Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Usa IA

Taula de continguts

1. 427 les relacions: Adolf Hitler, Aeci, Afer Dreyfus, Ais de Provença, Alamans, Alans, Alèsia, Al·lòbroges, Alemanya, Alfabet, Algèria, Alps, Alsàcia-Lorena, Amèrica, Anatòlia, Andecaus, Andorra, Anglaterra, Anglosaxons, Ankara, Antic Règim, Antic règim a França, Antiga Grècia, Aquitània, Arianisme, Aristòtil, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Armanyac, Arqueologia, Arthur Wellesley, Arverns, Atrèbats, Ausberg, Austràsia, Avranches, Índia, Àfrica, Àustria, Bagaudes, Baix Imperi, Batalla d'Azincourt, Batalla de Bouvines, Batalla de l'Àl·lia, Batalla de Poitiers (732), Batalla de Trafalgar, Batalla de Valmy, Batalla de Waterloo, Bèlgica, Bíblia, Beauvais, ... Ampliar l'índex (377 més) » « Shrink índex

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.

Veure Història de França і Adolf Hitler

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Història de França і Aeci

Afer Dreyfus

LAfer Dreyfus o Cas Dreyfus fou un escàndol polític que va dividir França durant els darrers anys del.

Veure Història de França і Afer Dreyfus

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Història de França і Ais de Provença

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Veure Història de França і Alamans

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Veure Història de França і Alans

Alèsia

Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.

Veure Història de França і Alèsia

Al·lòbroges

Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.

Veure Història de França і Al·lòbroges

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Història de França і Alemanya

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Veure Història de França і Alfabet

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Història de França і Algèria

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Veure Història de França і Alps

Alsàcia-Lorena

Alsàcia-Lorena (francès: Alsace-Lorraine; alemany: Elsaß-Lothringen) fou un territori de l'imperi Alemany format per la regió d'Alsàcia i el departament de Mosel·la (Lorena), arrabassats a França el 1871 arran de la Guerra francoprussiana.

Veure Història de França і Alsàcia-Lorena

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure Història de França і Amèrica

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Veure Història de França і Anatòlia

Andecaus

Els andecaus o andes (llatí: Andecavi o Andes) foren una tribu de gals que vivia a Armòrica i es va unir a la revolta de Vercingetorix el 52 aC, i anys més tard, a la rebel·lió de Julius Sacrovir el 21 aC.

Veure Història de França і Andecaus

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Veure Història de França і Andorra

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Història de França і Anglaterra

Anglosaxons

Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.

Veure Història de França і Anglosaxons

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Veure Història de França і Ankara

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Veure Història de França і Antic Règim

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Veure Història de França і Antic règim a França

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Història de França і Antiga Grècia

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Veure Història de França і Aquitània

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Veure Història de França і Arianisme

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Història de França і Aristòtil

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Veure Història de França і Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armanyac

* Armanyac (beguda), aiguardent de vi elaborat a la Gascunya.

Veure Història de França і Armanyac

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Veure Història de França і Arqueologia

Arthur Wellesley

El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)Wellesley (2008).

Veure Història de França і Arthur Wellesley

Arverns

Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.

Veure Història de França і Arverns

Atrèbats

Els atrèbats (llatí Atrebates) foren una tribu celta de la Gàl·lia Belga.

Veure Història de França і Atrèbats

Ausberg

Cota de malla. Detall dels tipus d'unions de cota de malla. L'ausberg (ausberc, asberc), o gonió, és un tipus particular de cota de malles o de cota d'escates, un tipus d'armadura en forma de túnica que cobreix el tors i alguns cops part dels braços i cuixes, i podia arribar fins als turmells.

Veure Història de França і Ausberg

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Veure Història de França і Austràsia

Avranches

Avranches és un municipi francès situat al departament de la Manche i a la regió de Normandia.

Veure Història de França і Avranches

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Història de França і Índia

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Història de França і Àfrica

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Veure Història de França і Àustria

Bagaudes

Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Veure Història de França і Bagaudes

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Veure Història de França і Baix Imperi

Batalla d'Azincourt

La batalla d'Azincourt, lliurada el divendres 25 d'octubre de 1415 al nord de l'actual França, va formar part de la Guerra dels Cent Anys i hi va vèncer l'exèrcit anglès.

Veure Història de França і Batalla d'Azincourt

Batalla de Bouvines

Cavallers lluitant Victòria del Rei Felip II de França a Bouvines, per Vincent de Beauvais Ferran de Flandes i Renald de Boulogne conduïts com presoners a Paris La Batalla de Bouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14).

Veure Història de França і Batalla de Bouvines

Batalla de l'Àl·lia

La batalla de Àl·lia va ser una batalla esdevinguda durant la primera invasió gal·la d'Itàlia.

Veure Història de França і Batalla de l'Àl·lia

Batalla de Poitiers (732)

La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.

Veure Història de França і Batalla de Poitiers (732)

Batalla de Trafalgar

La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.

Veure Història de França і Batalla de Trafalgar

Batalla de Valmy

La batalla de Valmy, va tenir lloc el 20 de setembre de 1792, fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria.

Veure Història de França і Batalla de Valmy

Batalla de Waterloo

La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.

Veure Història de França і Batalla de Waterloo

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Veure Història de França і Bèlgica

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Veure Història de França і Bíblia

Beauvais

* Toponímia.

Veure Història de França і Beauvais

Bituitus

Bituitus o segons algunes inscripcions, Betultus era un cabdill dels arverns a la Gàl·lia.

Veure Història de França і Bituitus

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Veure Història de França і Borgonya

Bota (recipient)

Barrils de whisky Jack Daniels Barril de vi de fusta. bot de pell Una botaFins a la reforma ortogràfica de 2016 (IEC) - 2018 (AVL) la paraula «bota» amb aquest significat portava accent diacrític (bota).

Veure Història de França і Bota (recipient)

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Veure Història de França і Brasil

Brennus (segle IV aC)

Brennus o Brennos (en llatí Brennus) va ser el líder dels gals que l'any 390 aC van creuar els Apenins i van assolar el centre i sud d'Itàlia, ocupant fins i tot Roma.

Veure Història de França і Brennus (segle IV aC)

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Veure Història de França і Bretanya

Bretons

Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.

Veure Història de França і Bretons

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Veure Història de França і Britànnia

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Veure Història de França і Burgundis

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Història de França і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Calais

Calais és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.

Veure Història de França і Calais

Califat Omeia

El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.

Veure Història de França і Califat Omeia

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Veure Història de França і Canadà

Canal de Panamà

El Canal de Panamà és un canal marítim artificial de 82 quilòmetres de llargada, que creua Amèrica Central unint l'Oceà Pacífic amb l'Oceà Atlàntic.

Veure Història de França і Canal de Panamà

Canal de Suez

El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.

Veure Història de França і Canal de Suez

Cançó de Rotllan

La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.

Veure Història de França і Cançó de Rotllan

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Història de França і Carlemany

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Veure Història de França і Carles el Calb

Carles IV de França

Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).

Veure Història de França і Carles IV de França

Carles IX de França

Carles IX de França (Saint-Germain-en-Laye 1550 - Vincennes 1574).

Veure Història de França і Carles IX de França

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Veure Història de França і Carles Martell

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Història de França і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VII de França

Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).

Veure Història de França і Carles VII de França

Carles VIII de França

Carles VIII de França dit «l'Afable» (Amboise, 30 de juny de 1470 - íd. 7 d'abril de 1498) fou rei de França (1483-1498).

Veure Història de França і Carles VIII de França

Carles X de França

Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.

Veure Història de França і Carles X de França

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Veure Història de França і Catalunya Vella

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Veure Història de França і Catarisme

Cató el Censor

Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.

Veure Història de França і Cató el Censor

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Història de França і Catolicisme

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Veure Història de França і Celtes

Celtil·le

Celtil·le (en llatí, Celtillus) va ser un noble gal, esmentat per Juli Cèsar en els seus Comentaris a la Guerra de les Gàl·lies dient que «havia posseït la primacia entre els arverns».

Veure Història de França і Celtil·le

Cent dies

* Govern dels cent dies, període en què Napoleó I tornà de l'exili a Elba fins a la derrota de Waterloo.

Veure Història de França і Cent dies

Cevenes

Les Cevenes (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losera i de Gard.

Veure Història de França і Cevenes

Charles de Gaulle

Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Història de França і Charles de Gaulle

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Història de França і Claudi

Clodoveu I

Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..

Veure Història de França і Clodoveu I

Club dels Jacobins

El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.

Veure Història de França і Club dels Jacobins

Colònia (Alemanya)

Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Veure Història de França і Colònia (Alemanya)

Comtat d'Anjou

Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Veure Història de França і Comtat d'Anjou

Comtat d'Avranches

El comtat d'Avranches fou una jurisdicció feudal de Normandia a França amb capital inicial a Avranches i després a Mortain.

Veure Història de França і Comtat d'Avranches

Comtat de Blois

Premers comtes de Blois: D'azur, una banda d'argent, flanquejada separada per dues línies d'or. Comtes de Blois de la família de Châtillon El comtat de Blois fou una jurisdicció feudal de França originada vers el 900.

Veure Història de França і Comtat de Blois

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Veure Història de França і Comtat de Flandes

Confederació Germànica

La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

Veure Història de França і Confederació Germànica

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Veure Història de França і Conquesta carolíngia d'Hispània

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Veure Història de França і Contrareforma

Cop d'estat del 18 de brumari

Cop d'estat del 18 de brumari, Orangerie del parc de Saint-Cloud, per François Bouchot, 1840 El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.

Veure Història de França і Cop d'estat del 18 de brumari

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Història de França і Cristianisme

Cultura de La Tène

La cultura de la Tène fou el darrer període de l'edat de ferro preromana a l'Europa.

Veure Història de França і Cultura de La Tène

Cultura gal·loromana

Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.

Veure Història de França і Cultura gal·loromana

Denis Diderot

Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713 — París, 31 de juliol de 1784) fou un escriptor i filòsof francès, així com també crític d'art.

Veure Història de França і Denis Diderot

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Veure Història de França і Dinastia borbònica

Dinastia Bragança

Joan IV de Portugal, iniciador de la dinastia reial de la Casa Bragança Es dona el nom de Dinastia Bragança al casal de reis que van governar el Regne de Portugal des de 1640 fins a l'any 1853 i el Regne del Brasil des de 1822 a 1889.

Veure Història de França і Dinastia Bragança

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Veure Història de França і Dinastia Capet

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Veure Història de França і Dinastia carolíngia

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure Història de França і Dinastia dels Habsburg

Dinastia merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Veure Història de França і Dinastia merovíngia

Dinastia Valois

La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.

Veure Història de França і Dinastia Valois

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Veure Història de França і Dioclecià

Directori francès

El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).

Veure Història de França і Directori francès

Druida

Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.

Veure Història de França і Druida

Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

Veure Història de França і Ducat d'Aquitània

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Veure Història de França і Ducat de Borgonya

Ducat de Normandia

Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap viking Rol·ló.

Veure Història de França і Ducat de Normandia

Edat contemporània

Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.

Veure Història de França і Edat contemporània

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Història de França і Edat mitjana

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.

Veure Història de França і Edat moderna

Edicte de Nantes

L‘edicte de Nantes, firmat el 30 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de França, va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes, també coneguts com hugonots.

Veure Història de França і Edicte de Nantes

Eduard III d'Anglaterra

Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.

Veure Història de França і Eduard III d'Anglaterra

Egidi

Egidi (Aegidius) fou un comandant romà que va servir inicialment sota l'emperador Marc Mecili Avit i després va ser nomenat mestre dels soldats de la Gàl·lia per l'emperador Majorià (457-461).

Veure Història de França і Egidi

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Història de França і Egipte

Elba (illa)

Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.

Veure Història de França і Elba (illa)

Elionor d'Aquitània

Elionor i el seu fill Joan sense TerraElionor d'Aquitània (Bordeus, 1122 - abadia de Fontevrault, 1204) va ser una important figura històrica que va exercir el poder com a duquessa d'Aquitània (1137-1204) i reina consort de França (1137-1152) i d'Anglaterra (1154-1189).

Veure Història de França і Elionor d'Aquitània

Emmanuel Macron

, de nom complet Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron, és un polític francès.

Veure Història de França і Emmanuel Macron

Enric II d'Anglaterra

Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.

Veure Història de França і Enric II d'Anglaterra

Enric II de França

Enric II de França (Saint-Germain-en-Laye, 31 de març de 1519 - París, 10 de juliol de 1559) fou duc de Bretanya (1536-1547) i rei de França (1547-1559).

Veure Història de França і Enric II de França

Enric III de França

Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.

Veure Història de França і Enric III de França

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Veure Història de França і Enric IV de França

Enric VIII d'Anglaterra

va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Veure Història de França і Enric VIII d'Anglaterra

Erispoe

Erispoe (francès Erispoë o Erispoé) fou rei de Bretanya del 851 al 857, successor del seu pare, Nominoe.

Veure Història de França і Erispoe

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Veure Història de França і Esclavitud

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Història de França і Església Catòlica Romana

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Història de França і Espanya

Estats Generals

Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.

Veure Història de França і Estats Generals

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Història de França і Estats Units d'Amèrica

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Història de França і Europa

Felip II de França

Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).

Veure Història de França і Felip II de França

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Veure Història de França і Felip IV de França

Felip VI de França

Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.

Veure Història de França і Felip VI de França

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Veure Història de França і Fenicis

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Veure Història de França і Flandes

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (‘Josep, fill de Maties’), després conegut com a Tit Flavi Josep o, simplement, Flavi Josep, va ser un historiador jueu que deixà constància, en llengua grega, de les relacions entre l'Imperi Romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Veure Història de França і Flavi Josep

Focea

Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.

Veure Història de França і Focea

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Història de França і França

François Guizot

François Pierre Guillaume Guizot (Nimes, 4 d'octubre de 1787 - Saint-Ouen-le-Pin (Calvados), 12 de setembre de 1874) va ser Primer Ministre de França i historiador.

Veure Història de França і François Guizot

François Hollande

François Gérard Georges Nicolas Hollande (Rouen, 12 d'agost de 1954) és un polític francès, president de la República Francesa i copríncep d'Andorra entre 2012 i 2017.

Veure Història de França і François Hollande

François Mitterrand

François Maurice Adrien Marie Mitterrand (Jarnac, França, 26 d'octubre de 1916 - París, 8 de gener de 1996) fou un polític francès que va esdevenir el 21è president de la República francesa i copríncep d'Andorra entre 1981 i 1995, en el mandat més longeu de la història de la República francesa.

Veure Història de França і François Mitterrand

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Veure Història de França і Francesc I de França

Francesc II de França

Francesc II de França (Fontainebleau, 1544 - Orleans, 1560), rei de França (1559-1560) i rei consort d'Escòcia (1558-1560).

Veure Història de França і Francesc II de França

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Veure Història de França і Francs

Franklin Delano Roosevelt

fou el 32è president dels Estats Units.

Veure Història de França і Franklin Delano Roosevelt

Fronde

La Fronde (1648–1653) va ser una guerra civil a França, que va passar durant la guerra franco-espanyola que va començar el 1635.

Veure Història de França і Fronde

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Veure Història de França і Gals

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Veure Història de França і Gascunya

Gàlates

Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Veure Història de França і Gàlates

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Història de França і Gàl·lia

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Veure Història de França і Gàl·lia Cisalpina

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Història de França і Gàl·lia Narbonesa

Georges Eugène Haussmann

Boulevard Haussmann, París Georges Eugène Haussmann, també conegut com a baró Haussmann, (París, 27 de març de 1809 - París, 11 de gener de 1891) fou un polític francès, prefecte del Sena entre el 23 de juny de 1853 i el 5 de gener de 1870.

Veure Història de França і Georges Eugène Haussmann

Georges Pompidou

Georges Pompidou -en occità Jòrdi Pompidor- (Montboudif, Cantal, 1911 – París, 1974) fou un polític francès que fou President de la República francesa del 1969 al 1974.

Veure Història de França і Georges Pompidou

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Veure Història de França і Germànics

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Veure Història de França і Ginebra

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Veure Història de França і Gran Bretanya

Gregori de Tours

Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.

Veure Història de França і Gregori de Tours

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.

Veure Història de França і Guerra de Crimea

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Veure Història de França і Guerra del Francès

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Veure Història de França і Guerra dels Trenta Anys

Guerra franco-prussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Veure Història de França і Guerra franco-prussiana

Guerra llampec

Guerra llampec o guerra-llampec (de l'alemany Blitzkrieg) és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic.

Veure Història de França і Guerra llampec

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.

Veure Història de França і Guerres d'Itàlia

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Veure Història de França і Guerres Napoleòniques

Guerres Púniques

cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.

Veure Història de França і Guerres Púniques

Guillotina

Guillotina Una guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.

Veure Història de França і Guillotina

Hedus

Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).

Veure Història de França і Hedus

Helvècia

Helvècia, o Helvetia, era el país on habitaven els helvecis (helvetii).

Veure Història de França і Helvècia

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Veure Història de França і Heròdot

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Història de França і Hispània

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Veure Història de França і Història d'Occitània

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Veure Història de França і Hug I de França

Hugonot

Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.

Veure Història de França і Hugonot

Imperi Alemany

LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

Veure Història de França і Imperi Alemany

Imperi Austrohongarès

LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.

Veure Història de França і Imperi Austrohongarès

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Veure Història de França і Imperi Carolingi

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Veure Història de França і Imperi Cartaginès

Imperi colonial francès

França va tenir possessions colonials, en diverses formes, des de començaments del fins als anys 1960.

Veure Història de França і Imperi colonial francès

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Veure Història de França і Imperi Persa

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Història de França і Imperi Romà

Indoxina

Mapa d'Indoxina La Indoxina és una extensa península situada al sud-est d'Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.

Veure Història de França і Indoxina

Invasió musulmana de la Gàl·lia

La invasió musulmana de la Gàl·lia fou el darrer episodi de la conquesta de l'Àndalus, quan el valí d'Hispània, as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní, va envair el ducat de Septimània el 720.

Veure Història de França і Invasió musulmana de la Gàl·lia

Isòcrates

Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.

Veure Història de França і Isòcrates

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Història de França і Itàlia

Jacques Chirac

Jacques René Chirac (París, 29 de novembre de 1932 - París, 26 de setembre de 2019) va ser un polític francès, Primer Ministre de França (1974-1976; 1986-1988), alcalde de París (1977-1995), President de la República Francesa i copríncep d'Andorra (1995-2007).

Veure Història de França і Jacques Chirac

Jean Cauvin

Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.

Veure Història de França і Jean Cauvin

Jean le Rond d'Alembert

Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre de 1717 - París, 24 o 29 d'octubre de 1783) fou un matemàtic i filòsof francès, un dels màxims exponents del moviment il·lustrat.

Veure Història de França і Jean le Rond d'Alembert

Jean-Jacques Rousseau

fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

Veure Història de França і Jean-Jacques Rousseau

Joan VI de Portugal

Joan VI de Portugal dit “el Clement” (Lisboa, 13 de maig de 1767 - ibídem 10 de març de 1826) fou príncep del Brasil (1788 - 1816); regent del Regne de Portugal (1792 - 1816); rei del Brasil (1816 - 1822); i rei de Portugal (1816 - 1826).

Veure Història de França і Joan VI de Portugal

Joana d'Arc

Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.

Veure Història de França і Joana d'Arc

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Veure Història de França і Juli Cèsar

Juraments d'Estrasburg

Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.

Veure Història de França і Juraments d'Estrasburg

Kortrijk

Cortrai o Kortrijk (en llatí Cortr(i)acum o en francès Courtrai) és una ciutat de Bèlgica, situada al marge del riu Leie i del canal Kortrijk-Bossuit a la província de Flandes occidental, que forma part de la regió flamenca.

Veure Història de França і Kortrijk

Leonardo da Vinci

fou un artista toscà i un home d'un esperit universal, alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor.

Veure Història de França і Leonardo da Vinci

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.

Veure Història de França і Lió

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Història de França і Llatí

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Veure Història de França і Llei Sàlica

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Veure Història de França і Llenguadoc

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Veure Història de França і Llombardia

Lluís Felip I de França

Lluís Felip I de França (París, 6 d'octubre de 1773 - Claremont House, Regne Unit, 1850) fou rei dels francesos (1830-1848) i el darrer sobirà que ha regnat a França amb el títol reial.

Veure Història de França і Lluís Felip I de França

Lluís XII de França

Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Veure Història de França і Lluís XII de França

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Veure Història de França і Lluís XIII de França

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Veure Història de França і Lluís XIV de França

Lluís XV de França

Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.

Veure Història de França і Lluís XV de França

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Veure Història de França і Lluís XVI de França

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Veure Història de França і Lluís XVIII de França

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Veure Història de França і Loira

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Veure Història de França і Londres

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Veure Història de França і Longobards

Maine

El penya-segat de Bald Head Maine és un dels estats que conformen els Estats Units i rep el seu nom de la província francesa de Maine.

Veure Història de França і Maine

Majordom de palau

Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.

Veure Història de França і Majordom de palau

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Història de França і Mar Mediterrània

Maria Antonieta d'Àustria

'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.

Veure Història de França і Maria Antonieta d'Àustria

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Història de França і Marsella

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma protestant.

Veure Història de França і Martí Luter

Massacre del dia de Sant Bartomeu

1-84176-395-0 (Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana) La Massacre del dia de Sant Bartomeu (en francès: Massacre de la Saint-Barthélemy) fou l'assassinat en massa d'hugonots francesos durant les Guerres de religió de França del.

Veure Història de França і Massacre del dia de Sant Bartomeu

Maximià

Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.

Veure Història de França і Maximià

Maximilià I de Mèxic

Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen (6 de juliol, 1832 – 19 de juny, 1867) va néixer com a Ferran Maximilià Josep, príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia però va renunciar als seus títols per a convertir-se en l'emperador Maximilià I de Mèxic i amb el nom en castellà de Fernando Maximiliano José.

Veure Història de França і Maximilià I de Mèxic

Maximilien de Robespierre

Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.

Veure Història de França і Maximilien de Robespierre

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Història de França і Mèxic

Múnic

Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).

Veure Història de França і Múnic

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Història de França і Milà

Missi dominici

Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.

Veure Història de França і Missi dominici

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.

Veure Història de França і Monarquia absoluta

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Veure Història de França і Monarquia constitucional

Monarquia de Juliol

La Monarquia de Juliol (1830-1848) és un procés revolucionari francès que comença amb la denominada Revolució de juliol o les "Tres Glorioses" (Trois Glorieuses) jornades revolucionàries de París, que van portar al tron a Lluís Felip I i va iniciar aquest període monàrquic.

Veure Història de França і Monarquia de Juliol

Moneda

Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.

Veure Història de França і Moneda

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Veure Història de França і Montesquieu

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Veure Història de França і Moscou

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Veure Història de França і Nadal

Nantes

Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.

Veure Història de França і Nantes

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Veure Història de França і Napoleó Bonaparte

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Veure Història de França і Napoleó III

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Veure Història de França і Nèustria

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Veure Història de França і Neolític

Nevers

Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.

Veure Història de França і Nevers

Nicolas Sarkozy

(París, 28 de gener de 1955) és un polític francès que va ser president de la República francesa entre 2007 i 2012, una posició que comportava també els càrrecs de copríncep d'Andorra i gran mestre de la Legió d'Honor.

Veure Història de França і Nicolas Sarkozy

Noblesa francesa

La noblesa francesa (en francès: la noblesse) va ser l'ordre privilegiada de França durant l'edat mitjana i els primers períodes de l'edat moderna de França.

Veure Història de França і Noblesa francesa

Nominoe

Nominoe p Nominoë (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme) fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831).

Veure Història de França і Nominoe

Normandia

Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.

Veure Història de França і Normandia

Oppidum

'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Veure Història de França і Oppidum

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Veure Història de França і Oxford University Press

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Veure Història de França і País Basc

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Veure Història de França і Països Baixos

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Història de França і Papa

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Història de França і París

Parisis

Els parisis (llatí: Parisii) foren una tribu de gals esmentada per Juli Cèsar i Claudi Ptolemeu.

Veure Història de França і Parisis

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Història de França і Península Ibèrica

Península Itàlica

La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Veure Història de França і Península Itàlica

Perigús

Perigús (en occità Peireguers o Periguers '; en francès Périgueux) és una comuna francesa, situada al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània, i capital històrica de la regió del Perigord.

Veure Història de França і Perigús

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Veure Història de França і Pesta Negra

Petita Edat de Gel

La Petita Edat de Gel (PEG) o Petita Edat Glacial va ser un període fred que es va produir des de la meitat del fins a la meitat del.

Veure Història de França і Petita Edat de Gel

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Veure Història de França і Piemont

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Veure Història de França і Pipí I el Breu

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Història de França і Pirineus

Plató

Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.

Veure Història de França і Plató

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Veure Història de França і Plini el Vell

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure Història de França і Portugal

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Veure Història de França і Prússia

Presa de la Bastilla

La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.

Veure Història de França і Presa de la Bastilla

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Veure Història de França і Pretor

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Història de França і Primera Guerra Mundial

Primera República Francesa

* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Veure Història de França і Primera República Francesa

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Veure Història de França і Protestantisme

Província de Mòdena

La província de Mòdena és una província que forma part de la regió d'Emília-Romanya dins Itàlia.

Veure Història de França і Província de Mòdena

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Veure Història de França і Provença

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Història de França і Rússia

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Veure Història de França і Referèndum

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Veure Història de França і Reforma Protestant

Regnat del Terror

El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.

Veure Història de França і Regnat del Terror

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Veure Història de França і Regne d'Anglaterra

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Veure Història de França і Regne de França

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Veure Història de França і Regne de Navarra

Regne de Prússia

El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.

Veure Història de França і Regne de Prússia

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Veure Història de França і Regne Franc

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Veure Història de França і Regne Unit

Reims

Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.

Veure Història de França і Reims

Reis mandrosos

Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.

Veure Història de França і Reis mandrosos

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Història de França і Renaixement

Rennes

Rennes (antigament Roaçona o Resna, en bretó Roazhon, en gal·ló Resnn) és un municipi francès, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regió de Bretanya.

Veure Història de França і Rennes

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure Història de França і Revolució Francesa

Revolució francesa de Juliol

A França, es coneix com a Revolució de Juliol la revolució que va aconseguir posar fi al règim polític de la Segona Restauració, que va ser succeïda per un nou règim, la dita Monarquia de Juliol, en la qual el nou rei de la casa d'Orleans, Lluís Felip I, no ho és de França sinó dels francesos.

Veure Història de França і Revolució francesa de Juliol

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Veure Història de França і Ricard Cor de Lleó

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Veure Història de França і Rin

Riu Isèra

L'Isèra (Isèra en occità, Isera en arpità, Isère en francès) és un riu de 286 km de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps a l'est de França.

Veure Història de França і Riu Isèra

Riu Po

El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.

Veure Història de França і Riu Po

Rodés (Avairon)

Rodés (en francès Rodez) és una ciutat i municipi francès, situat al departament de l'Avairon i a la regió d'Occitània.

Veure Història de França і Rodés (Avairon)

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Història de França і Roma

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Història de França і Sacre Imperi Romanogermànic

Sans-culottes

Els ''sans-culottes'' duien pantalons, i no els calçons (''culottes'') dels nobles; la paraula literalment vol dir 'sense calçons'. Van participar en els moviments revolucionaris fins al 1795 Sans-culottes és la denominació que hom donava a la França de la Revolució al poble pla (obrers, artesans), que no vestien com la noblesa i la burgesia, amb calça curta (culotte) i mitges, sinó amb calces llargues.

Veure Història de França і Sans-culottes

Santa Helena

Santa Helena (en anglès Saint Helena) és una illa de l'Atlàntic Sud, a uns 2.800 km de la costa oest de l'Àfrica.

Veure Història de França і Santa Helena

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Veure Història de França і Savoia (regió)

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Veure Història de França і Saxònia

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Veure Història de França і Saxons

Sèquans

Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.

Veure Història de França і Sèquans

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Veure Història de França і Segle X

Segon Imperi Mexicà

LImperi Mexicà és el nom donat a Mèxic en dues ocasions no consecutives durant el en les quals la forma de govern d'aquest país va ser la monarquia constitucional.

Veure Història de França і Segon Imperi Mexicà

Sena

El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.

Veure Història de França і Sena

Setge d'Orleans

El setge d'Orleans (1428 - 1429) va marcar un punt d'inflexió a la Guerra dels Cent Anys de guerra entre França i Anglaterra.

Veure Història de França і Setge d'Orleans

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Veure Història de França і Solimà I el Magnífic

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Veure Història de França і Suïssa

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Veure Història de França і Sueus

Sussex

Antiga extensió de Sussex Sussex (paraula derivada de l'anglès antic, Sūþsēaxe: 'Saxons del Sud'), és un comtat històric d'Anglaterra.

Veure Història de França і Sussex

Túrons

Els túrons (en llatí Turones) van ser un poble celta de la Gàl·lia.

Veure Història de França і Túrons

Tercer Món

El Tercer Món és un terme creat pel nord-català Alfred Sauvy en el context de la Guerra Freda per definir els països no alineats, ni amb l'OTAN (amb els Estats Units, les nacions europees occidentals i els seus aliats representen el "Primer Món"), ni amb el bloc comunista (la Unió Soviètica, Xina, Cuba i els seus aliats representen el "Segon Món").

Veure Història de França і Tercer Món

Tercera Croada

La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.

Veure Història de França і Tercera Croada

Tercera República Francesa

La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.

Veure Història de França і Tercera República Francesa

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Veure Història de França і Torí

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Veure Història de França і Toscana

Tournai

Tournai (Doornik en neerlandès, Tornacum en llatí) és una ciutat de Bèlgica a la regió valona de la província d'Hainaut, situada a 85 quilòmetres al sud-oest de Brussel·les, a una altitud de 22 m. L'1 de gener de 2018 tenia 69.554 habitants.

Veure Història de França і Tournai

Tractat de París

* Tractat de París o Tractat de Meaux, acord del 1229 que acabava la Croada albigesa.

Veure Història de França і Tractat de París

Tractat de Tilsit

Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.

Veure Història de França і Tractat de Tilsit

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Veure Història de França і Tractat de Verdun

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Veure Història de França і Tractat de Versalles

Tractat de Viena

* Tractat de Viena (1606).

Veure Història de França і Tractat de Viena

Trèvers

Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.

Veure Història de França і Trèvers

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Veure Història de França і Tropes auxiliars romanes

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.

Veure Història de França і Tucídides

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Veure Història de França і Txecoslovàquia

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Veure Història de França і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Uxellodunum

Uxellodunum era una ciutat dels gals cadurcs.

Veure Història de França і Uxellodunum

Valéry Giscard d'Estaing

fou un polític francès, president de la República francesa del 1974 al 1981.

Veure Història de França і Valéry Giscard d'Estaing

Valònia

Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.

Veure Història de França і Valònia

Vall del Loira

La vall del Loira (Vallée de la Loire en francès), coneguda també com el jardí de França, és un territori reconegut per la qualitat del seu patrimoni artístic i arquitectònic.

Veure Història de França і Vall del Loira

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Veure Història de França і Vàndals

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Història de França і Venècia

Vercingetòrix

Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Veure Història de França і Vercingetòrix

Vergobret

Vergobret era el nom d'un magistrat que ocupava el lloc més alt entre els celtes a la Gàl·lia, principalment entre els hedus.

Veure Història de França і Vergobret

Versalles

Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.

Veure Història de França і Versalles

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Veure Història de França і Vespasià

Vichy

* Vichy o Vichèi, ciutat de França (departament de l'Alier).

Veure Història de França і Vichy

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Història de França і Visigots

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Veure Història de França і Vitel·li

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.

Veure Història de França і Voltaire

Washington DC

Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Història de França і Washington DC

1152

El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Veure Història de França і 1152

1154

Països Catalans.

Veure Història de França і 1154

1348

s.

Veure Història de França і 1348

1369

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de França і 1369

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 14 de juny

1415

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Història de França і 1415

1420

El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Història de França і 1420

1429

Països Catalans Resta del món.

Veure Història de França і 1429

1431

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1431

1435

Països Catalans Resta del món.

Veure Història de França і 1435

1436

Països Catalans Resta del món.

Veure Història de França і 1436

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Història de França і 1450

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Història de França і 1453

1477

El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Història de França і 1477

1483

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1483

1492

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1492

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Història de França і 1498

1511

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1511

1547

El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Història de França і 1547

1558

; Països Catalans.

Veure Història de França і 1558

1559

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1559

1562

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1562

1572

El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.

Veure Història de França і 1572

1574

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1574

1589

122x122px.

Veure Història de França і 1589

1593

Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Història de França і 1593

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 16 d'octubre

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de França і 1610

1643

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1643

17 d'agost

El 17 d'agost és el dos-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trentè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 17 d'agost

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Història de França і 17 de gener

1708

;Països catalans.

Veure Història de França і 1708

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Veure Història de França і 1709

1763

Llinda al carrer Sant Josep de Calella.

Veure Història de França і 1763

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Veure Història de França і 1789

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de França і 1791

1792

;Països catalans.

Veure Història de França і 1792

1793

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1793

1794

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1794

1795

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1795

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de França і 1799

1802

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1802

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de França і 1804

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de França і 1805

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Història de França і 1807

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Veure Història de França і 1808

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Veure Història de França і 1812

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de França і 1813

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Veure Història de França і 1814

1830

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1830

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Veure Història de França і 1848

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de França і 1851

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Història de França і 1852

1859

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1859

1864

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1864

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Veure Història de França і 1867

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Veure Història de França і 1870

1938

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1938

1940

;Països Catalans.

Veure Història de França і 1940

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Veure Història de França і 1944

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Veure Història de França і 1958

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Veure Història de França і 1965

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure Història de França і 1968

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Veure Història de França і 1969

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 20 de març

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 20 de setembre

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Veure Història de França і 2017

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 21 d'abril

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Història de França і 21 de gener

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 21 de juny

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 22 de juny

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 24 de juny

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 25 d'agost

258

El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Història de França і 258

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 26 de setembre

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 27 de juliol

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 31 de desembre

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 4 de setembre

496

El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Veure Història de França і 496

498

El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Història de França і 498

508

El 508 (DVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Història de França і 508

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Veure Història de França і 6 d'abril

69

; Països Catalans.

Veure Història de França і 69

842

El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Veure Història de França і 842

856

El 856 (DCCCLVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Veure Història de França і 856

863

El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Història de França і 863

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat