Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alfabet

Índex Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

170 les relacions: A, Alfa, Alfabet armeni, Alfabet àrab, Alfabet castellà, Alfabet català, Alfabet ciríl·lic, Alfabet dactilològic, Alfabet etrusc, Alfabet fenici, Alfabet fonètic internacional, Alfabet georgià, Alfabet grec, Alfabet grecoibèric, Alfabet guaraní, Alfabet hebreu, Alfabet llatí, Antic Egipte, Ayin, Ípsilon, Ḫā, Ṯā, Ẓā, Èpsilon, Òmicron, Àlef, B, Bet, Beta, C, Caf (lletra), Cambridge University Press, Canaan, Codi, D, Dàlet, Delta (lletra), Devanagari, E, Edat del bronze, Edat mitjana, Escriptura, Escriptura tàmil, Escriptures ibèriques, Eta, Europa, F, Fenícia, Fi, G, ..., Gamma, Grècia, Guímel, H, Hangul, Hanja, He (lletra), Het, I, Ideograma, Idioma, Iod, Iota, Κ, J, Jeroglífic, K, Kana, Kanji, Khi, Ksi, L, Lambda, Làmed, Llatí, Llengües romàniques, Lletra, M, Mem (lletra), Mi, N, Núbia, Ni (lletra grega), Nun (lletra), O, Omega, Ordre alfabètic, Ortografia, Oxford University Press, Ґ, P, Parla, Pe (lletra), Península Itàlica, Pi (lletra grega), Pronunciació, Psi, Puntuació, Q, Qof, R, Reix, Ro, S, Sade, SAMPA, Sàmec, Sàpiens, Símbol, Segle III aC, Segle VII aC, Segle VIII aC, Segle XVIII aC, Segle XX aC, Semites, Sigma, Sil·labari, So, T, Tau (lletra grega), Taw, Tet, Theta, U, V, W, Waw, X, Xin (lletra), Y, Z, Zain, Zeta (lletra grega), Њ, К, П, О, А, Н, Р, С, Т, У, Ф, Х, Ц, Ч, Ш, Щ, Ъ, Ь, Ю, Я, М, И, Ж, З, Б, В, Ђ, Г, Д, Є, І, Ї, Е, Љ, Ћ, Л, Й. Ampliar l'índex (120 més) »

A

La A és la primera lletra de l'alfabet llatí bàsic, i dels alfabets derivats del mateix.

Nou!!: Alfabet і A · Veure més »

Alfa

L'alfa és la primera lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Alfa · Veure més »

Alfabet armeni

L'alfabet armeni és un alfabet utilitzat per escriure en armeni des de l'any 405 o 406, quan el creà el monjo Mesrob Maixtots.

Nou!!: Alfabet і Alfabet armeni · Veure més »

Alfabet àrab

Verd fosc: estats on l'alfabet àrab és l'únic oficial.Verd clar: estats on es fa servir l'alfabet àrab a més d'uns altres Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.

Nou!!: Alfabet і Alfabet àrab · Veure més »

Alfabet castellà

L'alfabet castellà és el sistema d'escriptura de la llengua castellana, basat en una variant de l'alfabet llatí, i fixat en l'actualitat per la institució reguladora de la llengua, la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Alfabet і Alfabet castellà · Veure més »

Alfabet català

L'alfabet català és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua catalana.

Nou!!: Alfabet і Alfabet català · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

Alfabet ciríl·lic i altres alfabets llengua.

Nou!!: Alfabet і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet dactilològic

L'alfabet dactilològic o el sil·labari dactilològic és la representació visual en l'espai d'una llengua oral mitjançant la seua representació escrita amb els dits de les mans (dactilologia).

Nou!!: Alfabet і Alfabet dactilològic · Veure més »

Alfabet etrusc

L'alfabet etrusc fou un sistema alfabètic utilitzat al nord de la península Itàlica a finals del vuitè segle aC. Es tracta d'una evolució de l'antic alfabet fenici, i és molt semblant al copte i a l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Alfabet etrusc · Veure més »

Alfabet fenici

Làpida al museu de Pèrgam, a Berlín, amb inscripcions en alfabet fenici. Lalfabet fenici és un dels primers alfabets dels sistemes d'escriptura fonètica en la història de la humanitat.

Nou!!: Alfabet і Alfabet fenici · Veure més »

Alfabet fonètic internacional

L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.

Nou!!: Alfabet і Alfabet fonètic internacional · Veure més »

Alfabet georgià

L'alfabet georgià és utilitzat modernament per l'escriptura en l'idioma georgià i altres idiomes relacionats com el mingrelià i va ser usat ocasionalment en altres llengües caucàsiques com les d'Ossètia.

Nou!!: Alfabet і Alfabet georgià · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Alfabet і Alfabet grec · Veure més »

Alfabet grecoibèric

Escriptures paleohispàniques Un alfabet grecoibèric Cara B del plom de la Serreta (Alcoi) L'alfabet grecoibèric és una adaptació gairebé directa d'un alfabet grec jònic a les particularitats de la llengua ibèrica i, per tant, no té la característica distintiva de la resta d'escriptures paleohispàniques que presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per a les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per a la resta de consonants i vocals.

Nou!!: Alfabet і Alfabet grecoibèric · Veure més »

Alfabet guaraní

L'alfabet guaraní (achegety) és una variant de l'alfabet llatí utilitzada per escriure el guaraní, una llengua parlada majoritàriament al Paraguai i als països del voltant.

Nou!!: Alfabet і Alfabet guaraní · Veure més »

Alfabet hebreu

Lalfabet hebreu, també conegut com a àlefbet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.

Nou!!: Alfabet і Alfabet hebreu · Veure més »

Alfabet llatí

Distribució mundial de l'alfabet llatí:* En verd fosc, les àrees on és l'única forma d'escriptura. * En verd clar, els països on coexisteix amb altres formes d'escriptura. Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: Alfabet і Alfabet llatí · Veure més »

Antic Egipte

Lantic Egipte és una civilització del nord-est d'Àfrica que es va desenvolupar al voltant del curs mitjà i baix del riu Nil, en el territori que ara ocupen els actuals estats d'Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: Alfabet і Antic Egipte · Veure més »

Ayin

La és la setzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʕain 𐤏 en fenici, ʕē ܥ en siríac, ʕain ע en hebreu, ʕayn ع en àrab i ʕäyn ዐ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Ayin · Veure més »

Ípsilon

L'ípsilon (en majúscules Υ, en minúscules υ) és la vintena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Ípsilon · Veure més »

Ḫā

La ẖā (en àrab) és la setena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-quatrena en l'ordre abjadí).

Nou!!: Alfabet і Ḫā · Veure més »

Ṯā

La ṯā (en àrab) és la quarta lletra de l'alfabet àrab (vint-i-tresena, amb un valor numèric de 500, en l'ordre abjadí).

Nou!!: Alfabet і Ṯā · Veure més »

Ẓā

La ẓā (en àrab) és la dissetena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-sisena o vint-i-setena, amb un valor numèric de 900, en l'ordre abjadí).

Nou!!: Alfabet і Ẓā · Veure més »

Èpsilon

Èpsilon és la cinquena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Èpsilon · Veure més »

Òmicron

Òmicron (majúscula Ο, minúscula ο, literalment "o petita") és la quinzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Òmicron · Veure més »

Àlef

La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ʾalp 𐤀 en fenici, ʔālap ܐ en siríac, àlef א en hebreu, àlif ا en àrab i ʔälf አ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Àlef · Veure més »

B

La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.

Nou!!: Alfabet і B · Veure més »

Bet

La és la segona lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent bēt 𐤁‏‏ en fenici, bēṯ ܒ‏ en siríac, bet ב en hebreu, bā ب en àrab i bet በ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Bet · Veure més »

Beta

La beta és la segona lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Beta · Veure més »

C

La C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí.

Nou!!: Alfabet і C · Veure més »

Caf (lletra)

La és l'onzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent kap 𐤊 en fenici, kāp ܟ‏ en siríac, caf כ en hebreu, kāf ك en àrab i kaf ከ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Caf (lletra) · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Nou!!: Alfabet і Cambridge University Press · Veure més »

Canaan

Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra promesa del poble jueu, corresponent aproximadament a l'actual Israel i els territoris de Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.

Nou!!: Alfabet і Canaan · Veure més »

Codi

SOS en codi Morse, el codi usat per a demanar ajuda En la comunicació, un codi és una norma per a convertir un fragment d'informació (per exemple una lletra, paraula o frase) a una altra forma de representació, no necessàriament del mateix tipus.

Nou!!: Alfabet і Codi · Veure més »

D

La D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants.

Nou!!: Alfabet і D · Veure més »

Dàlet

La (dāleth, també anomenada Daleth o Daled) és la quarta lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent delt 𐤃‏‏ en fenici, dālaṯ ܕ‏ en siríac, dàlet ד en hebreu, dāl د en àrab i dänt ደ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Dàlet · Veure més »

Delta (lletra)

La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Delta (lletra) · Veure més »

Devanagari

Rigveda manuscrit en devanagari (començament del segle XIX) El devanagari (en sànscrit: देवनागरी, devanāgarī) és un alfabet abugida utilitzat per a escriure idiomes com el sànscrit, l'hindi, el nepalès, el marathi, el caixmiri, el sindhi, el bihari, el bhili, el konkani o el bhojpuri.

Nou!!: Alfabet і Devanagari · Veure més »

E

La E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.

Nou!!: Alfabet і E · Veure més »

Edat del bronze

L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.

Nou!!: Alfabet і Edat del bronze · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Alfabet і Edat mitjana · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Alfabet і Escriptura · Veure més »

Escriptura tàmil

L'escriptura tàmil, és l'alfabet usat per a escriure la llengua tàmil, una de les llengües del subcontinent indi.

Nou!!: Alfabet і Escriptura tàmil · Veure més »

Escriptures ibèriques

Escriptures paleohispàniques Llengües paleohispàniques Un signari ibèric nord-oriental no-dual Un signari ibèric nord-oriental dual Una proposta de signari ibèric sud-oriental (Correa 2004). Un alfabet grecoibèric. Les escriptures ibèriques són les escriptures que els ibers van usar per a representar la seva llengua.

Nou!!: Alfabet і Escriptures ibèriques · Veure més »

Eta

LEta és la setena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Eta · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Alfabet і Europa · Veure més »

F

La F és la sisena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і F · Veure més »

Fenícia

'''Fenícia''' Fenícia (en llatí, Phoenice o Phoenicia; en grec, Phoinike) fou una regió de la costa mediterrània de llevant, limitada a l'est pel mont Líban i sense límits gaire precisos al nord i al sud.

Nou!!: Alfabet і Fenícia · Veure més »

Fi

La fi, és la vint-i-unena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Fi · Veure més »

G

La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і G · Veure més »

Gamma

La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Gamma · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Alfabet і Grècia · Veure més »

Guímel

La és la tercera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent gaml 𐤂‏‏ en fenici, gāmal ܓ‏ en siríac, guímel ג en hebreu, jīm ج en àrab i gäml ገ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Guímel · Veure més »

H

L'H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і H · Veure més »

Hangul

Mostra d'hangul: el seu propi nom (en la forma revisada oficial sud-coreana de romanitzar-lo) El hangul (한 글) és l'escriptura nadiua coreana.

Nou!!: Alfabet і Hangul · Veure més »

Hanja

Hanja és el nom coreà per als caràcters xinesos; més específicament es refereix als caràcters xinesos que es van adoptar i incorporar a la llengua coreana amb la fonètica coreana.

Nou!!: Alfabet і Hanja · Veure més »

He (lletra)

La és la cinquena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent he 𐤄 en fenici, hē ܗ en siríac, he ה en hebreu, hāʾ ﻩ en àrab i hoy ሀ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і He (lletra) · Veure més »

Het

La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Het · Veure més »

I

La I és la novena lletra de l'alfabet català i tercera de les vocals.

Nou!!: Alfabet і I · Veure més »

Ideograma

xinesos. Un ideograma és una representació gràfica d'una idea que no sigui per mitjà de paraules, és una icona, imatge convencional o símbol, que representa un ésser, relació abstracta o idees, però no paraules o frases que els signifiquin, encara que en l'escriptura de certes llengües significa una paraula, un morfema, una frase determinada o idees completes, sense representar cadascuna de les seves síl·labes o fonemes.

Nou!!: Alfabet і Ideograma · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Alfabet і Idioma · Veure més »

Iod

La (anomenada també Iud, Yod, Yud, Jod o Jodh) és la desena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent iod 𐤉 en fenici, yōḏ ܝ‏ en siríac, iod o iud י en hebreu, yā ﻱ en àrab i yämän የ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Iod · Veure més »

Iota

La iota és la novena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Iota · Veure més »

Κ

La kappa, en majúscula: Κ; en minúscula: κ (o ϰ), és la desena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Κ · Veure més »

J

La J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і J · Veure més »

Jeroglífic

Jeroglífics en un mur del temple de Kom Ombo Un jeroglífic (ἱερός, hierós, 'sagrat' i γλύφειν, glúphein, 'cisellar' o 'escriure') és un sistema d'escriptura en el qual els conceptes estan representats mitjançant dibuixos o signes gràfics.

Nou!!: Alfabet і Jeroglífic · Veure més »

K

La K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і K · Veure més »

Kana

Kana és un terme genèric que es refereix a dos sil·labaris japonesos: hiragana (ひらがな) i katakana (カタカナ), que són caràcters basats en els pictogrames xinesos, o kanji (漢字), i que actualment els substitueixen o acompanyen.

Nou!!: Alfabet і Kana · Veure més »

Kanji

Els kanji (漢字) són els caràcters d'origen xinès, de l'època de la dinastia Han, que s'utilitzen a l'escriptura japonesa junt amb els sil·labaris katakana i hiragana.

Nou!!: Alfabet і Kanji · Veure més »

Khi

Khi (majúscula Χ, minúscula χ) és la 22a lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Khi · Veure més »

Ksi

Ksi (Ξ en majúscules, i ξ en minúscules) és la catorzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Ksi · Veure més »

L

La ela o L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і L · Veure més »

Lambda

La lambda és l'onzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Lambda · Veure més »

Làmed

La és la dotzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent lamd 𐤋 en fenici, lāmaḏ ܠ en siríac, làmed ל en hebreu, lām ل en àrab i läwe ለ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Làmed · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Alfabet і Llatí · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Alfabet і Llengües romàniques · Veure més »

Lletra

La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.

Nou!!: Alfabet і Lletra · Veure més »

M

La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і M · Veure més »

Mem (lletra)

La és la tretzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent mem 𐤌 en fenici, mīm ܡ‏ en siríac, mem מ en hebreu, mīm ﻡ en àrab i may መ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Mem (lletra) · Veure més »

Mi

La mi és la dotzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Mi · Veure més »

N

La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і N · Veure més »

Núbia

Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.

Nou!!: Alfabet і Núbia · Veure més »

Ni (lletra grega)

Ni o nu és la tretzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Ni (lletra grega) · Veure més »

Nun (lletra)

La és la catorzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent nun 𐤍 en fenici, nūn ܢ en siríac, nun נ en hebreu, nūn ن en àrab i nähas ነ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Nun (lletra) · Veure més »

O

La O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals.

Nou!!: Alfabet і O · Veure més »

Omega

L'Omega, és la vint-i-quatrena i darrera lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Omega · Veure més »

Ordre alfabètic

L'ordre alfabètic, com el seu nom indica, és un mecanisme per ordenar els elements que pren com a referència l'alfabet o abecedari.

Nou!!: Alfabet і Ordre alfabètic · Veure més »

Ortografia

El terme ortografia ve del grec orthos (recte) i grafia (lletra) es refereix a la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Alfabet і Ortografia · Veure més »

Oxford University Press

Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.

Nou!!: Alfabet і Oxford University Press · Veure més »

Ґ

La Ґ és una lletra de l'alfabet ciríl·lic usat principalment en l'ucraïnès per indicar el so de l'alfabet fonètic internacional, corresponent al so de en català.

Nou!!: Alfabet і Ґ · Veure més »

P

La P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і P · Veure més »

Parla

Parla La parla és l'ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua; és a dir, el llenguatge articulat.

Nou!!: Alfabet і Parla · Veure més »

Pe (lletra)

La és la dissetena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent pe 𐤐‏‏ en fenici, pē ܦ‏ en siríac, pe פ en hebreu, fā ف en àrab i äf ፈ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Pe (lletra) · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Alfabet і Península Itàlica · Veure més »

Pi (lletra grega)

Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Pi (lletra grega) · Veure més »

Pronunciació

La pronunciació o pronúncia és l'acció i manera de pronunciar, és a dir, produir els sons amb els òrgans de fonació per parlar.

Nou!!: Alfabet і Pronunciació · Veure més »

Psi

Psi (Ψ ψ) és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Psi · Veure més »

Puntuació

La puntuació és un grup de grafies sense cap unitat fonètica associada.

Nou!!: Alfabet і Puntuació · Veure més »

Q

La Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і Q · Veure més »

Qof

La és la dinovena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent qop 𐤒 en fenici, qōp ܩ‏ en siríac, qof o cof ק en hebreu, qāf ق en àrab i qaf ቀ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Qof · Veure més »

R

R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Alfabet і R · Veure més »

Reix

La és la vintena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent raix 𐤓 en fenici, rēš ܪ‏ en siríac, reix ר en hebreu, rā ر en àrab i reʾs ረ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Reix · Veure més »

Ro

La ro o rho és la dissetena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Ro · Veure més »

S

La S és la dinovena lletra de l'alfabet català i quinzena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і S · Veure més »

Sade

La (anomenada també Ṣādē, Tsade, Ṣaddi,, Tzadi, Sadhe o Tzaddik) és la divuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ṣade 𐤑 en fenici, ṣāḏē ܨ‏ en siríac, tzade צ en hebreu, ṣād ص en àrab i ṣädäy ጸ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Sade · Veure més »

SAMPA

SAMPA és un alfabet fonètic llegible per ordinador, que es va desenvolupar per al projecte ESPRIT de les Comunitats Europees als anys 1980.

Nou!!: Alfabet і SAMPA · Veure més »

Sàmec

La és la quinzena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent samk ‏‏𐤎 en fenici, semkaṯ ܣ‏ en siríac, sàmec ס en hebreu i sat ሰ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Sàmec · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Alfabet і Sàpiens · Veure més »

Símbol

Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Nou!!: Alfabet і Símbol · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: Alfabet і Segle III aC · Veure més »

Segle VII aC

El segle VII aC és un període de l'edat antiga que inclou els anys compresos entre el 700 aC i el 601 aC.

Nou!!: Alfabet і Segle VII aC · Veure més »

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dóna inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Nou!!: Alfabet і Segle VIII aC · Veure més »

Segle XVIII aC

El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.

Nou!!: Alfabet і Segle XVIII aC · Veure més »

Segle XX aC

El segle XX aC és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona.

Nou!!: Alfabet і Segle XX aC · Veure més »

Semites

Mapa amb la distribució de les llengües semites inicials Distribució geogràfica dels parlant de llengües semites, en taronja, i d'altres llengües afroasiàtiques avui en dia Els semites són un conjunt humà format per nombrosos pobles i cultures estesos des de l'antiguitat en un gran territori del Pròxim Orient i Orient Mitjà i al nord de la península Aràbiga, que van desenvolupar importants civilitzacions.

Nou!!: Alfabet і Semites · Veure més »

Sigma

Sigma (Σ o σ) és la divuitena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Sigma · Veure més »

Sil·labari

Un sil·labari és un conjunt de caràcters o símbols que representen (o aproximen) síl·labes que formen les paraules.

Nou!!: Alfabet і Sil·labari · Veure més »

So

timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.

Nou!!: Alfabet і So · Veure més »

T

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і T · Veure més »

Tau (lletra grega)

Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Tau (lletra grega) · Veure més »

Taw

La és la vint-i-dosena i última lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent taw 𐤕‏‏ en fenici, ṯaw ܬ‏ en siríac, tav ת en hebreu, tā ت en àrab i täwe ተ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Taw · Veure més »

Tet

La Tet és un riu de la Catalunya del Nord que neix prop del Carlit i, tot seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània, després de 120 km.

Nou!!: Alfabet і Tet · Veure més »

Theta

La theta és la vuitena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Theta · Veure més »

U

La U és la vint-i-unena lletra de l'alfabet català i cinquena de les vocals.

Nou!!: Alfabet і U · Veure més »

V

La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і V · Veure més »

W

La W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і W · Veure més »

Waw

La (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅 en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Waw · Veure més »

X

X (majúscula), x (minúscula), és la vint-i-quatrena lletra de l'alfabet llatí.

Nou!!: Alfabet і X · Veure més »

Xin (lletra)

La és la vint-i-unena lletra de molts abjads ('alfabets') semítics, incloent xin 𐤔 en fenici, šīn ܫ‏ en siríac, xin ש en hebreu, xin 𐡔 en arameu, xīn ش en àrab i śäwt ሠ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Xin (lletra) · Veure més »

Y

La Y és la vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català, i vintena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і Y · Veure més »

Z

La Z és la vint-i-sisena lletra de l'alfabet català i vint-i-unena de les consonants.

Nou!!: Alfabet і Z · Veure més »

Zain

La (anomenada també zayin, zayn o zay) és la setena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent zain 𐤆 en fenici, zayn ܙ en siríac, zayin (zain) ז en hebreu, zāy ز en àrab i zäy ዘ en amhàric.

Nou!!: Alfabet і Zain · Veure més »

Zeta (lletra grega)

La zeta és la sisena lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: Alfabet і Zeta (lletra grega) · Veure més »

Њ

Њ, њ (en cursiva Њ, њ) és una lligadura de les lletres ciríl·liques Н i Ь. S'empra en serbi i en macedònic per representar el palatal nasal, el mateix so que es representa en català amb el dígraf ny (Catalunya).

Nou!!: Alfabet і Њ · Veure més »

К

K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Alfabet і К · Veure més »

П

П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el bielorús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.

Nou!!: Alfabet і П · Veure més »

О

O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Alfabet і О · Veure més »

А

Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i bielorús.

Nou!!: Alfabet і А · Veure més »

Н

Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Alfabet і Н · Veure més »

Р

Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і Р · Veure més »

С

С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і С · Veure més »

Т

Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.

Nou!!: Alfabet і Т · Veure més »

У

У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і У · Veure més »

Ф

Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.

Nou!!: Alfabet і Ф · Veure més »

Х

X, x (en cursiva X, x) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і Х · Veure més »

Ц

Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.

Nou!!: Alfabet і Ц · Veure més »

Ч

Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і Ч · Veure més »

Ш

Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і Ш · Veure més »

Щ

Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і Щ · Veure més »

Ъ

Ъ, ъ (en cursiva Ъ, ъ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, anomenada sovint signe dur (en rus твёрдый знак, tviordi znak) i s'empra en els alfabets rus, rutè i búlgar.

Nou!!: Alfabet і Ъ · Veure més »

Ь

El signe tou, Ь, ь (en cursiva Ь, ь) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і Ь · Veure més »

Ю

Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і Ю · Veure més »

Я

Я, я (en cursiva Я, я) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic anomenada ia pel so que representa (/ja/).

Nou!!: Alfabet і Я · Veure més »

М

М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.

Nou!!: Alfabet і М · Veure més »

И

И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.

Nou!!: Alfabet і И · Veure més »

Ж

Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і Ж · Veure més »

З

З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і З · Veure més »

Б

Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і Б · Veure més »

В

В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, bielorús, búlgar i ucraïnès.

Nou!!: Alfabet і В · Veure més »

Ђ

Ђ, ђ (en cursiva Ђ, ђ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, sisena de l'alfabet ciríl·lic serbi.

Nou!!: Alfabet і Ђ · Veure més »

Г

Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, bielorús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.

Nou!!: Alfabet і Г · Veure més »

Д

Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet bielorús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.

Nou!!: Alfabet і Д · Veure més »

Є

Є, є (en cursiva Є, є) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і Є · Veure més »

І

І, і (en cursiva І, і) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: Alfabet і І · Veure més »

Ї

Ї, ї (en cursiva Ї, ї) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena de l'alfabet ucraïnès.

Nou!!: Alfabet і Ї · Veure més »

Е

E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, bielorús, ucraïnès, búlgar i macedònic.

Nou!!: Alfabet і Е · Veure més »

Љ

Љ, љ (en cursiva Љ, љ) és una lligadura de les lletres ciríl·liques Л i Ь. S'empra en els alfabets ciríl·lic serbi i macedònic per representar la consonant palatal lateral (palla).

Nou!!: Alfabet і Љ · Veure més »

Ћ

Ћ, ћ (en cursiva Ћ, ћ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, representa el so /tsʃ/, que es produeix a partir de la consonant oclusiva alveolar /t/ per intonació.

Nou!!: Alfabet і Ћ · Veure més »

Л

Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, bielorús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.

Nou!!: Alfabet і Л · Veure més »

Й

Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i bielorús.

Nou!!: Alfabet і Й · Veure més »

Redirigeix aquí:

Abecedaris, Alfabets, Alfabets i escriptures del món.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »