citada per Plini el vell, com ciutat federada de Roma.

Nou!!: Mallorca і Bocchoris · Veure més »

Bonaventura Serra i Ferragut

Bonaventura Serra i Ferragut (Ciutat de Mallorca, 1728-1784), va ser un erudit, historiador, botànic i pintor.

Nou!!: Mallorca і Bonaventura Serra i Ferragut · Veure més »

Botifarra

Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.

Nou!!: Mallorca і Botifarra · Veure més »

Botifarró

Botifarró d'arròs Botifarra negra cuita Botifarrons gruixuts i curts cuits a la plantxa al carrer, amb xoriços i carns, per a unes festes populars a Madrid El botifarró és una mena de botifarra crua de porc que en principi conté sang entre els seus ingredients i sol associar-se tradicionalment a la matança del porc.

Nou!!: Mallorca і Botifarró · Veure més »

Bous de Costitx

Els bous de Costitx, toros de Costitx o caps de toro de Costitx són tres peces de bronze d'època talaiòtica trobats el 1895 al santuari de Son Corró, a Costitx, Mallorca, que representen caps de bou.

Nou!!: Mallorca і Bous de Costitx · Veure més »

Bunyola

Bunyola és una vila i municipi mallorquí que es troba a la serra de Tramuntana cap al Raiguer.

Nou!!: Mallorca і Bunyola · Veure més »

Cabell d'àngel (dolç)

El cabell d'àngel o cabellera d'àngel és cada un dels filaments que ocupen la polpa a l'interior de certes carabasses (Cucurbita ficifolia i Cucurbita moschata) amb sucre.

Nou!!: Mallorca і Cabell d'àngel (dolç) · Veure més »

Cabrera

Cabrera és una petita illa situada a 13,5 km al sud de Mallorca, Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Cabrera · Veure més »

Cabrit i Bassa

Guillem Cabrit i Guillem Bassa foren dos personatges, a mig camí de la història i la llegenda, que varen defensar la fortificació del Castell d'Alaró quan les tropes catalanes de l'infant Alfons ocuparen l'illa de Mallorca i sobre la torre del qual continuava onejant la senyera de Jaume II de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Cabrit i Bassa · Veure més »

Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears

Sa Nostra és el nom comercial de Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears o Caixa de Balears, una entitat financera amb seu a Palma (Mallorca) i fundada el 1882.

Nou!!: Mallorca і Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears · Veure més »

Calçat

Expositors de calçat Calcer femení El calçat, calcer, calçament o la calçadura és qualsevol peça de vestir que cobreix el peu i, a vegades, part de la cama, per a protegir-lo del fred i de l'exterior, però també amb fins ornamentals.

Nou!!: Mallorca і Calçat · Veure més »

Califòrnia

Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Mallorca і Califòrnia · Veure més »

Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

Nou!!: Mallorca і Call · Veure més »

Callet

El callet, o calleu, és una varietat de cep negra, poc vigorosa i molt fructífera, per bé que de tendència anyívola, originària de Felanitx i cultivada a les denominacions d'origen mallorquines DO Pla i Llevant i DO Binissalem.

Nou!!: Mallorca і Callet · Veure més »

Calvià

Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Calvià · Veure més »

Camallot

thumb thumb El camallot (pronunciat camaiot a Mallorca i Eivissa i camot a Menorca) o cuixot (a la ciutat menorquina de Ciutadella) rep el nom de varia negra a Sóller i a altres indrets de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Camallot · Veure més »

Campos

Campos és una vila i municipi mallorquí situat al sud de l'illa, a la comarca de Migjorn.

Nou!!: Mallorca і Campos · Veure més »

CAMPSA

Valladolid. CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.) va ser una empresa espanyola creada el 1927 gràcies a la Llei del Monopoli de Petrolis de 1927.

Nou!!: Mallorca і CAMPSA · Veure més »

Can Mir (Palma)

Can Mir, pronunciat Can Mi, era el nom d'un magatzem de fustes situat a les avingudes de Palma, prop de l'estació del tren de Sóller.

Nou!!: Mallorca і Can Mir (Palma) · Veure més »

Canamunt i Canavall

Canamunt i Canavall foren els dos bàndols nobiliaris que s'enfrontaren a la Ciutat de Mallorca i a tota l'illa a finals del segle XVI.

Nou!!: Mallorca і Canamunt i Canavall · Veure més »

Candice Bergen

Candice Bergen (Beverly Hills, 9 de maig de 1946) és una actriu estatunidenca.

Nou!!: Mallorca і Candice Bergen · Veure més »

Canvi Mallorquí

El Canvi Mallorquí va ser una entitat financera fundada a Mallorca l'any 1876, sota la forma d'una societat anònima mercantil.

Nou!!: Mallorca і Canvi Mallorquí · Veure més »

Capdepera

Capdepera és una vila i municipi litoral mallorquí situat a l'extrem oriental de l'illa, a la comarca del Llevant. Limita amb els municipis de Son Servera i Artà.

Nou!!: Mallorca і Capdepera · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Mallorca і Capitalisme · Veure més »

Carabassat

El Carabassat (paraula derivada de carabassa o carbassa) és un fruita confitada (ensucrada) que s'extreu de la carabassa (normalment la de color groc o porquera) i per extensió de la paraula també amb el mateix procés amb altres fruites: peres, taronges, cireres, etc.

Nou!!: Mallorca і Carabassat · Veure més »

Carladès

Escut del Carladès El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Mallorca і Carladès · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Mallorca і Carlemany · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II, anomenat l'Embruixat (el Hechizado, en castellà; Madrid 1661 - ídem 1700) fou monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona.

Nou!!: Mallorca і Carles II de Castella · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Mallorca і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Mallorca і Carlisme · Veure més »

Carnaval

El carnaval de Venècia. El carnaval (o carnestoltes, nom habitual als Països Catalans, també conegut a Mallorca i Menorca com a els darrers dies) és una celebració pertanyent al calendari lunar.

Nou!!: Mallorca і Carnaval · Veure més »

Carta de Franquesa de Mallorca

La Carta de Franquesa és la concessió de drets feta per Jaume I l'1 de març de 1230 als habitants del Regne de Mallorca amb la finalitat d'atreure-hi pobladors.

Nou!!: Mallorca і Carta de Franquesa de Mallorca · Veure més »

Cartagena

Cartagena és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Mallorca і Cartagena · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Mallorca і Cartago · Veure més »

Cartografia

projecció emprada La cartografia és la ciència que tracta de la representació de la Terra sobre un mapa.

Nou!!: Mallorca і Cartografia · Veure més »

Cas Bitel 2

El Cas Bitel 2 (anomenat així arran del Cas Bitel) és un cas de corrupció que afectà el gerent de l'empresa pública d'informàtica del Govern de les Illes Balears Bitel (Balears Innovació Telemàtica, S.A.), Damià Vidal Rodríguez durant el segon govern de Jaume Matas (2003-2007).

Nou!!: Mallorca і Cas Bitel 2 · Veure més »

Cas Can Domenge

El cas Can Domenge és un afer judicial esdevingut a Mallorca i relacionat amb la venda mitjançant concurs dels terrenys de Can Domenge a Palma, per part del Consell Insular de Mallorca durant la legislatura 2003-2007.

Nou!!: Mallorca і Cas Can Domenge · Veure més »

Cas CDEIB

El Cas CDEIB, Cas Ordinas o Cas Scala és un presumpte cas de corrupció ocorregut durant la legislatura 2003-2007 a les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Cas CDEIB · Veure més »

Cas Palma Arena

El Cas Palma Arena és un presumpte cas de corrupció que succeí a les Illes Balears i que està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Cas Palma Arena · Veure més »

Cas Peatge

El Cas Peatge és un escàndol de presumpta corrupció que esclatà a Mallorca el 16 de març de 2009, en relació amb el desviament de diners destinats al finançament de les obres de la carretera Palma-Manacor (Ma-15), executades pel Consell Insular de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Cas Peatge · Veure més »

Cas Pla Territorial de Mallorca

El Cas Pla Territorial de Mallorca va ser un presumpte cas de corrupció succeït a Mallorca durant la legislatura 2003-2007 en què el Partit Popular de les Illes Balears governava al Govern de les Illes Balears i UM al Consell Insular de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Cas Pla Territorial de Mallorca · Veure més »

Cas Son Oms

El Cas Son Oms és un presumpte cas de corrupció urbanística que afecta als polítics mallorquins Maximilià Morales i Bartomeu Vicens, d'Unió Mallorquina.

Nou!!: Mallorca і Cas Son Oms · Veure més »

Casa del Poble de Palma

La Casa del Poble de Palma va ser una institució social, cultural i recreativa de les organitzacions obreres de Palma, inaugurada el 1924, que el 1936 fou ocupada per la Falange, després fou centre de formació de l'organització sindical i el 1975 fou enderrocada..

Nou!!: Mallorca і Casa del Poble de Palma · Veure més »

Castell d'Alaró

El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Castell d'Alaró · Veure més »

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del segle XIV situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Nou!!: Mallorca і Castell de Bellver · Veure més »

Castell de Bendinat

El Castell de Bendinat es troba a la localitat homònima del terme municipal de Calvià, a Mallorca, envoltat pel camp de golf de Bendinat, vora la Cala Brogit.

Nou!!: Mallorca і Castell de Bendinat · Veure més »

Castell de Santueri

El castell de Santueri és una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres de Llevant de Mallorca (terme de Felanitx) a una alçada de 408 metres.

Nou!!: Mallorca і Castell de Santueri · Veure més »

Castell del Rei (castell)

El castell del Rei és un castell roquer situat a la muntanya del Castell del Rei, a la vall de Ternelles, a Pollença, i té una alçada de 492 m. A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana fou, amb el castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229.

Nou!!: Mallorca і Castell del Rei (castell) · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Mallorca і Català · Veure més »

Català balear

Dialectes del català El balear conforma una família de dialectes del català que es parlen a les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Català balear · Veure més »

Català oriental

Dialectes del catalàEl català oriental o bloc oriental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'est de Catalunya (províncies de Girona i Barcelona senceres i l'est de Tarragona), a la Catalunya Nord, a les Illes Balears i a l'Alguer.

Nou!!: Mallorca і Català oriental · Veure més »

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca o Seu de Mallorca (popularment la Seu) és el principal edifici religiós de la ciutat de Palma, seu episcopal de la diòcesi de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Catedral de Mallorca · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Mallorca і Catolicisme · Veure més »

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Viktor Mikhailovich Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica.

Nou!!: Mallorca і Cavaller · Veure més »

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 5 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les Ruteàcees.

Nou!!: Mallorca і Cítric · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Mallorca і Còrsega · Veure més »

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Nou!!: Mallorca і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »

Centre Autonomista de Mallorca

Centre Autonomista de Mallorca fou una entitat política formada el maig del 1930 per un grup d'intel·lectuals de dreta vinculats a l'Associació per la Cultura de Mallorca i encapçalats per Antoni Salvà i Ripoll, que reedità el periòdic La Veu de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Centre Autonomista de Mallorca · Veure més »

Centre Federal de Societats Obreres de Palma

El Centre Federal de Societats Obreres de Palma va ser una unió d'associacions obreres de tendència republicana federal.

Nou!!: Mallorca і Centre Federal de Societats Obreres de Palma · Veure més »

Centre Regionalista de Mallorca

Centre Regionalista de Mallorca fou un grup polític regionalista creat a Palma al desembre del 1917 per Guillem Forteza i Pinya seguint l'orientació iniciada per Joan Estelrich i Artigues pel gener de 1917 en La Veu de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Centre Regionalista de Mallorca · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és un material sòlid inorgànic i no metàl·lic que necessita la intervenció d'una quantitat de calor en la seva preparació.

Nou!!: Mallorca і Ceràmica · Veure més »

Ciclisme

Dibuix d'un ciclista Tour 2004. El ciclisme és un esport que consisteix en la realització de curses que tenen en comú l'ús de la bicicleta.

Nou!!: Mallorca і Ciclisme · Veure més »

Científic

Científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.

Nou!!: Mallorca і Científic · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Mallorca і Ciutat · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Mallorca і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Coalició Popular

La Coalició Popular és una agrupació de partits de centredreta que es presentaren a les eleccions autonòmiques del 1983 a diferents comunitats autònomes.

Nou!!: Mallorca і Coalició Popular · Veure més »

Coalició Republicano-Socialista

La Coalició Republicano-Socialista o Coalició Republicana Federal-Socialista va ser l'entesa electoral dels partits d'esquerra de les Illes Balears per presentar-se a les eleccions generals espanyoles de juny de 1931, d'acord amb el plantejament que a nivell estatal va fer la Conjunció Republicano-Socialista.

Nou!!: Mallorca і Coalició Republicano-Socialista · Veure més »

Cobertor

Pintura d'Henri de Toulouse-Lautrec de dues persones al llit sota un cobertor. Un cobertor és una peça de drap o tela utilitzada per a cobrir el llit i que faci més goig.

Nou!!: Mallorca і Cobertor · Veure més »

Coca de recapte

La coca de recapte és sovint una coca salada que porta hortalisses escalivades damunt, típicament pebrera o pebrot, albergínia i ceba.

Nou!!: Mallorca і Coca de recapte · Veure més »

Coca de trempó

La coca de trempó és una coca salada típica de les Illes Balears i especialment, Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Coca de trempó · Veure més »

Cocarroi

Una safata de cocarrois. El cocarroi és una espècie de panada típica de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Cocarroi · Veure més »

Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència

El Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència va ser un centre educatiu per a la formació de sacerdots de famílies pobres, fundat el 1635 a la Ciutat de Mallorca pel sacerdot Bartomeu Llull.

Nou!!: Mallorca і Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència · Veure més »

Colla de Selva

La Colla de Selva és el nom que rep un grup de bandolers mallorquins que tengué com a centre de la seva actuació la vila de Selva, en el període 1615-1620.

Nou!!: Mallorca і Colla de Selva · Veure més »

Colonya Caixa Pollença

Colonya Caixa Pollença, oficialment Colonya - Caixa d'Estalvis de Pollença, és una caixa d'estalvis fundada a Pollença el 1880 per Guillem Cifre de Colonya, fundador a la seva vila de la Institución Libre de Enseñanza, per tal de modernitzar la ciutat.

Nou!!: Mallorca і Colonya Caixa Pollença · Veure més »

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.

Nou!!: Mallorca і Comarca · Veure més »

Comarques de Mallorca

La divisió comarcal de l'illa de Mallorca, que no té rang oficial, proposada per Ferran Dídac Lluch i Dubon, està formada per 6 comarques: Palma, Serra de Tramuntana, Raiguer, Pla de Mallorca, Migjorn i Llevant.

Nou!!: Mallorca і Comarques de Mallorca · Veure més »

Comissió dels Onze

Comissió dels Onze fou la delegació encarregada d'elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 en el marc de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Mallorca і Comissió dels Onze · Veure més »

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical d'àmbit espanyol que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi...) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Nou!!: Mallorca і Comissions Obreres · Veure més »

Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Nou!!: Mallorca і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya · Veure més »

Composició (Germanies)

La Composició va ser una multa que es va pagar després de la Germania.

Nou!!: Mallorca і Composició (Germanies) · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria a l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Mallorca і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Mallorca і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Conflent

El comtat de Conflent fou un dels que es constituí al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Mallorca і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'alta edat mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica després de la conquesta carolíngia com una extensió del poder imperial.

Nou!!: Mallorca і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comte Mal

El Comte Mal és el nom popular i literari de Ramon Burgues-Safortesa Pacs-Fuster de Vilallonga i Nét, segon comte de Santa Maria de Formiguera.

Nou!!: Mallorca і Comte Mal · Veure més »

Comunió Tradicionalista

Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.

Nou!!: Mallorca і Comunió Tradicionalista · Veure més »

Concòrdia de Barcelona

La Concòrdia de Barcelona fou un acord establert l'any 1431 entre la Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca i els seus creditors.

Nou!!: Mallorca і Concòrdia de Barcelona · Veure més »

Concentració Republicana

Concentració Republicana va ser una candidatura republicana de centre de les Illes Balears que es va presentar a les eleccions generals de juny de 1931, presentant Antoni Pou Reus com a candidat.

Nou!!: Mallorca і Concentració Republicana · Veure més »

Conciliació Liberal

La Conciliació Liberal va ser una candidatura electoral mallorquina formada per persones procedents del progressisme i l'unionisme insular.

Nou!!: Mallorca і Conciliació Liberal · Veure més »

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Nou!!: Mallorca і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Mallorca і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Confitura

La confitura o melmelada és una conserva de fruita trinxada amb sucre.

Nou!!: Mallorca і Confitura · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La Conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus).

Nou!!: Mallorca і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Consell

Consell és un municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Consell · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Real i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'Edat Moderna (segles XVI al XIX), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Mallorca і Consell de Castella · Veure més »

Consell General Interinsular

El Consell General Interinsular (CGI) fou un òrgan preautonòmic de les Illes Balears, precedent de l'actual Govern de les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Consell General Interinsular · Veure més »

Consell Insular de Mallorca

El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Consell Insular de Mallorca · Veure més »

Consenci

Consenci (Mallorca, Tarragona o Espanya, finals del s. IV - Mallorca, Tarragona o Espanya, principis del s.V) va ser un escriptor laic, del que només ens han arribat tres de les cartes de la correspondència creuada amb Agustí d'Hipona.

Nou!!: Mallorca і Consenci · Veure més »

Consolat de Mar (Mallorca)

El Consolat de Mar era una institució medieval de la corona d'Aragó, vinculada als dret dels mercaders i als grans municipis comercials.

Nou!!: Mallorca і Consolat de Mar (Mallorca) · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Mallorca і Constantí · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

Exemplar de la Constitució de Cadis de 1812 1.

Nou!!: Mallorca і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Contracte Sant

El Contracte Sant és el conveni signat el 27 de maig del 1405 entre els creditors censalistes, en la seva majoria barcelonins, i els jurats que establí que la majoria dels ingressos recaptats per la Universitat s'havien de consignar (Universal Consignació) per tal de quitar els interessos del deute i amortitzar-lo.

Nou!!: Mallorca і Contracte Sant · Veure més »

Convent de Sant Domingo de Palma

El convent de Sant Domingo de Palma és un antic covent dominicà fundat a Ciutat de Mallorca el 1231.

Nou!!: Mallorca і Convent de Sant Domingo de Palma · Veure més »

Cornadors

Els Cornadors és una muntanya de Mallorca, amb una altura màxima de 956 m. El cim pertany al municipi de Sóller.

Nou!!: Mallorca і Cornadors · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Mallorca і Corona d'Aragó · Veure més »

Corsarisme balear

El corsarisme balear va ser una activitat marítima basada en la iniciativa de particulars, proveïts d’una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d’execució d’una represàlia.

Nou!!: Mallorca і Corsarisme balear · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Mallorca і Corts de Cadis · Veure més »

Cos de carrabiners de costes i fronteres

Quarter dels Carrabiners a la Platja de Xeraco, País Valencià. Quarter dels Carrabiners a la Serra de Tramuntana, Mallorca. El cos de carrabiners de costes i fronteres va ser creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats "del resguard civil" (destinats a duanes).

Nou!!: Mallorca і Cos de carrabiners de costes i fronteres · Veure més »

Cotlliure

Santa Maria dels Àngels i extrem nord-est de la vila Cotlliure, (oficialment en francès Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Mallorca і Cotlliure · Veure més »

Cova

Avenc a Alabama, Estats Units Cova Acsibi, Argentina Tub de lava al Parc Nacional d'Idaho-USA Una cova o caverna és una cavitat natural del terreny, apta per servir d'empar a animals i a éssers humans, i que pot ser condicionada com a habitatge.

Nou!!: Mallorca і Cova · Veure més »

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que ocorria a finals d'octubre, de 1929.

Nou!!: Mallorca і Crac del 29 · Veure més »

Crèdit Felanitxer

El Crèdit Felanitxer va ser una entitat financera creada a Felanitx l'any 1888.

Nou!!: Mallorca і Crèdit Felanitxer · Veure més »

Creixement de la població

El creixement de la població és la variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període, usualment un any, com a resultat del balanç entre naixements i morts, així com del balanç entre immigrants i emigrants.

Nou!!: Mallorca і Creixement de la població · Veure més »

Crespell (Mallorca)

Versió manacorina: els ''senyorets'', aquests amb motius de la festa de Sant Antoni. Els crespells de Mallorca són unes pastes dolces d'un centímetre de gruix aproximadament que abans es menjaven tradicionalment per Pasqua.

Nou!!: Mallorca і Crespell (Mallorca) · Veure més »

Cresques Abraham

Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu.

Nou!!: Mallorca і Cresques Abraham · Veure més »

Cristòfol Soler i Cladera

Cristòfol Soler i Cladera (Inca, 26 de desembre de 1956) fou el president del Govern de les Illes Balears des del juliol del 1995 al maig de 1996, sota les sigles del Partit Popular.

Nou!!: Mallorca і Cristòfol Soler i Cladera · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Mallorca і Cristianisme · Veure més »

Cultura popular

Tions de Nadal, tradició molt arrelada a Catalunya. Aquests, a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. La cultura popular, o folklore, és la cultura tradicional particular d'un grup ètnic o cultural determinat.

Nou!!: Mallorca і Cultura popular · Veure més »

Cunerisme

El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes.

Nou!!: Mallorca і Cunerisme · Veure més »

Dámaso Berenguer y Fusté

Dámaso Berenguer y Fusté (l'Havana, 1873 - Madrid, 1953) va ser un militar i polític, president del govern espanyol (1930 - 1931).

Nou!!: Mallorca і Dámaso Berenguer y Fusté · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Mallorca і Dénia · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Mallorca і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Denominació d'origen

Una denominació d'origen (DO) és una indicació geogràfica que garanteix l'origen i la qualitat d'un vi que està elaborat a partir d'unes determinades varietats i amb pràctiques vinícoles, enològiques i d'envelliment establertes prèviament.

Nou!!: Mallorca і Denominació d'origen · Veure més »

Denominació d'Origen Binissalem

La Denominació d'Origen Binissalem és la zona de producció de vins al centre de Mallorca, entre les comarques de Raiguer i Pla de Mallorca, protegida per la serra de Tramuntana.

Nou!!: Mallorca і Denominació d'Origen Binissalem · Veure més »

Denominació d'Origen Pla i Llevant

La Denominació d'Origen Pla i Llevant és la zona de producció de vins al centre i a l'est de l'illa de Mallorca, a les comarques del Pla de Mallorca i Llevant.

Nou!!: Mallorca і Denominació d'Origen Pla i Llevant · Veure més »

Desembarcament de Mallorca

El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.

Nou!!: Mallorca і Desembarcament de Mallorca · Veure més »

Desnonament

Dos homes amb fills, en un desnonament, drets amb les seves pertinences a la vorera, al voltant de l'any 1910, a Nova York. Desnonament és l'avís de terminació de certs contractes de tracte successiu, com ara l'arrendament, així com la seva execució mitjançant el desallotjament prèvia sentència judicial.

Nou!!: Mallorca і Desnonament · Veure més »

Diada per l'Autonomia

La Diada per l'Autonomia va ser una gran manifestació a favor de l'autonomia de les Illes Balears que es va celebrar a Palma el 29 d'octubre de 1977.

Nou!!: Mallorca і Diada per l'Autonomia · Veure més »

Diari de Buja

El Diari de Buja fou un periòdic de tendència absolutista editat en català a Palma (Mallorca) pel monjo trinitari Miquel Ferrer i Bauçà.

Nou!!: Mallorca і Diari de Buja · Veure més »

Dinastia almohade

Els almohades (1121-1269) (de l'àrab الموحدون al-muwaḥḥidūn, i.e. "els monoteistes" o "els unitaristes") eren un poble del nord d'Àfrica que el 1147 va ocupar i dominar bona part d'al-Àndalus.

Nou!!: Mallorca і Dinastia almohade · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits —en àrab المرابطون, al-murābiṭūn, en singular المرابط, al-murābiṭ— foren un poble del nord d'Àfrica, nòmades berbers del Sàhara, que al segle XI fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Mallorca і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dóna el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Mallorca і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Mallorca і Dioclecià · Veure més »

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (Diodorus Siculus) fou un historiador grec de Sicília que va viure al segle I aC contemporani de Juli Cèsar i August.

Nou!!: Mallorca і Diodor de Sicília · Veure més »

Diputació

Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.

Nou!!: Mallorca і Diputació · Veure més »

Dolores Ibárruri Gómez

Dolores Ibárruri Gómez (Gallarta, ara part del municipi d'Abanto-Zierbena, País Basc, 9 de desembre de 1895-Madrid, 12 de novembre de 1989), coneguda com la Pasionaria, que seria la Passionera en català, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: Mallorca і Dolores Ibárruri Gómez · Veure més »

Dragonera

La Dragonera és una illa de l'arxipèlag baleàric, sent-ne la sisena més gran.

Nou!!: Mallorca і Dragonera · Veure més »

Ecotaxa

L'Ecotaxa fou un impost vigent a les Illes Balears entre 2001 i 2003.

Nou!!: Mallorca і Ecotaxa · Veure més »

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat del Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Nou!!: Mallorca і Edicte de Milà · Veure més »

Eivissa (municipi)

Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Mallorca і Eivissa (municipi) · Veure més »

El Obrero (Mallorca)

El Obrero, órgano de los que ganan el pan con el sudor de su frente va ser una publicació setmanal obrerista que es va editar a Palma entre novembre de 1869 i octubre de 1870.

Nou!!: Mallorca і El Obrero (Mallorca) · Veure més »

El Raiguer

Localització del Raiguer. El Raiguer o es Raiguer és una comarca mallorquina al centre-nord de l'illa de Mallorca, estesa paral·lelament a la Serra de Tramuntana des de Marratxí fins a Sa Pobla.

Nou!!: Mallorca і El Raiguer · Veure més »

Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, les primeres de la història autonòmica balear, se celebraren dia 8 de maig, juntament amb les eleccions municipals.

Nou!!: Mallorca і Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983 · Veure més »

Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011 que donaren lloc a l'inici de la VIII legislatura, es van celebrar el 22 de maig de 2011, en el marc de les Eleccions autonòmiques d'Espanya de 2011.

Nou!!: Mallorca і Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1869

El nou rei Amadeu I Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1869 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1931

right Niceto Alcalá-Zamora, president de la República Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1931 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1933

Niceto Alcalá-Zamora, president de la República El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals va haver sufragi universal a Espanya.

Nou!!: Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1933 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1982

Les eleccions se celebraren el dijous, 28 d'octubre de 1982.

Nou!!: Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1982 · Veure més »

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Nou!!: Mallorca і Elisabet de Mallorca · Veure més »

Embotit

Embotits a la Festa Major del Clot – Camp de l'Arpa 2009 Un embotit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Nou!!: Mallorca і Embotit · Veure més »

Emili Darder i Cànaves

Emili Darder i Cànaves (Palma, 20 de juny de 1895 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un metge i polític mallorquí, darrer batle republicà de Palma.

Nou!!: Mallorca і Emili Darder i Cànaves · Veure més »

Empordà

L’Empordà és una comarca catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Mallorca і Empordà · Veure més »

Endemisme

En biologia, un endemisme és aquell tàxon propi i autòcton d'una contrada concreta.

Nou!!: Mallorca і Endemisme · Veure més »

Enginyeria militar

Desembarcament de Normandia). Línia Sigfrido). Fortificació (Línia Maginot) L'enginyeria militar és la branca de l'enginyeria que dóna suport a les activitats de combat i logística de les forces armades mitjançant un sistema MCP (Mobilitat, Contramobilitat i Protecció) construint ponts, camps minats, passarel·les, etc.

Nou!!: Mallorca і Enginyeria militar · Veure més »

Ensaïmada

Una ensaïmada és una pasta feta amb farina de blat de força, aigua o llet, ous, sucre, saïm de porc (d'ací el nom), i llevat.

Nou!!: Mallorca і Ensaïmada · Veure més »

Epidèmia

Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en experiència recent.

Nou!!: Mallorca і Epidèmia · Veure més »

Es Trenc

Platja des Trenc Gavina corsa a la platja. Es Trenc és el nom amb què es coneix un arenal obert que s'estén durant diversos quilòmetres a la badia de sa Ràpita, al terme municipal de Campos (Mallorca) i des de 2017 forma part del Parc Natural Marítim Terrestre es Trenc-Salobrar de Campos.

Nou!!: Mallorca і Es Trenc · Veure més »

Escorca

Escorca és un municipi de Mallorca, que està situat a la Serra de Tramuntana i que limita amb els municipis de Fornalutx, Sóller, Bunyola, Alaró, Mancor, Selva, Campanet i Pollença.

Nou!!: Mallorca і Escorca · Veure més »

Escriptor

Segell commemoratiu d'Anton Txèkhov Un escriptor és una persona que es dedica a la composició literària.

Nou!!: Mallorca і Escriptor · Veure més »

Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx

L'Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx és una església d'Algaida (Mallorca), situada a l'antiga alqueria de Castellitx, nom que també rebé tot el terme municipal fins al segle XV, és citada a la butlla d'Innocenci IV de 1248, sota l'advocació de Santa Pere i Sant Pau.

Nou!!: Mallorca і Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx · Veure més »

Església de Sant Pere d'Escorca

L'Església de Sant Pere va ser la primera de la parròquia d'Escorca, a l'Illa de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Església de Sant Pere d'Escorca · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Mallorca і Espanya · Veure més »

Esporles

Esporles és una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Esporles · Veure més »

Esquerra Republicana Balear

Esquerra Republicana Balear (ERB), fou un partit polític fundat a Mallorca el 1934 d'ideologia republicana, progressista i mallorquinista.

Nou!!: Mallorca і Esquerra Republicana Balear · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Mallorca і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec (nascut a Amàsia a mitjans del segle I a.C. vers 62 a.C., mort cap a l'any 20 d.C.). Molt viatger, va recórrer totes les terres de l'ecumene.

Nou!!: Mallorca і Estrabó · Veure més »

Estudi General Lul·lià

LEstudi General Lul·lià és un centre d'estudis universitaris creat a la ciutat de Palma el 1483.

Nou!!: Mallorca і Estudi General Lul·lià · Veure més »

Eustaci de Tessalònica

Eustaci (Eusthatius, Εὐστάθιος) fou arquebisbe de Tessalònica, nascut a Constantinoble i que va viure a la segona meitat del segle XII.

Nou!!: Mallorca і Eustaci de Tessalònica · Veure més »

Falange Española

Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.

Nou!!: Mallorca і Falange Española · Veure més »

Fauna

Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.

Nou!!: Mallorca і Fauna · Veure més »

Federació de Societats Obreres de Balears

Federació de Societats Obreres de Balears (FSOB) fou una organització creada a instància dels socialistes mallorquins l'abril de 1903 que pretenia reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Federació de Societats Obreres de Balears · Veure més »

Federació Socialista Balear

Federació Socialista Balear (FSB) és l'organització que agrupava els socialistes de les Illes Balears afiliats al PSOE.

Nou!!: Mallorca і Federació Socialista Balear · Veure més »

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi al sud-est de Mallorca, i forma part de la comarca de Migjorn.

Nou!!: Mallorca і Felanitx · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Mallorca і Felip V d'Espanya · Veure més »

Felipe González Márquez

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Nou!!: Mallorca і Felipe González Márquez · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Mallorca і Fenicis · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Mallorca і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran Pou i Moreno

Ferran Pou i Moreno (Palma, 1876-1949).

Nou!!: Mallorca і Ferran Pou i Moreno · Veure més »

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d’agost de 1759), va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Nou!!: Mallorca і Ferran VI d'Espanya · Veure més »

Ferrocarril de Sóller

El tren a la seva arribada a Sóller. El ferrocarril de Sóller és una línia de tren que enllaça les localitats de Palma i Sóller a Mallorca, tot passant per Son Sardina i Bunyola.

Nou!!: Mallorca і Ferrocarril de Sóller · Veure més »

Feve

Lleó Feve (Ferrocarrils de Via Estreta,Decret llei 11/1965 del 23 de setembre. Butlletí Oficial de l'Estat Número 230. 25 de setembre de 1965 http://www.boe.es/boe/dias/1965/09/25/pdfs/A13102-13102.pdf en castellà Ferrocarriles de Vía Estrecha) va ser una companyia ferroviària pública espanyola que explotava les línies de tren d'un ample de via inferior a l'ample ibèric.

Nou!!: Mallorca і Feve · Veure més »

Fideïcomís

El fideïcomís és la disposició segons la qual una persona que serà dita fideïcomitent o fiduciant, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que serà dit fideïcomissari o fiduciari.

Nou!!: Mallorca і Fideïcomís · Veure més »

Fil·loxera

La fil·loxera de la vinya, de nom científic Daktulosphaira vitifoliae és un insecte dins la família dels fil·loxèrids (Rhynchota Homoptera, superfamília Aphidoidea).

Nou!!: Mallorca і Fil·loxera · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Mallorca і Filosofia · Veure més »

Flandes

Flandes (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Mallorca і Flandes · Veure més »

Flora

Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades. Flora en botànica, té dues accepcions.

Nou!!: Mallorca і Flora · Veure més »

Focea

Foto satèl·lit mostrant la situació de les antigues ciutats de Focea, Cime i Esmirna. Focea (llatí Phocaea, grec Φώκαια, Phôkaia) fou una ciutat de la Jònia a l'Àsia Menor, la situada més al nord de Jònia; era a una península entre el Sinus Cymaeus i el Sinus Hermaeus.

Nou!!: Mallorca і Focea · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Mallorca і Fogatge · Veure més »

Foner balear

Foner balear. Els foners balears formaren un cos d'exèrcit propi de l'edat antiga, integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic.

Nou!!: Mallorca і Foner balear · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Mallorca і Formatge · Veure més »

Formentera

Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Nou!!: Mallorca і Formentera · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Mallorca і França · Veure més »

Francesc Antich Oliver

Francesc Antich i Oliver (Caracas, Veneçuela, 28 de novembre de 1958) és un polític balear, ex-president de les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Francesc Antich Oliver · Veure més »

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Nou!!: Mallorca і Francesc de Borja Moll i Casasnovas · Veure més »

Francesc Garau

Primera edició de la Fe Triunfante de Francesc Garau (1691) Francesc Garau, o Francesc Guerau, (Girona, 1640 - Barcelona, 1701), jesuïta, teòleg i escriptor.

Nou!!: Mallorca і Francesc Garau · Veure més »

Francesc Julià i Perelló

| nom.

Nou!!: Mallorca і Francesc Julià i Perelló · Veure més »

Francesc Marçal

Francesc Marçal (Maó, 1591 - Ciutat de Mallorca, 1688), filòsof, lul·lista i teòleg.

Nou!!: Mallorca і Francesc Marçal · Veure més »

Francesc Roca i Hernández

Francesc Roca i Hernández (Palma 1851-1917).

Nou!!: Mallorca і Francesc Roca i Hernández · Veure més »

Francesc Tomàs Oliver

Francesc Tomàs Oliver (Llucmajor, Mallorca, 1850 - Madrid, 1903) fou un dirigent anarquista mallorquí de caràcter anarco-col·lectivista.

Nou!!: Mallorca і Francesc Tomàs Oliver · Veure més »

Francina Armengol Socías

Francesca Lluch Armengol Socías, coneguda com a Francina (Inca, 11 d'agost de 1971) és una política mallorquina i secretària general del PSIB-PSOE.

Nou!!: Mallorca і Francina Armengol Socías · Veure més »

Francisco Antonio de la Portilla

Francisco Antonio de la Portilla (Vejoris, Santiurde de Toranzo (Cantàbria), 1652 (?) - Barcelona, 1711), bisbe de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Francisco Antonio de la Portilla · Veure més »

Francisco Garrido de la Vega

Francisco Garrido de la Vega (San Martín de Berducido, Galícia, 1713 - Còrdova, 1776) fou bisbe de Mallorca (1763-72).

Nou!!: Mallorca і Francisco Garrido de la Vega · Veure més »

Francisco Miguel de Pueyo

Francisco Miguel de Pueyo y Chacón Herrera Ruiz de Azagra y Manrique de Lara (Màlaga, 1691 -), virrei del Regne de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Francisco Miguel de Pueyo · Veure més »

Frit mallorquí

El frit o frit mallorquí és un plat tradicional de Mallorca elaborat tradicionalment a partir de la carn, la freixura, el fetge i la sang cuita de porc, be, cabrit o fins i tot indiot.

Nou!!: Mallorca і Frit mallorquí · Veure més »

Front Únic Antimonàrquic

El Front Únic Antimonàrquic va ser una candidatura republicana que es va presentar a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931.

Nou!!: Mallorca і Front Únic Antimonàrquic · Veure més »

Front popular

Un front popular és una coalició electoral entre partits amb una sensibilitat democràtica que abasta des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dècada de 1930.

Nou!!: Mallorca і Front popular · Veure més »

Gabriel Cañellas i Fons

Gabriel Cañellas i Fons (Palma, 1941) fou el president del Govern de les Illes Balears des del 1983 al 1995, en un principi sota les sigles d'Alianza Popular, després amb la Coalició Popular i finalment amb el Partit Popular.

Nou!!: Mallorca і Gabriel Cañellas i Fons · Veure més »

Gai Terenci Varró

Gai Terenci Varró (Caius Terentius Varro) fou un magistrat romà.

Nou!!: Mallorca і Gai Terenci Varró · Veure més »

Gastronomia de Mallorca

Rubiols cuits. Dones fent bunyols de vent. Preparació de sobrassada el dia de les matances. La gastronomia de Mallorca tracta sobre el menjar i les begudes típics de la gastronomia de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Gastronomia de Mallorca · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Mallorca і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (en llatí Gallia Narbonensis) fou una província romana creada el 121 aC coneguda inicialment com a Provincia de la Gàl·lia Transalpina.

Nou!!: Mallorca і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Mallorca і Gènova · Veure més »

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià (oficialment Comunitat Valenciana).

Nou!!: Mallorca і Generalitat · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Mallorca і Germànics · Veure més »

Germán Gamazo y Calvo

| nom.

Nou!!: Mallorca і Germán Gamazo y Calvo · Veure més »

GESA

GESA és una empresa fundada a Palma l'any 1927 a partir de la fusió entre la Companyia Mallorquina d'Electricitat i la Societat d'Enllumenat per Gas Societat Anònima, dedicada a la producció i comercialització d'electricitat.

Nou!!: Mallorca і GESA · Veure més »

Gimnèsies

Les Illes Gimnèsiques (en gris fosc). Les Gimnèsies o Illes Gimnèsiques és com es denominen les dues illes més grans de les Balears (amb els illots adjacents).

Nou!!: Mallorca і Gimnèsies · Veure més »

Giró

* Toponímia.

Nou!!: Mallorca і Giró · Veure més »

Govern de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.

Nou!!: Mallorca і Govern de les Illes Balears · Veure més »

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Gran i General Consell · Veure més »

Grand Hotel

El Grand Hotel és un edifici de la ciutat de Palma (Mallorca) d'estil modernista i obra de Lluís Domènech i Montaner acabada el 1903.

Nou!!: Mallorca і Grand Hotel · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Mallorca і Grècia · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Mallorca і Grecs · Veure més »

Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

La finca de La Trapa (Mallorca), adquirida pel GOB per a la seva conservació. El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB, a causa del seu primer nom: Grup d'Ornitologia Balear) és una associació no governamental fundada el 1973.

Nou!!: Mallorca і Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa · Veure més »

Guerra d'Independència de Cuba

La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.

Nou!!: Mallorca і Guerra d'Independència de Cuba · Veure més »

Guillem Gayà Nicolau

Guillem Gayà i Nicolau es Mestre (Sant Joan, 1902 - Palma, 1989) fou un polític i mestre mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Guillem Gayà Nicolau · Veure més »

Guillem II de Montcada i de Bearn

Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Oloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).

Nou!!: Mallorca і Guillem II de Montcada i de Bearn · Veure més »

Guillem Timoner Obrador

Guillem Timoner Obrador (Felanitx, 24 de març de 1926) va ser un ciclista de pista mallorquí que competí entre 1941 i 1968.

Nou!!: Mallorca і Guillem Timoner Obrador · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Mallorca і Hispània · Veure més »

Historiador

Un historiador és un professional o expert sobre la història, que recopila dades del passat, les estudia i transmet.

Nou!!: Mallorca і Historiador · Veure més »

Hotel Formentor

L'Hotel Formentor és un establiment turístic situat a la península de Formentor (Pollença) que va ser inaugurat a iniciativa de l'argentí Adan Diehl l'any 1929.

Nou!!: Mallorca і Hotel Formentor · Veure més »

Hug d'Anglesola

Hug d’Anglesola (mort el 1399) fou senyor de Miralcamp (Hug II d’Anglesola).

Nou!!: Mallorca і Hug d'Anglesola · Veure més »

Humitat

La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.

Nou!!: Mallorca і Humitat · Veure més »

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan (en àrab: ولي الدين عبد الرحمن ابن محمد بن محمد بن أبي بكر محمد بن الحسن, Walī ad-Dīn ʿAbd ar-Raḥmān ibn Muḥammad ibn Muḥammad ibn Abī Bakr Muḥammad ibn al-Ḥasan), conegut com a Ibn Khaldun (en àrab: ابن خلدون) (Tunis, 27 de maig de 1332 - el Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Nou!!: Mallorca і Ibn Khaldun · Veure més »

Illa

Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.

Nou!!: Mallorca і Illa · Veure més »

Illa d'Eivissa

L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Mallorca і Illa d'Eivissa · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Mallorca і Illes Balears · Veure més »

Illes Canàries

Les illes Canàries (oficialment i en castellà Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: Mallorca і Illes Canàries · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus (en àrab al-Jazàïr aix-Xarquiyya li-l-Àndalus), és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Mallorca і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Mallorca і Imperi Romà · Veure més »

Inca (Mallorca)

Inca és un municipi de Mallorca, capital de la comarca del Raiguer, situat, aproximadament, al centre de l'illa.

Nou!!: Mallorca і Inca (Mallorca) · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Mallorca і Indústria · Veure més »

Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera

Els Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera (ICIF) va ser una coalició electoral pitiüsa que rebia el suport de Coalició Democràtica (Aliança Popular).

Nou!!: Mallorca і Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Mallorca і Inquisició · Veure més »

Insaculació

La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig.

Nou!!: Mallorca і Insaculació · Veure més »

Instador del poble i del bé comú

L'instador del poble i del bé comú o, senzillament, l'instador, va ser el nom que es donava durant la revolta agermanada a Mallorca als caps de la Germania, tant a nivell general com local.

Nou!!: Mallorca і Instador del poble i del bé comú · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Nou!!: Mallorca і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »

Instituto Nacional de Industria

LInstituto Nacional de Industria, més conegut pel seu acrònim INI, va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturs, no massa afins al règim imposat.

Nou!!: Mallorca і Instituto Nacional de Industria · Veure més »

Iodització

La iodització, o ieisme històric, és un tret històricament propi del bloc oriental de dialectes del català que consisteix en l'articulació com a (i consonàntica) de l'evolució dels grups llatins C'L, G'L, LE, LI (amb i consonàntica), un grup que mai no apareix a principi de paraula.

Nou!!: Mallorca і Iodització · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ~560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Mallorca і Isidor de Sevilla · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Mallorca і Islam · Veure més »

Issam al-Khawlaní

Issam al-Khawlaní —en àrab عصام الخولاني, ʿIṣām al-Ḫawlānī— (la Meca, ? ~ ?, 962), d'origen iemenita, fou el conqueridor àrab de les Illes Orientals de l'Àndalus.

Nou!!: Mallorca і Issam al-Khawlaní · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Mallorca і Itàlia · Veure més »

Jaciment romà de Can Maiol

El jaciment romà de Can Maiol, és una estació arqueològica d'època romana situada en el terme municipal de Felanitx (Mallorca).

Nou!!: Mallorca і Jaciment romà de Can Maiol · Veure més »

Jaciment romà de sa Mesquida

El Jaciment romà de sa Mesquida està situat a Santa Ponça (Calvià), conegut des de 1886 ha estat afectat per diverses obres modernes.

Nou!!: Mallorca і Jaciment romà de sa Mesquida · Veure més »

Jaciment romà de Son Joan Jaume

El jaciment romà de Son Joan Jaume, o d'es Turó des Pou, és una estació arqueològica d'època romana situada en el terme municipal de Manacor (Mallorca).

Nou!!: Mallorca і Jaciment romà de Son Joan Jaume · Veure més »

Jafudà Cresques

Jafudà Cresques (Palma, 1350? – Barcelona?, 1410 o 1427), també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d'origen mallorquí i probablement l'home que va coordinar els descobriments marítims de l'escola naval portuguesa de Sagres, a l'inici del segle XV.

Nou!!: Mallorca і Jafudà Cresques · Veure més »

Jaume Bauzà Far

Jaume Bauzá Far (Palma, 1881-1936) Polític mallorquí, destacat militant del PSOE.

Nou!!: Mallorca і Jaume Bauzà Far · Veure més »

Jaume Cadell

Jaume Cadell (Mallorca, segle XVI), lloctinent del governador de Mallorca Berenguer d'Oms.

Nou!!: Mallorca і Jaume Cadell · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Mallorca і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Mallorca і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Garcia i Obrador

Jaume Garcia i Obrador (Palma 1894-4 d'agost de 1939) fou un dirigent socialista mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Jaume Garcia i Obrador · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 30 de maig 1311), rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313).

Nou!!: Mallorca і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Mallorca і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Nou!!: Mallorca і Jaume IV de Mallorca · Veure més »

Jaume Joan de Berga i de Sales

Jaume Joan de Berga i de Sales (Mallorca, segle XVI-1619), fou un jurista i advocat de la Reial Audiència de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Jaume Joan de Berga i de Sales · Veure més »

Jaume Matas i Palou

Jaume Matas i Palou (Palma, Illes Balears, 5 d'octubre de 1956) és un polític mallorquí, expresident del Govern de les Illes Balears i expresident del PP de les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Jaume Matas i Palou · Veure més »

Jeroni Albertí i Picornell

Jeroni Albertí Picornell és un polític mallorquí nascut a Banyalbufar el 26 d'octubre de 1927.

Nou!!: Mallorca і Jeroni Albertí i Picornell · Veure més »

Joan Albertí i Moll

Joan Albertí i Moll (Capdepera, 1910 - Saint Goben, l'Aisne, França, 1979), pagès i dirigent comunista.

Nou!!: Mallorca і Joan Albertí i Moll · Veure més »

Joan Antoni Poch i Goicoetxea

Joan Antoni Poch i Goicoetxea conegut sobre el seu pseudònim en JAP (Girona, 27 de juny de 1958) és un il·lustrador, ninotaire i professor català.

Nou!!: Mallorca і Joan Antoni Poch i Goicoetxea · Veure més »

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938), sota el nom de Joan Carles I fou rei d'Espanya entre 1975 i 2014.

Nou!!: Mallorca і Joan Carles I d'Espanya · Veure més »

Joan Coromines i Vigneaux

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) fou un lingüista català, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de lOnomasticon Cataloniae i del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana.

Nou!!: Mallorca і Joan Coromines i Vigneaux · Veure més »

Joan Crespí

Joan Crespí (Mallorca s. XV-Palma 1521).

Nou!!: Mallorca і Joan Crespí · Veure més »

Joan d'Eimeric i Saplana

Joan d'Eimeric i Saplana (Catalunya, 1455-1517), lloctinent general de Mallorca (1493-1512).

Nou!!: Mallorca і Joan d'Eimeric i Saplana · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Mallorca і Joan el Caçador · Veure més »

Joan March i Ordinas

Joan March i Ordinas, conegut també com el banquer de Franco (Santa Margalida, Mallorca, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Joan March i Ordinas · Veure més »

Joan Mas Verd

Fotografia present en el 75è aniversari de Col·legi Públic Joan Mas i Verd Joan Mas i Verd Collet (Montuïri 28 de desembre de 1899 - Palma 3 de setembre 1936) va ser un polític mallorquí que fou batle de Montuïri durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Mallorca і Joan Mas Verd · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Mallorca і Joan Prim i Prats · Veure més »

Joan Zonares

Joan Zonares (Joannes Zonaras) fou un teòleg i historiador bizantí del segle XII, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).

Nou!!: Mallorca і Joan Zonares · Veure més »

Joanot Colom

Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.

Nou!!: Mallorca і Joanot Colom · Veure més »

Joieria

Fermall de Tara, art celta irlandès de l'any 700, aproximadament, al Museu Nacional d'Irlanda. La joieria és l'art i ofici de treballar materials per a crear joies.

Nou!!: Mallorca і Joieria · Veure més »

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Nou!!: Mallorca і José Luis Rodríguez Zapatero · Veure més »

José María Gil-Robles y Quiñones

José María Gil-Robles y Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Mallorca і José María Gil-Robles y Quiñones · Veure més »

José Ramón Bauzá Díaz

Amb la consellera Josefina Santiago. José Ramón Bauzà Díaz (Madrid, 16 de novembre de 1970) és un polític mallorquí del Partit Popular.

Nou!!: Mallorca і José Ramón Bauzá Díaz · Veure més »

Josep Galceran de Cartellà

Josep Galceran de Cartellà, de Sabastida, d'Ardena Darnius i Erill Desplà (Falgons, Principat de Catalunya, 1651 - l'Albi, 1725) fou baró de l'Albi, Cervià, Falgons, Altet, Castellnou del Montsec i Granollers de Rocacorba.

Nou!!: Mallorca і Josep Galceran de Cartellà · Veure més »

Josep Quint Zaforteza i Amat

Josep Quint Zaforteza i Amat o Josep Zaforteza Amat (Palma, 1894 - 1965) va ser un polític mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Josep Quint Zaforteza i Amat · Veure més »

Josep Teodor Canet Menéndez

Josep Teodor Canet Menéndez (Ciutadella de Menorca, 1877 - Ferreries, 1936) fou un polític menorquí, membre d'Unió Republicana.

Nou!!: Mallorca і Josep Teodor Canet Menéndez · Veure més »

Joventuts Socialistes Unificades

Les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) foren fundades el març de 1936 com a resultat de la fusió de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya del PCE i les Joventuts Socialistes d'Espanya.

Nou!!: Mallorca і Joventuts Socialistes Unificades · Veure més »

Juan Bautista Topete

Juan Bautista Topete y Carballo (San Andrés Tuxtla, Mèxic, 24 de maig de 1821 - Madrid, 27 d'octubre de 1885) va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.

Nou!!: Mallorca і Juan Bautista Topete · Veure més »

Juan Díaz de la Guerra

Juan Díaz de la Guerra (Jerez de la Frontera, Cadis,1726 - Sigüenza, 1800), religiós tomista i il·lustrat, bisbe de Mallorca i de Sigüenza.

Nou!!: Mallorca і Juan Díaz de la Guerra · Veure més »

Jueus mallorquins

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans; la historiografia mallorquina tradicional ha donat per fet, sense poder documentar-ho, que l'arribada de jueus a l'illa es va produir amb la diàspora posterior a la destrucció del segon Temple de Jerusalem, al segle I, i si bé hi ha indicis d'aquesta presència, els primers vestigis segurs es remunten al segle V: l'epístola del Bisbe Sever de Menorca, l'any 418, en la que es parla dels vincles de la comunitat jueva menorquina amb Mallorca, l'existència d'un bisbe mallorquí amb el nom hebreu d'Elies l'any 484, i les troballes arqueològiques dels ploms funeraris de Ses Fontanelles (Santa Maria), amb inscripcions hebraiques, i d'una llantia amb la representació d'una menorà a Palma constitueixen l'inventari material que acredita la seva presència en aquells moments.

Nou!!: Mallorca і Jueus mallorquins · Veure més »

Juníper Serra

Juníper Serra (Petra, Mallorca, 24 de novembre de 1713 - Carmel, Califòrnia, 28 d'agost de 1784) fou un frare franciscà mallorquí que fundà la missió de l'Alta Califòrnia.

Nou!!: Mallorca і Juníper Serra · Veure més »

Junta Suprema Central

francès van portar un rei amb poca experiència a convertir-se en "El Desitjat" per part del poble espanyol. La Junta Suprema Central, també dita la Junta Suprema o Junta Central, o Junta Central Suprema i, oficialment, Junta Suprema Central i Governativa del Regne va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya.

Nou!!: Mallorca і Junta Suprema Central · Veure més »

Junta Suprema de Govern de les Balears

La Junta Suprema de Govern de les Balears va ser un organisme de govern constituït a Ciutat de Mallorca el maig de 1808 pel capità general de les Balears, Joan Miquel de Vives i Feliu.

Nou!!: Mallorca і Junta Suprema de Govern de les Balears · Veure més »

Jurat popular

El jurat és una institució d'origen anglès que va ser importada a l'Europa continental després de la Revolució Francesa.

Nou!!: Mallorca і Jurat popular · Veure més »

Juz (administració)

Juz —de l'àrab جزء, juzʾ, lit.

Nou!!: Mallorca і Juz (administració) · Veure més »

Juz' d'Inkan

La divisió territorial de les Illes Balears en època musulmana 903-1229 El Juz' d'Inkan era una de les dotze demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Juz' d'Inkan · Veure més »

L'Arenal

L'Arenal o s'Arenal és una localitat costanera de Mallorca, a les Illes Balears, situada entre el municipi de Llucmajor i el de Palma, separada per un torrent que les divideix que s'anomena Torrent des Jueus.

Nou!!: Mallorca і L'Arenal · Veure més »

L'Espurna (Mallorca)

L'Espurna va ser una candidatura electoral de signe mallorquinista que es va presentar a les eleccions municipals de Palma del maig de 1909.

Nou!!: Mallorca і L'Espurna (Mallorca) · Veure més »

La Aurora

El setmanari La Aurora va ser creat a Manacor (Mallorca) l'any 1906 pels preveres Joan Mascaró i Nadal i Antoni Truyols i Pont, constava de dos fulls, quatre planes, de 310 x 425 mm.

Nou!!: Mallorca і La Aurora · Veure més »

La Porrassa

Possessió Sa Porrassa amb el campanar. La Porrassa és una finca situada a la localitat homònima del terme municipal de Calvià, a Mallorca, Espanya.

Nou!!: Mallorca і La Porrassa · Veure més »

Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla

La Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla és una línia de ferrocarril de l'illa de Mallorca que gestiona i opera Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM).

Nou!!: Mallorca і Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla · Veure més »

Lingüista

Un lingüista és una persona experta, l'àrea primària d'estudi, afició i recerca de la qual és la lingüística i el funcionament del llenguatge.

Nou!!: Mallorca і Lingüista · Veure més »

Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears

La Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears fou una llei aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986.

Nou!!: Mallorca і Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears · Veure més »

Llei de Responsabilitats Polítiques

La Llei de Responsabilitats Polítiques, de 9 de febrer de 1939 va ser una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil.

Nou!!: Mallorca і Llei de Responsabilitats Polítiques · Veure més »

Lleis Palatines

Leges Palatinae Iacobi III Regis Maioricarum Les Lleis Palatines són el corpus legislatiu publicat per Jaume III de Mallorca el 9 de maig de 1337.

Nou!!: Mallorca і Lleis Palatines · Veure més »

Llevant (Mallorca)

Llevant és una comarca mallorquina que comprèn l'est de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Llevant (Mallorca) · Veure més »

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Nou!!: Mallorca і Llibre del Repartiment · Veure més »

Llibre del Repartiment de Mallorca

El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s’indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l’illa el 1229.

Nou!!: Mallorca і Llibre del Repartiment de Mallorca · Veure més »

Llibre dels fets

El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de les quatre grans Cròniques.

Nou!!: Mallorca і Llibre dels fets · Veure més »

Llista de cims de Mallorca

NOTA: S'haurien de confirmar els municipis.

Nou!!: Mallorca і Llista de cims de Mallorca · Veure més »

Llista de municipis de les Illes Balears

Sense descripció.

Nou!!: Mallorca і Llista de municipis de les Illes Balears · Veure més »

Lloctinent general

El lloctinent general va ser del segle XV al XVIII un oficial reial, representant del rei, durant l’absència d’aquest, en un dels estats patrimonials de la monarquia catalanoaragonesa.

Nou!!: Mallorca і Lloctinent general · Veure més »

Llorenç Bisbal i Barceló

Llorenç Bisbal i Barceló (Alcúdia, 1876 - Palma, 23 de febrer de 1935) fou un polític mallorquí i destacat líder socialista a l'illa.

Nou!!: Mallorca і Llorenç Bisbal i Barceló · Veure més »

Lluís Alemany Pujol

Lluís Alemany i Pujol (Andratx, 28 d'octubre de 1880 - Palma, 20 d'agost de 1960) va ser un advocat i polític mallorquí, batle de Palma i diputat a les Corts Espanyoles.

Nou!!: Mallorca і Lluís Alemany Pujol · Veure més »

Lluís Martí i Ximenis

Lluís Martí i Ximenis (Palma 1856 - 1922) fou un polític mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Lluís Martí i Ximenis · Veure més »

Llucmajor

Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.

Nou!!: Mallorca і Llucmajor · Veure més »

Luci Anneu Flor

Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (?, segle I — ?, segle II) fou un historiador i poeta romà.

Nou!!: Mallorca і Luci Anneu Flor · Veure més »

Maó

Vista de sa Costa de ses Voltes i el Claustre, entre el port i el centre de Maó Maó (oficialment Maó-Mahón) és un municipi i ciutat de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa i actual seu del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Mallorca і Maó · Veure més »

Madina Mayurqa

Madina Mayurqa és el nom àrab de la ciutat coneguda actualment com Palma.

Nou!!: Mallorca і Madina Mayurqa · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Mallorca і Madrid · Veure més »

Magaluf

Magaluf Magaluf (escrit incorrectament "Magalluf") és un nucli costaner del municipi de Calvià, a Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Magaluf · Veure més »

Magrib

Estats de la regió del Magrib. D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia. Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib —en àrab المغرب, al-Maḡrib o المغرب العربي, al-Maḡrib al-ʿArabī, literalment «l'Oest (Àrab)» o «l'Occident (Àrab)»—, també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Mallorca і Magrib · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Mallorca і Mallorca · Veure més »

Mallorquí

El mallorquí és el dialecte català parlat a l'illa de Mallorca, subdialecte del català balear.

Nou!!: Mallorca і Mallorquí · Veure més »

Mallorquinisme

El mallorquinisme polític és el moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política i cultural de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Mallorquinisme · Veure més »

Malvasia

Escultura ''La noia de la malvasia'', a Sitges La malvasia o és una varietat de cep blanca, encara que també n'existeix una subvarietat negra.

Nou!!: Mallorca і Malvasia · Veure més »

Manacor

Manacor és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa.

Nou!!: Mallorca і Manacor · Veure més »

Mancomunitat de Tramuntana

La Mancomunitat de Tramuntana és una mancomunitat de municipis de l'illa de Mallorca, que agrupa els següents pobles: Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Pollença, Puigpunyent, Sóller i Valldemossa.

Nou!!: Mallorca і Mancomunitat de Tramuntana · Veure més »

Mancomunitat Pla de Mallorca

La Mancomunitat Pla de Mallorca és una institució formada per catorze municipis que constitueixen la comarca natural o geogràfica, que no administrativa, del Pla de Mallorca: Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Petra, Porreres, Santa Eugènia, Sant Joan, Sencelles, Sineu i Vilafranca de Bonany.

Nou!!: Mallorca і Mancomunitat Pla de Mallorca · Veure més »

Mancomunitats de Mallorca

Les mancomunitats de l'illa de Mallorca són, d'acord amb el que es descriu des de l'observatori de polítiques locals (Consell de Mallorca), sis: la mancomunitat del Pla de Mallorca, la mancomunitat des Raiguer, la mancomunitat de Tramuntana, la mancomunitat Nord, la mancomunitat Sud-Mallorca i la mancomunitat del Migjorn.

Nou!!: Mallorca і Mancomunitats de Mallorca · Veure més »

Mandonguilla

Un plat de mandonguilles amb salsa Mandonguilles amb pèsols Dues pilotes a la carn d'olla d'una escudella Una mandonguilla, bolilla, bola de picolat, pilota o pilotilla i terongeta/tarongeta o farcedura en valencià, és una bola de carn picada, emprada en plats típics com l'escudella i l'arròs al forn entre altres.

Nou!!: Mallorca і Mandonguilla · Veure més »

Manto negre

El manto negre, o simplement manto, és una varietat de cep negra.

Nou!!: Mallorca і Manto negre · Veure més »

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Nou!!: Mallorca і Manuel Azaña Díaz · Veure més »

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Nou!!: Mallorca і Manuel Goded Llopis · Veure més »

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851), gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit real.

Nou!!: Mallorca і Manuel Godoy · Veure més »

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque(Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.

Nou!!: Mallorca і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Mallorca і Mar Egea · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Mallorca і Mar Mediterrània · Veure més »

Mare de Déu de Lluc

La Mare de Déu de Lluc a la Basílica del seu nom La Mare de Déu de Lluc és la patrona de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Mare de Déu de Lluc · Veure més »

Maria Antònia Munar i Riutort

Maria Antònia Munar i Riutort (Barcelona, 1955) és una política mallorquina i doctora en Dret per la Universitat de les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Maria Antònia Munar i Riutort · Veure més »

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 1858 - Madrid, Espanya, 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.

Nou!!: Mallorca і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena · Veure més »

Marià de Quintana i Ramon

Marià de Quintana i Ramon (vila d'Eivissa, 1812 - Palma, 1885) fou un polític eivissenc, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.

Nou!!: Mallorca і Marià de Quintana i Ramon · Veure més »

Marisc

Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.

Nou!!: Mallorca і Marisc · Veure més »

Marratxí

Marratxí és una vila i municipi de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Marratxí · Veure més »

Marroc

El Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Mallorca і Marroc · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Mallorca і Martí l'Humà · Veure més »

Mascarat

Els mascarats en la Germania de Mallorca foren els partidaris del rei Carles I i contraris al moviment popular.

Nou!!: Mallorca і Mascarat · Veure més »

Massís de Randa

En primer pla el Puig d'en Bord i a darrere el Puig de Randa. El massís de Randa és un massís muntanyós situat entre les comarques mallorquines del Pla i Migjorn.

Nou!!: Mallorca і Massís de Randa · Veure més »

Matança del porc

Representació esquemàtica dels talls principals del porc Matanceres a Son Ferriol Mallorca Matança d'un porc als temps medievals a Suècia La matança del porc a Catalunya, matances a les Illes Balears o mataporc al País Valencià és l'activitat d'escorxar els porcs domèstics.

Nou!!: Mallorca і Matança del porc · Veure més »

Mató

Vegeu també: Brull o brossat El mató o brossat és un tipus de formatge fresc amb menys greix que la majoria dels altres formatges.

Nou!!: Mallorca і Mató · Veure més »

Mauritània

250px Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Nou!!: Mallorca і Mauritània · Veure més »

Mauritània Segona

Mauritània Segona (Mauritania Secunda) fou el nom donat pels bizantins al territori format per algunes posicions a l'antiga província de Mauritània Tingitana ocupades el 534 i els territoris del sud d'Hispània ocupats entre 552 i el 564.

Nou!!: Mallorca і Mauritània Segona · Veure més »

Menorca

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Mallorca і Menorca · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Mallorca і Mercenari · Veure més »

Mesa Democràtica de Balears

La Mesa Democràtica de Balears va ser un organisme unitari clandestí constituït a Palma el març de 1972 pel PCE, Comissions Obreres, Partit Carlí, Organització Comunista d’Espanya-Bandera Roja -OCE-BR-, Partit del Treball d’Espanya -PTE-, Justícia Democràtica i Dones Democràtiques, les dues darreres organitzacions molt properes al PCE.

Nou!!: Mallorca і Mesa Democràtica de Balears · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita (de l'àrab مسجد, masjid, oratori, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Mallorca і Mesquita · Veure més »

Metro de Palma

Mapa El Metro de Palma és un sistema de transport col·lectiu ràpid de ferrocarril de la ciutat de Palma (Mallorca).

Nou!!: Mallorca і Metro de Palma · Veure més »

Michael Caine

Michael Caine, nom artístic de Sir Maurice Joseph Micklewhite jr., CBE (Londres, 14 de març de 1933) és un actor i un productor de cinema anglès.

Nou!!: Mallorca і Michael Caine · Veure més »

Michel Sittow

Michael Sittow, també conegut com a Maestre Michiel, Michel Sittow, Michiel, Miguel i moltes altres variants (c.1469-1525) va ser un pintor de Reval (avui Tallinn, Estònia) que va ser educat en la tradició dels primitius flamencs.

Nou!!: Mallorca і Michel Sittow · Veure més »

Migjorn (Mallorca)

Localització del Migjorn Migjorn és una comarca mallorquina que ocupa el sud de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Migjorn (Mallorca) · Veure més »

Miguel de Gurrea y Cerdan

Miguel de Gurrea y Cerdan (Regne d'Aragó, segle XV - segle XVI), va ser un noble aragonès, baró de Gurrea i lloctinent general de Mallorca (1512-1525).

Nou!!: Mallorca і Miguel de Gurrea y Cerdan · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Alfons XIII i el dictador Primo de Rivera, març 1930. Monument a Miguel Primo de Rivera a la Plaça de l'Arenal de Jerez de la Frontera (1929) Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Mallorca і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Mineria

La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès industrial del subsòl.

Nou!!: Mallorca і Mineria · Veure més »

Minorica

Minorica és el nom en llatí de l'illa de Menorca.

Nou!!: Mallorca і Minorica · Veure més »

Miquel Gaietà Soler i Rabassa

Miquel Gaietà Soler i Rabassa (Palma, 1746 - Malagón, 17 de maig de 1809) fou un advocat i polític il·lustrat mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Miquel Gaietà Soler i Rabassa · Veure més »

Missatge als mallorquins

El Missatge als mallorquins va ser un manifest que es va publicar a la premsa escrita de Catalunya el maig de 1936 amb la finalitat d'intensificar les relacions culturals entre Catalunya i Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Missatge als mallorquins · Veure més »

Missioner

Un missioner és un membre d'un grup religiós enviat a evangelitzar o a oferir educació, alfabetisme, justícia social, assistència sanitària i desenvolupament econòmic a una determinada regió.

Nou!!: Mallorca і Missioner · Veure més »

Misticisme

El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.

Nou!!: Mallorca і Misticisme · Veure més »

Moble

Taula amb dues cadires Els mobles són els objectes mòbils d'un indret.

Nou!!: Mallorca і Moble · Veure més »

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe obrera, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació capitalista, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Nou!!: Mallorca і Moviment obrer · Veure més »

Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla

Mubàixir ibn Sulaiman Nàssir-ad-Dawla —en àrab مباشر بن سليمان ناصر الدولة, Mubāxir b. Sulaymān b. Nāṣir ad-Dawla— (Qàlat al-Hamir (Castelldans), Làrida, ?-Madina Mayurqa, 1114) fou emir de Mayurqa durant la taifa de Mallorca (1093-1114).

Nou!!: Mallorca і Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla · Veure més »

Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí

Muhàmmad ibn Abi-Bakr az-Zuhrí —en àrab محمد بن أبي بكر الزهري, Muḥammad b. Abī Bakr az-Zuhrī— (Granada, finals de la dècada de 1130 - entre 1154 i 1161) va ser un geògraf andalusí.

Nou!!: Mallorca і Muhàmmad ibn Abu-Bakr az-Zuhrí · Veure més »

Muhàmmad ibn Ghàniya

Muhàmmad ibn Alí ibn Yússuf, més conegut com a Muhàmmad ibn Alí ibn Ghàniya o, simplement, Muhàmmad ibn Ghàniya fou emir de Mayurqa (1126–1155).

Nou!!: Mallorca і Muhàmmad ibn Ghàniya · Veure més »

Mujàhid

Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí —en àrab ابو الجيش الموفق بالله بن عبد الله العامري—, més conegut com a Mujàhid (en àrab مجاهد, Mujāhid) (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).

Nou!!: Mallorca і Mujàhid · Veure més »

Muro (Mallorca)

Muro és una vila i municipi mallorquí al centre nord de l'illa a la comarca del Pla de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Muro (Mallorca) · Veure més »

Museu d'Història de Manacor

El Museu d'Història de Manacor és un centre museístic situat a l'edifici anomenat la Torre dels Enagistes, dedicat a la història de Manacor i de la comarca de Llevant.

Nou!!: Mallorca і Museu d'Història de Manacor · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art a la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo en la seva totalitat, des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Mallorca і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Mussola mediterrània

La mussola mediterrània o mussola de taques negres (Mustelus punctulatus) és una espècie de tauró d'interès comercial, que es presenta a la llotja barrejada amb altres espècies de mussoles.

Nou!!: Mallorca і Mussola mediterrània · Veure més »

Nicolae Ceaușescu

Nicolae Ceaușescu (Scornicești, Pitești, 1918 - Târgoviște, 1989) fou un polític romanès, que exercí de President de Romania entre 1967 i 1989 així com de secretari general del Partit Comunista Romanès entre 1965 i 1989.

Nou!!: Mallorca і Nicolae Ceaușescu · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del segle X a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen víking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Mallorca і Normands · Veure més »

Nostra Paraula

Nostra Paraula és una publicació d'ideologia comunista editada a Palma des de 1931.

Nou!!: Mallorca і Nostra Paraula · Veure més »

Nurag

Nurag Losa d'Abbasanta, de planta triangular. Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l'edat del bronze, exclusives de l'illa de Sardenya, que foren construïdes per una civilització a la qual han donat el nom: el nuràgic o Cultura dels nurags.

Nou!!: Mallorca і Nurag · Veure més »

Obra Cultural Balear

L'Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB, és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa a la promoció de la llengua catalana i la cultura pròpies del poble balear i defensar-ne el dret al ple autogovern.

Nou!!: Mallorca і Obra Cultural Balear · Veure més »

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Nou!!: Mallorca і Oli · Veure més »

Oli d'oliva

Setrill amb oli d'oliva L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: Mallorca і Oli d'oliva · Veure més »

Operació Bomsai

L'Operació Bomsai, que fou completament desestimada pel jutge per inconsistent on en l'escrit final de la fiscalia, deixen constancia de la falta de coneixement de la realitat legal vigent a l'estat. És una operació policial contra una presumpta trama de corrupció a l'empresa pública CAIB Patrimoni S.A. durant el Govern Matas (PP) (Govern de les Illes Balears 2003-2007).

Nou!!: Mallorca і Operació Bomsai · Veure més »

Oratori de Sant Blai

L'oratori de Sant Blai fou la primera església parroquial de Campos, documentada en la butlla del Papa Innocenci IV de 1248 sota l'advocació de Sant Julià, l'any 1405 la parròquia es va traslladar al seu actual emplaçament dins el nucli urbà, restant com oratori sota l'advocació de Sant Blai.

Nou!!: Mallorca і Oratori de Sant Blai · Veure més »

Ovella

Les ovelles, bens, xots, xais o corders (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Mallorca і Ovella · Veure més »

Pa amb oli

El pa amb oli és una de les preparacions més típiques de la cuina mallorquina i de la cuina de les Illes Balears en general.

Nou!!: Mallorca і Pa amb oli · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Mallorca і Països Baixos · Veure més »

Països nòrdics

El Consell Nòrdic, organització que aplega la majoria dels països nòrdics. Els països nòrdics, de vegades coneguts també com la regió nòrdica, conformen una regió de l'Europa del Nord integrada pels estats independents de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia i pels seus territoris associats (en particular les illes Fèroe, Groenlàndia i Åland).

Nou!!: Mallorca і Països nòrdics · Veure més »

Pacte Autonòmic de 1977

El Pacte Autonòmic va ser un acord entre les forces polítiques de les Illes Balears, subscrit el 4 de juny de 1977, a través del qual els seus signants es comprometien a exigir el reconeixement dels drets i la identitat de les Illes Balears i a defensar el seu accés a un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Mallorca і Pacte Autonòmic de 1977 · Veure més »

Pacte Autonòmic de 1992

El Pacte Autonòmic de 1992, entre el PP i el PSOE, són els acords polítics entre aquestes dues formacions per definir el desenvolupament competencial de les comunitats autònomes de via lenta, entre les quals s'hi comptaven les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Pacte Autonòmic de 1992 · Veure més »

Pacte de Madrid (1983)

El Pacte de Madrid de 1983 va ser l'acord establert el 30 de maig de 1983 entre Aliança Popular i Unió Mallorquina, en el despatx de Madrid del financer Carles March, per garantir la investidura com a primer president del Govern de les Illes Balears de Gabriel Cañellas i Fons.

Nou!!: Mallorca і Pacte de Madrid (1983) · Veure més »

Palau de Marivent

Audiència del Rei Joan Carles a Gabriel Cañellas al palau. 1983 El Palau de Marivent és una construcció moderna situada a Cala Major, a Palma.

Nou!!: Mallorca і Palau de Marivent · Veure més »

Palma

Palma és un municipi on s'ubica una ciutat mallorquina amb el mateix nom, també coneguda popularment i localment com a Ciutat, que fou anomenada Mallorca des de l'època musulmana fins ben entrat el segle XVIII, havent-se interpretat a vegades que la seva denominació havia estat Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Palma · Veure més »

Panada

La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.

Nou!!: Mallorca і Panada · Veure més »

Pandèmia de grip de 1918

Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919. La grip espanyola (també coneguda com la "gran pandèmia de grip" o l'"epidèmia de grip de 1918") va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment severa, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Nou!!: Mallorca і Pandèmia de grip de 1918 · Veure més »

Panteó de Marins Il·lustres

El Panteó de Marins Il·lustres és un edifici d'estil neoclàssic, construït en el segle XVIII, situat dins del recinte de la Població militar de San Carlos, a San Fernando (Cadis), i on hi descansen les restes mortals de nombrosos marins espanyols.

Nou!!: Mallorca і Panteó de Marins Il·lustres · Veure més »

Papa Climent X

Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit Papa el 1670 amb vuitanta anys.

Nou!!: Mallorca і Papa Climent X · Veure més »

Parc Natural de l'Albufera de Mallorca

Vista aèria de l'Albufera. Camaverda a l'Albufera. El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca és un parc natural situat al sud de la Badia d'Alcúdia, al nord de l'illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro i Sa Pobla.

Nou!!: Mallorca і Parc Natural de l'Albufera de Mallorca · Veure més »

Pariatge

Un Pareatge (també: Pariatge) és un condomini d'un territori entre dos senyors.

Nou!!: Mallorca і Pariatge · Veure més »

Paritat interinsular

La paritat interinsular és la proposta d'organització territorial de les Illes Balears basada en una representació igualitària a les institucions comunes d'autogovern de les Balears entre les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, per una banda, i la de Mallorca, per l'altra.

Nou!!: Mallorca і Paritat interinsular · Veure més »

Parlament de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears és segons l'Estatut la representació del poble de les illes.

Nou!!: Mallorca і Parlament de les Illes Balears · Veure més »

Part Forana

Part Forana és el nom amb què es denominava tot el territori de Mallorca que no pertanyia a la Ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del segle XVIII amb el nom de Palma).

Nou!!: Mallorca і Part Forana · Veure més »

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol escindit del PSOE el 14 de novembre de 1921 per la negativa del primer a sumar-se a la III Internacional convocada per Lenin.

Nou!!: Mallorca і Partit Comunista d'Espanya · Veure més »

Partit Popular de les Illes Balears

El Partit Popular de les Illes Balears és la secció autonòmica del Partit Popular a les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Partit Popular de les Illes Balears · Veure més »

Partit Republicà de Centre

El Partit Republicà de Centre (PRC) és el nom que adoptà el Partit Liberal a les illes Balears a partir del 19 de maig de 1931.

Nou!!: Mallorca і Partit Republicà de Centre · Veure més »

Partit Republicà Democràtic Federal

El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.

Nou!!: Mallorca і Partit Republicà Democràtic Federal · Veure més »

Partit Republicà Federal de Mallorca

El Partit Republicà Federal de Mallorca va ser una formació política republicana de Mallorca apareguda el 1868 i que sota diverses formes arribà fins a 1936.

Nou!!: Mallorca і Partit Republicà Federal de Mallorca · Veure més »

Partit Socialista de Mallorca-Entesa

El Partit Socialista de Mallorca-Entesa (acrònim PSM-Entesa, conegut també com a Partit Socialista de Mallorca) és un partit polític mallorquí d'ideologia socialista, ecologista i nacionalista.

Nou!!: Mallorca і Partit Socialista de Mallorca-Entesa · Veure més »

Partit Socialista de Menorca

El Partit Socialista de Menorca va néixer per la fusió de dos partits d'esquerra: el Moviment Socialista de Menorca i el Moviment Federalista de Menorca el 1977.

Nou!!: Mallorca і Partit Socialista de Menorca · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Mallorca і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Pau Casesnoves

Pau Casesnoves (Inca, s.XV - Valladolid, 1523) fou un agermanat, síndic forà i cirurgià de professió.

Nou!!: Mallorca і Pau Casesnoves · Veure més »

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni del 1295 va finalitzar la Guerra de Sicília (1282-1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior Papa Nicolau IV).

Nou!!: Mallorca і Pau d'Anagni · Veure més »

Pax romana

Màxima expansió de l'imperi romà, després de la conquesta de Trajà La pax romana («pau romana») és el període comprés entre el final de l'assentament d'Octavi August (27 aC) i la meitat del segle III.

Nou!!: Mallorca і Pax romana · Veure més »

Pebre tendre

Flor de Capsicum baccatum de la varietat ''Bishop's crown'' cultivat a Barcelona El pebre tendre o pebre blanc (Capsicum baccatum) és una espècie de pebre cultivada a Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Pebre tendre · Veure més »

Pebrot morro de bou

Pebrot de morro de bou o pebrot vermell. Pebrot vermell o pebrot de morro de bou és la denominació habitual per a certes varietats de Capsicum annuum.

Nou!!: Mallorca і Pebrot morro de bou · Veure més »

Peguera (Calvià)

Peguera és un dels nuclis turístics costaners que pertanyen al municipi de Calvià, a Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Peguera (Calvià) · Veure més »

Peixos

Un guppy. Mola o mata d'arengs (''Clupea harengus'') Peixos d'aigua dolça Peixos d'aigua salada ''Dunkleosteus terreli'', peix prehistòric del Devonià que podia assolir 10 m de longitud. aletes pectorals (per parells) Els peixos (o peixs) són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi).

Nou!!: Mallorca і Peixos · Veure més »

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Nou!!: Mallorca і Pelegrinatge · Veure més »

Pell

Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.

Nou!!: Mallorca і Pell · Veure més »

Pere Antoni Reus i Bordoy

Pere Reus i Bordoy (Felanitx, 1896 - Palma, 1936) va ser jutge, editor i polític felanitxer.

Nou!!: Mallorca і Pere Antoni Reus i Bordoy · Veure més »

Pere Caro Sureda

Pere Caro i Sureda-Valero y Maza de Lizana, tercer marquès de la Romana (Palma 2 d'octubre 1761 - Cartaxo, Portugal 23 de gener de 1811) fou un militar mallorquí que destacà a les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: Mallorca і Pere Caro Sureda · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Mallorca і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere I d'Urgell

Pere de Portugal, fragment del Llibre dels privilegis de Mallorca (1334) Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Portugal, ca. 1187 - Mallorca, ca. 1255) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Nou!!: Mallorca і Pere I d'Urgell · Veure més »

Perla

'''Perla''' dins una ostra Una perla és una gemma d'origen orgànic creada per una ostra dins la qual hi ha un gra de sorra.

Nou!!: Mallorca і Perla · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Mallorca і Perpinyà · Veure més »

Pesca

Pesca amb rall o esparver Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és l'activitat de capturar peix (per a menjar o com a trofeu), i també la indústria basada en la captura de peixos.

Nou!!: Mallorca і Pesca · Veure més »

Pesta negra

La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.

Nou!!: Mallorca і Pesta negra · Veure més »

Pitiüses

Imatge de satèl·lit de les '''illes Pitiüses'''. Localització de les Pitiüses respecte les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Nou!!: Mallorca і Pitiüses · Veure més »

Pla de Mallorca

El Pla de Mallorca és una comarca mallorquina (segons la divisió comarcal proposada per Vicenç Maria Rosselló el 1964) al centre de Mallorca, i abasta els municipis centrals de l'illa.

Nou!!: Mallorca і Pla de Mallorca · Veure més »

Platja

Platja a la península de Darss, Pomerània Occidental La platja de s'Estanyol d'Alcúdia. Platja de còdols a Veneçuela. Un noi jugant a la platja de Porto Covo (Portugal). Una platja és una forma de modelat o relleu que la geomorfologia defineix com una acumulació sobre la vora de la mar de materials d'una mida que va des de les sorres fins als blocs, passant per les platges de palets (còdols arrodonits pel fregament en rodolar transportats per les ones).

Nou!!: Mallorca і Platja · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Mallorca і Plini el Vell · Veure més »

Política de redreç de Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic La política de redreç o de redreçament del rei Ferran el Catòlic (1452-1516) és el conjunt de mesures impulsades per aquest monarca per tal de reactivar l'economia en els països de la Corona d'Aragó, reorganitzant l'administració, combatent les lluites entre faccions i, en general, augmentant el nivell d'intervenció del poder reial.

Nou!!: Mallorca і Política de redreç de Ferran el Catòlic · Veure més »

Pollença

Sense descripció.

Nou!!: Mallorca і Pollença · Veure més »

Pollencí

Pollencí o parlar de Pollença és el parlar de Pollença (nord de Mallorca), que té com a característica més peculiar que és l'únic parlar balear en què s'utilitza l'article literari, derivat del llatí ILLU, en comptes de l'article salat, procedent dIPSU.

Nou!!: Mallorca і Pollencí · Veure més »

Pomponi Mela

Pomponi Mela Descripció d'Europa per Pomponi Mela Representació del món, segons Petrus Bertius, basat en Pomponi Mela Pomponi Mela o Mel·la (mort el 45 dC), que va escriure al voltant del 43 dC, fou el primer geògraf romà.

Nou!!: Mallorca і Pomponi Mela · Veure més »

Pont d'Inca

Imatge del campanar des Pont d'Inca Es Pont d'Inca és un nucli urbà del municipi de Marratxí, situat entre es Pla de na Tesa, Son Ametler, Son Rul·lan i sa Indioteria.

Nou!!: Mallorca і Pont d'Inca · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Mallorca і Porc · Veure més »

Port de Palma

El Port de Palma. El port de Palma és la zona portuària de Palma, a l'illa de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Port de Palma · Veure més »

Port de Pollença

Vistes del Port de Pollença El Port de Pollença (El Moll, com el designen familiarment els seus habitants) és un poble costaner de l'illa de Mallorca, situat a l'extrem nord de la badia de Pollença i aproximadament a 6 quilòmetres de la vila de Pollença.

Nou!!: Mallorca і Port de Pollença · Veure més »

Port de Sóller

Port de Sóller El tramvia a l'estació del Port El Port de Sóller és un port natural de la Serra de Tramuntana i un nucli de població turístic que pertany al municipi de Sóller, a Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Port de Sóller · Veure més »

Port de Sevilla

El port de Sevilla, situat a uns 80 km de l'Oceà Atlàntic, és un dels pocs ports fluvials d'Espanya, ja que el riu Guadalquivir és navegable des de la seva desembocadura a Sanlúcar de Barrameda fins a la capital sevillana.

Nou!!: Mallorca і Port de Sevilla · Veure més »

Portocristo

Platja del Port de Manacor/Porto Cristo Port de Manacor/Portocristo, (oficialment Porto Cristo, encara que és un topònim controvertit) és un poble situat al llevant mallorquí i forma part del municipi de Manacor.

Nou!!: Mallorca і Portocristo · Veure més »

Pragmàtica

La pragmàtica es relaciona estretament amb la pràctica, i a vegades es pren com a sinònima.

Nou!!: Mallorca і Pragmàtica · Veure més »

Prat de Sant Jordi

El Prat de Sant Jordi, anomenat també Pla de Sant Jordi i antigament Pla o Prat de Catí, és una zona de Mallorca que comprèn una plana d'uns 60 km2 de superfície, i que s'estén entre la ciutat de Palma, el litoral i la plataforma vindoboniana del Pla de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Prat de Sant Jordi · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Mallorca і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Mallorca і Primera República Espanyola · Veure més »

Procopi (historiador)

Procopi (Procopius, (segle VI) fou un dels més eminents historiadors bizantins. Originari de Cesarea de Palestina va estudiar els grecs clàssics i va assistir a una escola de dret, probablement a Beirut. Quan encara era jove va anar a Constantinoble i va destacar com advocat i mestre en eloqüència, fins al punt que va atreure l'atenció de Belisari, que el va nomenar el seu secretari (. En aquesta condició Procopi va acompanyar al gran general a les seves guerres a Àsia, Àfrica i Itàlia, en les quals va realitzar sovint algunes tasques diplomàtiques i fins i tot operacions militars. Durant la Guerra gòtica d'Itàlia va rebre el departament del comissariat i al front de la flota va tenir part decisiva en la victòria de la campanya. Va ser testimoni de fets com el Setge de Roma (537-538) i la captura de la capital dels gots, Ravenna, on es va rendir el rei got Vitigès. Va tornar amb Belisari a la capital una mica abans del 542, però no va participar en la segona campanya del general en terres itàliques, aquest cop contra el nou rei got Tòtila. L'emperador li va donar el títol d’il·lustris, el va fer senador i el 562 el va nomenar prefecte de Constantinoble. Va morir poc abans o poc després de la mort de Justinià I el 565 quan tenia una mica més de 60 anys.

Nou!!: Mallorca і Procopi (historiador) · Veure més »

PSM-Entesa Nacionalista

PSM-Entesa Nacionalista (acrònim PSM-EN) és una federació de partits polítics illencs creada el 1998 i formada pel Partit Socialista de Mallorca-Entesa, el Partit Socialista de Menorca, l'Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa, els Independents d'Artà i l'Assemblea per Sant Joan.

Nou!!: Mallorca і PSM-Entesa Nacionalista · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió - Publius Cornelius Scipio -, conegut més tard com a Africà (Africanus) per no confondre'l amb el seu pare Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) i distingit com a Major, fou un militar i magistrat romà durant la Segona Guerra Púnica i un home d'estat de la República romana.

Nou!!: Mallorca і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Puig de Galatzó

El Puig de Galatzó és un cim de 1027 metres d'altura de la Serra de Tramuntana de Mallorca el cim del qual fa partió entre Puigpunyent, Estellencs i Calvià.

Nou!!: Mallorca і Puig de Galatzó · Veure més »

Puig de Galdent

El puig de Galdent és la muntanya situada més al nord-oest i més alta (419,48 m) de la Serra de Galdent, situada entre els termes de Llucmajor i d'Algaida, a Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Puig de Galdent · Veure més »

Puig de l'Ofre

L'Ofre (o Lofra) és una muntanya de Mallorca, que té una altura de 1093 m. Pertany al municipi d'Escorca.

Nou!!: Mallorca і Puig de l'Ofre · Veure més »

Puig de Massanella

El Puig de Massanella és el segon cim més alt de Mallorca, amb una altura de 1365 m. Pertany al municipi d'Escorca.

Nou!!: Mallorca і Puig de Massanella · Veure més »

Puig de Randa

El Puig de Randa o puig de Cura és la muntanya principal i que dóna nom al Massís de Randa de 543 m. Està situada entre els municipis d'Algaida i Llucmajor.

Nou!!: Mallorca і Puig de Randa · Veure més »

Puig de Sant Salvador

El Puig de Sant Salvador, també conegut com el Puig de la Mare de Déu de Sant Salvador, es troba al terme municipal de Felanitx a l'Illa de Mallorca i té una altura de 509m.

Nou!!: Mallorca і Puig de Sant Salvador · Veure més »

Puig del Teix

El Puig del Teix és una muntanya de Mallorca que té una altura de 1064 m. Tot i que el cim pertany al municipi de Deià, el massís està repartit entre els municipis de Valldemossa, Deià, Sóller i Bunyola.

Nou!!: Mallorca і Puig del Teix · Veure més »

Puig dels Tossals Verds

El Puig dels Tossals Verds és un cim de Mallorca que té una altura de 1.115 m i que pertany al municipi d'Escorca.

Nou!!: Mallorca і Puig dels Tossals Verds · Veure més »

Puig Major

El Puig Major, amb els seus 1436 metres d'altura, és el cim més alt de l'illa de Mallorca, i, per tant, de totes les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Puig Major · Veure més »

Puig Tomir

El Puig Tomir o, senzillament, Tomir, és una muntanya de Mallorca que té una altura de 1104 m. Pertany al municipi d'Escorca.

Nou!!: Mallorca і Puig Tomir · Veure més »

Punta de n'Amer

La Punta de n'Amer és una península de poca extensió (200ha) que està situada entre les platges de Sa Coma i Cala Millor, al Llevant de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Punta de n'Amer · Veure més »

Quint Cecili Metel Baleàric

'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) fou un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.

Nou!!: Mallorca і Quint Cecili Metel Baleàric · Veure més »

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tineo, Astúries, 9 d'abril de 1785 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Nou!!: Mallorca і Rafael del Riego · Veure més »

Rafael Nadal i Parera

Rafael Nadal i Parera (Manacor, Mallorca, 3 de juny de 1986) és un jugador de tennis professional mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Rafael Nadal i Parera · Veure més »

Raiguer

Un glacis, peu de mont o raiguer és, en geomorfologia, un pendent suau (menor del 10%) generalment format per la lixiviació i posterior deposició de les partícules fines d'un con de dejecció o d'un vessant.

Nou!!: Mallorca і Raiguer · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena 'bestiar'.

Nou!!: Mallorca і Ramaderia · Veure més »

Ramón Franco y Bahamonde

Ramón Franco y Bahamonde (Ferrol, Galícia, 2 de febrer de 1896 - Mar Mediterrani, 28 d'octubre de 1938) fou un polític, militar i aviador espanyol.

Nou!!: Mallorca і Ramón Franco y Bahamonde · Veure més »

Ramon Aguiló Munar

Ramon Aguiló Munar (3 de febrer de 1950) fou un polític mallorquí del PSIB.

Nou!!: Mallorca і Ramon Aguiló Munar · Veure més »

Ramon II de Tortosa

Ramon II de Tortosa (conegut pel nom de Ramon de Montcada) (?, 1188 - Portopí, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i participà en la Croada contra Al-Mayûrqa, morint a la Batalla de Portopí.

Nou!!: Mallorca і Ramon II de Tortosa · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català:; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII.

Nou!!: Mallorca і Ramon Llull · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó.

Nou!!: Mallorca і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Mallorca і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Mallorca і Regne Unit · Veure més »

Reial Audiència de Mallorca

La Reial Audiència de Mallorca fou el màxim òrgan d'administració de justícia a les Illes Balears que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Mallorca і Reial Audiència de Mallorca · Veure més »

Renda per capita

FMI (abril de 2008) La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants.

Nou!!: Mallorca і Renda per capita · Veure més »

Renovación Española

Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el conde de Vallellano.

Nou!!: Mallorca і Renovación Española · Veure més »

República d'Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), oficialment República d'Irlanda (en irlandés, Poblacht na hÉireann, en anglés, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Mallorca і República d'Irlanda · Veure més »

Resposta als catalans

La Resposta als catalans és el nom que es dona al manifest a favor del procés de recuperació de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears i de la unió cultural amb les altres terres de llengua i cultura catalana, seguint l'impuls començat per la Renaixença i que, just després de la publicació del manifest, s'estroncà de manera violenta per la revolta espanyolista contra la República i la posterior dictadura de Francisco Franco.

Nou!!: Mallorca і Resposta als catalans · Veure més »

Revolta de les Germanies

La Revolta de les germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el segle XVI, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: Mallorca і Revolta de les Germanies · Veure més »

Revolta Forana

La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453 quan la mà menor dels forans i els menestrals de Ciutat de Mallorca s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.

Nou!!: Mallorca і Revolta Forana · Veure més »

Romanització

La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.

Nou!!: Mallorca і Romanització · Veure més »

Rosassa

La rosassa o rosetó és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.

Nou!!: Mallorca і Rosassa · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Mallorca і Rosselló · Veure més »

Rovelló

Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalanaEl rovelló, esclata-sang, pebràs, pinenc, pinenca o paratge (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té llet; sanguifluus: que raja sang.), és un bolet de la família de les russulàcies, dels més apreciats gastronòmicament a Balears i Catalunya.

Nou!!: Mallorca і Rovelló · Veure més »

Rubiol

Rubiols dolços oberts, amb sucre en pols per sobre. '''Rubiol'''s (esquerra) i crespells (dreta) en un plat. El rubiol és una pasta típica de Mallorca i Menorca consistent en una peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular i amb un farcit dolç o salat.

Nou!!: Mallorca і Rubiol · Veure més »

Sa Pobla

Sa Pobla, antigament també Uialfàs, la Pobla d'Uialfàs i la Pobla (forma viva a Pollença), és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Sa Pobla · Veure més »

Saïm

catalana que es fa amb saïm El saïm o llard és un greix d'origen animal obtingut per la fusió del sagí de porc.

Nou!!: Mallorca і Saïm · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Nou!!: Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Mallorca і Sant · Veure més »

Sant Gregori

Sant Gregori és un municipi de la comarca del Gironès, en el terme d'aquest municipi hi ha la muntanya de Sant Grau (ermita de Sant Grau i castell de Tudela), el santuari de Santa Afra, el Casal dels Margarit (també conegut com el Castell de Sant Gregori) o el Castell de Cartellà.

Nou!!: Mallorca і Sant Gregori · Veure més »

Sant Miquel de Campanet

Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla del Tel al terme de Campanet que, essencialment, conserva la factura gòtica de les esglésies de repoblament catalanes edificades a l'illa de Mallorca després de la conquesta, amb l'afegit d'una espadanya vora el portal d'accés del segle XV.

Nou!!: Mallorca і Sant Miquel de Campanet · Veure més »

Santa Margalida

Santa Margalida és una vila i municipi de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Santa Margalida · Veure més »

Santa Maria del Camí

Santa Maria del Camí és una vila i municipi de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Santa Maria del Camí · Veure més »

Santa Ponça

Santa Ponça és un dels nuclis turístics costaners que pertanyen al municipi de Calvià, a Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Santa Ponça · Veure més »

Santa Quitació

La Santa Quitació és el nom que pren la reivindicació de banda del moviment agermanat de Mallorca d'un nou règim fiscal que dugui a la redempció dels censals mitjançant el retorn als creditors censalistes del capital prestat, prioritzant aquesta acció sobre el pagament de pensions i interessos endarrerits.

Nou!!: Mallorca і Santa Quitació · Veure més »

Santanyí

Santanyí és la vila i municipi mallorquí més meridional de l'illa.

Nou!!: Mallorca і Santanyí · Veure més »

Santuari de Lluc

El santuari de Lluc és un santuari situat a la Lluc, al terme d'Escorca (Mallorca).

Nou!!: Mallorca і Santuari de Lluc · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Mallorca і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Mallorca і Sardenya · Veure més »

Sóller

Sóller (pronunciat o so-yer) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Sóller · Veure més »

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Nou!!: Mallorca і Sector terciari · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Mallorca і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Mallorca і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Mallorca і Segle XIX · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Mallorca і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Mallorca і Segle XX · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

Castell i capella d'OmelàsLa senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: Mallorca і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Senyoria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Mallorca і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Serra d'Alfàbia

La Serra d'Alfàbia és una serra de Mallorca que forma part de la Serra de Tramuntana.

Nou!!: Mallorca і Serra d'Alfàbia · Veure més »

Serra de Tramuntana

Localització de la serra de Tramuntana El puig Major, el cim més alt de la serra de Tramuntana. La serra de Tramuntana és una serralada litoral que ocupa la part nord-occidental de Mallorca a les Illes Balears, terminació probable del sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d'Eivissa).

Nou!!: Mallorca і Serra de Tramuntana · Veure més »

Serres de Llevant

Les Serres de Llevant o serra de Llevant és una alineació muntanyosa de Mallorca orientada de nord nord-est (cap Farrutx) a sud sud-oest (cap de Ses Salines), que es prolonga per l'arxipèlag de Cabrera i constitueix l'extrem septentrional emergit de la Serralada Subbètica.

Nou!!: Mallorca і Serres de Llevant · Veure més »

Serveis Ferroviaris de Mallorca

Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) és una empresa pública, creada l'any 1994, que s'encarrega de l'explotació de les línies de ferrocarril de via estreta de Mallorca, tret del Ferrocarril de Sóller.

Nou!!: Mallorca і Serveis Ferroviaris de Mallorca · Veure més »

Servi

* Servi Corneli Cos, un dels tres tribuns consulars el 434 aC.

Nou!!: Mallorca і Servi · Veure més »

Ses Salines

Salines ''Phoenicopterus roseus'' Ses Salines, o també les Salines, (en alguns documents antics, actualment en desús Ses Salines de Santanyí) és una vila i municipi mallorquí pertanyent a la comarca del Migjorn, llindant amb Campos i Santanyí. Comprèn, a més de la capital municipal, el nucli turístic costaner de la Colònia de Sant Jordi i nombroses salines al llarg del seu territori, que li donen el nom.

Nou!!: Mallorca і Ses Salines · Veure més »

Seta

Vista del moll de Seta Seta (nom occità; en francès i oficialment, Sète) és una ciutat occitana del Llenguadoc, del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Mallorca і Seta · Veure més »

Sever de Menorca

Sever de Menorca (Iamona, segle V - segle V) fou bisbe de Menorca al començament del segle V. Va escriure La circular del bisbe Sever de Menorca sobre la conversió dels jueus (418), on exposa com va aconseguir convertir els jueus de Maó gràcies a un miracle.

Nou!!: Mallorca і Sever de Menorca · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Mallorca і Sevilla · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Mallorca і Sicília · Veure més »

Simó Ballester

Simó Ballester àlies Tort (Manacor ??? - Palma 1457) va ser un dels cabdills de la Revolta Forana mallorquina (1450-1453).

Nou!!: Mallorca і Simó Ballester · Veure més »

Sindicat de Fora

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Sindicat de Fora fou una institució pròpia del règim foral mallorquí que representava als pobles de la Part Forana al Gran i General Consell.

Nou!!: Mallorca і Sindicat de Fora · Veure més »

Sobrassada

La sobrassada és un embotit fet amb carn i xulla -cansalada- de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.

Nou!!: Mallorca і Sobrassada · Veure més »

Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País

La Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País (SEMAP) va ser una institució cultural i econòmica creada a Palma el setembre de 1778, per recomanació del rei Carles III.

Nou!!: Mallorca і Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País · Veure més »

Sofia de Grècia

Sofia de Grècia i Dinamarca (Psychico, Atenes, 2 de novembre de 1938), casada amb Joan Carles I d'Espanya va ser la consort del rei d'Espanya de 1975 fins al 2014 moment en què el seu marit abdicà la Corona espanyola, tot i que actualment manté la denominació de reina.

Nou!!: Mallorca і Sofia de Grècia · Veure més »

Solleric (dialecte)

El solleric o el parlar de Sóller és una variant del català mallorquí parlat al municipi de Sóller.

Nou!!: Mallorca і Solleric (dialecte) · Veure més »

Son Oms

Son Oms és una antiga possessió situada al terme municipal de Palma, Mallorca, al barri de l'Aeroport, al districte de Llevant, vora el camí de Muntanya Sa Torre-Es Teix.

Nou!!: Mallorca і Son Oms · Veure més »

Son Servera

Son Servera és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, pertanyent a la comarca de Llevant.

Nou!!: Mallorca і Son Servera · Veure més »

Sopes

Plat de sopes mallorquines Les sopes, sopes seques o sopes mallorquines són un plat típic de Mallorca fet a base de brou de verdures i llesques fines de pa moreno sec.

Nou!!: Mallorca і Sopes · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Mallorca і Suïssa · Veure més »

Sucursalisme

El Sucursalisme és el nom que es dóna a la pràctica política pròpia de les seccions provincials o regionals dels partits polítics espanyols centralitzats.

Nou!!: Mallorca і Sucursalisme · Veure més »

Sueus

Límits de les províncies romanes Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) són un dels pobles germànics originaris de la mar Bàltica.

Nou!!: Mallorca і Sueus · Veure més »

Sufragi masculí

El sufragi masculí va ser un estat en l'evolució de la democràcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal.

Nou!!: Mallorca і Sufragi masculí · Veure més »

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Nou!!: Mallorca і Sufragi universal · Veure més »

Talaia Freda

El Puig de la Talaia Freda o, simplement, la Talaia Freda, amb els seus 562 metres, és la muntanya més alta de les Serres de Llevant, està situada al municipi d'Artà i forma part de la Serra Artana.

Nou!!: Mallorca і Talaia Freda · Veure més »

Talaiot

'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica, de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.

Nou!!: Mallorca і Talaiot · Veure més »

Taperera

La taperera (Capparis spinosa L.) és una espècie de planta de la família de les caparàcies.

Nou!!: Mallorca і Taperera · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Mallorca і Tarraconense · Veure més »

Teixit (tèxtil)

Teixit de jute. Rotllos de tela tenyida, d'Alemanya. Camp de cànem als Estats Units, subvencionat pel Govern nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per a la campanya «Cànem per la victòria» (1942). El teixit és un producte tèxtil resultat de teixir fils, filaments o fibres.

Nou!!: Mallorca і Teixit (tèxtil) · Veure més »

Tenerife

Tenerife és la més gran de les illes que componen l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte de les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma.

Nou!!: Mallorca і Tenerife · Veure més »

Tennis

Roland Garros El tennis és un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.

Nou!!: Mallorca і Tennis · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Mallorca і Teologia · Veure més »

Tinent General

Tinent general o general de divisió és un grau militar emprat en diversos països.

Nou!!: Mallorca і Tinent General · Veure més »

Titus Livi

Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua, 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.

Nou!!: Mallorca і Titus Livi · Veure més »

Tombet

El tombet és una tècnica culinària en què, en olla de fang, es couen els ingredients a foc lent, fent-los remoure amb tombs o sacsejades suaus agafant l'olla per les anses, sense usar el cullerot o la paleta.

Nou!!: Mallorca і Tombet · Veure més »

Topònims balears preromans

La toponímia preromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de les Illes Balears i Pitiüses dins el món romà (123 aC).

Nou!!: Mallorca і Topònims balears preromans · Veure més »

Tord comú

El tord comú o tord, tord blanc, tord blancel i tord blanc gros a les Balears (Turdus philomelos) és un ocell túrdid que habita gran part d'Euràsia.

Nou!!: Mallorca і Tord comú · Veure més »

Tractament Integrat de Llengües

Tractament Integrat de Llengües El Tractament Integrat de Llengües o TIL (conegut popularment com el decret del trilingüisme) és un marc jurídic pel qual es regula la llengua a usar als centres docents no universitaris de les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Tractament Integrat de Llengües · Veure més »

Tractat d'Argelers

El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.

Nou!!: Mallorca і Tractat d'Argelers · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Mallorca і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tradicionalisme

Revista La Tradició Catalana amb el retrat del bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, reconstructor del Monestir de Ripoll i la tomba de Guifré el PilósEl tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.

Nou!!: Mallorca і Tradicionalisme · Veure més »

Trasmediterránea

La Companyia Transmediterrània és una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim de persones i de mercaderies en trajectes regulars per ferri.

Nou!!: Mallorca і Trasmediterránea · Veure més »

Trempó

El trempó és una plat típic d'estiu de Mallorca.

Nou!!: Mallorca і Trempó · Veure més »

Turisme rural

Casa rural de Lituània. El turisme rural o agroturisme és l'activitat turística que es realitza en un espai rural, habitualment en petites localitats (menys de 1.000 o 2.000 habitants) o fora del nucli urbà en localitats d'una mida més gran.

Nou!!: Mallorca і Turisme rural · Veure més »

Unió Mallorquina

Unió Mallorquina (UM) fou un partit polític, nacionalista de caràcter centrista i ideologia liberal, mallorquí.

Nou!!: Mallorca і Unió Mallorquina · Veure més »

Unió Obrera Balear

La Unió Obrera Balear va ser una organització obrera apareguda a Ciutat de Mallorca el 1881.

Nou!!: Mallorca і Unió Obrera Balear · Veure més »

Unió Republicana (1934)

La Unió Republicana o Partido de Unión Republicana fou un partit polític espanyol sorgit després de la fusió, al setembre de 1934, de diversos grups radicals: el Partit Radical Demòcrata de Diego Martínez Barrio, escindit el 16 de maig d'aquest mateix any del Partit Radical de Lerroux en protesta pel seu acostament a la CEDA; l'Esquerra Radical-Socialista de Joan Botella Asensi, escindida del PRS; i l'ala dreta del Partit Radical Socialista, liderat per Félix Gordón Ordás.

Nou!!: Mallorca і Unió Republicana (1934) · Veure més »

Unión Patriótica

Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.

Nou!!: Mallorca і Unión Patriótica · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Mallorca і Universitat de Barcelona · Veure més »

Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca

El Decret de Nova Planta va suprimir la institució de la Universitat. La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca és el terme amb el que, durant l'edat mitjana i moderna, es denominà a tota la població de ple dret de Mallorca, inclosos els habitants de terres de senyoriu, però generalment i segons el context, solia indicar el conjunt d'institucions del regne que la representava.

Nou!!: Mallorca і Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca · Veure més »

Universitat de les Illes Balears

La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.

Nou!!: Mallorca і Universitat de les Illes Balears · Veure més »

Vaga Nacional Pacífica de 1959

La Vaga Nacional Paífica de 1959 va ser una vaga general convocada a tot l'estat espanyol el 18 de juny de 1959.

Nou!!: Mallorca і Vaga Nacional Pacífica de 1959 · Veure més »

Vaixell

Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.

Nou!!: Mallorca і Vaixell · Veure més »

Vaixell Jaume I (1911-1967)

El vaixell Jaume I, amb nom oficial Rey Jaime I, va ser un vapor construït a les drassanes de Sestri Ponente de Gènova per a la companyia Isleña Marítima, per a cobrir la línia Palma-Barcelona.

Nou!!: Mallorca і Vaixell Jaume I (1911-1967) · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Mallorca і València · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Mallorca і Vàndals · Veure més »

Verguisme

El verguisme (algun cop també anomenat marquisme) és un corrent polític aparegut a Mallorca a partir de 1917 i liderat per Joan March Ordinas, anomenat "Verga".

Nou!!: Mallorca і Verguisme · Veure més »

Vescomtat de Vallespir

El vescomtat de Vallespir (després vescomtat de Castellnou) fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.

Nou!!: Mallorca і Vescomtat de Vallespir · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Mallorca і Vi · Veure més »

Vi de la terra Mallorca

El Vi de la terra Mallorca és una indicació geogràfica pels vins amb la menció tradicional vi de la terra produïts a l'illa de Mallorca, com a complement de l'àrea que constitueix el Vi de la terra Serra de Tramuntana-Costa Nord.

Nou!!: Mallorca і Vi de la terra Mallorca · Veure més »

Vicenç Mut i Armengol

Vicenç Mut i Armengol (Palma, 1614 - 1687), va ser astrònom, historiador, enginyer i militar.

Nou!!: Mallorca і Vicenç Mut i Armengol · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Mallorca і Vinya · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Mallorca і Visigots · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Mallorca і Worms · Veure més »

Xarel·lo

Verema de xarel·lo a la DO Penedès El xarel·lo és una varietat de cep blanca.

Nou!!: Mallorca і Xarel·lo · Veure més »

Xuaip

Xuaip de Xivert és l'apel·lació amb què es coneix a les fonts cristianes el cabdill no identificat dels mayurquins en els temps de la Croada contra Al-Mayûrqa.

Nou!!: Mallorca і Xuaip · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: Mallorca і Xuetes · Veure més »

Yahya ibn Ghàniya

Yahya ibn Ishaq, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen berber i lleial als almoràvits, que va operar a Àfrica del 1188 al 1237.

Nou!!: Mallorca і Yahya ibn Ghàniya · Veure més »

1 de gener

L1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Mallorca і 1 de gener · Veure més »

1348

Mapa de la progressió de la Pesta Negra pel continent europeu a mitjan segle XIV de.

Nou!!: Mallorca і 1348 · Veure més »

1361

Sense descripció.

Nou!!: Mallorca і 1361 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Mallorca і 1375 · Veure més »

1383

Sense descripció.

Nou!!: Mallorca і 1383 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Mallorca і 1388 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Mallorca і 1396 · Veure més »

1405

Sense descripció.

Nou!!: Mallorca і 1405 · Veure més »

1450

Sense descripció.

Nou!!: Mallorca і 1450 · Veure més »

1675

Sense descripció.

Nou!!: Mallorca і 1675 · Veure més »

1679

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Mallorca і 1679 · Veure més »

1691

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1691 · Veure més »

1706

;Països catalans.

Nou!!: Mallorca і 1706 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1715 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1798 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Mallorca і 1808 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1812 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1814 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1868 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1874 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1887 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1891 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1900 · Veure més »

1963

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1963 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Mallorca і 1965 · Veure més »

1967

Sense descripció.

Nou!!: Mallorca і 1967 · Veure més »

1973

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1973 · Veure més »

1979

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1979 · Veure més »

1980

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1980 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Mallorca і 1994 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Mallorca і 2000 · Veure més »

2011

L'any 2011 és un any normal començat en dissabte.

Nou!!: Mallorca і 2011 · Veure més »

2015

L'any 2015 és un any normal començat en dijous.

Nou!!: Mallorca і 2015 · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Mallorca і 31 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Balear Major, Illa de Mallorca, Maiorica, Mallorques, Mallorquines, Mallorquins, Poble mallorquí.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »