Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Marsella

Índex Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

265 les relacions: Abadia de Sant Víctor, Adolphe Thiers, Ais de Provença, Al-Àndalus, Alemanya Occidental, Alexandre Dumas (pare), Alexandre I de Iugoslàvia, Alexandre Louet, Alfons el Magnànim, Algèria, Antic règim, Antiga Grècia, Antoine de Saint-Exupéry, Antonin Artaud, Anvers, Apol·lo, Arc de triomf, Aristòtil, Arquebisbat de Marsella, Art contemporani, Art modern, Arthur Rimbaud, Assemblea Constituent, Atena, August François Morel, Aventí, Émile Cartailhac, Àrtemis, Bandera, Batalla de Vouillé, Blasó, Boques del Roine, Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim, Campionat d'Europa de futbol 2016, Canal de Suez, Cantó de Marsella Belsunce, Cantó de Marsella La Bèla de Mai, Cantó de Marsella La Blancarda, Cantó de Marsella La Capeleta, Cantó de Marsella La Poma, Cantó de Marsella La Poncha Roja, Cantó de Marsella La Ròsa, Cantó de Marsella Lei Cinc Avengudas, Cantó de Marsella Lei Grands Carmes, Cantó de Marsella Lei Tres Lutz, Cantó de Marsella Leis Olivas, Cantó de Marsella Lo Camàs, Cantó de Marsella Masargas, Cantó de Marsella Montolivet, Cantó de Marsella Nòstra Dama dau Mònt, ..., Cantó de Marsella Nòstra Dama Limit, Cantó de Marsella Sant Bartomieu, Cantó de Marsella Sant Giniés, Cantó de Marsella Sant Just, Cantó de Marsella Sant Lambert, Cantó de Marsella Sant Macèu, Cantó de Marsella Sant Mauron, Cantó de Marsella Santa Margalida, Cantó de Marsella Vauban, Cantó de Marsella Verduron, Cantons de les Boques del Roine, Capital Europea de la Cultura, Carles I d'Anjou, Cartago, Castell d'It, Catalunya, Catedral de Marsella, Catedral de València, Catolicisme, Celtes, Cercle Català de Marsella, Ciutat estat, Claudi Esteva i Fabregat, Comerç, Comtat d'Anjou, Comtat de Provença, Consell departamental (França), Convenció Nacional, Cristianisme, Croades, Danubi, Darius Milhaud, Dècada del 600 aC, Dècada del 830, Departament francès, Dominique Della-Maria, Edat mitjana, Edmond Rostand, El comte de Montecristo, Empúries, Ernest Reyer, Escriptura, Escut d'armes, Espanya, Etruscs, Fernandel, Flota, Focea, França, Francès, Francesc I de França, Francs, Gaston Defferre, Gàl·lia, Gérard Lauzier, Gneu Pompeu Magne, Grec antic, Grup dels Sis, Guimarães, Henry de Lumley, Heràldica, Himne nacional, Honoré Daumier, Imperi colonial francès, Imperi Otomà, Imperi Romà, Islam, Itàlia, Jean Bouin, Jean-Pierre Rampal, Jocs Florals, Juli Cèsar, Košice, L'Estaca (Marsella), La Chunga, La Marsellesa, Le Corbusier, Le Pétomane, Lió, Llatí, Llàtzer de Betània, Lleó X, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís II de Provença, Lluís III de Provença, Lluís XIV de França, Lluís XVIII de França, Manuel I de Portugal, Maria Magdalena, Maribor, Massàlia, Maurice Béjart, Màrtir, Mercuri (mitologia), Migdia-Pirineus, Museu Cantini, Museu de les Civilitzacions d'Europa i de la Mediterrània, Museu Guggenheim (Bilbao), Napoleó Bonaparte, Neolític, Notació científica, Notre-Dame de la Garde, Novel·la, Obelisc, Occità, Olympique de Marseille, Operació Drac, Ostrogots, Paleolític, París, Patrimoni de la Humanitat, Paul Cézanne, Píteas, Península Ibèrica, Pesta negra, Pied-noir, Pierre Puget, Pintura rupestre, Polis, Primer Imperi Francès, Provença, Provença – Alps – Costa Blava, Regnat del Terror, Renaixement, Renat I, República Democràtica Alemanya, República Romana, Resistència francesa, Revolució Francesa, Riga, Rinoceronts, Roberto Benzi, Roger Garaudy, Roine, Romeu de Corbera, Rotterdam, Sacre Imperi Romanogermànic, Saqueig de Marsella, Segle IV aC, Segle IX, Segle V, Segle VIII, Segle X, Segle XIII, Segle XIV, Segle XIX, Segle XV, Segle XVI, Segle XVIII, Segle XX, Segona Guerra Mundial, Suïssa, Tommaso Gasparo Fortunato Barsotti, Tradició, Tucídides, Umeå, Union Sportive Marseille Endoume Catalans, Vescomtat de Marsella, Vi, Visigots, Viticultura, Wehrmacht, Zinédine Zidane, 10 de juliol, 10 de novembre, 1262, 1347, 1409, 1423, 1437, 1447, 1453, 1481, 1699, 1720, 1754, 1770, 1790, 1791, 1792, 1809, 1815, 1833, 1863, 1868, 1869, 1891, 1906, 1911, 1922, 1934, 1942, 1944, 1946, 1950, 1953, 1959, 1962, 1965, 1970, 1971, 1977, 1983, 1986, 1989, 1995, 2001, 2003, 2004, 2013, 21 de juny, 25 de novembre, 31 de juliol, 507, 846. Ampliar l'índex (215 més) »

Abadia de Sant Víctor

Les dues torres de l'abadia de Sant Víctor a Marsella L'abadia de Sant Víctor de Marsella (en francès: Abbaye de Saint-Victor de Marseille) fou fundada al segle V per Sant Joan Cassià, es va edificar prop de les tombes dels màrtirs de Marsella entre els quals es trobava Sant Víctor de Marsella (303 o 304) que li va donar el nom a l'abadia.

Nou!!: Marsella і Abadia de Sant Víctor · Veure més »

Adolphe Thiers

Adolphe Thiers a la seva joventut Louis Adolphe Thiers, conegut com a Adolphe Thiers (Marsella, 16 d'abril de 1797 – Saint-Germain-en-Laye, 3 de setembre de 1877) fou historiador i home d'estat francès.

Nou!!: Marsella і Adolphe Thiers · Veure més »

Ais de Provença

Ais de Provença (en occità i Aix-en-Provence oficialment en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Marsella і Ais de Provença · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Marsella і Al-Àndalus · Veure més »

Alemanya Occidental

L'Alemanya Occidental o de l'Oest, en alemany Westdeutschland o West-Deutschland, coneguda també com a República Federal d'Alemanya (RFA) era un país de l'Europa central que formava part de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Marsella і Alemanya Occidental · Veure més »

Alexandre Dumas (pare)

Alexandre Dumas (24 de juliol de 1802 - 5 de desembre de 1870) fou un novel·lista i dramaturg francès autor de més de 200 obres, nascut a Villers-Cotterêts, departament d'Aisne, i mort a Puys.

Nou!!: Marsella і Alexandre Dumas (pare) · Veure més »

Alexandre I de Iugoslàvia

El rei Alexandre I de Iugoslàvia (en serbi:Краљ Александар I Карађорђевић, Kralj Aleksandar I Karađorđević), (16 de desembre de 1888–9 d'octubre de 1934), de la dinastia Karađorđević, va ser el primer rei del Regne de Iugoslàvia (1929–1934) i de l'anomenat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1921–1929).

Nou!!: Marsella і Alexandre I de Iugoslàvia · Veure més »

Alexandre Louet

Alexandre Louet (Marsella, 1753 - París, 1817) fou un compositor francès.

Nou!!: Marsella і Alexandre Louet · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Marsella і Alfons el Magnànim · Veure més »

Algèria

Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr,, en amazic, ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Marsella і Algèria · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Marsella і Antic règim · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Marsella і Antiga Grècia · Veure més »

Antoine de Saint-Exupéry

Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-Exupéry (Lió, França, 29 de juny de 1900 - Desaparegut en accident d'aviació al sud de França durant la guerra, 31 de juliol de 1944), va ser un escriptor, poeta i aviador francès.

Nou!!: Marsella і Antoine de Saint-Exupéry · Veure més »

Antonin Artaud

Antoine Marie Joseph Artaud, més conegut com a Antonin Artaud, (Marsella, 4 de setembre del 1896 - Ivry-sur-Seine, 4 de març del 1948) fou autor d'una vasta obra escrita que explora la majoria dels gèneres literaris, utilitzant-los com a camins cap a un art absolut.

Nou!!: Marsella і Antonin Artaud · Veure més »

Anvers

Anvers (històricament, Antuèrpia; en neerlandès, Antwerpen) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.

Nou!!: Marsella і Anvers · Veure més »

Apol·lo

Apol·lo (grec: Απόλλων, Apóllōn), o Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.

Nou!!: Marsella і Apol·lo · Veure més »

Arc de triomf

Arc de Triomf de Barcelona Larc de triomf és un monument típic de l'arquitectura romana en forma d'arc que originàriament commemorava el triomf en alguna batalla, d'aquí el seu nom; els més antics són del segle I de la nostra era, i es troben a Itàlia.

Nou!!: Marsella і Arc de triomf · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Marsella і Aristòtil · Veure més »

Arquebisbat de Marsella

Larquebisbat de Marsella (francès: Archidiocèse de Marseille; llatí: Archidioecesis Massiliensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Marsella і Arquebisbat de Marsella · Veure més »

Art contemporani

Art contemporani és una expressió que s'empra normalment per designar les obres d'art creades a partir de 1960.

Nou!!: Marsella і Art contemporani · Veure més »

Art modern

''Dinar campestre'' de Pablo Picasso Art modern és un terme referit a la major part de la producció artística des de finals del segle XIX fins aproximadament els anys 1970, per oposició al denominat art acadèmic, que representaria la tradició; mentre que l'art modern representaria l'experimentació.

Nou!!: Marsella і Art modern · Veure més »

Arthur Rimbaud

Dibuix d'Arthur Rimabud fet per Paul Verlaine. Jean Nicolas Arthur Rimbaud (Charleville, 20 d'octubre del 1854 - Marsella, 10 de novembre del 1891) fou un poeta francès.

Nou!!: Marsella і Arthur Rimbaud · Veure més »

Assemblea Constituent

L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.

Nou!!: Marsella і Assemblea Constituent · Veure més »

Atena

En la mitologia grega, Atena (en grec antic Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα) és la deessa de la saviesa i de l'artesania, com ara el teixit i la ceràmica.

Nou!!: Marsella і Atena · Veure més »

August François Morel

August François Morel (Marsella, 1809 - París, 1881) fou un compositor francès.

Nou!!: Marsella і August François Morel · Veure més »

Aventí

L'Aventí vora el Tíber, amb el palau dels Cavallers de Malta LAventí (en italià) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.

Nou!!: Marsella і Aventí · Veure més »

Émile Cartailhac

Pointe de flèche du néolithique – Muséum de Toulouse Émile Cartailhac (Marsella, 15 de febrer de 1845 - Ginebra, 26 de novembre de 1921) va ser un arqueòleg francès.

Nou!!: Marsella і Émile Cartailhac · Veure més »

Àrtemis

En la mitologia grega, Àrtemis (en grec antic Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça i el regne animal.

Nou!!: Marsella і Àrtemis · Veure més »

Bandera

Banderes a l'edifici de l'ONU a Ginebra, Suïssa Una bandera o senyera és un tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.

Nou!!: Marsella і Bandera · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques del nord del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Marsella і Batalla de Vouillé · Veure més »

Blasó

El blasó (mot derivat del verb alemany blasen, «tocar el corn») era un instrument medieval que feien servir els heralds per anunciar l'arribada del cavaller als torneigs, i tot seguit passaven a fer el blasonament (o descripció) del seu escut d'armes i la relació dels seus títols nobiliaris segons les regles de l'heràldica.

Nou!!: Marsella і Blasó · Veure més »

Boques del Roine

Les Boques del Roine (13) (en occità Bocas de Ròse; en francès Bouches-du-Rhône) és un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Marsella і Boques del Roine · Veure més »

Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim

La reina Joana II de Nàpols regnava a Nàpols sense descendència i va adoptar Alfons el Magnànim com a futur hereu l'agost de 1420.

Nou!!: Marsella і Campanya mediterrània d'Alfons el Magnànim · Veure més »

Campionat d'Europa de futbol 2016

LEurocopa 2016 o Campionat Europeu de Futbol de la UEFA del 2016 és la quinzena edició de l'Eurocopa, el torneig europeu de seleccions de futbol d'alt nivell.

Nou!!: Marsella і Campionat d'Europa de futbol 2016 · Veure més »

Canal de Suez

El Canal de Suez (en àrab قناة السويس, Qanāt as-Suways) és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.

Nou!!: Marsella і Canal de Suez · Veure més »

Cantó de Marsella Belsunce

El Cantó de Marsella Belsunce és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Belsunce · Veure més »

Cantó de Marsella La Bèla de Mai

El Cantó de Marsella La Bèla de Mai és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella La Bèla de Mai · Veure més »

Cantó de Marsella La Blancarda

El Cantó de Marsella La Blancarda és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella La Blancarda · Veure més »

Cantó de Marsella La Capeleta

El Cantó de Marsella La Capeleta és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella La Capeleta · Veure més »

Cantó de Marsella La Poma

El Cantó de Marsella La Poma és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella La Poma · Veure més »

Cantó de Marsella La Poncha Roja

El Cantó de Marsella La Poncha Roja és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella La Poncha Roja · Veure més »

Cantó de Marsella La Ròsa

El Cantó de Marsella La Ròsa és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella La Ròsa · Veure més »

Cantó de Marsella Lei Cinc Avengudas

El Cantó de Marsella Lei Cinc Avengudas és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Lei Cinc Avengudas · Veure més »

Cantó de Marsella Lei Grands Carmes

El Cantó de Marsella Lei Grands Carmes és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Lei Grands Carmes · Veure més »

Cantó de Marsella Lei Tres Lutz

El Cantó de Marsella Lei Tres Lutz és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Lei Tres Lutz · Veure més »

Cantó de Marsella Leis Olivas

El Cantó de Marsella Leis Olivas és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Leis Olivas · Veure més »

Cantó de Marsella Lo Camàs

El Cantó de Marsella Lo Camàs és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Lo Camàs · Veure més »

Cantó de Marsella Masargas

El Cantó de Marsella Masargas és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Masargas · Veure més »

Cantó de Marsella Montolivet

El Cantó de Marsella Montolivet és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Montolivet · Veure més »

Cantó de Marsella Nòstra Dama dau Mònt

El Cantó de Marsella Nòstra Dama dau Mònt és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Nòstra Dama dau Mònt · Veure més »

Cantó de Marsella Nòstra Dama Limit

El Cantó de Marsella Nòstra Dama Limit és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Nòstra Dama Limit · Veure més »

Cantó de Marsella Sant Bartomieu

El Cantó de Marsella Sant Bartomieu és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Sant Bartomieu · Veure més »

Cantó de Marsella Sant Giniés

El Cantó de Marsella Sant Giniés és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Sant Giniés · Veure més »

Cantó de Marsella Sant Just

El Cantó de Marsella Sant Just és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Sant Just · Veure més »

Cantó de Marsella Sant Lambert

El Cantó de Marsella Sant Lambert és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Sant Lambert · Veure més »

Cantó de Marsella Sant Macèu

El Cantó de Marsella Sant Macèu és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Sant Macèu · Veure més »

Cantó de Marsella Sant Mauron

El Cantó de Marsella Sant Mauron és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Sant Mauron · Veure més »

Cantó de Marsella Santa Margalida

El Cantó de Marsella Santa Margalida és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Santa Margalida · Veure més »

Cantó de Marsella Vauban

El Cantó de Marsella Vauban és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Vauban · Veure més »

Cantó de Marsella Verduron

El Cantó de Marsella Verduron és un cantó francès del departament de les Boques del Roine, situat al districte de Marsella.

Nou!!: Marsella і Cantó de Marsella Verduron · Veure més »

Cantons de les Boques del Roine

Els cantons de les Boques del Roine Cantons de Marsella Els Cantons de les Boques del Roine són 57 i s'agrupen en 4 districtes.

Nou!!: Marsella і Cantons de les Boques del Roine · Veure més »

Capital Europea de la Cultura

Capital Europea de la Cultura, és un títol conferit per la comissió i el parlament europeu a una o dues ciutats europees, que durant un any tenen la possibilitat de mostrar el seu desenvolupament i vida culturals.

Nou!!: Marsella і Capital Europea de la Cultura · Veure més »

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (21 de març de 1227 - Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); Rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Nou!!: Marsella і Carles I d'Anjou · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Marsella і Cartago · Veure més »

Castell d'It

El castell des de l'embarcador de l'illa El castell d'It (en occità, castèu d'It i, en francès, château d'If) és una fortalesa bastida sobre l'illot del mateix nom, davant de la costa de Marsella.

Nou!!: Marsella і Castell d'It · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Marsella і Catalunya · Veure més »

Catedral de Marsella

La Catedral de Marsella o Catedral de Santa Maria la Major (en francès, Cathédrale Sainte-Marie-Majeure de Marseille o simplement Cathédrale de la Major; en occità Catedrala de Santa Maria Major) és una església catòlica romana que es troba a Marsella, França.

Nou!!: Marsella і Catedral de Marsella · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII.

Nou!!: Marsella і Catedral de València · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Marsella і Catolicisme · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Marsella і Celtes · Veure més »

Cercle Català de Marsella

Estendard del Cercle (Centre) Català de Marsella. El Cercle Català de Marsella Pàgina web.

Nou!!: Marsella і Cercle Català de Marsella · Veure més »

Ciutat estat

Una ciutat estat és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment amb la seva sobirania.

Nou!!: Marsella і Ciutat estat · Veure més »

Claudi Esteva i Fabregat

Claudi Esteva i Fabregat (Marsella, 11 de novembre de 1918 - Barcelona, 4 de setembre de 2017).

Nou!!: Marsella і Claudi Esteva i Fabregat · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Marsella і Comerç · Veure més »

Comtat d'Anjou

El comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al s. IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: Marsella і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Marsella і Comtat de Provença · Veure més »

Consell departamental (França)

El Consell departamental (conseil départemental en francès) és l'assemblea deliberant dels departaments francesos.

Nou!!: Marsella і Consell departamental (França) · Veure més »

Convenció Nacional

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).

Nou!!: Marsella і Convenció Nacional · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Marsella і Cristianisme · Veure més »

Croades

Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.

Nou!!: Marsella і Croades · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Marsella і Danubi · Veure més »

Darius Milhaud

Darius Milhaud (Marsella, 4 de setembre de 1892 – Ginebra, 22 de juny de 1974) fou un compositor francès.

Nou!!: Marsella і Darius Milhaud · Veure més »

Dècada del 600 aC

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і Dècada del 600 aC · Veure més »

Dècada del 830

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і Dècada del 830 · Veure més »

Departament francès

regions de França (1975-2015) Un departament (département en francès) és una unitat administrativa de la República Francesa, com també de moltes de les seues antigues colònies.

Nou!!: Marsella і Departament francès · Veure més »

Dominique Della-Maria

Dominique Della-Maria (Marsella, 1768 - París, 1800) fou un compositor rancès.

Nou!!: Marsella і Dominique Della-Maria · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Marsella і Edat mitjana · Veure més »

Edmond Rostand

Edmond Rostand (Marsella, 1 d'abril del 1868 - París, 2 de desembre del 1918) va ser un autor dramàtic i poeta francès.

Nou!!: Marsella і Edmond Rostand · Veure més »

El comte de Montecristo

El Comte de Montecristo (en francès: Le Comte de Monte-Cristo) és una novel·la escrita per Alexandre Dumas (pare) l'any 1844.

Nou!!: Marsella і El comte de Montecristo · Veure més »

Empúries

Empúries (en grec antic: /Emporion/ 'comerç'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Marsella і Empúries · Veure més »

Ernest Reyer

Ernest Reyer (Marsella, 1 de desembre de 1823 - Lo Lavandor, 16 de gener de 1909) fou un compositor francès.

Nou!!: Marsella і Ernest Reyer · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Marsella і Escriptura · Veure més »

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes escut heràldic (també dit armories o, simplement, escut) és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Nou!!: Marsella і Escut d'armes · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Marsella і Espanya · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

Nou!!: Marsella і Etruscs · Veure més »

Fernandel

Fotograma de ''La loi, c'est la loi'', amb Fernandel a l'esquerra i Totò a la dreta Fernandel és el nom artístic amb què fou conegut Fernand Joseph Désiré Contandin (Marsella, 8 de maig de 1903 – París, 26 de febrer de 1971).

Nou!!: Marsella і Fernandel · Veure més »

Flota

Una flota formada per cinc països durant l'operació "Llibertat duradora" al Mar d'Oman Una flota naval és una gran formació militar de vaixells de guerra i la formació més gran en qualsevol exèrcit naval.

Nou!!: Marsella і Flota · Veure més »

Focea

Foto satèl·lit mostrant la situació de les antigues ciutats de Focea, Cime i Esmirna. Focea (llatí Phocaea, grec Φώκαια, Phôkaia) fou una ciutat de la Jònia a l'Àsia Menor, la situada més al nord de Jònia; era a una península entre el Sinus Cymaeus i el Sinus Hermaeus.

Nou!!: Marsella і Focea · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Marsella і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Marsella і Francès · Veure més »

Francesc I de França

Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).

Nou!!: Marsella і Francesc I de França · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Marsella і Francs · Veure més »

Gaston Defferre

Gaston Defferre (Marsilhargas, Hérault 1910 - Marsella, Provença 1986) fou un polític francès.

Nou!!: Marsella і Gaston Defferre · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Marsella і Gàl·lia · Veure més »

Gérard Lauzier

Gérard Lauzier (Marsella, 30 de novembre de 1932 - París, 6 de desembre de 2008) fou un dibuixant de còmics, dramaturg i director de cinema francès.

Nou!!: Marsella і Gérard Lauzier · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Marsella і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Marsella і Grec antic · Veure més »

Grup dels Sis

''El Grup dels Sis'', obra de 1921 de Jacques-Émile Blanche. Al centre: Marcelle Meyer, pianista. A l'esquerra, de baixa a dalt: Germaine Tailleferre, Darius Milhaud, Arthur Honegger, Louis Durey. A la dreta, drets, Francis Poulenc i Jean Cocteau, i Georges Auric assegut. Grup dels Sis o Els Sis (Groupe des Six o Les Six, en francès) era un grup de compositors francesos de principis del segle XX.

Nou!!: Marsella і Grup dels Sis · Veure més »

Guimarães

Guimarães és una ciutat i un municipi portuguès, al districte de Braga, a la regió del Nord i a la subregió de l'Ave.

Nou!!: Marsella і Guimarães · Veure més »

Henry de Lumley

Henry de Lumley (Marsella, 14 d'agost de 1934) és un arqueòleg, geòleg i prehistoriador francès.

Nou!!: Marsella і Henry de Lumley · Veure més »

Heràldica

Pàgina de l'armorial alemany d'Hyghalmen, datat de finals del segle XIV. L'heràldica, o ciència del blasó, és la ciència i art auxiliar de la història que estudia específicament l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Nou!!: Marsella і Heràldica · Veure més »

Himne nacional

Un himne nacional és una composició musical que sol relatar de forma patriòtica diferents fets de la història, costums i tradicions d'un país o nació.

Nou!!: Marsella і Himne nacional · Veure més »

Honoré Daumier

Honoré Daumier (Marsella, 26 de febrer de 1808 - Valmondois, 10 de febrer de 1879) fou un caricaturista, pintor, dibuixant i escultor francès.

Nou!!: Marsella і Honoré Daumier · Veure més »

Imperi colonial francès

França va tenir possessions colonials, en diverses formes, des de començaments del segle XVII fins als anys 1960.

Nou!!: Marsella і Imperi colonial francès · Veure més »

Imperi Otomà

L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.

Nou!!: Marsella і Imperi Otomà · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Marsella і Imperi Romà · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Marsella і Islam · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Marsella і Itàlia · Veure més »

Jean Bouin

Jean Bouin (Marsella, 20 de desembre de 1888 – front del Marne, 29 de setembre de 1914) fou un atleta francès.

Nou!!: Marsella і Jean Bouin · Veure més »

Jean-Pierre Rampal

Rampal (dreta) junt amb el seu deixeble Claudi Arimany Pierre de Jean Louis Rampal (Marsella, 7 de gener de 1922 - París, 20 de maig de 2000) va ser un flautista francès.

Nou!!: Marsella і Jean-Pierre Rampal · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, o també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, són certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors d'una llengua.

Nou!!: Marsella і Jocs Florals · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Marsella і Juli Cèsar · Veure més »

Košice

Košice (en llatí Cassovia) és una ciutat d'Eslovàquia.

Nou!!: Marsella і Košice · Veure més »

L'Estaca (Marsella)

Estaque Marseille FRA 002 L'Estaca és un petit poble pesquer a l'extrem nord-oest de Marsella, limítrof amb la comuna de Lei Penas.

Nou!!: Marsella і L'Estaca (Marsella) · Veure més »

La Chunga

Micaela Flores Amaya, "La Chunga" (Marsella, 1938), és una bailaora gitana, que des de l'edat d'un any va viure a Barcelona.

Nou!!: Marsella і La Chunga · Veure més »

La Marsellesa

''La Marseillaise'' (1907). Rouget de Lisle canta ''La Marsellesa'' per primera vegada a la casa del batlle d'Estrasburg. La Marsellesa ("La Marseillaise", en francès) és l'himne nacional de França, oficialment des del 14 de juliol de 1795.

Nou!!: Marsella і La Marsellesa · Veure més »

Le Corbusier

Vil·la Weissenhof-Siedlung a Stuttgart (Alemanya) construïda l'any 1927. Edifici Hight Court a Chandigarh (Índia, 1952) Vil·la ''Le Lac'' a Corseaux (Suïssa) l' any 1923. francs suïssos. Centre Le Corbusier a Zuric (Suïssa) Museu Nacional d'Art Occidental a Tòquio (Japó). Monument dissenyat per Le Corbusier a Chandigarh (Índia) Centre Le Corbusier a Zuric (Suïssa) Charles-Édouard Jeanneret-Gris (La Chaux-de-Fonds, Suïssa, 6 d'octubre de 1887 - Roquebrune-Cap-Martin, França, 27 d'agost de 1965), més conegut pel pseudònim Le Corbusier, fou un arquitecte, urbanista, decorador i pintor de nacionalitat suïssa i naturalitzat francès.

Nou!!: Marsella і Le Corbusier · Veure més »

Le Pétomane

Joseph Pujol, o Josep Pujol i Mauri (Marsella, 1 de juny de 1857 - 8 d'agost de 1945), fou un artista francès de varietats, d'origen català, conegut amb el nom artístic de Le Pétomane (en català, El Petòman).

Nou!!: Marsella і Le Pétomane · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine), en francès: Lyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Marsella і Lió · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Marsella і Llatí · Veure més »

Llàtzer de Betània

Llàtzer de Betània és un personatge bíblic que apareix només en el Nou Testament, germà de Maria i Marta de Betània.

Nou!!: Marsella і Llàtzer de Betània · Veure més »

Lleó X

Lleó X, nascut Giovanni di Lorenzo de Mèdici (Florència, República de Florència 1475 - Roma, Estats Pontificis 1521) fou un cardenal florentí que va esdevenir senyor de Florència entre 1512 i 1513, i papa de l'Església Catòlica del 1513 al 1521.

Nou!!: Marsella і Lleó X · Veure més »

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Nou!!: Marsella і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Veure més »

Lluís II de Provença

Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).

Nou!!: Marsella і Lluís II de Provença · Veure més »

Lluís III de Provença

Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).

Nou!!: Marsella і Lluís III de Provença · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Marsella і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluís XVIII de França

Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.

Nou!!: Marsella і Lluís XVIII de França · Veure més »

Manuel I de Portugal

Manuel I de Portugal l'Afortunat (Alcochete, 1469 - Lisboa, 1521), infant de Portugal i rei de Portugal (1495-1521).

Nou!!: Marsella і Manuel I de Portugal · Veure més »

Maria Magdalena

Maria Magdalena (grec antic: Μαριὰμ ἡ Μαγδαληνή; ἡ Μαγδαληνὴ Μαρία i Μαρία ἡ Μαγδαληνή hebreu: מִרְיָם הַמַּגְדָּלִי&#1514) és esmentada, tant en el Nou Testament canònic com en diversos evangelis apòcrifs, com una distingida deixeble de Jesús de Natzaret. És considerada santa per l'Església Catòlica Romana, l'Església Ortodoxa i la Comunió Anglicana, les quals en celebren la festa el 22 de juliol. Revesteix una especial importància per als corrents gnòstics del cristianisme. El seu nom fa referència al lloc de procedència: Magdala, una ciutat situada a la costa occidental del llac de Tiberíades l'existència històrica de la qual és objecte de debat.

Nou!!: Marsella і Maria Magdalena · Veure més »

Maribor

Maribor (en alemany: Marburg an der Drau) és una ciutat d'Eslovènia.

Nou!!: Marsella і Maribor · Veure més »

Massàlia

Massàlia (Μασσαλία, gentilici massaliotes) fou una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense.

Nou!!: Marsella і Massàlia · Veure més »

Maurice Béjart

Maurice Béjart és el nom artístic de Maurice-Jean Berger (Marsella, 1927 - Lausanne, 2007), un ballarí i coreògraf de dansa clàssica en els segles XX i XXI que va treballar sobretot a Bèlgica i Suïssa.

Nou!!: Marsella і Maurice Béjart · Veure més »

Màrtir

Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dóna "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.

Nou!!: Marsella і Màrtir · Veure més »

Mercuri (mitologia)

flamenc Artus Quellinus (s. XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.

Nou!!: Marsella і Mercuri (mitologia) · Veure més »

Migdia-Pirineus

Migdia-Pirineus (en occità Miègjorn-Pirenèus, en francès Midi-Pyrénées) fou una regió administrativa de la República Francesa amb capital a Tolosa, una de les set en què és dividida Occitània.

Nou!!: Marsella і Migdia-Pirineus · Veure més »

Museu Cantini

El Museu Cantini (en francès: Musée Cantini) és un museu francès fundat el 1936 i amb seu a Marsella que recull en les seves sales art modern i contemporani i des de 1968 realitza exposicions de fotografia.

Nou!!: Marsella і Museu Cantini · Veure més »

Museu de les Civilitzacions d'Europa i de la Mediterrània

El Museu de les Civilitzacions d'Europa i de la Mediterrània, originalment i en francès Musée des civilisations de l'Europe et de la Méditerranée (acrònim MUCEM) és un museu nacional francès ubicat a Marsella i inaugurat el 7 de juny de 2013 dins de les activitats de Marsella com a capital europea de la cultura.

Nou!!: Marsella і Museu de les Civilitzacions d'Europa i de la Mediterrània · Veure més »

Museu Guggenheim (Bilbao)

El Museu Guggenheim de Bilbao (en basc Guggenheim Bilbao Museoa) és un museu d'art contemporani situat en aquesta ciutat del País Basc.

Nou!!: Marsella і Museu Guggenheim (Bilbao) · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Marsella і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.

Nou!!: Marsella і Neolític · Veure més »

Notació científica

La notació científica, també denominada patró o notació en forma exponencial és una forma d'escriure els nombres que tenen valors massa grans (100000000000) o massa petits (0,00000000001) per a ser escrits de manera convencional.

Nou!!: Marsella і Notació científica · Veure més »

Notre-Dame de la Garde

Notre-Dame de la Garde o Nostra Senyora de la Guàrdia (en occità, Nòstra Dòna de la Gàrdia) és un santuari de la religió catòlica dedicat a la Mare de Déu, que es troba a Marsella, França.

Nou!!: Marsella і Notre-Dame de la Garde · Veure més »

Novel·la

La novel·la o romanç és un gènere literari narratiu, generalment en prosa i d'una extensió que pot ésser considerable on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació, un narrador i un punt de vista.

Nou!!: Marsella і Novel·la · Veure més »

Obelisc

Obelisc de Luxor a París. Un obelisc és un monument de pedra amb forma de pilar o columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoïdals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb una petita piràmide denominada piramidó.

Nou!!: Marsella і Obelisc · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Marsella і Occità · Veure més »

Olympique de Marseille

LOlympique de Marseille (en català Olímpic de Marsella) és un club de futbol francès de la ciutat de Marsella.

Nou!!: Marsella і Olympique de Marseille · Veure més »

Operació Drac

Escenaris del desembarcament aliat durant la batalla L'Operació Drac (Operation Dragoon) va ser una invasió aliada del sud de França durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Marsella і Operació Drac · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Marsella і Ostrogots · Veure més »

Paleolític

El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.

Nou!!: Marsella і Paleolític · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Marsella і París · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Marsella і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Paul Cézanne

Paul Cézanne / Pau Cesana (Ais de Provença, 19 de gener de 1839 - 22 d'octubre de 1906) fou un pintor francès que representa l'enllaç entre l'impressionisme i el cubisme.

Nou!!: Marsella і Paul Cézanne · Veure més »

Píteas

Píteas (380 -310 aC) va ser un explorador grec.

Nou!!: Marsella і Píteas · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Marsella і Península Ibèrica · Veure més »

Pesta negra

La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.

Nou!!: Marsella і Pesta negra · Veure més »

Pied-noir

Un pied-noir (en francès) o peu negreMENAGES MENAGES, Àngela-Rosa, i MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís, 2007, Els Valencians d'Algèria 1830-1962, Edicions del Bullent, Picanya (País Valencià) ISBN 978-84-96187-60-3 és un colon europeu a Algèria.

Nou!!: Marsella і Pied-noir · Veure més »

Pierre Puget

Pierre Puget Pierre Puget (en occità Pèire Puget) (Marsella, 16 octubre 1620 - 2 desembre 1694) va ser un escultor, pintor i arquitecte francès de l'època del barroc.

Nou!!: Marsella і Pierre Puget · Veure més »

Pintura rupestre

Escena de caça pintada pels boiximans al sud d'Àfrica La pintura rupestre és la pintura prehistòrica, especialment la que, sobre les parets o el sostre de les coves, els humans dibuixaven o pintaven.

Nou!!: Marsella і Pintura rupestre · Veure més »

Polis

A la Grècia clàssica, la polis és la ciutat-estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Nou!!: Marsella і Polis · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Marsella і Primer Imperi Francès · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Marsella і Provença · Veure més »

Provença – Alps – Costa Blava

Provença – Alps – Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur o PACA) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.

Nou!!: Marsella і Provença – Alps – Costa Blava · Veure més »

Regnat del Terror

El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.

Nou!!: Marsella і Regnat del Terror · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Marsella і Renaixement · Veure més »

Renat I

Estàtua del rei Renat I a Ais de Provença, Provença Renat I dit el Bo - en occità lo Rei Rainier, Rainier lo Bòn - (Angers, Regne de França, 16 de juliol de 1409 – Ais de Provença, 1480) fou Duc de Lorena (1431 – 1453), Comte de Provença i duc d'Anjou (1434 – 1480), Rei de Nàpols (1435 – 1442), rei titular de Jerusalem (1435 – 1480) i Comte de Barcelona (1466 – 1472).

Nou!!: Marsella і Renat I · Veure més »

República Democràtica Alemanya

La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).

Nou!!: Marsella і República Democràtica Alemanya · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Marsella і República Romana · Veure més »

Resistència francesa

La Resistència francesa (en francès: La Résistance) és el nom genèric del moviment que va lluitar contra el Govern de Vichy i l'ocupació nazi de França durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Marsella і Resistència francesa · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Marsella і Revolució Francesa · Veure més »

Riga

Castell de '''Riga''' Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.

Nou!!: Marsella і Riga · Veure més »

Rinoceronts

Els rinoceronts (Rhinocerotidae, del grec "rhino", nas i "keras", banya, nas banyut) són qualsevol de les cinc espècies supervivents de la família dels rinoceròtids.

Nou!!: Marsella і Rinoceronts · Veure més »

Roberto Benzi

Roberto Benzi (Marsella, 12 de desembre de 1937) és un director d'orquestra franco-italià.

Nou!!: Marsella і Roberto Benzi · Veure més »

Roger Garaudy

Roger Garaudy (Marsella, França, 17 de juliol de 1913 - París, França, 13 de juny de 2012) era un escriptor, filòsof i polític francès, condemnat al seu país d'origen per les seves idees negacionistes.

Nou!!: Marsella і Roger Garaudy · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; http://dcvb.iecat.net/ en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Marsella і Roine · Veure més »

Romeu de Corbera

Romeu de Corbera (Barcelona, ? - València, 1445) fou un almirall i general de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó Acompanyà Martí l'Humà en la recuperació de l'illa de Sardenya el 1409 i com a pagament pels seus serveis fou nomenat mestre de l'orde de Montesa en 1410.

Nou!!: Marsella і Romeu de Corbera · Veure més »

Rotterdam

Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d'habitants després d'Amsterdam.

Nou!!: Marsella і Rotterdam · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Marsella і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saqueig de Marsella

El Saqueig de Marsella fou un combat naval que va tenir lloc a Marsella el 1423 al retorn de la Campanya naval d'Alfons el Magnànim.

Nou!!: Marsella і Saqueig de Marsella · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: Marsella і Segle IV aC · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Marsella і Segle IX · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Marsella і Segle V · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Marsella і Segle VIII · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Marsella і Segle X · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Marsella і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Marsella і Segle XIV · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Marsella і Segle XIX · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Marsella і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Marsella і Segle XVI · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Marsella і Segle XVIII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Marsella і Segle XX · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Marsella і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Marsella і Suïssa · Veure més »

Tommaso Gasparo Fortunato Barsotti

Tommaso Gasparo Fortunato Barsotti (Florència, 4 de setembre de 1786 – Marsella, després de 1868) fou un organista, pianista i compositor toscà.

Nou!!: Marsella і Tommaso Gasparo Fortunato Barsotti · Veure més »

Tradició

cavalls de vapor per mesurar la potència dels motors dels vehicles actuals, tot i que ja no es moguin amb tracció animal ni amb màquines de vapor. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació per considerar-se d'alt valor per a la pròpia cultura.

Nou!!: Marsella і Tradició · Veure més »

Tucídides

Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) fou un historiador grec i l'autor de la Història de la guerra del Peloponès, on recull la guerra del segle V aC entre Esparta i Atenes.

Nou!!: Marsella і Tucídides · Veure més »

Umeå

Umeå (en finès:Uumaja) és una ciutat universitària de Västerbotten a Suècia.

Nou!!: Marsella і Umeå · Veure més »

Union Sportive Marseille Endoume Catalans

La Union Sportive Marseille Endoume Catalans és un club de futbol francès de la ciutat de Marsella.

Nou!!: Marsella і Union Sportive Marseille Endoume Catalans · Veure més »

Vescomtat de Marsella

Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.

Nou!!: Marsella і Vescomtat de Marsella · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Marsella і Vi · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Marsella і Visigots · Veure més »

Viticultura

raïm La viticultura (del llatí “vitis” vinya) és l'especialització de l'agronomia que es dedica a l'estudi i la producció de la vinya i el raïm.

Nou!!: Marsella і Viticultura · Veure més »

Wehrmacht

Wehrmacht Wehrmacht (en alemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre els anys 1935 i 1945.

Nou!!: Marsella і Wehrmacht · Veure més »

Zinédine Zidane

Zinédine Yazid Zidane (Marsella, 23 de juny de 1972) és un exjugador i un entrenador francès de futbol d'origen amazic, de renom Zizou.

Nou!!: Marsella і Zinédine Zidane · Veure més »

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Marsella і 10 de juliol · Veure més »

10 de novembre

El 10 de novembre és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Marsella і 10 de novembre · Veure més »

1262

L'any 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Marsella і 1262 · Veure més »

1347

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і 1347 · Veure més »

1409

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і 1409 · Veure més »

1423

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і 1423 · Veure més »

1437

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і 1437 · Veure més »

1447

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Marsella і 1447 · Veure més »

1453

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і 1453 · Veure més »

1481

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і 1481 · Veure més »

1699

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Marsella і 1699 · Veure més »

1720

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Marsella і 1720 · Veure més »

1754

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Marsella і 1754 · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Marsella і 1770 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і 1790 · Veure més »

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Marsella і 1791 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Marsella і 1792 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1809 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Marsella і 1815 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Marsella і 1833 · Veure més »

1863

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1863 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1868 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1869 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1891 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1906 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1911 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1922 · Veure més »

1934

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1934 · Veure més »

1942

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Marsella і 1942 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Marsella і 1944 · Veure més »

1946

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1946 · Veure més »

1950

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Marsella і 1950 · Veure més »

1953

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Marsella і 1953 · Veure més »

1959

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1959 · Veure més »

1962

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1962 · Veure més »

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Nou!!: Marsella і 1965 · Veure més »

1970

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і 1970 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1971 · Veure més »

1977

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1977 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1983 · Veure més »

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Marsella і 1986 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1989 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 1995 · Veure més »

2001

;Països Catalans.

Nou!!: Marsella і 2001 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Marsella і 2003 · Veure més »

2004

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і 2004 · Veure més »

2013

L'any 2013 és un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Marsella і 2013 · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Marsella і 21 de juny · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Marsella і 25 de novembre · Veure més »

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Marsella і 31 de juliol · Veure més »

507

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і 507 · Veure més »

846

Sense descripció.

Nou!!: Marsella і 846 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Les Catalans, Les Catalans (barri de Marsella), Marsellés.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »