Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Piemont

Índex Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

126 les relacions: Adelaida de Susa, Alemany, Alessandria, Alps occidentals, Arquitectura longobarda, Asti (municipi italià), Àustria, Burgundis, Cantó de Ticino, Capital, Carles Manuel IV de Sardenya, Celtes, Cerví (muntanya), Ciutat metropolitana de Torí, Comú, Comtat de Savoia, Congrés de Viena, Dinastia Savoia, Ducat, Ducat de Savoia, Egipte, Emília-Romanya, Espanya, FIAT, Florència, França, Francès, Francoprovençal, Francs, Gots, Gran Paradiso, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de Successió Espanyola, Imperi Bizantí, Imperi Carolingi, Imperi Romà d'Occident, Indústria alimentària, Indústria química, Indústria tèxtil, Italià, Ivrea, Lígurs, Ligúria, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llombardia, Longobards, Magiar, Manuel Filibert de Savoia, Marquesat de Montferrat, Mont Rosa, ..., Napoleó Bonaparte, Novara, Occità, Odó I de Savoia, Pas del Simplon, Piemontès, Plana Padana, Prajalats, Primera República Francesa, Producte interior brut, Província d'Alessandria, Província d'Asti, Província de Biella, Província de Cuneo, Província de Novara, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Províncies d'Itàlia, Provença – Alps – Costa Blava, Regions d'Itàlia, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne d'Itàlia (Edat Mitjana), Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Regne de Sicília, Rei d'Itàlia, Renda per capita, República de Gènova, República Romana, Restauració (absolutisme), Riu Po, Roine-Alps, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Saluzzo, Sarraí, Segle IX, Segle V, Segle VI, Segle X, Segle XIV, Suïssa, Torí, Tractat d'Utrecht, Tractat de París (1814), Turisme, Unificació italiana, Valais, Vall d'Aosta, Vall de Susa, Valls arpitanes del Piemont, Valls Occitanes, Víctor Amadeu II de Savoia, Víctor Manuel II, Vercelli, Walser, 10 de desembre, 10 de juliol, 1046, 11 de setembre, 1559, 1563, 1631, 1706, 1713, 1798, 1799, 1802, 1814, 1815, 1861, 1865, 20 de juny, 220 aC, 30 de maig, 4 de gener, 773. Ampliar l'índex (76 més) »

Adelaida de Susa

Moneda del segle XI amb l'efígie d'Adelaida de Susa Adelaida de Susa o Adelaida de Torí (Torí, 1015–Canischio, 1091) fou marquesa de Torí entre 1034 i 1091 i, posteriorment, comtessa consort de Savoia.

Nou!!: Piemont і Adelaida de Susa · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Piemont і Alemany · Veure més »

Alessandria

* Alessandria (municipi del Piemont), municipi a la regió del Piemont i a la província d'Alessandria (Itàlia).

Nou!!: Piemont і Alessandria · Veure més »

Alps occidentals

Els Alps occidentals és una serralada, una porció del sistema muntanyós dels Alps, que com a conseqüència de les diverses classificacions del sistema alpí, ha tingut significats diversos.

Nou!!: Piemont і Alps occidentals · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards –també anomenats llombards– (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles X-XI.

Nou!!: Piemont і Arquitectura longobarda · Veure més »

Asti (municipi italià)

Asti és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la província d'Asti.

Nou!!: Piemont і Asti (municipi italià) · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Piemont і Àustria · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble germànic oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Piemont і Burgundis · Veure més »

Cantó de Ticino

La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Piemont і Cantó de Ticino · Veure més »

Capital

Estats en què la capital no és la ciutat més gran En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Piemont і Capital · Veure més »

Carles Manuel IV de Sardenya

Carles Manuel IV de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont 1751 - Roma, Estats Pontificis 1819) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya des de 1796 fins a 1802.

Nou!!: Piemont і Carles Manuel IV de Sardenya · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Piemont і Celtes · Veure més »

Cerví (muntanya)

El Cervíhttp://esadir.cat/toponims/altrestoponims/cervin/view?searchterm.

Nou!!: Piemont і Cerví (muntanya) · Veure més »

Ciutat metropolitana de Torí

La Ciutat metropolitana de Torí (en italià Città metropolitana di Torino, en piemontès Sità metropolitan-a 'd Turin, en arpità Cité metropolitêne de Turin, en occità Ciutat Metropolitana de Turin) és una ciutat metropolitana de la regió del Piemont dins Itàlia.

Nou!!: Piemont і Ciutat metropolitana de Torí · Veure més »

Comú

Un comú (o, a la Catalunya del Nord, i per influència francesa, una comuna encara que el terme s'usava antigament) és una divisió administrativa menor que correspon a una zona urbana o rural, o mixta.

Nou!!: Piemont і Comú · Veure més »

Comtat de Savoia

El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.

Nou!!: Piemont і Comtat de Savoia · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Piemont і Congrés de Viena · Veure més »

Dinastia Savoia

Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.

Nou!!: Piemont і Dinastia Savoia · Veure més »

Ducat

Un ducat és un territori, feu, o domini governat per un duc o duquessa.

Nou!!: Piemont і Ducat · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Piemont і Ducat de Savoia · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Piemont і Egipte · Veure més »

Emília-Romanya

L'Emília-Romanya és una regió d'Itàlia formada per la fusió de les antigues regions de l'Emília i la Romanya.

Nou!!: Piemont і Emília-Romanya · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Piemont і Espanya · Veure més »

FIAT

FIAT (acrònim italià de Fabbrica Italiana Automobili Torino) es va fundar el 1899 com a empresa fabricant d'automòbils per Giovanni Agnelli i altres socis.

Nou!!: Piemont і FIAT · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Piemont і Florència · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Piemont і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Piemont і Francès · Veure més »

Francoprovençal

Mapa de la distribució de l'arpità, amb topònims en arpità Larpità, conegut històricament per la romanística com a francoprovençal, és una llengua romànica de la branca gal·loromànica, amb el domini lingüístic dividit administrativament entre França, Suïssa i Itàlia, i mancada d'oficialitat arreu.

Nou!!: Piemont і Francoprovençal · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Piemont і Francs · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mitja Europa amenaçant el poder de l'imperi Romà.

Nou!!: Piemont і Gots · Veure més »

Gran Paradiso

El Gran Paradiso (Grand Paradis) és una muntanya de 4.061 m del massís homònim dins els Alps de Graies, administrativament situat a les regions de la Vall d'Aosta i el Piemont (Itàlia).

Nou!!: Piemont і Gran Paradiso · Veure més »

Guerra de la Quàdruple Aliança

La Guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.

Nou!!: Piemont і Guerra de la Quàdruple Aliança · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Piemont і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Piemont і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Piemont і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Piemont і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Indústria alimentària

L'elaboració de l'oli d'oliva, gravat de J. Amman del segle XVI. La indústria alimentària o indústria agroalimentària és la part de la indústria encarregada de l'elaboració, transformació, preparació, conservació i envasat dels aliments de consum humà i animal.

Nou!!: Piemont і Indústria alimentària · Veure més »

Indústria química

Refineria de petroli a Louisiana - un exemple d'índústria química La indústria química comprèn les empreses que produeixen industrialment productes químics.

Nou!!: Piemont і Indústria química · Veure més »

Indústria tèxtil

La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.

Nou!!: Piemont і Indústria tèxtil · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Piemont і Italià · Veure més »

Ivrea

Ivrea (piemontès Ivrèja) és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, a la ciutat metropolitana de Torí.

Nou!!: Piemont і Ivrea · Veure més »

Lígurs

Els lígurs eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.

Nou!!: Piemont і Lígurs · Veure més »

Ligúria

La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Piemont і Ligúria · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Piemont і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Llombardia

Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Piemont і Llombardia · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Piemont і Longobards · Veure més »

Magiar

Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al segle IX el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.

Nou!!: Piemont і Magiar · Veure més »

Manuel Filibert de Savoia

Manuel Filibert de Savoia, anomenat el Cap de Ferro (Chambéry, Savoia, 8 de juliol de 1528 - Torí, 30 d'agost de 1580) fou el duc de Savoia entre 1553 i 1580.

Nou!!: Piemont і Manuel Filibert de Savoia · Veure més »

Marquesat de Montferrat

Localització del Marquesat de Montferrat. El Marquesat de Montferrat (en vermell) a la fi del segle XV. El Marquesat de Montferrat va ser un estat del nord-oest d'Itàlia.

Nou!!: Piemont і Marquesat de Montferrat · Veure més »

Mont Rosa

El mont Rosa (en italià: Monte Rosa, en francès: Mont Rose) és un massís dintre dels Alps situat entre les regions italianes del Piemont i la Vall d'Aosta i el cantó suís de Valais.

Nou!!: Piemont і Mont Rosa · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Piemont і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Novara

Novara (Noara en llombard, pronunciat nuˈaɾa) és un municipi italià, a la regió del Piemont i a la província de Novara.

Nou!!: Piemont і Novara · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Piemont і Occità · Veure més »

Odó I de Savoia

Odó I de Savoia (v 1020 - 1060) fou comte de Mauriena, Belley i Chablais, antecedent del que fou després el comtat de Savoia, càrrec que va ocupar entre els anys 1051 i 1060.

Nou!!: Piemont і Odó I de Savoia · Veure més »

Pas del Simplon

El Pas del Simplon és un port dels Alps al cantó del Valais, que arriba als 2.008 msnm.

Nou!!: Piemont і Pas del Simplon · Veure més »

Piemontès

Piedmontese linguistic map El piemontès (piemontèis en piemontès, piemontese en italià) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).

Nou!!: Piemont і Piemontès · Veure més »

Plana Padana

La Plana Padana (en italià: Pianura Padana i també Val Padana), és una regió geogràfica del nord de l'Europa mediterrània que s'estén per la Itàlia septentrional i està compresa principalment en la conca del riu Po.

Nou!!: Piemont і Plana Padana · Veure més »

Prajalats

Prajalats (italià Pragelato) és un municipi italià, situat a la ciutat metropolitana de Torí, a la regió del Piemont.

Nou!!: Piemont і Prajalats · Veure més »

Primera República Francesa

La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Nou!!: Piemont і Primera República Francesa · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: Piemont і Producte interior brut · Veure més »

Província d'Alessandria

La Província d'Alessandria és una província que forma part de la regió del Piemont dins Itàlia.

Nou!!: Piemont і Província d'Alessandria · Veure més »

Província d'Asti

La Província d'Asti és una província que forma part de la regió de Piemont dins Itàlia.

Nou!!: Piemont і Província d'Asti · Veure més »

Província de Biella

La Provincia de Biella és una província que forma part de la regió del Piemont dins Itàlia.

Nou!!: Piemont і Província de Biella · Veure més »

Província de Cuneo

La província de Cuneo (piemontès Provincia ëd Coni, occità Província de Coni) forma part de la regió italiana del Piemont.

Nou!!: Piemont і Província de Cuneo · Veure més »

Província de Novara

La Provincia de Novara és una província que forma part de la regió del Piemont dins d'Itàlia.

Nou!!: Piemont і Província de Novara · Veure més »

Província de Verbano-Cusio-Ossola

La Província de Verbano-Cussio-Ossola (piemontès Provincia dël Verban-Cusio-Òssola) és una província que forma part de la regió del Piemont dins Itàlia.

Nou!!: Piemont і Província de Verbano-Cusio-Ossola · Veure més »

Províncies d'Itàlia

A Itàlia, la província és una divisió administrativa de nivell intermedi entre el municipi (comune) i la regió (regione).

Nou!!: Piemont і Províncies d'Itàlia · Veure més »

Provença – Alps – Costa Blava

Provença – Alps – Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur o PACA) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.

Nou!!: Piemont і Provença – Alps – Costa Blava · Veure més »

Regions d'Itàlia

Administrativament, Itàlia està dividida en 20 regions.

Nou!!: Piemont і Regions d'Itàlia · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Piemont і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Piemont і Regne d'Itàlia (Edat Mitjana) · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Piemont і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Piemont і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Piemont і Regne de Sicília · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot (segle VI) i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Piemont і Rei d'Itàlia · Veure més »

Renda per capita

FMI (abril de 2008) La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants.

Nou!!: Piemont і Renda per capita · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el segle XI i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Piemont і República de Gènova · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Piemont і República Romana · Veure més »

Restauració (absolutisme)

La Restauració és el sistema polític que apareix a Europa a l'inici del segle XIX quan, després de la derrota de Napoleó, l'any 1814, les potències europees es reuneixen en el Congrés de Viena i decideixen restaurar l'absolutisme com a sistema polític.

Nou!!: Piemont і Restauració (absolutisme) · Veure més »

Riu Po

El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el més important riu italià, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.

Nou!!: Piemont і Riu Po · Veure més »

Roine-Alps

El Roine-Alps (Rhône-Alpes en francès; Rôno-Arpes en francoprovençal; Ròse-Aups / Ròse-Alps en occità) és una antiga regió de la França europea.

Nou!!: Piemont і Roine-Alps · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Piemont і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Piemont і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saluzzo

Saluzzo (oficialment i en italià) o Saluça en català (Salusse en piemontès) és un municipi de la província de Cuneo, a la regió del Piemont, Itàlia.

Nou!!: Piemont і Saluzzo · Veure més »

Sarraí

Els saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Piemont і Sarraí · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Piemont і Segle IX · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Piemont і Segle V · Veure més »

Segle VI

El segle VI és un període de la primera edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 501 i el 600.

Nou!!: Piemont і Segle VI · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Piemont і Segle X · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Piemont і Segle XIV · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Piemont і Suïssa · Veure més »

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Nou!!: Piemont і Torí · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Piemont і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de París (1814)

El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.

Nou!!: Piemont і Tractat de París (1814) · Veure més »

Turisme

200x200px Turisme és un recorregut o travessia, generalment a peu, que té un o més fins, que poden ser: científics, culturals, esportius, educatius, militars, recreatius o turístics amb fins recreatius i esportius a zones naturals o rurals.

Nou!!: Piemont і Turisme · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Piemont і Unificació italiana · Veure més »

Valais

El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.

Nou!!: Piemont і Valais · Veure més »

Vall d'Aosta

La plana padana, a l'ENE la vall d'Aosta (en blau) La vall d'Aosta (en arpità: Vâl d'Aoûta, en italià: Valle d'Aosta, en francès: Vallée d'Aoste) és una regió muntanyenca del nord-oest d'Itàlia.

Nou!!: Piemont і Vall d'Aosta · Veure més »

Vall de Susa

Vall de Susa des de Sacra di San Michele Mapa de la Vall de Susa Panorama de la baixa Vall de Susa La Vall de Susa (italià Val di Susa, arpità Vâl Susa, occità Val Susa) és una vall italiana situada a la Ciutat metropolitana de Torí, a l'oest del Piemont.

Nou!!: Piemont і Vall de Susa · Veure més »

Valls arpitanes del Piemont

Territori arpità Les Valls arpitanes del Piemont (francoprovençal Valâdes arpitanes) són unes valls situades al nord-oest del Piemont dins la província de Torí, ocupant un territori de 1.589,06 km² i 65.995 habitants.

Nou!!: Piemont і Valls arpitanes del Piemont · Veure més »

Valls Occitanes

alt.

Nou!!: Piemont і Valls Occitanes · Veure més »

Víctor Amadeu II de Savoia

Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).

Nou!!: Piemont і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »

Víctor Manuel II

Víctor Manuel II d'Itàlia i de Sardenya (Torí, Regne de Sardenya-Piemont, 14 de març de 1820 - Roma, Itàlia, 9 de gener de 1878) fou el duc de Savoia i rei de Sardenya entre 1849 i 1860.

Nou!!: Piemont і Víctor Manuel II · Veure més »

Vercelli

Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.

Nou!!: Piemont і Vercelli · Veure més »

Walser

Walser (de l'alemany Walliser, vallesà, habitant del cantó de Valais (alemany Wallis) és el membre d'una població d'origen alamànic que va emigrar en el segle VIII de l'actual cantó de Berna al cantó de Valais, i d'ací en el segle XIII es va estendre en algunes valls veïnes que avui són part d'Itàlia, Liechtenstein i Àustria. Són dispersos dins l'arc alpí i potser són 17.000 individus, d'ells 10.000 a Suïssa, 3.500 a Itàlia i 3.500 a Àustria.

Nou!!: Piemont і Walser · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Piemont і 10 de desembre · Veure més »

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Piemont і 10 de juliol · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Piemont і 1046 · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Piemont і 11 de setembre · Veure més »

1559

;Països Catalans.

Nou!!: Piemont і 1559 · Veure més »

1563

Sense descripció.

Nou!!: Piemont і 1563 · Veure més »

1631

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Piemont і 1631 · Veure més »

1706

;Països catalans.

Nou!!: Piemont і 1706 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Piemont і 1713 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Piemont і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Piemont і 1799 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Piemont і 1802 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Piemont і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Piemont і 1815 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Piemont і 1861 · Veure més »

1865

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Piemont і 1865 · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Piemont і 20 de juny · Veure més »

220 aC

Sense descripció.

Nou!!: Piemont і 220 aC · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Piemont і 30 de maig · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Piemont і 4 de gener · Veure més »

773

Sense descripció.

Nou!!: Piemont і 773 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Piamont, Piemonte, Piemontesa.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »