Accés més ràpid que el navegador!
144 les relacions: ABC-Clio, Acacià, Aeci, Alamans, Alaric II, Amboise (Indre i Loira), Anastasi I Dicor, Aquitània, Arianisme, Armòrica, Úlfila, Audofleda, Austràsia, Avinyó (Valclusa), Île de la Cité, Bagaudes, Basílica de Saint-Denis, Basol, Batalla de Dijon, Batalla de Tolbiac, Batalla de Vouillé, Batàvia, Bèlgica, Beauvais, Bisina, Bordeus, Borgonya, Bretanya, Bretons, Burgundis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Cambrai, Canal de la Mànega, Cònsol romà, Cevenes, Cloderic, Clodió, Clodomir, Clotari I, Clotilde (filla de Clodoveu), Clotilde de Borgonya, Colònia, Constantí I el Gran, Constantinoble, Credo de Nicea, Cultura gal·loromana, Danubi, Dècada del 490, Dijon, Dinastia merovíngia, ..., Duc, Egidi, Era dels vikings, Faramund, Federats, França, Francs, Francs salis, Gàl·lia, Genoveva de París, Ginebra, Godegisil, Gran Bretanya, Gregori de Tours, Guerres franco-visigòtiques, Gundebald, Hincmar de Reims, Imperi Romà, Julià l'Apòstata, Khararic, Khildebert I, Khilderic I, Khilperic II de Burgúndia, Lió, Llegenda dels orígens troians dels francs, Llei Sàlica, Loira, Lutècia, Meroveu, Mestre dels soldats, Metz, Mosa, Nèustria, Orleans, Ostrogots, Paganisme, París, Parisis, Patrici (classe romana), Poitiers, Príam, Procopi Antemi, Ragnacari, Ratisbona, Rècia, Regne de Borgonya, Regne de Tolosa, Regne Franc, Regne Visigot, Reims, Remigi de Reims, Renània, Rin, Saintes, Sarcòfag, Segimon de Borgonya, Segle IX, Segle V, Segle XIII, Sena, Senlis, Siagri (rei dels romans), Sigebert el Coix, Soissons, Somme (riu), Teodoric el Gran, Teodoric I d'Austràsia, Tolosa de Llenguadoc, Tongeren, Toul, Tournai, Tours, Trèveris, Turíngia, Turingis, Valentinià I, Vall del Loira, Vàndals, Verdun (Mosa), Viena del Delfinat, Visigots, 1177, 466, 476, 481, 486, 498, 500, 502, 503, 504, 507, 508, 511. Ampliar l'índex (94 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Clodoveu I і ABC-Clio · Veure més »
Acacià
Els acacians o arrians purs foren una tendència de l'arrianisme, sorgida de la seva divisió en el concili de Selèucia el 359.
Nou!!: Clodoveu I і Acacià · Veure més »
Aeci
Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Clodoveu I і Aeci · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Clodoveu I і Alamans · Veure més »
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Nou!!: Clodoveu I і Alaric II · Veure més »
Amboise (Indre i Loira)
Amboise és una comuna francesa del departament de l'Indre i Loira i de la regió de Centre-Vall del Loira.
Nou!!: Clodoveu I і Amboise (Indre i Loira) · Veure més »
Anastasi I Dicor
Anastasi I (en llatí: (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses. Fou un administrador molt eficaç que emprengué una sèrie de reformes per consolidar la base fiscal de l'Imperi Romà d'Orient. A la seva mort el 518, el tresor imperial contenia 320.000 lliures (145.150 kg) d'or. Les seves creences monofisites van acabar per enemistar-lo amb el papat. Va morir sense fills i li va succeir un excubitor.
Nou!!: Clodoveu I і Anastasi I Dicor · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Clodoveu I і Aquitània · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Clodoveu I і Arianisme · Veure més »
Armòrica
Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.
Nou!!: Clodoveu I і Armòrica · Veure més »
Úlfila
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
Nou!!: Clodoveu I і Úlfila · Veure més »
Audofleda
Audofleda, o Audofledis (que significa bellesa autoritària) (470 - 534) va ser una princesa franca, filla de Khilderic I (mort el 481) i de la reina Basina de Turíngia.
Nou!!: Clodoveu I і Audofleda · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Clodoveu I і Austràsia · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Clodoveu I і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Île de la Cité
Île de la Cité, vista des del pont de la Tournelle Lîle de la Cité és una illa situada enmig del Sena, al centre de París.
Nou!!: Clodoveu I і Île de la Cité · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: Clodoveu I і Bagaudes · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Clodoveu I і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Basol
Basol (Basolus) fou dux d'Aquitània en el primer quart del.
Nou!!: Clodoveu I і Basol · Veure més »
Batalla de Dijon
La batalla de Dijon de l'any 500 fou una de les batalles lluitades pels merovingis durant la formació del regne franc.
Nou!!: Clodoveu I і Batalla de Dijon · Veure més »
Batalla de Tolbiac
La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.
Nou!!: Clodoveu I і Batalla de Tolbiac · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Clodoveu I і Batalla de Vouillé · Veure més »
Batàvia
* Batàvia (regió), la zona geogràfica on vivien els bataus.
Nou!!: Clodoveu I і Batàvia · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Clodoveu I і Bèlgica · Veure més »
Beauvais
* Toponímia.
Nou!!: Clodoveu I і Beauvais · Veure més »
Bisina
Coronació de Khilderic I i la reina Bisina. Museu Condé, Chantilly Bisina fou l'esposa del rei Visí de Turíngia i després de Khilderic I, rei dels francs salis.
Nou!!: Clodoveu I і Bisina · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Clodoveu I і Bordeus · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Clodoveu I і Borgonya · Veure més »
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Nou!!: Clodoveu I і Bretanya · Veure més »
Bretons
Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.
Nou!!: Clodoveu I і Bretons · Veure més »
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Nou!!: Clodoveu I і Burgundis · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Clodoveu I і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Cambrai
Cambrai és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Clodoveu I і Cambrai · Veure més »
Canal de la Mànega
Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.
Nou!!: Clodoveu I і Canal de la Mànega · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Clodoveu I і Cònsol romà · Veure més »
Cevenes
Les Cevenes (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losera i de Gard.
Nou!!: Clodoveu I і Cevenes · Veure més »
Cloderic
Cloderic., En llatí, aquest nom germànic que significa "il·lustre per la potència" és utilitzat com Chlodoricus.
Nou!!: Clodoveu I і Cloderic · Veure més »
Clodió
Clodió (? - 448), va ser un cap dels francs salis i el primer rei conegut de la Dinastia merovíngia.
Nou!!: Clodoveu I і Clodió · Veure més »
Clodomir
Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa Assassinat dels fills de Clodomir, manuscrit del s. XV Clodomir (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des del 511 fins a la seva mort en combat contra els borgonyesos.
Nou!!: Clodoveu I і Clodomir · Veure més »
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Nou!!: Clodoveu I і Clotari I · Veure més »
Clotilde (filla de Clodoveu)
Clotilde fou filla del rei franc Clodoveu I i Clotilde.
Nou!!: Clodoveu I і Clotilde (filla de Clodoveu) · Veure més »
Clotilde de Borgonya
Clotilde (en llatí CrotechildisSettipani, Pre Capetiens, pàg 57. Del germànic hrod (glòria) i hild (combat)) (Lió, Regne franc, 474-Tours, 3 de juny de 545) fou una princesa borgonyona, reina consort dels francs.
Nou!!: Clodoveu I і Clotilde de Borgonya · Veure més »
Colònia
* Colònia (divisió administrativa), lloc on s'estableix gent d'un altre país.
Nou!!: Clodoveu I і Colònia · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Clodoveu I і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Clodoveu I і Constantinoble · Veure més »
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Nou!!: Clodoveu I і Credo de Nicea · Veure més »
Cultura gal·loromana
Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.
Nou!!: Clodoveu I і Cultura gal·loromana · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Clodoveu I і Danubi · Veure més »
Dècada del 490
Sense descripció.
Nou!!: Clodoveu I і Dècada del 490 · Veure més »
Dijon
Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Clodoveu I і Dijon · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Clodoveu I і Dinastia merovíngia · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Clodoveu I і Duc · Veure més »
Egidi
Egidi (Aegidius) fou un comandant romà que va servir inicialment sota l'emperador Marc Mecili Avit i després va ser nomenat mestre dels soldats de la Gàl·lia per l'emperador Majorià (457-461).
Nou!!: Clodoveu I і Egidi · Veure més »
Era dels vikings
esquema en T d'Isidor de Sevilla L'era dels vikings fou el període comprès entre 793 i 1066 a Escandinàvia i Anglaterra, després de l'era del ferro germànica (l'era de Vendel a Suècia).
Nou!!: Clodoveu I і Era dels vikings · Veure més »
Faramund
Faramund (Pharamondus) és un merovingi esmentat per primer cop el 727 al Liber Historiae Francorum que diu que era el fill de Marcomir i el pare de Clodion el Cabellut.
Nou!!: Clodoveu I і Faramund · Veure més »
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Nou!!: Clodoveu I і Federats · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Clodoveu I і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Clodoveu I і Francs · Veure més »
Francs salis
Els Francs salis (en textos llatins: Salii) eren un subgrup dels primers francs, els quals apareixen en textos històrics a partir del.
Nou!!: Clodoveu I і Francs salis · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Clodoveu I і Gàl·lia · Veure més »
Genoveva de París
Genoveva (Sainte Geneviève) (Nanterre, ca. 419/422 - París 502/512), en llatí Sancta Genovefa (del germànic keno (raça) i wefa (esposa)), va ser una dona cristiana venerada com a santa a les esglésies catòlica i ortodoxa i com a santa patrona de la ciutat de París.
Nou!!: Clodoveu I і Genoveva de París · Veure més »
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Nou!!: Clodoveu I і Ginebra · Veure més »
Godegisil
Godegisil o Godegisel fou un rei dels burgundis, quart i més petit fill de Gondioc.
Nou!!: Clodoveu I і Godegisil · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Clodoveu I і Gran Bretanya · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Clodoveu I і Gregori de Tours · Veure més »
Guerres franco-visigòtiques
Les guerres franco-visigotiques van ser una sèrie de guerres entre francs i visigots, però també van implicar els borgonyons, els ostrogots i els romans.
Nou!!: Clodoveu I і Guerres franco-visigòtiques · Veure més »
Gundebald
Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.
Nou!!: Clodoveu I і Gundebald · Veure més »
Hincmar de Reims
Hincmar (vers 806 - Épernay, 21 de desembre de 882) fou arquebisbe de Reims, i autor de diversos tractats.
Nou!!: Clodoveu I і Hincmar de Reims · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Clodoveu I і Imperi Romà · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Clodoveu I і Julià l'Apòstata · Veure més »
Khararic
Khararic o Cararic (vers 460 - 491) fou un rei d'una part dels Francs salis, probablement a Tongres a la segona meitat del.
Nou!!: Clodoveu I і Khararic · Veure més »
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Nou!!: Clodoveu I і Khildebert I · Veure més »
Khilderic I
Khilderic (? ~436 - Tournai, Bèlgica, 481) fou rei dels francs salis.
Nou!!: Clodoveu I і Khilderic I · Veure més »
Khilperic II de Burgúndia
Khilperic II (Chilpericus, Chilperico) fou rei (conjuntament amb altres) del burgundis († 486).
Nou!!: Clodoveu I і Khilperic II de Burgúndia · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Clodoveu I і Lió · Veure més »
Llegenda dels orígens troians dels francs
La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.
Nou!!: Clodoveu I і Llegenda dels orígens troians dels francs · Veure més »
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Nou!!: Clodoveu I і Llei Sàlica · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Clodoveu I і Loira · Veure més »
Lutècia
Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.
Nou!!: Clodoveu I і Lutècia · Veure més »
Meroveu
Meroveu (en llatí) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu I fundador efectiu de la monarquia dels francs.
Nou!!: Clodoveu I і Meroveu · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Clodoveu I і Mestre dels soldats · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Clodoveu I і Metz · Veure més »
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Nou!!: Clodoveu I і Mosa · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Clodoveu I і Nèustria · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Clodoveu I і Orleans · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Clodoveu I і Ostrogots · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Clodoveu I і Paganisme · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Clodoveu I і París · Veure més »
Parisis
Els parisis (llatí: Parisii) foren una tribu de gals esmentada per Juli Cèsar i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Clodoveu I і Parisis · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Clodoveu I і Patrici (classe romana) · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Clodoveu I і Poitiers · Veure més »
Príam
Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.
Nou!!: Clodoveu I і Príam · Veure més »
Procopi Antemi
Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.
Nou!!: Clodoveu I і Procopi Antemi · Veure més »
Ragnacari
Ragnacari, fou un rei dels francs a Cambrai, mort pel seu cosí Clodoveu I.
Nou!!: Clodoveu I і Ragnacari · Veure més »
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Nou!!: Clodoveu I і Ratisbona · Veure més »
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Clodoveu I і Rècia · Veure més »
Regne de Borgonya
El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.
Nou!!: Clodoveu I і Regne de Borgonya · Veure més »
Regne de Tolosa
El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
Nou!!: Clodoveu I і Regne de Tolosa · Veure més »
Regne Franc
Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.
Nou!!: Clodoveu I і Regne Franc · Veure més »
Regne Visigot
El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles fins al.
Nou!!: Clodoveu I і Regne Visigot · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Clodoveu I і Reims · Veure més »
Remigi de Reims
Remigi o Remí de Reims(Laon, ca. 437 - Reims, 533) va ser un bisbe franc que ocupà la diòcesi de Reims.
Nou!!: Clodoveu I і Remigi de Reims · Veure més »
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Nou!!: Clodoveu I і Renània · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Clodoveu I і Rin · Veure més »
Saintes
Saintes (antigament escrit Xaintes i Xainctes) o Santes és un municipi francès, situat al departament del Charente Marítim i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Clodoveu I і Saintes · Veure més »
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Nou!!: Clodoveu I і Sarcòfag · Veure més »
Segimon de Borgonya
Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.
Nou!!: Clodoveu I і Segimon de Borgonya · Veure més »
Segle IX
El és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.
Nou!!: Clodoveu I і Segle IX · Veure més »
Segle V
El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.
Nou!!: Clodoveu I і Segle V · Veure més »
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Nou!!: Clodoveu I і Segle XIII · Veure més »
Sena
El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.
Nou!!: Clodoveu I і Sena · Veure més »
Senlis
* Senlis (Oise), municipi al departament de l'Oise (regió dels Alts de França).
Nou!!: Clodoveu I і Senlis · Veure més »
Siagri (rei dels romans)
Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.
Nou!!: Clodoveu I і Siagri (rei dels romans) · Veure més »
Sigebert el Coix
Sigebert el Ranc (o Sigibert el Ranc) († 507) fou un rei dels francs (renans) a Colònia.
Nou!!: Clodoveu I і Sigebert el Coix · Veure més »
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Clodoveu I і Soissons · Veure més »
Somme (riu)
La Somme (o Soma; del cèltic som 'tranquil') és un riu de la Picardia que dona nom al departament del mateix nom.
Nou!!: Clodoveu I і Somme (riu) · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Clodoveu I і Teodoric el Gran · Veure més »
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Nou!!: Clodoveu I і Teodoric I d'Austràsia · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Clodoveu I і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tongeren
Tongeren (en llatí Atuatuca Tungrorum, en francès Tongres) és una ciutat de Bèlgica, de la regió flamenca i de la província de Limburg amb gairebé 30.000 habitants, regada pel Jeker, el Dèmer i el Mombeek.
Nou!!: Clodoveu I і Tongeren · Veure més »
Toul
Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Clodoveu I і Toul · Veure més »
Tournai
Tournai (Doornik en neerlandès, Tornacum en llatí) és una ciutat de Bèlgica a la regió valona de la província d'Hainaut, situada a 85 quilòmetres al sud-oest de Brussel·les, a una altitud de 22 m. L'1 de gener de 2018 tenia 69.554 habitants.
Nou!!: Clodoveu I і Tournai · Veure més »
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Nou!!: Clodoveu I і Tours · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Clodoveu I і Trèveris · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: Clodoveu I і Turíngia · Veure més »
Turingis
Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).
Nou!!: Clodoveu I і Turingis · Veure més »
Valentinià I
Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.
Nou!!: Clodoveu I і Valentinià I · Veure més »
Vall del Loira
La vall del Loira (Vallée de la Loire en francès), coneguda també com el jardí de França, és un territori reconegut per la qualitat del seu patrimoni artístic i arquitectònic.
Nou!!: Clodoveu I і Vall del Loira · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Clodoveu I і Vàndals · Veure més »
Verdun (Mosa)
Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Clodoveu I і Verdun (Mosa) · Veure més »
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Clodoveu I і Viena del Delfinat · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Clodoveu I і Visigots · Veure més »
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Clodoveu I і 1177 · Veure més »
466
El 466 (CDLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Clodoveu I і 466 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Clodoveu I і 476 · Veure més »
481
Sense descripció.
Nou!!: Clodoveu I і 481 · Veure més »
486
El 486 (CDLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Clodoveu I і 486 · Veure més »
498
El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Clodoveu I і 498 · Veure més »
500
Sense descripció.
Nou!!: Clodoveu I і 500 · Veure més »
502
El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.
Nou!!: Clodoveu I і 502 · Veure més »
503
El 503 (DIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Clodoveu I і 503 · Veure més »
504
El 504 (DIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Clodoveu I і 504 · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Clodoveu I і 507 · Veure més »
508
El 508 (DVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Clodoveu I і 508 · Veure més »
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Clodoveu I і 511 · Veure més »
