Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Alans

Índex Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

111 les relacions: Abkhàzia, Adrià, Agatirs, Al-Massudí, Albans, Albània del Caucas, Aorsis, Armènia, Asians, Àfrica (província romana), Àsia Central, Àtila, Bastarnes, Bètica, Britània, Budins, Capadòcia, Cartaginense, Caucas, Chalon-sur-Saône, Cinòpolis, Congost de Darial, Costobocs, Crimea, Cumans, Daguestan, Danubi, Derbent, Dnièster, Escites, Gazària, Geòrgia, Gelons, Genseric, Giorgi III de Geòrgia, Guerres Mitridàtiques, Hamaxobis, Hermenric, Hippemolgis, Hircània, Hispània, Hongria, Huns, Iazigs, Imperi Mede, Imperi Sassànida, Iran, Iraq, Islam, Israel, ..., Joan Tzetzes, Justinià I, Khàzars, Kosta Khetagurov, Lancashire, Lusitània, Magas, Mar Càspia, Mar Negra, Marc Aureli, Masagetes, Mèsia, Melanclens, Neuri, Nicolau I el Místic, Ossètia del Nord - Alània, Ossetes, Pannònia, Pàrtia, Peuquins, Rússia, Riu Kuban, Roxolans, Sarmàtia, Sàrmates, Sibèria, Sueus, Tamara de Geòrgia, Tamerlà, Tàtar, Teodosi I el Gran, Transcaucàsia, Turquestan, Universitat Autònoma de Barcelona, Vàndals, Vespasià, Volga, Wends, Zorzines, 175, 1991, 238, 244, 375, 376, 379, 382, 405, 409, 414, 418, 428, 451, 452, 572, 573, 737, 857, 901, 925, 932. Ampliar l'índex (61 més) »

Abkhàzia

Abkhazia Abkhàzia o Abcàsia (abkhaz: Аҧсны Apsny; georgià: აფხაზეთი Apkhazeti, o Abkhazeti; rus: Абха́зия Abhazia) és una república autodeclarada independent del Caucas, per bé que la comunitat internacional la reconeix com a part de Geòrgia.

Nou!!: Alans і Abkhàzia · Veure més »

Adrià

Adrià (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi romà del 117 al 138.

Nou!!: Alans і Adrià · Veure més »

Agatirs

Els agatirs (llatí agathyrsi, grec agathursoi) foren un poble que Heròdot diu que estaven relacionats amb els escites, que vivien a la Sarmàcia, vers Dàcia (a l'actual regió de Transsilvània), a la vora dels escites.

Nou!!: Alans і Agatirs · Veure més »

Al-Massudí

Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn ibn Alí al-Massudí —en àrab أبو الحسن علي بن الحسين بن علي المسعودي, Abū l-Ḥasan ʿAlī ibn al-Ḥusayn ibn ʿAlī al-Masʿūdī—, més conegut simplement com a al-Massudí, fou un erudit i historiador àrab del segle X, nascut a Bagdad i mort a Fustat (Egipte) vers el 956.

Nou!!: Alans і Al-Massudí · Veure més »

Albans

Els albans foren un poble del Caucas que va habitar el que és avui dia l'Azerbaidjan i antigament es va dir Albània del Caucas.

Nou!!: Alans і Albans · Veure més »

Albània del Caucas

Albània del Caucas —Albānia en llatí, Ἀλβανία, Albanía en grec, Աղուանք Ałuankʿ o Aghuanken armeni antic, Ardhan en part,: Arran en Persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana. Aghuània fou el nom del país del Aghuans o Aluanqs, que el romans van conèixer com albans i el país com Albània (Albània del Caucas). La capital fou Kapałak o Kapaghak i després P'artaw (Bardaa). L'Albània caucàsica s'ubicava a la part sud-oriental de les muntanyes del Caucas Major. Limitava amb la Ibèria del Caucas (actual Geòrgia) a l'oest, amb Sarmàcia al nord, amb la Mar Càspia a l'est, i amb les províncies armènies d'Artsakh i Utik a l'oest al llarg del riu Kura. Aquests límits, però, no foren probablement mai estàtics, ja que a vegades el territori d'Albània caucàsica incloïa terres a l'oest del riu Kura.

Nou!!: Alans і Albània del Caucas · Veure més »

Aorsis

Els aorsis o aorsins (llatí aorsi) foren un poble de Sarmàcia, que vivien segons Tolomeu entre el Bàltic (Golf Venedic) i les muntanyes Rhipeanes (est de Prússia), al sud de l'Agathyrsis, al nord dels pagirites, probablement emigrats de la regió entre la mar Càspia i el riu Iaxartes.

Nou!!: Alans і Aorsis · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Hayastani Hanrapetut'yun; o Հայաստան, Hayastan) (Armínia en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Alans і Armènia · Veure més »

Asians

Els asians o asis (llatí asiani o asii) foren una tribu escita de l'Àsia Central, a l'est de la mar Càspia.

Nou!!: Alans і Asians · Veure més »

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'imperi cartaginès al final de la tercera guerra púnica.

Nou!!: Alans і Àfrica (província romana) · Veure més »

Àsia Central

L'Àsia central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Nou!!: Alans і Àsia Central · Veure més »

Àtila

Àtila (406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del segle V. Va bastir l'imperi més gran del seu temps, que s'estenia des de l'Europa Central fins al Mar Negre, i des del Danubi al Mar Bàltic.

Nou!!: Alans і Àtila · Veure més »

Bastarnes

Els bastarnes (llatí Bastarnae) foren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.

Nou!!: Alans і Bastarnes · Veure més »

Bètica

Províncies romanes, amb la Bètica ressaltada La Bètica (en llatí Baetica) era una provincia de l'imperi romà i visigoda d'Hispània.

Nou!!: Alans і Bètica · Veure més »

Britània

La Britània romana cap al 410 Britània fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Alans і Britània · Veure més »

Budins

Els budins (llatí budini) foren un poble de Sarmàcia.

Nou!!: Alans і Budins · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Alans і Capadòcia · Veure més »

Cartaginense

La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'imperi Romà i després visigoda d'Hispània.

Nou!!: Alans і Cartaginense · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre el mar Negre i el mar Caspi.

Nou!!: Alans і Caucas · Veure més »

Chalon-sur-Saône

Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Alans і Chalon-sur-Saône · Veure més »

Cinòpolis

Cinòpolis fou una ciutat de l'Antic Egipte, famosa per ser el centre d'adoració del deu Anubis, deu de la venjança, representat amb cap de gos.

Nou!!: Alans і Cinòpolis · Veure més »

Congost de Darial

Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.

Nou!!: Alans і Congost de Darial · Veure més »

Costobocs

Costobocs (llatí costoboci) foren un poble de Dàcia considerats d'ètnia eslava (wenda).

Nou!!: Alans і Costobocs · Veure més »

Crimea

La península de Crimea (en ucraïnès Автономна Республіка Крим, Avtonomna Respúblika Krym; en rus Автономная Республика Крым, Avtonómnaia Respúblika Krim; en tàtar de Crimea Qırım Muhtar Cumhuriyeti) és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.

Nou!!: Alans і Crimea · Veure més »

Cumans

Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al segle X i varen dominar Ucraïna.

Nou!!: Alans і Cumans · Veure més »

Daguestan

La República del Daguestan -Республика Дагестан - és un subjecte federal (república) de la Federació Russa.

Nou!!: Alans і Daguestan · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Alans і Danubi · Veure més »

Derbent

Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.

Nou!!: Alans і Derbent · Veure més »

Dnièster

El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dnestr; en grec antic Τύρας, Tyras, derivat d'una paraula escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.

Nou!!: Alans і Dnièster · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Alans і Escites · Veure més »

Gazària

Colònies genoveses a Crimea Gazària és la denominació que es donava a les colònies que la República de Gènova tenia a la península de Crimea i al voltant del mar Negre, des de mitjan segle XIII fins a finals del segle XV.

Nou!!: Alans і Gazària · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო, transcrit Sakartvelo) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Alans і Geòrgia · Veure més »

Gelons

Els gelons (llatí geloni) foren un poble emparentat amb els budinis segons Heròdot.

Nou!!: Alans і Gelons · Veure més »

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Nou!!: Alans і Genseric · Veure més »

Giorgi III de Geòrgia

Giorgi III (? -27 de març del 1184) fou rei de Geòrgia del 1156 al 1184.

Nou!!: Alans і Giorgi III de Geòrgia · Veure més »

Guerres Mitridàtiques

Guerres mitridàtiques foren quatre guerres entre la República Romana i el rei Mitridates VI Eupator del Pont, que es van lliurar entre el 88 aC i el 66 aC.

Nou!!: Alans і Guerres Mitridàtiques · Veure més »

Hamaxobis

Els hamaxobis (llatí hamaxobii) foren un poble de Sarmàcia a l'est de l'Escítia alana, que vivien prop del Volga.

Nou!!: Alans і Hamaxobis · Veure més »

Hermenric

Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.

Nou!!: Alans і Hermenric · Veure més »

Hippemolgis

Hippemolgis (llatí hippemolgi, grec hippemolgoi, que vol dir munyidors d'eugues) fou un nom genèric aplicat pels grecs a les tribus i pobles nòmades que es movien amb les seves tendes i ramats per les estepes del nord d'Europa i Àsia.

Nou!!: Alans і Hippemolgis · Veure més »

Hircània

Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània. Limitava al nord-est amb l'Oxus (Amudarià), que el separava de la Margiana; al sud-est, limitava amb la Margiana; al sud, amb les muntanyes Sariphi (avui Hazari), que la separaven d'Ariana i la satrapia de Pàrtia (al sud-oest); i a l'oest, amb les muntanyes Coronus i el riu Charindas, que la separaven de Mèdia Menor. Tot i això, els límits no en foren permanents al llarg de la seva història. El seu nom va originar el modern Gurgan o Djorkan, nom que porta una ciutat a l'est d'Astarabad. Al nord-est, hi vivien tribus escites com els danes (danae) i, a l'oest, els mardis o amardis i els tapuris.

Nou!!: Alans і Hircània · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Alans і Hispània · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Alans і Hongria · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del segle IV dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Alans і Huns · Veure més »

Iazigs

Els iazigs (iazygi) foren un poble sàrmata que, quan són esmentats per primer cop, vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov).

Nou!!: Alans і Iazigs · Veure més »

Imperi Mede

L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en assiri Mataa) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.

Nou!!: Alans і Imperi Mede · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Alans і Imperi Sassànida · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Alans і Iran · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Alans і Iraq · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Alans і Islam · Veure més »

Israel

Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael; en àrab:, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: Alans і Israel · Veure més »

Joan Tzetzes

Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del segle XII, nadiu de Constantinoble.

Nou!!: Alans і Joan Tzetzes · Veure més »

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador de l'Imperi Bizantí des de l'any 527 fins al 565.

Nou!!: Alans і Justinià I · Veure més »

Khàzars

Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al segle V com a confederació tribal i que al començament del segle VII es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.

Nou!!: Alans і Khàzars · Veure més »

Kosta Khetagurov

Kosta Khetagurov (osset Къоста Хетæгкаты Kosta Khetagraty) (Nar, 15 d'octubre de 1859, 19 de març de 1906), fou un destacat escriptor d'Ossètia, considerat el poeta nacional i fundador de la literatura osseta.

Nou!!: Alans і Kosta Khetagurov · Veure més »

Lancashire

Lancashire (pronunciat /ˈlæŋkəʃɪər/ o), antigament dit Comtat Palatí de Lancaster, és un comtat situat al nord-oest d'Anglaterra, al Regne Unit.

Nou!!: Alans і Lancashire · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Alans і Lusitània · Veure més »

Magas

*Magas de Cirene, governador i rei de Cirene 308 a 258 aC.

Nou!!: Alans і Magas · Veure més »

Mar Càspia

La mar Càspia o mar Caspiana (i mar Caspi) és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que forma part de la gran depressió aralocaspiana.

Nou!!: Alans і Mar Càspia · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Alans і Mar Negra · Veure més »

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Nou!!: Alans і Marc Aureli · Veure més »

Masagetes

Els masagetes o massagetes (Massagetae, Μασσαγέται) foren un poble poderós de la zona de l'est de la mar Càspia, segurament una branca dels escites.

Nou!!: Alans і Masagetes · Veure més »

Mèsia

Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana als Balcans.

Nou!!: Alans і Mèsia · Veure més »

Melanclens

Melanclens (melanchlaeni, Μελαγχλαῖνοι) fou una tribu nòmada esmentada per Hecateos que ocupaven el districte anomenat dels antòfags al nord dels escites reials.

Nou!!: Alans і Melanclens · Veure més »

Neuri

Els Neuri (llatí neuri, grec Νευροί neuroi) van ser un poble del nord d'Europa que Heròdot situa entre Polònia i Lituània a la regió del riu Bug.

Nou!!: Alans і Neuri · Veure més »

Nicolau I el Místic

Nicolau I el Místic (en grec Νικόλαος Α΄ Μυστικός) (852, Itàlia - 15 de maig del 925, Constantinoble) fou un bisbe, teòleg i polític bizantí, patriarca de Constantinoble de març del 901 al febrer del 907 i del maig del 912 fins a la seva mort el 925.

Nou!!: Alans і Nicolau I el Místic · Veure més »

Ossètia del Nord - Alània

L'Alània medieval entre els segles X i XII comparada amb les Ossèties actuals Mapa de la República d'Ossètia del Nord-Alània Vista de Tsimiti, a Ossètia del Nord Ossètia del Nord - Alània (en rus Респу́блика Се́верная Осе́тия–Ала́ния, Respúblika Sevèrnaia Osètia-Alània; en osseta Цӕгат Ирыстоны Аланийы Республикӕ, Căgat Irystony Alanijy Respublikă) és una república caucàsica de la Federació Russa.

Nou!!: Alans і Ossètia del Nord - Alània · Veure més »

Ossetes

Els ossetesEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana o ossetsEntrada a enciclopedia.catEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (tots dos, mots epicens) són un poble del Caucas, descendents dels alans i al seu torn aquestos descendents d'escites i sàrmates.

Nou!!: Alans і Ossetes · Veure més »

Pannònia

Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia fou una regió del centre d'Europa al sud i oest del Danubi que la limitava pel nord i est.

Nou!!: Alans і Pannònia · Veure més »

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Nou!!: Alans і Pàrtia · Veure més »

Peuquins

Peuquins (llatí Peucini, grec Peukinoi) foren una branca del poble dels bastarnes, que vivien a l'illa de Peuce.

Nou!!: Alans і Peuquins · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Alans і Rússia · Veure més »

Riu Kuban

Conca del Kuban. El Kuban (en nogai Kuman; en txerkès Phshiz; en rus Кубань, pronunciat) és un riu del Caucas, un dels quatre grans rius de la regió.

Nou!!: Alans і Riu Kuban · Veure més »

Roxolans

Roxolans (roxolani, Ῥωξολανοί) fou un poble sàrmata esmentat des del segle I aC, quan ocupava les estepes del Dnièper i el Don.

Nou!!: Alans і Roxolans · Veure més »

Sarmàtia

escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (Sarmatia, Σαρμάτια) fou el nom donat a una regió en part a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.

Nou!!: Alans і Sarmàtia · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble turc oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Alans і Sàrmates · Veure més »

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'Oceà Àrtic al nord, l'Oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Nou!!: Alans і Sibèria · Veure més »

Sueus

Límits de les províncies romanes Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) són un dels pobles germànics originaris de la mar Bàltica.

Nou!!: Alans і Sueus · Veure més »

Tamara de Geòrgia

Tamar o Thamar (en georgià: თამარი) traduïda moltes voltes com Tamara, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Giorgi III.

Nou!!: Alans і Tamara de Geòrgia · Veure més »

Tamerlà

Tamerlà (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 8 d'abril de 1336 - Otrar, 14 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.

Nou!!: Alans і Tamerlà · Veure més »

Tàtar

El tàtar o tàrtar (татар теле, татарча) és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.

Nou!!: Alans і Tàtar · Veure més »

Teodosi I el Gran

Teodosi I el Gran, (en llatí, 11 de gener del 347 - 17 de gener del 395).

Nou!!: Alans і Teodosi I el Gran · Veure més »

Transcaucàsia

Bandera de la República Democràtica Federal de Transcaucàsia Bandera de la República Socialista Federativa Soviètica de Transcaucàsia La Transcaucàsia és una regió del Caucas que comprèn les repúbliques d'Armènia, Geòrgia i l'Azerbaidjan.

Nou!!: Alans і Transcaucàsia · Veure més »

Turquestan

Mapa del Turquestan El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.

Nou!!: Alans і Turquestan · Veure més »

Universitat Autònoma de Barcelona

La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968, encara que l'origen del seu nom es remunta a la Segona República Espanyola, quan la Universitat de Barcelona, en virtut de la Constitució espanyola de 1931 i de l'Estatut de Núria del 1932, va canviar el seu nom pel d'Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: Alans і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »

Vàndals

Imperi romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Alans і Vàndals · Veure més »

Vespasià

El general Titus Flavi Sabí Vespasià (Titus Flavius Sabinus Vespasianus) (Reate, 17 de novembre del 9 - 24 de juny del 79) fou un emperador romà (69-79) que va accedir a la porpora l'any 69 amb el suport de les legions orientals, a les quals es van sumar les de Pannònia, Mèsia i Dalmàcia.

Nou!!: Alans і Vespasià · Veure més »

Volga

El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000  km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.

Nou!!: Alans і Volga · Veure més »

Wends

Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí venedes o venedi, en antic anglès: winedas, en antic noruec: vindr, en alemany: wenden, winden, en danes: vendere, en suec: vender,en polonès wendowie) és un nom històric pels eslaus occidentals que vivien prop de les àrees d'assentament de pobles germànics.

Nou!!: Alans і Wends · Veure més »

Zorzines

Zorzines fou un rei del poble dels siracs (siraci) que vivien al Caucas.

Nou!!: Alans і Zorzines · Veure més »

175

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 175 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Alans і 1991 · Veure més »

238

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 238 · Veure més »

244

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 244 · Veure més »

375

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 375 · Veure més »

376

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 376 · Veure més »

379

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 379 · Veure més »

382

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 382 · Veure més »

405

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 405 · Veure més »

409

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 409 · Veure més »

414

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 414 · Veure més »

418

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 418 · Veure més »

428

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 428 · Veure més »

451

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 451 · Veure més »

452

L'any 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.

Nou!!: Alans і 452 · Veure més »

572

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 572 · Veure més »

573

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 573 · Veure més »

737

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 737 · Veure més »

857

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 857 · Veure més »

901

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 901 · Veure més »

925

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 925 · Veure més »

932

Sense descripció.

Nou!!: Alans і 932 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Alà, Alà (poble germànic).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »