Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Imperi Persa

Índex Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

263 les relacions: Adrià, Adurbad, Afganistan, Ahura Mazda, Alexandre el Gran, Alfabet àrab, Alfabet ciríl·lic, Alfabet grec, Alfabet llatí, Alfabet persa, Amosis II, Amudarià, Anahita, Anatòlia, Angra Mainyu, Antàlcides, Antíoc III, Antiga Grècia, Antioquia de l'Orontes, Anxan, Aquemenes, Ardaixir I, Ariaramnes de Pèrsia, Armènia, Arsaces I de Pàrtia, Arsaces II de Pàrtia, Arsàcides, Artaban I de Pàrtia, Artaban II de Pàrtia, Artaban III de Pàrtia, Artaban V de Pàrtia, Artaxata, Artaxerxes I de Pèrsia, Artaxerxes II de Pèrsia, Artaxerxes III de Pèrsia, Astíages de Mèdia, Atenes, Atropatene, Avèstic, Avesta, Azerbaidjan, Àsia Central, Babilònia, Babilim, Bactriana, Bahrain, Batalla d'Edessa, Batalla de Carrhae, Batalla de les Termòpiles (480 aC), Batalla de Platees, ..., Batalla de Salamina, Beduí, Budisme, Cambises II de Pèrsia, Canaan, Caucas, Cir I d'Anxan, Cir II el Gran, Commagena, Cosroes I, Ctesifont, Darios el Gran, Darios III de Pèrsia, Dàric, Dècada del 220, Dècada del 500 aC, Dècada del 510 aC, Dècada del 520 aC, Dècada del 530 aC, Dècada del 550 aC, Dècada del 700 aC, Deioces de Mèdia, Diàdocs, Dracma, Dualisme, Ecbatana, Edat antiga, Egipte, Escites, Esparta, Eufrates, Firuzabad, Flavi Claudi Constantí, Fraapatios de Pàrtia, Fraates I de Pàrtia, Fraates II de Pàrtia, Fraates III de Pàrtia, Fraates V de Pàrtia, Gaumata, Geòrgia, Gneu Domici Corbuló, Gneu Pompeu Magne, Gotarces I de Pàrtia, Gotarces II de Pàrtia, Grècia, Grecs, Guerres Mèdiques, Hebreus, Hekatompilos, Heròdot, Hindi, Hit, Immortals, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indus, Iran, Iraq, Islam, Jònia, Judaisme, Kabulistan, Kobad I, Kurd, Leònides I, Lingüística, Llengües indoàries, Llengües indoeuropees, Llengües semítiques, Llengües turqueses, Llengua pluricèntrica, Llibertat, Mar Càspia, Marc Aureli, Marc Estaci Prisc, Marc Ulpi Trajà, Marc Vipsani Agripa, Mardoni, Maukisres de Pàrtia, Meherdates de Pàrtia, Mesopotàmia, Mesopotàmia (província romana), Mitra (mitologia), Mitridates I de Pàrtia, Mitridates II de Pàrtia, Mitridates IV de Pàrtia, Monarquia, Monoteisme, Orient Mitjà, Orodes I de Pàrtia, Orodes II de Pàrtia, Orodes III de Pàrtia, Osroene, Osroes I de Pàrtia, Pacoros I de Pàrtia, Paixtu, Palestina, Panjabi, Parsis, Partamasiris, Partamaspades de Pàrtia, Parts, Pasargada, Pèrsia, Persèpolis, Perses, Polis, Politeisme, Pretendent al tron, Protoindoeuropeus, Rússia, Religió, República Àrab Siriana, Revolta jònica, Sanabares de Pàrtia, Sanatrokes I de Pàrtia, Sanatrokes II de Pàrtia, Sapor I, Sapor II, Saques, Sàtrapa, Selèucia del Tigris, Seleuc I Nicàtor, Septimi Sever, Smerdis de Pèrsia, Sogdià de Pèrsia, Sohemus, Subcontinent indi, Tabaristan, Tadjik, Tadjikistan, Teispes d'Anshan, Thomas Browne, Tigris, Tiridates I d'Armènia, Tràcia Oriental, Urdú, Uzbekistan, Vardanes I de Pàrtia, Vocal, Vologès I de Pàrtia, Vologès III de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia, Vologès V de Pàrtia, Vonones I de Pàrtia, Vonones II de Pàrtia, Xerxes I de Pèrsia, Xerxes II de Pèrsia, Yezdegerd III, Zaratustra, Zoroastrisme, 10, 105, 116, 117, 129, 13, 140, 147, 148 aC, 161, 162 aC, 163, 164 aC, 173 aC, 18, 181 aC, 1874, 191, 193, 197, 2 aC, 2006, 208, 209 aC, 241, 325, 37 aC, 379, 379 aC, 400 aC, 404 aC, 42, 423 aC, 424 aC, 426 aC, 450 aC, 46, 465 aC, 486, 49, 490 aC, 492 aC, 498, 5, 51, 52 aC, 53 aC, 560, 632, 64 aC, 65, 651, 69 aC, 7, 77, 8, 80 aC, 87 aC. Ampliar l'índex (213 més) »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Imperi Persa і Adrià · Veure més »

Adurbad

Adurbad fill de Mahrspand (Adurbad-e Mahrspandan) fou un mobad de mobads (mowbedān mowbed.

Nou!!: Imperi Persa і Adurbad · Veure més »

Afganistan

L'Afganistan és una república islàmica de l'Àsia Central, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Persa і Afganistan · Veure més »

Ahura Mazda

Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).

Nou!!: Imperi Persa і Ahura Mazda · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Imperi Persa і Alexandre el Gran · Veure més »

Alfabet àrab

Verd fosc: estats on l'alfabet àrab és l'únic oficial.Verd clar: estats on es fa servir l'alfabet àrab a més d'uns altres Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.

Nou!!: Imperi Persa і Alfabet àrab · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

Alfabet ciríl·lic i altres alfabets llengua.

Nou!!: Imperi Persa і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Imperi Persa і Alfabet grec · Veure més »

Alfabet llatí

Distribució mundial de l'alfabet llatí:* En verd fosc, les àrees on és l'única forma d'escriptura. * En verd clar, els països on coexisteix amb altres formes d'escriptura. Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Imperi Persa і Alfabet llatí · Veure més »

Alfabet persa

L'alfabet persa és l'alfabet que s'empra per escriure el persa, és una varietat de l'alfabet àrab que té 32 caràcters principals.

Nou!!: Imperi Persa і Alfabet persa · Veure més »

Amosis II

Contracte de parceria de l'època d'Amosis II. Louvre. Amasis II, Jenemibra Ahmose, Ahmose II, o Àmasis (570 - 526 aC.) va ser faraó de la dinastia XXVI d'Egipte.

Nou!!: Imperi Persa і Amosis II · Veure més »

Amudarià

L'Amudarià (del rus Амударья, Amudarià; en tadjik: Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa: آمودریا, Amudarià; en uzbek: Amudaryo; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia central, conegut antigament com a Oxus.

Nou!!: Imperi Persa і Amudarià · Veure més »

Anahita

Anahita Anahita o Anāhitā en llengua avèstica, és el nom d'una figura cosmològica indoirànica, venerada com la divinitat de les aigües (Aban), associada amb la fertilitat, la sanació i la saviesa.

Nou!!: Imperi Persa і Anahita · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Imperi Persa і Anatòlia · Veure més »

Angra Mainyu

Angra Mainyu (en avèstic) o Ahriman (en persa) és una divinitat del zoroastrisme que representa la força maligna que intenta arrossegar l'home cap a l'error.

Nou!!: Imperi Persa і Angra Mainyu · Veure més »

Antàlcides

Antàlcides (Antalcidas, Ἀνταλκίδας) fou un polític espartà i diplomàtic de l'escola de Lisandre.

Nou!!: Imperi Persa і Antàlcides · Veure més »

Antíoc III

Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC–187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Antíoc III · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Imperi Persa і Antiga Grècia · Veure més »

Antioquia de l'Orontes

Antioquia (Antiocheia) fou una ciutat de Síria situada a l'angle entre la costa sud de l'Àsia Menor i la costa de Síria, a la riba de l'Orontes.

Nou!!: Imperi Persa і Antioquia de l'Orontes · Veure més »

Anxan

Anxan fou un regne de la regió d'Elam, situat al sud-est a l'oest del modern Fars.

Nou!!: Imperi Persa і Anxan · Veure més »

Aquemenes

Aquemenes fou l'ancestre suposat de la dinastia aquemènida de Pèrsia.

Nou!!: Imperi Persa і Aquemenes · Veure més »

Ardaixir I

Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxa (Rei de reis) de la dinastia sassànida, i rei de reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'imperi Part) fins a l'any 240.

Nou!!: Imperi Persa і Ardaixir I · Veure més »

Ariaramnes de Pèrsia

Ariaramnes (Pau dels Aris) fou fill de Teispes, rei dels perses i d'Anshan, i germà de Cir I d'Anshan.

Nou!!: Imperi Persa і Ariaramnes de Pèrsia · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Imperi Persa і Armènia · Veure més »

Arsaces I de Pàrtia

Arsaces I fou cap del grup nomada dels Parnis, d'origen escita o dahan, que vivien a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia vers el 250-247 aC (o 250-214 aC).

Nou!!: Imperi Persa і Arsaces I de Pàrtia · Veure més »

Arsaces II de Pàrtia

Tiridates és el nom que Arrià va donar a un segon suposat rei dels parts, germà i successor d'Arsaces I de Pàrtia.

Nou!!: Imperi Persa і Arsaces II de Pàrtia · Veure més »

Arsàcides

Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.

Nou!!: Imperi Persa і Arsàcides · Veure més »

Artaban I de Pàrtia

Artaban I fou rei dels parts del 214 aC al 196 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Artaban I de Pàrtia · Veure més »

Artaban II de Pàrtia

Artaban II fou rei dels Parts del 127 aC al 124 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Artaban II de Pàrtia · Veure més »

Artaban III de Pàrtia

Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artaban III fou rei de Pàrtia del 10 al 42.

Nou!!: Imperi Persa і Artaban III de Pàrtia · Veure més »

Artaban V de Pàrtia

Artaban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.

Nou!!: Imperi Persa і Artaban V de Pàrtia · Veure més »

Artaxata

Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.

Nou!!: Imperi Persa і Artaxata · Veure més »

Artaxerxes I de Pèrsia

Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Artaxerxes I de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes II de Pèrsia

Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Artaxerxes II de Pèrsia · Veure més »

Artaxerxes III de Pèrsia

L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Artaxerxes III de Pèrsia · Veure més »

Astíages de Mèdia

Astíages (babiloni Istumegu, antic iranià Rshtivaiga, elamita Iristimanka) fou rei dels medes des de vers el 584 aC al 550 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Astíages de Mèdia · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Imperi Persa і Atenes · Veure més »

Atropatene

Atropatene és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià.

Nou!!: Imperi Persa і Atropatene · Veure més »

Avèstic

Escrit en avèstic. L'avèstic fou un dialecte irànic, molt afí al vèdic.

Nou!!: Imperi Persa і Avèstic · Veure més »

Avesta

Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.

Nou!!: Imperi Persa і Avesta · Veure més »

Azerbaidjan

L'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan), oficialment la República de l'Azerbaidjan (en àzeri: Azərbaycan Respublikası), és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.

Nou!!: Imperi Persa і Azerbaidjan · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Imperi Persa і Àsia Central · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Imperi Persa і Babilònia · Veure més »

Babilim

Babilim i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Babilim (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en català Babilònia) és el nom accadi (Bab-ilim o Bab-ilu) d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).

Nou!!: Imperi Persa і Babilim · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Imperi Persa і Bactriana · Veure més »

Bahrain

Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain (en àrab مملكة البحرين, Mamlakat al-Baḥrayn), és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa d'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.

Nou!!: Imperi Persa і Bahrain · Veure més »

Batalla d'Edessa

La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi sassànida el 259.

Nou!!: Imperi Persa і Batalla d'Edessa · Veure més »

Batalla de Carrhae

La Batalla de Carrhae (també coneguda com a Batalla de Carras) va ser una important batalla que succeir l'any 53 aC entre l'exèrcit romà sota el comandament del general Marc Licini Cras, governador de Síria en aquells moments i l'exèrcit part del general Suren. Aquesta batalla va ser una de les derrotes més greus que va sofrir la República romana.

Nou!!: Imperi Persa і Batalla de Carrhae · Veure més »

Batalla de les Termòpiles (480 aC)

La batalla de les Termòpiles, ocorreguda l'any 480 aC, va ser la primera batalla de la Segona Guerra Mèdica, i va enfrontar una aliança de ciutats-estat gregues que van plantar cara als invasors perses al pas muntanyenc de Termòpiles (Θερμοπύλες), topònim el significat del qual és "Portes Calentes", per les fonts termals de la zona, a la Grècia central.

Nou!!: Imperi Persa і Batalla de les Termòpiles (480 aC) · Veure més »

Batalla de Platees

La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.

Nou!!: Imperi Persa і Batalla de Platees · Veure més »

Batalla de Salamina

La Batalla de Salamina — en Grec 'Ναυμαχία ', Naumachia tes Salaminos— va ser una batalla naval entre les polis gregues i l'Imperi Persa que va tenir lloc el 480 aC als estrets entre el Pireu i l'Illa de Salamina, a prop d'Atenes.

Nou!!: Imperi Persa і Batalla de Salamina · Veure més »

Beduí

Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.

Nou!!: Imperi Persa і Beduí · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Imperi Persa і Budisme · Veure més »

Cambises II de Pèrsia

Cambises II (en persa Kambujiya کمبوجیه) fou rei de Pèrsia del 530 aC fins al 521 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Cambises II de Pèrsia · Veure més »

Canaan

Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra promesa del poble jueu, corresponent aproximadament a l'actual Israel i els territoris de Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.

Nou!!: Imperi Persa і Canaan · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Imperi Persa і Caucas · Veure més »

Cir I d'Anxan

Cir I (antic persa Koroush) fou rei d'Anshan vers el 640 aC i fins vers el 580 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Cir I d'Anxan · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Imperi Persa і Cir II el Gran · Veure més »

Commagena

Antiochos I de Kommagene, en el Museu de Gaziantep La Commagena fou una regió situada al sud-oest d'Armènia i nord de Síria, a la zona al sud de Melitene fins al riu Eufrates.

Nou!!: Imperi Persa і Commagena · Veure més »

Cosroes I

Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— (s. VI) va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.

Nou!!: Imperi Persa і Cosroes I · Veure més »

Ctesifont

Ctesifont fou la capital de l'imperi Part i després de l'imperi dels perses sassànides, a la riba del Tigris a uns 30 km al sud de Bagdad.

Nou!!: Imperi Persa і Ctesifont · Veure més »

Darios el Gran

Darios I el Gran (vers 540 aC– 485 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.

Nou!!: Imperi Persa і Darios el Gran · Veure més »

Darios III de Pèrsia

batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Darios III de Pèrsia · Veure més »

Dàric

El dàric fou una moneda persa aquemènida d'or introduïda per Darios I el gran.

Nou!!: Imperi Persa і Dàric · Veure més »

Dècada del 220

226 - Inici del segon Imperi Persa (226-651) amb la dinastia sassànida.

Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 220 · Veure més »

Dècada del 500 aC

Hemisferi oriental en el 500 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 500 aC · Veure més »

Dècada del 510 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 510 aC · Veure més »

Dècada del 520 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 520 aC · Veure més »

Dècada del 530 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 530 aC · Veure més »

Dècada del 550 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 550 aC · Veure més »

Dècada del 700 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і Dècada del 700 aC · Veure més »

Deioces de Mèdia

Deioces fou el suposat primer rei de Mèdia vers el 700 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Deioces de Mèdia · Veure més »

Diàdocs

Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, "successors", foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.

Nou!!: Imperi Persa і Diàdocs · Veure més »

Dracma

La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmès, o δραχμαί, drakhmè, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Mitjà durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.

Nou!!: Imperi Persa і Dracma · Veure més »

Dualisme

Representació del dualisme per part de René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme creu que l'origen de l'univers es pot trobar en dues substàncies bàsiques o dos déus.

Nou!!: Imperi Persa і Dualisme · Veure més »

Ecbatana

Ecbatana o Echbatana (grec antic: Ἐϰβάτανα; llatí: Ecbătăna. Per aquesta raó, la catalanització correcta d'aquest topònim hauria d'ésser: Ecbàtana) fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Nou!!: Imperi Persa і Ecbatana · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Persa і Edat antiga · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Imperi Persa і Egipte · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Imperi Persa і Escites · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Imperi Persa і Esparta · Veure més »

Eufrates

LEufrates (en àrab الفرات, al-Furāt; en turc i en kurd Fırat; en persa فرات, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu; en siríac, Frot o, Prât; en grec antic Ευφράτης, Eufrates) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Nou!!: Imperi Persa і Eufrates · Veure més »

Firuzabad

Firuzabad (sassànida Ardasher-Khwarrah o Ardahsir-Khurra اردشيرخوره, o la Glòria d'Ardashir; àrab Fīrūzābād فيروزآباد,; abans Piruzabad i més abans Gur o Čur) és una ciutat d'Iran a la província de Fars al sud de Xiraz, capital de comtat de Firuzabad.

Nou!!: Imperi Persa і Firuzabad · Veure més »

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial. Era el fill gran de Constantí el Gran i de Fausta, i com que es deia igual que el pare fou conegut per " Constantí el jove". Durant el seu govern es va mostrar partidari del credo de Nicea. Li fou encarregada la regència del seu germà Constant, a qui havia correspost la part central de l'imperi, però quan va arribar a la majoria d'edat no hi va voler renunciar. Va morir el 340 en la lluita amb el seu germà Constant al nord d'Itàlia i la successió, en no deixar fills, va recaure en l'esmentat germà.

Nou!!: Imperi Persa і Flavi Claudi Constantí · Veure més »

Fraapatios de Pàrtia

Fraapatios fou rei dels Parts del 196 aC al 181 aC, i va succeir al seu pare Artaban I. Durant el seu regnat, i després de la derrota selèucida a Magnesia del Sipilos (189), Pàrtia va esdevenir independent.

Nou!!: Imperi Persa і Fraapatios de Pàrtia · Veure més »

Fraates I de Pàrtia

Fraates I fou rei de Pàrtia del 181 aC al 173 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Fraates I de Pàrtia · Veure més »

Fraates II de Pàrtia

Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Fraates II de Pàrtia · Veure més »

Fraates III de Pàrtia

Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Fraates III de Pàrtia · Veure més »

Fraates V de Pàrtia

Fraates V fou rei de Pàrtia del 2 aC al 5 dC El 2 aC el rei Fraates IV fou assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest, Musa (una italiana no romana).

Nou!!: Imperi Persa і Fraates V de Pàrtia · Veure més »

Gaumata

L'Imperi mede cap a l'any 600 aC Gaumata va ser, segons la Inscripció de Behistun (erigida per Darios I), un magEn l'imperi Mede el terme grec μάγος (magos) no era utilitzat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència; y també a la casta sacerdotal del zoroastrisme.

Nou!!: Imperi Persa і Gaumata · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Imperi Persa і Geòrgia · Veure més »

Gneu Domici Corbuló

Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vestília, que es va casar primer amb Herdoni, després amb Pomponi i finalment amb Orfit.

Nou!!: Imperi Persa і Gneu Domici Corbuló · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Imperi Persa і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Gotarces I de Pàrtia

Gotarces I fou rei de Partia del 90 aC al 80 aC aproximadament.

Nou!!: Imperi Persa і Gotarces I de Pàrtia · Veure més »

Gotarces II de Pàrtia

Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.

Nou!!: Imperi Persa і Gotarces II de Pàrtia · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Imperi Persa і Grècia · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і Grecs · Veure més »

Guerres Mèdiques

Les Guerres Mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides liderades per Atenes) contra l'imperi Aquemènida, conegut també com a imperi Mèdic, a començaments del segle V aC. Es van originar a causa de l'expansió territorial persa, iniciada a mitjans del segle VI aC, que va sotmetre a les polis gregues, les quals es van revoltar.

Nou!!: Imperi Persa і Guerres Mèdiques · Veure més »

Hebreus

Els hebreus (del llatí Hebraei, i aquest al seu torn provinent del Ἑϐραῖοι /, el qual prové de l'hebreu עברי Ivri) són un antic poble semita del Pròxim Orient mencionat en la Bíblia hebrea, que conté nombroses referències i constitueix la principal font documental sobre ells.

Nou!!: Imperi Persa і Hebreus · Veure més »

Hekatompilos

Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.

Nou!!: Imperi Persa і Hekatompilos · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Imperi Persa і Heròdot · Veure més »

Hindi

L'hindi (हिन्दी) és una llengua indoària, derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals.

Nou!!: Imperi Persa і Hindi · Veure més »

Hit

Hit o Hīt —en àrab هيت, Hīt— és una vila de l'Iraq, a la província d'al-Anbar, a la riba dreta de l'Eufrates a uns 185 km de Bagdad i al nord-oest de Ramadi.

Nou!!: Imperi Persa і Hit · Veure més »

Immortals

Perses Immortals, detall del fris dels arquers al palau de Darios a Susa. Maons vidrats de silici, c. 510 abans de Crist. Els Immortals (del grec:Ἀθάνατοι)), de vegades "els Deu Mil Immortals" o "Immortals Perses") va ser el nom donat per Heròdot a una força d'elit dels soldats que van lluitar a l'Exèrcit aquemènida. Aquesta força fa la doble funció de Guàrdia Imperial i l'exèrcit de peu durant l'expansió de l'imperi persa i durant la Guerres Mèdiques. El seu nom en persa podria haver estat Anûšiya («companys»). Aquest cos d'elit només s'anomena "Immortals" a les fonts sobre la base d'Heròdot. Si bé hi ha proves de la seva existencia, des de Pèrsia no es fa menció d'aquest nom per a ells. "Probablement, l'informador d'Heròdot ha confós el nom Anûšiya ('companys') amb Anauša («Immortals»).

Nou!!: Imperi Persa і Immortals · Veure més »

Imperi Aquemènida

Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.

Nou!!: Imperi Persa і Imperi Aquemènida · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Imperi Persa і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Imperi Persa і Imperi Part · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Imperi Persa і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Imperi Persa і Imperi Sassànida · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: Imperi Persa і Imperi Selèucida · Veure més »

Indus

El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en sindhi सिन्‍धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan.

Nou!!: Imperi Persa і Indus · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Imperi Persa і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Imperi Persa і Iraq · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Imperi Persa і Islam · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px Jònia (Ionia) és el nom assignat als territoris poblats pels jònics grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud).

Nou!!: Imperi Persa і Jònia · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Imperi Persa і Judaisme · Veure més »

Kabulistan

Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.

Nou!!: Imperi Persa і Kabulistan · Veure més »

Kobad I

Kobad I (Kaveh, Kavadh o Qobad, llatí Kobad o Cobades, grec) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.

Nou!!: Imperi Persa і Kobad I · Veure més »

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu, de la branca indoiraniana.

Nou!!: Imperi Persa і Kurd · Veure més »

Leònides I

Leònides (en grec:; "fill del lleó", "semblant a un lleó", en llatí Leonidas) fou un rei d'Esparta, el dissetè de la dinastia Agíada, suposadament descendent d'Hèracles, fill d'Anaxàndrides II i la seva primera muller, i suposat germà bessó d'un príncep conegut per Cleombrot.

Nou!!: Imperi Persa і Leònides I · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: Imperi Persa і Lingüística · Veure més »

Llengües indoàries

Insular Les llengües indoàries són una de les branques en què se separaren les llengües indoeuropees.

Nou!!: Imperi Persa і Llengües indoàries · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Imperi Persa і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengües semítiques

thumb Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.

Nou!!: Imperi Persa і Llengües semítiques · Veure més »

Llengües turqueses

Les llengües turqueses són una família lingüística.

Nou!!: Imperi Persa і Llengües turqueses · Veure més »

Llengua pluricèntrica

Una llengua pluricèntrica és una llengua amb diverses versions estàndard.

Nou!!: Imperi Persa і Llengua pluricèntrica · Veure més »

Llibertat

La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.

Nou!!: Imperi Persa і Llibertat · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Imperi Persa і Mar Càspia · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Imperi Persa і Marc Aureli · Veure més »

Marc Estaci Prisc

Marc Estaci Prisc (Marcus Statius Priscus Licinius Italicus) fou un magistrat romà del segle II.

Nou!!: Imperi Persa і Marc Estaci Prisc · Veure més »

Marc Ulpi Trajà

Trajà (Itàlica, prop de l'actual Sevilla, 18 de setembre del 53 – Selinos a Cilícia, 9 d'agost del 117) fou un general i emperador romà del 98 al 117, fill d'Ulpi Trajà, que fou de rang consular i patrici (el seu nom no apareix als Fasti) i membre d'una família senatorial de la província de la Bètica.

Nou!!: Imperi Persa і Marc Ulpi Trajà · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa, en llatí Marcus Vipsanius Agrippa (Dalmàcia 63 aC-Campània 12 aC) fou un militar i polític romà.

Nou!!: Imperi Persa і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Mardoni

Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al segle V aC.

Nou!!: Imperi Persa і Mardoni · Veure més »

Maukisres de Pàrtia

Maukisres fou rei de Pàrtia des de vers el 87 aC fins al 77 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Maukisres de Pàrtia · Veure més »

Meherdates de Pàrtia

Meherdates (de vegades esmentat com Mitridates IV) fou rei de Pàrtia l'any 49.

Nou!!: Imperi Persa і Meherdates de Pàrtia · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Imperi Persa і Mesopotàmia · Veure més »

Mesopotàmia (província romana)

La província romana de Mesopotàmia fou la província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir: La primera província es va formar el 115 quant Trajà va entrar a Singara i Nisibis i va ocupar Mesopotània fins al golf Pèrsic, així com Armènia i Assíria.

Nou!!: Imperi Persa і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »

Mitra (mitologia)

Mitra (Mithras) fou el déu del sol i la llum entre els perses.

Nou!!: Imperi Persa і Mitra (mitologia) · Veure més »

Mitridates I de Pàrtia

Mitridates I el gran o el diví fou rei dels Parts del 173 aC al 136 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Mitridates I de Pàrtia · Veure més »

Mitridates II de Pàrtia

Mitridates II fou rei de Pàrtia del 124 aC al 87 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Mitridates II de Pàrtia · Veure més »

Mitridates IV de Pàrtia

Mitridates IV fou rei de Pàrtia del 115 al 116 i del 129 al 140.

Nou!!: Imperi Persa і Mitridates IV de Pàrtia · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Imperi Persa і Monarquia · Veure més »

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença en un Déu únic, sovint amb els dons de l'omnisciència, omnipotència i omnipresència.

Nou!!: Imperi Persa і Monoteisme · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Imperi Persa і Orient Mitjà · Veure més »

Orodes I de Pàrtia

Orodes I fou rei de Pàrtia vers el 80 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Orodes I de Pàrtia · Veure més »

Orodes II de Pàrtia

Orodes II fou rei de Pàrtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins al 37 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Orodes II de Pàrtia · Veure més »

Orodes III de Pàrtia

Orodes III fou rei de Pàrtia de l'any 5 al 7.

Nou!!: Imperi Persa і Orodes III de Pàrtia · Veure més »

Osroene

Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una prvíncia d'Osroene.

Nou!!: Imperi Persa і Osroene · Veure més »

Osroes I de Pàrtia

Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.

Nou!!: Imperi Persa і Osroes I de Pàrtia · Veure més »

Pacoros I de Pàrtia

Pacoros I fou rei associat de Pàrtia des de vers el 42 aC fins al 38 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Pacoros I de Pàrtia · Veure més »

Paixtu

Llengües iràniques; paixtu en taronja. El paixtu és la llengua autòctona del poble paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45 milions de parlants, documentada des del segle XVI.

Nou!!: Imperi Persa і Paixtu · Veure més »

Palestina

Israel-Palestina Palestina (en grec: Παλαιστίνη (Palaistinē); en llatí: Syria Palæstina; en àrab: فلسطين (Filasṭīn, Falasṭīn, Filisṭīn); en hebreu: פלשת - פלשתינה (Pléixet - Palestina) o ארץ ישראל (Eretz Israel)) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el riu Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins Ocupats, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Nou!!: Imperi Persa і Palestina · Veure més »

Panjabi

Panjabi és un idioma indoari parlat pels habitants de la històrica regió del Panjab (avui dividida entre el Pakistan i l'Índia) i la seva diàspora.

Nou!!: Imperi Persa і Panjabi · Veure més »

Parsis

Una família de parsis de Bombai amb vestits tradicionals Els parsis (literalment 'perses') són els membres d'una comunitat ètnica que practica el zoroastrisme.

Nou!!: Imperi Persa і Parsis · Veure més »

Partamasiris

Partamasiris fou rei d'Armènia del 113 al 114.

Nou!!: Imperi Persa і Partamasiris · Veure més »

Partamaspades de Pàrtia

Partamaspades (o Partamaspates) fou rei de Pàrtia del 116 al 117 i d'Osroene del 118 al 123.

Nou!!: Imperi Persa і Partamaspades de Pàrtia · Veure més »

Parts

Els parts (llatí parthi o parthyaei, grec parthuaoi o parthoi), originàriament anomenats parnis foren un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Nou!!: Imperi Persa і Parts · Veure més »

Pasargada

Pasargada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquemenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Shiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).

Nou!!: Imperi Persa і Pasargada · Veure més »

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Nou!!: Imperi Persa і Pèrsia · Veure més »

Persèpolis

Persèpolis (llatí: Persepolis) fou la capital de Pèrsia, que va substituir Pasargada.

Nou!!: Imperi Persa і Persèpolis · Veure més »

Perses

Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Imperi Persa і Perses · Veure més »

Polis

A la Grècia clàssica, la polis és la ciutat-estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Nou!!: Imperi Persa і Polis · Veure més »

Politeisme

Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.

Nou!!: Imperi Persa і Politeisme · Veure més »

Pretendent al tron

Un pretendent al tron és algú que aspira a un tron perquè creu que hi té dret, però que encara no ha estat generalment reconegut, sigui perquè el tron ja està ocupat per algú altre o perquè ha estat abolit.

Nou!!: Imperi Persa і Pretendent al tron · Veure més »

Protoindoeuropeus

Els protoindoeuropeus foren els parlants hipotètics del reconstruït llenguatge protoindoeuropeu i un poble prehistòric de l'edat del coure i principis de l'edat del bronze.

Nou!!: Imperi Persa і Protoindoeuropeus · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Persa і Rússia · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Imperi Persa і Religió · Veure més »

República Àrab Siriana

La República Àrab Siriana o Síria (en àrab: الجمهوريّة العربيّة السّوريّة, al-Jumhūriyya al-ʿArabiyya al-Sūriyya o سوريا, Sūriyā) és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel-Palestina i el Líban.

Nou!!: Imperi Persa і República Àrab Siriana · Veure més »

Revolta jònica

La revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.

Nou!!: Imperi Persa і Revolta jònica · Veure més »

Sanabares de Pàrtia

Sanabares fou un pretendent al tron de Pàrtia, que va governar la regió nord-oriental des d'aproximadament el 51 fins al 65.

Nou!!: Imperi Persa і Sanabares de Pàrtia · Veure més »

Sanatrokes I de Pàrtia

Sanatrokes I fou rei de Pàrtia des de vers el 77 aC fins al 69 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Sanatrokes I de Pàrtia · Veure més »

Sanatrokes II de Pàrtia

Sanatroikes II fou rei associat de Pàrtia del 115 al 116 i probablement vers el 129 al 139.

Nou!!: Imperi Persa і Sanatrokes II de Pàrtia · Veure més »

Sapor I

Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.

Nou!!: Imperi Persa і Sapor I · Veure més »

Sapor II

Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.

Nou!!: Imperi Persa і Sapor II · Veure més »

Saques

Els saques era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saques) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.

Nou!!: Imperi Persa і Saques · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Imperi Persa і Sàtrapa · Veure més »

Selèucia del Tigris

Selèucia (Σελεύκεια) o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.

Nou!!: Imperi Persa і Selèucia del Tigris · Veure més »

Seleuc I Nicàtor

Seleuc I Nicàtor fou sàtrapa de Babilònia, rei de Síria, i fundador de l'Imperi Selèucida.

Nou!!: Imperi Persa і Seleuc I Nicàtor · Veure més »

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Nou!!: Imperi Persa і Septimi Sever · Veure més »

Smerdis de Pèrsia

Smerdis o Bardiya (nom persa, i així és també esmentat a les tauletes babilòniques) fou rei de Pèrsia del març a l'octubre aproximadament del 522 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Smerdis de Pèrsia · Veure més »

Sogdià de Pèrsia

Sogdià (Sogdianus) fou rei de reis de l'Imperi Persa el 424 aC, durant uns sis mesos i mig.

Nou!!: Imperi Persa і Sogdià de Pèrsia · Veure més »

Sohemus

* Sohemus d'Armènia, rei d'Armènia (140 /144 -163 /197).

Nou!!: Imperi Persa і Sohemus · Veure més »

Subcontinent indi

Imatge per satèl·lit del subcontinent indi El subcontinent indi és una porció de l'Àsia, al sud de l'Himàlaia.

Nou!!: Imperi Persa і Subcontinent indi · Veure més »

Tabaristan

Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan és l'antic nom de la regió al sud de la mar Càspia.

Nou!!: Imperi Persa і Tabaristan · Veure més »

Tadjik

El tadjik (Тоҷикӣ) és una forma estandarditzada del persa que és llengua oficial al Tadjikistan.

Nou!!: Imperi Persa і Tadjik · Veure més »

Tadjikistan

El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República de Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Imperi Persa і Tadjikistan · Veure més »

Teispes d'Anshan

Teispes (Cišpiš) fou rei dels perses vers -640 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Teispes d'Anshan · Veure més »

Thomas Browne

Thomas Browne (Londres, 1605 - 1682) va ser un escriptor i filòsof anglès que va ensenyar a Oxford i va ser nomenat cavaller pels seus serveis al coneixement.

Nou!!: Imperi Persa і Thomas Browne · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath; en àrab دجلة, Dijla; en turc i kurd Dicle; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en llatí Tigris) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Imperi Persa і Tigris · Veure més »

Tiridates I d'Armènia

Tiridates I fou rei d'Armènia del 53 al 100 amb una breu interrupció d'uns mesos vers el 54 i una més llarga del 58 al 62.

Nou!!: Imperi Persa і Tiridates I d'Armènia · Veure més »

Tràcia Oriental

Tràcia oriental. Etnografia de Tràcia Oriental (1912) (verd.

Nou!!: Imperi Persa і Tràcia Oriental · Veure més »

Urdú

L'urdú és una llengua parlada fonamentalment a l'Índia i al Pakistan.

Nou!!: Imperi Persa і Urdú · Veure més »

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia central.

Nou!!: Imperi Persa і Uzbekistan · Veure més »

Vardanes I de Pàrtia

Vardanes I fou rei de Pàrtia del 42 al 46.

Nou!!: Imperi Persa і Vardanes I de Pàrtia · Veure més »

Vocal

Vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.

Nou!!: Imperi Persa і Vocal · Veure més »

Vologès I de Pàrtia

Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.

Nou!!: Imperi Persa і Vologès I de Pàrtia · Veure més »

Vologès III de Pàrtia

Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.

Nou!!: Imperi Persa і Vologès III de Pàrtia · Veure més »

Vologès IV de Pàrtia

Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191.

Nou!!: Imperi Persa і Vologès IV de Pàrtia · Veure més »

Vologès V de Pàrtia

Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.

Nou!!: Imperi Persa і Vologès V de Pàrtia · Veure més »

Vonones I de Pàrtia

Vonones I fou rei de Pàrtia de l'any 7 (de fet el 8) fins al 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins al 18).

Nou!!: Imperi Persa і Vonones I de Pàrtia · Veure més »

Vonones II de Pàrtia

Vonones II fou rei de Pàrtia dos mesos l'any 51.

Nou!!: Imperi Persa і Vonones II de Pàrtia · Veure més »

Xerxes I de Pèrsia

cuneïforme, atribuïdes a Xerxes I Xerxes I (persa: خشایارشاه, 'Khashayar Shah') (519 aC - 465 aC) fou rei de reis de l'Imperi persa (Xahanxah) del 485 aC al 465 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Xerxes I de Pèrsia · Veure més »

Xerxes II de Pèrsia

Xerxes II fou rei de reis de l'Imperi Persa vers la fi de l'any 424 aC i principis del 423 aC.

Nou!!: Imperi Persa і Xerxes II de Pèrsia · Veure més »

Yezdegerd III

Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم "fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.

Nou!!: Imperi Persa і Yezdegerd III · Veure més »

Zaratustra

Rafael (1510). El personatge amb l'esfera estelada a la mà s'ha identificat amb Zaratustra, si bé també podria representar el geògraf Estrabó Zaratustra (de l'avèstic Zaraθuštra) o Zoroastre (llatinització del grec antic) va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme.

Nou!!: Imperi Persa і Zaratustra · Veure més »

Zoroastrisme

El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme (culte d'Ahura Mazda) era la religió dels antics perses abans de l'arribada de l'islam, basada en la doctrina predicada per Zoroastre a l'Iran.

Nou!!: Imperi Persa і Zoroastrisme · Veure més »

10

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 10 · Veure més »

105

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 105 · Veure més »

116

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 116 · Veure més »

117

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Nou!!: Imperi Persa і 117 · Veure més »

129

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 129 · Veure més »

13

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 13 · Veure més »

140

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 140 · Veure més »

147

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 147 · Veure més »

148 aC

República Romana.

Nou!!: Imperi Persa і 148 aC · Veure més »

161

L'any 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Imperi Persa і 161 · Veure més »

162 aC

L'any 162 aC fou un any de l'edat antiga marcat pel poder romà al Vell Món.

Nou!!: Imperi Persa і 162 aC · Veure més »

163

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 163 · Veure més »

164 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 164 aC · Veure més »

173 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 173 aC · Veure més »

18

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 18 · Veure més »

181 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 181 aC · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Persa і 1874 · Veure més »

191

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 191 · Veure més »

193

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 193 · Veure més »

197

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 197 · Veure més »

2 aC

L'any 2 aC és un any comú anomenat així des de la implantació del calendari gregorià que equival l'any 752 ab urbe condita.

Nou!!: Imperi Persa і 2 aC · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Imperi Persa і 2006 · Veure més »

208

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 208 · Veure més »

209 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 209 aC · Veure més »

241

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 241 · Veure més »

325

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 325 · Veure més »

37 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 37 aC · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 379 · Veure més »

379 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 379 aC · Veure més »

400 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 400 aC · Veure més »

404 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 404 aC · Veure més »

42

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 42 · Veure més »

423 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 423 aC · Veure més »

424 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 424 aC · Veure més »

426 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 426 aC · Veure més »

450 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 450 aC · Veure més »

46

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 46 · Veure més »

465 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 465 aC · Veure més »

486

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 486 · Veure més »

49

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 49 · Veure més »

490 aC

L'any 490 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Imperi Persa і 490 aC · Veure més »

492 aC

L'any 492 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Imperi Persa і 492 aC · Veure més »

498

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 498 · Veure més »

5

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 5 · Veure més »

51

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 51 · Veure més »

52 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 52 aC · Veure més »

53 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 53 aC · Veure més »

560

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 560 · Veure més »

632

L'any 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Persa і 632 · Veure més »

64 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 64 aC · Veure més »

65

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 65 · Veure més »

651

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 651 · Veure més »

69 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 69 aC · Veure més »

7

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 7 · Veure més »

77

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 77 · Veure més »

8

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 8 · Veure més »

80 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 80 aC · Veure més »

87 aC

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Persa і 87 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Antiga Pèrsia, Imperi persa, Vaspuhran, Vuzurgan.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »