Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Imperi Alemany

Índex Imperi Alemany

LImperi Alemany (en alemany, Deutsches Reich) es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.

161 les relacions: Acer, Alemany, Alemanya, Alsàcia, Alt Rin, Antic règim, Àfrica, Àustria, Baix Rin, Baviera, Bèlgica, Berlín, Bundesrat (Alemanya), Canceller, Carbó, Catolicisme, Ciutat del Vaticà, Codi civil, Codi Civil d'Alemanya, Comtat de Jutlàndia Meridional, Confederació d'Alemanya del Nord, Confederació del Rin, Confederació Germànica, Conferència de Berlín, Constitució, Danès, Dinamarca, Dinastia dels Hohenzollern, Emperador, Emperador Meiji, Essen, Estats Units d'Amèrica, Eupen, Europa, Florí, França, Franc francès, Francès, Francesc I d'Àustria, Frederic Guillem IV de Prússia, Frederic III de Prússia, Friedrich Ebert, Frisó, Fritz Fischer, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Gerhard Ritter, Gran Bretanya, Gran Ducat de Baden, Gran ducat de Hessen i del Rin, Guerra Austroprussiana, ..., Guerra dels Ducats, Guerra francoprussiana, Guerres Napoleòniques, Guillem I de Prússia, Guillem II de Prússia, Hannover, Hongria, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Britànic, Imperi Japonès, Imperi Rus, Itàlia, Johann Gottfried Herder, Johann Gottlieb Fichte, Junker, Kaiser, Kaliningrad, Klaipėda, Kulturkampf, Lied der Deutschen, Lituània, Lleó XIII, Lorena, Luteranisme, Malmedy, Màquina, Mosel·la, Nacionalisme alemany, Napoleó Bonaparte, Oceà Pacífic, Otto von Bismarck, Partit de Centre (Alemanya), Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, Pau de Westfàlia, Pius IX, Polònia, Polonès, Polonesos, Pomerània, Prússia, Primera Guerra Mundial, Protestantisme, Província de Kaliningrad, Província de Lieja, Rússia, Regió de Hlučín, Regne d'Itàlia (1861–1946), Regne de Baviera, Regne de Württemberg, Regne Unit, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Reichstag, República de Weimar, República Txeca, Revolució Alemanya, Revolució Francesa, Rin, Sacre Imperi Romanogermànic, Saxònia, Sòrab, Segle XIX, Segle XVIII, Silèsia, Slesvig-Holstein, Tercer Reich, Tractat de Versalles, Unificació alemanya, Voivodat de Lubusz, Voivodat de Vàrmia i Masúria, Vormärz, 1648, 1701, 1789, 1794, 18 de març, 1803, 1806, 1815, 1834, 1848, 1861, 1862, 1864, 1866, 1867, 1870, 1871, 1872, 1873, 1877, 1878, 1881, 1883, 1884, 1885, 1888, 1889, 1892, 1894, 1900, 1902, 1908, 1912, 1913, 1914, 1918, 28 de novembre, 6 d'agost, 8 de juny, 9 de març. Ampliar l'índex (111 més) »

Acer

Pont fabricat en acer. Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro amb una mica de carboni i de vegades alguns additius.

Nou!!: Imperi Alemany і Acer · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Imperi Alemany і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Imperi Alemany і Alemanya · Veure més »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Imperi Alemany і Alsàcia · Veure més »

Alt Rin

L'Alt Rin (68) (Haut-Rhin en francès) és un departament de França situat a l'est d'aquest estat, a la regió fronterera d'Alsàcia.

Nou!!: Imperi Alemany і Alt Rin · Veure més »

Antic règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Imperi Alemany і Antic règim · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Imperi Alemany і Àfrica · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Imperi Alemany і Àustria · Veure més »

Baix Rin

El Baix Rin (67) (en francès Bas-Rhin, en alsacià Underelsàss i en alemany Unterrhein) és un departament francès situat a Alsàcia.

Nou!!: Imperi Alemany і Baix Rin · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Imperi Alemany і Baviera · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Imperi Alemany і Bèlgica · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Imperi Alemany і Berlín · Veure més »

Bundesrat (Alemanya)

El Bundesrat (Consell Federal, en català) és l'òrgan de representació dels setze Estats Federats d'Alemanya, amb seu a l'antiga Sala de Senyors de Prússia (Preußischer Herrenhaus) a Berlín.

Nou!!: Imperi Alemany і Bundesrat (Alemanya) · Veure més »

Canceller

El canceller (del llatí: cancellarius) és un títol oficial utilitzat a diverses nacions i en diverses etapes de la història occidental des de l'Antiga Roma.

Nou!!: Imperi Alemany і Canceller · Veure més »

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc.

Nou!!: Imperi Alemany і Carbó · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Imperi Alemany і Catolicisme · Veure més »

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ.

Nou!!: Imperi Alemany і Ciutat del Vaticà · Veure més »

Codi civil

Codi civil és un conjunt unitari, ordenat i sistematitzat de normes de dret privat, és a dir, un cos legal que té per objecte regular les relacions civils de les persones físiques i jurídiques, privades o públiques, en aquest últim cas sempre que actuïn com a particulars, és a dir, desproveïdes dimperium.

Nou!!: Imperi Alemany і Codi civil · Veure més »

Codi Civil d'Alemanya

Publicació en el ''Butlletí del Reich'' el 24 d'agost de 1896. El Codi Civil d'Alemanya (en alemany: Bürgerliches Gesetzbuch o BGB) és el codi civil d'Alemanya.

Nou!!: Imperi Alemany і Codi Civil d'Alemanya · Veure més »

Comtat de Jutlàndia Meridional

El comtat de Jutlàndia Meridional (danès Sønderjyllands Amt) fou un comtat (danès, amt) en posició centre-meridional de la península de Jutlàndia al sud de Dinamarca.

Nou!!: Imperi Alemany і Comtat de Jutlàndia Meridional · Veure més »

Confederació d'Alemanya del Nord

La Confederació Alemanya del Nord (en alemany, Norddeutscher Bund) fou l'agrupament transitori de 22 estats del nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.

Nou!!: Imperi Alemany і Confederació d'Alemanya del Nord · Veure més »

Confederació del Rin

La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).

Nou!!: Imperi Alemany і Confederació del Rin · Veure més »

Confederació Germànica

La Confederació Germànica (en alemany, Deutscher Bund, «Confederació Alemanya») va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 39 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.

Nou!!: Imperi Alemany і Confederació Germànica · Veure més »

Conferència de Berlín

La Conferència de Berlín o Tractat de Berlín (en alemany: Kongokonferenz) foren unes conferències tingudes entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín.

Nou!!: Imperi Alemany і Conferència de Berlín · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Imperi Alemany і Constitució · Veure més »

Danès

El danès o danés (dansk; dansk sprog) és una llengua germànica septentrional parlada per al voltant de sis milions de persones, principalment a Dinamarca i a la regió de Schleswig Meridional al nord d'Alemanya, en la qual posseeix l'estatus de llengua minoritària.

Nou!!: Imperi Alemany і Danès · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark) és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Faroe.

Nou!!: Imperi Alemany і Dinamarca · Veure més »

Dinastia dels Hohenzollern

Hohenzollern Els Hohenzollern és una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'Edat Mitjana.

Nou!!: Imperi Alemany і Dinastia dels Hohenzollern · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Imperi Alemany і Emperador · Veure més »

Emperador Meiji

Mutsuhito, l'Emperador Meiji (明治天皇, Meiji Tenn) (Kyoto, 3 de novembre de 1852 - Tòquio, 30 de juliol de 1912), fill de l'Emperador Komei i la consort Nakayama Yoshiko, va ser l'Emperador del Japó número 122, d'acord amb l'ordre tradicional de successió imperial Japonès, regnant des del 3 de febrer de 1867 fins a la seva mort.

Nou!!: Imperi Alemany і Emperador Meiji · Veure més »

Essen

Essen és una ciutat del Land de Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.

Nou!!: Imperi Alemany і Essen · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Imperi Alemany і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Eupen

Eupen és una ciutat belga de 18.040 habitants en la Província de Lieja, situada al marge del riu Weser a 12 km de la frontera amb Alemanya.

Nou!!: Imperi Alemany і Eupen · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Imperi Alemany і Europa · Veure més »

Florí

Florí d'or de Florència del 1347 El florí és una moneda d'origen italià que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment és encara la unitat monetària de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria.

Nou!!: Imperi Alemany і Florí · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Imperi Alemany і França · Veure més »

Franc francès

El franc francès (en francès franc français o, simplement, franc) és l'antiga moneda de França, que va ser introduïda el 1795, substituïda per l'euro l'1 de gener del 1999 i desapareguda definitivament de la circulació el 28 de febrer del 2002, a una taxa de canvi d'1 euro per 6,5596 francs francesos.

Nou!!: Imperi Alemany і Franc francès · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Imperi Alemany і Francès · Veure més »

Francesc I d'Àustria

Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.

Nou!!: Imperi Alemany і Francesc I d'Àustria · Veure més »

Frederic Guillem IV de Prússia

Frederic Guillem IV de Prússia (Berlín, 15 d'octubre de 1795 - Berlín, 2 de gener de 1861) fou rei de Prússia de la dinastia dels Hohenzollern.

Nou!!: Imperi Alemany і Frederic Guillem IV de Prússia · Veure més »

Frederic III de Prússia

Frederic III de Prússia (Potsdam, 18 d'octubre de 1831 - 15 de juny de 1888) va ser emperador d'Alemanya i rei de Prússia del març al juny de 1888.

Nou!!: Imperi Alemany і Frederic III de Prússia · Veure més »

Friedrich Ebert

Friederich Ebert (Heidelberg, Baden-Württemberg, 1871 - Berlín, 1925) fou un polític alemany, President d'Alemanya del 1919 al 1925.

Nou!!: Imperi Alemany і Friedrich Ebert · Veure més »

Frisó

El frisó (frysk) és una llengua germànica occidental parlada a Frísia (nord dels Països Baixos, nord-oest d'Alemanya i sud-oest de Dinamarca), molt propera a l'anglès i en greu perill de desaparició.

Nou!!: Imperi Alemany і Frisó · Veure més »

Fritz Fischer

Fritz Fischer (Ludwigsstadt, Baviera, 5 de març de 1908 – 1 de desembre, de 1999) fou un historiador alemany, principalment conegut per la seua anàlisi de les causes de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Imperi Alemany і Fritz Fischer · Veure més »

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

Georg Wilhelm Friedrich Hegel (Stuttgart, Württemberg, 27 d'agost del 1770 - Berlín, Prússia, 14 de novembre del 1831) va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.

Nou!!: Imperi Alemany і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »

Gerhard Ritter

Gerhard Ritter (Bad Sooden-Allendorf, 6 d'abril de 1888 - Freiburg im Breisgau, 1 de juliol de 1967) fou un historiador alemany.

Nou!!: Imperi Alemany і Gerhard Ritter · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Imperi Alemany і Gran Bretanya · Veure més »

Gran Ducat de Baden

El Gran Ducat de Baden (en alemany: Großherzogtum Baden) va ser un estat històric del sud-oest d'Alemanya, a la vora del Rin.

Nou!!: Imperi Alemany і Gran Ducat de Baden · Veure més »

Gran ducat de Hessen i del Rin

El gran ducat de Hessen i del Rin va ser un antic estat vassall del Sacre Imperi Romanogermànic, en l'actual territori d'Alemanya, i plenament independent des de 1806.

Nou!!: Imperi Alemany і Gran ducat de Hessen i del Rin · Veure més »

Guerra Austroprussiana

La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.

Nou!!: Imperi Alemany і Guerra Austroprussiana · Veure més »

Guerra dels Ducats

La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.

Nou!!: Imperi Alemany і Guerra dels Ducats · Veure més »

Guerra francoprussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Nou!!: Imperi Alemany і Guerra francoprussiana · Veure més »

Guerres Napoleòniques

Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.

Nou!!: Imperi Alemany і Guerres Napoleòniques · Veure més »

Guillem I de Prússia

Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).

Nou!!: Imperi Alemany і Guillem I de Prússia · Veure més »

Guillem II de Prússia

Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou Kàiser de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).

Nou!!: Imperi Alemany і Guillem II de Prússia · Veure més »

Hannover

Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.

Nou!!: Imperi Alemany і Hannover · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Imperi Alemany і Hongria · Veure més »

Imperi Austríac

LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.

Nou!!: Imperi Alemany і Imperi Austríac · Veure més »

Imperi Austrohongarès

LImperi austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb lAusgleich o Compromís austrohongarès.

Nou!!: Imperi Alemany і Imperi Austrohongarès · Veure més »

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Imperi Alemany і Imperi Britànic · Veure més »

Imperi Japonès

LImperi Japonès (大日本帝国; Dai Nippon Teikoku) és un terme polític utilitzat per a referir-se al Japó des de la Restauració Meiji (1886) fins al final de la Segona Guerra Mundial (1945).

Nou!!: Imperi Alemany і Imperi Japonès · Veure més »

Imperi Rus

Limperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Nou!!: Imperi Alemany і Imperi Rus · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Imperi Alemany і Itàlia · Veure més »

Johann Gottfried Herder

Johann Gottfried Herder (1744-1803), a partir de 1802 von Herder, fou un filòsof i crític literari alemany els escrits contribuïren a l'aparició del romanticisme alemany.

Nou!!: Imperi Alemany і Johann Gottfried Herder · Veure més »

Johann Gottlieb Fichte

Johann Gottlieb Fichte (AFI: ˈjoːhan ˈɡɔtliːp ˈfɪçtə) (Rammenau, 19 de maig de 1762 - Berlín, 27 de gener de 1814) fou un filòsof alemany.

Nou!!: Imperi Alemany і Johann Gottlieb Fichte · Veure més »

Junker

Junker (de l'alemany, jung Herr «jove senyor») era la noblesa terratinent que va dominar Alemanya al llarg del i principis del.

Nou!!: Imperi Alemany і Junker · Veure més »

Kaiser

Kaiser (en femení, Kaiserin), derivat, igual com el rus Tsar, del llatí Caesar, és la paraula que, en alemany, significa emperador en qualsevol context i situació; així, el títol de les memòries de Pu Yi Jo vaig ser l'emperador de la Xina en alemany és Ich war Kaiser von China, igual com en un llibre d'història alemany s'hi pot trobar una Liste der byzantinischen Kaiser (Llista d'emperadors bizantins).

Nou!!: Imperi Alemany і Kaiser · Veure més »

Kaliningrad

Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.

Nou!!: Imperi Alemany і Kaliningrad · Veure més »

Klaipėda

El port de Klaipeda processa vora 20 milions de tones de càrrega a l'any Situació dins Lituània Klaipėda (en alemany Memel o Memelburg; en polonès: Kłajpeda), coneguda històricament com a Memel pel seus lligams històrics amb Alemanya fins a la II Guerra Mundial, és una ciutat de Lituània situada a la costa de la Mar Bàltica i a la desembocadura del Riu Neman i a l'entrada de la llacuna de Curlàndia.

Nou!!: Imperi Alemany і Klaipėda · Veure més »

Kulturkampf

''Modus vivendi'', Caricatura de Wilhelm Scholz en el ''Kladderadatsch'', n°; 14-15 del 18 de març de 1878: El papa i el canceller volen llepar-se mútuament les botes, però el sobirà pontífex demana no ser molestat i Bismarck fa el mateix. El Kulturkampf, mot que, literalment significa «combat o lluita per la cultura», és un conflicte que va oposar el Canceller imperial Otto von Bismarck a l'Església catòlica romana i al Zentrum, el partit dels catòlics alemanys, entre 1871 i 1880.

Nou!!: Imperi Alemany і Kulturkampf · Veure més »

Lied der Deutschen

Els tres rius i els estrets danesos esmentats a la cançó com a límits d'Alemanya en les direccions cardinals, dibuixats sobre les fronteres de la Confederació Germànica i l'àrea lingüística de l'alemany abans de 1939 Les mateixes fites sobre les fronteres actuals i l'actual àrea lingüística de l'alemany. Noteu que tots quatre queden fora de l'actual República Federal d'Alemanya. Das Lied der Deutschen (La cançó dels alemanys) o das Deutschlandlied (La cançó d'Alemanya) és l'himne nacional d'Alemanya, la lletra del qual fou escrita per August Heinrich Hoffmann von Fallersleben el 1841 amb música de Joseph Haydn.

Nou!!: Imperi Alemany і Lied der Deutschen · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Imperi Alemany і Lituània · Veure més »

Lleó XIII

Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en francès: Léon XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci quan va esdevenir Papa.

Nou!!: Imperi Alemany і Lleó XIII · Veure més »

Lorena

Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Imperi Alemany і Lorena · Veure més »

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Nou!!: Imperi Alemany і Luteranisme · Veure més »

Malmedy

Malmedy (Måmdey en való) és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.

Nou!!: Imperi Alemany і Malmedy · Veure més »

Màquina

Màquina per fer cigarretes de James Albert Bonsack, patentada el 1881. Una màquina és un conjunt independent de mecanismes dissenyat amb l'objectiu de realitzar una o més tasques determinades.

Nou!!: Imperi Alemany і Màquina · Veure més »

Mosel·la

Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.

Nou!!: Imperi Alemany і Mosel·la · Veure més »

Nacionalisme alemany

El ''Reichsadler'' o àliga imperial de l'escut d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, datat del 1304. Avui en dia anomenat ''Bundeswappen'' (escut federal), és un dels símbols de l'Estat alemany i de la nació alemanya. El nacionalisme alemany (en llengua alemanya: Deutscher Nationalismus o Deutschnationalismus) és el nacionalisme referent als alemanys i al context de la cultura alemanya.

Nou!!: Imperi Alemany і Nacionalisme alemany · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Imperi Alemany і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Oceà Pacífic

L'oceà Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.

Nou!!: Imperi Alemany і Oceà Pacífic · Veure més »

Otto von Bismarck

Otto Eduard Leopold von Bismarck, comte de Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, Saxònia, 1 d'abril de 1815 - Friedrichsruh Lauenburg, Slesvig-Holstein, 30 de juliol de 1898), conegut amb el sobrenom de Canceller de Ferro, va ser primer ministre de Prússia i posteriorment canceller de l'imperi Alemany.

Nou!!: Imperi Alemany і Otto von Bismarck · Veure més »

Partit de Centre (Alemanya)

El Partit de Centre (Deutsche Zentrumspartei o solament Zentrum), sovint anomenatt Partit de Centre Catòlic, fou un partit polític catòlic a Alemanya durant el segon Imperi Alemany (Kaiserreich) i la República de Weimar.

Nou!!: Imperi Alemany і Partit de Centre (Alemanya) · Veure més »

Partit Socialdemòcrata d'Alemanya

El Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (en alemany, Sozialdemokratische Partei Deutschlands) és un partit polític alemany d'ideologia socialdemòcrata fundat el 1863.

Nou!!: Imperi Alemany і Partit Socialdemòcrata d'Alemanya · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Imperi Alemany і Pau de Westfàlia · Veure més »

Pius IX

Pius IX (en llatí: Pius IX; en francès: Pie IX) és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Maria Mastai-Ferretti al ser escollit Papa.

Nou!!: Imperi Alemany і Pius IX · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Imperi Alemany і Polònia · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Imperi Alemany і Polonès · Veure més »

Polonesos

El poble polonès o, simplement, els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'Alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.

Nou!!: Imperi Alemany і Polonesos · Veure més »

Pomerània

s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.

Nou!!: Imperi Alemany і Pomerània · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Imperi Alemany і Prússia · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Imperi Alemany і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Imperi Alemany і Protestantisme · Veure més »

Província de Kaliningrad

La província de Kaliningrad (en rus Калинингра́дская о́бласть, Kaliningràdskaia óblast), informalment anomenada Iantarni Krai (Янта́рный Край, que significa el Territori d'Ambre) és un subjecte federal i exclavament de Rússia.

Nou!!: Imperi Alemany і Província de Kaliningrad · Veure més »

Província de Lieja

La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.

Nou!!: Imperi Alemany і Província de Lieja · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Imperi Alemany і Rússia · Veure més »

Regió de Hlučín

Mapa de la Regió de Hlučín LÀrea de Hlučín (txec: Hlučínsko (familiarment Prajzsko), en alemany Hultschiner Ländchen; polonès: Kraik hulczyński) és una part de la Silèsia txeca a la Regió de Moràvia i Silèsia de la República Txeca.

Nou!!: Imperi Alemany і Regió de Hlučín · Veure més »

Regne d'Itàlia (1861–1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Nou!!: Imperi Alemany і Regne d'Itàlia (1861–1946) · Veure més »

Regne de Baviera

El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.

Nou!!: Imperi Alemany і Regne de Baviera · Veure més »

Regne de Württemberg

El Regne de Wurtemberg (Königreich Württemberg) fou un estat del sud-oest de l'actual Alemanya vigent entre 1806 i 1918.

Nou!!: Imperi Alemany і Regne de Württemberg · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Imperi Alemany і Regne Unit · Veure més »

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda

Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.

Nou!!: Imperi Alemany і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »

Reichstag

L'edifici del Reichstag El Reichstag era el nom de l'assemblea parlamentària o Parlament de l'Imperi Alemany i la República de Weimar, entre 1849 i el final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Imperi Alemany і Reichstag · Veure més »

República de Weimar

La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.

Nou!!: Imperi Alemany і República de Weimar · Veure més »

República Txeca

La República Txeca (Česká republika) o Txèquia (Česko) és un país de l'Europa central sense sortida al mar.

Nou!!: Imperi Alemany і República Txeca · Veure més »

Revolució Alemanya

La Revolució Alemanya (Alemany: Novemberrevolution) consistí en tota la sèrie d'esdeveniments que, a partir dels darrers moments de la Primera Guerra Mundial, es donaren a Alemanya des de novembre de 1918 fins març de 1919, els quals dugueren a l'abolició de la monarquia i a la instauració de la república.

Nou!!: Imperi Alemany і Revolució Alemanya · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Imperi Alemany і Revolució Francesa · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Imperi Alemany і Rin · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Imperi Alemany і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Saxònia

L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.

Nou!!: Imperi Alemany і Saxònia · Veure més »

Sòrab

El sòrab és una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments aïllats a l'est dels estats de Saxònia i Brandenburg, a l'est Alemanya.

Nou!!: Imperi Alemany і Sòrab · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Imperi Alemany і Segle XIX · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Imperi Alemany і Segle XVIII · Veure més »

Silèsia

Silèsia (província de Prússia) repartida per les fronteres actuals Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d’Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Nou!!: Imperi Alemany і Silèsia · Veure més »

Slesvig-Holstein

Slesvig-Holstein (en baix alemany Sleswig-Holsteen, en alemany Schleswig-Holstein) és el més septentrional dels 16 Bundesländer (estats federals) d'Alemanya.

Nou!!: Imperi Alemany і Slesvig-Holstein · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich és el nom que rebé el darrer Imperi Alemany entre el 1934 i 1945, que s'identifica amb el nazisme.

Nou!!: Imperi Alemany і Tercer Reich · Veure més »

Tractat de Versalles

''The Signing of the Peace Treaty of Versailles'' El Tractat de Versalles de 1919 va ser un intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Imperi Alemany і Tractat de Versalles · Veure més »

Unificació alemanya

Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al segle XIX que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys.

Nou!!: Imperi Alemany і Unificació alemanya · Veure més »

Voivodat de Lubusz

Lubusz és un dels 16 voivodats en què és dividida administrativament Polònia des del 1998.

Nou!!: Imperi Alemany і Voivodat de Lubusz · Veure més »

Voivodat de Vàrmia i Masúria

Vàrmia i Masúria - en polonès Warmia i Mazury - és un dels 16 voivodats de Polònia, segons la divisió administrativa del 1998.

Nou!!: Imperi Alemany і Voivodat de Vàrmia i Masúria · Veure més »

Vormärz

Theodor Hosemann, ''Pobresa al Vormärz''. Obra de 1840. Vormärz (pronúncia en alemany: ˈfoːɐ̯ˌmɛʁt͡s; "pre-març", "abans de març") és el nom d'una era històrica i literària en el context de la Confederació Germànica i l'Imperi Austríac que té lloc entre Congrés de Viena de 1815 i els esdeveniments de març de 1848 que es solen explicar conjuntament sota el terme de Revolucions de 1848.

Nou!!: Imperi Alemany і Vormärz · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Imperi Alemany і 1648 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Imperi Alemany і 1701 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Imperi Alemany і 1789 · Veure més »

1794

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1794 · Veure més »

18 de març

El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Alemany і 18 de març · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Imperi Alemany і 1803 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Imperi Alemany і 1806 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Imperi Alemany і 1815 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1834 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1848 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1861 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Imperi Alemany і 1862 · Veure més »

1864

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1864 · Veure més »

1866

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1866 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1867 · Veure més »

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1870 · Veure més »

1871

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1871 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1872 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1873 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1877 · Veure més »

1878

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Imperi Alemany і 1878 · Veure més »

1881

;Països catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1881 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1883 · Veure més »

1884

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Imperi Alemany і 1884 · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1885 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1888 · Veure més »

1889

''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1889 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Imperi Alemany і 1892 · Veure més »

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1894 · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1900 · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1902 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1908 · Veure més »

1912

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1912 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1913 · Veure més »

1914

Providence (Rhode Island);Països Catalans.

Nou!!: Imperi Alemany і 1914 · Veure més »

1918

font al carrer Cucurulla de Barcelona.

Nou!!: Imperi Alemany і 1918 · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Alemany і 28 de novembre · Veure més »

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Alemany і 6 d'agost · Veure més »

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Alemany і 8 de juny · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Alemany і 9 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

II Imperi Alemany, II Reich, Imperi alemany, Segon Imperi Alemany, Segon Reich, Segon imperi alemany.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »