Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Toscana

Índex Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

106 les relacions: Alboí, Anatòlia, Apenins, Arezzo, Arno, Arquitectura longobarda, Arxipèlag Toscà, Úmbria, Bizanci, Caiguda de l'Imperi Romà, Campània, Carlemany, Catedral de Pisa, Chiusi, Ciutat estat, Ciutat metropolitana de Florència, Ciutats metropolitanes d'Itàlia, Civilització micènica, Civilització minoica, Cortona, Cosa (Ansedònia), Cultura de Toscana, Cultura de Villanova, Dante Alighieri, Ducat de Lucca, Ducat de Spoleto, Edat del bronze, Edat del ferro, Emília-Romanya, Emfiteusi, Etrúria, Etruscs, Fiesole, Florència, França, Francs, Gals, Güelfs i gibel·lins, Giotto di Bondone, Gran Ducat de Toscana, Grecs, Illa d'Elba, Imperi Carolingi, Itàlia, Júpiter (mitologia), Laci, Latifundi, Ligúria, Liorna, Llatins, ..., Longobards, Lucca, Mar Egea, Mar Lígur, Mar Tirrena, Marca (territori), Marcgravi, Marques, Mèdici, Normands, Ostrogots, Padània, Pappardelle, Península Itàlica, Piombino, Pisa, Populònia, Prato, Província d'Arezzo, Província de Grosseto, Província de Liorna, Província de Lucca, Província de Massa i Carrara, Província de Pisa, Província de Pistoia, Província de Prato, Província de Siena, Províncies d'Itàlia, Quattrocento, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne de Lídia, Regne de Sardenya-Piemont, Regne dels ostrogots, Regne Longobard, República de Florència, República de Siena, República Romana, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, San Gimignano, Sardenya, Sarraí, Segle VI aC, Segle VIII aC, Segle X, Segle XIV, Segle XV, Siena, Teodoric el Gran, Toscana, Vall de l'Orcia, Vetulònia, Via Francígena, Vinci, Volci, Volterra. Ampliar l'índex (56 més) »

Alboí

"Assassinat d'Alboí, Rei dels Longobards". Pintura de Charles Landseer (1859). Alboí (vers 530-572) va ser rei dels longobards des del 563, aproximadament, fins al 572, succeint al seu pare Alduí.

Nou!!: Toscana і Alboí · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Toscana і Anatòlia · Veure més »

Apenins

Subdivisions segons la latitud. Els Apenins (en italià Appennini) són una cadena muntanyosa que recorre Itàlia de nord a sud amb una longitud aproximada d'uns 1.000 km.

Nou!!: Toscana і Apenins · Veure més »

Arezzo

Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.

Nou!!: Toscana і Arezzo · Veure més »

Arno

Localització del riu Arno L'Arno és un riu de la Toscana, a Itàlia.

Nou!!: Toscana і Arno · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards –també anomenats llombards– (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles X-XI.

Nou!!: Toscana і Arquitectura longobarda · Veure més »

Arxipèlag Toscà

rigth Vista aèria d'Elba, amb la costa toscana al fons L'arxipèlag Toscà (en italià Arcipelago Toscano) és una cadena d'illes escampades entre el mar Lígur al nord i el mar Tirrè al sud, a l'oest de la Toscana i a l'est de Còrsega.

Nou!!: Toscana і Arxipèlag Toscà · Veure més »

Úmbria

L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.

Nou!!: Toscana і Úmbria · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: Toscana і Bizanci · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà

Imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi romà d'Occident l'any 476.

Nou!!: Toscana і Caiguda de l'Imperi Romà · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: Toscana і Campània · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Toscana і Carlemany · Veure més »

Catedral de Pisa

La catedral de Santa Maria Assumpta, al centre de la Piazza dei Miracoli és la catedral medieval de Pisa.

Nou!!: Toscana і Catedral de Pisa · Veure més »

Chiusi

Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.

Nou!!: Toscana і Chiusi · Veure més »

Ciutat estat

Una ciutat estat és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment amb la seva sobirania.

Nou!!: Toscana і Ciutat estat · Veure més »

Ciutat metropolitana de Florència

La Ciutat metropolitana de Florència (en italià Città metropolitana di Firenze) és una ciutat metropolitana de la regió de la Toscana a Itàlia.

Nou!!: Toscana і Ciutat metropolitana de Florència · Veure més »

Ciutats metropolitanes d'Itàlia

La ciutat metropolitana (en italià: città metropolitana) a Itàlia és un ens administratiu, previst per l'article 114 de la Constitució de la República Italiana.

Nou!!: Toscana і Ciutats metropolitanes d'Itàlia · Veure més »

Civilització micènica

La civilització micènica (de Micenes) va ser una cultura avantpassada de la grega.

Nou!!: Toscana і Civilització micènica · Veure més »

Civilització minoica

Mapa dels principals jaciments minoics. La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.

Nou!!: Toscana і Civilització minoica · Veure més »

Cortona

Cortona és una ciutat d'Itàlia a la província d'Arezzo, regió de la Toscana, amb prop de trenta mil habitants.

Nou!!: Toscana і Cortona · Veure més »

Cosa (Ansedònia)

Vista de la costa de Volci des de Cosa.Fragment de la muralla. Cosa fou una antiga ciutat d'Etrúria a la costa entre Portus Herculis i Garviscae.

Nou!!: Toscana і Cosa (Ansedònia) · Veure més »

Cultura de Toscana

Vista de la ''Piazza dei Miracoli'' de Pisa, declarada Patrimoni de la Humanitat por la UNESCO. La Cultura de Toscana és coneguda pel seu ric llegat artístic i la gran influència que ha exercit a la cultura d'Itàlia.

Nou!!: Toscana і Cultura de Toscana · Veure més »

Cultura de Villanova

Tomba de Badia, Volterra La cultura de Vil·lanova va ser la primera civilització de l'edat del ferro d'Itàlia i va florir al nord d'aquest país el segle IX aC com a evolució de la cultura dels camps d'urnes local.

Nou!!: Toscana і Cultura de Villanova · Veure més »

Dante Alighieri

Estàtua de Dante Alighieri a l'exterior de la Galeria degli Uffizzi, a Florència Casa de Dant a Florència Dante Alighieri (el nom Dante podria ser una contracció de Durante), conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, maig/juny del 1265 - 13/14 de setembre del 1321), és un dels autors més reconeguts de la literatura universal.

Nou!!: Toscana і Dante Alighieri · Veure més »

Ducat de Lucca

El duc Carles II de Parma, duc de Lucca, d'infant en una moneda de l'època. El Ducat de Lucca fou un estat creat l'any 1815 al nord de la península Itàlica en base els antics dominis de la República de Lucca, annexionada el 1803 per la França de Napoleó Bonaparte, i annexionat al Gran Ducat de Toscana l'any 1847.

Nou!!: Toscana і Ducat de Lucca · Veure més »

Ducat de Spoleto

Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.

Nou!!: Toscana і Ducat de Spoleto · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Toscana і Edat del bronze · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Toscana і Edat del ferro · Veure més »

Emília-Romanya

L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.

Nou!!: Toscana і Emília-Romanya · Veure més »

Emfiteusi

Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble a llarg termini a canvi d'un pagament anual que s'anomena «cànon» o «cens».

Nou!!: Toscana і Emfiteusi · Veure més »

Etrúria

Etrúria fou el nom del país dels etruscs.

Nou!!: Toscana і Etrúria · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: Toscana і Etruscs · Veure més »

Fiesole

Fiesole (pronunciat) és una ciutat toscana, a la ciutat metropolitana de Florència, amb 14.126 habitants el 2007.

Nou!!: Toscana і Fiesole · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Toscana і Florència · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Toscana і França · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Toscana і Francs · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera Edat del Bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Toscana і Gals · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Toscana і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Giotto di Bondone

Giotto di Bondone (més conegut simplement com a Giotto, ca. 1267, Vespignano - 8 de gener de 1337, Florència) va ser un pintor i arquitecte italià.

Nou!!: Toscana і Giotto di Bondone · Veure més »

Gran Ducat de Toscana

El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.

Nou!!: Toscana і Gran Ducat de Toscana · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Toscana і Grecs · Veure més »

Illa d'Elba

Cap d'Enfola Vista aèria de l'illa d'Elba. Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.

Nou!!: Toscana і Illa d'Elba · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Toscana і Imperi Carolingi · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Toscana і Itàlia · Veure més »

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Nou!!: Toscana і Júpiter (mitologia) · Veure més »

Laci

El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Nou!!: Toscana і Laci · Veure més »

Latifundi

Un latifundi és una explotació agrària de gran extensió, caracteritzada per l'ús ineficaç dels recursos disponibles, baixos rendiments de la terra, baix nivell tecnològic i mà d'obra assalariada (poc qualificada i mal pagada).

Nou!!: Toscana і Latifundi · Veure més »

Ligúria

La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Toscana і Ligúria · Veure més »

Liorna

Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tota Itàlia.

Nou!!: Toscana і Liorna · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: Toscana і Llatins · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Toscana і Longobards · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Toscana і Lucca · Veure més »

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Nou!!: Toscana і Mar Egea · Veure més »

Mar Lígur

La mar Lígur La mar Lígur (en lígur: Mâ Ligure, en cors: Mari Liguru, en italià: Mare Ligure, en francès: Mer Ligurienne) és la part de la Mediterrània limitada al nord per la costa Blava i la Riviera lígur, a l'est per la costa toscana i al sud per les illes de Còrsega i Elba, més enllà de la qual s'estén la mar Tirrena; a l'oest limita amb el golf de Lleó.

Nou!!: Toscana і Mar Lígur · Veure més »

Mar Tirrena

El mar TirrèLa mar Tirrena, o el mar Tirrè (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.

Nou!!: Toscana і Mar Tirrena · Veure més »

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Nou!!: Toscana і Marca (territori) · Veure més »

Marcgravi

El marcgravi (en alemany Markgraf, de Mark, 'frontera', 'marca', i Graf, 'comte') és el nom donat al títol germànic equivalent al de marquès.

Nou!!: Toscana і Marcgravi · Veure més »

Marques

Les Marques són una regió del centre d'Itàlia.

Nou!!: Toscana і Marques · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: Toscana і Mèdici · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del segle X a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen víking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Toscana і Normands · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Toscana і Ostrogots · Veure més »

Padània

Padània és el nom que van donar els nacionalistes de la Lliga Nord al territori del Nord d'Itàlia que projectaven independitzar.

Nou!!: Toscana і Padània · Veure més »

Pappardelle

Pappardelle Pappardelle, singular "pappardella", és un tipus de pasta originari de la Toscana.

Nou!!: Toscana і Pappardelle · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Toscana і Península Itàlica · Veure més »

Piombino

Piombino és una comuna de la costa de Toscana, enfront d'Elba, a la regió de Toscana, província de Livorno.

Nou!!: Toscana і Piombino · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Toscana і Pisa · Veure més »

Populònia

Populònia (llatí Populonia o Populonium) fou una antiga ciutat d'Etrúria, a la costa, enfront de l'illa d'Elba, a uns 8 km al nord de Piombino.

Nou!!: Toscana і Populònia · Veure més »

Prato

Prato és un municipi italià, situat a la regió de la Toscana i a la província de Prato.

Nou!!: Toscana і Prato · Veure més »

Província d'Arezzo

La província d'Arezzo és una província que forma part de la regió de Toscana dins Itàlia.

Nou!!: Toscana і Província d'Arezzo · Veure més »

Província de Grosseto

La província de Grosseto és una província que forma part de la regió de Toscana dins Itàlia.

Nou!!: Toscana і Província de Grosseto · Veure més »

Província de Liorna

La província de Liorna és una província que forma part de la regió de Toscana dins Itàlia.

Nou!!: Toscana і Província de Liorna · Veure més »

Província de Lucca

La província de Lucca és una província que forma part de la regió de Toscana dins Itàlia.

Nou!!: Toscana і Província de Lucca · Veure més »

Província de Massa i Carrara

La província de Massa i Carrara és una província que forma part de la regió de Toscana dins Itàlia.

Nou!!: Toscana і Província de Massa i Carrara · Veure més »

Província de Pisa

La província de Pisa és una província que forma part de la regió de la Toscana dins d'Itàlia.

Nou!!: Toscana і Província de Pisa · Veure més »

Província de Pistoia

La província de Pistoia és una província que forma part de la regió de Toscana dins Itàlia.

Nou!!: Toscana і Província de Pistoia · Veure més »

Província de Prato

La província de Prato és una província que forma part de la regió de la Toscana dins Itàlia.

Nou!!: Toscana і Província de Prato · Veure més »

Província de Siena

La província de Siena és una província forma part de la regió de la Toscana dins Itàlia.

Nou!!: Toscana і Província de Siena · Veure més »

Províncies d'Itàlia

A Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermedi entre el municipi (comune) i la regió (regione).

Nou!!: Toscana і Províncies d'Itàlia · Veure més »

Quattrocento

'''''Verge i nen''''', obra de Domenico Veneziano (Gran ducat de Florència) El Quattrocento, paraula italiana que significa 'quatre-cents', és un dels períodes del panorama artístic europeu.

Nou!!: Toscana і Quattrocento · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Toscana і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne de Lídia

Lídia (llatí Lydia, grec Λυδία), el país dels lidis, fou un regne hel·lenitzat de l'oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Toscana і Regne de Lídia · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Toscana і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Regne dels ostrogots

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i la Nòrica, Il·líria i Pannònia.

Nou!!: Toscana і Regne dels ostrogots · Veure més »

Regne Longobard

El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.

Nou!!: Toscana і Regne Longobard · Veure més »

República de Florència

La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'Edat Moderna).

Nou!!: Toscana і República de Florència · Veure més »

República de Siena

La República de Siena (en italià Repubblica di Siena) va ser un estat creat el 1125 al voltant de la ciutat de Siena.

Nou!!: Toscana і República de Siena · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Toscana і República Romana · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Toscana і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Toscana і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

San Gimignano

San Gimignano és una petita vila emmurallada d'origen medieval, erigida dalt d'un turó de la Toscana, a Itàlia, al nord-oest de Siena i al sud-oest de Florència.

Nou!!: Toscana і San Gimignano · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Toscana і Sardenya · Veure més »

Sarraí

Els saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Toscana і Sarraí · Veure més »

Segle VI aC

El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.

Nou!!: Toscana і Segle VI aC · Veure més »

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dóna inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Nou!!: Toscana і Segle VIII aC · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Toscana і Segle X · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Toscana і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Toscana і Segle XV · Veure més »

Siena

Siena és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Toscana і Siena · Veure més »

Teodoric el Gran

Estàtua representant Teodoric el Gran. Teodoric (Theodoricus) conegut com el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.

Nou!!: Toscana і Teodoric el Gran · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Toscana і Toscana · Veure més »

Vall de l'Orcia

La vall de l'Orcia és una àmplia vall situada a la província de Siena, a la Toscana, al nord-est de monte Amiata i prop de la frontera amb Umbria.Travessada pel riu Orcia pel centre, que li dóna el nom, es caracteritza pels paisatges agradables i variats centres de paisatge medieval, dos d'aquests molt coneguts com a Montalcino i Pienza.

Nou!!: Toscana і Vall de l'Orcia · Veure més »

Vetulònia

Vetulònia (en etrusc Vetluna) és un nucli del municipi italià de Castiglione della Pescaia al sud de la Toscana.

Nou!!: Toscana і Vetulònia · Veure més »

Via Francígena

Un cartell del camí, situat a Itàlia La via Francígena és una antiga ruta medieval que portava fins a la tomba de Sant Pere, a Roma, des de Canterbury.

Nou!!: Toscana і Via Francígena · Veure més »

Vinci

Vinci és una població italiana de la ciutat metropolitana de Florència.

Nou!!: Toscana і Vinci · Veure més »

Volci

Volci fou una ciutat d'Etrúria situada en una plana a la riba dreta del riu Armina (avui Fiora), a uns 15 km de la desembocadura.

Nou!!: Toscana і Volci · Veure més »

Volterra

Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.

Nou!!: Toscana і Volterra · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història de l'Art Toscà, Història de l'art toscà.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »