Taula de continguts
31 les relacions: Arianisme, Arts liberals, Bisbe, Catolicisme, Clarmont d'Alvèrnia, Clodoveu I, Concili, Confessor, Dinastia merovíngia, Església Catòlica Romana, Francs, Gàl·lia, Guntram de Borgonya, Hispània, Khildebert I, Khilperic I, Loira, Martí de Tours, Mâcon, París, Pesta, Sant, Sínode, Sigebert I, Tours, Visigots, 17 de novembre, 543, 573, 574, 593.
- Bisbes de Tours
- Hagiògrafs
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Gregori de Tours і Arianisme
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Veure Gregori de Tours і Arts liberals
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Gregori de Tours і Bisbe
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Gregori de Tours і Catolicisme
Clarmont d'Alvèrnia
Clarmont d'Alvèrnia (en occità, Clarmont e Montferrand; en francès, Clermont-Ferrand) és una ciutat de França, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, capital del departament del Puèi Domat.
Veure Gregori de Tours і Clarmont d'Alvèrnia
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Veure Gregori de Tours і Clodoveu I
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Veure Gregori de Tours і Concili
Confessor
Confessor és un terme propi del cristianisme, que pot utilitzar-se en dos sentits diferents: Confessor de la fe, un grau previ al de màrtir en el l'Església primitiva, o el sacerdot que administra el sagrament de la penitència.
Veure Gregori de Tours і Confessor
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Gregori de Tours і Dinastia merovíngia
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Gregori de Tours і Església Catòlica Romana
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Gregori de Tours і Francs
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Gregori de Tours і Gàl·lia
Guntram de Borgonya
Guntram, o en franc antic Gundkramn, (ca, 532 - Chalon-sur-Saône, 592) fou un rei merovingi de Borgonya, primer del seu nom, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Gregori de Tours і Guntram de Borgonya
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Gregori de Tours і Hispània
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Veure Gregori de Tours і Khildebert I
Khilperic I
Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.
Veure Gregori de Tours і Khilperic I
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Veure Gregori de Tours і Loira
Martí de Tours
Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Veure Gregori de Tours і Martí de Tours
Mâcon
Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Gregori de Tours і Mâcon
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Gregori de Tours і París
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Veure Gregori de Tours і Pesta
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Veure Gregori de Tours і Sant
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Veure Gregori de Tours і Sínode
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Veure Gregori de Tours і Sigebert I
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Veure Gregori de Tours і Tours
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Gregori de Tours і Visigots
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Gregori de Tours і 17 de novembre
543
El 543 (DXLIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Gregori de Tours і 543
573
El 573 (DLXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Gregori de Tours і 573
574
El 574 (DLXXIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Gregori de Tours і 574
593
El 593 (DXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Gregori de Tours і 593
Vegeu també
Bisbes de Tours
- Arquebisbat de Tours
- Gacià de Tours
- Gregori de Tours
- Martí de Tours
- Volusià de Tours
Hagiògrafs
- Adamnà
- Baudonívia
- Beda
- Ciril d'Escitòpolis
- Eddius Stephanus
- Gregori de Tours
- Tomàs de Cantimpré
- Venanci Fortunat
També conegut com Grégoire de Tours.