Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Burgundis

Índex Burgundis

Els burgundis foren un poble germànic oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

79 les relacions: Aeci, Alamans, Alans, Alaric I, Alemanya, Alfred el Gran, Alps, Ammià Marcel·lí, Antiga Roma, Arianisme, Àustria, Borgonya, Bornholm, Claudi Ptolemeu, Dècada del 360, Edat mitjana, Escandinàvia, Estilicó, Europa, Exèrcit romà, França, Franc Comtat, Francs, Gàl·lia, Gèpides, Geographia, Germània (regió), Germànics, Gots, Gundebald, Hermions, Hermundurs, Huns, Imperi Romà, Itàlia, Jordanes, Joví, Longobards, Magúncia, Magister militum, Main, Mar Negra, Marc Aureli Probe, Marcomans, Neckar, Oder, Orosi, Plini el Vell, Polònia, Pomerània, ..., Ravenna, Regne de Borgonya, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Savoia (regió), Sèmnons, Segle V, Suïssa, Sueus, Suions, Tàcit, Valentinià I, Varins, Vàndals, Vístula, Viktor Rydberg, Worms, 200, 276, 282, 289, 300, 363, 406, 408, 412, 443, 500, 534. Ampliar l'índex (29 més) »

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454), general romà d'origen escita, famós per la seva victòria davant d'Àtila a la batalla de Châlons (o batalla dels Camps Catalàunics).

Nou!!: Burgundis і Aeci · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alammani), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Burgundis і Alamans · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Nou!!: Burgundis і Alans · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Burgundis і Alaric I · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Burgundis і Alemanya · Veure més »

Alfred el Gran

Alfred el Gran (en anglès, en anglès antic) (849-26 d'octubre de 899) va ser rei del regne anglosaxó de Wessex des del 871 fins a la seva mort.

Nou!!: Burgundis і Alfred el Gran · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Burgundis і Alps · Veure més »

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí (Ammianus Marcellinus) fou el darrer ciutadà romà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Nou!!: Burgundis і Ammià Marcel·lí · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: Burgundis і Antiga Roma · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del segle IV considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Burgundis і Arianisme · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Burgundis і Àustria · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Burgundis і Borgonya · Veure més »

Bornholm

Bornholm és una illa danesa del mar Bàltic.

Nou!!: Burgundis і Bornholm · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Burgundis і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Dècada del 360

Sense descripció.

Nou!!: Burgundis і Dècada del 360 · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Burgundis і Edat mitjana · Veure més »

Escandinàvia

Mapa d'Escandinàvia i de l'Europa del Nord Escandinàvia a l'hivern, per gentilesa de la NASA Escandinàvia és una regió del nord d'Europa.

Nou!!: Burgundis і Escandinàvia · Veure més »

Estilicó

Díptic de cap al 395, conservat a la Catedral de Monza, que representa Estilicó amb la seva dona Serena i el seu fill Euqueri Estilicó —Flavius Stilicho o Stilico, — (vers 359-408) fou un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: Burgundis і Estilicó · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Burgundis і Europa · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: Burgundis і Exèrcit romà · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Burgundis і França · Veure més »

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Nou!!: Burgundis і Franc Comtat · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Burgundis і Francs · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Burgundis і Gàl·lia · Veure més »

Gèpides

539-551 Els gèpides (en llatí gepidae o gepidi, en grec getaides) foren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan són esmentats per primer cop per Vopiscus (segle I).

Nou!!: Burgundis і Gèpides · Veure més »

Geographia

Mapa d'Espanya i Portugal de la ''Geographia'' de Claudi Ptolemeu. La Geographia, també coneguda com a Atles del Món, és una obra de Claudi Ptolemeu, geògraf grec del segle II.

Nou!!: Burgundis і Geographia · Veure més »

Germània (regió)

Mapa de la Germània (dues províncies romanes i la zona anomenada Magna Germània independent administrativament de l'Imperi Romà (segle II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: Burgundis і Germània (regió) · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Burgundis і Germànics · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mitja Europa amenaçant el poder de l'imperi Romà.

Nou!!: Burgundis і Gots · Veure més »

Gundebald

Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.

Nou!!: Burgundis і Gundebald · Veure més »

Hermions

Hermions (llatí Hermiones) fou una de les tres grans divisions en què l'autor clàssic Tàcit va dividir als germànics (ingevons, hermions i istevons, respectivament al nord, centre i sud).

Nou!!: Burgundis і Hermions · Veure més »

Hermundurs

Els hermundurs o hermunduruls (llatí hermunduri o hermunduruli) foren un poble germànic que pertanyia al grup dels sueus, i habitaven la regió de l'actual Turíngia, limitant al nord amb els queruscs o querusques i els sèmnons, al nord-oest amb els longobards, a l'oest amb els cats, al sud amb els marcomans i a l'est amb els helvecons.

Nou!!: Burgundis і Hermundurs · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Burgundis і Huns · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Burgundis і Imperi Romà · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Burgundis і Itàlia · Veure més »

Jordanes

Jordanes (Iordanis) o Jornandes va ser un historiador llatí del segle VI.

Nou!!: Burgundis і Jordanes · Veure més »

Joví

Joví (Jovinus) fou un senador gal·loromà que es va proclamar emperador el 411 i es va mantenir fins al 413.

Nou!!: Burgundis і Joví · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Burgundis і Longobards · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Burgundis і Magúncia · Veure més »

Magister militum

Magister militum (també Magister armorum equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) foren dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria; amb les divisions de l'Imperi el seu nombre es va incrementar i cada part disposava dels dos oficials.

Nou!!: Burgundis і Magister militum · Veure més »

Main

El Main és un riu d'Alemanya.

Nou!!: Burgundis і Main · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Burgundis і Mar Negra · Veure més »

Marc Aureli Probe

Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.

Nou!!: Burgundis і Marc Aureli Probe · Veure més »

Marcomans

Els marcomans (Marcomanni, Μαρκομάννοι, Μαρκομμάνοι, o Μαρκομανοί) foren un poble germànic emparentat amb els sueus, que habitaven la regió del Main, traslladant-se després a Bohèmia al segle I, després de la derrota del rei sueu Ariovist a mans de Juli Cèsar a la Guerra de les Gàl·lies, mentre en els seus antics territoris s'instal·laven els hermundurs expulsats pels sueus de la regió de l'Elba.

Nou!!: Burgundis і Marcomans · Veure més »

Neckar

El Neckar és un riu d'Alemanya.

Nou!!: Burgundis і Neckar · Veure més »

Oder

Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.

Nou!!: Burgundis і Oder · Veure més »

Orosi

Orosi és un lloc designat pel cens (CDP) al Comtat de Tulare, Califòrnia, Estats Units.

Nou!!: Burgundis і Orosi · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Burgundis і Plini el Vell · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Burgundis і Polònia · Veure més »

Pomerània

s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.

Nou!!: Burgundis і Pomerània · Veure més »

Ravenna

Ravenna - Ravêna en emilià-romanyol - és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Burgundis і Ravenna · Veure més »

Regne de Borgonya

El Regne de Borgonya o Regne Burgundi fou l'estat format pel poble germànic dels burgundis (després borgonyons) a la conca del Roine que va tenir uns límits variables però sempre a l'est i sud-est de la moderna França, ocupant també Suïssa.

Nou!!: Burgundis і Regne de Borgonya · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Burgundis і Rin · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Burgundis і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Nou!!: Burgundis і Savoia (regió) · Veure més »

Sèmnons

Els sèmnons (semnones, Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble germànic que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus.

Nou!!: Burgundis і Sèmnons · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Burgundis і Segle V · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Burgundis і Suïssa · Veure més »

Sueus

Límits de les províncies romanes Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) són un dels pobles germànics originaris de la mar Bàltica.

Nou!!: Burgundis і Sueus · Veure més »

Suions

Els suions (suiones) foren una tribu germànica, la que vivia més al nord, suposadament a l'illa de Scàndia (Escandinàvia).

Nou!!: Burgundis і Suions · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Burgundis і Tàcit · Veure més »

Valentinià I

Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Panònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.

Nou!!: Burgundis і Valentinià I · Veure més »

Varins

Els varins (llatí varini) foren un poble germànic esmentat per Plini com una branca dels vàndals o vindils, però Tàcit els fa una branca dels sueus.

Nou!!: Burgundis і Varins · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Burgundis і Vàndals · Veure més »

Vístula

El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és el riu més llarg de Polònia.

Nou!!: Burgundis і Vístula · Veure més »

Viktor Rydberg

Abraham “Viktor” Rydberg (Jönköping, 18 de desembre de 1828 – Djursholm, 21 de setembre de 1895) va ser un escriptor suec i un membre de l'Acadèmia Sueca (1877-1895).

Nou!!: Burgundis і Viktor Rydberg · Veure més »

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Nou!!: Burgundis і Worms · Veure més »

200

Sense descripció.

Nou!!: Burgundis і 200 · Veure més »

276

Sense descripció.

Nou!!: Burgundis і 276 · Veure més »

282

Sense descripció.

Nou!!: Burgundis і 282 · Veure més »

289

Sense descripció.

Nou!!: Burgundis і 289 · Veure més »

300

Diverses extensions i dominis vers l'any 300. (text en anglès).;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Burgundis і 300 · Veure més »

363

Sense descripció.

Nou!!: Burgundis і 363 · Veure més »

406

Sense descripció.

Nou!!: Burgundis і 406 · Veure més »

408

Sense descripció.

Nou!!: Burgundis і 408 · Veure més »

412

Sense descripció.

Nou!!: Burgundis і 412 · Veure més »

443

Sense descripció.

Nou!!: Burgundis і 443 · Veure més »

500

Sense descripció.

Nou!!: Burgundis і 500 · Veure més »

534

Sense descripció.

Nou!!: Burgundis і 534 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »