Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Catalunya Vella

Índex Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del segle XIII per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

47 les relacions: Aloer, Amer, Aprisió, Arquebisbat de Barcelona, Auctoritas, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Camp de Tarragona, Català oriental central, Catalunya Nova, Commemoracions de Pere Albert, Comtat d'Urgell, Comtat de Cerdanya, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Costum, Dret consuetudinari, Edat moderna, Ferran el Catòlic, Feudalisme, Francisco Diago, Gòtia, Guerra Civil catalana, Guerra dels remences, Llobregat, Mals usos, Marca Hispànica, Onofre Manescal, Pere Albert, Pere Gil i Estalella, Principat de Catalunya, Ramon Berenguer IV, Remences, Segle IX, Segle X, Segle XI, Segle XII, Segle XIII, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Sentència de Guadalupe, Usatge, Usatges de Barcelona, 1486.

Aloer

L'aloer era el propietari d'un alou lliure i franc, exempt de qualsevol tipus de pagament o càrrega senyorial.

Nou!!: Catalunya Vella і Aloer · Veure més »

Amer

Amer és una vila i municipi de la comarca de la Selva, situat a l’extrem septentrional de la comarca.

Nou!!: Catalunya Vella і Amer · Veure més »

Aprisió

L'aprisió (del llatí apprehensio o aprisio, "apropiació") o presura és l'ocupació d'una terra erma i que no té cap propietari per tal de cultivar-la.

Nou!!: Catalunya Vella і Aprisió · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Catalunya Vella і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Auctoritas

Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.

Nou!!: Catalunya Vella і Auctoritas · Veure més »

Bisbat de Girona

El Bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Nou!!: Catalunya Vella і Bisbat de Girona · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Catalunya Vella і Bisbat de Vic · Veure més »

Camp de Tarragona

El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.

Nou!!: Catalunya Vella і Camp de Tarragona · Veure més »

Català oriental central

Dialectes del català El català oriental central, o simplement català central en no haver-hi cap occidental central, és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.

Nou!!: Catalunya Vella і Català oriental central · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Lleida i Tortosa.

Nou!!: Catalunya Vella і Catalunya Nova · Veure més »

Commemoracions de Pere Albert

Les Commemoracions de Pere Albert són un tractat redactat el segle XIII pel jurista Pere Albert sobre el dret feudal català.

Nou!!: Catalunya Vella і Commemoracions de Pere Albert · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Catalunya Vella і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Catalunya Vella і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Catalunya Vella і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça, un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica, comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Catalunya Vella і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'alta edat mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica després de la conquesta carolíngia com una extensió del poder imperial.

Nou!!: Catalunya Vella і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Catalunya Vella і Comtats catalans · Veure més »

Costum

Un Costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.

Nou!!: Catalunya Vella і Costum · Veure més »

Dret consuetudinari

El dret consuetudinari, també anomenat usatges, usos o costums, és una font del dret que emana dels usos i costums.

Nou!!: Catalunya Vella і Dret consuetudinari · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la tercera de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Catalunya Vella і Edat moderna · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Catalunya Vella і Ferran el Catòlic · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Catalunya Vella і Feudalisme · Veure més »

Francisco Diago

Francisco Diago (1562, Viver, Regne de València, actualment a la Província de Castelló - 23 de maig de 1615) fou un teòleg valencià.

Nou!!: Catalunya Vella і Francisco Diago · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Catalunya Vella і Gòtia · Veure més »

Guerra Civil catalana

La Guerra Civil catalana (1462-1472) és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l'altra, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya.

Nou!!: Catalunya Vella і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta del remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del segle XV per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: Catalunya Vella і Guerra dels remences · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Catalunya Vella і Llobregat · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països europeus.

Nou!!: Catalunya Vella і Mals usos · Veure més »

Marca Hispànica

Comtats catalans i d'altres territoris a inicis del segle IX La Marca Hispànica és la locució que entre el 821 i el 850 fou usada en els Annales regni Francorum (Annals Reials dels Francs) i en els Annales Bertiniani per a designar globalment els territoris i comtats conquerits per Carlemany a l'entorn dels PirineusCatalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona per tal de defensar l'imperi Carolingi de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del califat de Còrdova.

Nou!!: Catalunya Vella і Marca Hispànica · Veure més »

Onofre Manescal

Onofre Manescal (Barcelona -) fou un professor de teologia a la Universitat de Barcelona i rector de Sant Andreu de La Selva del Camp.

Nou!!: Catalunya Vella і Onofre Manescal · Veure més »

Pere Albert

Pere Albert fou un important jurista i eclesiàstic català mort possiblement el 1261.

Nou!!: Catalunya Vella і Pere Albert · Veure més »

Pere Gil i Estalella

Pere Gil i Estalella (Reus, 1551 - Barcelona, 15 de setembre de 1622) fou un religiós jesuïta català.

Nou!!: Catalunya Vella і Pere Gil i Estalella · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Catalunya Vella і Principat de Catalunya · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Catalunya Vella і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Nou!!: Catalunya Vella і Remences · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Catalunya Vella і Segle IX · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Catalunya Vella і Segle X · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Catalunya Vella і Segle XI · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Catalunya Vella і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Catalunya Vella і Segle XIII · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Catalunya Vella і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Catalunya Vella і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Catalunya Vella і Segle XVII · Veure més »

Sentència de Guadalupe

500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.

Nou!!: Catalunya Vella і Sentència de Guadalupe · Veure més »

Usatge

Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.

Nou!!: Catalunya Vella і Usatge · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Catalunya Vella і Usatges de Barcelona · Veure més »

1486

Sense descripció.

Nou!!: Catalunya Vella і 1486 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Catalunya vella.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »