Taula de continguts
69 les relacions: Abdülmecit, Any, Balcans, Batalla de Balaklava, Batalla de Navarino, Batalla del riu Almà, Batalla naval de Sinope, Catalunya, Catolicisme, Càrrega de la Brigada Lleugera, Constantinoble, Crimea, Cristianisme, Danubi, Diplomàcia, Església de Grècia, Església Ortodoxa, Espanya, Europa, Florence Nightingale, França, Gran Bretanya, Grècia, Guerra, Guerra d'independència de Grècia, Guerra russo-turca (1828-1829), Guerres Carlines, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Rus, Ivan Paskévitx, Joan Prim i Prats, Legió estrangera francesa, Mar d'Azov, Mar Mediterrània, Mar Negra, Moldàvia, Mosquet, Napoleó III, Nicolau I de Rússia, París, Prússia, Qüestió d'Orient, Rússia, Regne de Sardenya-Piemont, Regne Unit, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Reus, Romania, Sebastòpol, ... Ampliar l'índex (19 més) »
- Guerres d'Egipte
- Guerres de Grècia
- Guerres de l'Imperi Otomà
- Guerres de l'Imperi Rus
- Guerres russo-turques
Abdülmecit
Abdülmecit I (23 d'abril de 1823 – 25 de juny de 1861) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Veure Guerra de Crimea і Abdülmecit
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Veure Guerra de Crimea і Any
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Guerra de Crimea і Balcans
Batalla de Balaklava
La batalla de Balaklava (25 d'octubre de 1854), lliurada a la regió de Balaklava, va enfrontar russos contra els aliats turcs, francesos i anglesos durant la Guerra de Crimea (1854-1856).
Veure Guerra de Crimea і Batalla de Balaklava
Batalla de Navarino
La batalla de Navarino va ser una batalla naval lliurada en 1827, durant la Guerra d'independència de Grècia, a Navarino (avui Pylos).
Veure Guerra de Crimea і Batalla de Navarino
Batalla del riu Almà
La batalla del riu Almà va ser una batalla de la Guerra de Crimea, entre l'Imperi Rus i l'aliança formada pel Regne Unit, el Segon Imperi Francès i l'Imperi Otomà.
Veure Guerra de Crimea і Batalla del riu Almà
Batalla naval de Sinope
Vladimir Kosov. Batalla de Sinop. La batalla de Sinope fou una batalla naval que va tenir lloc el 30 de novembre de 1853, dins del port de Sinope, al nord de Turquia, durant la Guerra de Crimea (1853-1855).
Veure Guerra de Crimea і Batalla naval de Sinope
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Guerra de Crimea і Catalunya
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Guerra de Crimea і Catolicisme
Càrrega de la Brigada Lleugera
La càrrega de la Brigada Lleugera fou un episodi bèl·lic de la Guerra de Crimea.
Veure Guerra de Crimea і Càrrega de la Brigada Lleugera
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Guerra de Crimea і Constantinoble
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Veure Guerra de Crimea і Crimea
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Guerra de Crimea і Cristianisme
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Guerra de Crimea і Danubi
Diplomàcia
Ger van Elk, ''Symmetry of Diplomacy'', 1975, Groninger Museum. La diplomàcia és l'organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.
Veure Guerra de Crimea і Diplomàcia
Església de Grècia
LEsglésia de Grècia (en grec: Εκκλησία της Ελλάδος), és una de les més importants esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Guerra de Crimea і Església de Grècia
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Veure Guerra de Crimea і Església Ortodoxa
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Guerra de Crimea і Espanya
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Guerra de Crimea і Europa
Florence Nightingale
Florence Nightingale, OM (Florència, Gran Ducat de Toscana, 12 de maig de 1820-Londres, 13 d'agost de 1910), fou una infermera, estadística i reformadora social britànica, considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual.
Veure Guerra de Crimea і Florence Nightingale
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Guerra de Crimea і França
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Guerra de Crimea і Gran Bretanya
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Guerra de Crimea і Grècia
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Guerra de Crimea і Guerra
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Veure Guerra de Crimea і Guerra d'independència de Grècia
Guerra russo-turca (1828-1829)
La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.
Veure Guerra de Crimea і Guerra russo-turca (1828-1829)
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Guerra de Crimea і Guerres Carlines
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Guerra de Crimea і Imperi Austrohongarès
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Guerra de Crimea і Imperi Otomà
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Veure Guerra de Crimea і Imperi Rus
Ivan Paskévitx
Ivan Fiódorovitx Paskévitx (Ива́н Фёдорович Паске́вич, - sereníssima altesa príncep de Varsòvia, comte Ivan Fiódorovitx Paskévitx-Erivanski, светлейший князь Варшавский, граф Иван Фёдорович Паскевич-Эриванский,Denominació segons fonts oficials, vegeu -) fou un militar rus, estadista i diplomàtic.
Veure Guerra de Crimea і Ivan Paskévitx
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Veure Guerra de Crimea і Joan Prim i Prats
Legió estrangera francesa
La Legió estrangera, Légion étrangère, és un cos militar de l'exèrcit francès creat el 1831 i format originalment per estrangers comandats per militars francesos.
Veure Guerra de Crimea і Legió estrangera francesa
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Veure Guerra de Crimea і Mar d'Azov
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Guerra de Crimea і Mar Mediterrània
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Guerra de Crimea і Mar Negra
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Guerra de Crimea і Moldàvia
Mosquet
XVII. El mosquet fou una arma de foc portàtil llarga dels soldats d'infanteria, utilitzada entre el i el.
Veure Guerra de Crimea і Mosquet
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Guerra de Crimea і Napoleó III
Nicolau I de Rússia
Nicolau I de Rússia (Николай I Павлович, Nikolai I Pàvlovitx) (Gàtxina, Sant Petersburg, 6 de juliol (en l'antic calendari julià, 25 de juny) 1796 - St. Petersburg, 2 de març (antic calendari, 18 de febrer 1855) fou tsar de l'Imperi Rus i, per la seva condició, Rei de Polònia i Gran Duc de Finlàndia.
Veure Guerra de Crimea і Nicolau I de Rússia
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Guerra de Crimea і París
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Guerra de Crimea і Prússia
Qüestió d'Orient
L'anomenada qüestió d'Orient o qüestió oriental fa referència als problemes diplomàtics i polítics en la història d'Europa plantejats per la decadència de l'Imperi Otomà.
Veure Guerra de Crimea і Qüestió d'Orient
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Guerra de Crimea і Rússia
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Veure Guerra de Crimea і Regne de Sardenya-Piemont
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Guerra de Crimea і Regne Unit
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Veure Guerra de Crimea і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Guerra de Crimea і Reus
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest.
Veure Guerra de Crimea і Romania
Sebastòpol
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol. Sebastòpol (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea.
Veure Guerra de Crimea і Sebastòpol
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Guerra de Crimea і Segle XIX
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Veure Guerra de Crimea і Segon Imperi Francès
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Veure Guerra de Crimea і Terra Santa
Tractat d'Adrianòpolis (1829)
El Tractat d'Edirne o Adrianòpolis (14 de setembre de 1829) va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la Guerra russo-turca, en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el Caucas i els Balcans.
Veure Guerra de Crimea і Tractat d'Adrianòpolis (1829)
Tractat de París (1856)
El tractat de París de 1856 va donar per finalitzada la Guerra de Crimea, on l'Imperi Rus es va enfrontar contra l'Imperi Otomà, França, Regne Unit i el Regne de Sardenya.
Veure Guerra de Crimea і Tractat de París (1856)
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Veure Guerra de Crimea і Tsar
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Guerra de Crimea і Turquia
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Veure Guerra de Crimea і Unificació italiana
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Veure Guerra de Crimea і Valàquia
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Crimea і 1 d'abril
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerra de Crimea і 1829
1853
;Països Catalans.
Veure Guerra de Crimea і 1853
1854
;Països Catalans.
Veure Guerra de Crimea і 1854
1856
;Països Catalans.
Veure Guerra de Crimea і 1856
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Crimea і 23 de setembre
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Crimea і 25 d'octubre
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra de Crimea і 25 de febrer
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Crimea і 28 de març
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
Veure Guerra de Crimea і 5 de novembre
Vegeu també
Guerres d'Egipte
- Guerra Civil iemenita
- Guerra Civil siriana
- Guerra angloegípcia
- Guerra civil del Iemen del Nord
- Guerra de Crimea
- Guerra de les Arenes
- Guerra del Golf
- Guerra del Mahdí
- Guerra dels Sis Dies
- Insurrecció al Sinaí
- Segona Guerra Mundial
Guerres de Grècia
- Guerra Civil grega
- Guerra d'Independència Turca
- Guerra d'independència de Grècia
- Guerra de Corea
- Guerra de Crimea
- Guerra de l'Afganistan
- Guerra del Golf
- Guerra greco-turca (1897)
- Guerra greco-turca (1919-1922)
- Incident de Pètritx
- Primera Guerra Balcànica
- Primera Guerra Mundial
- Segona Guerra Balcànica
- Segona Guerra Mundial
Guerres de l'Imperi Otomà
- Ahmad I ibn Mustafà
- Campanya del Caucas
- Conflictes otomano-portuguesos
- Gran Guerra Turca
- Gran Guerra del Nord
- Guerra Civil russa
- Guerra angloturca (1807-1809)
- Guerra d'Independència Turca
- Guerra d'Itàlia de 1542-1546
- Guerra d'Itàlia de 1551-1559
- Guerra d'independència de Grècia
- Guerra d'independència de Romania
- Guerra de Crimea
- Guerra greco-turca (1897)
- Guerra mameluco-portuguesa
- Guerra otomano-mameluca (1485–1491)
- Guerra russo-turca (1828-1829)
- Guerres Habsburg-Otomanes
- Guerres de la Revolució Francesa
- Guerres otomanes a Europa
- Llarga Guerra Turca
- Primera Guerra Balcànica
- Primera Guerra Mundial
- Segona Guerra Balcànica
Guerres de l'Imperi Rus
- Conquesta russa de Sibèria
- Guerra d'independència de Grècia
- Guerra de Crimea
- Guerra del Caucas
- Guerra finlandesa
- Guerra russo-japonesa
- Guerra russo-sueca (1741–1743)
- Guerra russo-sueca (1788–1790)
- Guerra russo-turca (1828-1829)
- Guerra russopolonesa de 1792
- Guerres Habsburg-Otomanes
- Guerres de la Revolució Francesa
- Guerres russo-crimeanes
- Història de les guerres russo-turques
- Invasió francesa de Rússia
- Primera Guerra Mundial
- Quarta Coalició
- Rebel·lió dels bòxers
- Tercera Coalició
Guerres russo-turques
- Campanya del Caucas
- Campanyes d'Azov
- Guerra de Crimea
- Guerra russo-turca (1568-1570)
- Guerra russo-turca (1676-1681)
- Guerra russo-turca (1686-1700)
- Guerra russo-turca (1710-1711)
- Guerra russo-turca (1735-1739)
- Guerra russo-turca (1768-1774)
- Guerra russo-turca (1806-1812)
- Guerra russo-turca (1828-1829)
- Guerra russo-turca (1877-1878)
- Guerres russo-crimeanes
- Història de les guerres russo-turques
- Primera Guerra Mundial
- Tractat d'Unkiar Skelessi
- Tractat de Belgrad
- Tractat de Bucarest (1812)
- Tractat de Küčük Kaynardja
- Tractat de París (1856)
- Tractat de Santo Stefano
- Tractat del Prut