Taula de continguts
20 les relacions: Carlemany, Carles Martell, Clodoveu II, Clodoveu IV, Clotari III, Dagobert I, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Einhard, Erquinoald, Francs, Grimoald I, Khilderic II, Khilderic III, Majordom de palau, Pipí d'Héristal, Pipí de Landen, Pipí I el Breu, Sigebert III, Vita Karoli Magni.
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Reis mandrosos і Carlemany
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Veure Reis mandrosos і Carles Martell
Clodoveu II
Clodoveu II (Chlodovech) (633-27 de novembre de 657) va ser rei merovingi de Nèustria i Borgonya heretant els dos regnes a la mort del seu pare Dagobert I el 639.
Veure Reis mandrosos і Clodoveu II
Clodoveu IV
Clodoveu IV (llatí: Chlodoveus; francès: Clovis) va ser rei dels francs del 691 fins a la seva mort quatre anys després.
Veure Reis mandrosos і Clodoveu IV
Clotari III
Clotari III(652-673), va ser fill gran del rei merovingi de Nèustria i Borgonya Clodoveu II.
Veure Reis mandrosos і Clotari III
Dagobert I
Dagobert I (603-639), fill de Clotari II, rei dels francs, i de Bertruda.
Veure Reis mandrosos і Dagobert I
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Reis mandrosos і Dinastia carolíngia
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Reis mandrosos і Dinastia merovíngia
Einhard
Einhard (Eginard, en romanç) va ser un escriptor del, biògraf de Carlemany.
Veure Reis mandrosos і Einhard
Erquinoald
Erquinoald - Erchinoaldus - (? - 658) fou majordom de palau de Nèustria del 641 al 658.
Veure Reis mandrosos і Erquinoald
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Reis mandrosos і Francs
Grimoald I
Grimoald I (~615 - 657).
Veure Reis mandrosos і Grimoald I
Khilderic II
Khilderic II (vers 653 – 675) va ser rei merovingi dels regnes francs d'Austràsia des del 662, i de Nèustria i Borgonya a partir del 673, convertint-se així durant els dos darrers anys de vida en rei de tots els francs.
Veure Reis mandrosos і Khilderic II
Khilderic III
Khilderic III (714 - voltants del 754), anomenat l'Idiota o el Rei Fantasma, rei dels Francs, va ser el catorzè i darrer rei de la dinastia merovíngia.
Veure Reis mandrosos і Khilderic III
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Veure Reis mandrosos і Majordom de palau
Pipí d'Héristal
Pipí d'Héristal o Herstal (Herstal, c. 635/45 – Jupille, (actualment a Bèlgica), 16 de desembre de 714), de vegades conegut com a Pipí II o Pipí el Jove, fou un majordom de palau d'Austràsia, des de 680 fins a la seva mort, i de Nèustria i Borgonya des de 687 fins a 695.
Veure Reis mandrosos і Pipí d'Héristal
Pipí de Landen
Pipí de Landen o Pipí el Vell (Landen, 580 (?) – Landen, 21 de febrer de 640) fou majordom de palau d'Austràsia (623-629) durant el regnat del rei merovingi Dagobert I, i més tard (639-640) durant el de Sigebert III.
Veure Reis mandrosos і Pipí de Landen
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Veure Reis mandrosos і Pipí I el Breu
Sigebert III
Sigebert III —Sighiberto— (vers 630-vers 658) va ser rei merovingi d'Austràsia des que amb tan sols quatre anys el seu pare Dagobert I l'instaurés com a monarca, el 634.
Veure Reis mandrosos і Sigebert III
Vita Karoli Magni
XIII. Vita Karoli Magni és una biografia de Carlemany escrita per Einhard.
Veure Reis mandrosos і Vita Karoli Magni
També conegut com Reis dropos.