Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Imperi Carolingi

+ Desa el concepte

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident.

149 les relacions: Albrecht Dürer, Alcuí de York, Alemanya, Antiguitat clàssica, Aquisgrà, Aquitània, Aritmètica, Arnulf de Caríntia, Astronomia, Auctoritas, Austràsia, Àustria, Basílica de Saint-Denis, Basílica de Sant Pere, Batalla de Tours, Batalla del bosc de Teutoburg, Bosó de Provença, Bremen, Bretanya, Camarlenc, Carlemany, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles el Jove, Carles Martell, Carloman I, Català, Catalunya, Clodoveu I, Comtat (edat mitjana), Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Comte, Conquesta carolíngia d'Hispània, Coper, Cristiandat, Croàcia, Dialèctica, Dinastia Agilolfinga, Dinastia Carolíngia, Divisio Regnorum, Donació de Constantí, Donació de Pipí, Duc, Einhard, Elba (riu), Estats Pontificis, Esteve II (papa), Europa, Evangeli, ..., Exarcat de Ravenna, Expansió de l'Islam, Federico Chabod, Feudalisme, França, França Occidental, Francs, Gàl·lia, Geometria, Germànics, Gramàtica, Gran Bretanya, Henri Pirenne, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Islam, Itàlia, Llatí, Lleó III (papa), Llista de ducs de Baviera, Llista de reis de França, Llombard, Lluís el Germànic, Lluís I el Pietós, Lluís V de França, Longobards, Lotari I, Louis Halphen, Majordom de palau, Mallum, Marca (territori), Marca Àvara, Marca de Bretanya, Marca Hispànica, Música, Münster, Miniatura, Missi dominici, Monarquia, Mosaic, Occità, Odó I de França, Osnabrück, Paderborn, Papa, París, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pipí I el Breu, Pipí II d'Aquitània, Pirineus, Potestas, Quadrivi, Regne d'Itàlia (Edat Mitjana), Regne de Lotaríngia, Regne Franc, Reis mandrosos, Renaixement carolingi, República d'Irlanda, Retòrica, Rin, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant Pere, Saxons, Segle V, Segle VIII, Senescal, Setge d'Osca (812), Tractat de Verdun, Trivi, Viena, Visigots, Widukind de Saxònia, 1511, 25 de desembre, 732, 754, 771, 772, 773, 774, 782, 785, 788, 795, 796, 800, 804, 814, 817, 840, 843, 870, 880, 884, 887, 888, 987. Ampliar l'índex (99 més) »

Albrecht Dürer

Albrecht Dürer (Nuremberg, 21 de maig de 1471 - íd., 6 d'abril de 1528) és l'artista més famós del Renaixement alemany, conegut a tot el món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art, obres que van exercir una profunda influència en els artistes del segle XVI del seu propi país i dels Països Baixos.

Nou!!: Imperi Carolingi і Albrecht Dürer · Veure més »

Alcuí de York

Alcuí de York (Northumbria, 730 - Tours, 804) va ser un savi i religiós anglès.

Nou!!: Imperi Carolingi і Alcuí de York · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Imperi Carolingi і Alemanya · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al segle VIII aC) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle V dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Antiguitat clàssica · Veure més »

Aquisgrà

Aquisgrà (en alemany i en francès Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país, a 50° 46′ N i 6° 6′ E.

Nou!!: Imperi Carolingi і Aquisgrà · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Imperi Carolingi і Aquitània · Veure més »

Aritmètica

L'aritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Imperi Carolingi і Aritmètica · Veure més »

Arnulf de Caríntia

Arnulf de Caríntia (850 - 8 de desembre de 899) va ser marcgravi de Caríntia, rei de la França Oriental, rei de Lotaríngia i emperador d'Occident, de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Arnulf de Caríntia · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Imperi Carolingi і Astronomia · Veure més »

Auctoritas

Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.

Nou!!: Imperi Carolingi і Auctoritas · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: Imperi Carolingi і Austràsia · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Imperi Carolingi і Àustria · Veure més »

Basílica de Saint-Denis

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Imperi Carolingi і Basílica de Saint-Denis · Veure més »

Basílica de Sant Pere

La basílica de Sant Pere —Basilica di San Pietro — és un dels principals edificis del catolicisme i el més gran tant en importància, ja que és l'església dels papes, com per les dimensions, ja que fa 193 metres de llargada i 44,5 d'alçada.

Nou!!: Imperi Carolingi і Basílica de Sant Pere · Veure més »

Batalla de Tours

La batalla de Tours (moltes vegades anomenada batalla de Poiters, però que no s'ha de confondre amb la del 1356, i coneguda en el món àrab com Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França.

Nou!!: Imperi Carolingi і Batalla de Tours · Veure més »

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Nou!!: Imperi Carolingi і Batalla del bosc de Teutoburg · Veure més »

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Nou!!: Imperi Carolingi і Bosó de Provença · Veure més »

Bremen

La ciutat de Bremen, al nord-est d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 Land federats que formen la República Federal d'Alemanya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bremen · Veure més »

Bretanya

Bretanya (en bretó: Breizh; en gal·ló: Bertaèyn; en francès: Bretagne) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Imperi Carolingi і Bretanya · Veure més »

Camarlenc

Un camarlenc és, en certes corts europees, l'oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula.

Nou!!: Imperi Carolingi і Camarlenc · Veure més »

Carlemany

Carlemany (prop de Lieja, 2 d'abril del 742 - Aquisgrà, 28 de gener del 814) fou rei dels francs (768 - 814), rei dels llombards (774 - 814) i emperador d'Occident (800 - 814).

Nou!!: Imperi Carolingi і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Imperi Carolingi і Carles el Calb · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Imperi Carolingi і Carles el Gras · Veure més »

Carles el Jove

Carles el Jove (v. 772 – 4 de desembre de 811).

Nou!!: Imperi Carolingi і Carles el Jove · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou fill il·legítim de Pipí d'Héristal i la seva concubina Alpaida.

Nou!!: Imperi Carolingi і Carles Martell · Veure més »

Carloman I

Carloman I (28 de juny de 751-4 de desembre de 771) va ser rei dels francs, regnant conjuntament amb el seu germà gran Carlemany, des del 768 fins a la seva mort tres anys després.

Nou!!: Imperi Carolingi і Carloman I · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Imperi Carolingi і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Imperi Carolingi і Catalunya · Veure més »

Clodoveu I

El Regne Franc a l'inici del regnat de Clodoveu. Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Clodoveu I · Veure més »

Comtat (edat mitjana)

Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtat (edat mitjana) · Veure més »

Comtat de Tolosa

Tolosa fou un comtat que va existir des de finals del segle VIII fins a la meitat del segle XIII a Occitània, que pren el nom de la ciutat de Tolosa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comtats catalans · Veure més »

Comte

Corona comtalComte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Imperi Carolingi і Comte · Veure més »

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània va començar el 759 al Rosselló amb la conquesta d'Arbuna després d'un setge de set anys que significà la fi del valiat d'Arbuna.

Nou!!: Imperi Carolingi і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »

Coper

kilix en la seva esquerra. Representat en un kilix àtic c. 460-450 a. C. Coper era un oficial o encarregat d'alt rang en les corts reals, la tasca de les quals era servir les begudes en la taula.

Nou!!: Imperi Carolingi і Coper · Veure més »

Cristiandat

Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.

Nou!!: Imperi Carolingi і Cristiandat · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Imperi Carolingi і Croàcia · Veure més »

Dialèctica

La dialèctica és l'art de convèncer mitjançant el diàleg i el debat a l'altre sobre les pròpies postures filosòfiques.

Nou!!: Imperi Carolingi і Dialèctica · Veure més »

Dinastia Agilolfinga

El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.

Nou!!: Imperi Carolingi і Dinastia Agilolfinga · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Imperi Carolingi і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Divisio Regnorum

Divisio Regnorum fou un document que plasmà la partició de l'Imperi Carolingi el 806, primera d'una sèrie de divisions territorials que durant el segle IX van afectar els dominis de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Divisio Regnorum · Veure més »

Donació de Constantí

La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I segons el qual, al mateix temps que es reconeixia al Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.

Nou!!: Imperi Carolingi і Donació de Constantí · Veure més »

Donació de Pipí

Representació idealitzada de la '''donació de Pipí''' al Papa Esteve II (754) La Donació de Pipí, coneguda també com el Tractat de Quierzy, va ser la restitució a l'Església l'any 754 per part del primer monarca carolingi Pipí el Breu de les terres que havien perdut a mans dels llombards.

Nou!!: Imperi Carolingi і Donació de Pipí · Veure més »

Duc

Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia es denominava duc al príncep.

Nou!!: Imperi Carolingi і Duc · Veure més »

Einhard

Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del segle IX, biògraf de Carlemany.

Nou!!: Imperi Carolingi і Einhard · Veure més »

Elba (riu)

L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Imperi Carolingi і Elba (riu) · Veure més »

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Nou!!: Imperi Carolingi і Estats Pontificis · Veure més »

Esteve II (papa)

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.

Nou!!: Imperi Carolingi і Esteve II (papa) · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Imperi Carolingi і Europa · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els Evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Imperi Carolingi і Evangeli · Veure més »

Exarcat de Ravenna

L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Bizantí.

Nou!!: Imperi Carolingi і Exarcat de Ravenna · Veure més »

Expansió de l'Islam

Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi bizantí.

Nou!!: Imperi Carolingi і Expansió de l'Islam · Veure més »

Federico Chabod

Federico Chabod (Aosta, 23 de febrer de 1901 – Roma, 14 de juliol de 1960) fou un polític i historiador valldostà.

Nou!!: Imperi Carolingi і Federico Chabod · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Imperi Carolingi і Feudalisme · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Imperi Carolingi і França · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: Imperi Carolingi і França Occidental · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Francs · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Imperi Carolingi і Gàl·lia · Veure més »

Geometria

Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.

Nou!!: Imperi Carolingi і Geometria · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Imperi Carolingi і Germànics · Veure més »

Gramàtica

La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.

Nou!!: Imperi Carolingi і Gramàtica · Veure més »

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Nou!!: Imperi Carolingi і Gran Bretanya · Veure més »

Henri Pirenne

Henri Pirenne (1862-1935) és un historiador belga, especialitzat en l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Henri Pirenne · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Imperi Carolingi і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Imperi Carolingi і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Imperi Carolingi і Islam · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Itàlia · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Imperi Carolingi і Llatí · Veure més »

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Nou!!: Imperi Carolingi і Lleó III (papa) · Veure més »

Llista de ducs de Baviera

Diferents ducs, electors i reis van governar a Baviera des del segle VI fins a la proclamació de la república el 8 de novembre de 1918.

Nou!!: Imperi Carolingi і Llista de ducs de Baviera · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia Carolíngia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Llista de reis de França · Veure més »

Llombard

El llombard (en llombard lombard, pronunciat en milanès com lumˈbaɾt i en brescià com lomˈbaɾt) és una llengua romànica principalment al nord d'Itàlia (la major part de Llombardia i algunes àrees de les regions veïnes).

Nou!!: Imperi Carolingi і Llombard · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals similar a l'actual Alemanya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís I el Pietós

Lluís I dit «el Pietós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840) va ser l'únic fill de Carlemany que arribà a l'edat adulta i fou el seu successor com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Imperi Carolingi і Lluís I el Pietós · Veure més »

Lluís V de França

Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.

Nou!!: Imperi Carolingi і Lluís V de França · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Imperi Carolingi і Longobards · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia Carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Imperi Carolingi і Lotari I · Veure més »

Louis Halphen

Louis Sigismond Isaac Halphen (París, 4 de febrer de 1880 - París, 7 d'octubre de 1950) fou un historiador francès especialista en l'alta Edat Mitjana i particularment en l'imperi carolingi.

Nou!!: Imperi Carolingi і Louis Halphen · Veure més »

Majordom de palau

Durant el període merovingi, el Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei.

Nou!!: Imperi Carolingi і Majordom de palau · Veure més »

Mallum

Mallum (també mallum publicum) era el lloc on es celebraven les assemblees generals a l'Imperi Carolingi.

Nou!!: Imperi Carolingi і Mallum · Veure més »

Marca (territori)

Marca és una paraula derivada del mot fràncic marka ("frontera") i es refereix a les regions de frontera.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marca (territori) · Veure més »

Marca Àvara

La Marca Àvar fou una divisió administrativa de l’estat carolingi establerta com a frontera amb el país àvar vers el 788 en temps de Carlemany, entre el Danubi i el Drave, amb la finalitat de protegir els territoris situats més a l'oest de les incursions dels àvars de Panònia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marca Àvara · Veure més »

Marca de Bretanya

La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marca de Bretanya · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Imperi Carolingi і Marca Hispànica · Veure més »

Música

«''El cant dels àngels''» obra de William Bouguereau (Segle XIX). Sovint, a la cultura europea, la música ha estat associada a allò celestial La música és un art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, tenint com a elements constitutius la melodia, l’harmonia, el ritme i el timbre.

Nou!!: Imperi Carolingi і Música · Veure més »

Münster

Münster és una ciutat situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk del mateix nom i capital cultural de Westfàlia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Münster · Veure més »

Miniatura

Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.

Nou!!: Imperi Carolingi і Miniatura · Veure més »

Missi dominici

Els missi dominici, (llatí) o enviats del príncep (rei), eren comissaris reials de l'Imperi Carolingi encarregats en general de mantenir en l'obediència a les autoritats locals (i als nobles de vegades) en un territori determinat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Missi dominici · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Monarquia · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia a Istanbul Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de tessel·les de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Imperi Carolingi і Mosaic · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Imperi Carolingi і Occità · Veure més »

Odó I de França

romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).

Nou!!: Imperi Carolingi і Odó I de França · Veure més »

Osnabrück

Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en un fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.

Nou!!: Imperi Carolingi і Osnabrück · Veure més »

Paderborn

Paderborn és una ciutat d'Alemanya, que va ésser la seu d'Assemblees del Regne dels Francs, i més tard seu d'un bisbat amb poder temporal.

Nou!!: Imperi Carolingi і Paderborn · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Imperi Carolingi і Papa · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Imperi Carolingi і París · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Imperi Carolingi і Península Ibèrica · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, península italiana o península apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Península Itàlica · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia Carolíngia.

Nou!!: Imperi Carolingi і Pipí I el Breu · Veure més »

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Nou!!: Imperi Carolingi і Pipí II d'Aquitània · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Pirineus · Veure més »

Potestas

Potestat (del llatí: potestas) és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja sien persones o institucions.

Nou!!: Imperi Carolingi і Potestas · Veure més »

Quadrivi

El quadrivi (o quadrívium) era, a l'Edat mitjana, el conjunt de les quatre arts liberals: aritmètica, música, geometria i astronomia que, juntament amb el trivi, era la base de l'estudi de la filosofia i la teologia en els centres d'ensenyament medievals.

Nou!!: Imperi Carolingi і Quadrivi · Veure més »

Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Imperi Carolingi і Regne d'Itàlia (Edat Mitjana) · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnét de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Imperi Carolingi і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Imperi Carolingi і Regne Franc · Veure més »

Reis mandrosos

Reis mandrosos fou un sobrenom que van rebre els reis merovingis que van governar els regnes francs en els segles VI, VII i VIII, a causa de la seva incapacitat per al govern.

Nou!!: Imperi Carolingi і Reis mandrosos · Veure més »

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi carolingi a finals dels segles VIII i IX.

Nou!!: Imperi Carolingi і Renaixement carolingi · Veure més »

República d'Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), oficialment República d'Irlanda (en irlandés, Poblacht na hÉireann, en anglés, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Imperi Carolingi і República d'Irlanda · Veure més »

Retòrica

musa grega inspiradora de la retòrica i l'eloqüència, Polímnia La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.

Nou!!: Imperi Carolingi і Retòrica · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Imperi Carolingi і Rin · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Imperi Carolingi і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Imperi Carolingi і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sant Pere

Segons el Nou Testament, Simó Pere (en arameu Xim'on kēfa, ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ i en grec Σίμων ὁ Κηφᾶς Quefes, o Πέτρος Petros) conegut com a Sant Pere o Quefes (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat.

Nou!!: Imperi Carolingi і Sant Pere · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Imperi Carolingi і Saxons · Veure més »

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Nou!!: Imperi Carolingi і Segle V · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: Imperi Carolingi і Segle VIII · Veure més »

Senescal

El senescal o dàpifer era l'oficial major de palau de la majoria de corts feudals d’Europa a l’edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і Senescal · Veure més »

Setge d'Osca (812)

El setge d'Osca fou un intent dels carolingis de sotmetre Osca que des del 803 era governada pel general Amrus ibn Yusuf, lleial a l'emir de Còrdova.

Nou!!: Imperi Carolingi і Setge d'Osca (812) · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Imperi Carolingi і Tractat de Verdun · Veure més »

Trivi

El trivi o trívium (del latí trivium, triple via) és el conjunt de tres de les set arts liberals: gramàtica, dialèctica i retòrica, les quals, juntament amb el quadrivi, constituïen els estudis de preparació a la filosofia (ciència del saber) i teologia (ciència o estudi de Déu) en els centres d'ensenyament medievals.

Nou!!: Imperi Carolingi і Trivi · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Imperi Carolingi і Viena · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria "gots de l'oest".

Nou!!: Imperi Carolingi і Visigots · Veure més »

Widukind de Saxònia

La lluita entre Carlemany i els saxons Widukind (Westfàlia, ? – ?, 7 de gener del 810) fou un capitost saxó, personatge emblemàtic de la resistència saxona envers els francs durant les Guerres Saxones.

Nou!!: Imperi Carolingi і Widukind de Saxònia · Veure més »

1511

;Països Catalans.

Nou!!: Imperi Carolingi і 1511 · Veure més »

25 de desembre

thumb El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Imperi Carolingi і 25 de desembre · Veure més »

732

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 732 · Veure més »

754

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 754 · Veure més »

771

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 771 · Veure més »

772

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 772 · Veure més »

773

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 773 · Veure més »

774

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 774 · Veure més »

782

L'any 782 (DCCLXXXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Imperi Carolingi і 782 · Veure més »

785

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 785 · Veure més »

788

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 788 · Veure més »

795

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 795 · Veure més »

796

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 796 · Veure més »

800

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 800 · Veure més »

804

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 804 · Veure més »

814

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 814 · Veure més »

817

; Països Catalans.

Nou!!: Imperi Carolingi і 817 · Veure més »

840

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 840 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 843 · Veure més »

870

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 870 · Veure més »

880

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 880 · Veure més »

884

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 884 · Veure més »

887

;Països Catalans;Món.

Nou!!: Imperi Carolingi і 887 · Veure més »

888

;Països catalans.

Nou!!: Imperi Carolingi і 888 · Veure més »

987

Sense descripció.

Nou!!: Imperi Carolingi і 987 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Domini clàssic, Imperi Franc, Imperi carolingi, Imperi de Carlemany, Imperi franc, Regne carolingi, Època carolíngia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »