Taula de continguts
65 les relacions: Administració pública, Almirall, Angers, Antoni de Borbó, Basílica de Sant Pere, Bordeus, Bourges, Carles Amadeu de Savoia-Nemours, Carles de Lorena, Carles IX de França, Casa de Guisa, Caterina de Mèdici, Catolicisme, Claude Goudimel, Cort (noblesa), Dinastia Valois, Ducat d'Alba de Tormes, Elisabet I d'Anglaterra, Enciclopèdia Espasa, Enric IV de França, Espanya, Felip II de Castella, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, França, Francès, Gaspard de Coligny, Gregori XIII, Guerres de religió a França, Historiador, Hugonot, Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages, Lausana, Lió, Llista de governadors dels Països Baixos, Lluís I de Borbó, Margarida de Valois (reina de França), Matines, Meaux (Sena i Marne), Mons (Bèlgica), Museu del Louvre, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orleans, Palau de les Teuleries, Papa, París, Pau, Petrus Ramus, Pius V, Protestantisme, Roine, ... Ampliar l'índex (15 més) »
Administració pública
L'administració pública és l'organització burocràtica que serveix perquè els poders públics exerceixin les seues funcions.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Administració pública
Almirall
Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Almirall
Angers
Angers és un municipi francès, situat al departament de Maine i Loira i a la regió del País del Loira.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Angers
Antoni de Borbó
Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Antoni de Borbó
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Basílica de Sant Pere
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Bordeus
Bourges
Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Bourges
Carles Amadeu de Savoia-Nemours
Carles Amadeu de Savoia-Nemours (en francès Charles Amédée de Savoie) va néixer a París el 12 d'abril de 1624 i va morir a la mateixa capital francesa en un duel amb el seu cunyat Francesc de Vendôme, duc de Beaufort, el 30 de juliol de 1652.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Carles Amadeu de Savoia-Nemours
Carles de Lorena
* Carles de Lorena o Carles de Lotaríngia (Laon ~953 -Orléans, 993), duc de Baixa Lotaríngia.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Carles de Lorena
Carles IX de França
Carles IX de França (Saint-Germain-en-Laye 1550 - Vincennes 1574).
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Carles IX de França
Casa de Guisa
La Casa de Guisa va ser una família de la noblesa francès, que va arribar l'apogeu del seu poder en la segona meitat del, destacant per la seva participació en les Guerres de Religió.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Casa de Guisa
Caterina de Mèdici
Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Caterina de Mèdici
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Catolicisme
Claude Goudimel
Claude Goudimel (Besançon, 1514 a 1520 – Lió, 28 d'agost de 1572),Paul-André Gaillard, "Goudimel, Claude", The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Claude Goudimel
Cort (noblesa)
arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Cort (noblesa)
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Dinastia Valois
Ducat d'Alba de Tormes
El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Ducat d'Alba de Tormes
Elisabet I d'Anglaterra
Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Elisabet I d'Anglaterra
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Enciclopèdia Espasa
Enric IV de França
Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Enric IV de França
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Espanya
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Felip II de Castella
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і França
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Francès
Gaspard de Coligny
'''Gaspard de Coligny''' Gaspard II de Coligny o Gaspard de Chatillon (Châtillon-Coligny, 16 de febrer de 1519 - París, 24 d'agost de 1572) fou un noble francès, polític i militar que va liderar el partit dels hugonots protestants durant les Guerres de religió de França.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Gaspard de Coligny
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Gregori XIII
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Guerres de religió a França
Historiador
Un historiador és un professional o expert sobre l'estudi de la història, que recopila dades del passat, les estudia i les transmet.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Historiador
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Hugonot
Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages
Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages és una pel·lícula muda estatunidenca de David Wark Griffith, estrenada el 1916.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages
Lausana
Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Lausana
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Lió
Llista de governadors dels Països Baixos
Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Llista de governadors dels Països Baixos
Lluís I de Borbó
Lluís I de Borbó, anomenat "el Gran" o "el Coix" (le Boiteux) (c. 1280- 29 de gener de 1342), va ser un noble francès, fill del príncep Robert de França i, per tant, net de Lluís IX de França i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Lluís I de Borbó
Margarida de Valois (reina de França)
Margarida de Valois o la Reina Margot (Saint-Germain-en-Laye, 14 de maig de 1553 - París, 27 de març de 1615).
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Margarida de Valois (reina de França)
Matines
Matines és l'hora canònica més primerenca de l'albada i que serveix d'oració a l'Església Catòlica Romana i a l'Església Ortodoxa a la litúrgia de les hores.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Matines
Meaux (Sena i Marne)
Meaux és un municipi francès al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Meaux (Sena i Marne)
Mons (Bèlgica)
Mons (en picard Mont, en neerlandès Bergen) és una ciutat de Bèlgica situada a Valònia, capital de la província d'Hainaut, al marge del riu Haine.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Mons (Bèlgica)
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Museu del Louvre
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Orde dels Frares Menors Caputxins
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Orleans
Palau de les Teuleries
El Palau de les Teuleries (en francès, palais des Tuileries) va ser un palau situat a París, a França, l'un dels més importants de la monarquia francesa.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Palau de les Teuleries
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Papa
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і París
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Pau
Petrus Ramus
Petrus Ramus o Pierre de la Ramée va ser un filòsof i matemàtic francès, del, assassinat en la massacre de Sant Bartomeu.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Petrus Ramus
Pius V
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Pius V
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Protestantisme
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Roine
Saumur
Saumur és un municipi francès, situat al departament de Maine i Loira i a la regió del País del Loira.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Saumur
Te Deum
Te Deum de Marc-Antoine Charpentier Preludi del Te Deum de Charpentier Te Deum en cant gregorià Te Deum (en llatí: A tu, Déu, primeres paraules del càntic) és un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і Te Deum
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 11 de setembre
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 1570
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 1572
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 18 d'agost
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 22 d'agost
23 d'agost
El 23 d'agost és el dos-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 23 d'agost
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 24 d'agost
25 d'agost
El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 25 d'agost
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 26 d'agost
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 28 d'agost
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 29 d'agost
31 d'agost
El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 31 d'agost
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Massacre del dia de Sant Bartomeu і 8 d'agost
També conegut com Massacre de Sant Bartomeu, Matança de Sant Bartomeu, Nit de Sant Bartomeu.