Accés més ràpid que el navegador!
66 les relacions: Austràsia, Basílica de Saint-Denis, Bercari, Borgonya, Camarlenc, Carlemany, Carles Martell, Cop d'estat, Dagobert I, Dècada del 340, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Ebroí, Einhard, Erquinoald, Francs, Gislemar, Grimoald I, Imperi Maratha, Imperi Romà d'Orient, Japó, Khilderic III, Leudesi, Monarca, Nèustria, Papa Zacaries, Pipí d'Héristal, Pipí de Landen, Pipí I el Breu, Pipínids, Quierzy, Radon, Ragenfrid, Regne de Borgonya, Regne de Provença, Reis mandrosos, Sacre Imperi Romanogermànic, Shōgun, Warattó, 16 de desembre, 570, 613, 614, 616, 623, 635, 639, 640, 641, 643, ..., 658, 662, 673, 676, 680, 684, 686, 687, 714, 715, 717, 737, 741, 751, 754, 768. Ampliar l'índex (16 més) »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Majordom de palau і Austràsia · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Majordom de palau і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Bercari
Bercari (francès Berchier o Berthier) († 686) fou un majordom de palau de Nèustria que va exercir el càrrec del 686 a la seva mort el 688 en el regnat de Teodoric III.
Nou!!: Majordom de palau і Bercari · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Majordom de palau і Borgonya · Veure més »
Camarlenc
Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.
Nou!!: Majordom de palau і Camarlenc · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Majordom de palau і Carlemany · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Majordom de palau і Carles Martell · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Majordom de palau і Cop d'estat · Veure més »
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Nou!!: Majordom de palau і Dagobert I · Veure més »
Dècada del 340
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і Dècada del 340 · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Majordom de palau і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Majordom de palau і Dinastia merovíngia · Veure més »
Ebroí
Ebroí (mort el 681) fou majordom de palau de Nèustria des de vers el 659 al 674 i del 675 al 681.
Nou!!: Majordom de palau і Ebroí · Veure més »
Einhard
Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.
Nou!!: Majordom de palau і Einhard · Veure més »
Erquinoald
Erquinoald - Erchinoaldus - (? - 658) fou majordom de palau de Nèustria del 641 al 658.
Nou!!: Majordom de palau і Erquinoald · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Majordom de palau і Francs · Veure més »
Gislemar
Gislemar, Ghislemar, Giselmar o Gistemar († 685) fou un majordom de palau de Nèustria del 684 al 685 sota Teodoric III.
Nou!!: Majordom de palau і Gislemar · Veure més »
Grimoald I
Grimoald I (~615 - 657).
Nou!!: Majordom de palau і Grimoald I · Veure més »
Imperi Maratha
LImperi Maratha (मराठा साम्राज्य Marāṭhā Sāmrājya; transliterat també com Mahratta) o la Confederació Maratha va ser un estat hindú situat a l'actual Índia.
Nou!!: Majordom de palau і Imperi Maratha · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Majordom de palau і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Nou!!: Majordom de palau і Japó · Veure més »
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Nou!!: Majordom de palau і Khilderic III · Veure més »
Leudesi
Leudesi (Leudesius, mort 676) fou majordom de palau de Nèustria, fill de l'antic majordom Erquinoald.
Nou!!: Majordom de palau і Leudesi · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Majordom de palau і Monarca · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Majordom de palau і Nèustria · Veure més »
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Nou!!: Majordom de palau і Papa Zacaries · Veure més »
Pipí d'Héristal
Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.
Nou!!: Majordom de palau і Pipí d'Héristal · Veure més »
Pipí de Landen
Pipí de Landen o Pipí el Vell (Landen, 580 (?) – Landen, 21 de febrer de 640) fou majordom de palau d'Austràsia (623-629) durant el regnat del rei merovingi Dagobert I, i més tard (639-640) durant el de Sigebert III.
Nou!!: Majordom de palau і Pipí de Landen · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Majordom de palau і Pipí I el Breu · Veure més »
Pipínids
Els Pipínids foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia en el qual diversos membres es van dir Pipí.
Nou!!: Majordom de palau і Pipínids · Veure més »
Quierzy
Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.
Nou!!: Majordom de palau і Quierzy · Veure més »
Radon
Radon és un municipi francès al (departament de l'Orne, Normandia).
Nou!!: Majordom de palau і Radon · Veure més »
Ragenfrid
Ragenfrid (Ragenfred, Raganfrid, o Ragamfred) (+ 731) fou majordom de palau de Nèustria i Borgonya del 715, quan va cobrir el buit de poder a Nèustria causat per la mort de Pipí d'Héristal, fins a 718, quan finalment s'establia el control de Carles Martell sobre els regnes Francs.
Nou!!: Majordom de palau і Ragenfrid · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Majordom de palau і Regne de Borgonya · Veure més »
Regne de Provença
El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.
Nou!!: Majordom de palau і Regne de Provença · Veure més »
Reis mandrosos
Reis mandrosos (en francès rois fainéants) era un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs cap al final d'aquella dinastia, especialment des de la mort del rei Dagobert I, degut principalment a la seva desídia.
Nou!!: Majordom de palau і Reis mandrosos · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Majordom de palau і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Shōgun
Minamoto no Yoritomo, primer ''shōgun'' del ''shogunat Kamakura''. En la història del Japó, el terme shōgun (将軍, lit. «comandant de l'exèrcit») es referia a un rang militar i títol històric concedit directament per l'emperador.
Nou!!: Majordom de palau і Shōgun · Veure més »
Warattó
Warattó († 686) fou majordom de palau de Nèustria del 681 al 684 i del 685 al 686 en el regnat de Teodoric III.
Nou!!: Majordom de palau і Warattó · Veure més »
16 de desembre
El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Majordom de palau і 16 de desembre · Veure més »
570
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 570 · Veure més »
613
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 613 · Veure més »
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 614 · Veure més »
616
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 616 · Veure més »
623
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 623 · Veure més »
635
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 635 · Veure més »
639
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 639 · Veure més »
640
El 640 (DCXL) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 640 · Veure més »
641
El 641 (DCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 641 · Veure més »
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 643 · Veure més »
658
El 658 (DCLVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 658 · Veure més »
662
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 662 · Veure més »
673
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 673 · Veure més »
676
El 676 (DCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 676 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 680 · Veure més »
684
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 684 · Veure més »
686
El 686 (DCLXXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 686 · Veure més »
687
El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 687 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 714 · Veure més »
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 715 · Veure més »
717
El 717 (DCCXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 717 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 737 · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 741 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 751 · Veure més »
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Majordom de palau і 754 · Veure més »
768
Sense descripció.
Nou!!: Majordom de palau і 768 · Veure més »
