Accés més ràpid que el navegador!
125 les relacions: Abkhàzia, Agatirs, Al-Massudí, Albània del Caucas, Aorsis, Armènia, Asians, Àfrica (província romana), Àsia Central, Àtila, Bastarnes, Batalla de Mogontiacum, Bètica, Biblioteca Digital Mundial, Britànnia, Budins, Capadòcia, Cartaginense, Caucas, Chalon-sur-Saône, Cinòpolis, Congost de Darial, Constantí (usurpador), Costobocs, Crimea, Cumans, Daguestan, Danubi, Derbent, Dnièster, Donatisme, Escites, Flavi Honori, Gal·la Placídia, Geòrgia, Gelons, Genseric, Guerres Mitridàtiques, Hadrià, Hamaxobis, Hermenric, Hipona, Hippemolgis, Hircània, Hispània, Hongria, Huns, Iazigs, Imperi Mede, Imperi Romà d'Orient, ..., Imperi Sassànida, Iran, Iraq, Islam, Israel, Joan Tzetzes, Jordi III de Geòrgia, Justinià I, Khàzars, Kosta Khetagurov, Lancashire, Lusitània, Magas, Mar Càspia, Mar Negra, Marc Aureli, Massàgetes, Mauretània, Mèsia, Melanclens, Neuri, Nicolau I el Místic, Ossètia del Nord - Alània, Ossetes, Pannònia, Pas del Rin, Pàrtia, Peucins, Rússia, Riu Kuban, Roxolans, Sarmàtia, Sàrmates, Sibèria, Silinges, Sueus, Tamara de Geòrgia, Tamerlà, Tarifa, Tàtar, Transcaucàsia, Turquestan, Universitat Autònoma de Barcelona, Vàlia, Vàndals, Vespasià, Volga, Wends, Zorzines, 175, 1991, 238, 244, 31 de desembre, 375, 376, 379, 382, 405, 406, 409, 414, 416, 428, 430, 431, 451, 452, 572, 573, 737, 857, 901, 925, 932. Ampliar l'índex (75 més) »
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Nou!!: Alans і Abkhàzia · Veure més »
Agatirs
Els agatirsos (Agathyrsi) eren un poble de la Sarmàcia europea que els autors antics mencionen amb freqüència però els hi donen orígens i localitzacions diferents.
Nou!!: Alans і Agatirs · Veure més »
Al-Massudí
Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn ibn Alí al-Massudí, més conegut simplement com a al-Massudí, fou un erudit i historiador àrab del, nascut a Bagdad i mort a Fustat (Egipte) vers el 956.
Nou!!: Alans і Al-Massudí · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Alans і Albània del Caucas · Veure més »
Aorsis
Els aorsis o aorsins (llatí aorsi) foren un poble de Sarmàcia, que vivien segons Tolomeu entre el Bàltic (Golf Venedic) i les muntanyes Rhipeanes (est de Prússia), al sud de l'Agathyrsis, al nord dels pagirites, probablement emigrats de la regió entre la mar Càspia i el riu Iaxartes.
Nou!!: Alans і Aorsis · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Alans і Armènia · Veure més »
Asians
Els asians o asis (llatí asiani o asii) foren una tribu escita de l'Àsia Central, a l'est de la mar Càspia.
Nou!!: Alans і Asians · Veure més »
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: Alans і Àfrica (província romana) · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Alans і Àsia Central · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Alans і Àtila · Veure més »
Bastarnes
Els bastarnes (en llatí Bastarnae o Basternae, en grec antic Βαστάρναι o Βαστέρναι) eren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.
Nou!!: Alans і Bastarnes · Veure més »
Batalla de Mogontiacum
La batalla de Mogontiacum (actual Magúncia o Mainz) va ser un enfrontament entre els francs i una aliança dels vàndals, sueus i alans i va tenir lloc el 31 de desembre 406.
Nou!!: Alans і Batalla de Mogontiacum · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Alans і Bètica · Veure més »
Biblioteca Digital Mundial
La Biblioteca Digital Mundial (en anglès, World Digital Library, WDL) va ser desenvolupada el 2009 per un equip de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, en col·laboració amb la UNESCO, amb el recolzament d'institucions associades de molts països i el suport financer de diverses empreses i fundacions privades.
Nou!!: Alans і Biblioteca Digital Mundial · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Alans і Britànnia · Veure més »
Budins
Els budins (en llatí: budini, en grec antic Βουδῖνοι) eren un poble que vivia a la Sarmàcia.
Nou!!: Alans і Budins · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Alans і Capadòcia · Veure més »
Cartaginense
La Cartaginense (en llatí Carthaginensis) era una província de l'Imperi Romà i després visigoda d'Hispània.
Nou!!: Alans і Cartaginense · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Alans і Caucas · Veure més »
Chalon-sur-Saône
Chalon-sur-Saône és un municipi francès, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Alans і Chalon-sur-Saône · Veure més »
Cinòpolis
Cinòpolis fou una ciutat de l'antic Egipte, famosa per ser el centre d'adoració del deu Anubis, deu de la venjança, representat amb cap de gos.
Nou!!: Alans і Cinòpolis · Veure més »
Congost de Darial
Congost de Darial El congost de Darial (en rus, Дарьяльское ущелье; en osseta, Дайраны ком; en georgià, დარიალის ხეობა) és un pas natural entre Geòrgia i Rússia situat al centre de la carena del Gran Caucas.
Nou!!: Alans і Congost de Darial · Veure més »
Constantí (usurpador)
Siliqua amb l'efígie de Constantí Constantí (en llatí Flavius Claudius Constantinus) va ser un general romà que es va proclamar emperador l'any 407 i va exercir fins al 411.
Nou!!: Alans і Constantí (usurpador) · Veure més »
Costobocs
Costobocs (llatí: costoboci) foren un poble de Dàcia considerats d'ètnia eslava (wenda).
Nou!!: Alans і Costobocs · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Alans і Crimea · Veure més »
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Nou!!: Alans і Cumans · Veure més »
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Nou!!: Alans і Daguestan · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Alans і Danubi · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Alans і Derbent · Veure més »
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Nou!!: Alans і Dnièster · Veure més »
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Nou!!: Alans і Donatisme · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Alans і Escites · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Alans і Flavi Honori · Veure més »
Gal·la Placídia
Gal·la Placídia (en Aelia Galla Placidia; Constantinoble, 388–Roma, 27 de novembre de 450) fou una princesa romana, filla de l'emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal·la; era, per tant, germanastra dels emperadors Honori i Arcadi.
Nou!!: Alans і Gal·la Placídia · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Alans і Geòrgia · Veure més »
Gelons
Els gelons (en llatí: geloni, en grec antic Γελωνοί) eren un poble emparentat amb els budins segons Heròdot.
Nou!!: Alans і Gelons · Veure més »
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Nou!!: Alans і Genseric · Veure més »
Guerres Mitridàtiques
Les Guerres mitridàtiques van ser uns enfrontaments militars entre la República Romana i el rei Mitridates VI Eupator del Pont, que es van lliurar entre l'any 88 aC i el 66 aC.
Nou!!: Alans і Guerres Mitridàtiques · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Alans і Hadrià · Veure més »
Hamaxobis
Els hamaxobis (llatí: Hamaxobii; grec antic: Ἁμαξόβιοι, Hamaxóbioi) foren un poble de Sarmàcia a l'est de l'Escítia alana, que vivien prop del Volga.
Nou!!: Alans і Hamaxobis · Veure més »
Hermenric
Hermenric (350-376) fou rei dels greutungs, governant un vast imperi a l'actual Ucraïna.
Nou!!: Alans і Hermenric · Veure més »
Hipona
Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.
Nou!!: Alans і Hipona · Veure més »
Hippemolgis
Els hippemolgis (en grec antic), són un conjunt de tribus mítiques d'origen escita, esmentades a la Ilíada d'Homer.
Nou!!: Alans і Hippemolgis · Veure més »
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Nou!!: Alans і Hircània · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Alans і Hispània · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Alans і Hongria · Veure més »
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Nou!!: Alans і Huns · Veure més »
Iazigs
miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Nou!!: Alans і Iazigs · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Alans і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Alans і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Alans і Imperi Sassànida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Alans і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Alans і Iraq · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Alans і Islam · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Alans і Israel · Veure més »
Joan Tzetzes
Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del, nadiu de Constantinoble.
Nou!!: Alans і Joan Tzetzes · Veure més »
Jordi III de Geòrgia
Jordi III (? -27 de març del 1184) fou rei de Geòrgia del 1156 al 1184.
Nou!!: Alans і Jordi III de Geòrgia · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Alans і Justinià I · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Alans і Khàzars · Veure més »
Kosta Khetagurov
Kosta Khetagurov (osset Къоста Хетæгкаты Kosta Khetagraty) (Nar, 15 d'octubre de 1859, 19 de març de 1906), fou un destacat escriptor d'Ossètia, considerat el poeta nacional i fundador de la literatura osseta.
Nou!!: Alans і Kosta Khetagurov · Veure més »
Lancashire
Lancashire (pronunciat /ˈlæŋkəʃɪər/ o), antigament dit Comtat Palatí de Lancaster, és un comtat situat al nord-oest d'Anglaterra, al Regne Unit.
Nou!!: Alans і Lancashire · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Alans і Lusitània · Veure més »
Magas
* Magas de Cirene, governador i rei de Cirene 308 a 258 aC.
Nou!!: Alans і Magas · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Alans і Mar Càspia · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Alans і Mar Negra · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Alans і Marc Aureli · Veure més »
Massàgetes
Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.
Nou!!: Alans і Massàgetes · Veure més »
Mauretània
Mauretània (Mauretania, literalment ‘Terra dels maures’) fou una regió històrica del nord d'Àfrica que s'estenia de l'oceà Atlàntic fins a Numídia al llarg de tota la costa.
Nou!!: Alans і Mauretània · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Alans і Mèsia · Veure més »
Melanclens
Els melanclens (en Melanchlaeni) eren tres tribus diferenciades, que els autors antics situen en llocs diversos.
Nou!!: Alans і Melanclens · Veure més »
Neuri
Els Neuri (llatí neuri, grec Νευροί neuroi) van ser un poble del nord d'Europa que Heròdot situa entre Polònia i Lituània a la regió del riu Bug.
Nou!!: Alans і Neuri · Veure més »
Nicolau I el Místic
Nicolau I el Místic (en grec Νικόλαος Α΄ Μυστικός) (852, Itàlia - 15 de maig del 925, Constantinoble) va ser un bisbe, teòleg i polític romà d'Orient, patriarca de Constantinoble dues vegades, de març del 901 al febrer del 907 i del maig del 912 fins a la seva mort el 925.
Nou!!: Alans і Nicolau I el Místic · Veure més »
Ossètia del Nord - Alània
Ossètia del Nord, oficialment la República d'Ossètia del Nord-Alania, és una república de Rússia situada al nord del Caucas, a l'Europa oriental.
Nou!!: Alans і Ossètia del Nord - Alània · Veure més »
Ossetes
miniatura Els ossetesEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana o ossetsEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (tots dos, mots epicens) són un poble del Caucas, descendents dels alans i al seu torn aquestos descendents d'escites i sàrmates.
Nou!!: Alans і Ossetes · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Alans і Pannònia · Veure més »
Pas del Rin
El Rin Mapa de Gàl·lia amb detall dels saqueigs durant la invasió de 407 El pas del Rin per un grup heterogeni de bàrbars que incloïa vàndals, alans i sueus va tenir lloc, segons les fonts tradicionals, el 31 de desembre de l'any 406 i van penetrar en territori de l'Imperi Romà.
Nou!!: Alans і Pas del Rin · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Alans і Pàrtia · Veure més »
Peucins
Els peucins (llatí: Peucini; grec antic: Πευκῖνοι) eren una branca del poble germànic dels bastarnes, que vivien a l'illa de Peuce, una illa del Danubi, segons diu Tàcit a Germània.
Nou!!: Alans і Peucins · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Alans і Rússia · Veure més »
Riu Kuban
Conca del Kuban. El Kuban (en nogai Kuman; en txerkès Phshiz; en rus Кубань, pronunciat) és un riu del Caucas, un dels quatre grans rius de la regió.
Nou!!: Alans і Riu Kuban · Veure més »
Roxolans
Roxolans (Roxolani) eren un poble sàrmata que mencionen Estrabó, Claudi Ptolemeu i Plini el Vell quan ocupava les estepes del Borístenes i del Tànais al.
Nou!!: Alans і Roxolans · Veure més »
Sarmàtia
Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.
Nou!!: Alans і Sarmàtia · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Alans і Sàrmates · Veure més »
Sibèria
Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.
Nou!!: Alans і Sibèria · Veure més »
Silinges
Els silinges (Silingae, Σιλίγγαι) foren un poble de Germania que vivia al sud dels sèmnons entre el Mons Asciburgius i el riu Albis (Elba).
Nou!!: Alans і Silinges · Veure més »
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Nou!!: Alans і Sueus · Veure més »
Tamara de Geòrgia
Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.
Nou!!: Alans і Tamara de Geòrgia · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Alans і Tamerlà · Veure més »
Tarifa
Tarifa és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya, a la punta meridional d'Europa a la costa europea de l'Estret de Gibraltar a poc més de 13 km d'Àfrica.
Nou!!: Alans і Tarifa · Veure més »
Tàtar
El tàtar (татар теле, татарча), antigament anomenat tàrtar és una llengua turquesa parlada per més de sis milions de persones a la república del Tatarstan, a Baixkíria i en altres comunitats de Rússia i països de l'antiga Unió Soviètica.
Nou!!: Alans і Tàtar · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Alans і Transcaucàsia · Veure més »
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Nou!!: Alans і Turquestan · Veure més »
Universitat Autònoma de Barcelona
La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.
Nou!!: Alans і Universitat Autònoma de Barcelona · Veure més »
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Nou!!: Alans і Vàlia · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Alans і Vàndals · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Alans і Vespasià · Veure més »
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Nou!!: Alans і Volga · Veure més »
Wends
Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.
Nou!!: Alans і Wends · Veure més »
Zorzines
Zorzines fou un rei del poble dels siracs (siraci) que vivien al Caucas.
Nou!!: Alans і Zorzines · Veure més »
175
El 175 (CLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alans і 175 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Alans і 1991 · Veure més »
238
Sense descripció.
Nou!!: Alans і 238 · Veure més »
244
El 244 (CCXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Alans і 244 · Veure més »
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
Nou!!: Alans і 31 de desembre · Veure més »
375
Sense descripció.
Nou!!: Alans і 375 · Veure més »
376
Sense descripció.
Nou!!: Alans і 376 · Veure més »
379
Sense descripció.
Nou!!: Alans і 379 · Veure més »
382
El 382 (CCCLXXXII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Alans і 382 · Veure més »
405
El 405 (CDV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Alans і 405 · Veure més »
406
Sense descripció.
Nou!!: Alans і 406 · Veure més »
409
El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Alans і 409 · Veure més »
414
El 414 (CDXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Alans і 414 · Veure més »
416
Sense descripció.
Nou!!: Alans і 416 · Veure més »
428
El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Alans і 428 · Veure més »
430
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Alans і 430 · Veure més »
431
Sense descripció.
Nou!!: Alans і 431 · Veure més »
451
Sense descripció.
Nou!!: Alans і 451 · Veure més »
452
El 452 (CDLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a les darreries de l'edat antiga.
Nou!!: Alans і 452 · Veure més »
572
Sense descripció.
Nou!!: Alans і 572 · Veure més »
573
El 573 (DLXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Alans і 573 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Alans і 737 · Veure més »
857
Sense descripció.
Nou!!: Alans і 857 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Alans і 901 · Veure més »
925
Sense descripció.
Nou!!: Alans і 925 · Veure més »
932
El 932 (CMXXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Alans і 932 · Veure més »
