Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic (1 d'agost, 10 aC–13 d'octubre, 54), inicialment conegut com a Tiberi Claudi Drus Neró Germànic, fou el quart emperador romà; el seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54.

141 les relacions: Adrià, Agripina II, Alexandria, Alfabet llatí, Anglaterra, Anio Novus, Annals (Tàcit), Anni Vinicià, Antònia Menor, Antiga Grècia, Apocolocyntosis divi Claudii, Appi Claudi Cec, Aqüeducte, Aqua Virgo, Asclepi, Asini Gal, Astrologia, Atenodor Cananita, August, Aule Plauci, Òstia, BBC, Britània, Calígula, Camulodunum, Caratac, Cartago, Cavaller romà, Cèsar, Censor romà, Charles Laughton, Ciceró, Claudi Tiberi Germànic Britànic, Clàudia Livil·la, Conquesta romana de Britània, Cursus honorum, Dalmàcia, Derek Jacobi, Dinastia Júlio-Clàudia, Disfèmia, Drus el Vell, Egipte, Emperador romà, Etrusc, Flavi Josep, Gai Asini Pol·lió, Gai Cassi Quèrees, Gai Juli Cal·list, Gai Sili (amant de Messal·lina), Gàl·lia, ..., Gens Clàudia, Germània (regió), Germànic Cèsar, Harúspex, Herodes I Agripa, Illa de Rodes, Imperator, Imperi Romà, Itàlia, Itàlia romana, Jo, Claudi, Jocs Seculars, Josef von Sternberg, Judea, Juli Cèsar, Julia et Papia Poppaea, Lícia, Lívia Drusil·la, Lòl·lia Paulina, Lió, Licini Cras Escribonià, Lletres clàudies, Llibert, Luci Eli Sejà, Luci Juni Brut, Luci Vitel·li (cònsol any 34), Lugdunum, Macedònia (província romana), Marc Antoni, Marc Ulpi Trajà, Mausoleu d'August, Merle Oberon, Misteris d'Eleusis, Narcís (llibert), Nòrica, Neró, Octàvia (esposa de Neró), Octàvia Menor, Palau de Versalles, Pamfília, Pater familias, Pòstum Agripa, Plàucia Urgulanil·la, Plini el Vell, Polibi (llibert), Porta Maggiore, Província romana de Mauritània, Publi Licini Cras Dives Decoctor, Regió de Tràcia, República Romana, Rin, Riu Tíber, Robert Graves, Roma, Sèneca, Segle XIX, Segle XX, Senat romà, Suetoni, Tàcit, Teix, Tiberi, Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi), Titus Livi, Trento, Triumvir, Urgulània, Valèria Messalina, Valeri Asiàtic, Vespasià, 1 d'agost, 13 d'octubre, 14, 1867, 1937, 1965, 1976, 21 de gener, 24 de gener, 28, 38, 39, 41, 43, 46, 47, 48, 50, 52, 54, 7. Ampliar l'índex (91 més) »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Claudi і Adrià · Veure més »

Agripina II

Agripina II o Agripina Menor, fou la filla d'Agripina I i de Germànic.

Nou!!: Claudi і Agripina II · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Claudi і Alexandria · Veure més »

Alfabet llatí

Distribució mundial de l'alfabet llatí:* En verd fosc, les àrees on és l'única forma d'escriptura. * En verd clar, els països on coexisteix amb altres formes d'escriptura. Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Claudi і Alfabet llatí · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Claudi і Anglaterra · Veure més »

Anio Novus

Restes dels aqüeductes '' Aqua Claudia '' i '' Acqua Anio Novus '', integrats en la Muralla Aureliana com una porta l'any 271. Anio Novus fou un dels aqüeductes de Roma.

Nou!!: Claudi і Anio Novus · Veure més »

Annals (Tàcit)

''Codex Mediceus'' 68 II fol. 38 (''Annales,'' XV 44) Els Annals (en llatí: Annales) és el llibre d'història de Publi Corneli Tàcit que descriu els regnes dels quatre emperadors romans que succeïren a Cèsar August.

Nou!!: Claudi і Annals (Tàcit) · Veure més »

Anni Vinicià

Anni Vinicià (Annius Vinicianus) fou un senador romà.

Nou!!: Claudi і Anni Vinicià · Veure més »

Antònia Menor

Antònia Menor o Antònia la jove fou la filla petita de Marc Antoni i Octàvia.

Nou!!: Claudi і Antònia Menor · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Claudi і Antiga Grècia · Veure més »

Apocolocyntosis divi Claudii

LApocolocyntosis divi Claudii («La transformació en carabassa del diví Claudi») és una obra satírica escrita per Luci Anneu Sèneca (4 aC - 65) a manera d'invectiva contra el difunt emperador Claudi, que l'havia condemnat a un exili a l'illa de Còrsega.

Nou!!: Claudi і Apocolocyntosis divi Claudii · Veure més »

Appi Claudi Cec

Placa commemorativa a Appi Claudi Cec (Museu de la civilització romana). Personatge considerat significatiu pel que fa al seu esforç per fer que la cultura romana adoptès les formes més destacades de la civilització grega.G. Clemente, p.43 Appi Claudi Cec (Appius Claudius C. F. APP. N. Caecus) fou fill del dictador romà ''Caius Claudius APP. F. APP. N. Crassus''.

Nou!!: Claudi і Appi Claudi Cec · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: Claudi і Aqüeducte · Veure més »

Aqua Virgo

L'Aqua Virgo (nom llatí, literalment 'aigua verge') va ser un dels onze aqüeductes que proveïen d'aigua l'antiga ciutat de Roma.

Nou!!: Claudi і Aqua Virgo · Veure més »

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en grec Ασκληπιός.

Nou!!: Claudi і Asclepi · Veure més »

Asini Gal

Asini Gal (Asinius Gallus) fou fill de Gai Asini Gal Soloní i nét de l'historiador Gai Asini Pol·lió.

Nou!!: Claudi і Asini Gal · Veure més »

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Nou!!: Claudi і Astrologia · Veure més »

Atenodor Cananita

Atenodor Cananita (Athenodorus Cananites) fou un filòsof estoic conegut per cananita per haver nascut el seu pare a Cana a Cilícia, perquè ell mateix era nascut a Tars i fou conegut també com a Atenodor de Tars.

Nou!!: Claudi і Atenodor Cananita · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Claudi і August · Veure més »

Aule Plauci

Aule Plauci (Aulus Plautius) fou un militar romà.

Nou!!: Claudi і Aule Plauci · Veure més »

Òstia

Teatre d'Òstia Òstia (llatí Ostia) fou una ciutat del Latium a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma.

Nou!!: Claudi і Òstia · Veure més »

BBC

Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.

Nou!!: Claudi і BBC · Veure més »

Britània

La Britània romana cap al 410 Britània fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Claudi і Britània · Veure més »

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (Antium, actual Anzio, 31 d'agost de 12 dC - Roma, 22 o 24 de gener de 41 dC), més conegut com a Calígula, fou el tercer emperador romà i el tercer membre de la dinastia julio-clàudia, que governà des de l'any 37 fins al 41 dC.

Nou!!: Claudi і Calígula · Veure més »

Camulodunum

Camulodunum és el nom que tingué durant l'època celta i romana l'actual ciutat de Colchester, a Essex, Anglaterra.

Nou!!: Claudi і Camulodunum · Veure més »

Caratac

Caratac (llatí Caratacus, britònic *Caratācos, gal·lès mitjà Caratawc; gal·lès Caradog; bretó Karadeg; grec Καράτακος; variants llatina Caractacus i grega Καρτάκης) fou un rei britó de la tribu dels catuvel·launs (tot i que també va liderar els silurs) que es va imposar com a cap suprem d'una coalició de caps britons que es va formar l'any 42.

Nou!!: Claudi і Caratac · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Claudi і Cartago · Veure més »

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Nou!!: Claudi і Cavaller romà · Veure més »

Cèsar

Cèsar fou el sobrenom donat a un ancestre de Juli Cèsar i volia dir "cabell llarg".

Nou!!: Claudi і Cèsar · Veure més »

Censor romà

El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).

Nou!!: Claudi і Censor romà · Veure més »

Charles Laughton

Charles Laughton (Scarborough, Yorkshire, 1 de juliol de 1899 - Los Angeles, Califòrnia, 15 de desembre de 1962) va ser un actor i director de cinema i teatre nascut a Anglaterra.

Nou!!: Claudi і Charles Laughton · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Claudi і Ciceró · Veure més »

Claudi Tiberi Germànic Britànic

Britànic (Britannicus) fou fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messal·lina.

Nou!!: Claudi і Claudi Tiberi Germànic Britànic · Veure més »

Clàudia Livil·la

Clàudia Lívia Júlia (llatí clàssic), coneguda pel diminutiu familiar de Livil·la (13 aC – 31), fou l'única filla de Drus Major i d'Antònia Menor.

Nou!!: Claudi і Clàudia Livil·la · Veure més »

Conquesta romana de Britània

La conquesta romana de Britània inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britània fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.

Nou!!: Claudi і Conquesta romana de Britània · Veure més »

Cursus honorum

Cursus honorum (en llatí, "successió de magistrats"), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Nou!!: Claudi і Cursus honorum · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Claudi і Dalmàcia · Veure més »

Derek Jacobi

Sir Derek George Jacobi CBE (Leytonstone, Londres, 22 d'octubre de 1938-) és un actor i director de cinema anglès.

Nou!!: Claudi і Derek Jacobi · Veure més »

Dinastia Júlio-Clàudia

La dinastia Júlio-Clàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: Claudi і Dinastia Júlio-Clàudia · Veure més »

Disfèmia

La disfèmia o quequesa o tartamudesa és un trastorn de la fluïdesa de la parla, que es caracteritza per una expressió verbal interrompuda en el ritme, d'una manera més o menys brusca.

Nou!!: Claudi і Disfèmia · Veure més »

Drus el Vell

Neró Claudi Drus conegut normalment com a Drus el Vell o Drus Major (després de la seva mort va rebre el cognom de Germànic) fou el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la (la futura dona d'August) i Tiberi Claudi Neró.

Nou!!: Claudi і Drus el Vell · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Claudi і Egipte · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà era la màxima autoritat de l'imperi Romà, dotat de limperium (govern).

Nou!!: Claudi і Emperador romà · Veure més »

Etrusc

Àrea lingüística aproximada de la llengua etrusca al segle VI aC. L'etrusc és una llengua morta parlada a l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Claudi і Etrusc · Veure més »

Flavi Josep

Josep, Josefus o Josep ben Maties (c. 37 - Roma, c. 100) (en hebreu יוסף בן מתתיהו / Iosef bar Mattitiahu o Iossef ben Mattitiahu, "Josep, fill de Maties"; en grec antic Ιώσηφος / Iốsêfos), després conegut com a Tit Flavi Josep (en llatí Titus Flavius Josephus) o, simplement, Flavi Josep, fou un historiador jueu que deixà constància (en llengua grega), de les relacions entre l'Imperi romà i el poble i la cultura jueves durant el segle I dC, i que redactà obres apologètiques sobre el judaisme primigeni.

Nou!!: Claudi і Flavi Josep · Veure més »

Gai Asini Pol·lió

Gai Asini Pol·lió (Caius Asinius Pollio) fou un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August.

Nou!!: Claudi і Gai Asini Pol·lió · Veure més »

Gai Cassi Quèrees

Gai Casi Quèrees fou l'assassí de l'emperador Calígula.

Nou!!: Claudi і Gai Cassi Quèrees · Veure més »

Gai Juli Cal·list

Gai Juli Cal·list (Caius Julius Callistus) fou un llibert de Calígula, que va gaudir de força influència sobre l'emperador, però que quan es va veure amenaçat per la bogeria de Calígula va prendre part a la conspiració que el va assassinar.

Nou!!: Claudi і Gai Juli Cal·list · Veure més »

Gai Sili (amant de Messal·lina)

Gai Sili (Caius Silius) fou el fill de Gai Sili (cònsol) i el darrer amant de Messal·lina, la dona de l'emperador Claudi.

Nou!!: Claudi і Gai Sili (amant de Messal·lina) · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Claudi і Gàl·lia · Veure més »

Gens Clàudia

Gens Clàudia fou una família patrícia i plebea romana.

Nou!!: Claudi і Gens Clàudia · Veure més »

Germània (regió)

Mapa de la Germània (dues províncies romanes i la zona anomenada Magna Germània independent administrativament de l'Imperi Romà (segle II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: Claudi і Germània (regió) · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Cèsar (Germanicus Caesar) fou el fill gran de Drus el vell o Drus Major (Neró Claudi Drus).

Nou!!: Claudi і Germànic Cèsar · Veure més »

Harúspex

''fetge de Piacenza'' Harúspex o arúspex (Aruspices o Haruspices) és el nom dels endevins que interpretaven la voluntat dels déus.

Nou!!: Claudi і Harúspex · Veure més »

Herodes I Agripa

Monedes amb l'efígie d'Herodes I Agripa. Herodes I Agripa (Herodes Agrippa), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i nét d'Herodes el gran, nascut vers l'any 10 aC.

Nou!!: Claudi і Herodes I Agripa · Veure més »

Illa de Rodes

Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.

Nou!!: Claudi і Illa de Rodes · Veure més »

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Nou!!: Claudi і Imperator · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Claudi і Imperi Romà · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Claudi і Itàlia · Veure més »

Itàlia romana

Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.

Nou!!: Claudi і Itàlia romana · Veure més »

Jo, Claudi

Jo, Claudi (en anglès: I, Claudius) és una adaptació de la BBC de les novel·les de Robert Graves I, Claudius i Claudius the God.

Nou!!: Claudi і Jo, Claudi · Veure més »

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Nou!!: Claudi і Jocs Seculars · Veure més »

Josef von Sternberg

Josef von Sternberg (nascut com Jonas Sternberg el 29 de maig de 1894 a Viena i mort el 22 de desembre de 1969 a Los Angeles), va ser un director de cinema estatunidenc d'origen austríac.

Nou!!: Claudi і Josef von Sternberg · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en els actuals Israel (al sud) i Palestina (la franja de Gaza).

Nou!!: Claudi і Judea · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Claudi і Juli Cèsar · Veure més »

Julia et Papia Poppaea

Julia et Papia Poppaea fou una llei romana probablement establerta per August el 19 aC amb el nom de Lex Julia de maritandis ordinibus, que regulava els matrimonis; sembla que no fou operativa fins al 13 aC o potser més tard.

Nou!!: Claudi і Julia et Papia Poppaea · Veure més »

Lícia

Tombes de Dalyan. Lícia (Lycia, Λυκία) fou una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor entre Cària i Pamfília.

Nou!!: Claudi і Lícia · Veure més »

Lívia Drusil·la

Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (Livia Drusilla), coneguda generalment com a Lívia, fou emperadriu romana, esposa d'August.

Nou!!: Claudi і Lívia Drusil·la · Veure més »

Lòl·lia Paulina

Lòl·lia Paulina (Lollia Paulina) fou la néta de Marc Lol·li i hereva de la seva gran fortuna producte de l'espoli a les províncies.

Nou!!: Claudi і Lòl·lia Paulina · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine), en francès: Lyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Claudi і Lió · Veure més »

Licini Cras Escribonià

Licini Cras Escribonià (Licinius Crassus Scribonianus) fou un notable romà fill de Marc Licini Cras i d'Escribònia la néta de Sext Pompeu.

Nou!!: Claudi і Licini Cras Escribonià · Veure més »

Lletres clàudies

Les lletres clàudies en Times New Roman. Les lletres clàudies són tres grafies que va intentar introduir l'emperador Claudi a l'alfabet llatí sense gaire èxit.

Nou!!: Claudi і Lletres clàudies · Veure més »

Llibert

Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.

Nou!!: Claudi і Llibert · Veure més »

Luci Eli Sejà

Luci Eli Sejà (Lucius Aelius Sejanus) fou un militar romà, prefecte del pretori, instrument de la tirania de Tiberi.

Nou!!: Claudi і Luci Eli Sejà · Veure més »

Luci Juni Brut

Luci Juni Brut (en llatí: Lucius Junius Brutus) fou cònsol romà el 509 aC segons els Fastii, després de l'expulsió dels tarquins.

Nou!!: Claudi і Luci Juni Brut · Veure més »

Luci Vitel·li (cònsol any 34)

Luci Vitel·li del ''Promptuarii Iconum Insigniorum'' de Guillaume Rouillé. Luci Vitel·li (Lucius Vitellius) fou un magistrat romà, pare d'Aule Vitel·li (emperador) i Luci Vitel·li (cònsol any 48).

Nou!!: Claudi і Luci Vitel·li (cònsol any 34) · Veure més »

Lugdunum

Lugdunum (grec Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).

Nou!!: Claudi і Lugdunum · Veure més »

Macedònia (província romana)

La província romana de Macedònia es va crear a partir de l'antic Regne de Macedònia.

Nou!!: Claudi і Macedònia (província romana) · Veure més »

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Nou!!: Claudi і Marc Antoni · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Claudi і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Mausoleu d'August

Mausoleu d'August. Localització del Mausoleu d'August a l'Antiga Roma. El mausoleu d'August és un imponent monument funerari del segle I aC, de planta circular, situat a Roma.

Nou!!: Claudi і Mausoleu d'August · Veure més »

Merle Oberon

Merle Oberon (Bombai, Índia Britànica, 19 de febrer de 1911 - Malibú, Califòrnia, Estats Units, 23 de novembre de 1979), de nom Estelle Merle O'Brien Thompson, va ser una actriu de cinema britànica.

Nou!!: Claudi і Merle Oberon · Veure més »

Misteris d'Eleusis

Placa d'argila anomenada ''Tauleta de Ninnion'', que es va trobar a l'antic santuari d'Eleusis i està datada del 370 dC. Representa l'arribada de la processó del ritu mistèric d'Eleusis Els misteris d'Eleusis eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.

Nou!!: Claudi і Misteris d'Eleusis · Veure més »

Narcís (llibert)

Narcís (Narcissus) fou un llibert de l'emperador Claudi, sobre el qual va exercir notable influència.

Nou!!: Claudi і Narcís (llibert) · Veure més »

Nòrica

La província Nòrica o del Nòric (Noricum) fou una província romana creada l'any 16 aC, i el regne fou conquerit totalment el 15 aC.

Nou!!: Claudi і Nòrica · Veure més »

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic o Neró Claudi Drus Germànic, Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus (Antium, 15 de desembre de 37 – Roma, 9 de juny de 68), nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus, fou el darrer emperador romà de la dinastia julio-clàudia (13 d'octubre de 54 – 9 de juny de 68).

Nou!!: Claudi і Neró · Veure més »

Octàvia (esposa de Neró)

Clàudia Octàvia o simplement Octàvia (en llatí Claudia Octavia) (Roma, març, 40 - Pandatària, 8 de juny, 62) fou una emperadriu romana, com a consort de l'emperador Neró, del qual fou la primera esposa.

Nou!!: Claudi і Octàvia (esposa de Neró) · Veure més »

Octàvia Menor

Octàvia, esposa de Gai Claudi Marcel Major i Marc Antoni Octàvia (Octavia) fou la filla petita de Gai Octavi de la seva segona dona Àcia, i germana de l'emperador August.

Nou!!: Claudi і Octàvia Menor · Veure més »

Palau de Versalles

El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dóna el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.

Nou!!: Claudi і Palau de Versalles · Veure més »

Pamfília

Pamfília dins de l'imperi Romà Pamfília fou una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.

Nou!!: Claudi і Pamfília · Veure més »

Pater familias

Pater familias és un locució llatina que significa pare de família.

Nou!!: Claudi і Pater familias · Veure més »

Pòstum Agripa

Pòstum Agripa, fou fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August.

Nou!!: Claudi і Pòstum Agripa · Veure més »

Plàucia Urgulanil·la

Plàucia Urgulanil·la (Plautia Urgulanilla) fou emperadriu romana, la primera esposa de l'emperador Claudi.

Nou!!: Claudi і Plàucia Urgulanil·la · Veure més »

Plini el Vell

Plini el Vell, en llatí Gaius Plinius Secundus (Como, Itàlia, any 23 - Estàbia, 25 d'agost de 79), va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Claudi і Plini el Vell · Veure més »

Polibi (llibert)

Polibi (Polybius) fou un llibert de l'emperador Claudi, i company d'estudis de l'emperador, que fou molt afavorit per Claudi que una vegada fins i tot li va permetre caminar entre els dos cònsols.

Nou!!: Claudi і Polibi (llibert) · Veure més »

Porta Maggiore

Part externa de la Porta Maggiore. Restes de la porta d'Honori, que no hi són ubicades en el seu lloc original. La Porta Maggiore ("Porta Gran"), o Porta Praenestina, és una de les portes orientals de la Muralla Aureliana, a Roma.

Nou!!: Claudi і Porta Maggiore · Veure més »

Província romana de Mauritània

La província romana de Mauritània fou una província que va existir breument entre una data entorn del 30 aC i fins a una data prop del 25 aC.

Nou!!: Claudi і Província romana de Mauritània · Veure més »

Publi Licini Cras Dives Decoctor

Publi Licini Cras Dives Decoctor (Publius Licinius Crassus Dives Decoctor) fou fill de Publi Licini Cras Dives (Publius Licinius Crassus Dives) i nét de Publi Licini Cras Dives II (Publius Licinius M. F. P. N. Crassus Dives).

Nou!!: Claudi і Publi Licini Cras Dives Decoctor · Veure més »

Regió de Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale.

Nou!!: Claudi і Regió de Tràcia · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Claudi і República Romana · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Claudi і Rin · Veure més »

Riu Tíber

El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.

Nou!!: Claudi і Riu Tíber · Veure més »

Robert Graves

Robert von Ranke Graves (Wimbledon, 24 de juliol de 1895 - Deià, 7 de desembre de 1985) fou un poeta, erudit i novel·lista anglès.

Nou!!: Claudi і Robert Graves · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Claudi і Roma · Veure més »

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca, usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) fou un filòsof romà, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Nou!!: Claudi і Sèneca · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Claudi і Segle XIX · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Claudi і Segle XX · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: Claudi і Senat romà · Veure més »

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Nou!!: Claudi і Suetoni · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (56 - 118), historiador romà, fou un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Claudi і Tàcit · Veure més »

Teix

Llavors El teix (Taxus baccata) és una planta amb flor de la família de les taxàcies.

Nou!!: Claudi і Teix · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius Claudius Nero) fou un emperador romà que governà des del 18 de setembre de l'any 14 dC fins a la seva mort, el 16 de març del 37, successor d'Octavi August.

Nou!!: Claudi і Tiberi · Veure més »

Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)

Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero) fou el pare de l'emperador Tiberi i de Neró Claudi Drus, conegut com a Drus Major (que fou pare de l'emperador Claudi).

Nou!!: Claudi і Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi) · Veure més »

Titus Livi

Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua, 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) vers el 59 aC.

Nou!!: Claudi і Titus Livi · Veure més »

Trento

Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.

Nou!!: Claudi і Trento · Veure més »

Triumvir

Triumvir fou el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.

Nou!!: Claudi і Triumvir · Veure més »

Urgulània

Urgulània (Urgulania) fou una dama romana, favorita de Lívia Drusil·la, la mare de Tiberi i esposa d'August.

Nou!!: Claudi і Urgulània · Veure més »

Valèria Messalina

Valèria Messalina (Valeria Messallina) fou la filla de Marc Valeri Messal·la Barbat Appià i Domícia Lèpida.

Nou!!: Claudi і Valèria Messalina · Veure més »

Valeri Asiàtic

Valeri Asiàtic (Valerius Asiaticus) fou cònsol romà sota l'emperador Adrià, el 125, juntament amb Tit Aquilí.

Nou!!: Claudi і Valeri Asiàtic · Veure més »

Vespasià

El general Titus Flavi Sabí Vespasià (Titus Flavius Sabinus Vespasianus) (Reate, 17 de novembre del 9 - 24 de juny del 79) fou un emperador romà (69-79) que va accedir a la porpora l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia.

Nou!!: Claudi і Vespasià · Veure més »

1 d'agost

L1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Claudi і 1 d'agost · Veure més »

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Claudi і 13 d'octubre · Veure més »

14

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), '''14''' DC (groc), and 117 D (verd).

Nou!!: Claudi і 14 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Claudi і 1867 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Billet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Claudi і 1937 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Claudi і 1965 · Veure més »

1976

;Països Catalans.

Nou!!: Claudi і 1976 · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Claudi і 21 de gener · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: Claudi і 24 de gener · Veure més »

28

L'any 28 (o XXVIII) va ser un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Claudi і 28 · Veure més »

38

Sense descripció.

Nou!!: Claudi і 38 · Veure més »

39

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Claudi і 39 · Veure més »

41

Sense descripció.

Nou!!: Claudi і 41 · Veure més »

43

Sense descripció.

Nou!!: Claudi і 43 · Veure més »

46

Sense descripció.

Nou!!: Claudi і 46 · Veure més »

47

Sense descripció.

Nou!!: Claudi і 47 · Veure més »

48

Sense descripció.

Nou!!: Claudi і 48 · Veure més »

50

Distribució imperial de per llavors.

Nou!!: Claudi і 50 · Veure més »

52

Sense descripció.

Nou!!: Claudi і 52 · Veure més »

54

Sense descripció.

Nou!!: Claudi і 54 · Veure més »

7

Sense descripció.

Nou!!: Claudi і 7 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Claudi (emperador), Claudi I, Emperador Claudi, Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, Tiberi Claudi Drus Cèsar, Tiberi Claudi Drus Neró Germànic.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »