Taula de continguts
46 les relacions: Alamànic, Alemany, Alsàcia, Asini Quadrat (historiador), Baden-Baden, Baden-Württemberg, Batalla d'Argentorat, Batalla de Tolbiac, Bucinobants, Caracal·la, Cassi Dió, Danubi, Elba (riu), Francs, Gàl·lia, Germània Superior, Hermundurs, Història d'Alemanya, Imperi Romà, Itàlia, Iutungs, Julià l'Apòstata, Land, Lentienenses, Main, Marc Aureli Probe, Mosel·la, Ostrogots, Quades, Ratisbona, Rècia, Rin, Sèmnons, Suàbia, Suïssa, Sueus, Tèncters, Teutons, Turingis, Usípetes, Württemberg, 213, 253, 378, 496, 512.
- Història d'Alsàcia
Alamànic
Àrea d'influència de l'alamànic i les seves divisions L'alamànic pertany, juntament amb l'austrobavarès, a la branca de l'alt alemany de la família de les llengües germàniques.
Veure Alamans і Alamànic
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Alamans і Alemany
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Alamans і Alsàcia
Asini Quadrat (historiador)
Asini Quadrat (en llatí Asinius Quadratus), possiblement Gai Asini Quadrat, va ser un historiador romà en llengua grega que va viure a la meitat del, en temps dels emperadors Felip l'Àrab i Marc Juli Filip.
Veure Alamans і Asini Quadrat (historiador)
Baden-Baden
La ciutat de Baden-Baden està situada a l'oest del Land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Veure Alamans і Baden-Baden
Baden-Württemberg
Baden-Württemberg (en alemany Baden-Württemberg) és un Estat federal (bundesland) d'Alemanya.
Veure Alamans і Baden-Württemberg
Batalla d'Argentorat
La batalla d'Argentorat, coneguda igualment com a batalla d'Estrasburg, fou un enfrontament que es produí el 357 entre l'exèrcit romà d'Occident, encapçalat pel cèsar Julià, i diversos grups d'alamans, comandats pel capitost Gundomar.
Veure Alamans і Batalla d'Argentorat
Batalla de Tolbiac
La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.
Veure Alamans і Batalla de Tolbiac
Bucinobants
Els bucinobants (llatí: Bucinobantes) foren una tribu alamana oriünda de la riba dreta del Rin, a la regió a l'altre costat de Magúncia.
Veure Alamans і Bucinobants
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Veure Alamans і Caracal·la
Cassi Dió
Luci Cassi Dió (Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua grega.
Veure Alamans і Cassi Dió
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Alamans і Danubi
Elba (riu)
Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.
Veure Alamans і Elba (riu)
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Alamans і Francs
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Alamans і Gàl·lia
Germània Superior
La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.
Veure Alamans і Germània Superior
Hermundurs
Els hermundurs o hermundures (llatí: Hermunduri, en grec antic Έρμουνδούροι) eren un poble germànic que pertanyia al grup dels sueus, i habitaven la regió de l'actual Turíngia, limitant al nord amb els queruscs i els semnons, al nord-oest amb els longobards, a l'oest amb els cats, al sud amb els marcomans i a l'est amb els helvecons.
Veure Alamans і Hermundurs
Història d'Alemanya
(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.
Veure Alamans і Història d'Alemanya
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Alamans і Imperi Romà
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Alamans і Itàlia
Iutungs
Memorial dels Iutungs a Augsburg. Els iutungs (en llatí iuthungi, en grec antic ᾿ιούθουγγοι) eren un poble germànic que vivia a la vora del Danubi.
Veure Alamans і Iutungs
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Veure Alamans і Julià l'Apòstata
Land
Land és un despoblat al Comtat de Butte (Califòrnia) a a l'est/sud-est de Bidwell's Bar seguint la línia fèrria de la Southern Pacific.
Veure Alamans і Land
Lentienenses
Els lentienenses foren una branca dels alamans germànics, la que vivia més al sud, que ocupava les dues ribes del llac Brigantinus.
Veure Alamans і Lentienenses
Main
El Main és un riu d'Alemanya.
Veure Alamans і Main
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Veure Alamans і Marc Aureli Probe
Mosel·la
Mosel·la (llatí Mosella, alemany Mosel, francès Moselle) és un riu de França i Alemanya, afluent del Rin, amb un curs de 550 km.
Veure Alamans і Mosel·la
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Veure Alamans і Ostrogots
Quades
Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.
Veure Alamans і Quades
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Veure Alamans і Ratisbona
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Veure Alamans і Rècia
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Alamans і Rin
Sèmnons
Els sèmnons (en llatí semnones, en grec antic Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble dels més antics i il·lustres dels germànics que pertanyia al grup sueu i habitava al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus.
Veure Alamans і Sèmnons
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Veure Alamans і Suàbia
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Alamans і Suïssa
Sueus
Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.
Veure Alamans і Sueus
Tèncters
Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.
Veure Alamans і Tèncters
Teutons
Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.
Veure Alamans і Teutons
Turingis
Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).
Veure Alamans і Turingis
Usípetes
Els usípetes ((Ūsīpĕtes), usipes o usips (en Ūsīpi), eren una tribu germànica emparentada amb els tèncters, amb els quals van viure un temps, fins que van travessar junts el Rin, on Juli Cèsar els va atacar a traïció i els va derrotar. Després del desastre, els usípetes supervivents es van retirar a l'altre costat del riu, i els sigambris els van acollir i els van cedir un districte al nord del riu Lúpia, on abans havien viscut els camavis i tubants, i on vivien encara en temps de Tàcit a la segona meitat del.
Veure Alamans і Usípetes
Württemberg
Württemberg, antigament conegut com a Wirtemberg, va ser un estat al sud-oest de l'actual Alemanya i que ocupava la major part de l'actual land de Baden-Württemberg.
Veure Alamans і Württemberg
213
El 213 (CCXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Alamans і 213
253
El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Alamans і 253
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Alamans і 378
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Alamans і 496
512
El 512 (DXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Alamans і 512
Vegeu també
Història d'Alsàcia
- Àustria Anterior
- Alamans
- Alsàcia-Lorena
- Comtat d'Alsàcia
- Comtat de Salm
- Gau de Baden
- Rot un Wiss
- Tractat de Rijswijk
També conegut com Alaman, Alamanys, Alamànics.