Accés més ràpid que el navegador!
288 les relacions: Administració provincial romana, Agricultura de subsistència, Ala romana, Alemanya, Alps, Alps Julians, Amazics, Amfiteatre, Anatòlia, Antiga Grècia, Any dels quatre emperadors, Aqüeducte, Aràbia, Aristocràcia, Armadura, Armini, Arquer, August, Aurelià, Àfrica, Àfrica del Nord, Àustria, Baix relleu, Balcans, Barret frigi, Basílica, Batalla de Cannes, Batalla de Watling Street, Batalla de Zama, Batalla del bosc de Teutoburg, Batalla del Trèbia (218 aC), Bataus, Bàrbar, Bòsnia i Hercegovina, Breucs, Brigants, Britànnia, Budapest, Budicca, Cacic, Camell, Campanya, Canninefates, Capadòcia, Capità, Caracal·la, Caríntia, Carnuntum, Cartimandua, Cas genitiu, ..., Cassi Dió, Catafracta, Cató el Censor, Cats (Germània), Cavaller romà, Cavalleria, Cavalleria lleugera, Centurió, Chester, Circa, Cirenaica, Ciutadania romana, Ciutat, Claudi, Claudi II el Gòtic, Clibanaris, Cohort (unitat militar), Colònia (Alemanya), Columna de Trajà, Comandant, Comitatenses, Conquesta romana de Britànnia, Constantí I el Gran, Constantinoble, Cota de malla, Coventina, Creta, Cristianisme, Cuirassa, Curador, Danubi, Dardània (província romana), Dàcia, Decèbal, Decurió, Desert, Dinastia Flàvia, Dinastia julioclàudia, Dioclecià, Domicià, Druida, Dura Europos, Edicte de Caracal·la, Egipte (província romana), Elba (riu), Emperador romà, Era comuna, Eslovènia, Estat satèl·lit, Estrep (hípica), Eufrates, Exèrcit consular, Exèrcit romà, Fins, Flavi Arrià, Flavi Renat Vegeci, Fona, França, Frisis, Gai Mari, Galàcia, Galba, Gals, Gàl·lia, Gàl·lia Belga, Germània Inferior, Germània Superior, Germànic Cèsar, Gladius, Gneu Pompeu Magne, Gots, Governador romà, Graus dels Mossos d'Esquadra, Guàrdia Pretoriana, Guerra de les Gàl·lies, Guerra social, Guerres càntabres, Guerres dàcies, Guerres Púniques, Guerres romano-germàniques, Guerrilla, Hadrià, Hanníbal Barca (247 aC), Heroi, Hieró II, Hispània, Ibers, Icens, Il·líria, Illes Balears, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Infanteria, Iran, Itàlia, Júpiter (mitologia), Judea romana, Juli Cèsar, Juli Civilis, Justinià I, Legió romana, Legió V Alaudae, Legió XIV Gemina, Legió XV Apollinaris, Lió, Limitanei, Llança, Llancer, Llatí, Lorica hamata, Lorica segmentata, Luci Corneli Sul·la, Lusitània, Magúncia, Magrib, Major (grau militar), Mansio, Mar Mediterrània, Marc Aureli, Marc Aureli Probe, Marina romana, Mart (mitologia), Mart (planeta), Mauretània, Mauritània, Mèsia, Mercenari, Minerva, Mitra (mitologia), Mitraisme, Monarca, Monoteisme, Moros (grup humà), Mur d'Hadrià, Nòrica, Neró, Nimfa, Notitia Dignitatum, Numídia, Opció (Imperi Romà), Països Baixos, Pandèmia, Pannònia, Papir, Parts, Península Itàlica, Peregrinus, Perses, Pilum, Pirros, Plini el Vell, Politeisme, Principat (Roma), Província romana de Síria, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Ostori Escàpula, Quint Petil·li Cerial, Ratisbona, Rècia, Religió mistèrica, República Romana, Rin, Roma, Romania, Sageta, Sagitari (soldat), Sàrmates, Síria, Segona Guerra Púnica, Segusiaves, Sella de muntar, Senat Romà, Septimi Sever, Sergent, Siracusa, Suetoni, Tauletes de Vindolanda, Tàcit, Tercera Guerra Civil Romana, Teutatès, Tiberi, Tirania, Tit (emperador), Titus Livi, Trajà, Tràcia, Trèvers, Tribú, Tungres, Valentinià I, Verola, Vespasià, Vexillarius, Vexillatio, Via romana, Vides dels dotze cèsars, Viena, Vindolanda, York, Zòsim, 100, 105, 113, 117, 138, 175, 203, 212, 23, 251, 268, 270, 271, 284, 305, 379, 395, 41, 43, 44, 46, 47, 52, 54, 6, 60, 68, 69, 70, 75, 76, 81, 84, 9, 96, 97. Ampliar l'índex (238 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Administració provincial romana · Veure més »
Agricultura de subsistència
Pagès del Camerun, que practica l'agricultura de subsistència. Lagricultura de subsistència és un sistema d'agricultura en el qual la producció que s'obté d'una superfície serveix només per al consum propi dels pobladors i treballadors de la zona.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Agricultura de subsistència · Veure més »
Ala romana
Ala era el nom que donaven els romans a les parts laterals dels exèrcits en una batalla.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Ala romana · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Alemanya · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Alps · Veure més »
Alps Julians
Els Alps julians (eslovè: Julijske Alpe; italià: Alpi Giulie) són una serralada que forma part dels Alps que s'estenen des de nord-est d'Itàlia fins a Eslovènia, on s'alcen fins als 2.864 metres en el puig Triglav.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Alps Julians · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Amazics · Veure més »
Amfiteatre
El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Amfiteatre · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Anatòlia · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Antiga Grècia · Veure més »
Any dels quatre emperadors
Vespasià LAny dels quatre emperadors és com es coneix un breu període de guerra civil de l'antiga Roma que succeí l'any.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Any dels quatre emperadors · Veure més »
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Aqüeducte · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Aràbia · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Aristocràcia · Veure més »
Armadura
Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Armadura · Veure més »
Armini
Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Armini · Veure més »
Arquer
Wu Fu, general de la regió de Gansu. L'arquer era un soldat que disparava sagetes (varetes de fusta amb punta d'acer, sílex, obsidiana…) amb un arc, bastó de fusta flexible o d'una altra matèria elàstica (de vegades acer), tensat pels extrems amb una corda o bordó, formant una corba.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Arquer · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і August · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Aurelià · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Àfrica · Veure més »
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Àfrica del Nord · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Àustria · Veure més »
Baix relleu
Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Baix relleu · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Balcans · Veure més »
Barret frigi
s). ''La llibertat guiant al poble'', de Delacroix, 1830. El barret frigi és una lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o feltre.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Barret frigi · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Basílica · Veure més »
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Batalla de Cannes · Veure més »
Batalla de Watling Street
La batalla de Watling Street fou un enfrontament que es produí el 60 o el 61 a la província romana de Britània, que integrava els territoris que avui formen la Gran Bretanya, excepte Escòcia.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Batalla de Watling Street · Veure més »
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Batalla de Zama · Veure més »
Batalla del bosc de Teutoburg
La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Batalla del Trèbia (218 aC) · Veure més »
Bataus
Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Bataus · Veure més »
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Bàrbar · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Breucs
Els breucs (en llatí breuci, en grec antic Βρευκοῖ) eren un poble de la baixa Pannònia, segons diuen Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Breucs · Veure més »
Brigants
Els brigants (llatí Brigantes) foren un poble de Britània, sobre el que va governar la famosa reina Cartimandua.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Brigants · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Britànnia · Veure més »
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Budapest · Veure més »
Budicca
Budicca, Boudica o Boudicca (segons els romans, Boadicea, en gal·lès Buddug) (~30 - 61) era una reina celta-britona de la tribu dels icens.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Budicca · Veure més »
Cacic
XVIII. Un cacic era històricament un cap de les comunitats taínes de les Antilles i d'Amèrica Central.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cacic · Veure més »
Camell
Els camells o gamells (Camelus) són un gènere de mamífers quadrúpedes de la família dels camèlids, grup que també inclou les llames i els guanacs, entre d'altres.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Camell · Veure més »
Campanya
Una campanya són el conjunt d'accions militars que transcorren en una mateixa zona geogràfica i un mateix període.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Campanya · Veure més »
Canninefates
Els canninefates (en Canninefates) eren probablement una tribu germànica del poble dels bataus, més que no pas un grup separat.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Canninefates · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Capadòcia · Veure més »
Capità
El capità Joseph Burnett (1941). Capità és un grau militar i policial, i també, en contextos determinats, el càrrec que ocupa aquell que el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Capità · Veure més »
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Caracal·la · Veure més »
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Caríntia · Veure més »
Carnuntum
Carnuntum (en grec antic Καρνοῦς) era una antiga i important ciutat celta del nord de Pannònia a la part sud del Danubi.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Carnuntum · Veure més »
Cartimandua
Cartimandua fou reina dels brigants de Britània vers la meitat del, entre els anys 43 i 69, durant la conquesta romana de Britània.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cartimandua · Veure més »
Cas genitiu
El cas genitiu és un cas gramatical que indica una relació, principalment de possessió, entre el substantiu en genitiu i un altre substantiu.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cas genitiu · Veure més »
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cassi Dió · Veure més »
Catafracta
Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Catafracta · Veure més »
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cató el Censor · Veure més »
Cats (Germània)
Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cats (Germània) · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cavaller romà · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cavalleria · Veure més »
Cavalleria lleugera
dragó francès a cavall. Pintura de 1876 La cavalleria lleugera són les tropes muntades que feblement protegides i armades, destaquen per la seva velocitat, en contraposició amb la cavalleria pesant, la qual estava generalment fortament armada i protegida.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cavalleria lleugera · Veure més »
Centurió
Aspecte d'un centurió de l'any 70 dC El centurió (centurio) era un oficial de l'exèrcit romà que a les legions romanes comandava una centúria, formada cadascuna per 80 homes, tret que la centúria formés part de la Primera cohort, que tenia el doble de soldats.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Centurió · Veure més »
Chester
Chester (pronunciat /ˈtʃɛstər/, en gal·lès Caer) és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Cheshire, al nord-oest d'Anglaterra, i és també la capital del comtat.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Chester · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Circa · Veure més »
Cirenaica
Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cirenaica · Veure més »
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Ciutadania romana · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Ciutat · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Claudi · Veure més »
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Claudi II el Gòtic · Veure més »
Clibanaris
Els Clibanarii (en llatí clibanarii, en grec κλιβανοφόροι Klibanoforoi, "els que porten forns", de la paraula grega κλίβανος klibanos que significa "forn de campament", i potser es deia en sentit irònic) eren una unitat militar de cavalleria pesant originàriament d'origen persa què fou també utilitzada per l'Imperi Romà i pel Romà d'Orient molt semblants a les catafractes, de fet, alguns historiadors diuen què eren una variant d'aquestes.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Clibanaris · Veure més »
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cohort (unitat militar) · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Columna de Trajà
La Columna Trajana o Columna de Trajà és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Columna de Trajà · Veure més »
Comandant
Comandant és un terme genèric del camp de les forces armades i dels cossos policials que designa qui està al comandament d'una unitat o posició, independentment del grau concret que ocupi.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Comandant · Veure més »
Comitatenses
Els Comitatenses eren un cos format per unitats d'infanteria pesant del Baix Imperi creat durant les reformes de l'exèrcit romà a principis del, probablement sota Dioclecià (r. 284-305) o Constantí el Gran (r. 306-337).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Comitatenses · Veure més »
Conquesta romana de Britànnia
La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Conquesta romana de Britànnia · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Constantinoble · Veure més »
Cota de malla
Una cota de malla (en anglès: hauberk) és una armadura de malla que cobreix el tors, i de vegades cobreix els braços i cuixes.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cota de malla · Veure més »
Coventina
Coventina va ser una deessa romano-britànica de les fonts i dels pous.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Coventina · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Creta · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cristianisme · Veure més »
Cuirassa
Cuirassa russa de 1880 La cuirassa és una peça d'armadura dissenyada per a protegir el tors.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Cuirassa · Veure més »
Curador
El curador o en llatí curator era una figura jurídica legal romana establerta per la llei Plaetoria establerta l'any 263 aC a proposta del tribú de la plebs Marc Pletori Plauci (o potser Letori Plauci).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Curador · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Danubi · Veure més »
Dardània (província romana)
Dardània (Dardania) va ser una província romana creada per Dioclecià quan va reorganitzar l'Imperi cap a l'any 294.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Dardània (província romana) · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Dàcia · Veure més »
Decèbal
fou rei del Dacis entre els anys 87-106.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Decèbal · Veure més »
Decurió
Un Decurió a Roma va ser un cap militar, un càrrec curial municipal, i a les províncies va ser un membre de les assemblees municipals.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Decurió · Veure més »
Desert
Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Desert · Veure més »
Dinastia Flàvia
La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Dinastia Flàvia · Veure més »
Dinastia julioclàudia
La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Dinastia julioclàudia · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Dioclecià · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Domicià · Veure més »
Druida
Estatuïa d'un druida al Croome Park, Worcestershire El druida era, en les societats dels antics celtes, un sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Druida · Veure més »
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Dura Europos · Veure més »
Edicte de Caracal·la
Es coneix com a edicte de Caracal·la o igualment Constitutio Antoniana la proclama imperial de l'any 212 promulgada per l'emperador Lucius Septimius Bassianus, Caracal·la, de la dinastia Severa.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Edicte de Caracal·la · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Egipte (província romana) · Veure més »
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Elba (riu) · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Emperador romà · Veure més »
Era comuna
Les expressions era comuna (abreujada e.c.) i abans de l'era comuna (abreujada a.e.c.) són les traduccions al català de les expressions angleses Common Era (abreujada CE) i Before the Common Era (abreujada BCE).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Era comuna · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Eslovènia · Veure més »
Estat satèl·lit
Estat satèl·lit és un dels noms pejoratius que es dona en política internacional a qualsevol Estat que, si bé és nominalment independent i reconegut per uns altres, en la pràctica es troba suposadament subjecte al domini polític o ideològic d'alguna potència.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Estat satèl·lit · Veure més »
Estrep (hípica)
kuixan amb un estrep, cap a l'any 150 dC. Museu Britànic L'estrep és un objecte de metall o altres materials fixat a la sella de muntar mitjançant els gambals que permeten que el genet introdueixi els peus en ells per a recolzar-se mentre cavalca i fins i tot per posar-se dret sobre ells, quan li convingui, per exemple: lluitant en una batalla.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Estrep (hípica) · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Eufrates · Veure més »
Exèrcit consular
Lexèrcit consular romà era una unitat militar romana utilitzada en temps de la República.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Exèrcit consular · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Exèrcit romà · Veure més »
Fins
Fins és un municipi francès situat al departament del Somme i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Fins · Veure més »
Flavi Arrià
Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Flavi Arrià · Veure més »
Flavi Renat Vegeci
XIV d'''Epitoma rei militaris'' Flavi Renat Vegeci, en llatí Flavius Vegetius Renatus, fou un escriptor romà del.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Flavi Renat Vegeci · Veure més »
Fona
Reconstrucció d'una fona balear. Tir amb la fona. La fona, passetja, bassetja o mandró, és una eina consistent en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Fona · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і França · Veure més »
Frisis
Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Frisis · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Gai Mari · Veure més »
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Galàcia · Veure més »
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Galba · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Gals · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Gàl·lia Belga · Veure més »
Germània Inferior
La Germània Inferior és una província romana que inclou aproximadament els territoris actuals dels Països Baixos, part de Bèlgica i la zona d'Alemanya tocant al Rin.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Germània Inferior · Veure més »
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Germània Superior · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Germànic Cèsar · Veure més »
Gladius
La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Gladius · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Gots · Veure més »
Governador romà
Un governador romà era un oficial elegit per ser l'administrador principal de Dret romà en una o més de les províncies constituents de l'Imperi Romà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Governador romà · Veure més »
Graus dels Mossos d'Esquadra
El cos dels Mossos d'Esquadra té els següents graus.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Graus dels Mossos d'Esquadra · Veure més »
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Guàrdia Pretoriana · Veure més »
Guerra de les Gàl·lies
La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Guerra social · Veure més »
Guerres càntabres
Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Guerres càntabres · Veure més »
Guerres dàcies
Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Guerres dàcies · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Guerres Púniques · Veure més »
Guerres romano-germàniques
S'anomenen guerres romanogermàniques la sèrie de conflictes entre els romans i les tribus germàniques compresos entre el 113 aC, amb la guerra címbria, i el 476 dC.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Guerres romano-germàniques · Veure més »
Guerrilla
La guerra de guerrilles, genuïnament dita guerra de partides i antigament guerra guerrejada, és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Guerrilla · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Hadrià · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Heroi
Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Heroi · Veure més »
Hieró II
Tomba d'Hieró II a Siracusa Hieró II (Hieron; Ἱέρων) (Siracusa abans del 306 aC- 216 aC) fou tirà de Siracusa, fill d'un siracusà notable de nom Hièrocles que deia ser descendent de Geló I i d'una serventa.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Hieró II · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Hispània · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Ibers · Veure més »
Icens
Els icens (en llatí Iceni) eren un poble celta de Britània.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Icens · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Il·líria · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Illes Balears · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Imperi Part · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Infanteria · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Iran · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Itàlia · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Judea romana
La província de Judea en el segle I Judea (hebreu: יהודה, Yehuda, "Lloança de Déu"; grec: Ιουδαία; llatí: Iudaea) fou una divisió administrativa romana sota l'autoritat d'un prefecte (militar) o procurador (civil) depenent del governador de la província de Síria.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Judea romana · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Juli Cèsar · Veure més »
Juli Civilis
Claudi Civilis o més correctament Gai Juli Civilis (en llatí Claudius Civilis o Caius Julius Civilis) va ser el líder dels bataus, poble germànic que es revoltà contra Roma l'any 69.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Juli Civilis · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Justinià I · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Legió romana · Veure més »
Legió V Alaudae
La Legió V Alaudae va ser una legió romana creada per Juli Cèsar l'any 52 aC a la Gàl·lia Transalpina.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Legió V Alaudae · Veure més »
Legió XIV Gemina
La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Legió XIV Gemina · Veure més »
Legió XV Apollinaris
Legió XV Apollinaris La Legió XV Apollinaris (quinzena legió «dedicada a Apol·lo») va ser una legió romana que podria haver estat fundada per Juli Cèsar l'any 53 aC, i la va posar a les ordres de Tit Labiè.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Legió XV Apollinaris · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Lió · Veure més »
Limitanei
Els limitanei eren unes unitats militars de l'exèrcit romà que es van formar durant el Baix Imperi.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Limitanei · Veure més »
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Llança · Veure més »
Llancer
Un llancer era un menestral que té com a ofici fer llances i vendre-les.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Llancer · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Llatí · Veure més »
Lorica hamata
-. Soldat romà de ''ca.'' 275 aC. La lorica hamata és un tipus de cota de malla utilitzada durant els darrers segles de la República Romana i durant el Principat com a armadura estàndard de les tropes auxiliars (Auxilia) de l'exèrcit.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Lorica hamata · Veure més »
Lorica segmentata
Legionari romà amb ''lorica segmentata''. La lorica segmentata era un tipus d'armadura personal utilitzada principalment per les legions de l'exèrcit romà durant els primers segles del Principat.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Lorica segmentata · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Lusitània · Veure més »
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Magúncia · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Magrib · Veure més »
Major (grau militar)
Major és el grau militar immediatament superior al de capità i immediatament inferior al de tinent coronel.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Major (grau militar) · Veure més »
Mansio
Restes dels fonaments d'una '''''mansio''''' de la Germània Superior, a l'actual localitat d'Eining (Baviera) A la Roma antiga, una mansio (paraula llatina provinent de mansus, forma verbal derivada de manere, que significa «passar la nit», és a dir, «lloc on passar la nit durant un viatge») fou un lloc d'estada en una via de comunicació després d'un dia de camí.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Mansio · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Marc Aureli · Veure més »
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Marc Aureli Probe · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Marina romana · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Mart (mitologia) · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Mart (planeta) · Veure més »
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Mauretània · Veure més »
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Mauritània · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Mèsia · Veure més »
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Mercenari · Veure més »
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Minerva · Veure més »
Mitra (mitologia)
Mitra o Mitras (en persa, میترا Mithra; en grec, Mithras) fou el déu del sol i la llum entre els perses.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Mitra (mitologia) · Veure més »
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Mitraisme · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Monarca · Veure més »
Monoteisme
El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Monoteisme · Veure més »
Moros (grup humà)
''Moros del nord de l'Àfrica''. Fotografia de ''National Geographic'' de 1917 ''Gypsies and Moors in Northern Africa'' El terme moros o magribins (també anomenat magrebins) fa referència a les persones originàries de la regió nord-occidental de l'Àfrica, el Magrib.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Moros (grup humà) · Veure més »
Mur d'Hadrià
El mur d'Hadrià o mur d'Adrià va ser una muralla defensiva romana a l'illa de Britànnia.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Mur d'Hadrià · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Nòrica · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Neró · Veure més »
Nimfa
Pan i Siringa. Les nimfes p. 69 són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels mars (nereides), dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Nimfa · Veure més »
Notitia Dignitatum
La Notitia Dignitatum és un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, tant de la cort com a nivell provincial.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Notitia Dignitatum · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Numídia · Veure més »
Opció (Imperi Romà)
Lopció (en llatí optio) era un grau intermedi entre centurió i decurió a l'exèrcit a l'època de l'Imperi Romà, equivalent als actuals sotsoficials.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Opció (Imperi Romà) · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Països Baixos · Veure més »
Pandèmia
Centre de control de pandèmies Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), "tot", i δῆμος (demos), "poble") és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Pandèmia · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Pannònia · Veure més »
Papir
El papir (Cyperus papyrus) és una planta aquàtica comuna a alguns indrets de la conca Mediterrània, particularment a Egipte.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Papir · Veure més »
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Parts · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Península Itàlica · Veure més »
Peregrinus
Peregrinus va ser un terme utilitzat a l'Imperi Romà, des del 30 aC fins al 212 per denotar una persona provincial lliure a l'imperi, però que no era un ciutadà romà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Peregrinus · Veure més »
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Perses · Veure més »
Pilum
Reconstrucció d'un ''pilum'' després de les Reformes de Màrius El pilum (en plural pila) era una javelina pesant utilitzada per l'exèrcit romà en l'antiguitat.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Pilum · Veure més »
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Pirros · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Plini el Vell · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Politeisme · Veure més »
Principat (Roma)
El Principat és el nom que rep el sistema polític vigent durant el primer període de l'Imperi Romà, estenent-se des del regne de Cèsar August (27 aC) fins a la mort d'Alexandre Sever l'any 235, quan es va iniciar el període conegut amb el nom d'Anarquia militar.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Principat (Roma) · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Província romana de Síria · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Publi Ostori Escàpula
Publi Ostori Escàpula (en Publius Ostorius Scapula) va ser un magistrat romà del.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Publi Ostori Escàpula · Veure més »
Quint Petil·li Cerial
en Quinctus Petilius Cerialis va ser un general romà parent proper de l'emperador Vespasià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Quint Petil·li Cerial · Veure més »
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Ratisbona · Veure més »
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Rècia · Veure més »
Religió mistèrica
Una religió mistèrica o religió de misteri és aquella religió que presenta misteris que no es planteja explicar.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Religió mistèrica · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і República Romana · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Rin · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Roma · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Romania · Veure més »
Sageta
Sageta. Puntes de sageta neolítiques Una sageta o fletxa és un projectil usat per l'arc i la ballesta.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Sageta · Veure més »
Sagitari (soldat)
Els sagitaris (Sagittarii) eren els arquers en l'antiga Roma.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Sagitari (soldat) · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Sàrmates · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Síria · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Segusiaves
Els segusiaves (en llatí segusiavi o segusii, en grec σεγοσιανοί o σεγουσιανοί) foren un poble gal esmentat per Cèsar que diu que el 58 aC quan anava contra els helvecis va passar pel territori dels al·lòbroges i allí va creuar el Roine i va entrar en territori dels segusians.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Segusiaves · Veure més »
Sella de muntar
Sella anglesa La sella o muntura és un element que uneix el genet als lloms d'un cavall.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Sella de muntar · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Senat Romà · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Septimi Sever · Veure més »
Sergent
El Sergent Tommy Prince i el Soldat Morris Prince de l'exèrcit canadenc Sergent és un grau militar de la categoria dels sotsoficials.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Sergent · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Siracusa · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Suetoni · Veure més »
Tauletes de Vindolanda
Tauleta 343: carta d'Octavi a Càndid sobre provisions de blat Les tauletes de Vindolanda eren "els documents manuscrits més antics existents a Gran Bretanya".
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Tauletes de Vindolanda · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Tàcit · Veure més »
Tercera Guerra Civil Romana
La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Tercera Guerra Civil Romana · Veure més »
Teutatès
Anell d'argent romanobritànic amb la inscripció "TOT" Teutatès, Tutatis o TotatusPierre-Yves Lambert (2003).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Teutatès · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Tiberi · Veure més »
Tirania
Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Tirania · Veure més »
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Tit (emperador) · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Titus Livi · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Trajà · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Tràcia · Veure més »
Trèvers
Els trèvers (llatí Treveri o Treviri) foren un poble gal esmentat per Juli Cèsar.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Trèvers · Veure més »
Tribú
Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Tribú · Veure més »
Tungres
Els tungres (en llatí Tungri o Tongri, en grec antic Τοῦγγροι) eren un poble germànic que Claudi Ptolemeu situa a l'est d'un riu anomenat Tabullas, que tenia per capital Atuatuca, Atuatuca Tungrorum en llatí, l'actual ciutat flamenca de Tongeren.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Tungres · Veure més »
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Valentinià I · Veure més »
Verola
Micrografia electrònica del virus de la verola. La verola o pigota (en llatí variola o variola vera) fou una malaltia infecciosa greu i contagiosa que en alguns casos podia causar la mort.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Verola · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Vespasià · Veure més »
Vexillarius
Representació d'un vexillarius. El vexillarius va ser una classe de signifer que servia en temps de l'antiga Roma a les legions.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Vexillarius · Veure més »
Vexillatio
Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Vexillatio · Veure més »
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Via romana · Veure més »
Vides dels dotze cèsars
Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Vides dels dotze cèsars · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Viena · Veure més »
Vindolanda
Vindolanda el 2006 Tauleta 291 (escriptura cursiva romana) Vindolanda va ser un castrum, concretament, un dels forts que custodiaven la muralla d'Adrià, prop del poble de Bardon Mill, en el comtat de Northumberland, al nord-est d'Anglaterra.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Vindolanda · Veure més »
York
York és una històrica ciutat fortalesa del nord de Yorkshire, Anglaterra, amb 198.000 habitants.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і York · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і Zòsim · Veure més »
100
; Països Catalans.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 100 · Veure més »
105
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 105 · Veure més »
113
El 113 (CXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 113 · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 117 · Veure més »
138
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 138 · Veure més »
175
El 175 (CLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 175 · Veure més »
203
El 203 (CCIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 203 · Veure més »
212
El 212 (CCXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 212 · Veure més »
23
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 23 · Veure més »
251
El 251 (CCLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 251 · Veure més »
268
El 268 (CCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 268 · Veure més »
270
El 270 (CCLXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 270 · Veure més »
271
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 271 · Veure més »
284
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 284 · Veure més »
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 305 · Veure més »
379
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 379 · Veure més »
395
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 395 · Veure més »
41
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 41 · Veure més »
43
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 43 · Veure més »
44
; Imperi Romà.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 44 · Veure més »
46
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 46 · Veure més »
47
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 47 · Veure més »
52
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 52 · Veure més »
54
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 54 · Veure més »
6
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 6 · Veure més »
60
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 60 · Veure més »
68
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 68 · Veure més »
69
; Països Catalans.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 69 · Veure més »
70
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 70 · Veure més »
75
El 75 (LXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 75 · Veure més »
76
El 76 (LXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 76 · Veure més »
81
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 81 · Veure més »
84
El 84 (LXXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 84 · Veure més »
9
Sense descripció.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 9 · Veure més »
96
El 96 (XCVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 96 · Veure més »
97
El 97 (XCVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Tropes auxiliars romanes і 97 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Auxilia (tropa), Cohortes equitatae.
