Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Edat moderna

+ Desa el concepte

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

474 les relacions: Abordatge, Absolutisme, Acta d'Unió (1707), Agricultura, Alemanya, Alessandro Volta, Alexander Pope, Alexandria, Amèrica, Amèrica precolombina, Ambon, Amsterdam, Anatomia, Anders Celsius, Andreas Vesal, Anglicanisme, Antic règim, Antilles, Antoine Lavoisier, Antropocentrisme, Anvers, Argent (element), Aristocràcia, Arma de foc, Armada Invencible, Arnold Hauser, Art, Art gòtic, Artilleria, Arxiducat d'Àustria, Astrolabi, Índia, Índies Orientals, Àfrica, Àsia, Bahames, Baixa edat mitjana, Barroc, Bartolomeu Dias, Baruch Spinoza, Batalla de Lepant (1571), Bíblia, Bellesa, Benjamin Franklin, Bernadí Muntanya de Montserrat, Bidasoa, Bramante, Brasil, Brúixola, Burg, ..., Burgesia, Cacau, Cafè, Caiguda de Constantinoble, Calvinisme, Canya de sucre, Cap de Bona Esperança, Cap Verd, Capella Sixtina, Capitalisme, Carl von Linné, Carlemany, Carles I d'Anglaterra, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Caterina II de Rússia, Catolicisme, Cerdanya, Cereal, Charles Robert Darwin, Christoph Willibald Gluck, Ciència, Ciutat, Ciutat de Mèxic, Ciutat del Vaticà, Civilització asteca, Civilització maia, Claudi Ptolemeu, Clergat, Comanda, Companyia de Jesús, Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, Comtat d'Holanda, Comunicació, Concili de Trento, Conquesta de les Illes Canàries, Constitució dels Estats Units, Contrareforma, Corona d'Aragó, Corona de Castella, Corpus de Sang, Cosme Damià Hortolà, Cotó, Coulomb, Crioll, Crist, Cristòfor Colom, Cuba, Damià Carbó, Daniel Defoe, Daniel Gabriel Fahrenheit, David Hume, Déu, Deisme, Denis Diderot, Descobriment d'Amèrica, Despotisme il·lustrat, Diego Velázquez, Dinastia dels Habsburg, Diu, Earl Jefferson Hamilton, Edat antiga, Edat contemporània, Edat mitjana, Edat Moderna als Països Catalans, Edat moderna de Catalunya, Edicte de Nantes, Edme Mariotte, Educació, Egipte, Eisenach, El Caire, Elba (riu), Emfiteusi, Emirat de Granada, Empirisme, Enciclopèdia, Enric el Navegant, Enric VIII d'Anglaterra, Erasme de Rotterdam, Esclavitud, Escola de Sagres, Escola veneciana, Escolàstica, Espècie, Estat, Estrasburg, Estratificació social, Euràsia, Europa, Europa Occidental, Evangeli, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Fernand Braudel, Fernão de Magalhães, Ferran el Catòlic, Feudalisme, Filipines, Fisiocràcia, Fisiologia, Flandes, Florència, Fortalesa, França, Francis Bacon, Francisco Pizarro, Frederic el Gran, Frederic III de Saxònia, Friedrich Hölderlin, Fronde, Fugger, Galileo Galilei, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gènova, Generació espontània, Geografia, Georg Friedrich Händel, George Berkeley, Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, Gian Lorenzo Bernini, Giovanni Pico della Mirandola, Giulio Raimondo Mazzarino, Goa, Golf de Guinea, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gran Bretanya, Gremi, Guadalajara (Castella - la Manxa), Guanahani, Guaret, Guerra Civil anglesa, Guerra de la Independència dels Estats Units, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra naval, Haití, Heinrich Wölfflin, Henri Pirenne, Hernán Cortés, Higiene, Hispaniola, Història, Hugonot, Humanisme, Ignasi de Loiola, Il·lustració, Illa de Timor, Illa dels Faisans, Illes Canàries, Illes Mariannes Septentrionals, Imperi inca, Imperi Romà, Imperi Rus, Impremta, Indi (color), Indonèsia, Infanteria, Inflació, Inquisició, Inquisició espanyola, Isabel I de Castella, Istanbul, Itàlia, Jacques-Bénigne Bossuet, Jakob Fugger, Japó, Jean Cauvin, Jean de Bethencourt, Jean le Rond d'Alembert, Jean-Baptiste Colbert, Jean-Honoré Fragonard, Jean-Jacques Rousseau, Jeroni d'Estridó, Joan Lluís Vives i March, Johann Sebastian Bach, Johann Wolfgang von Goethe, Johannes Gutenberg, John Locke, Jonathan Swift, José Antonio Maravall y Casesnoves, Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, Joseph Haydn, Juan Sebastián Elcano, Judici Final de la capella Sixtina, Kozhikode, Laïcisme, Leonhard Euler, Les 95 tesis, Lisboa, Literatura moderna, Lleó X, Lli, Lliga Hanseàtica, Lluís XI de França, Lluís XIV de França, Londres, Louis Joseph Gay-Lussac, Luigi Galvani, Luteranisme, Madrid, Magúncia, Manierisme, Mar Bàltica, Mar Mediterrània, Mar Roja, Marsilio Ficino, Martí Luter, Max Weber, Mazzarino, Mèdici, Mèxic, Medicina, Melilla, Mercantilisme, Merceria, Michelangelo Buonarroti, Miquel Servet, Mita, Model heliocèntric, Modernitat, Moluques, Monarquia absoluta, Monarquia autoritària, Monarquia parlamentària, Montesquieu, Moriscos, Moscou, Museu del Louvre, Museu del Prado, Nació, Napoleó Bonaparte, Navarra, Navegació, Nàpols, Nicolau Copèrnic, Nicolau Maquiavel, Noblesa, Nou Món, Nova Anglaterra, Obstetrícia, Oceà Atlàntic, Oceà Índic, Oceà Pacífic, Oliver Cromwell, Or, Orà, Ordi, Països Baixos, Panamà, Parallamps, París, Paternalisme, Patologia, Pau de Westfàlia, Pólvora, Pecat original, Pedro Álvares Cabral, Pequín, Pere Galès, Petita burgesia, Pierre-Simon Laplace, Portugal, Potosí, Prússia, Productivitat, Progrés, Protestantisme, Psicologia, Química, Raó, Racionalisme (filosofia), Raonament deductiu, Reforma Protestant, Regió de Síria, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Portugal, Reis Catòlics, Rellotge, Rembrandt van Rijn, Renaixement, René Antoine Ferchault de Réaumur, René Descartes, República de Venècia, Revolució científica, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Rococó, Rodrigo de Triana, Roma, Rosselló, Ruta comercial, Sacre Imperi Romanogermànic, Sagrament, Sant Petersburg, Santa Seu, Sàpiens, Sègol, Seda, Segle IV, Segle XIII, Segle XIX, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Segle XVIII, Servitud, Setge, Sevilla, Sextant (instrument de mesura), Societat comanditària, Societat de classes, Societat estamental, Sociologia, Suïssa, Sucre, Tabac, Tecnologia, Tenebrisme, Teoria de la modernització, Tercer estat, Termòmetre, Thomas Hobbes, Thomas Malthus, Thomas More, Ticià, Timó, Tomás de Mercado, Tractat d'Utrecht, Tractat de Tordesillas, Tractat dels Pirineus, Treball (economia), Ulldecona, Utopia, Vasco da Gama, Vasco Núñez de Balboa, Vassallatge, Vell Món, Venècia, Viena, Virregnat de Nova Espanya, Virregnat del Perú, Volta de la Capella Sixtina, Voltaire, Vulgata, Wolfgang Amadeus Mozart, Xina, Zacatecas, 10 de desembre, 12 d'octubre, 1433, 1448, 1453, 1455, 1476, 1487, 1492, 1493, 1494, 1495, 1496, 1497, 1499, 15 de juny, 1500, 1508, 1509, 1512, 1513, 1516, 1517, 1520, 1521, 1522, 1529, 1531, 1533, 1535, 1536, 1543, 1545, 1547, 1549, 1550, 1553, 1559, 1571, 1588, 1621, 1625, 1629, 1640, 1656, 1658, 1659, 1660, 1662, 1665, 1689, 1694, 1700, 1710, 1713, 1715, 1718, 1732, 1751, 1755, 1762, 1766, 1772, 1778, 1787, 1788, 1789, 1798, 1800, 1806, 3 de gener, 31 d'octubre. Ampliar l'índex (424 més) »

Abordatge

Membres del comando Jaubert abordant l'"Alcyon" en un assalt simulat Abordatge, en el seu sentit més simple, és l'acció d'abordar una nau a una altra.

Nou!!: Edat moderna і Abordatge · Veure més »

Absolutisme

L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Edat moderna і Absolutisme · Veure més »

Acta d'Unió (1707)

Anna I de la Gran Bretanya. L'Acta de Unió de 1707 (en anglès: Acts of Union) fou un seguit de lleis aprovades pels Parlaments del Regne d'Anglaterra i Escòcia entre 1706 i 1707 per implementar la unió jurídica entre els dos països, creant el nou Regne Unit de la Gran Bretanya durant el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya.

Nou!!: Edat moderna і Acta d'Unió (1707) · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: Edat moderna і Agricultura · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Edat moderna і Alemanya · Veure més »

Alessandro Volta

Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta, o senzillament Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827), fou un físic italià, conegut pel descobriment i aïllament del gas metà, i la invenció de la primera bateria elèctrica, la pila voltaica; va demostrar que l'electricitat podria ser generada químicament i així negà la teoria prevalent a l'època que l'electricitat només podia ser generada pels éssers vius.

Nou!!: Edat moderna і Alessandro Volta · Veure més »

Alexander Pope

Alexander Pope (Londres, 21 de maig del 1688 — Twickenham, 30 de maig del 1744) fou un poeta anglès, el tercer autor més citat en aquesta llengua, només per darrere de William Shakespeare i Alfred Tennyson.

Nou!!: Edat moderna і Alexander Pope · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Edat moderna і Alexandria · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Edat moderna і Amèrica · Veure més »

Amèrica precolombina

Mapa d'Amèrica representant l'extensió de diversos pobles presents cap al segle XI aC L'Amèrica precolombina conforma un període historiogràfic que incorpora totes les subdivisions del període de la història i la prehistòria a les Amèriques abans de l'aparició d'importants influències europees al continent americà, que abasta l'època de la colònia original al paleolític superior a la colonització europea durant l'edat moderna.

Nou!!: Edat moderna і Amèrica precolombina · Veure més »

Ambon

Ambon és una de les illes Moluques.

Nou!!: Edat moderna і Ambon · Veure més »

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (si bé la seu del govern n'és a la Haia).

Nou!!: Edat moderna і Amsterdam · Veure més »

Anatomia

''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.

Nou!!: Edat moderna і Anatomia · Veure més »

Anders Celsius

Anders Celsius (Uppsala, 27 de novembre de 1701- 25 d’abril de 1744) fou un físic i astrònom suec.

Nou!!: Edat moderna і Anders Celsius · Veure més »

Andreas Vesal

Andreas Vesal o Andreas Vesalius fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.

Nou!!: Edat moderna і Andreas Vesal · Veure més »

Anglicanisme

Catedral de Canterbury L'anglicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.

Nou!!: Edat moderna і Anglicanisme · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Edat moderna і Antic règim · Veure més »

Antilles

Mapa de les Antilles Les Antilles (antigament anomenades les Índies Occidentals) són les illes banyades pel mar Carib, més les Bahames.

Nou!!: Edat moderna і Antilles · Veure més »

Antoine Lavoisier

Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.

Nou!!: Edat moderna і Antoine Lavoisier · Veure més »

Antropocentrisme

Haeckel, amb el propòsit de desenvolupament de l'ésser humà L'antropocentrisme (del grec: άνθρωπος, anthropos, 'ésser humà'; i κέντρον, kentron, 'centre') és una concepció que considera l'ésser humà i les seves necessitats com el centre de l'univers.

Nou!!: Edat moderna і Antropocentrisme · Veure més »

Anvers

Anvers (històricament, Antuèrpia; en neerlandès, Antwerpen) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.

Nou!!: Edat moderna і Anvers · Veure més »

Argent (element)

Largent (del llatí argentum) o plata és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements i de símbol és Ag.

Nou!!: Edat moderna і Argent (element) · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Edat moderna і Aristocràcia · Veure més »

Arma de foc

Una arma de foc és qualsevol arma que llança projectils a distància gràcies a la pressió originada per una explosió.

Nou!!: Edat moderna і Arma de foc · Veure més »

Armada Invencible

La Grande y Felicísima Armada denominada sarcàsticament lArmada Invencible pels anglesos, va ser el nom que va donar Felip II de Castella a la gran flota que va armar el 1588 per a la conquesta d'Anglaterra.

Nou!!: Edat moderna і Armada Invencible · Veure més »

Arnold Hauser

Arnold Hauser (Temesvár, 8 de maig de 1892- Budapest, 28 de febrer de 1978) fou un sociòleg, escriptor i historiador de l'art hongarès, nacionalitzat anglès.

Nou!!: Edat moderna і Arnold Hauser · Veure més »

Art

''Al·legoria de l'art'' (1690-1694), de Sebastiano Ricci. Lleó Shisa japonès. ''El naixement de Venus'' (detall) de Sandro Botticelli. L’art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Edat moderna і Art · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic L'art gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del segle XII i inicis del segle XV, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Edat moderna і Art gòtic · Veure més »

Artilleria

Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.

Nou!!: Edat moderna і Artilleria · Veure més »

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Edat moderna і Arxiducat d'Àustria · Veure més »

Astrolabi

persa del segle XVIII. Un astrolabi és un instrument de navegació, que mesurava l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de càlculs els mariners podien deduir la latitud a la qual es trobaven.

Nou!!: Edat moderna і Astrolabi · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Edat moderna і Índia · Veure més »

Índies Orientals

Índies Orientals. Mapa per William Dampiers (1697). Índies Orientals va ser un terme utilitzat el 1600 endavant per al que avui és conegut com a Sud-est asiàtic.

Nou!!: Edat moderna і Índies Orientals · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Edat moderna і Àfrica · Veure més »

Àsia

LÀsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Edat moderna і Àsia · Veure més »

Bahames

Les Bahames són un estat insular de l'Amèrica Central, situat a l'oceà Atlàntic, al sud-est de la península de Florida, al nord-est de Cuba, al nord d'Haití i a l'oest de les illes Turks i Caicos.

Nou!!: Edat moderna і Bahames · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV.

Nou!!: Edat moderna і Baixa edat mitjana · Veure més »

Barroc

El barroc, a més d'un període artístic, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, l'escultura, la pintura, l'arquitectura i les arts escèniques des del 1600 fins a 1700, aproximadament.

Nou!!: Edat moderna і Barroc · Veure més »

Bartolomeu Dias

Bartolomeu Dias (ca. 1450 - prop del cap de Bona Esperança, Sud-àfrica, 29 de maig de 1500) va ser un navegant i explorador portuguès al servei del rei Joan II de Portugal que va explorar el litoral africà a la recerca d'un pas cap a les Índies i els regnes llegendaris del Preste Joan, evitant la ruta mediterrània, amenaçada pels turcs i els pirates.

Nou!!: Edat moderna і Bartolomeu Dias · Veure més »

Baruch Spinoza

Benedictus de Spinoza, més conegut com a Baruch Spinoza (Amsterdam, 24 de novembre de 1632 – La Haia, 21 de febrer de 1677) fou un filòsof neerlandès nascut al si d'una família jueva d'origen portuguès.

Nou!!: Edat moderna і Baruch Spinoza · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorreguda el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: Edat moderna і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Edat moderna і Bíblia · Veure més »

Bellesa

El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols, còpia romana de marbre La bellesa o bellea és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.

Nou!!: Edat moderna і Bellesa · Veure més »

Benjamin Franklin

Benjamin Franklin (17 de gener 1706 – 17 d'abril 1790) fou un polímata nord-americà.

Nou!!: Edat moderna і Benjamin Franklin · Veure més »

Bernadí Muntanya de Montserrat

400 px Bernadí Muntanya de Montserrat o Bernardino Montaña de Monserrate (Barcelona, cap a 1480-Valladolid, 1558) Probablement va estudiar medicina a Montpellier.

Nou!!: Edat moderna і Bernadí Muntanya de Montserrat · Veure més »

Bidasoa

El Bidasoa és un riu basc conegut per la pesca de truita i salmó.

Nou!!: Edat moderna і Bidasoa · Veure més »

Bramante

Donato d'Angelo Bramante conegut simplement per Bramante (Urbino, 1444 - Roma, 11 de abril de 1514), fou un arquitecte del Renaixement, va tenir una formació quatrecentista però la seva plenitud artística li arribà al segle XVI.

Nou!!: Edat moderna і Bramante · Veure més »

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Nou!!: Edat moderna і Brasil · Veure més »

Brúixola

Brúixola magnètica deportiva. Brúixoles modernes. La brúixola és un instrument que serveix per a l'orientació geogràfica mitjançant una agulla que assenyala aproximadament la direcció nord-sud, i est-oest i que es basa en les propietats de les agulles magnetitzades.

Nou!!: Edat moderna і Brúixola · Veure més »

Burg

Burg és una paraula masculina d'origen germànic.

Nou!!: Edat moderna і Burg · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Edat moderna і Burgesia · Veure més »

Cacau

El cacau (Theobroma cacao del grec Theobroma, aliment dels déus, i cacau del Nàhuatl o asteca, cacahuatl, llavor d'origen diví) és un arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic.

Nou!!: Edat moderna і Cacau · Veure més »

Cafè

El cafè o café (Coffea) és un gènere d'arbres de la família de les rubiàcies.

Nou!!: Edat moderna і Cafè · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.

Nou!!: Edat moderna і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Edat moderna і Calvinisme · Veure més »

Canya de sucre

Un camp segant-se de canya de sucre La canyamel, canya de sucre o canya dolça (Saccharum officinarum) és una planta de la família de les Poaceae.

Nou!!: Edat moderna і Canya de sucre · Veure més »

Cap de Bona Esperança

Cap de Bona Esperança El cap de Bona Esperança (en anglès Cape of Good Hope, en afrikaans Kaap die Goeie Hoop) és un cap de la costa atlàntica de Sud-àfrica.

Nou!!: Edat moderna і Cap de Bona Esperança · Veure més »

Cap Verd

Vista de São Vicente. Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica.

Nou!!: Edat moderna і Cap Verd · Veure més »

Capella Sixtina

La Capella Sixtina vista des de la cúpula de la Basílica de Sant Pere Volta de la Capella Sixtina La Capella Sixtina és un dels més famosos tresors artístics de la Ciutat del Vaticà, construïda entre el 1471 i el 1484, en l'època del papa Sixt IV, d'on procedeix el nom pel qual és coneguda, encara que inicialment es va anomenar Capella Palatina.

Nou!!: Edat moderna і Capella Sixtina · Veure més »

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Nou!!: Edat moderna і Capitalisme · Veure més »

Carl von Linné

Carl Linnaeus,El seu pare Nils nasqué amb el cognom Ingemarsson, derivat del nom del seu pare, Ingemar Bengtsson, car feien servir el sistema de noms patronímics utilitzat als països escandinaus.

Nou!!: Edat moderna і Carl von Linné · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Edat moderna і Carlemany · Veure més »

Carles I d'Anglaterra

Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou Rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.

Nou!!: Edat moderna і Carles I d'Anglaterra · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Edat moderna і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Caterina II de Rússia

Caterina II de Rússia anomenada la Gran -Iekaterina Alekséievna, en rus: Екатерина Великая- (Stettin, 1729 - Sant Petersburg, 1796).

Nou!!: Edat moderna і Caterina II de Rússia · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Edat moderna і Catolicisme · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Edat moderna і Cerdanya · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten per al gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Edat moderna і Cereal · Veure més »

Charles Robert Darwin

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d'abril de 1882) fou un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural.

Nou!!: Edat moderna і Charles Robert Darwin · Veure més »

Christoph Willibald Gluck

Christoph Willibald Gluck (Erasbach, Alt Palatinat, 2 de juliol de 1714 - Viena, 15 de novembre de 1787) va ser un compositor alemany de l'època clàssica.

Nou!!: Edat moderna і Christoph Willibald Gluck · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Edat moderna і Ciència · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Edat moderna і Ciutat · Veure més »

Ciutat de Mèxic

La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.

Nou!!: Edat moderna і Ciutat de Mèxic · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Edat moderna і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del segle XII al.

Nou!!: Edat moderna і Civilització asteca · Veure més »

Civilització maia

Temple de les Inscripcions a Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.

Nou!!: Edat moderna і Civilització maia · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Edat moderna і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Clergat

El clergat o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Edat moderna і Clergat · Veure més »

Comanda

comanador abusant d'un indi. Còpia de l'italià Agostino Agli 1825-1826, per Lord Kingsborough. La comanadoria o comanda -encomienda en castellà- era una institució originada de l'edat mitjana, sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes militars, al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les.

Nou!!: Edat moderna і Comanda · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Edat moderna і Companyia de Jesús · Veure més »

Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

Atlàntic. La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlandès, literalment Companyia Unida de les Índies Orientals).

Nou!!: Edat moderna і Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals · Veure més »

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del segle XIX a altres províncies.). Per als afers eclèsiastics, el territori depenia del bisbat d'Utrecht.

Nou!!: Edat moderna і Comtat d'Holanda · Veure més »

Comunicació

Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.

Nou!!: Edat moderna і Comunicació · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un Concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 1545 i 1563.

Nou!!: Edat moderna і Concili de Trento · Veure més »

Conquesta de les Illes Canàries

La conquesta de les Illes Canàries per part de la Corona de Castella es va portar a terme entre 1402 i 1496.

Nou!!: Edat moderna і Conquesta de les Illes Canàries · Veure més »

Constitució dels Estats Units

Transcripció original de la Constitució dels Estats Units La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Edat moderna і Constitució dels Estats Units · Veure més »

Contrareforma

La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Edat moderna і Contrareforma · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Edat moderna і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Edat moderna і Corona de Castella · Veure més »

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Barcelona el 7 de juny de 1640, diada de Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Nou!!: Edat moderna і Corpus de Sang · Veure més »

Cosme Damià Hortolà

Cosme Damià Hortolà (Perpinyà, 1493 - Vilabertran, 3 de febrer de 1568) fou un destacat teòleg i hebraista, assistent al Concili de Trento, que exercí els càrrecs d'abat de Vilabertran - al bisbat de Girona - i rector de l'Estudi General de Barcelona.

Nou!!: Edat moderna і Cosme Damià Hortolà · Veure més »

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Nou!!: Edat moderna і Cotó · Veure més »

Coulomb

El coulomb, de símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica al Sistema Internacional, rep el seu nom en honor a Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806).

Nou!!: Edat moderna і Coulomb · Veure més »

Crioll

Crioll és aquella persona que a l'Amèrica colonial hispana designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.

Nou!!: Edat moderna і Crioll · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa "l'ungit ", és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Edat moderna і Crist · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Edat moderna і Cristòfor Colom · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba—la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Edat moderna і Cuba · Veure més »

Damià Carbó

Damià Carbó Malferit (Campos ? - Ciutat de Mallorca 1554) va ser un metge mallorquí del segle XVI.

Nou!!: Edat moderna і Damià Carbó · Veure més »

Daniel Defoe

Daniel Defoe (Londres, 1660 - ibidem, 24 d'abril de 1731) fou un destacat periodista i escriptor anglès, considerat el fundador de la novel·la realista a la Gran Bretanya.

Nou!!: Edat moderna і Daniel Defoe · Veure més »

Daniel Gabriel Fahrenheit

Celcius. Daniel Gabriel Fahrenheit (Gdańsk, 24 de maig del 1686 - La Haia, comtat d'Holanda, 16 de setembre del 1736) fou un físic, enginyer i bufador de vidre alemany que és conegut per la invenció del termòmetre d'alcohol (1709), el termòmetre de mercuri (1714) i pel desenvolupament d'una escala per a la mesura de temperatures.

Nou!!: Edat moderna і Daniel Gabriel Fahrenheit · Veure més »

David Hume

David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII (Edimburg, 7 de maig (26 d'abril segons el calendari antic) del 1711 - 25 d'agost del 1776).

Nou!!: Edat moderna і David Hume · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Edat moderna і Déu · Veure més »

Deisme

El deisme és la creença religiosa en un Déu personal, creador de l'Univers, però que no hi té, posteriorment, cap influència.

Nou!!: Edat moderna і Deisme · Veure més »

Denis Diderot

Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713 — París, 31 de juliol de 1784) escriptor i filòsof francès, com també crític d'art.

Nou!!: Edat moderna і Denis Diderot · Veure més »

Descobriment d'Amèrica

Els 4 viatges de Cristòfor Colom El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques.

Nou!!: Edat moderna і Descobriment d'Amèrica · Veure més »

Despotisme il·lustrat

Caterina II fou una gran impulsora de l'art i l'educació a Rússia. El despotisme il·lustrat és un concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle XVIII a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració, segons les quals les decisions humanes són guiades per la raó.

Nou!!: Edat moderna і Despotisme il·lustrat · Veure més »

Diego Velázquez

Diego Rodríguez de Silva Velázquez (Sevilla, juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660), o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món.

Nou!!: Edat moderna і Diego Velázquez · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Edat moderna і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Diu

El fort portuguès de Diu Diu és una illa, districte, ciutat i municipi de l'Índia; la ciutat és capital del districte de Diu al territori de Daman i Diu format per l'illa situada a la costa sud de la península de Kathiawar al Gujarat separada de la costa per un canal, amb una superfície de 40 km².

Nou!!: Edat moderna і Diu · Veure més »

Earl Jefferson Hamilton

Earl Jefferson Hamilton (1899–1989; Earl J. Hamilton,J de Jefferson) va ser un historiador estatunidenc, un dels fundadors de la història econòmica (economic history), i un important. Hamilton nasqué a New Houlka, Mississippi.

Nou!!: Edat moderna і Earl Jefferson Hamilton · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Edat moderna і Edat antiga · Veure més »

Edat contemporània

Ledat contemporània és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la Revolució Francesa l'any 1789 i arriba fins a la nostra actualitat.

Nou!!: Edat moderna і Edat contemporània · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Edat moderna і Edat mitjana · Veure més »

Edat Moderna als Països Catalans

Els Països Catalans es van trobar durant l'edat moderna envoltats per la formació d'un poderós bloc feudal hispànic al sud-oest i la d'un poderós bloc feudal francès pel nord.

Nou!!: Edat moderna і Edat Moderna als Països Catalans · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

Amb el matrimoni d'Isabel I de Castella i Ferran el Catòlic de la Corona d'Aragó, tots dos de la casa castellana dels Trastàmara, el 1479 els destins dels dos regnes s'uneixen.

Nou!!: Edat moderna і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Edicte de Nantes

L‘edicte de Nantes, firmat el 30 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de França, va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes, també coneguts com a hugonots.

Nou!!: Edat moderna і Edicte de Nantes · Veure més »

Edme Mariotte

Edme Mariotte (Dijon, cap a 1620 - París, 12 de maig de 1684) va ésser un físic i botànic francès.

Nou!!: Edat moderna і Edme Mariotte · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. Leducació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada, organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors a les noves generacions.

Nou!!: Edat moderna і Educació · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Edat moderna і Egipte · Veure més »

Eisenach

Eisenach és una ciutat a l'estat federal alemany de Turíngia entre els turons del bosc de Turíngia i el parc nacional de Hainich.

Nou!!: Edat moderna і Eisenach · Veure més »

El Caire

La ciutat del Caire (en àrab القاهرة, al-Qāhira, literalment 'la Victoriosa' o 'la Triomfant') és la capital d'Egipte.

Nou!!: Edat moderna і El Caire · Veure més »

Elba (riu)

L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Edat moderna і Elba (riu) · Veure més »

Emfiteusi

Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble a llarg termini a canvi d'un pagament anual que s'anomena «cànon» o «cens».

Nou!!: Edat moderna і Emfiteusi · Veure més »

Emirat de Granada

Lemirat, taifa, Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Edat moderna і Emirat de Granada · Veure més »

Empirisme

John Locke, fundador de l'Empirisme britànic. David Hume. L'empirisme és un corrent filosòfic sorgit a les Illes Britàniques al segle XVIII que és tradicionalment considerat com a oposat al racionalisme.

Nou!!: Edat moderna і Empirisme · Veure més »

Enciclopèdia

Volums de l'enciclopèdia en alemany ''Der neue Pauly'' Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dóna una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).

Nou!!: Edat moderna і Enciclopèdia · Veure més »

Enric el Navegant

Enric el Navegant o Enric de Portugal (Porto, 4 de març de 1394 - Sagres, 13 de novembre de 1460) fou infant de Portugal i primer duc de Viseu (1415-1460).

Nou!!: Edat moderna і Enric el Navegant · Veure més »

Enric VIII d'Anglaterra

Enric VIII (28 de juny de 1491 - 28 de gener de 1547) va ser rei d'Anglaterra i senyor d'Irlanda des del 21 d'abril de 1509 fins a la seva mort.

Nou!!: Edat moderna і Enric VIII d'Anglaterra · Veure més »

Erasme de Rotterdam

Desideri Erasme de Rotterdam (Rotterdam, 28 d'octubre de 1466 - Basilea, 12 de juliol de 1536) va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès, autor d'importants obres en llatí i el creador del moviment humanista.

Nou!!: Edat moderna і Erasme de Rotterdam · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Edat moderna і Esclavitud · Veure més »

Escola de Sagres

Vista aèria del Cap de São Vicente amb la fortalesa de Sagres. L'Escola de Sagres va ser una institució portuguesa del segle XV lligada a l'infant de Portugal Enric el Navegant, que després d'intervenir en la conquesta de Ceuta, va reunir des de 1417 a la vila de Sagres, fundada per ell mateix al Cap de São Vicente, a l'extrem sud-occidental de la península Ibèrica, personalitats científiques i tècniques lligades a la navegació oceànica.

Nou!!: Edat moderna і Escola de Sagres · Veure més »

Escola veneciana

L'escola veneciana (de música) és un terme usat per descriure els compositors que van treballar a Venècia en el període comprès aproximadament entre 1550 i 1610.

Nou!!: Edat moderna і Escola veneciana · Veure més »

Escolàstica

Imatge d'una classe d'universitat del segle XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del Cristianisme.

Nou!!: Edat moderna і Escolàstica · Veure més »

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Nou!!: Edat moderna і Espècie · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Edat moderna і Estat · Veure més »

Estrasburg

Estrasburg (Strossburi, en alsacià; Strasbourg, en francès; Straßburg, en alemany) és la capital i principal ciutat de la regió d'Alsàcia i del departament del Baix Rin, al nord-est de França, prop de la frontera amb Alemanya.

Nou!!: Edat moderna і Estrasburg · Veure més »

Estratificació social

Lestratificació social en sociologia és el conjunt de desigualtats estructurals a la societat que existeixen entre els diferents individusGiddens, A.(2000).

Nou!!: Edat moderna і Estratificació social · Veure més »

Euràsia

Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.

Nou!!: Edat moderna і Euràsia · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Edat moderna і Europa · Veure més »

Europa Occidental

Els estats de l'Europa Occidental Europa - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'Occidental i una altra d'Oriental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Nou!!: Edat moderna і Europa Occidental · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els Evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Edat moderna і Evangeli · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Edat moderna і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Edat moderna і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fernand Braudel

Fernand Braudel (Luméville-en-Ornois, Mosa, 24 d'agost de 1902 - 27 de novembre de 1985) fou el principal historiador francès de la postguerra, i un dels líders de l'Escola dels Annales.

Nou!!: Edat moderna і Fernand Braudel · Veure més »

Fernão de Magalhães

Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.

Nou!!: Edat moderna і Fernão de Magalhães · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Edat moderna і Ferran el Catòlic · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Edat moderna і Feudalisme · Veure més »

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag estès pel Pacífic occidental, a uns 700 km al sud-est del continent asiàtic, i és el grup d'illes més septentrional de la Insulíndia.

Nou!!: Edat moderna і Filipines · Veure més »

Fisiocràcia

François Quesnay La fisiocràcia era una escola de pensament econòmic del segle XVIII fundada per François Quesnay i Anne Robert Jacques Turgot a França.

Nou!!: Edat moderna і Fisiocràcia · Veure més »

Fisiologia

La fisiologia (del grec physis.

Nou!!: Edat moderna і Fisiologia · Veure més »

Flandes

Flandes (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Edat moderna і Flandes · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: Edat moderna і Florència · Veure més »

Fortalesa

Una fortalesa és un tipus de fortificació de caràcter permanent dissenyada per a defensar en temps de guerra i com a base militar.

Nou!!: Edat moderna і Fortalesa · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Edat moderna і França · Veure més »

Francis Bacon

Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626) va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.

Nou!!: Edat moderna і Francis Bacon · Veure més »

Francisco Pizarro

Francisco Pizarro González (Trujillo, Regne de Castella, 16 de març de 1478 - Lima, Governació de Nova Castella, 26 de juny de 1541) fou un conqueridor i marquès extremeny.

Nou!!: Edat moderna і Francisco Pizarro · Veure més »

Frederic el Gran

Frederic II el Gran Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Nou!!: Edat moderna і Frederic el Gran · Veure més »

Frederic III de Saxònia

Frederic III de Saxònia (1463-1525), dit «el savi», va ser el príncep elector de Saxònia del 1486 fins a la seva mort.

Nou!!: Edat moderna і Frederic III de Saxònia · Veure més »

Friedrich Hölderlin

Friedrich Hölderlin (pronunciació alemanya del cognom; Lauffen am Neckar, ducat de Württemberg, 20 de març de 1770 - Tübingen, Regne de Württemberg, 7 de juny de 1843) va ser un poeta alemany a cavall dels segles XVIII i XIX, raó per la qual de vegades hom el troba erròniament classificat, en les taxonomies literàries, com a poeta del romanticisme.

Nou!!: Edat moderna і Friedrich Hölderlin · Veure més »

Fronde

La Fronde (1648–1653) va ser una guerra civil a França, que va passar durant la guerra franco-espanyola que va començar el 1635.

Nou!!: Edat moderna і Fronde · Veure més »

Fugger

Mapa dels dominis dels Fugger al segle XVIII Els Fugger foren una dinastia familiar d'Augsburg, al sud-oest d'Alemanya, al segle XIV.

Nou!!: Edat moderna і Fugger · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Edat moderna і Galileo Galilei · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc Olivares, (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645) fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: Edat moderna і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Gènova

Gènova (en italià Genova, en lígur Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Nou!!: Edat moderna і Gènova · Veure més »

Generació espontània

Jan van Helmont creia que era possible produir ratolins a partir del blat i de la suor humana La teoria de la generació espontània, també coneguda com a abiogènesi o autogènesi, va ser una idea molt estesa en el passat que encara persisteix en certa mesura en l'ideari popular, segons la qual la vida sorgeix de manera espontània a partir de la matèria inerta.

Nou!!: Edat moderna і Generació espontània · Veure més »

Geografia

Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.

Nou!!: Edat moderna і Geografia · Veure més »

Georg Friedrich Händel

Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (Halle, 23 de febrer de 1685 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya.

Nou!!: Edat moderna і Georg Friedrich Händel · Veure més »

George Berkeley

George Berkeley (Thomastown, Kilkenny, 12 de març del 1685 - 14 de gener del 1753), també conegut com a bisbe Berkeley, va ser un filòsof irlandès de pares anglesos.

Nou!!: Edat moderna і George Berkeley · Veure més »

Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon

Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon (Montbard, 7 de setembre de 1707 - París, 16 d'abril de 1788), va ser un naturalista, matemàtic, biòleg, cosmòleg i escriptor francès.

Nou!!: Edat moderna і Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon · Veure més »

Gian Lorenzo Bernini

Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.

Nou!!: Edat moderna і Gian Lorenzo Bernini · Veure més »

Giovanni Pico della Mirandola

Giovanni Pico della Mirandola (Ferrara, 24 de febrer de 1463 - 17 de novembre de 1494) fou un humanista i pensador italià.

Nou!!: Edat moderna і Giovanni Pico della Mirandola · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: Edat moderna і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Goa

Goa (konkani गोवा) és un estat de la Unió Índia.

Nou!!: Edat moderna і Goa · Veure més »

Golf de Guinea

L'extens golf de Guinea és un entrant de l'oceà Atlàntic a la costa del sud-oest d'Àfrica.

Nou!!: Edat moderna і Golf de Guinea · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: Edat moderna і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Edat moderna і Gran Bretanya · Veure més »

Gremi

''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.

Nou!!: Edat moderna і Gremi · Veure més »

Guadalajara (Castella - la Manxa)

Guadalajara és una ciutat castellana, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Edat moderna і Guadalajara (Castella - la Manxa) · Veure més »

Guanahani

Guanahani és el nom originari de l'illa en la qual va desembarcar Cristòfor Colom el 12 d'octubre de 1492, quan va arribar per primera vegada a Amèrica, i que va rebatejar com a San Salvador, nom amb què encara és coneguda l'illa de les Bahames que s'identifica comunament amb l'antiga Guanahani.

Nou!!: Edat moderna і Guanahani · Veure més »

Guaret

Es denomina guaret la tècnica per la qual la terra es deixa sense sembrar o cultivar durant un o més cicles vegetatius, amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i humitat, a més d'evitar patògens esperant que els seus cicles acaben sense poder tornar a renovar-se a causa de la falta d'hostalers disponibles.

Nou!!: Edat moderna і Guaret · Veure més »

Guerra Civil anglesa

Guerra civil anglesa o Revolució anglesa són els conflictes bèl·lics entre parlamentaristes i reialistes sostinguts entre els anys 1642 i 1651 al Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Edat moderna і Guerra Civil anglesa · Veure més »

Guerra de la Independència dels Estats Units

La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.

Nou!!: Edat moderna і Guerra de la Independència dels Estats Units · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Edat moderna і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Edat moderna і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Edat moderna і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: Edat moderna і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Guerra naval

Batalla del Nil. La guerra naval és el vessant marítim dels conflictes bèl·lics.

Nou!!: Edat moderna і Guerra naval · Veure més »

Haití

Haití, oficialment República d'Haití (République d'Haïti), és una república del Carib situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola.

Nou!!: Edat moderna і Haití · Veure més »

Heinrich Wölfflin

Heinrich Wölfflin (21 de juliol del 1864 a Winterthur - † 19 de juliol del 1945 a Zuric) és considerat l'historiador de l'art més important de tota Europa i un dels estudiosos i crítics més influents a la moderna història de l'art.

Nou!!: Edat moderna і Heinrich Wölfflin · Veure més »

Henri Pirenne

Henri Pirenne (1862-1935) és un historiador belga, especialitzat en l'edat mitjana.

Nou!!: Edat moderna і Henri Pirenne · Veure més »

Hernán Cortés

Hernán Cortés de Monroy i Pizarro (Medellín, 1485 – Castilleja de la Cuesta, 2 de desembre de 1547) primer Marquès de la Vall d'Oaxaca fou un conquistador castellà que va encapçalar l’expedició que va causar la caiguda de l'Imperi asteca i de gran part del continent de Mèxic en favor de la Corona de Castella, a començament del segle XVI.

Nou!!: Edat moderna і Hernán Cortés · Veure més »

Higiene

La higiene és un conjunt de mesures destinades a prevenir les infeccions i l'aparició de malalties infeccioses.

Nou!!: Edat moderna і Higiene · Veure més »

Hispaniola

La Hispaniola (forma llatinitzada de l'espanyol La Española) és una illa del grup de les Grans Antilles, al mar Carib, situada al sud-est de Cuba i a l'oest de Puerto Rico.

Nou!!: Edat moderna і Hispaniola · Veure més »

Història

''Historia'', al·legoria de la història, pintura de Nikolaos Gysis (1892) La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.

Nou!!: Edat moderna і Història · Veure més »

Hugonot

Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.

Nou!!: Edat moderna і Hugonot · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). L’humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, i que va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI.

Nou!!: Edat moderna і Humanisme · Veure més »

Ignasi de Loiola

Sant Ignasi de Loiola (vall de Loiola, Azpeitia, 24 de desembre de 1491 - Roma, 31 de juliol de 1556) és el nom amb què és conegut Íñigo López de Loiola o Íñigo López de Recalde, noble basc que va seguir la vida religiosa i va ser ordenat prevere, fundador de la Companyia de Jesús.

Nou!!: Edat moderna і Ignasi de Loiola · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Les Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França,DDAA, La Gran Enciclopèdia en català (2004) p. 8227 al Regne Unit i a Alemanya a finals el Segle XVII.

Nou!!: Edat moderna і Il·lustració · Veure més »

Illa de Timor

Timor o Tímor és una illa del sud d’Insulíndia.

Nou!!: Edat moderna і Illa de Timor · Veure més »

Illa dels Faisans

L'illa dels Faisans des del pont internacional sobre el riu Bidasoa. A l'esquerra, Irun; a la dreta, Hendaia L'illa dels Faisans (en èuscar Konpantzia, en castellà Isla de los Faisanes, en francès Île des Faisans, Île de la Conférence o Île de l'Hôpital) és una illa de vora 2000 m2 que es troba al riu Bidasoa.

Nou!!: Edat moderna і Illa dels Faisans · Veure més »

Illes Canàries

Les illes Canàries (oficialment i en castellà Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: Edat moderna і Illes Canàries · Veure més »

Illes Mariannes Septentrionals

Les illes Mariannes Septentrionals o Mariannes del Nord (en anglès Northern Mariana Islands) són un territori insular d'Oceania lliurement associat als Estats Units.

Nou!!: Edat moderna і Illes Mariannes Septentrionals · Veure més »

Imperi inca

L'Imperi inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.

Nou!!: Edat moderna і Imperi inca · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Edat moderna і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Edat moderna і Imperi Rus · Veure més »

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d’impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Nou!!: Edat moderna і Impremta · Veure més »

Indi (color)

El color indi (també anomenat anyil o morat) correspon a una longitud d'ona de la llum de 4.500 a 4.770 Å, o entre 450 i 477 nm, i es troba entre el blau i el violat que fa part de l'arc de Sant Martí.

Nou!!: Edat moderna і Indi (color) · Veure més »

Indonèsia

La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.

Nou!!: Edat moderna і Indonèsia · Veure més »

Infanteria

Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.

Nou!!: Edat moderna і Infanteria · Veure més »

Inflació

Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2010, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus.

Nou!!: Edat moderna і Inflació · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: Edat moderna і Inquisició · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 La inquisició espanyola va ser establerta amb la butlla del papa Sixt IV, que autoritzava als Reis Catòlics a nomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la monarquia hispànica (1478).

Nou!!: Edat moderna і Inquisició espanyola · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 1451 - Medina del Campo, 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Edat moderna і Isabel I de Castella · Veure més »

Istanbul

Istanbul, en turc İstanbul és la ciutat més gran de Turquia, i la més important culturalment i econòmicament (tot i que la capital és Ankara).

Nou!!: Edat moderna і Istanbul · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Edat moderna і Itàlia · Veure més »

Jacques-Bénigne Bossuet

''Oeuvres'', 1852 Jacques Benigne Bossuet (Dijon, 27 de setembre de 1627 † París, 12 d'abril de 1704) va ser un destacat clergue, predicador i intel·lectual francès.

Nou!!: Edat moderna і Jacques-Bénigne Bossuet · Veure més »

Jakob Fugger

Jakob Fugger (Augsburg, 6 de març de 1459 - 30 de desembre de 1525) també conegut com a Jakob Fugger el Ric o, de vegades Jakob II fou un gran comerciant, empresari de la mineria i banquer europeu.

Nou!!: Edat moderna і Jakob Fugger · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Edat moderna і Japó · Veure més »

Jean Cauvin

Joan Calví en una pintura de Ticià. Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.

Nou!!: Edat moderna і Jean Cauvin · Veure més »

Jean de Bethencourt

Jean de Béthencourt (Grainville-la-Teinturière, 1360 - Grainville-la-Teinturière, 1425) fou un noble d'origen normand que va començar el procés colonitzador sistemàtic de les illes Canàries.

Nou!!: Edat moderna і Jean de Bethencourt · Veure més »

Jean le Rond d'Alembert

Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre 1717 - París, 24 d'octubre 1783) fou un matemàtic i filòsof francès.

Nou!!: Edat moderna і Jean le Rond d'Alembert · Veure més »

Jean-Baptiste Colbert

Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser el ministre de finances francès de 1665 a 1683, en el regnat de Lluís XIV.

Nou!!: Edat moderna і Jean-Baptiste Colbert · Veure més »

Jean-Honoré Fragonard

Jean-Honoré Fragonard (Grasse, 5 d'abril de 1732 – 22 d'agost de 1806) va ser un pintor rococó francés.

Nou!!: Edat moderna і Jean-Honoré Fragonard · Veure més »

Jean-Jacques Rousseau

Jean-Jacques Rousseau (Ginebra, Suïssa, el 28 de juny de 1712 – Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778) fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

Nou!!: Edat moderna і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »

Jeroni d'Estridó

Eusebi Jeroni Sofroni o Sant Jeroni (Hieronymus o Eusebius Hieronymus Sofronius) (Stridon vers 331/345 -Betlem 30 de setembre del 420) fou un escriptor i religiós romà, un dels principals teòlegs dels inicis de la Patrística.

Nou!!: Edat moderna і Jeroni d'Estridó · Veure més »

Joan Lluís Vives i March

Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.

Nou!!: Edat moderna і Joan Lluís Vives i March · Veure més »

Johann Sebastian Bach

Johann Sebastian Bach (AFI) (Eisenach, Turíngia, Sacre Imperi Romanogermànic, 21 de març de 1685 - Leipzig, Sacre Imperi Romanogermànic, 28 de juliol de 1750) fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.

Nou!!: Edat moderna і Johann Sebastian Bach · Veure més »

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832) va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Nou!!: Edat moderna і Johann Wolfgang von Goethe · Veure més »

Johannes Gutenberg

Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (Magúncia, vora 1398 - Magúncia, 3 de febrer de 1468) va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1450.

Nou!!: Edat moderna і Johannes Gutenberg · Veure més »

John Locke

John Locke (Wrington, a prop de Bristol, 29 d'agost de 1632 – Oates, Essex, 28 d'octubre 1704) fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.

Nou!!: Edat moderna і John Locke · Veure més »

Jonathan Swift

Jonathan Swift (Dublín, Irlanda, 30 de novembre de 1667 - 19 d'octubre de 1745) fou un escriptor irlandès autor, entre altres, dEls Viatges de Gulliver (Gulliver's Travels, 1726).

Nou!!: Edat moderna і Jonathan Swift · Veure més »

José Antonio Maravall y Casesnoves

José Antonio Maravall y Casesnoves (Xàtiva, La Costera, 12 de juny de 1911 – Madrid, 19 de desembre de 1986) va ser un historiador i assagista valencià, figura central de la segona meitat del segle XX en la història de les idees.

Nou!!: Edat moderna і José Antonio Maravall y Casesnoves · Veure més »

Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de Josep II Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic (Schönbrunn, Sacre Imperi Romanogermànic 1741 – Viena 1790) fou un arxiduc d'Àustria que va esdevenir emperador romanogermànic (1765-1790), rei de Bohèmia i Hongria, així com la resta de títols tradicionalment vinculats a la Casa d'Àustria (1780 - 1790).

Nou!!: Edat moderna і Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Joseph Haydn

Franz Joseph Haydn (Rohrau, Baixa Àustria, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809) fou un compositor austríac del Classicisme.

Nou!!: Edat moderna і Joseph Haydn · Veure més »

Juan Sebastián Elcano

Juan Sebastián Elcano, també escrit Elkano (Getaria, Euskadi, 1486 / 1487 - oceà Pacífic, 4 d'agost de 1526), fou un explorador basc que va participar en la primera expedició que va fer la volta al món, la qual va encapçalar arran de la mort de Fernão de Magalhães.

Nou!!: Edat moderna і Juan Sebastián Elcano · Veure més »

Judici Final de la capella Sixtina

El Judici Final, o també Judici Universal, és un gran mural (13,70m x 12,20m) pintat amb la tècnica del fresc a l'època del Renaixement (1537-1541) per Miquel Àngel, per decorar l'absis de la Capella Sixtina del Vaticà i per encàrrec del papa Pau III.

Nou!!: Edat moderna і Judici Final de la capella Sixtina · Veure més »

Kozhikode

Kozhikode (malayalam കോഴിക്കോട്), més coneguda pel seu nom anterior de Calicut, és una ciutat i municipi de l'Índia, a l'estat de Kerala.

Nou!!: Edat moderna і Kozhikode · Veure més »

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Nou!!: Edat moderna і Laïcisme · Veure més »

Leonhard Euler

Leonhard Euler (Basilea, 15 d'abril del 1707 - Sant Petersburg, 18 de setembre del 1783) fou un matemàtic i físic suís que visqué a Rússia i a Prússia durant la major part de la seva vida.

Nou!!: Edat moderna і Leonhard Euler · Veure més »

Les 95 tesis

Facsímil de les 95 tesis La difusió de les Diferències de Martí Luter sobre el poder de les indulgències (títol llatí Disputatio pro declaratione virtutis Indulgentiarum), més conegut com Les noranta-cinc tesis o també Tesis de Wittenberg, va provocar la Reforma Protestant a Alemanya.

Nou!!: Edat moderna і Les 95 tesis · Veure més »

Lisboa

Lisboa, tradicionalment Lisbona,http://dcvb.iecat.net/ és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal.

Nou!!: Edat moderna і Lisboa · Veure més »

Literatura moderna

Tant la novel·la ''Frankenstein'', de Mary Shelley, com els còmics, pertanyen a la literatura moderna Literatura moderna i literatura contemporània són expressions que se solen usar indistintament a la bibliografia per a referir-se a la literatura de l'edat contemporània, definida com el periode de temps des de la revolució francesa, l'any 1789, fins avui.

Nou!!: Edat moderna і Literatura moderna · Veure més »

Lleó X

Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència 1475 - Roma, Estats Pontificis 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.

Nou!!: Edat moderna і Lleó X · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, lli, llin, linet, llinosa, lli ver, del grec λίνον per indicar "fil" i del llatí linium és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir oli.

Nou!!: Edat moderna і Lli · Veure més »

Lliga Hanseàtica

Principals rutes comercials de la lliga Hanseàtica La lliga Hanseàtica o Hansa (en alemany: Hanse; en suec: Hansa) fou una federació de ciutats del nord d'Alemanya i de comerciants alemanys al mar Bàltic, dels Països Baixos, de Noruega i d'Anglaterra.

Nou!!: Edat moderna і Lliga Hanseàtica · Veure més »

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), rei de França (1461-1483).

Nou!!: Edat moderna і Lluís XI de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Edat moderna і Lluís XIV de França · Veure més »

Londres

Londres —London — és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa.

Nou!!: Edat moderna і Londres · Veure més »

Louis Joseph Gay-Lussac

Louis Joseph o Joseph-Louis Gay-Lussac (Sent Liunard, Llemosí, 6 de desembre de 1778 - París, França, 9 de maig de 1850) fou un químic i físic francès.

Nou!!: Edat moderna і Louis Joseph Gay-Lussac · Veure més »

Luigi Galvani

Luigi Galvani. Luigi Galvani (Bolonya, 9 de setembre de 1737 - 4 de desembre de 1798) fou un fisiòleg italià famós per les seves investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els nervis i músculs dels animals.

Nou!!: Edat moderna і Luigi Galvani · Veure més »

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Nou!!: Edat moderna і Luteranisme · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Edat moderna і Madrid · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Edat moderna і Magúncia · Veure més »

Manierisme

Al ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, 1558 ''El bibliotecari'', 1562 El manierisme és un estil artístic caracteritzat per la recerca d'una estilització (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del segle XVI i el barroc.

Nou!!: Edat moderna і Manierisme · Veure més »

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Nou!!: Edat moderna і Mar Bàltica · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Edat moderna і Mar Mediterrània · Veure més »

Mar Roja

La mar Roja o mar Roig (en àrab: البحر الأحمر al-Bahr al-Ahmar o vulgarment Bahr al-Kulzum; en hebreu: ים סוף Yam Suf, en tigrinya: ቀይሕ ባሕሪ QeyH baHri), és un golf o braç de mar de l'oceà Índic entre l'Àfrica i Àsia.

Nou!!: Edat moderna і Mar Roja · Veure més »

Marsilio Ficino

Marsilio Ficino Marsilio Ficino (1433- 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.

Nou!!: Edat moderna і Marsilio Ficino · Veure més »

Martí Luter

Martí Luter (Eisleben, 10 de novembre de 1483 - Eisleben, 18 de febrer de 1546) va ser un teòleg, frare catòlic de l'Orde de Sant Agustí i reformador religiós alemany; en les seves ensenyances es va inspirar la Reforma Protestant.

Nou!!: Edat moderna і Martí Luter · Veure més »

Max Weber

Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Munic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.

Nou!!: Edat moderna і Max Weber · Veure més »

Mazzarino

Mazzarino (sicilià Mazzarinu) és un municipi italià, dins de la província de Caltanissetta.

Nou!!: Edat moderna і Mazzarino · Veure més »

Mèdici

Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.

Nou!!: Edat moderna і Mèdici · Veure més »

Mèxic

Mèxic (en castellà: México), oficialment els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Edat moderna і Mèxic · Veure més »

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions a nivell de la homeostasi de les persones.

Nou!!: Edat moderna і Medicina · Veure més »

Melilla

Melilla (antigament Mililla en català Ordóñez, David «Llibre d'estil de la revisió de la toponímia estrangera». Enciclopedia.cat, 2012., en àrab مليلة, Malila, o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.

Nou!!: Edat moderna і Melilla · Veure més »

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el segle XVI, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del segle XVII, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al XVIII.

Nou!!: Edat moderna і Mercantilisme · Veure més »

Merceria

Una merceria al Carrer Major de la Seu d'Urgell. Una merceria és una botiga de barri on es poden adquirir productes diversos relacionats amb la costura, el punt i la llenceria.

Nou!!: Edat moderna і Merceria · Veure més »

Michelangelo Buonarroti

Còpia del document del naixement i bateig de Miquel Àngel a Caprese Michelangelo (casa Buonarroti, Florència) Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 de març del 1475 - Roma, 18 de febrer del 1564), també conegut simplement com a Michelangelo o Miquel Àngel, va ser un escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte renaixentista.

Nou!!: Edat moderna і Michelangelo Buonarroti · Veure més »

Miquel Servet

Miguele Serveto Conesa (Vilanova de Sixena, Regne d'Aragó, potser el 29 de setembre de 1511 - Ginebra, 27 d'octubre de 1553), àlies "Revés" i conegut tradicionalment en català com a Miquel Servet, fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal.

Nou!!: Edat moderna і Miquel Servet · Veure més »

Mita

Imatge del Potosí durant el Virregnat del Perú. La mita va ser una forma d'aprofitament del treball indígena durant la colonització espanyola del continent americà.

Nou!!: Edat moderna і Mita · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Edat moderna і Model heliocèntric · Veure més »

Modernitat

El concepte de modernitat abasta una sèrie de moviments culturals que es van desenvolupar a les societats occidentals de finals del segle XIX i del segle XX, en els camps de l'art, de l'arquitectura de la música, de literatura i el catolicisme (vegeu crisi modernista i Nova Teologia).

Nou!!: Edat moderna і Modernitat · Veure més »

Moluques

Les illes Moluques o millor Maluques en indonesi Kepulauan Maluku són un arxipèlag d'Indonèsia i conformen la part més oriental d'Insulíndia.

Nou!!: Edat moderna і Moluques · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tzar…) ostenta el poder absolut, és diferència de formes més recents com ara la monarquia constitucional o parlementari.

Nou!!: Edat moderna і Monarquia absoluta · Veure més »

Monarquia autoritària

El rei Felip IV de França exemplifica la monarquia autoritària. La monarquia autoritària és una categoria utilitzada per la historiografia per a referir-se a les monarquies d'Europa Occidental des de finals de l'edat mitjana fins a començaments de l'edat moderna.

Nou!!: Edat moderna і Monarquia autoritària · Veure més »

Monarquia parlamentària

Estats amb monarquia parlamentària La monarquia parlamentària és el sistema de govern comú en moltes democràcies occidentals actuals, en el qual el rei o monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern).

Nou!!: Edat moderna і Monarquia parlamentària · Veure més »

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieu (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Nou!!: Edat moderna і Montesquieu · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos. ''Expulsió dels moriscos''. Embarcament de moriscos en el Grau de València, de Pere Oromig. Es coneix amb el nom de moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de Pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502 mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana, i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Edat moderna і Moriscos · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Nou!!: Edat moderna і Moscou · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: Edat moderna і Museu del Louvre · Veure més »

Museu del Prado

Goya. El Museu del Prado és un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.

Nou!!: Edat moderna і Museu del Prado · Veure més »

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nou!!: Edat moderna і Nació · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Edat moderna і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Edat moderna і Navarra · Veure més »

Navegació

Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.

Nou!!: Edat moderna і Navegació · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Edat moderna і Nàpols · Veure més »

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Nou!!: Edat moderna і Nicolau Copèrnic · Veure més »

Nicolau Maquiavel

Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel (Florència, 3 de maig de 1469 - ibíd., 21 de juny de 1527), de nom complet Niccolò di Bernardo dei Machiavelli, va ser un diplomàtic, funcionari públic, filòsof polític i escriptor italià.

Nou!!: Edat moderna і Nicolau Maquiavel · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Edat moderna і Noblesa · Veure més »

Nou Món

El mapa de Diego Ribero (1529) anomena Amèrica ''MUNDUS NOVUS'' quan encara només se'n coneixia la costa atlàntica i molt poc de la pacífica. El Nou Món és un dels noms que s'han utilitzat per designar el continent americà.

Nou!!: Edat moderna і Nou Món · Veure més »

Nova Anglaterra

La Nova Anglaterra (New England, en anglès) és una regió dels Estats Units localitzada a l'extrem nord-est del país.

Nou!!: Edat moderna і Nova Anglaterra · Veure més »

Obstetrícia

1513 L'obstetrícia és una especialitat mèdica relacionada amb la salut de l'aparell reproductor de la dona.

Nou!!: Edat moderna і Obstetrícia · Veure més »

Oceà Atlàntic

L'oceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Edat moderna і Oceà Atlàntic · Veure més »

Oceà Índic

L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.

Nou!!: Edat moderna і Oceà Índic · Veure més »

Oceà Pacífic

L'oceà Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.

Nou!!: Edat moderna і Oceà Pacífic · Veure més »

Oliver Cromwell

Oliver Cromwell (Huntingdon, Regne d'Anglaterra, 27 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1658) fou un líder polític i militar anglès.

Nou!!: Edat moderna і Oliver Cromwell · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Edat moderna і Or · Veure més »

Orà

Orà (en àrab وهران, Wahrān, 'dels dos lleons'; en francès, Oran) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.

Nou!!: Edat moderna і Orà · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Edat moderna і Ordi · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Edat moderna і Països Baixos · Veure més »

Panamà

Panamà, oficialment la República de Panamà, és el país més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.

Nou!!: Edat moderna і Panamà · Veure més »

Parallamps

Exemple d'un parallamps Un parallamps és un instrument de protecció envers el llamp inventat l'any 1752 per Benjamin Franklin que té per objecte esdevenir l'element amb més possibilitats de rebre l'impacte del llamp en una àrea determinada.

Nou!!: Edat moderna і Parallamps · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Edat moderna і París · Veure més »

Paternalisme

El paternalisme és una modalitat de l'autoritarisme a la qual una persona exerceix poder sobre una altra, prenent decisions en nom seu i ignorant els seus desitjos i circumstàncies, justificant-ho amb sentimentalismes i la idea que ho fa pel seu propi bé.

Nou!!: Edat moderna і Paternalisme · Veure més »

Patologia

La paraula patologia procedeix del grec antic, estudi (λογός) del patiment o dany (παθός).

Nou!!: Edat moderna і Patologia · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Edat moderna і Pau de Westfàlia · Veure més »

Pólvora

Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.

Nou!!: Edat moderna і Pólvora · Veure més »

Pecat original

Adam i Eva per Peter Paul Rubens El pecat original és la falta comesa per Adam i Eva que explica la seva expulsió del Paradís.

Nou!!: Edat moderna і Pecat original · Veure més »

Pedro Álvares Cabral

Pedro Álvares Cabral (Belmonte, 1467 o 1468 - Santarém, 1520) fou un fidalgo, comandant militar, navegant i explorador portuguès, considerat el descobridor del Brasil.

Nou!!: Edat moderna і Pedro Álvares Cabral · Veure més »

Pequín

Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).

Nou!!: Edat moderna і Pequín · Veure més »

Pere Galès

Pere Galès i Reiner, llatinitzat com Petrus Galesius, (Ulldecona, 1537 - Saragossa, 1595) va ser un humanista català.

Nou!!: Edat moderna і Pere Galès · Veure més »

Petita burgesia

La petita burgesia és una classe social que defineix la banda baixa de la burgesia.

Nou!!: Edat moderna і Petita burgesia · Veure més »

Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (23 de març del 1749, Beaumont-en-Auge, Normandia - 5 de març del 1827, París), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.

Nou!!: Edat moderna і Pierre-Simon Laplace · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Edat moderna і Portugal · Veure més »

Potosí

Potosí és una ciutat boliviana, capital del departament de Potosí.

Nou!!: Edat moderna і Potosí · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Edat moderna і Prússia · Veure més »

Productivitat

La productivitat en economia és la mesura de l'eficiència de la producció.

Nou!!: Edat moderna і Productivitat · Veure més »

Progrés

El progrés és una evolució cap a estadis més perfectes, per tant en positiu, sovint oposant-se a involució o decadència.

Nou!!: Edat moderna і Progrés · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Edat moderna і Protestantisme · Veure més »

Psicologia

'''Psi''', La psicologia és la ciència de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana.

Nou!!: Edat moderna і Psicologia · Veure més »

Química

La química és la branca de la física que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Edat moderna і Química · Veure més »

Raó

La raó és una facultat que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.

Nou!!: Edat moderna і Raó · Veure més »

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Nou!!: Edat moderna і Racionalisme (filosofia) · Veure més »

Raonament deductiu

El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament inductiu, considera que la conclusió és implícita en les premisses; el raonament deductiu infereix aquests mateixos fets basant-se en la llei general.

Nou!!: Edat moderna і Raonament deductiu · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Edat moderna і Reforma Protestant · Veure més »

Regió de Síria

Síria (en grec: Συρία, en llatí: Syría) fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del llevant incloent Fenícia, Síria pròpia i Palestina (anomenada generalment Celesíria, que vol dir 'Síria buida').

Nou!!: Edat moderna і Regió de Síria · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Edat moderna і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Escòcia

El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el segle IX i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.

Nou!!: Edat moderna і Regne d'Escòcia · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Edat moderna і Regne de França · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya, fou un estat que existí a l'Illa de Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Edat moderna і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i XX, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Nou!!: Edat moderna і Regne de Portugal · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Edat moderna і Reis Catòlics · Veure més »

Rellotge

Un rellotge (del llatí horologium) o, col·loquialment, rellonge, és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.

Nou!!: Edat moderna і Rellotge · Veure més »

Rembrandt van Rijn

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador neerlandès.

Nou!!: Edat moderna і Rembrandt van Rijn · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Edat moderna і Renaixement · Veure més »

René Antoine Ferchault de Réaumur

René Antoine Ferchault de Réaumur (La Rochelle, França, 28 de febrer de 1683 - Saint-Julien-du-Terroux, 17 d'octubre de 1757) va ser un físic francès d'interès en amplis camps de la ciència, com la metal·lúrgia, la temperatura, la porcellana, contribuint sobretot a l'entomologia.

Nou!!: Edat moderna і René Antoine Ferchault de Réaumur · Veure més »

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Nou!!: Edat moderna і René Descartes · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Edat moderna і República de Venècia · Veure més »

Revolució científica

La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.

Nou!!: Edat moderna і Revolució científica · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Edat moderna і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Industrial

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich, Amat i Jover, ara seu del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa. La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el carbó) La Revolució Industrial és un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII.

Nou!!: Edat moderna і Revolució Industrial · Veure més »

Rococó

Versalles. El Rococó és un moviment artístic nascut a França, que es desenvolupa de forma progressiva entre els anys 1730-60.

Nou!!: Edat moderna і Rococó · Veure més »

Rodrigo de Triana

Monument al mariner en Sevilla Rodrigo de Triana (?, 1469 - ?, ?) fou un mariner andalús de finals del segle XV, acompanyant de Cristòfor Colom en el seu primer viatge a Amèrica.

Nou!!: Edat moderna і Rodrigo de Triana · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Edat moderna і Roma · Veure més »

Rosselló

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Mapa de Catalunya i de les comarques històriques Banyuls de la Marenda El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Edat moderna і Rosselló · Veure més »

Ruta comercial

Marco Polo arribant a un port de la Xina Una ruta comercial és una sèrie d'etapes fixades que uneixen dos punts importants per al comerç.

Nou!!: Edat moderna і Ruta comercial · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Edat moderna і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sagrament

''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que per un signe visible o per un acte visible representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient de compartir aquesta realitat.

Nou!!: Edat moderna і Sagrament · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, "ciutat de Sant Pere" en alemany), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans coneguda com a Leningrad (Ленинград, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Nevà, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Nou!!: Edat moderna і Sant Petersburg · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Edat moderna і Santa Seu · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Edat moderna і Sàpiens · Veure més »

Sègol

El sègol o sègle (dial. sèguel, sègal) (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.

Nou!!: Edat moderna і Sègol · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Edat moderna і Seda · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Edat moderna і Segle IV · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Edat moderna і Segle XIII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Edat moderna і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Edat moderna і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Edat moderna і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Edat moderna і Segle XVII · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Edat moderna і Segle XVIII · Veure més »

Servitud

Un camp com aquest, representa un possible tipus de predi. La servitud (del llatí iura praedorium o servitutes) en dret romà, és un dret real limitat regulat en el Capítol IV del Llibre Cinquè del Codi Civil Català (566-1 CCc i ss.). Es defineix com "Un dret real limitat que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular de la finca servent" (566-1 CCc).

Nou!!: Edat moderna і Servitud · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Edat moderna і Setge · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Edat moderna і Sevilla · Veure més »

Sextant (instrument de mesura)

Sextant Cassens&Platz (RFA). El sextant és un instrument de mesura que permet mesurar angles entre dos objectes tals com dos punts d'una costa o un astre -tradicionalment el Sol- i l'horitzó.

Nou!!: Edat moderna і Sextant (instrument de mesura) · Veure més »

Societat comanditària

La societat comanditària o en comandita és aquella societat en què, sota una raó social, uns socis (anomenats col·lectius) responen amb tots els seus béns del resultat de la gestió social, mentre que d'altres (comanditaris) responen únicament amb el capital aportat a la societat.

Nou!!: Edat moderna і Societat comanditària · Veure més »

Societat de classes

Les classes socials són una forma d'estratificació social que es poden definir com a grups o conglomerats de persones que gaudeixen de les mateixes condicions de vida i estan situades en un mateix estrat social i/o socioeconòmic.

Nou!!: Edat moderna і Societat de classes · Veure més »

Societat estamental

Representació dels tres estaments: qui prega (''oratores''), qui lluita (''bellatores'') i qui treballa (''laboratores''). La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim.

Nou!!: Edat moderna і Societat estamental · Veure més »

Sociologia

La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.

Nou!!: Edat moderna і Sociologia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Edat moderna і Suïssa · Veure més »

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dóna als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i menjars en general.

Nou!!: Edat moderna і Sucre · Veure més »

Tabac

Una cigarreta encesa recolzada en un cendrer. El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Nou!!: Edat moderna і Tabac · Veure més »

Tecnologia

Astronauta a l'exterior de la superfície terrestre Tecnologia és l'aplicació cultural pràctica i creativa que es fa del conjunt de coneixements de què disposa una societat donada, incloent els teòrics, filosòfics, tradicionals, científics, experimentals, la pròpia experiència i especialment el domini de diferents tècniques.

Nou!!: Edat moderna і Tecnologia · Veure més »

Tenebrisme

''La vocació de Sant Mateu'', de Caravaggio. El tenebrisme és un estil pictòric que es basa en una aplicació radical del clarobscur, per la qual únicament les figures temàticament centrals destaquen il·luminades d'un fons generalitzadament molt fosc.

Nou!!: Edat moderna і Tenebrisme · Veure més »

Teoria de la modernització

La teoria de la modernització és una teoria utilitzada per explicar el procés de modernització en les societats.

Nou!!: Edat moderna і Teoria de la modernització · Veure més »

Tercer estat

El tercer estat en una representació francesa de l'any 1789, carregant el pes amb flors de lliri, que representen la casa reial. El tercer estament és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del feudalisme i de l'Antic Règim.

Nou!!: Edat moderna і Tercer estat · Veure més »

Termòmetre

Termòmetre clínic de mercuri. Termòmetre de termoparell. El termòmetre és un instrument de mesura de la temperatura, o dels canvis de temperatura.

Nou!!: Edat moderna і Termòmetre · Veure més »

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (Malmesbury, Wiltshire, 5 d'abril del 1588 - Derbyshire, 4 de desembre del 1679) va ser un filòsof anglès, pertanyent a la tradició empirista.

Nou!!: Edat moderna і Thomas Hobbes · Veure més »

Thomas Malthus

Thomas Robert Malthus (Dorking, 14 de febrer de 1766 - Bath, 23 de desembre de 1834) més conegut com a Thomas Malthus tot i que ell preferia que se l'anomenés Robert Malthus, va ser un economista i demògraf anglès conegut principalment per les seves teories pessimistes, com la Catàstrofe malthusiana però altament influents, pel que fa a l'evolució de la població mundial.

Nou!!: Edat moderna і Thomas Malthus · Veure més »

Thomas More

Thomas More (Londres, 7 de febrer de 1478 - 6 de juliol de 1535) fou un jurista, escriptor i home d'Estat anglès.

Nou!!: Edat moderna і Thomas More · Veure més »

Ticià

Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano, (Pieve di Cadore, Belluno, 1477 - Venècia, 27 d'agost de 1576) fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica notable.

Nou!!: Edat moderna і Ticià · Veure més »

Timó

Timó de vaixell modern Un timó és un dispositiu utilitzat per maniobrar vehicles que es mouen per fluids, normalment l'aigua o l'aire.

Nou!!: Edat moderna і Timó · Veure més »

Tomás de Mercado

Tomás de Mercado (Sevilla ? - San Juan de Ulúa (Mèxic) 1575) va ser un economista, pensador i religiós andalús.

Nou!!: Edat moderna і Tomás de Mercado · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Edat moderna і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Tordesillas

El Tractat de Tordesillas va ser un tractat internacional signat a la ciutat de Tordesillas el 1494 entre el Regne de Portugal i els Regnes de les Espanyes(...)queden e finquen para los dichos sennores Rey e Reyna de Castilla e de Aragón, etc e para sus subçesores e sus reynos(...) (Ferran el Catòlic per Aragó i Isabel la Catòlica per Castella), per tal de donar legalitat a l'ocupació dels territoris que anaven explorant i descobrint.

Nou!!: Edat moderna і Tractat de Tordesillas · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Edat moderna і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Treball (economia)

Treballador nord-americà de començaments del segle XX. El treball, feina o faena és un esforç manual o intel·lectual que generalment implica, encara que no sempre, una contrapartida econòmica o en espècie.

Nou!!: Edat moderna і Treball (economia) · Veure més »

Ulldecona

Ulldecona és una vila i municipi de la comarca del Montsià.

Nou!!: Edat moderna і Ulldecona · Veure més »

Utopia

l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, "no" i τόπος, "indret", literalment: "enlloc") és un neologisme inventat per Thomas More al segle XVI per descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.

Nou!!: Edat moderna і Utopia · Veure més »

Vasco da Gama

Vasco da Gama o Vasco de Gama (Sines, Regne de Portugal, 1469 - Cochin, Índia portuguesa, 1524) fou un navegant i aventurer portuguès.

Nou!!: Edat moderna і Vasco da Gama · Veure més »

Vasco Núñez de Balboa

Vasco Núñez de Balboa (Jerez de los Caballeros, Extremadura; 1475 - Acla, Panamà; 15 de gener de 1519) va ser un explorador, governant i conqueridor espanyol.

Nou!!: Edat moderna і Vasco Núñez de Balboa · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Edat moderna і Vassallatge · Veure més »

Vell Món

Mapa de Fra Mauro, del Vell Món, 1459El Vell Món comprèn totes les parts del món conegudes pels europeus abans del descobriment d'Amèrica; és a dir, Europa, Àsia i Àfrica (el supercontinent denominat Eurafràsia), i les illes properes.

Nou!!: Edat moderna і Vell Món · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Edat moderna і Venècia · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Edat moderna і Viena · Veure més »

Virregnat de Nova Espanya

La Nova Espanya (Virreinato de Nueva España en castellà) fou el primer virregnat de l'imperi Espanyol a Amèrica, nascut per cèdula reial el 17 d'abril, 1535 i amb una duració de 286 anys, fins al 21 de setembre, 1821, data en què el virregnat aconseguí la seva independència i naixeria Mèxic, aleshores conformat com a monarquia constitucional amb el nom d'Imperi Mexicà.

Nou!!: Edat moderna і Virregnat de Nova Espanya · Veure més »

Virregnat del Perú

El virregnat del Perú fou el territori d'administració colonial espanyola que comprenia bona part de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Edat moderna і Virregnat del Perú · Veure més »

Volta de la Capella Sixtina

La volta de la capella Sixtina és coneguda per la decoració pictòrica que el papa Juli II va encarregar a Miquel Àngel l'any 1508.

Nou!!: Edat moderna і Volta de la Capella Sixtina · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 – 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès del segle de les llums.

Nou!!: Edat moderna і Voltaire · Veure més »

Vulgata

Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada a principis del segle IV i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).

Nou!!: Edat moderna і Vulgata · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: Edat moderna і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Edat moderna і Xina · Veure més »

Zacatecas

Zacatecas és la capital de l'estat mexicà homònim localitzat al nord del país.

Nou!!: Edat moderna і Zacatecas · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna і 10 de desembre · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna і 12 d'octubre · Veure més »

1433

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1433 · Veure més »

1448

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1448 · Veure més »

1453

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1453 · Veure més »

1455

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Edat moderna і 1455 · Veure més »

1476

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1476 · Veure més »

1487

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1487 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1492 · Veure més »

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Edat moderna і 1493 · Veure més »

1494

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Edat moderna і 1494 · Veure més »

1495

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1495 · Veure més »

1496

''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.

Nou!!: Edat moderna і 1496 · Veure més »

1497

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1497 · Veure més »

1499

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1499 · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna і 15 de juny · Veure més »

1500

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1500 · Veure més »

1508

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1508 · Veure més »

1509

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Edat moderna і 1509 · Veure més »

1512

L'any 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que perany a l'edat moderna.

Nou!!: Edat moderna і 1512 · Veure més »

1513

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1513 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Edat moderna і 1516 · Veure més »

1517

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1517 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1520 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1521 · Veure més »

1522

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1522 · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1529 · Veure més »

1531

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1531 · Veure més »

1533

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1533 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Edat moderna і 1535 · Veure més »

1536

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1536 · Veure més »

1543

Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566).

Nou!!: Edat moderna і 1543 · Veure més »

1545

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1545 · Veure més »

1547

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1547 · Veure més »

1549

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1549 · Veure més »

1550

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1550 · Veure més »

1553

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1553 · Veure més »

1559

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1559 · Veure més »

1571

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1571 · Veure més »

1588

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1588 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1621 · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Edat moderna і 1625 · Veure més »

1629

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Edat moderna і 1629 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1640 · Veure més »

1656

Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.

Nou!!: Edat moderna і 1656 · Veure més »

1658

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Edat moderna і 1658 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1659 · Veure més »

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Edat moderna і 1660 · Veure més »

1662

L'any 1662 (MDCLXII) fou un any comú de l'edat moderna iniciat en diumenge.

Nou!!: Edat moderna і 1662 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1665 · Veure més »

1689

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1689 · Veure més »

1694

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Edat moderna і 1694 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1700 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1710 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1713 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1715 · Veure més »

1718

La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).

Nou!!: Edat moderna і 1718 · Veure més »

1732

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1732 · Veure més »

1751

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1751 · Veure més »

1755

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Edat moderna і 1755 · Veure més »

1762

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1762 · Veure més »

1766

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1766 · Veure més »

1772

Sense descripció.

Nou!!: Edat moderna і 1772 · Veure més »

1778

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Edat moderna і 1778 · Veure més »

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Nou!!: Edat moderna і 1787 · Veure més »

1788

Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Edat moderna і 1788 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Edat moderna і 1789 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1798 · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Edat moderna і 1800 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Edat moderna і 1806 · Veure més »

3 de gener

El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Edat moderna і 3 de gener · Veure més »

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Edat moderna і 31 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cultura moderna, Edat Moderna, Era moderna, Historiadora de l'edat moderna, Modern, Època moderna.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »