Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Parisis

Índex Parisis

Els parisis (llatí: Parisii) foren una tribu de gals esmentada per Juli Cèsar i Claudi Ptolemeu.

63 les relacions: Alèsia, Al·lòbroges, Anatòlia, Bel·lòvacs, Bitúrigs, Brannovices, Bretó antic, Britans, Britànnia, Calderó (atuell), Calderer, Cassola de fang, Català, Còrnic, Celtes, Claudi Ptolemeu, Conquesta romana de Britànnia, Cormeilles-en-Parisis, Demostratiu, Egipci, Esus, Etnònim, Fontenay-en-Parisis, Francoprovençal, Gaèlic irlandès, Gal (llengua), Gal·lès, Gals, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Hèrcules, Hedus, Humber, Illa de França, Isis, Juli Cèsar, Llatí, Llengües britòniques, Llengües cèltiques, Llengües goidèliques, Llengües romàniques, Louis de Jaucourt, Lutècia, Mandubis, Nom propi, Occità, Onomàstica, Pagus, París, Paris de Troia, Pilar dels Nautes, ..., Príam, Quariats, Saint-Germain-des-Prés (París), Sènons, Sena, Sincretisme, Sufix -acum, Tribu (antropologia), Troia, Vercingetòrix, Villeparisis, Xavier Delamarre, Yorkshire. Ampliar l'índex (13 més) »

Alèsia

Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.

Nou!!: Parisis і Alèsia · Veure més »

Al·lòbroges

Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.

Nou!!: Parisis і Al·lòbroges · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Parisis і Anatòlia · Veure més »

Bel·lòvacs

Els bel·lòvacs (llatí Bellovaci) foren un poble celta, el més important de Bèlgica, del que Cèsar diu que podia mobilitzar cent mil homes.

Nou!!: Parisis і Bel·lòvacs · Veure més »

Bitúrigs

Els bitúrigs (en llatí Bituriges o Bituriges Cubi) van ser el poble més destacat de la Gàl·lia Cèltica en temps de Tarquini Prisc, diu Titus Livi.

Nou!!: Parisis і Bitúrigs · Veure més »

Brannovices

Els brannovices o blannovis (llatí Brannovices, Brannovii i també Aulerci Brannovices) foren un poble gal esmentat per Cèsar.

Nou!!: Parisis і Brannovices · Veure més »

Bretó antic

Reculada de les àrees de parla bretona Bretó antic (henvrezhoneg en bretó) és el nom que actualment es dona al bretó armoricà que es parlava abans de l'any 1100.

Nou!!: Parisis і Bretó antic · Veure més »

Britans

Els britans, britons o britannis van ser els pobles indígenes que van habitar l'illa de la Gran Bretanya (Albió), els quals podien ser descrits com celtes insulars abans que la seva llengua i cultura fossin reemplaçades per les dels invasors anglosaxons.

Nou!!: Parisis і Britans · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Parisis і Britànnia · Veure més »

Calderó (atuell)

XVIII a Gurbrü, Cantó de Berna (Suïssa) Pot de tres potes Un calderó (del llatí caldarium, bany calent) es un atuell de fons còncau i preferentment metàl·lic, de menor grandària que la caldera, proveït d'una o dues nanses, i utilitzat per escalfar o cuinar tot allò que pugui contenir.

Nou!!: Parisis і Calderó (atuell) · Veure més »

Calderer

El calderer era un menestral que tenia l'ofici de fer calderes o peroles i altres atuells d'aram.

Nou!!: Parisis і Calderer · Veure més »

Cassola de fang

Una cassola de fang mallorquina al foc, coent uns escaldums La cassola de fang, greixonera, perol, tià a Menorca o simplement cassola és un recipient fet d'argila, rodó, baix i ample, que s'empra per a cuinar aliments al foc, en fogó o al forn.

Nou!!: Parisis і Cassola de fang · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Parisis і Català · Veure més »

Còrnic

El còrnic (en còrnic: Kernewek o Kernowek. IPA) és una llengua cèltica originària de Cornualla (en còrnic: Kernow) que, conjuntament amb el bretó i el gal·lès, forma la branca britònica o celta 'p'.

Nou!!: Parisis і Còrnic · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Parisis і Celtes · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.

Nou!!: Parisis і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Conquesta romana de Britànnia

La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.

Nou!!: Parisis і Conquesta romana de Britànnia · Veure més »

Cormeilles-en-Parisis

Cormeilles-en-Parisis és un municipi francès, situat al departament de Val-d'Oise i a la regió de 95176.

Nou!!: Parisis і Cormeilles-en-Parisis · Veure més »

Demostratiu

Els demostratius són una classe de determinants o pronoms que indiquen la situació de l'objecte del qual es parla respecte al parlant.

Nou!!: Parisis і Demostratiu · Veure més »

Egipci

L'egipci és una llengua afroasiàtica ja extinta.

Nou!!: Parisis і Egipci · Veure més »

Esus

Esus és un déu principal gal de la mitologia celta famós per la seva representació en el bloc del Pilar dels Nautes.

Nou!!: Parisis і Esus · Veure més »

Etnònim

Un etnònim (en grec ethnos, 'tribu', + onuma, 'nom') és el nom d'un grup ètnic.

Nou!!: Parisis і Etnònim · Veure més »

Fontenay-en-Parisis

Fontenay-en-Parisis és un municipi francès, situat al departament de Val-d'Oise i a la regió de 95241.

Nou!!: Parisis і Fontenay-en-Parisis · Veure més »

Francoprovençal

Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Nou!!: Parisis і Francoprovençal · Veure més »

Gaèlic irlandès

El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.

Nou!!: Parisis і Gaèlic irlandès · Veure més »

Gal (llengua)

El gàl·lic o gal és una llengua indoeuropea del grup cèltic extinta des del.

Nou!!: Parisis і Gal (llengua) · Veure més »

Gal·lès

El gal·lès o gal·lés (en gal·lès: Cymraeg) és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que es fan esforços per recuperar-la, atès que és la llengua cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.

Nou!!: Parisis і Gal·lès · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Parisis і Gals · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies (llibre)

La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.

Nou!!: Parisis і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Parisis і Hèrcules · Veure més »

Hedus

Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).

Nou!!: Parisis і Hedus · Veure més »

Humber

Riu Hull Mapa de ferrocarril amb la ruta del ferri LHumber és un gran estuari situat a la costa est del nord d'Anglaterra.

Nou!!: Parisis і Humber · Veure més »

Illa de França

L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.

Nou!!: Parisis і Illa de França · Veure més »

Isis

Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.

Nou!!: Parisis і Isis · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Parisis і Juli Cèsar · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Parisis і Llatí · Veure més »

Llengües britòniques

Les llengües britòniques formen una de les dues subdivisions de la famíla lingüística insular cèltica - l'altra és la branca goidèlica.

Nou!!: Parisis і Llengües britòniques · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Parisis і Llengües cèltiques · Veure més »

Llengües goidèliques

Les llengües goidèliques (en gaèlic irlandès: teangacha Gaelacha; en gaèlic escocès: cànanan Goidhealach; en gaèlic manx: çhengaghyn Gaelgagh) conformen una de les dues branques de les de llengües cèltiques insulars (o cèltic-Q); l'altre grup cèltic el conformen les llengües britòniques o cèltic-P. Les llengües goidèliques van formar històricament un contínuum lingüístic que s'estenia des del sud d'Irlanda, passant per l'illa de Man, fins al nord d'Escòcia.

Nou!!: Parisis і Llengües goidèliques · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Parisis і Llengües romàniques · Veure més »

Louis de Jaucourt

Louis de Jaucourt (París, 16 de setembre de 1704 - Compiègne, 3 de febrer de 1779) va ser un metge, filòsof i escriptor francès.

Nou!!: Parisis і Louis de Jaucourt · Veure més »

Lutècia

Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.

Nou!!: Parisis і Lutècia · Veure més »

Mandubis

Els mandubis (llatí: Mandubii, grec Μανδούβιοι) van ser un poble gal.

Nou!!: Parisis і Mandubis · Veure més »

Nom propi

Els noms propis són paraules que es fan servir per identificar una cosa particular: persones, animals, llocs, edificis o altres objectes.

Nou!!: Parisis і Nom propi · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Parisis і Occità · Veure més »

Onomàstica

L'onomàstica és la part de la lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns.

Nou!!: Parisis і Onomàstica · Veure més »

Pagus

Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.

Nou!!: Parisis і Pagus · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Parisis і París · Veure més »

Paris de Troia

Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.

Nou!!: Parisis і Paris de Troia · Veure més »

Pilar dels Nautes

El Pilar dels Nautes és una columna monumental gal·loromana erigida en honor de l'emperador Tiberi pels nautes parisencs de Lutècia.

Nou!!: Parisis і Pilar dels Nautes · Veure més »

Príam

Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.

Nou!!: Parisis і Príam · Veure més »

Quariats

Els quariats (llatí: Quariates o Quadiates) foren un poble celta alpí esmentat a l'arc de Susa com un poble sota domini del rei Cotti.

Nou!!: Parisis і Quariats · Veure més »

Saint-Germain-des-Prés (París)

Saint-Germain-des-Prés és un barri de París al principi de la rue de Rennes i al voltant de l'església que duu el mateix nom, dintre del 6è arrondissement de París.

Nou!!: Parisis і Saint-Germain-des-Prés (París) · Veure més »

Sènons

Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) eren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Parisis і Sènons · Veure més »

Sena

El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.

Nou!!: Parisis і Sena · Veure més »

Sincretisme

El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.

Nou!!: Parisis і Sincretisme · Veure més »

Sufix -acum

Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.

Nou!!: Parisis і Sufix -acum · Veure més »

Tribu (antropologia)

Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.

Nou!!: Parisis і Tribu (antropologia) · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Nou!!: Parisis і Troia · Veure més »

Vercingetòrix

Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Nou!!: Parisis і Vercingetòrix · Veure més »

Villeparisis

Villeparisis és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Parisis і Villeparisis · Veure més »

Xavier Delamarre

Xavier Delamarre (França, 1954) és un lingüista, lexicògraf i diplomàtic francès.

Nou!!: Parisis і Xavier Delamarre · Veure més »

Yorkshire

Yorkshire és un comtat històric d'Anglaterra que forma, junt amb Cúmbria, Northumbria, Cheshire i Lancashire el conjunt que s'anomena popularment el Nord d'Anglaterra.

Nou!!: Parisis і Yorkshire · Veure més »

Redirigeix aquí:

Parisi, Parisi (Yorkshire), Parisii.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »