Comunicació

1171 les relacions: Acció d'Alpens, Adrià Pujol i Cruells, Afrancesat, Agricultura, Agustí Alcoberro i Pericay, Agustí Vehí i Castelló, Aiguardent, Alacant, Alan Turing, Albert Balcells i González, Albert Einstein, Albert García Espuche, Albert Manent i Segimon, Albert Rossich i Estragó, Albert Salvadó i Miras, Albert Solé i Bruset, Albert Toldrà i Vilardell, Alejandro Lerroux García, Alexandre Deulofeu i Torres, Alexandre el Gran, Alfabetisme, Alfons el Magnànim, Alfred Bosch i Pascual, Alfredo Di Stéfano Laulhé, Alliberament de París, Almogàver, Alta costura, Amadeu I d'Espanya, Anarquisme, Anàbasi, Andreu Mayayo i Artal, Andreu Nin i Pérez, Anna Ballbona i Puig, Anna Costal i Fornells, Anna Sallés i Bonastre, Antic Egipte, Antic Règim, Anticatalanisme, Antiga Grècia, Antiga Roma, Anton Maria Espadaler i Poch, Antoni Batista i Viladrich, Antoni Dalmau i Ribalta, Antoni de Montserrat, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Moliner i Prada, Antoni Riera i Melis, Antoni Roca i Rosell, Antoni Simon i Tarrés, Antoni Strubell i Trueta, ..., Antonio Juan Creix, Arconovaldo Bonaccorsi, Argentina, Armand de Fluvià i Escorsa, Arnau de Vilanova, Arnau Mir de Tost, Arqueologia, Arsèguel, Art romànic, Art romànic a Catalunya, Arxiu notarial, Arxiu parroquial, Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Assumpta Montellà i Carlos, Astronomia, August, Ausiàs March, Òpera, Ésser humà, Àfrica, Àlex Gorina i Macià, Àngel Casals Martínez, Àtila, Baixa edat mitjana, Balànsiya, Balneari, Bandolerisme, Banquet, Bany, Barcelona, Barcelona Traction, Light and Power, Barri de la Ribera, Barroc, Bases de Manresa, Batalla d'Adrianòpolis (378), Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenar, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Empórion, Batalla de Cadeix, Batalla de Cannes, Batalla de Gaugamela, Batalla de l'Atlàntic (1939-1945), Batalla de l'Ebre, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Lepant (1571), Batalla de les boques de l'Ebre, Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Rocroi, Batalla de Stalingrad, Batalla de Talamanca, Batalla de Trafalgar, Batalla de Verdun, Batalla del Cefís, Batalla del coll de Panissars, Batalla del Segre, Batalla dels Camps Catalàunics, Batalló de Voluntaris Catalans, Bíblia, Bernat Soler i Pla, Blaverisme, Blues, Bogeria, Bolero, Bomber, Borja de Riquer i Permanyer, Borja Vilallonga, Born Centre de Cultura i Memòria, Brigada de la Mort, Bruixeria, Buffalo Bill, Bullanga de 1835, Bullangues, Caça de bruixes, Cadells, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Caliquenyo, Camp de concentració nazi, Camps de concentració franquistes, Canal d'Urgell, Canet Rock, Cant gregorià, Caritat, Carlemany, Carles de Viana, Carles Santacana Torres, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carme Ballester i Llasat, Carme Batlle i Gallart, Carme Plaza i Arqué, Carmen Broto Buil, Cartellisme, Cartografia portolana, Castrat, Catalanisme, Catalans, Catalunya, Catalunya Nova, Catalunya Ràdio, Catarisme, Catedral de Girona, Cava (beguda), Còlera, Cervelló, Charles d'Espagnac, Charles Robert Darwin, Ciència-ficció, Ciceró, Cinema, Cinema bèl·lic, Cinema català, Cisma d'Occident, Civilització maia, Classe treballadora, Clavicèmbal, Cleòpatra, Cocentaina, Colònia industrial, Colonització europea d'Amèrica, Columna Macià-Companys, Comerç català medieval, Comissions Obreres, Companyia de Jesús, Companyia Transatlàntica, Compromís de Casp, Comtats catalans, Comuna de París, Confederació Nacional del Treball, Conferència de Ialta, Conquesta aragonesa de Sardenya, Conquesta de l'Imperi Asteca, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Conquesta de Mallorca, Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266), Conquesta espanyola de l'Imperi Inca, Consolat de Mar, Constitució espanyola, Consultorio de Elena Francis, Contrareforma, Cop d'estat del 18 de juliol, Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, Copla andalusa, Corona d'Aragó, Corpus de Sang, Correu, Corrupció, Corsari, Cos humà, Crac del 29, Crim, Criptografia, Crisi del segle III, Crisi dels míssils de Cuba, Crooner, Cuina medieval, Cuplet, Daniel Arasa i Favà, Dècada moderada, Decrets de Nova Planta, Delicte, Delme, Departament francès, Desembarcament carlí de la Ràpita, Desembarcament de Normandia, Diada Nacional de Catalunya, Diari personal, Diario de Barcelona, Dictadura de Primo de Rivera, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia julioclàudia, Dinosaures, Dirigible, Discogràfica, Diva, Dolors Bramon i Planes, Dolors Folch i Fornesa, Dolors Genovès i Morales, Dolors Marín Silvestre, Domènec Badia i Leblich, Domènec Batet i Mestres, Domènec Terradellas, Dominació musulmana de Catalunya, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Edat mitjana, Edat moderna de Catalunya, Eduard Fontserè i Riba, Eduard Molner i Closas, Eduard Toda i Güell, Eduard Voltas i Poll, Educació, Eixample de Barcelona, El Molino, El Port de la Selva, El Raval, Electricitat, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Els protocols dels savis de Sió, Els Setze Jutges, Emili Vendrell i Ibars, Emirat de Granada, Empúries, Empordà, Enric Calpena i Ollé, Enric Canals i Cussó, Enric Frigola i Viñas, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Enric Pujol i Casademont, Enriqueta Martí i Ripoll, Epigrafia, Ermessenda de Carcassona, Ernest Belenguer Cebrià, Ernest Emili Marcos Hierro, Esclavitud, Església Catòlica Romana, Esport, Estats Units d'Amèrica, Esteve Riambau i Möller, Etruscs, Eudald Carbonell i Roura, Eudòxia Comnena, Eugeni Casanova i Solanes, Eva Serra i Puig, Evolució dels éssers humans, Exèrcit romà, Exili republicà espanyol, Expedició de Magalhães-Elcano, Exploració, Exposició Internacional de Barcelona, Fabià Puigserver i Plana, Falange Española, Fam, Família Borja, Farga catalana, Federació de Cors de Clavé, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Fenicis, Fernão de Magalhães, Fernão Mendes Pinto, Ferran el Catòlic, Festa, Festival de la Cançó d'Eurovisió, Fets del sis d'octubre, Filip II de Macedònia, Filosofia antiga, Flash Gordon, Florència, Forces Armades d'Espanya, Formós, Fortalesa de la Ciutadella, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Canosa i Farran, Francesc de Castellví i Obando, Francesc de Verntallat, Francesc Eiximenis, Francesc Fontanella i Garraver, Francesc Macià i Llussà, Francesc Pi de la Serra i Valero, Francesc Pi i Margall, Francesc Salvà i Campillo, Francesc Savalls i Massot, Francesc Viadel i Girbés, Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Francesc Xavier Hernàndez Cardona, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Pizarro González, Franquisme, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Friedrich-Rudolf Stallmann, Front d'Aragó, Front Oriental de la Segona Guerra Mundial, Futbol Club Barcelona, Gabriel Cardona Escanero, Gai Mari, Gascunya, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gaspar de Portolà, Gastronomia romana, GATCPAC, Gauche Divine, Genís Sinca i Algué, Genguis Khan, Georg Friedrich Händel, Giacomo Casanova, Giacomo Puccini, Gibraltar, Gioachino Rossini, Girona, Giuseppe Verdi, Gladiador, Globus aerostàtic, Gots, Gottfried Wilhelm Leibniz, Govern dels cent dies, Governador civil, Gran Cisma d'Orient, Gran Companyia Catalana, Gran Muralla Xinesa, Gran Teatre del Liceu, Guerra Civil anglesa, Guerra Civil catalana, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Guerra Civil xinesa, Guerra d'Ifni, Guerra de Corea, Guerra de Crimea, Guerra de Granada, Guerra de la Independència dels Estats Units, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de Restauració portuguesa, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra del Pacífic, Guerra del Peloponnès, Guerra del Rif, Guerra del Vietnam, Guerra dels Deu Anys, Guerra dels Dos Peres, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra franco-prussiana, Guerra Freda, Guerra Gran, Guerra hispano-estatunidenca, Guerres càntabres, Guerres dàcies, Guerres de l'Opi, Guifré el Pilós, Gustau Nerín i Abad, Haití, Havanera, Hèctor López Bofill, Heràldica, Heròdot, Hilari Raguer i Suñer, Hilari Salvadó i Castell, Història de Catalunya, Història de l'automobilisme a Catalunya, Història de l'educació, Història de l'esport a Catalunya, Història de la medicina, Història de la televisió, Història de la Unió Soviètica (1985-1991), Història del basquetbol a Catalunya, Història del cinema, Història del ferrocarril a Catalunya, Història del futbol a Catalunya, Història del periodisme a Catalunya, Història militar de Catalunya, Història universal, Hollywood, Holocaust, Home de Neandertal, Homosexualitat, Hongria, Hoplita, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Ibers, Icarians, Ictíneo, Ignasi Vila i Despujol, Imperi Persa, Imperi Romà d'Orient, Inés García López, Indústria làctia, Independència, Indumentària de les classes benestants a la França del segle XVIII, Infantesa, Inquisició, Inquisició espanyola, Invasió de la Vall d'Aran (1944), Isaac Newton, Isabel de Riquer i Permanyer, Isabel Rodà de Llanza, Isabel Vila i Pujol, Israel, Jaciment arqueològic de l'Esquerda, Jacint Verdaguer i Santaló, Jacobo Vidal Franquet, James Hunt, Jaume Aulet i Amela, Jaume Balmes i Urpià, Jaume Bartrolí i Mas, Jaume de Puig i Oliver, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Fabre i Fornaguera, Jaume Fàbrega i Colom, Jaume Ferran i Clua, Jaume Figueras i Rabert, Jaume Grau, Jaume Guillamet i Lloveras, Jaume Radigales i Babí, Jaume Ramon Mercader del Río, Jaume Sobrequés i Callicó, Jazz, Jeroglífic egipci, Jesús Alturo i Perucho, Jesús de Natzaret, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Joan Baptista Culla i Clarà, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Fuster i Ortells, Joan Güell i Ferrer, Joan Girbau i Badó, Joan Lluís Bozzo i Duran, Joan Maria Minguet i Batllori, Joan Maria Thomàs Andreu, Joan Pallarès-Personat, Joan Prim i Prats, Joan Pujol i García, Joan Rull i Queraltó, Joan Safont i Plumed, Joan Sala i Ferrer, Joan Sales i Vallès, Joan Salvat-Papasseit, Joan Santacana i Mestre, Joan Santanach i Suñol, Joan Soler i Faneca, Joan Villarroya i Font, Joan Vives Bellalta, Joaquim Albareda i Salvadó, Joaquim Molas i Batllori, Joaquim Nadal i Farreras, Joaquim Roglan, Joc, Joc d'aposta, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Johan Cruyff, Johann Sebastian Bach, Johann Strauss (pare), Jordi Batiste, Jordi Bianciotto i Clapés, Jordi Casassas i Ymbert, Jordi Sabater i Pi, Jordi Solé i Comas, Jordi Viader i Riera, José Luis Martín Ramos, Josep Cabrinetty i Cladera, Josep Casamartina i Parassols, Josep Fontana i Lázaro, Josep Lluís Alay i Rodríguez, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Josep Maria Figueres i Artigues, Josep Maria Fullola i Pericot, Josep Maria Huertas Claveria, Josep Maria Roig i Rosich, Josep Maria Salrach i Marès, Josep Maria Sans i Travé, Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Maria Torras i Ribé, Josep Maria Ventura i Casas, Josep Massot i Muntaner, Josep Pujol i Barraca, Josep Riera i Porta, Josep Samitier i Vilalta, Josep Sunyol i Garriga, Josep Tarradellas i Joan, Josep Termes i Ardèvol, Josep-Lluís Carod-Rovira, Jove Catalunya, Jove Itàlia, Judicis de Nuremberg, Junta de Comerç, Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya, Justa, KV62, L'Alguer, La Barceloneta, La Biga i la Busca, La Draga, La guerra de les galàxies, La retirada, La Rovirada, La Veu de Catalunya, Laureà Pagarolas i Sabaté, Le Pétomane, Lev Trotski, Llei de Contractes de Conreu, Lleure, Llibert Ferri i Mateo, Llibre de cuina, Lluís Busquets i Grabulosa, Lluís Companys i Jover, Lluís Foix i Carnicé, Lluís Permanyer i Lladós, Lluís-Anton Baulenas i Setó, Luci Corneli Sul·la, Ludwig van Beethoven, Magda Polo Pujadas, Mahoma, Maig francès, Mals usos, Mancomunitat de Catalunya, Manel Forcano i Aparicio, Manel Risques Corbella, Manuel d'Amat i de Junyent, Mao Zedong, Maquis, Mar Mediterrània, Marc Andreu i Acebal, Marcel A. Farinelli, Marco Polo, Maria Carme Roca i Costa, Maria de Castella, Maria Pilar Perea Sabater, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Marià Fortuny i Marsal, Marie Curie, Marina mercant, Martí Crespo i Sala, Matrimoni, Matrimoni a l'antiga Roma, Max Sunyer, Maximilien de Robespierre, Màfia, Màquina de vapor, Màrius Carol i Pañella, Mètode Vauban, Música, Música disco, Música laietana, Música pop, Mecànica quàntica, Medicina, Menorca, Menorquins, Mercè Rodoreda i Gurguí, Mercè Tatjer i Mir, Metge, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mines de Gavà, Miquel Badia i Capell, Miquel Batllori i Munné, Miquelet, Mitologia romana, Modernisme català, Modista, Molière, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Montserrat, Mossos d'Esquadra, Moviment afroamericà pels drets civils, Mur de Berlín, Muralla romana de Barcelona, Nadal, Nadala, Narcís Monturiol i Estarriol, Nazisme, Núria Cadenes i Alabèrnia, Neolític, Nicolau Eimeric, Niki Lauda, Norbert Bilbeny i García, Novel·la de cavalleries, Nyerro, Oceà Atlàntic, Olimpíada Popular, Oliver Cromwell, Operació Market Garden, Oposició al franquisme, Orde del Cister, Orde del Temple, Orfeó Català, Oriol Comas i Coma, Oriol Junqueras i Vies, Ovidi Montllor i Mengual, Països Catalans, Pablo Picasso, Palau de la Música Catalana, Paleografia, Papat d'Avinyó, Parc d'atraccions, Partenó, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Pau Casals i Defilló, Pau Claris i Casademunt, Pedra de Rosetta, Pelai Pagès i Blanch, Pena de mort, Pep Valsalobre Palacios, Pere Bonnín Aguiló, Pere Caro Sureda, Pere Català i Pic, Pere d'Aragó i d'Anjou, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere Gabriel i Sirvent, Pere Joan Barceló i Anguera, Pere Mata i Fontanet, Periodisme, Pesta, Pesta Negra, Piano, Pirateria marítima, Piràmides d'Egipte, Pirineus, Pistolerisme, Pitàgores, Polònia, Pompeu Fabra i Poch, Pou de glaç, Prehistòria, Premi Muriel Casals de Comunicació, Premsa, Presa de Gibraltar, Presó, Prim Bertran i Roigé, Primera Guerra Carlina, Primera Guerra del Marroc, Primera Guerra Mundial, Principat de Catalunya, Projecte Manhattan, Prostitució, Protestantisme, Protohistòria, Província de Lleida, Publicitat, Puigcerdà, Quarta Croada, Quint Sertori, Rabassa morta, Rafael d'Amat i de Cortada, Rafael Vallbona i Sallent, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Besa i Camprubí, Ramon Breu Pañella, Ramon Cabrera i Grinyó, Ramon Casas i Carbó, Ramon Llull, Ramon Masià, Ramon Muntaner, Ràdio, Regnat del Terror, Regne d'Aragó, Regne d'Hongria, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reial Madrid Club de Futbol, Relíquia, Rembrandt van Rijn, Remences, Renaixement, Renaixença, Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola, Restauració Meiji, Reus, Revolta dels angelets de la terra, Revolució Cantant, Revolució Cultural, Revolució Francesa, Revolució hongaresa de 1956, Revolució Industrial, Revolució Mexicana, Revolució Russa, Ricard Torrents i Bertrana, Richard Strauss, Riuada del Vallès Occidental del 1962, Roba, Robert Vinas, Roger Alier i Aixalà, Romà Escalas i Llimona, Romà Gubern Garriga-Nogués, Ronald Reagan, Rubicó, Rumba catalana, Sacerdot, Saladí, Salvador Claramunt i Rodríguez, Salvador Dalí i Domènech, Sant Jordi, Santi Borrell Giró, Santiago Riera i Tuèbols, Santiago Rusiñol i Prats, Saqueig de Barcelona, Sardana, Sarsuela, Segle XIX, Segle XVI, Segona guerra carlina, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Segona Guerra sino-japonesa, Segona República Espanyola, Servei Meteorològic de Catalunya, Setge de Barcelona (1651-1652), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Girona, Setge de Girona de 1809, Setge de Perpinyà (1642), Setge de Tarragona (1811), Setge de Viena, Setmana Tràgica, Sexualitat, Sexualitat humana, Shogunat, Siddharta Gautama, Simón Bolívar, Sindicats Lliures, Siurana (Priorat), Socialisme, Socialisme utòpic, Stefano Maria Cingolani, Suècia, Sunyer I, Taifa, Tanc, Tancament de Caixes, Tauromàquia, Tàrraco, Teatre musical, Teló d'acer, Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, Tercera Guerra Carlina, Terratrèmol, Testament, The Beatles, Thomas Edward Lawrence, Toni Orensanz, Tortosa, Totalitarisme, Tractat dels Pirineus, Trajà, Trienni Liberal, Trobador, Troia, Tulipomania, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Democràtica de Catalunya, Unificació italiana, Urbanització, Vaga de tramvies, Vaixell de vapor, Valencianisme, Vall Fosca, Veler, Venjança Catalana, Vespasià, Vespres Sicilianes, Vexil·lologia, Via Augusta, Vicenç Relats i Casas, Vicenç Villatoro i Lamolla, Vicent Marco Miranda, Vicent Partal i Montesinos, Vicent Sanchis i Llàcer, Viduïtat, Vikings, Vincent van Gogh, Vinyet Panyella i Balcells, Virrei, Volta Ciclista a Catalunya, Voluntaris Urbans, Western, William Shakespeare, Wolfgang Amadeus Mozart, Xarq al-Àndalus, Xavier Casals i Meseguer, Xavier Roqué Rodríguez, Xavier Rubio Campillo, Xavier Torres i Sans, Xocolata, Xuetes, Zheng He, 1 d'abril, 1 d'agost, 1 de desembre, 1 de febrer, 1 de gener, 1 de juliol, 1 de juny, 1 de maig, 1 de març, 1 de novembre, 10 d'abril, 10 d'octubre, 10 de desembre, 10 de febrer, 10 de gener, 10 de juliol, 10 de juny, 10 de maig, 10 de març, 10 de novembre, 10 de setembre, 1000, 11 d'abril, 11 d'octubre, 11 de desembre, 11 de gener, 11 de juliol, 11 de juny, 11 de març, 11 de novembre, 11 de setembre, 12 d'abril, 12 d'octubre, 12 de desembre, 12 de febrer, 12 de gener, 12 de juliol, 12 de juny, 12 de maig, 12 de setembre, 13 d'abril, 13 d'octubre, 13 de desembre, 13 de febrer, 13 de gener, 13 de juliol, 13 de juny, 13 de març, 13 de novembre, 13 de setembre, 14 d'abril, 14 d'octubre, 14 de desembre, 14 de febrer, 14 de gener, 14 de juliol, 14 de juny, 14 de maig, 14 de març, 14 de novembre, 14 de setembre, 15 d'abril, 15 d'octubre, 15 de desembre, 15 de febrer, 15 de gener, 15 de juliol, 15 de juny, 15 de maig, 15 de març, 15 de novembre, 15 de setembre, 16 d'abril, 16 d'octubre, 16 de desembre, 16 de febrer, 16 de gener, 16 de juliol, 16 de juny, 16 de maig, 16 de març, 16 de novembre, 16 de setembre, 17 d'abril, 17 d'octubre, 17 de desembre, 17 de febrer, 17 de gener, 17 de juliol, 17 de juny, 17 de maig, 17 de març, 17 de novembre, 17 de setembre, 1700, 18 d'abril, 18 d'octubre, 18 de desembre, 18 de febrer, 18 de gener, 18 de juliol, 18 de juny, 18 de maig, 18 de març, 18 de novembre, 18 de setembre, 19 d'abril, 19 d'octubre, 19 de desembre, 19 de febrer, 19 de gener, 19 de juliol, 19 de juny, 19 de maig, 19 de març, 19 de setembre, 2 d'abril, 2 d'agost, 2 d'octubre, 2 de desembre, 2 de febrer, 2 de gener, 2 de juliol, 2 de juny, 2 de maig, 2 de març, 2 de novembre, 20 d'abril, 20 d'octubre, 20 de desembre, 20 de febrer, 20 de gener, 20 de juliol, 20 de juny, 20 de maig, 20 de març, 20 de novembre, 20 de setembre, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 21 d'abril, 21 d'octubre, 21 de desembre, 21 de febrer, 21 de gener, 21 de juliol, 21 de juny, 21 de maig, 21 de març, 21 de novembre, 21 de setembre, 22 d'abril, 22 de desembre, 22 de febrer, 22 de gener, 22 de juliol, 22 de juny, 22 de maig, 22 de març, 22 de novembre, 22 de setembre, 23 d'abril, 23 d'octubre, 23 de desembre, 23 de febrer, 23 de gener, 23 de juliol, 23 de juny, 23 de maig, 23 de març, 23 de novembre, 23 de setembre, 24 d'abril, 24 d'octubre, 24 de desembre, 24 de febrer, 24 de gener, 24 de juliol, 24 de juny, 24 de maig, 24 de març, 24 de novembre, 24 de setembre, 25 d'abril, 25 d'octubre, 25 de desembre, 25 de febrer, 25 de gener, 25 de juliol, 25 de juny, 25 de maig, 25 de març, 25 de novembre, 25 de setembre, 26 d'abril, 26 d'octubre, 26 de desembre, 26 de febrer, 26 de gener, 26 de juliol, 26 de juny, 26 de maig, 26 de març, 26 de novembre, 26 de setembre, 27 d'abril, 27 d'octubre, 27 de desembre, 27 de febrer, 27 de gener, 27 de juliol, 27 de juny, 27 de maig, 27 de març, 27 de novembre, 27 de setembre, 28 d'abril, 28 d'octubre, 28 de desembre, 28 de febrer, 28 de gener, 28 de juliol, 28 de juny, 28 de maig, 28 de març, 28 de novembre, 28 de setembre, 29 d'abril, 29 de desembre, 29 de gener, 29 de juliol, 29 de juny, 29 de maig, 29 de març, 29 de novembre, 29 de setembre, 3 d'abril, 3 d'agost, 3 d'octubre, 3 de desembre, 3 de febrer, 3 de gener, 3 de juliol, 3 de juny, 3 de maig, 3 de març, 3 de novembre, 3 de setembre, 30 d'abril, 30 d'octubre, 30 de desembre, 30 de gener, 30 de juliol, 30 de juny, 30 de maig, 30 de març, 30 de novembre, 30 de setembre, 31 d'octubre, 31 de desembre, 31 de gener, 31 de juliol, 31 de maig, 31 de març, 4 d'abril, 4 d'agost, 4 d'octubre, 4 de desembre, 4 de gener, 4 de juliol, 4 de juny, 4 de maig, 4 de març, 4 de novembre, 4 de setembre, 5 d'abril, 5 d'agost, 5 d'octubre, 5 de desembre, 5 de febrer, 5 de gener, 5 de juliol, 5 de juny, 5 de maig, 5 de març, 5 de novembre, 6 d'abril, 6 d'octubre, 6 de desembre, 6 de febrer, 6 de gener, 6 de juliol, 6 de juny, 6 de maig, 6 de març, 6 de novembre, 6 de setembre, 7 d'abril, 7 d'octubre, 7 de desembre, 7 de febrer, 7 de gener, 7 de juliol, 7 de juny, 7 de maig, 7 de març, 7 de novembre, 7 de setembre, 8 d'abril, 8 d'octubre, 8 de desembre, 8 de febrer, 8 de gener, 8 de juliol, 8 de juny, 8 de maig, 8 de març, 8 de novembre, 8 de setembre, 9 d'abril, 9 d'octubre, 9 de desembre, 9 de febrer, 9 de gener, 9 de juliol, 9 de juny, 9 de maig, 9 de març, 9 de novembre, 9 de setembre. Ampliar l'índex (1121 més) » « Shrink índex

Acció d'Alpens

L'acció d'Alpens fou un fet d'armes de la Tercera guerra carlina, per la qual les forces carlines de l'Infant Alfons i de Savalls derrotaren la columna republicana del brigadier Cabrinetty, que hi perdé la vida, els dies 9 i 10 de juliol del 1873.

Nou!!: En guàrdia! і Acció d'Alpens · Veure més »

Adrià Pujol i Cruells

Adrià Pujol i Cruells (Begur, 20 de desembre de 1974) és un antropòleg, escriptor prolífic i traductor català.

Nou!!: En guàrdia! і Adrià Pujol i Cruells · Veure més »

Afrancesat

Josep I Bonaparte En termes generals rebien el qualificatiu dafrancesats tots aquells que es mostraven seguidors de la cultura francesa i la il·lustració, a partir dels inicis del s. XVIII quan els Borbons assoliren el tron espanyol.

Nou!!: En guàrdia! і Afrancesat · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: En guàrdia! і Agricultura · Veure més »

Agustí Alcoberro i Pericay

Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Agustí Alcoberro i Pericay · Veure més »

Agustí Vehí i Castelló

Agustí Vehí i Castelló (Figueres, 18 de desembre de 1958 - Figueres, 20 de març de 2013) fou un policia i escriptor català.

Nou!!: En guàrdia! і Agustí Vehí i Castelló · Veure més »

Aiguardent

L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.). Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències (anís, taronja, préssec, meló…).

Nou!!: En guàrdia! і Aiguardent · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: En guàrdia! і Alacant · Veure més »

Alan Turing

Alan Mathison Turing (Maida Vale, 23 de juny de 1912 - Wilmslow, 7 de juny de 1954) fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic.

Nou!!: En guàrdia! і Alan Turing · Veure més »

Albert Balcells i González

Albert Balcells i González (Barcelona, 1940) és un historiador català, catedràtic d'història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on professa des del 1970, i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1986.

Nou!!: En guàrdia! і Albert Balcells i González · Veure més »

Albert Einstein

, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.

Nou!!: En guàrdia! і Albert Einstein · Veure més »

Albert García Espuche

Albert Garcia Espuche (Barcelona, 1951) és un doctor en arquitectura i en història català, i ha estat impulsor i primer director del Born Centre Cultural.

Nou!!: En guàrdia! і Albert García Espuche · Veure més »

Albert Manent i Segimon

Placa amb la signatura d'Albert Manent al ''monument al llibre'' (Barcelona) Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, el Maresme, 23 de setembre de 1930 – Barcelona, 14 d'abril de 2014) fou un escriptor català, fill de l'escriptor Marià Manent i de Josefina Segimon i Cisa.

Nou!!: En guàrdia! і Albert Manent i Segimon · Veure més »

Albert Rossich i Estragó

Albert Rossich i Estragó (Girona, 13 de juliol de 1952) és un escriptor i filòleg català, catedràtic de Filologia catalana de la Universitat de Girona.

Nou!!: En guàrdia! і Albert Rossich i Estragó · Veure més »

Albert Salvadó i Miras

Albert Salvadó i Miras (Andorra la Vella, 1 de febrer de 1951 - 3 de desembre de 2020).

Nou!!: En guàrdia! і Albert Salvadó i Miras · Veure més »

Albert Solé i Bruset

Albert Solé Bruset (Bucarest, 3 d'abril de 1962) és un periodista i director de documentals català.

Nou!!: En guàrdia! і Albert Solé i Bruset · Veure més »

Albert Toldrà i Vilardell

Albert Toldrà i Vilardell (Barcelona, 1964) és un historiador català.

Nou!!: En guàrdia! і Albert Toldrà i Vilardell · Veure més »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Nou!!: En guàrdia! і Alejandro Lerroux García · Veure més »

Alexandre Deulofeu i Torres

Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) va ser un polític i filòsof de la història català.

Nou!!: En guàrdia! і Alexandre Deulofeu i Torres · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: En guàrdia! і Alexandre el Gran · Veure més »

Alfabetisme

Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.

Nou!!: En guàrdia! і Alfabetisme · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfred Bosch i Pascual

Alfred Bosch i Pascual (Barcelona, 17 d'abril de 1961) és un polític, africanista, acadèmic i escriptor català, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència entre el novembre de 2018 i el març de 2020.

Nou!!: En guàrdia! і Alfred Bosch i Pascual · Veure més »

Alfredo Di Stéfano Laulhé

Alfredo Stéfano Di Stéfano Laulhé (Barracas, Buenos Aires, 4 de juliol de 1926 - Madrid, 7 de juliol de 2014), més conegut com a Alfredo Di Stéfano va ser un jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol.

Nou!!: En guàrdia! і Alfredo Di Stéfano Laulhé · Veure més »

Alliberament de París

L'Alliberament de París durant la II Guerra Mundial va tenir lloc a l'agost de 1944 i va marcar la fi del Desembarcament de Normandia amb l'alliberament de la capital francesa, i tot un símbol de l'ocupació nazi de França.

Nou!!: En guàrdia! і Alliberament de París · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: En guàrdia! і Almogàver · Veure més »

Alta costura

Pierre Balmain ajustant un vestit sobre la model Ruth Ford el 1947 (fotografia de Carl Van Vechten). Disseny d'alta costura sobre la passarel, per Christian Lacroix. Alta Costura (Haute Couture en francès) o Alta Moda (en italià) es refereix a la creació de roba exclusiva i a la mida de cada client.

Nou!!: En guàrdia! і Alta costura · Veure més »

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Nou!!: En guàrdia! і Amadeu I d'Espanya · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: En guàrdia! і Anarquisme · Veure més »

Anàbasi

LAnàbasi (en grec clàssic Ἀνάβασις, literalment 'marxa terra endins'), també coneguda com L'expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, és l'obra més coneguda de l'historiador atenenc Xenofont.

Nou!!: En guàrdia! і Anàbasi · Veure més »

Andreu Mayayo i Artal

Andreu Mayayo i Artal (Samper de Calanda, Aragó, 1959) és catedràtic d'Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona i director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República.

Nou!!: En guàrdia! і Andreu Mayayo i Artal · Veure més »

Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.

Nou!!: En guàrdia! і Andreu Nin i Pérez · Veure més »

Anna Ballbona i Puig

Anna Ballbona i Puig (Montmeló, 1980) és una periodista i poeta catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Anna Ballbona i Puig · Veure més »

Anna Costal i Fornells

Anna Costal i Fornells (Girona, 1981) és una musicòloga catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Anna Costal i Fornells · Veure més »

Anna Sallés i Bonastre

Anna Sallés i Bonastre (La Bruguièira, França, 1940) és una historiadora catalana i professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Anna Sallés i Bonastre · Veure més »

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Nou!!: En guàrdia! і Antic Egipte · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: En guàrdia! і Antic Règim · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: En guàrdia! і Anticatalanisme · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: En guàrdia! і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: En guàrdia! і Antiga Roma · Veure més »

Anton Maria Espadaler i Poch

Anton Maria Espadaler i Poch (Barcelona, 1952) és llicenciat en Dret, doctor en Filologia Romànica i professor de Literatura Medieval de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Anton Maria Espadaler i Poch · Veure més »

Antoni Batista i Viladrich

Antoni Batista i Viladrich (Barcelona, 17 d'agost de 1952) és un periodista, musicòleg i escriptor català.

Nou!!: En guàrdia! і Antoni Batista i Viladrich · Veure més »

Antoni Dalmau i Ribalta

Antoni Dalmau i Ribalta (Igualada, Anoia, 13 de març de 1951 - Igualada, Anoia, 5 de gener de 2022) va ser un escriptor i polític socialista català.

Nou!!: En guàrdia! і Antoni Dalmau i Ribalta · Veure més »

Antoni de Montserrat

Antoni de Montserrat (Vic, 1536 – Salsette, Índia, 1600) fou un jesuïta català format a Portugal que el 1574 va ser destinat a la missió de la colònia portuguesa de Goa, a l'Índia, des d'on viatjaria per bona part de l'Àsia Central i la Península Aràbiga.

Nou!!: En guàrdia! і Antoni de Montserrat · Veure més »

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Nou!!: En guàrdia! і Antoni Maria Alcover i Sureda · Veure més »

Antoni Moliner i Prada

Antoni Moliner i Prada (Segura de los Banyos, Terol, 1948 - Alacant, 21 de setembre de 2020) va ser un historiador, professor de batxillerat i professor universitari aragonès.

Nou!!: En guàrdia! і Antoni Moliner i Prada · Veure més »

Antoni Riera i Melis

Antoni Riera i Melis (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1 de desembre de 1944) és un historiador especialista en història medieval, que ha estat vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Nou!!: En guàrdia! і Antoni Riera i Melis · Veure més »

Antoni Roca i Rosell

Antoni Roca i Rosell (Barcelona, 1951) és professor d'història de la ciència i de la tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya i membre del Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB).

Nou!!: En guàrdia! і Antoni Roca i Rosell · Veure més »

Antoni Simon i Tarrés

Antoni Simon i Tarrés (Girona, el Gironès, 13 de juliol de 1956) és un historiador i professor universitari català.

Nou!!: En guàrdia! і Antoni Simon i Tarrés · Veure més »

Antoni Strubell i Trueta

Antoni Strubell i Trueta (Oxford, Anglaterra, 29 de juny de 1952) és un filòleg i polític català, fill de Michael B. Strubell i Amèlia Trueta, filla de Josep Trueta i Raspall, i germà de Miquel Strubell i Trueta.

Nou!!: En guàrdia! і Antoni Strubell i Trueta · Veure més »

Antonio Juan Creix

Antonio Juan Creix (Jerez de la Frontera, 23 d'abril de 1914 - Barcelona, 24 de març de 1985) fou un policia andalús d'ascendència catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Antonio Juan Creix · Veure més »

Arconovaldo Bonaccorsi

Retrat Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi, (Bolonya, 21 d'agost de 1898 - Roma, 2 de juliol de 1962) fou advocat i polític feixista italià, que a les ordres de Mussolini va envair les Illes Balears l'estiu de 1936, motiu pel qual rebé el malnom de Lleó de Son Servera.

Nou!!: En guàrdia! і Arconovaldo Bonaccorsi · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: En guàrdia! і Argentina · Veure més »

Armand de Fluvià i Escorsa

, que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.

Nou!!: En guàrdia! і Armand de Fluvià i Escorsa · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: En guàrdia! і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arnau Mir de Tost

Arnau Mir de Tost fou un noble i militar del comtat d'Urgell al, nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell.

Nou!!: En guàrdia! і Arnau Mir de Tost · Veure més »

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Nou!!: En guàrdia! і Arqueologia · Veure més »

Arsèguel

Arsèguel és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: En guàrdia! і Arsèguel · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: En guàrdia! і Art romànic · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: En guàrdia! і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Arxiu notarial

Els arxius notarials o arxius de protocols són els conjunts d'agrupacions de documents orgànics formats pels manuals, llibres de notes i protocols produïts pels escribes o notaris en l'exercici de les seves funcions.

Nou!!: En guàrdia! і Arxiu notarial · Veure més »

Arxiu parroquial

Clausura del Concili de Trent el 4 de desembre de 1563). Obra atribuïda a Paolo Farinati El Crismó Larxiu parroquial és l'arxiu eclesiàstic responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia.

Nou!!: En guàrdia! і Arxiu parroquial · Veure més »

Associació de Dones Periodistes de Catalunya

L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) és una associació professional d'àmbit català que agrupa a dones que treballen en els mitjans de comunicació.

Nou!!: En guàrdia! і Associació de Dones Periodistes de Catalunya · Veure més »

Assumpta Montellà i Carlos

Assumpta Montellà i Carlos (Mataró, Maresme, 1958) és una historiadora i escriptora catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Assumpta Montellà i Carlos · Veure més »

Astronomia

Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.

Nou!!: En guàrdia! і Astronomia · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: En guàrdia! і August · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: En guàrdia! і Ausiàs March · Veure més »

Òpera

''Lady Macbeth de Mtsensk'', 2014 L'òpera és una art escènica amb text dramàtic que s'escenifica cantant amb acompanyament orquestral i que pot tenir una posada en escena més o menys teatral.

Nou!!: En guàrdia! і Òpera · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: En guàrdia! і Ésser humà · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: En guàrdia! і Àfrica · Veure més »

Àlex Gorina i Macià

Àlex Gorina i Macià (Barcelona, 7 de desembre del 1952) és un crític de cinema i presentador a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.

Nou!!: En guàrdia! і Àlex Gorina i Macià · Veure més »

Àngel Casals Martínez

Àngel Casals Martínez (Barcelona, 1963) és un historiador català, catedràtic del departament d'Història Moderna de la Universitat de Barcelona especialitzat en bandolerisme, història militar i formes de violència social.

Nou!!: En guàrdia! і Àngel Casals Martínez · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: En guàrdia! і Àtila · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: En guàrdia! і Baixa edat mitjana · Veure més »

Balànsiya

Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València Seu) Balànsiya —— fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de València en l'època àrab.

Nou!!: En guàrdia! і Balànsiya · Veure més »

Balneari

Balneari de Guitiriz, a Galícia Piscina interior d'aigua mineral. Balneari de Vallfogona de Riucorb. Un balneari és un lloc dedicat al repòs i la curació a través de la utilització de les aigües, sobretot les termals i minerals, sovint amb un edifici per a l'allotjament.

Nou!!: En guàrdia! і Balneari · Veure més »

Bandolerisme

Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.

Nou!!: En guàrdia! і Bandolerisme · Veure més »

Banquet

Banquet d'Estat (Servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili Un banquet o convit és un àpat o festa pública generalment celebrada a l'aire lliure, que es completa amb plats principals i postres.

Nou!!: En guàrdia! і Banquet · Veure més »

Bany

Detall del "bany en el parc" de Jean-Pierre Norblin de La Gourdaine (1785) ''Xiquets a la platja'' (1910), Museu del Prado, Madrid Macacos japonesos a les fonts termals de Nagano La pràctica del bany, l'acció de banyar-se, és un dels costums més antics de la humanitat.

Nou!!: En guàrdia! і Bany · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: En guàrdia! і Barcelona · Veure més »

Barcelona Traction, Light and Power

L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ('Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona'), també coneguda com La Canadenca pel seu origen canadenc, fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.

Nou!!: En guàrdia! і Barcelona Traction, Light and Power · Veure més »

Barri de la Ribera

Carrer dels Agullers a la Ribera La Ribera és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Barri de la Ribera · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Nou!!: En guàrdia! і Barroc · Veure més »

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Nou!!: En guàrdia! і Bases de Manresa · Veure més »

Batalla d'Adrianòpolis (378)

La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost del 378 a les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis (actual Edirne, a la Tràcia Oriental).

Nou!!: En guàrdia! і Batalla d'Adrianòpolis (378) · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla d'Almenar

La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla d'Almenar · Veure més »

Batalla d'Austerlitz

La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla d'Austerlitz · Veure més »

Batalla d'Empórion

La batalla d'Empórion (Pugna Emporiensis o Proelium Emporiense) fou una de les batalles de la revolta dels pobles ibers contra la dominació romana al.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla d'Empórion · Veure més »

Batalla de Cadeix

La batalla de Cadeix (també Kadesh o Qadesh) va ser un combat a gran escala lluitat entre egipcis i hitites pel control de la Síria del sud a una data entre el 1295 i el 1270 aC segons les diferents cronologies, i generalment datada el 1274 aC.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de Cadeix · Veure més »

Batalla de Cannes

La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de Cannes · Veure més »

Batalla de Gaugamela

La batalla de Gaugamela, també coneguda com a Batalla d'Arbela, es produí l'octubre del 331 aC a Gaugamela, al nord d'Arbela.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de Gaugamela · Veure més »

Batalla de l'Atlàntic (1939-1945)

La Batalla de l'Atlàntic va ser la campanya contínua més llarga de tota la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de l'Atlàntic (1939-1945) · Veure més »

Batalla de l'Ebre

La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de l'Ebre · Veure més »

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »

Batalla de les boques de l'Ebre

La Batalla de les boques de l'Ebre, fou una batalla naval que tingué lloc entre la flota cartaginesa i la flota romana a prop de la desembocadura del riu Ebre, la primavera de 217 aC.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de les boques de l'Ebre · Veure més »

Batalla de Montjuïc (1641)

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de Montjuïc (1641) · Veure més »

Batalla de Rocroi

La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de Rocroi · Veure més »

Batalla de Stalingrad

La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de Stalingrad · Veure més »

Batalla de Talamanca

La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de Talamanca · Veure més »

Batalla de Trafalgar

La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de Trafalgar · Veure més »

Batalla de Verdun

La batalla de Verdun va ser un dels principals combats de la primera Guerra Mundial lliurat entre les forces alemanyes i les forces franceses des de febrer a desembre de 1916.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla de Verdun · Veure més »

Batalla del Cefís

La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla del Cefís · Veure més »

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla del coll de Panissars · Veure més »

Batalla del Segre

La Batalla del Segre va ser un combat que va tenir lloc durant la Guerra Civil espanyola, posterior a la gran batalla de l'Ebre, en una franja entre la desembocadura del riu Segre a Mequinensa fins als Pirineus entre l'abril de 1938 i el gener de 1939.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla del Segre · Veure més »

Batalla dels Camps Catalàunics

La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.

Nou!!: En guàrdia! і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »

Batalló de Voluntaris Catalans

El Batalló de Voluntaris Catalans fou una unitat militar catalana alçada a Catalunya per combatre a la Guerra d'Àfrica (1859 - 1860) sota el comandament de Joan Prim i Prats.

Nou!!: En guàrdia! і Batalló de Voluntaris Catalans · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: En guàrdia! і Bíblia · Veure més »

Bernat Soler i Pla

Bernat Soler i Pla (Barcelona, 30 de gener de 1973) és un periodista català.

Nou!!: En guàrdia! і Bernat Soler i Pla · Veure més »

Blaverisme

Francesc Camps i Josep Manuel Miralles en un acte conjunt. El blaverisme és un moviment polític regionalista sorgit al País Valencià al final dels anys 1970 com a reacció al nacionalisme valencià, i més concretament al discurs fusterià d'aquest.

Nou!!: En guàrdia! і Blaverisme · Veure més »

Blues

El blues és un gènere musical vocal i instrumental basat en la utilització d'unes determinades notes (notes ''blues''), l'ús de les progressions d'acords del blues, i d'un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos.

Nou!!: En guàrdia! і Blues · Veure més »

Bogeria

Es va designar com a bogeria o follia fins a final del a un determinat comportament que vulnerava les normes socials establertes.

Nou!!: En guàrdia! і Bogeria · Veure més »

Bolero

Ballant boleros a Algemesí Representació d'un bolero per part d'Henri Toulouse-Lautrec (1895). El bolero és el ball d'una o més parelles, polimorf, d'aspecte molt teatral i de compàs 3/4 i origen popular andalús, que s'acompanya sovint de cant en les funcions escèniques.

Nou!!: En guàrdia! і Bolero · Veure més »

Bomber

Sergent de Bombers de la Generalitat de Catalunya (monitor) i bomber de Barcelona (en pràctiques) Pràctiques d'extinció d'incendis Bombers de Nova York a la zona 0 l'11 de setembre de 2001 Bombers de Vancouver, Canadà, mobilitzats per una alarma, el 1910 Un bomber o una bombera és una persona que forma part d'un cos organitzat per a prevenir i extingir incendis i per a dur a terme diverses tasques de salvament.

Nou!!: En guàrdia! і Bomber · Veure més »

Borja de Riquer i Permanyer

Jaume Ayats, el 2014 Borja de Riquer i Permanyer (Barcelona, 1945) és un historiador català especialista en història espanyola i catalana dels segles XIX i XX.

Nou!!: En guàrdia! і Borja de Riquer i Permanyer · Veure més »

Borja Vilallonga

Borja Vilallonga (Llagostera, 1 de maig de 1985) és un historiador i periodista català.

Nou!!: En guàrdia! і Borja Vilallonga · Veure més »

Born Centre de Cultura i Memòria

El Born Centre de Cultura i Memòria, ubicat a l'antic Mercat del Born, és un equipament cultural que mostra la Barcelona del 1700 i els fets de 1714 en el context de la Guerra de Successió.

Nou!!: En guàrdia! і Born Centre de Cultura i Memòria · Veure més »

Brigada de la Mort

La Brigada de la Mort, més coneguda com la Brigada de la Muerte o Columna de la Muerte fou una unitat de les milícies confederals que pertanyia a la segona columna que dirigia Antonio Ortiz durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: En guàrdia! і Brigada de la Mort · Veure més »

Bruixeria

XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els textos religiosos i de culte, el poder malèfic o màgic de produir fets sobrenaturals a través de la màgia, exercida per qui se suposa que té un pacte amb el diable, l'anomenada bruixa.

Nou!!: En guàrdia! і Bruixeria · Veure més »

Buffalo Bill

William Frederick "Buffalo Bill" Cody (a prop de Le Claire, Iowa, 26 de febrer de 1846 - Denver, Colorado, 10 de gener de 1917) fou un militar, caçador de bisons i showman estatunidenc.

Nou!!: En guàrdia! і Buffalo Bill · Veure més »

Bullanga de 1835

Les bullangues de 1835 foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins durant la guerra civil, a què s'afegí la crisi econòmica del comerç i la indústria i les conseqüències de l'epidèmia de còlera de 1834 a Catalunya.

Nou!!: En guàrdia! і Bullanga de 1835 · Veure més »

Bullangues

Monestir de Santa Maria de Ripoll després de l'atac i incendi durant la bullanga de 1835 Les bullangues foren els avalots que es produïren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843.

Nou!!: En guàrdia! і Bullangues · Veure més »

Caça de bruixes

La ''Pedra de l'Escàndol,'' monument admonitori dedicat a Maria Rampendahl i les 272 altres víctimes de la '''caça de bruixes''' a la sola ciutat de Lemgo (Rin del Nord-Westfàlia), erigit el 2012 a l'antic cementiri de l'església de Nicolau La caça o cacera de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria, inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486.

Nou!!: En guàrdia! і Caça de bruixes · Veure més »

Cadells

Els cadells, també coneguts com a robusters a Vic, eren els membres d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del i al començament del.

Nou!!: En guàrdia! і Cadells · Veure més »

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: En guàrdia! і Caiguda de Constantinoble · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: En guàrdia! і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Caliquenyo

El cigar Caliquenyo és un cigar popular de fabricació artesanal, és un producte valencià per excel·lència, fet amb tabac Burley.

Nou!!: En guàrdia! і Caliquenyo · Veure més »

Camp de concentració nazi

Mapa mostrant la localització els diversos camps de concentració i els d'extermini arreu d'Europa sota domini de les potències de l'Eix Els camps de concentració nazis són centres de detenció de grans dimensions creats pel Tercer Reich a partir de l'ascens al poder d'Adolf Hitler i vigents fins a la fi de la Segona Guerra Mundial on s'hi internava, explotava la seva força de treball i s'assassinaven els opositors polítics del règim, els residents dels països conquerits per Alemanya durant la guerra, grups ètnics o religiosos concrets, etc.

Nou!!: En guàrdia! і Camp de concentració nazi · Veure més »

Camps de concentració franquistes

Els camps de concentració franquistes es van anar instal·lant a mesura que l’exèrcit nacional (franquista) guanyava territoris al bàndol republicà, des de l’inici de la guerra civil, el 1936.

Nou!!: En guàrdia! і Camps de concentració franquistes · Veure més »

Canal d'Urgell

240px Canal d'Urgell - Plànol General ca.1890 Vista per satèl·lit de l'Àrea Regada pel Canal d'Urgell. El Canal d'Urgell és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al reg, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitants.

Nou!!: En guàrdia! і Canal d'Urgell · Veure més »

Canet Rock

El festival Canet Rock va ser un gran concert a l'aire lliure que es va celebrar per primera vegada el juliol de 1975 i al que van succeir quatre sessions més, sempre a Canet de Mar (Maresme).

Nou!!: En guàrdia! і Canet Rock · Veure més »

Cant gregorià

XIV (''Graduale Aboense''). El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, és cantada sobre textos en llatí, és propi de la litúrgia cristiana, i que s'origina en l'alta edat mitjana.

Nou!!: En guàrdia! і Cant gregorià · Veure més »

Caritat

La Caritat, representada per Adolphe Bouguereau el 1878 Caritat del llatí caritas i en grec clàssic o antic: "agapé" és un dels tipus d'amor místic.

Nou!!: En guàrdia! і Caritat · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: En guàrdia! і Carlemany · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: En guàrdia! і Carles de Viana · Veure més »

Carles Santacana Torres

Carles Santacana Torres, és un historiador, especialitzat en història cultural, història social i de l'esport i història del franquisme.

Nou!!: En guàrdia! і Carles Santacana Torres · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: En guàrdia! і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: En guàrdia! і Carlisme · Veure més »

Carme Ballester i Llasat

Carme Ballester i Llasat (Barcelona, 27 d'abril de 1900 - París, 7 de març de 1972) fou una activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres i la segona esposa del president Lluís Companys.

Nou!!: En guàrdia! і Carme Ballester i Llasat · Veure més »

Carme Batlle i Gallart

va ser professora d'Història medieval de la Universitat de Barcelona, es va formar a l'escola de Jaume Vicens Vives.

Nou!!: En guàrdia! і Carme Batlle i Gallart · Veure més »

Carme Plaza i Arqué

Carme Plaza i Arqué (Reus, 1946) és una filòloga i historiadora catalana, especialitzada en dialectologia i en història dels ordes militars del Temple i de l'Hospital, sovint en col·laboració amb l'historiador i espós Joan Fuguet.

Nou!!: En guàrdia! і Carme Plaza i Arqué · Veure més »

Carmen Broto Buil

Carmen Broto Buil (Guaso, Província d'Osca, 9 d'abril de 1922 o 1924 - Barcelona, 11 de gener de 1949) va ser una prostituta espanyola l'assassinat de la qual va commoure la societat barcelonina de la darreria dels anys 1940 i va donar origen a morbosos rumors que implicaven en el fet jerarques del règim franquista i l'Església Catòlica i tot (en la persona d'un dels seus dignataris).

Nou!!: En guàrdia! і Carmen Broto Buil · Veure més »

Cartellisme

''Gismonda'', d'Alfons Molta. El cartellisme és l'especialitat de les arts gràfiques que consisteix en la realització de cartells.

Nou!!: En guàrdia! і Cartellisme · Veure més »

Cartografia portolana

La cartografia portolana és una tècnica baixmedieval d'elaboració de mapes nàutics; d'abast regional; basada en la localització dels ports sobre una línia de costa realista, tot i que exagerant els accidents litorals; obtinguda de manera empírica; amb indicació dels punts cardinals; realitzada a escala basant-se en una sèrie de projeccions azimutals "superposades" corresponent el centre de cada una d'elles a la rosa de rumbs nàutics més propera, formant així una xarxa de rumbs orientats respecte al pol magnètic, i; que tracta el territori com una superfície plana.

Nou!!: En guàrdia! і Cartografia portolana · Veure més »

Castrat

Un castrat (castrato, en italià, castrati, pl) és un tipus de veu masculí de cant clàssic equivalent a la d'una soprano, mezzosoprano o contralt.

Nou!!: En guàrdia! і Castrat · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: En guàrdia! і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: En guàrdia! і Catalans · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: En guàrdia! і Catalunya · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Nou!!: En guàrdia! і Catalunya Nova · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: En guàrdia! і Catalunya Ràdio · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: En guàrdia! і Catarisme · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: En guàrdia! і Catedral de Girona · Veure més »

Cava (beguda)

El Cava (o xampany) és el vi escumós català elaborat segons el mètode tradicional, també conegut com a méthode champenoise, i està emparat per la Denominació d'Origen Protegida Cava.

Nou!!: En guàrdia! і Cava (beguda) · Veure més »

Còlera

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.

Nou!!: En guàrdia! і Còlera · Veure més »

Cervelló

Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat, a la província de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Cervelló · Veure més »

Charles d'Espagnac

Charles d'Espagne de Cousserans de Cominges o d'Espagne, conegut a Catalunya com a Comte d'Espanya i a Espanya com a Carlos de España (Castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de novembre del 1839) fou un noble i militar francès al servei de la monarquia del Regne d'Espanya.

Nou!!: En guàrdia! і Charles d'Espagnac · Veure més »

Charles Robert Darwin

Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.

Nou!!: En guàrdia! і Charles Robert Darwin · Veure més »

Ciència-ficció

La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.

Nou!!: En guàrdia! і Ciència-ficció · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: En guàrdia! і Ciceró · Veure més »

Cinema

Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.

Nou!!: En guàrdia! і Cinema · Veure més »

Cinema bèl·lic

El cinema bèl·lic és un gènere cinematogràfic que centra la seva història en guerres.

Nou!!: En guàrdia! і Cinema bèl·lic · Veure més »

Cinema català

El cinema català és el que es fa als Països Catalans, generalment amb equip i mitjans catalans i, preferentment, en llengua catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Cinema català · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: En guàrdia! і Cisma d'Occident · Veure més »

Civilització maia

Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.

Nou!!: En guàrdia! і Civilització maia · Veure més »

Classe treballadora

Treballadora industrial 1940 La classe treballadora comprèn les persones que s'ocupen en feines com assalariats, comprèn gairebé la totalitat de la població activa de les economies industrialitzades, així com els ocupats a les zones urbanes (ciutats i pobles) d'economies no industrialitzades o de la mà d'obra rural.

Nou!!: En guàrdia! і Classe treballadora · Veure més »

Clavicèmbal

El clavicèmbal o clavecí és un instrument musical de teclat de cordes polsades (a diferència del piano o el clavicordi, que són de cordes percudides).

Nou!!: En guàrdia! і Clavicèmbal · Veure més »

Cleòpatra

Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.

Nou!!: En guàrdia! і Cleòpatra · Veure més »

Cocentaina

Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.

Nou!!: En guàrdia! і Cocentaina · Veure més »

Colònia industrial

colònia Pons vista des de la C-16 New Lanark, a Escòcia, una de les més conegudes i pionera al Regne Unit. Una colònia industrial és un nucli de poblament situat habitualment apartat de nuclis urbans, format al voltant d'una empresa, que és la propietària del conjunt urbanístic, el qual és constituït pels edificis i equipaments propis de l'activitat productiva, els habitatges dels treballadors i habitualment altres edificis de serveis (escola, església, botigues...), i que ha estat creat amb l'objectiu de proporcionar mà d'obra i suport logístic a una activitat industrial.

Nou!!: En guàrdia! і Colònia industrial · Veure més »

Colonització europea d'Amèrica

Colònies europees i pobles originaris (segles XVI–XVIII). La colonització europea d'Amèrica va començar arran del "descobriment d'Amèrica", per Cristòfor Colom.

Nou!!: En guàrdia! і Colonització europea d'Amèrica · Veure més »

Columna Macià-Companys

La Columna Macià-Companys (també 4a Columna Catalana) fou una milícia paramilitar formada per uns 1.200-1.300 voluntaris d'ERC i d'Estat Català.

Nou!!: En guàrdia! і Columna Macià-Companys · Veure més »

Comerç català medieval

Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.

Nou!!: En guàrdia! і Comerç català medieval · Veure més »

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Nou!!: En guàrdia! і Comissions Obreres · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: En guàrdia! і Companyia de Jesús · Veure més »

Companyia Transatlàntica

El ''Colón'' a Port Said. Aquest vaixell de la ''Compañía Transatlántica'' va prendre part en el malaurat intent de trencar el bloqueig americà de les Filipines durant la guerra del 98. Al·legoria de la ''Compañía Transatlántica'', per Rossend Nobas, al monument "A López y López". Pavelló de la Companyia Transatlàntica a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, dissenyat per Antoni Gaudí. El vapor "Alfonso XIII" va canviar de nom amb la proclamació de la Segona república espanyola. La Companyia Transatlàntica (CTE; en castellà: Compañía Trasatlántica Española) va ser una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim en vaixells transoceànics, constituïda el 1881 a Barcelona per l'empresari santanderí Antonio López y López.

Nou!!: En guàrdia! і Companyia Transatlàntica · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: En guàrdia! і Compromís de Casp · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: En guàrdia! і Comtats catalans · Veure més »

Comuna de París

El terme Comuna de París es referia originàriament al govern de París durant la Revolució Francesa.

Nou!!: En guàrdia! і Comuna de París · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: En guàrdia! і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Conferència de Ialta

La Conferència de Ialta va ser una reunió dels principals líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial que tingué lloc entre el 4 de febrer i l'11 de febrer de 1945 a Ialta (Russia), concretament al palau de Livàdia.

Nou!!: En guàrdia! і Conferència de Ialta · Veure més »

Conquesta aragonesa de Sardenya

La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.

Nou!!: En guàrdia! і Conquesta aragonesa de Sardenya · Veure més »

Conquesta de l'Imperi Asteca

La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.

Nou!!: En guàrdia! і Conquesta de l'Imperi Asteca · Veure més »

Conquesta de la ciutat de Balansiya

La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.

Nou!!: En guàrdia! і Conquesta de la ciutat de Balansiya · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: En guàrdia! і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)

La Conquesta de Múrcia és el nom amb què és coneguda la guerra per sotmetre la rebel·lió islàmica al Regne de Múrcia.

Nou!!: En guàrdia! і Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266) · Veure més »

Conquesta espanyola de l'Imperi Inca

Inques i espanyols en un enfrontament, pintura de '' Juan Bravo '' per a la municipalitat del Cuzco La conquesta espanyola de l'Imperi Inca (1532 - 1572) fou el procés històric d'annexió de l'Imperi Inca a l'Imperi Espanyol.

Nou!!: En guàrdia! і Conquesta espanyola de l'Imperi Inca · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: En guàrdia! і Consolat de Mar · Veure més »

Constitució espanyola

Durant els segles  i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.

Nou!!: En guàrdia! і Constitució espanyola · Veure més »

Consultorio de Elena Francis

El Consultorio de Elena Francis va ser un programa de ràdio emès a Espanya entre els anys 1947 i 1984 amb format de consultori sentimental.

Nou!!: En guàrdia! і Consultorio de Elena Francis · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: En guàrdia! і Contrareforma · Veure més »

Cop d'estat del 18 de juliol

El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.

Nou!!: En guàrdia! і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »

Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

Nou!!: En guàrdia! і Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 · Veure més »

Copla andalusa

La copla andalusa, o simplement, copla és un tipus de cançó lleugera que va tenir gran èxit a l'estat espanyol a partir dels anys 1940 i fins als anys 1960.

Nou!!: En guàrdia! і Copla andalusa · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: En guàrdia! і Corona d'Aragó · Veure més »

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Nou!!: En guàrdia! і Corpus de Sang · Veure més »

Correu

Bústia per a enviar el correu El correu és un sistema que permet enviar documents, normalment dins d'un sobre, o paquets contenint altres materials, a destinacions d'arreu del món.

Nou!!: En guàrdia! і Correu · Veure més »

Corrupció

l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció. Els territoris sense dades es mostren en gris. La corrupció (del llatí corruptio) és l'alteració perjudicial de la substància d'alguna cosa o persona.

Nou!!: En guàrdia! і Corrupció · Veure més »

Corsari

Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.

Nou!!: En guàrdia! і Corsari · Veure més »

Cos humà

f Les parts del cos humà a la dona i a l'home a l'adultesa El cos humà és l'estructura física i material de l'ésser humà.

Nou!!: En guàrdia! і Cos humà · Veure més »

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.

Nou!!: En guàrdia! і Crac del 29 · Veure més »

Crim

Ganivet Opinel utilitzat per cometre un crim violent En el camp sociològic, un crim és una violació d'una norma o llei per la qual l'autoritat governamental o, en última instància, la força pot prescriure un càstig.

Nou!!: En guàrdia! і Crim · Veure més »

Criptografia

Enigma. La criptografia (o criptologia, del grec κρυπτός, kryptos, "amagat, secret"; i γράφειν, gráphin, "escriptura", o -λογία, -logia, "estudi", respectivament) és, tradicionalment, l'estudi de formes de convertir informació des de la seva forma original cap a un codi incomprensible, de forma que sigui incomprensible pels que no coneguin aquesta tècnica.

Nou!!: En guàrdia! і Criptografia · Veure més »

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: En guàrdia! і Crisi del segle III · Veure més »

Crisi dels míssils de Cuba

La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (rus: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA), o lespant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de míssils balístics similars a Cuba.

Nou!!: En guàrdia! і Crisi dels míssils de Cuba · Veure més »

Crooner

La denominació crooner s'aplica a certs cantants masculins que interpreten un cert tipus de cançó popular clàssica, un gènere que als Estats Units es coneix com a traditional pop o pop standards. La paraula crooner és d'origen nord-americà i en anglès té connotacions semblants a la de trobador.

Nou!!: En guàrdia! і Crooner · Veure més »

Cuina medieval

XIV. La cuina medieval és l'exposició dels hàbits alimentaris i els mètodes de cuinar de diverses cultures europees durant l'edat mitjana, un període que aproximadament va des del fins al.

Nou!!: En guàrdia! і Cuina medieval · Veure més »

Cuplet

El cuplet és una cançó lleugera dividida en estrofes breus, i sol tenir una tornada que sovint es canta amb la mateixa melodia.

Nou!!: En guàrdia! і Cuplet · Veure més »

Daniel Arasa i Favà

Daniel Arasa i Favà (Jesús, Tortosa, 1944) és un periodista, professor universitari, historiador i promotor de diverses iniciatives al voltant de la família i el cinema.

Nou!!: En guàrdia! і Daniel Arasa i Favà · Veure més »

Dècada moderada

La Dècada Moderada (1844-1854) va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez.

Nou!!: En guàrdia! і Dècada moderada · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: En guàrdia! і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Delicte

robat per un grup, cosa que constitueix un delicte. El delicte, en sentit estricte, és definit com a conducta o acció típica (tipificada per la llei), antijurídica (contrària a Dret), culpable i punible.

Nou!!: En guàrdia! і Delicte · Veure més »

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Nou!!: En guàrdia! і Delme · Veure més »

Departament francès

Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.

Nou!!: En guàrdia! і Departament francès · Veure més »

Desembarcament carlí de la Ràpita

El desembarcament carlí de la Ràpita, també conegut per ortegada a causa del nom del comandament militar que el dugué a terme, va ser un intent d'alçament comandat pel general Jaime Ortega y Olleta, Capità General de les Illes Balears, l'1 d'abril del 1860 per a proclamar al pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i destronar la reina Isabel II, mitjançant l'enviament d'una expedició militar a la península des de les Balears.

Nou!!: En guàrdia! і Desembarcament carlí de la Ràpita · Veure més »

Desembarcament de Normandia

Els Desembarcaments de Normandia van ser les primeres operacions de la invasió de Normandia aliada, també coneguda com a Operació Neptú i Operació Overlord durant la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: En guàrdia! і Desembarcament de Normandia · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: En guàrdia! і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diari personal

Facsímil d'una pàgina del manuscrit primigeni d'''El quadern gris'' a l'exposició permanent de la Fundació Josep Pla El diari personal o dietari és un tipus de text on l'autor escriu les seves experiències, somnis o comentaris sobre la realitat a partir d'entrades sota la data del dia.

Nou!!: En guàrdia! і Diari personal · Veure més »

Diario de Barcelona

El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.

Nou!!: En guàrdia! і Diario de Barcelona · Veure més »

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Nou!!: En guàrdia! і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: En guàrdia! і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: En guàrdia! і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia julioclàudia

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Nou!!: En guàrdia! і Dinastia julioclàudia · Veure més »

Dinosaures

Els dinosaures (Dinosauria) són un grup heterogeni de sauròpsids.

Nou!!: En guàrdia! і Dinosaures · Veure més »

Dirigible

Un zepelíGEC NT modern Un dirigible és un aeròstat que gaudeix de propulsió pròpia i de la capacitat de maniobrar.

Nou!!: En guàrdia! і Dirigible · Veure més »

Discogràfica

Una companyia discogràfica, segell discogràfic o discogràfica és una empresa que es dedica a fabricar, comercialitzar i distribuir enregistraments de música.

Nou!!: En guàrdia! і Discogràfica · Veure més »

Diva

Reina Elisabet d'Anglaterra Una diva és, en música clàssica, una cantant de renom que es caracteritza per tenir una veu excepcional.

Nou!!: En guàrdia! і Diva · Veure més »

Dolors Bramon i Planes

és una filòloga, historiadora i professora universitària catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Dolors Bramon i Planes · Veure més »

Dolors Folch i Fornesa

Dolors Folch i Fornesa és una sinòloga i professora universitària catalana, parella de Xavier Folch i Recasens i mare de Marina Folch i Folch (metgessa), Albert Folch i Folch (professor de bioenginyeria als Estats Units), i de l'editor Ernest Folch i Folch.

Nou!!: En guàrdia! і Dolors Folch i Fornesa · Veure més »

Dolors Genovès i Morales

Maria Dolors Genovès i Morales (Barcelona, 17 de setembre de 1954 - 5 de juliol de 2022) va ser una periodista i historiadora catalana que va residir a Premià de Dalt des de la dècada del 1980.

Nou!!: En guàrdia! і Dolors Genovès i Morales · Veure més »

Dolors Marín Silvestre

Dolors Marín Silvestre (l'Hospitalet de Llobregat, 1957) és una doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la formació de la cultura llibertària a Catalunya i l'organització de grups d'afinitat anarquista.

Nou!!: En guàrdia! і Dolors Marín Silvestre · Veure més »

Domènec Badia i Leblich

Domènec Badia i Leblich (Barcelona, 1766 / 1 d'abril 1767 - vora Damasc, 1818) fou un espia, arabista i aventurer català, conegut també com a Alí Bey ben Uthman al-Abbasí o Alí Bei l'Abbassí.

Nou!!: En guàrdia! і Domènec Badia i Leblich · Veure més »

Domènec Batet i Mestres

Domènec Batet i Mestres (Tarragona, 30 d'agost de 1872 - Burgos, 1937) fou un militar català, Capità general de Catalunya entre els anys 1931-1935, que fou afusellat per intentar aturar el cop d'Estat previ a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: En guàrdia! і Domènec Batet i Mestres · Veure més »

Domènec Terradellas

Domènec Terradellas (Barcelona, batejat el 13 de febrer del 1713 - Roma, 20 de maig del 1751), va ser el més gran compositor d'òpera catalano-italià del.

Nou!!: En guàrdia! і Domènec Terradellas · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.

Nou!!: En guàrdia! і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: En guàrdia! і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: En guàrdia! і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: En guàrdia! і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna de Catalunya

L'edat moderna de Catalunya va ser un període de transformació política i social.

Nou!!: En guàrdia! і Edat moderna de Catalunya · Veure més »

Eduard Fontserè i Riba

Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1 de març de 1870 - 18 de setembre de 1970) va ser un meteoròleg, astrònom i sismòleg català.

Nou!!: En guàrdia! і Eduard Fontserè i Riba · Veure més »

Eduard Molner i Closas

Eduard Molner i Closas és professor universitari, creador escènic i escriptor.

Nou!!: En guàrdia! і Eduard Molner i Closas · Veure més »

Eduard Toda i Güell

Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.

Nou!!: En guàrdia! і Eduard Toda i Güell · Veure més »

Eduard Voltas i Poll

Eduard Voltas i Poll (Barcelona, 1970) és un periodista i editor català, actual conseller delegat de la revista de lleure Time Out a Espanya.

Nou!!: En guàrdia! і Eduard Voltas i Poll · Veure més »

Educació

Xiquets en un parvulari de l'Afganistan. L’adoctrinament a l’aula, la incorporació de contingut polític al material d’estudi o els professors que abusen del seu paper per adoctrinar els estudiants van en contra dels objectius de l'educació que busca la llibertat de pensament i el pensament crític. Leducació és el procés pel qual la societat transmet coneixements, perícies, aptituds i valors als infants i adults i està concernida tant per un procés de donar coneixements (ensenyament) com el de rebre'ls (aprenentatge).

Nou!!: En guàrdia! і Educació · Veure més »

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Eixample de Barcelona · Veure més »

El Molino

El Molino és un cafè-concert de Barcelona, dels més reconeguts d'Europa durant bona part del i del, i sempre ha estat considerat un espai transgressor dels límits permesos, amb una gran capacitat de crear llenguatges propis, de doble sentit, amb el mòbil de poder escapar de les censures de cada època.

Nou!!: En guàrdia! і El Molino · Veure més »

El Port de la Selva

El Port de la Selva és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: En guàrdia! і El Port de la Selva · Veure més »

El Raval

Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès». La rambla del RavalEl gat del Raval, obra del colombià Fernando Botero, actualment a la Rambla del Raval, és una de les obres públiques d'aquest artista que hi ha a Catalunya El Raval (antic Districte 5è) és un dels quatre barris de què es compon el districte barceloní de Ciutat Vella, dels quals és el més densament poblat.

Nou!!: En guàrdia! і El Raval · Veure més »

Electricitat

El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.

Nou!!: En guàrdia! і Electricitat · Veure més »

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Nou!!: En guàrdia! і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Els protocols dels savis de Sió

Edició russa del 1905 dels ''Protocols'' Els protocols dels savis de Sió (en rus: Протоколы сионскихмудрецов, Protokoly Sionskij Mudretsov, també escurçat com a Сионские протоколы, Sionskie Protokoly) és un text antisemita.

Nou!!: En guàrdia! і Els protocols dels savis de Sió · Veure més »

Els Setze Jutges

Els Setze Jutges va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs.

Nou!!: En guàrdia! і Els Setze Jutges · Veure més »

Emili Vendrell i Ibars

Emili Vendrell i Ibars (Barcelona, Barcelonès, 23 de gener de 1893Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. – Barcelona, Barcelonès, 1 d'agost de 1962) fou un tenor català, destacat intèrpret de cançons tradicionals catalanes i sarsueles.

Nou!!: En guàrdia! і Emili Vendrell i Ibars · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: En guàrdia! і Emirat de Granada · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: En guàrdia! і Empúries · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: En guàrdia! і Empordà · Veure més »

Enric Calpena i Ollé

Enric Calpena (Barcelona, 3 d'agost del 1960) és un periodista català.

Nou!!: En guàrdia! і Enric Calpena i Ollé · Veure més »

Enric Canals i Cussó

Enric Canals i Cussó (Tiana, Maresme, 1952) és periodista, guionista i productor televisiu català.

Nou!!: En guàrdia! і Enric Canals i Cussó · Veure més »

Enric Frigola i Viñas

Enric Frigola Viñas (Peratallada, Baix Empordà, 1946) és un periodista català.

Nou!!: En guàrdia! і Enric Frigola i Viñas · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Nou!!: En guàrdia! і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Enric Pujol i Casademont

Enric Pujol i Casademont (Figueres, 1960) és un historiador, escriptor i polític català.

Nou!!: En guàrdia! і Enric Pujol i Casademont · Veure més »

Enriqueta Martí i Ripoll

Enriqueta Martí i Ripoll, coneguda popularment com la «vampira del carrer de Ponent», la «vampira del Raval» o la «vampira de Barcelona» (Sant Feliu de Llobregat, 2 de febrer de 1868 – Barcelona, 12 de maig de 1913)La Vanguardia, 13 de maig del 1913, pàgina 3: fou una segrestadora i suposada assassina en sèrie catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Enriqueta Martí i Ripoll · Veure més »

Epigrafia

Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.

Nou!!: En guàrdia! і Epigrafia · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: En guàrdia! і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Ernest Belenguer Cebrià

Ernest Belenguer Cebrià (València, 1946) és un historiador valencià i catedràtic d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Ernest Belenguer Cebrià · Veure més »

Ernest Emili Marcos Hierro

Ernest Emili Marcos Hierro (Barcelona, 1963) és un bizantinista, filòleg grec i autor català que exerceix de professor de Filologia Grega a la Universitat de Barcelona (UB) i investigador titular de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM).

Nou!!: En guàrdia! і Ernest Emili Marcos Hierro · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: En guàrdia! і Esclavitud · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: En guàrdia! і Església Catòlica Romana · Veure més »

Esport

Dona fent esport Un esport o deport és un joc o activitat en un marc reglamentat i competitiu, basada en un reglament estricte.

Nou!!: En guàrdia! і Esport · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: En guàrdia! і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Esteve Riambau i Möller

Esteve Riambau i Möller (Barcelona, 25 de gener de 1955) és un historiador, crític i director de cinema català, director de la Filmoteca de Catalunya des de 2010.

Nou!!: En guàrdia! і Esteve Riambau i Möller · Veure més »

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Nou!!: En guàrdia! і Etruscs · Veure més »

Eudald Carbonell i Roura

Eudald Carbonell i Roura (Ribes de Freser, 17 de febrer de 1953) és un arqueòleg català.

Nou!!: En guàrdia! і Eudald Carbonell i Roura · Veure més »

Eudòxia Comnena

Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.

Nou!!: En guàrdia! і Eudòxia Comnena · Veure més »

Eugeni Casanova i Solanes

Eugeni Casanova i Solanes (Lleida, 9 de febrer de 1958) és un escriptor, documentalista, periodista i filòsof lleidatà.

Nou!!: En guàrdia! і Eugeni Casanova i Solanes · Veure més »

Eva Serra i Puig

fou una historiadora i activista política catalana, militant en favor de l'independentisme català.

Nou!!: En guàrdia! і Eva Serra i Puig · Veure més »

Evolució dels éssers humans

L'evolució dels éssers humans és el seguit de canvis que van sofrir alguns primats fins a arribar a constituir l'actual espècie dHomo sapiens sapiens.

Nou!!: En guàrdia! і Evolució dels éssers humans · Veure més »

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Nou!!: En guàrdia! і Exèrcit romà · Veure més »

Exili republicà espanyol

Lexili republicà espanyol es refereix al conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol que durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 i la immediata postguerra es van veure abocats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya, i que van romandre a l'estranger fins que l'evolució de les circumstàncies internes del país els va permetre tornar gradualment, encara que van ser molts els que finalment es van integrar en les societats que els van donar refugi, contribuint al seu desenvolupament en alguns casos destacats.

Nou!!: En guàrdia! і Exili republicà espanyol · Veure més »

Expedició de Magalhães-Elcano

Rèplica de la Nau Victoria. LExpedició de Magalhães-Elcano va ser una expedició marítima comandada per Fernão de Magalhães i, després de la seva mort, per Juan Sebastián Elcano.

Nou!!: En guàrdia! і Expedició de Magalhães-Elcano · Veure més »

Exploració

L'explorador Kazimierz Nowak L'exploració és l'activitat de cercar o viatjar amb el propòsit de descobrir, ja siguin pobles o indrets desconeguts.

Nou!!: En guàrdia! і Exploració · Veure més »

Exposició Internacional de Barcelona

LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Exposició Internacional de Barcelona · Veure més »

Fabià Puigserver i Plana

Fabià Puigserver i Plana (Olot, Garrotxa, 28 d'octubre de 1938 - Barcelona, 30 de juliol de 1991) fou un escenògraf, figurinista, actor, director teatral, activista i promotor català de les arts escèniques i de la cultura.

Nou!!: En guàrdia! і Fabià Puigserver i Plana · Veure més »

Falange Española

Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.

Nou!!: En guàrdia! і Falange Española · Veure més »

Fam

L'índex de preus dels aliments de la FAO reflecteix els canvis en el preu mitjà internacional dels aliments. El fort augment de 2007/08 va causar una crisi alimentària mundial, amb revoltes de la fam en desenes de països, i va empènyer a més de cent milions a la fam extrema. El fort augment en 2010/11 va contribuir a la Primavera Àrab. La producció mundial de cereals per capita mostra un augment constant. Amb un quilogram per habitant per dia, n'hi hauria prou per a tothom, si no fos pels preus són massa alts o els ingressos massa baixos d'alguns Nen famèlic sotmès a un mesurament del diàmetre del braç. La fam és l'absència crònica de menjar i està lligada a la pobresa, així es dona en l'anomenat Tercer Món.

Nou!!: En guàrdia! і Fam · Veure més »

Família Borja

Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.

Nou!!: En guàrdia! і Família Borja · Veure més »

Farga catalana

Esquema d'una farga catalana. A la dreta el sistema de trompa d'aigua i a l'esquerra el forn. XVIII a la Missió de San Juan Capistrano (Califòrnia, Estats Units) La farga catalana era un tipus de forja, l'establiment on es produïa ferro pel procediment de reducció del mineral conegut com a «procediment català».

Nou!!: En guàrdia! і Farga catalana · Veure més »

Federació de Cors de Clavé

Federació de Cors de Clavé és l'organització que representa el conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé durant el per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.

Nou!!: En guàrdia! і Federació de Cors de Clavé · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: En guàrdia! і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: En guàrdia! і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: En guàrdia! і Fenicis · Veure més »

Fernão de Magalhães

Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.

Nou!!: En guàrdia! і Fernão de Magalhães · Veure més »

Fernão Mendes Pinto

Fernão Mendes Pinto (Montemor-o-Velho, Regne de Portugal, ca. 1509 - Pragal, Almada, 8 de juliol de 1583) va ser un explorador i escriptor portuguès.

Nou!!: En guàrdia! і Fernão Mendes Pinto · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: En guàrdia! і Ferran el Catòlic · Veure més »

Festa

Il·lustració d'una preparació d'una festa Una festa és un esdeveniment de caràcter social organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones amb l'objectiu de passar-s'ho bé plegades.

Nou!!: En guàrdia! і Festa · Veure més »

Festival de la Cançó d'Eurovisió

El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956 (excepte l'any 2020, quan va ser cancel·lat per la pandèmia de coronavirus que va afectar greument Europa), i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.

Nou!!: En guàrdia! і Festival de la Cançó d'Eurovisió · Veure més »

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Nou!!: En guàrdia! і Fets del sis d'octubre · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: En guàrdia! і Filip II de Macedònia · Veure més »

Filosofia antiga

La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans.

Nou!!: En guàrdia! і Filosofia antiga · Veure més »

Flash Gordon

Flash Gordon és un personatge de ficció de còmic creat pel dibuixant Alex Raymond el 7 de gener del 1934 per al King Features Syndicate, com a pàgina dominical.

Nou!!: En guàrdia! і Flash Gordon · Veure més »

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Nou!!: En guàrdia! і Florència · Veure més »

Forces Armades d'Espanya

Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: En guàrdia! і Forces Armades d'Espanya · Veure més »

Formós

Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.

Nou!!: En guàrdia! і Formós · Veure més »

Fortalesa de la Ciutadella

La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.

Nou!!: En guàrdia! і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »

Francesc Canosa i Farran

Francesc Canosa i Farran (Balaguer, 1975) és un periodista, guionista i escriptor català.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc Canosa i Farran · Veure més »

Francesc de Castellví i Obando

Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) fou un militar i historiador austracista català.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc de Castellví i Obando · Veure més »

Francesc de Verntallat

Francesc de Verntallat (Sant Privat d'en Bas, entre 1426 i 1428 - Sant Feliu de Pallerols, entre 1498 i 1499) fou un noble català que va participar en la Guerra dels remences.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc de Verntallat · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc Eiximenis · Veure més »

Francesc Fontanella i Garraver

''Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya'', de 1641. Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 9 d'octubre de 1681) fou l'escriptor més ambiciós del Barroc català, destacat en la poesia i el teatre.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc Fontanella i Garraver · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francesc Pi de la Serra i Valero

Francesc Pi de la Serra i Valero (Barcelona, 6 d'agost de 1942), conegut com a Quico Pi de la Serra, és un guitarrista i cantautor català, considerat un dels representants històrics de la Nova Cançó.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc Pi de la Serra i Valero · Veure més »

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc Pi i Margall · Veure més »

Francesc Salvà i Campillo

Francesc Salvà i Campillo (Barcelona, 12 de juliol de 1751 - 13 de febrer de 1828) fou un metge, físic, meteoròleg i inventor català.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc Salvà i Campillo · Veure més »

Francesc Savalls i Massot

fou un militar carlí empordanès.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc Savalls i Massot · Veure més »

Francesc Viadel i Girbés

Francesc Viadel i Girbés (Algemesí, 1968) és un periodista i escriptor valencià.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc Viadel i Girbés · Veure més »

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis

Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, o simplement Vicent Garcia, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona (Saragossa, 1579 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623) fou un poeta i eclesiàstic català.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc Vicent Garcia i Ferrandis · Veure més »

Francesc Xavier Hernàndez Cardona

Francesc Xavier Hernàndez Cardona (Barcelona, 1954) és un historiador català i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Francesc Xavier Hernàndez Cardona · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: En guàrdia! і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Francisco Pizarro González

Francisco Pizarro González (Trujillo, Regne de Castella, 16 de març de 1478 - Lima, Governació de Nova Castella, 26 de juny de 1541) fou un conqueridor i marquès extremeny.

Nou!!: En guàrdia! і Francisco Pizarro González · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: En guàrdia! і Franquisme · Veure més »

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.

Nou!!: En guàrdia! і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »

Friedrich-Rudolf Stallmann

més conegut com a baró de König o simplement De König, des de jove s'aficionà al joc, però fracassà en els negocis.

Nou!!: En guàrdia! і Friedrich-Rudolf Stallmann · Veure més »

Front d'Aragó

Milicians republicans arribats al País Valencià des d'Aragó, 1936 El front d'Aragó va ser la línia de guerra formada entre republicans i colpistes a les terres aragoneses durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: En guàrdia! і Front d'Aragó · Veure més »

Front Oriental de la Segona Guerra Mundial

El Front Oriental de la Segona Guerra Mundial són una sèrie d'enfrontaments militars entre el Tercer Reich i els seus veïns orientals, particularment la Unió Soviètica, en el marc de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: En guàrdia! і Front Oriental de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Futbol Club Barcelona · Veure més »

Gabriel Cardona Escanero

Gabriel Cardona Escanero (Es Castell, Menorca, 1938 - Barcelona, 5 de gener del 2011)Diari Ara, fou un historiador, escriptor i militar menorquí.

Nou!!: En guàrdia! і Gabriel Cardona Escanero · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Nou!!: En guàrdia! і Gai Mari · Veure més »

Gascunya

Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.

Nou!!: En guàrdia! і Gascunya · Veure més »

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Nou!!: En guàrdia! і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »

Gaspar de Portolà

Gaspar de Portolà i Rovira (Os de Balaguer, 1716 - Lleida, 1786) fou un soldat, administrador colonial i explorador català, que va ser governador de Califòrnia del 1767 al 1770 i fundador de les ciutats de San Diego i Monterey.

Nou!!: En guàrdia! і Gaspar de Portolà · Veure més »

Gastronomia romana

Pompeia, vers l'any 70 aC. La gastronomia romana és la gastronomia pròpia de l'Imperi Romà a l'edat antiga.

Nou!!: En guàrdia! і Gastronomia romana · Veure més »

GATCPAC

Luis Lacasa i Antoni Bonet i Castellana; rèplica a Barcelona de 1992, de Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, més conegut per les seves sigles GATCPAC, va ser un moviment arquitectònic sorgit a Catalunya als anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama arquitectònic d'acord amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l'arquitectura racionalista.

Nou!!: En guàrdia! і GATCPAC · Veure més »

Gauche Divine

La gauche divine ("esquerra divina") fou un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra de la dècada del 1960 i començaments dels anys 1970, que sorgí entorn la discoteca Bocaccio de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Gauche Divine · Veure més »

Genís Sinca i Algué

Genís Sinca i Algué (Manresa, 1970) és un escriptor català, guanyador del premi Josep Pla de narrativa de 2013.

Nou!!: En guàrdia! і Genís Sinca i Algué · Veure més »

Genguis Khan

Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.

Nou!!: En guàrdia! і Genguis Khan · Veure més »

Georg Friedrich Händel

.Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (o Haendel) (Halle, 23 de febrer de 1684 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya, considerat una de les figures cimera de la música del Barroc i un dels compositors més influents de la música occidental i universal.

Nou!!: En guàrdia! і Georg Friedrich Händel · Veure més »

Giacomo Casanova

Giacomo Girolamo Casanova (Venècia, República de Venècia, 2 d'abril de 1725 - Castell de Dux, Bohèmia, 4 de juny de 1798) va ser un escriptor i aventurer venecià que va viure i viatjar per Europa.

Nou!!: En guàrdia! і Giacomo Casanova · Veure més »

Giacomo Puccini

nom abreujat de Giacomo Antonio Domenico Michele Secondo Puccini, fou un dels més grans compositors d'òpera italians que visqueren entre el i el, màxim exponent del Verisme amb les seves òperes madures com La Bohème (1896), Tosca (1900), Madama Butterfly (1904), i Turandot (1926), que va deixar incompleta.

Nou!!: En guàrdia! і Giacomo Puccini · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: En guàrdia! і Gibraltar · Veure més »

Gioachino Rossini

fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.

Nou!!: En guàrdia! і Gioachino Rossini · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: En guàrdia! і Girona · Veure més »

Giuseppe Verdi

fou un compositor d'òpera italià.

Nou!!: En guàrdia! і Giuseppe Verdi · Veure més »

Gladiador

''Pollice Verso'' de Jean-Léon Gérôme (1872). L'escena que descriu el quadre ha donat peu, erròniament, a creure que quan el públic girava el dit polze cap a baix indicava que el vençut havia d'anar a l'inframón o regne dels morts. En realitat, el gest que condemnava a la mort el vençut, es feia amb el polze cap amunt apuntant a la gola. Un gladiador (en llatí: gladiator) era el terme emprat per referir-se als lluitadors dels jocs públics de l'antiga Roma.

Nou!!: En guàrdia! і Gladiador · Veure més »

Globus aerostàtic

Un globus aerostàtic o baló aerostàtic és una aeronau aerostàtica no propulsada que se serveix del principi dels fluids d'Arquimedes per volar, entenent l'aire com un fluid.

Nou!!: En guàrdia! і Globus aerostàtic · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: En guàrdia! і Gots · Veure més »

Gottfried Wilhelm Leibniz

Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.

Nou!!: En guàrdia! і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »

Govern dels cent dies

Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.

Nou!!: En guàrdia! і Govern dels cent dies · Veure més »

Governador civil

El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.

Nou!!: En guàrdia! і Governador civil · Veure més »

Gran Cisma d'Orient

El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.

Nou!!: En guàrdia! і Gran Cisma d'Orient · Veure més »

Gran Companyia Catalana

La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.

Nou!!: En guàrdia! і Gran Companyia Catalana · Veure més »

Gran Muralla Xinesa

La Gran Muralla xinesa (en xinès: 长城, pinyin: Chángchéng; literalment, 'muralla llarga'), també coneguda a la Xina com a 万里长城, pinyin: Wànlǐ Chángchéng, la Gran Muralla de 10.000 li, és un antic conjunt de fortificacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques.

Nou!!: En guàrdia! і Gran Muralla Xinesa · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: En guàrdia! і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Guerra Civil anglesa

Guerra civil anglesa o Revolució anglesa són els conflictes bèl·lics entre parlamentaristes i reialistes sostinguts entre els anys 1642 i 1651 al Regne d'Anglaterra.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra Civil anglesa · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil dels Estats Units

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra Civil dels Estats Units · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra Civil espanyola a Catalunya

Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra Civil espanyola a Catalunya · Veure més »

Guerra Civil xinesa

La Guerra Civil xinesa, (també coneguda com, en fonts comunistes), és el conflicte que va tenir lloc a la Xina entre el Guomindang o Partit Nacionalista xinès (KMT) i el Partit Comunista Xinès (PCX).

Nou!!: En guàrdia! і Guerra Civil xinesa · Veure més »

Guerra d'Ifni

La Guerra d'Ifni (1957-1958) fou una guerra colonial silenciada que enfrontà el Marroc de Muhàmmad V i Hassan II i l'Espanya franquista.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra d'Ifni · Veure més »

Guerra de Corea

La Guerra de Corea es refereix al conflicte bèl·lic que va enfrontar els règims del nord (la República Popular Democràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) de Corea entre 1950 i 1953.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra de Corea · Veure més »

Guerra de Crimea

La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra de Crimea · Veure més »

Guerra de Granada

La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra de Granada · Veure més »

Guerra de la Independència dels Estats Units

La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra de la Independència dels Estats Units · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra de Restauració portuguesa

La Guerra de Restauració (en portuguès: Guerra da Restauração) fou una sèrie d'enfrontaments armats entre el Regne de Portugal i Espanya, amb excepció del Principat de Catalunya.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra de Restauració portuguesa · Veure més »

Guerra de Successió al Principat de Catalunya

La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra del Francès · Veure més »

Guerra del Pacífic

La Campanya de l'Oceà Pacífic va ser la part de la Segona Guerra Mundial i els conflictes anteriors que van tenir lloc en l'oceà Pacífic, les seves illes, entre 1941, i el 1945.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra del Pacífic · Veure més »

Guerra del Peloponnès

La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra del Peloponnès · Veure més »

Guerra del Rif

La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra del Rif · Veure més »

Guerra del Vietnam

La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).

Nou!!: En guàrdia! і Guerra del Vietnam · Veure més »

Guerra dels Deu Anys

Carlos Manuel de Céspedes. La Guerra dels Deu Anys o Guerra del 68, o la Guerra Gran (1868 - 1878), fou la primera guerra d'independència cubana contra les forces reialistes espanyoles.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra dels Deu Anys · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra dels remences · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra franco-prussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra franco-prussiana · Veure més »

Guerra Freda

El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra Freda · Veure més »

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra Gran · Veure més »

Guerra hispano-estatunidenca

La Guerra Hispano-estatunidenca, Guerra Hispano-americana o Hispano-nord-americana, que a Espanya és coneguda popularment com a Desastre del 98 o Guerra de Cuba i a Cuba com a Guerra Hispano-cubana-nord-americana, es va dur a terme entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica el 1898.

Nou!!: En guàrdia! і Guerra hispano-estatunidenca · Veure més »

Guerres càntabres

Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.

Nou!!: En guàrdia! і Guerres càntabres · Veure més »

Guerres dàcies

Les Guerres Dàcies o la conquesta de Dàcia (101-102, 105-106) van ser dues guerres entre l'Imperi Romà i Dàcia durant el govern de l'emperador Trajà.

Nou!!: En guàrdia! і Guerres dàcies · Veure més »

Guerres de l'Opi

Les Guerres de l'Opi, també conegudes com a Guerres anglo-xineses (Anglo-Chinese Wars), foren un conflicte armat entre la Gran Bretanya i la Xina a mitjan.

Nou!!: En guàrdia! і Guerres de l'Opi · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: En guàrdia! і Guifré el Pilós · Veure més »

Gustau Nerín i Abad

és un antropòleg i historiador especialitzat en l'estudi del colonialisme espanyol a l'Àfrica.

Nou!!: En guàrdia! і Gustau Nerín i Abad · Veure més »

Haití

Haití, oficialment República d'Haití (République d'Haïti), és una república del Carib situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola.

Nou!!: En guàrdia! і Haití · Veure més »

Havanera

Reprodueix Lhavanera és un gènere musical dels denominats d'anada i tornada, que té el seu origen durant el a Cuba, en la contradansa.

Nou!!: En guàrdia! і Havanera · Veure més »

Hèctor López Bofill

Hèctor López Bofill (Badalona, 28 de gener de 1973) és un jurista, escriptor, polític, professor i activista català, Doctor en Dret i professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, com a poeta es va donar a conèixer l'any 1995 amb el Poema de Calipso.

Nou!!: En guàrdia! і Hèctor López Bofill · Veure més »

Heràldica

XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Nou!!: En guàrdia! і Heràldica · Veure més »

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: En guàrdia! і Heròdot · Veure més »

Hilari Raguer i Suñer

Hilari Raguer i Suñer (nascut Ernest Raguer i Suñer, Madrid, 11 d'agost de 1928 - Monestir de Montserrat, 1 d'octubre de 2020) fou un monjo benedictí i historiador català.

Nou!!: En guàrdia! і Hilari Raguer i Suñer · Veure més »

Hilari Salvadó i Castell

Hilari Salvadó i Castell (Barcelona, 16 de febrer de 1899 - Barcelona, 20 de febrer de 1966) fou un polític català.

Nou!!: En guàrdia! і Hilari Salvadó i Castell · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: En guàrdia! і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'automobilisme a Catalunya

Un moment de la cursa durant la II Copa Catalunya, organitzada pel RACC el 1909 La història de l'automobilisme a Catalunya és el conjunt de fets relacionats amb la pràctica esportiva de l'automobilisme en aquest país al llarg de l'època històrica en què hi ha estat present, des de començaments del fins a l'època actual.

Nou!!: En guàrdia! і Història de l'automobilisme a Catalunya · Veure més »

Història de l'educació

La història de l'educació recull les diferents concepcions de l'educació al llarg del temps, incloent-hi els seus objectius, mètodes, teories sobre l'ensenyament i l'aprenentatge o lligams amb l'entorn (fet que analitza profunditat la sociologia de l'educació).

Nou!!: En guàrdia! і Història de l'educació · Veure més »

Història de l'esport a Catalunya

Luci Minici Natal Quadroni, nascut a Bàrcino el 97 dC, guanyà la cursa de quadrigues de la 227a Olimpíada.

Nou!!: En guàrdia! і Història de l'esport a Catalunya · Veure més »

Història de la medicina

El ''Corpus Hipocràtic'' és una col·lecció de les primeres obres mèdiques de l'antiga Grècia que està fortament associada amb l'antic metge grec Hipòcrates i els seus ensenyaments. ''Lliçó d'anatomia del Dr. Nicolaes Tulp'' de Rembrandt. La història de la medicina és la branca de la història dedicada a l'estudi dels coneixements i pràctiques mèdiques al llarg del temps.

Nou!!: En guàrdia! і Història de la medicina · Veure més »

Història de la televisió

La història de la televisió, visió a distància, es pot rastrejar fins Galileo Galilei i el seu telescopi.

Nou!!: En guàrdia! і Història de la televisió · Veure més »

Història de la Unió Soviètica (1985-1991)

La història de la Unió Soviètica des de 1985 fins a 1991 és la història de la seva desaparició com a estat.

Nou!!: En guàrdia! і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Veure més »

Història del basquetbol a Catalunya

El basquetbol és un dels esports més populars a Catalunya i un dels més practicats, destacant tant a nivell de clubs com a nivell escolar.

Nou!!: En guàrdia! і Història del basquetbol a Catalunya · Veure més »

Història del cinema

Encara que no sigui gaire clar on començà realment la història del cinema, la primera exhibició d'un film es dugué a terme al Saló Índia del Grand Café de París el 28 de desembre de 1895.

Nou!!: En guàrdia! і Història del cinema · Veure més »

Història del ferrocarril a Catalunya

La història del ferrocarril a Catalunya cobreix el desenvolupament del transport en tren a Catalunya.

Nou!!: En guàrdia! і Història del ferrocarril a Catalunya · Veure més »

Història del futbol a Catalunya

El futbol és un dels esports més populars a Catalunya, sobretot com a espectacle.

Nou!!: En guàrdia! і Història del futbol a Catalunya · Veure més »

Història del periodisme a Catalunya

Una periodista pren apunts en una llibreta i grava en vídeo en una roda de premsa a la Llotja de Mar de Barcelona La història del periodisme a Catalunya és el desenvolupament del periodisme a Catalunya, entès com una activitat regular i continuada de recollida, elaboració i difusió de notícies sobre els principals esdeveniments que passen al món, que duen a terme els periodistes.

Nou!!: En guàrdia! і Història del periodisme a Catalunya · Veure més »

Història militar de Catalunya

La història militar de Catalunya comença al, amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.

Nou!!: En guàrdia! і Història militar de Catalunya · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: En guàrdia! і Història universal · Veure més »

Hollywood

Rètol del ''Hollywood Boulevard'' Hollywood és un barri de la ciutat de Los Angeles, Califòrnia, els Estats Units, que s'ha convertit en una metonímia de la indústria cinematogràfica estatunidenca.

Nou!!: En guàrdia! і Hollywood · Veure més »

Holocaust

L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.

Nou!!: En guàrdia! і Holocaust · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: En guàrdia! і Home de Neandertal · Veure més »

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Nou!!: En guàrdia! і Homosexualitat · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: En guàrdia! і Hongria · Veure més »

Hoplita

Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.

Nou!!: En guàrdia! і Hoplita · Veure més »

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: En guàrdia! і Hospital de la Santa Creu de Barcelona · Veure més »

Hug Roger III de Pallars Sobirà

Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).

Nou!!: En guàrdia! і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: En guàrdia! і Ibers · Veure més »

Icarians

Placa commemorativa de la instal·lació de la colònia utòpica Icària-Speranza al comtat de Sonoma, Califòrnia, l'últim del seu gènere. Els icarians van conformar un moviment d'utòpics francesos, liderats per Étienne Cabet, que van establir un grup de comunes igualitàries a Amèrica del Nord entre 1848 i 1898.

Nou!!: En guàrdia! і Icarians · Veure més »

Ictíneo

* Enginyeria.

Nou!!: En guàrdia! і Ictíneo · Veure més »

Ignasi Vila i Despujol

fou un jesuïta català, historiador i mestre, autor de diversos llibres sobre la Companyia de Jesús.

Nou!!: En guàrdia! і Ignasi Vila i Despujol · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: En guàrdia! і Imperi Persa · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: En guàrdia! і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Inés García López

Inés García López (Badalona, 1976), és una filòloga catalana, professora i traductora, especialista en literatura i cultura nòrdica, tant moderna com medieval.

Nou!!: En guàrdia! і Inés García López · Veure més »

Indústria làctia

Frisones-Holstein alimentant-se. La indústria làctia és el sector de la indústria que té com a matèria primera la llet procedent dels animals (en general, vaques).

Nou!!: En guàrdia! і Indústria làctia · Veure més »

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Nou!!: En guàrdia! і Independència · Veure més »

Indumentària de les classes benestants a la França del segle XVIII

Madame de Pompadour (1721-1764) La Indumentària de les classes benestants a la França del va tenir una evolució molt marcada pels esdeveniments històrics determinants de l'estil Rococó i de l'estil Neoclàssic.

Nou!!: En guàrdia! і Indumentària de les classes benestants a la França del segle XVIII · Veure més »

Infantesa

Estàtua que representa un infant amb l'Àngel de la Guarda palestins a Jenín La infantesa és el primer període de la vida humana i acaba amb l'adolescència, tot i que els hàbits culturals moderns, que allarguen la joventut, han fet sorgir una subetapa anomenada preadolescència.

Nou!!: En guàrdia! і Infantesa · Veure més »

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Nou!!: En guàrdia! і Inquisició · Veure més »

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Nou!!: En guàrdia! і Inquisició espanyola · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1944)

La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.

Nou!!: En guàrdia! і Invasió de la Vall d'Aran (1944) · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.

Nou!!: En guàrdia! і Isaac Newton · Veure més »

Isabel de Riquer i Permanyer

Isabel Clara de Riquer i Permanyer (Barcelona, 1941) és una filòloga catalana, filla de Martí de Riquer i Morera i d'Isabel Permanyer Cintrón, germana de Borja de Riquer i Permanyer.

Nou!!: En guàrdia! і Isabel de Riquer i Permanyer · Veure més »

Isabel Rodà de Llanza

Isabel Rodà de Llanza (Barcelona, 25 de setembre de 1948) és una epigrafista i arqueòloga catalana, professora universitària i acadèmica de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Isabel Rodà de Llanza · Veure més »

Isabel Vila i Pujol

Isabel Vila i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 - Sabadell, 23 de desembre de 1896) va ser una mestra i sindicalista republicana catalana, considerada la primera lluitadora pels drets dels treballadors catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Isabel Vila i Pujol · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Nou!!: En guàrdia! і Israel · Veure més »

Jaciment arqueològic de l'Esquerda

L'Esquerda és un jaciment arqueològic ibèric i medieval situat al terme municipal de Les Masies de Roda, a la comarca d'Osona.

Nou!!: En guàrdia! і Jaciment arqueològic de l'Esquerda · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jacobo Vidal Franquet

Jacobo Vidal Franquet (Tortosa, 29/12/1976) és doctor en Història de l'Art, professor a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB).

Nou!!: En guàrdia! і Jacobo Vidal Franquet · Veure més »

James Hunt

F3 al Circuit de Brands Hatch el 1969. James Simon Wallis Hunt (Belmont, Sutton, Anglaterra; 29 d'agost del 1947 - Wimbledon, Anglaterra; 15 de juny del 1993) va ser un pilot de curses automobilístiques britànic que va arribar a ser campió del món de la Fórmula 1 l'any 1976.

Nou!!: En guàrdia! і James Hunt · Veure més »

Jaume Aulet i Amela

Jaume Aulet i Amela (Terrassa, Vallès Occidental, 1959) és un historiador de la literatura, escriptor i professor universitari català.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume Aulet i Amela · Veure més »

Jaume Balmes i Urpià

Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »

Jaume Bartrolí i Mas

Jaume Bartrolí i Mas (Barcelona, 23 de gener de 1918 - Barcelona, 20 de juliol de 1989) fou un tennista català de la dècada de 1940.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume Bartrolí i Mas · Veure més »

Jaume de Puig i Oliver

Jaume de Puig i Oliver (Cornellà del Terri, 1944) és un historiador de la teologia i filòsof català.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume de Puig i Oliver · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: En guàrdia! і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: En guàrdia! і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Fabre i Fornaguera

Jaume Fabre i Fornaguera (Barcelona, 23 de setembre de 1948) és un periodista i historiador català.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume Fabre i Fornaguera · Veure més »

Jaume Fàbrega i Colom

Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Pla de l'Estany, 1948) és un doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume Fàbrega i Colom · Veure més »

Jaume Ferran i Clua

Jaume Ferran i Clua (Corbera d'Ebre, la Terra Alta, 1 de febrer de 1851 - Barcelona, 22 de novembre de 1929) fou un il·lustre metge i bacteriòleg català, que descobrí un vaccí contra el còlera.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume Ferran i Clua · Veure més »

Jaume Figueras i Rabert

Jaume Figueras i Rabert (Barcelona, 11 de juliol del 1940) és un cronista, divulgador i analista cinematogràfic català.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume Figueras i Rabert · Veure més »

Jaume Grau

* Jaume Grau i Masbernat (n.1960), periodista i escriptor català.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume Grau · Veure més »

Jaume Guillamet i Lloveras

Jaume Guillamet i Lloveras (Figueres, 1950) és un periodista català i doctor en història.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume Guillamet i Lloveras · Veure més »

Jaume Radigales i Babí

Jaume Radigales i Babí (Barcelona, 1969) és un professor universitari, investigador i crític musical català.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume Radigales i Babí · Veure més »

Jaume Ramon Mercader del Río

Jaume Ramon Mercader del Río, més conegut com a Ramon Mercader (Barcelona, 7 de febrer del 1913 - l'Havana, 19 d'octubre del 1978) fou un militar i polític marxista-leninista català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume Ramon Mercader del Río · Veure més »

Jaume Sobrequés i Callicó

Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.

Nou!!: En guàrdia! і Jaume Sobrequés i Callicó · Veure més »

Jazz

El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).

Nou!!: En guàrdia! і Jazz · Veure més »

Jeroglífic egipci

Jeroglífics en una estela funerària egípcia Els jeroglífics era un dels tres sistemes d'escriptura emptrats pels antics egipcis.

Nou!!: En guàrdia! і Jeroglífic egipci · Veure més »

Jesús Alturo i Perucho

Jesús Alturo i Perucho (el Pont de Suert, 10 de març de 1954) és un paleògraf, filòleg i historiador català.

Nou!!: En guàrdia! і Jesús Alturo i Perucho · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: En guàrdia! і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan Baptista Cendrós i Carbonell

Joan Baptista Cendrós i Carbonell (Barcelona, 22 de juny de 1916 - 9 de juliol de 1986) fou un empresari, mecenes i promotor cultural català.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Baptista Cendrós i Carbonell · Veure més »

Joan Baptista Culla i Clarà

, més conegut pel nom de ploma Joan B. Culla, fou un historiador català, professor d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1977 i 2023.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Baptista Culla i Clarà · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: En guàrdia! і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: En guàrdia! і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Fuster i Ortells · Veure més »

Joan Güell i Ferrer

Joan Güell i Ferrer (Torredembarra, 3 de març de 1800 – Barcelona, 22 de novembre de 1872) fou un economista, marxant d'esclaus i industrial català.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Güell i Ferrer · Veure més »

Joan Girbau i Badó

fou un matemàtic català.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Girbau i Badó · Veure més »

Joan Lluís Bozzo i Duran

Joan Lluís Bozzo i Duran (Gràcia, Barcelona, Barcelonès, 1953) és un actor i director de teatre i televisió català.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Lluís Bozzo i Duran · Veure més »

Joan Maria Minguet i Batllori

Joan Maria Minguet Batllori (Cornellà de Llobregat, 1958) Entre 1993 i 2019 ha sigut professor d'Història de l'Art Contemporani i d'Història del Cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona, així com docent de màsters impartits a la UAB o EINA.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Maria Minguet i Batllori · Veure més »

Joan Maria Thomàs Andreu

Joan Maria Thomàs Andreu (Palma, 1953) és catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Maria Thomàs Andreu · Veure més »

Joan Pallarès-Personat

Joan Pallarès i Personat, que signa com a Joan Pallarès-Personat o Joan Pallarès, (Caldes de Montbui, 1953) és un escriptor, historiador i periodista català.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Pallarès-Personat · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Prim i Prats · Veure més »

Joan Pujol i García

MBE, de nom en clau britànic Garbo i de nom en clau alemany Arabel, fou un agent doble que desenvolupà un paper clau en l'èxit del desembarcament de Normandia al final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Pujol i García · Veure més »

Joan Rull i Queraltó

Joan Rull i Queraltó (Vilabella, 14 de novembre de 1881 - Barcelona 8 d'agost de 1908) fou un terrorista i confident català, també conegut com el coix de Sants, executat al garrot vil.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Rull i Queraltó · Veure més »

Joan Safont i Plumed

Joan Safont i Plumed (Mataró, 26 de gener de 1984) és un periodista, guionista i escriptor català.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Safont i Plumed · Veure més »

Joan Sala i Ferrer

Joan Sala i Ferrer, anomenat també Joan de Serrallonga (Viladrau, 21 d'abril de 1594 - Barcelona, 8 de gener de 1634) va ser un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda, recordat pels balls d'en Serrallonga dedicats a ell i per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Sala i Ferrer · Veure més »

Joan Sales i Vallès

Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983) fou un escriptor, poeta, traductor i editor català.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Sales i Vallès · Veure més »

Joan Salvat-Papasseit

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacte.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Salvat-Papasseit · Veure més »

Joan Santacana i Mestre

Joan Santacana i Mestre (Calafell, 7 de desembre de 1948) és un arqueòleg i professor universitari català i investigador en el camp de la museografia didàctica i interactiva.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Santacana i Mestre · Veure més »

Joan Santanach i Suñol

Joan Santanach i Suñol (Barcelona, 1973) és filòleg, editor i professor de la Universitat de Barcelona, secció de literatura del Departament de Filologia Catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Santanach i Suñol · Veure més »

Joan Soler i Faneca

fou un mestre de cases i arquitecte català.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Soler i Faneca · Veure més »

Joan Villarroya i Font

Joan Villarroya i Font (Badalona, 1953) és un historiador català, especialitzat en història militar, la guerra civil espanyola i el franquisme.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Villarroya i Font · Veure més »

Joan Vives Bellalta

Joan Vives Bellalta (Mataró, Maresme, 1 de juny de 1964) és un flautista de bec, professor d'història de la música i divulgador musical català.

Nou!!: En guàrdia! і Joan Vives Bellalta · Veure més »

Joaquim Albareda i Salvadó

Joaquim Albareda i Salvadó (Manlleu, Osona, 1957) és un historiador català, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Joaquim Albareda i Salvadó · Veure més »

Joaquim Molas i Batllori

Joaquim Molas i Batllori (Barcelona, 5 de setembre de 1930 - Barcelona, 16 de març de 2015) va ser un escriptor, historiador i professor universitari català.

Nou!!: En guàrdia! і Joaquim Molas i Batllori · Veure més »

Joaquim Nadal i Farreras

Joaquim Nadal i Farreras (Girona, 31 de gener de 1948) és un polític català i catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Girona.

Nou!!: En guàrdia! і Joaquim Nadal i Farreras · Veure més »

Joaquim Roglan

Joaquim Roglan i Llop (Barcelona, 1952), és un periodista i professor universitari català ja retirat, doctorat en periodisme.

Nou!!: En guàrdia! і Joaquim Roglan · Veure més »

Joc

Nens jugant a saltar i parar en una pintura de Pieter Brueghel el Vell El joc o jugar és una activitat física o mental que té com a principal finalitat la diversió o l'entreteniment de qui l'executa.

Nou!!: En guàrdia! і Joc · Veure més »

Joc d'aposta

Els daus de Simó Gómez El joc de posada, de juguesca o de messions és una activitat consistent en jugar-se un bé material o quantitat monetària sobre el resultat d'un esdeveniment incert.

Nou!!: En guàrdia! і Joc d'aposta · Veure més »

Jocs Olímpics de l'antiguitat

''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.

Nou!!: En guàrdia! і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »

Johan Cruyff

Hendrik Johannes «Johan» Cruijff, conegut internacionalment com a Johan Cruyff, AFI /ˈjoːɦɑn ˈkrœyf/, (Amsterdam, 25 d'abril de 1947 - Barcelona, 24 de març de 2016), va ser un jugador i entrenador neerlandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del, amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps.

Nou!!: En guàrdia! і Johan Cruyff · Veure més »

Johann Sebastian Bach

fou un organista i compositor de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història, amb uns 120 músics.

Nou!!: En guàrdia! і Johann Sebastian Bach · Veure més »

Johann Strauss (pare)

Johann Strauss (Viena, 14 de març de 1804 — Viena, 25 de setembre de 1849) fou un compositor i director d'orquestra austríac, conegut particularment pels seus valsos i per ser el pare d'una dinastia musical amb els seus fills Johann Strauss, Josef Strauss i Eduard Strauss.

Nou!!: En guàrdia! і Johann Strauss (pare) · Veure més »

Jordi Batiste

Jordi Batiste i Triadó (Barcelona, 2 d'agost de 1948) és un compositor, baixista i cantant català.

Nou!!: En guàrdia! і Jordi Batiste · Veure més »

Jordi Bianciotto i Clapés

Jordi Bianciotto i Clapés (Barcelona, 8 d'octubre del 1964) és un periodista i crític musical català.

Nou!!: En guàrdia! і Jordi Bianciotto i Clapés · Veure més »

Jordi Casassas i Ymbert

Jordi Casassas i Ymbert (Barcelona, 1948) és un historiador i catedràtic català.

Nou!!: En guàrdia! і Jordi Casassas i Ymbert · Veure més »

Jordi Sabater i Pi

Jordi Sabater i Pi (Barcelona, 2 d'agost de 1922 – Barcelona, 5 d'agost de 2009) fou un primatòleg català, un dels especialistes en l'àmbit mundial en l'estudi de l'etologia i l'etnologia.

Nou!!: En guàrdia! і Jordi Sabater i Pi · Veure més »

Jordi Solé i Comas

Jordi Solé i Comas (Sabadell, 22 de juliol de 1966) és un periodista i escriptor català.

Nou!!: En guàrdia! і Jordi Solé i Comas · Veure més »

Jordi Viader i Riera

Jordi Viader i Riera (Barcelona, 7 de novembre del 1954) és un periodista, doctor en història, escriptor, entomòleg i multicol·leccionista.

Nou!!: En guàrdia! і Jordi Viader i Riera · Veure més »

José Luis Martín Ramos

José Luis Martín Ramos (Barcelona, 1948) és catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і José Luis Martín Ramos · Veure més »

Josep Cabrinetty i Cladera

Josep Cabrinetty i Cladera (Palma, Mallorca, 1822 - Alpens, 9 de juliol, 1873) fou un militar de l'exèrcit espanyol que destacà especialment en els enfrontaments contra la facció carlina durant les guerres civils del.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Cabrinetty i Cladera · Veure més »

Josep Casamartina i Parassols

Josep Casamartina i Parassols (Sabadell, 1956) és un historiador de l'art, l'arquitectura i la moda, crític d'art, escriptor, guionista i director de documentals, comissari independent especialitzat en exposicions, publicacions i documentals d'arquitectura, d'art català i art espanyol i de la moda dels segles XIX al XXI.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Casamartina i Parassols · Veure més »

Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018) fou un historiador català i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Fontana i Lázaro · Veure més »

Josep Lluís Alay i Rodríguez

Josep Lluís Alay i Rodríguez (Barcelona, 21 de març de 1966) és un historiador, polític i professor universitari català, que exercí de professor d'Història de l'Àsia a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Lluís Alay i Rodríguez · Veure més »

Josep Maria Ainaud de Lasarte

Josep Maria Ainaud de Lasarte (Barcelona, 13 de juny del 1925 - Barcelona, 9 d'agost de 2012) fou un historiador, promotor cultural, advocat, periodista i polític català.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Maria Ainaud de Lasarte · Veure més »

Josep Maria Figueres i Artigues

Josep Maria Figueres Artigues (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 31 d'octubre de 1950) és un historiador i professor d'història del periodisme català.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Maria Figueres i Artigues · Veure més »

Josep Maria Fullola i Pericot

Josep Maria Fullola i Pericot (Barcelona, 1953) és un arqueòleg català.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Maria Fullola i Pericot · Veure més »

Josep Maria Huertas Claveria

fou un escriptor i periodista català en llengua catalana i castellana.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Maria Huertas Claveria · Veure més »

Josep Maria Roig i Rosich

Josep Maria Roig i Rosich (Alcover, 1947) és un historiador, escriptor i docent català.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Maria Roig i Rosich · Veure més »

Josep Maria Salrach i Marès

Josep Maria Salrach Marès (Llinars del Vallès, 1945) és catedràtic d'Història medieval a la Universitat Pompeu Fabra des del 1993.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Maria Salrach i Marès · Veure més »

Josep Maria Sans i Travé

Josep Maria Sans i Travé (Solivella, Conca de Barberà, 1947) és un historiador i arxiver català.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Maria Sans i Travé · Veure més »

Josep Maria Solé i Sabaté

Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és un historiador català, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Maria Solé i Sabaté · Veure més »

Josep Maria Torras i Ribé

Josep Maria Torras i Ribé (Igualada, 1942) és un historiador català, Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona, especialitzat en història moderna i en història de la societat i les institucions.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Maria Torras i Ribé · Veure més »

Josep Maria Ventura i Casas

Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, Jaén, 2 de febrer de 1817 - Figueres, Alt Empordà, 24 de març de 1875), conegut popularment amb el nom de Pep Ventura, fou un músic i compositor que consolidà la sardana llarga i reformà la cobla donant-li amplitud.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Maria Ventura i Casas · Veure més »

Josep Massot i Muntaner

Josep Massot i Muntaner (Palma, 3 de novembre de 1941 - Monestir de Montserrat, 24 d'abril de 2022) fou un monjo benedictí, filòleg, historiador, assagista mallorquí i director de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat des de l'any 1971.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Massot i Muntaner · Veure més »

Josep Pujol i Barraca

Josep Pujol i Barraca, més conegut pel nom de guerra «Boquica», (Besalú, 26 de setembre de 1778 – Figueres, 23 d'agost de 1815) fou un bandoler català.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Pujol i Barraca · Veure més »

Josep Riera i Porta

Josep Riera i Porta, més conegut com a Pep Riera, (Mataró, 8 de juliol de 1941) és un pagès del Maresme, activista sindical i polític.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Riera i Porta · Veure més »

Josep Samitier i Vilalta

Josep Samitier i Vilalta, "Pep Samitier", (Barcelona, 2 de febrer del 1902 - Barcelona, 4 de maig del 1972) fou un futbolista i entrenador de futbol català.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Samitier i Vilalta · Veure més »

Josep Sunyol i Garriga

Josep Sunyol i Garriga (Barcelona, 21 de juliol de 1898 - Serra de Guadarrama, Madrid, 6 d'agost de 1936) fou president de la Federació Catalana de Futbol i del FC Barcelona, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats el 1931, 1933 i 1936.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Sunyol i Garriga · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

Josep Termes i Ardèvol

Josep Termes Ardèvol (Barcelona, 27 de juliol de 1936 - 9 de setembre de 2011) fou un historiador català especialitzat en el moviment obrer català del i.

Nou!!: En guàrdia! і Josep Termes i Ardèvol · Veure més »

Josep-Lluís Carod-Rovira

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, el Baix Camp, 17 de maig de 1952) és un polític català que ha estat vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya de 2006 a 2010 i conseller en cap de 2003 a 2004.

Nou!!: En guàrdia! і Josep-Lluís Carod-Rovira · Veure més »

Jove Catalunya

La Jove Catalunya fou el primer grup obertament catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, entitat política fundada a Barcelona cap al final del 1869 i que es va mantenir fins al 1875.

Nou!!: En guàrdia! і Jove Catalunya · Veure més »

Jove Itàlia

La Jove Itàlia (Giovine Italia) va ser un moviment patriòtic italià creat el 1831 a Marsella per Giuseppe Mazzini.

Nou!!: En guàrdia! і Jove Itàlia · Veure més »

Judicis de Nuremberg

Acusats. Davant, de dalt a baix: Hermann Göring, Rudolf Hess, Joachim von Ribbentrop, Wilhelm Keitel. Darrere, de dalt a abaix: Karl Dönitz, Erich Raeder, Baldur von Schirach i Fritz Sauckel. El procés de Nuremberg dut a terme per les potències aliades contra 24 dels principals líders del Tercer Reich acusats de conspiració, crims contra la pau, crims de guerra i crims contra la humanitat es va celebrar del 20 de novembre del 1945 a l'1 d'octubre del 1946 i constitueix la primera aplicació pràctica d'una jurisdicció penal internacional.

Nou!!: En guàrdia! і Judicis de Nuremberg · Veure més »

Junta de Comerç

La Junta de Comerç (Junta de Comercio en castellà) va ser una organització nascuda amb la finalitat de promoure el comerç i la indústria.

Nou!!: En guàrdia! і Junta de Comerç · Veure més »

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya

La Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya va ser l'organisme de govern autònom que governà a Catalunya entre el 1808 i 1812 durant la Guerra del Francès.

Nou!!: En guàrdia! і Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya · Veure més »

Justa

s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.

Nou!!: En guàrdia! і Justa · Veure més »

KV62

KV62 és una de les tombes de la vall dels Reis, a la necròpolis tebana (Egipte).

Nou!!: En guàrdia! і KV62 · Veure més »

L'Alguer

L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.

Nou!!: En guàrdia! і L'Alguer · Veure més »

La Barceloneta

La Barceloneta és un barri mariner de Barcelona, construït el 1753 i projectat per l'enginyer Juan Martín Cermeño, per encàrrec del capità general de Barcelona, el marquès de la Mina.

Nou!!: En guàrdia! і La Barceloneta · Veure més »

La Biga i la Busca

La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.

Nou!!: En guàrdia! і La Biga i la Busca · Veure més »

La Draga

La Draga és un jaciment arqueològic considerat un dels assentaments agricultors i ramaders més antics del nord-est peninsular.

Nou!!: En guàrdia! і La Draga · Veure més »

La guerra de les galàxies

La guerra de les galàxies (Star Wars en anglès) és una franquícia de ciència-ficció creada pel guionista, productor i director George Lucas.

Nou!!: En guàrdia! і La guerra de les galàxies · Veure més »

La retirada

Homenatge al coll dels Belitres dedicat als "republicans i internacionalistes" que van travessar el Pirineu per Portbou-Cervère en febrer de 1939 La retirada, en català, article publicat al diari francès La Croix, 27 de març de 2009.

Nou!!: En guàrdia! і La retirada · Veure més »

La Rovirada

La Rovirada és el nom que rep l'acció militar que permeté recuperar el castell de San Ferran de Figueres per part de les forces resistents a l'exèrcit napoleònic durant la guerra del Francès, l'11 d'abril del 1811.

Nou!!: En guàrdia! і La Rovirada · Veure més »

La Veu de Catalunya

La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.

Nou!!: En guàrdia! і La Veu de Catalunya · Veure més »

Laureà Pagarolas i Sabaté

és un historiador i arxiver català, especialista en la documentació notarial i els templers de les terres de l’Ebre.

Nou!!: En guàrdia! і Laureà Pagarolas i Sabaté · Veure més »

Le Pétomane

Joseph Pujol, o Josep Pujol i Mauri (Marsella, 1 de juny de 1857 - 8 d'agost de 1945), fou un artista francès de varietats d'origen català, conegut amb el nom artístic de Le Pétomane (en català seria El Petòman).

Nou!!: En guàrdia! і Le Pétomane · Veure més »

Lev Trotski

Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.

Nou!!: En guàrdia! і Lev Trotski · Veure més »

Llei de Contractes de Conreu

La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.

Nou!!: En guàrdia! і Llei de Contractes de Conreu · Veure més »

Lleure

Lleure El lleure és aquell temps lliurement dedicat als interessos propis i aficions, no relacionada amb el treball o altres obligacions (religioses, polítics, escolars, familiars…), ni tampoc amb les necessitats vitals (menjar, dormir).

Nou!!: En guàrdia! і Lleure · Veure més »

Llibert Ferri i Mateo

és un periodista català.

Nou!!: En guàrdia! і Llibert Ferri i Mateo · Veure més »

Llibre de cuina

Digitalització d'un exemplar de ''La cuynera catalana'' (1851) Un llibre de cuina o receptari és un llibre, una obra bé impresa o bé manuscrita no periòdica d'una certa extensió mínima, que tracta principalment de temes directament relacionats amb la cuina i la manera de tractar els aliments per a ús gastronòmic.

Nou!!: En guàrdia! і Llibre de cuina · Veure més »

Lluís Busquets i Grabulosa

Lluís Busquets i Grabulosa (Olot, 18 de març de 1947) és un escriptor, professor i periodista català.

Nou!!: En guàrdia! і Lluís Busquets i Grabulosa · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: En guàrdia! і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Foix i Carnicé

Lluís Foix i Carnicé (Rocafort de Vallbona, Urgell, 1943) és un periodista català, especialitzat en política internacional.

Nou!!: En guàrdia! і Lluís Foix i Carnicé · Veure més »

Lluís Permanyer i Lladós

Lluís Permanyer i Lladós a la redacció de ''La Vanguardia'' a la Diagonal de Barcelona Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un periodista i assagista català.

Nou!!: En guàrdia! і Lluís Permanyer i Lladós · Veure més »

Lluís-Anton Baulenas i Setó

Lluís-Anton Baulenas i Setó (Barcelona, 21 de setembre de 1958) és filòleg, escriptor, traductor, dramaturg i crític literari.

Nou!!: En guàrdia! і Lluís-Anton Baulenas i Setó · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: En guàrdia! і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.

Nou!!: En guàrdia! і Ludwig van Beethoven · Veure més »

Magda Polo Pujadas

Magda Polo Pujadas (Manlleu, 6 de juny de 1965) és una filòsofa, editora, poeta i professora universitària catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Magda Polo Pujadas · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: En guàrdia! і Mahoma · Veure més »

Maig francès

El Maig francès o Maig del 68 (en francès: Mai 68), és el nom amb què es coneixen una sèrie d'importants protestes, vagues i manifestacions succeïdes a França en la primavera de 1968.

Nou!!: En guàrdia! і Maig francès · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Nou!!: En guàrdia! і Mals usos · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: En guàrdia! і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manel Forcano i Aparicio

Manel Forcano i Aparicio (Barcelona, 1968) és un poeta, hebraista i traductor català.

Nou!!: En guàrdia! і Manel Forcano i Aparicio · Veure més »

Manel Risques Corbella

Manel Risques Corbella (Barcelona 1952) és un historiador i professor universitari català.

Nou!!: En guàrdia! і Manel Risques Corbella · Veure més »

Manuel d'Amat i de Junyent

Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, entre 1704 i 1707 Barcelona, 1782) va ser un militar català i virrei del Perú.

Nou!!: En guàrdia! і Manuel d'Amat i de Junyent · Veure més »

Mao Zedong

() (Shaoshan, Hunan, 26 de desembre de 1893 – Pequín, 9 de setembre de 1976), va ser un polític, estadista i poeta xinès.

Nou!!: En guàrdia! і Mao Zedong · Veure més »

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Nou!!: En guàrdia! і Maquis · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: En guàrdia! і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Andreu i Acebal

Marc Andreu i Acebal (Barcelona, 1973) és un periodista i historiador català.

Nou!!: En guàrdia! і Marc Andreu i Acebal · Veure més »

Marcel A. Farinelli

és un historiador alguerès que resideix a Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Marcel A. Farinelli · Veure més »

Marco Polo

John Lloyd i John Mitchinson.

Nou!!: En guàrdia! і Marco Polo · Veure més »

Maria Carme Roca i Costa

Maria Carme Roca (Barcelona, 21 de novembre de 1955) és una historiadora i filòloga catalana, des de l'any 1997 es dedica professionalment a l'escriptura.

Nou!!: En guàrdia! і Maria Carme Roca i Costa · Veure més »

Maria de Castella

212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).

Nou!!: En guàrdia! і Maria de Castella · Veure més »

Maria Pilar Perea Sabater

Maria Pilar Perea Sabater (Barcelona, 1960) és una filòloga catalana i catedràtica de dialectologia catalana i història de la llengua catalana a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Maria Pilar Perea Sabater · Veure més »

Maria Teresa Ferrer i Mallol

Maria Teresa Ferrer i Mallol (Barcelona, 25 d'agost de 1940 - 4 de març de 2017) fou una historiadora medievalista catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Maria Teresa Ferrer i Mallol · Veure més »

Marià Fortuny i Marsal

Casa natal de Fortuny, en l'actualitat seu del Centre d'Amics de Reus Monument a Fortuny al Barri del seu nom a Reus Anacoreta'' de Marià Fortuny i Marsal Marià Fortuny i Marsal (Reus, el Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) fou un pintor, dibuixant i gravador català.

Nou!!: En guàrdia! і Marià Fortuny i Marsal · Veure més »

Marie Curie

, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.

Nou!!: En guàrdia! і Marie Curie · Veure més »

Marina mercant

La marina mercant és la branca comercial de la marina civil, tot contrastant amb l'armada; consisteix, doncs, en el conjunt d'organitzacions, persones, embarcacions i altres recursos dedicats a activitats de transport aquàtic marítim.

Nou!!: En guàrdia! і Marina mercant · Veure més »

Martí Crespo i Sala

Martí Crespo i Sala (Barcelona, 1972) és un periodista de Vilaweb i del programa de ràdio per Internet L'internauta.

Nou!!: En guàrdia! і Martí Crespo i Sala · Veure més »

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Nou!!: En guàrdia! і Matrimoni · Veure més »

Matrimoni a l'antiga Roma

I, actualment s'exhibeix al Museu de Capodimonte. El matrimoni a l'Antiga Roma era una de les principals institucions de la societat romana que tenia com principal objectiu generar fills legítims que heretessin la propietat i la situació dels seus pares.

Nou!!: En guàrdia! і Matrimoni a l'antiga Roma · Veure més »

Max Sunyer

Max Sunyer (la Pobla de Massaluca, Terra Alta, 1947) és un guitarrista català de jazz rock.

Nou!!: En guàrdia! і Max Sunyer · Veure més »

Maximilien de Robespierre

Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.

Nou!!: En guàrdia! і Maximilien de Robespierre · Veure més »

Màfia

La Màfia, com hom denomina habitualment en català la Cosa Nostra, és una societat secreta creada a Sicília dedicada al crim organitzat.

Nou!!: En guàrdia! і Màfia · Veure més »

Màquina de vapor

Animació de la màquina de Newcomen Màquina de Murray funcionant. Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.

Nou!!: En guàrdia! і Màquina de vapor · Veure més »

Màrius Carol i Pañella

Màrius Carol i Pañella (Barcelona, 1953) és un periodista i escriptor català.

Nou!!: En guàrdia! і Màrius Carol i Pañella · Veure més »

Mètode Vauban

Mètode Vauban de les tres paral·leles d'atac El mètode Vauban és un conjunt de tècniques i pràctiques a seguir en les accions d'assalt de ciutats fortificades, concebut per Sébastien Le Prestre, mariscal de Vauban, enginyer militar francès que s'havia distingit, precisament, per la construcció de fortificacions modèliques a moltes ciutats de França.

Nou!!: En guàrdia! і Mètode Vauban · Veure més »

Música

La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.

Nou!!: En guàrdia! і Música · Veure més »

Música disco

Bola de miralls Imatges estilitzades de balladors de música disco. La música disco és un gènere de música de ball derivada del R&B (rhythm & blues) que va mesclar elements de gèneres anteriors.

Nou!!: En guàrdia! і Música disco · Veure més »

Música laietana

Carrer de l'Argenteria La música laietana, també coneguda com a Ona laietana, fou un moviment musical sorgit a la primera meitat dels anys 1970 i que actuà com a revulsiu en el context de la música popular a Catalunya, que s'inspira en el folk, el pop i el rock.

Nou!!: En guàrdia! і Música laietana · Veure més »

Música pop

La música pop (en anglès pop music, abreviació de popular music) és una de les interpretacions musicals originades a partir de la segona meitat del.

Nou!!: En guàrdia! і Música pop · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: En guàrdia! і Mecànica quàntica · Veure més »

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.

Nou!!: En guàrdia! і Medicina · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: En guàrdia! і Menorca · Veure més »

Menorquins

Els menorquins són un grup humà que viu predominantment a l'illa de Menorca.

Nou!!: En guàrdia! і Menorquins · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.

Nou!!: En guàrdia! і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Mercè Tatjer i Mir

Mercè (María Mercedes) Tatjer i Mir (Barcelona, 21 d'octubre de 1942) és una historiadora, geògrafa i professora catalana, especialista en geografia i història urbana.

Nou!!: En guàrdia! і Mercè Tatjer i Mir · Veure més »

Metge

''El doctor i el seu pacient'' (segle XVII) de Jan Havicksz Steen. Un metge (en femení, metja o metgessa) és un professional que practica la medicina i que intenta mantenir i recuperar la salut humana mitjançant l'estudi, el diagnòstic i el tractament de la malaltia o lesió del pacient.

Nou!!: En guàrdia! і Metge · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: En guàrdia! і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Mines de Gavà

El jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, també conegudes com a Mines de Can Tintorer, és un jaciment neolític que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de Gavà (Baix Llobregat, Barcelona).

Nou!!: En guàrdia! і Mines de Gavà · Veure més »

Miquel Badia i Capell

Josep Badia al Cementiri de Montjuïc Miquel Badia i Capell (Torregrossa, Pla d'Urgell, 10 de març de 1906 – Barcelona, 28 d'abril de 1936)Mestre, 1998: p. 85, entrada: "Badia i Capell, Miquel" fou un polític català que milità a Estat Català.

Nou!!: En guàrdia! і Miquel Badia i Capell · Veure més »

Miquel Batllori i Munné

Miquel Batllori i Munné (Barcelona, 1 d'octubre de 1909 - Sant Cugat del Vallès, 9 de febrer de 2003) fou un historiador i jesuïta català.

Nou!!: En guàrdia! і Miquel Batllori i Munné · Veure més »

Miquelet

Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.

Nou!!: En guàrdia! і Miquelet · Veure més »

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Nou!!: En guàrdia! і Mitologia romana · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Modernisme català · Veure més »

Modista

Una modista o un modista és la persona que té per professió el disseny i confecció de peces de vestir com ara vestits, bruses, abrics, pantalons, etc.

Nou!!: En guàrdia! і Modista · Veure més »

Molière

Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com a Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.

Nou!!: En guàrdia! і Molière · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: En guàrdia! і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »

Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.

Nou!!: En guàrdia! і Montserrat · Veure més »

Mossos d'Esquadra

Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.

Nou!!: En guàrdia! і Mossos d'Esquadra · Veure més »

Moviment afroamericà pels drets civils

W. E. B. Du Bois, Malcolm X, Rosa Parks, Martin Luther King El Moviment afroamericà pels drets civils (1955-1968) es refereix als moviments que van aparèixer als Estats Units d'Amèrica (especialment als estats del sud, entre els quals Mississippi, Alabama, Arkansas i Geòrgia hi destaquen) amb l'objectiu de prohibir la discriminació racial contra els afroamericans i restablir el seu dret a vot.

Nou!!: En guàrdia! і Moviment afroamericà pels drets civils · Veure més »

Mur de Berlín

(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.

Nou!!: En guàrdia! і Mur de Berlín · Veure més »

Muralla romana de Barcelona

La Muralla romana de Barcelona és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: En guàrdia! і Muralla romana de Barcelona · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: En guàrdia! і Nadal · Veure més »

Nadala

Partitura de la nadala ''El noi de la mare'' en un quadern de ''llibertats d'orgue'' de ca. 1820 conservat a l'arxiu de la Seu de Lleida. La cançó hi apareix (a la part inferior de la pàgina) amb el títol ''Mañaguet de la mare.'' 'The Twelve Days of Christmas' és una nadala anglesa molt antiga. Una nadala o cançó de Nadal és una cançó la lletra de la qual fa referència al Nadal o, per extensió, a l'hivern en general.

Nou!!: En guàrdia! і Nadala · Veure més »

Narcís Monturiol i Estarriol

Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, l'Alt Empordà 28 de setembre de 1819 - Sant Martí de Provençals, Barcelona, 6 de setembre de 1885) va ser un enginyer, intel·lectual, impressor, editor, pintor, polític i inventor català, cèlebre per la invenció del primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, anomenat Ictíneo.

Nou!!: En guàrdia! і Narcís Monturiol i Estarriol · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: En guàrdia! і Nazisme · Veure més »

Núria Cadenes i Alabèrnia

és una periodista, escriptora i activista independentista catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Núria Cadenes i Alabèrnia · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: En guàrdia! і Neolític · Veure més »

Nicolau Eimeric

Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.

Nou!!: En guàrdia! і Nicolau Eimeric · Veure més »

Niki Lauda

Andreas Nikolaus 'Niki' Lauda (Viena, 22 de febrer de 1949 – Zúric, 20 de maig de 2019) fou un pilot austríac de Fórmula 1, tres vegades campió del món, el 1975, el 1977 i el 1984.

Nou!!: En guàrdia! і Niki Lauda · Veure més »

Norbert Bilbeny i García

Norbert Bilbeny i García (Barcelona, 1953) és professor universitari, filòsof i escriptor, catedràtic d'ètica a la Universitat de Barcelona d'ençà del 1990.

Nou!!: En guàrdia! і Norbert Bilbeny i García · Veure més »

Novel·la de cavalleries

Les novel·les de cavalleries són epopeies medievals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries.

Nou!!: En guàrdia! і Novel·la de cavalleries · Veure més »

Nyerro

Els nyerros eren els membres d'un dels dos bàndols en què estava dividida la noblesa catalana al final del i al començament del.

Nou!!: En guàrdia! і Nyerro · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: En guàrdia! і Oceà Atlàntic · Veure més »

Olimpíada Popular

Lluís Companys, president del comitè organitzador LOlimpíada Popular de Barcelona havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme per l'inici de la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: En guàrdia! і Olimpíada Popular · Veure més »

Oliver Cromwell

Oliver Cromwell (Huntingdon, Regne d'Anglaterra, 27 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1658) fou un líder polític i militar anglès.

Nou!!: En guàrdia! і Oliver Cromwell · Veure més »

Operació Market Garden

LOperació Market Garden va ser una operació empresa pels aliats per assegurar els ponts dels principals rius dels Països Baixos ocupats per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial; el seu objectiu estratègic era permetre la travessia del riu Rin, la darrera gran barrera natural que impedia l'avanç cap a terres alemanyes.

Nou!!: En guàrdia! і Operació Market Garden · Veure més »

Oposició al franquisme

Oposició al franquisme, i en l'època simplement oposició, fa referència al conjunt de moviments polítics i socials que s'oposaven al franquisme o dictadura de Francisco Franco des del final de la Guerra Civil Espanyola (1939) fins a les primeres eleccions democràtiques (1977), any i mig després de la seva mort (1975).

Nou!!: En guàrdia! і Oposició al franquisme · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: En guàrdia! і Orde del Cister · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: En guàrdia! і Orde del Temple · Veure més »

Orfeó Català

L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.

Nou!!: En guàrdia! і Orfeó Català · Veure més »

Oriol Comas i Coma

Oriol Comas i Coma (Barcelona, 27 d'octubre de 1956) és un autor i estudiós català dels jocs de taula.

Nou!!: En guàrdia! і Oriol Comas i Coma · Veure més »

Oriol Junqueras i Vies

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, president d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011.

Nou!!: En guàrdia! і Oriol Junqueras i Vies · Veure més »

Ovidi Montllor i Mengual

fou un actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

Nou!!: En guàrdia! і Ovidi Montllor i Mengual · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: En guàrdia! і Països Catalans · Veure més »

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Nou!!: En guàrdia! і Pablo Picasso · Veure més »

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Nou!!: En guàrdia! і Palau de la Música Catalana · Veure més »

Paleografia

La paleografia (del grec "escriptura antiga") és una ciència auxiliar de la història que estudia les escriptures (història de l'escriptura) i, en concret, l'origen i l'evolució de les formes dels signes gràfics, de cara a poder interpretar bé els documents escrits.

Nou!!: En guàrdia! і Paleografia · Veure més »

Papat d'Avinyó

Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).

Nou!!: En guàrdia! і Papat d'Avinyó · Veure més »

Parc d'atraccions

Muntanya russa - Lluna Park Un parc d'atraccions o parc de diversions és un tipus de parc d'oci en el qual es troben atraccions mecàniques, espectacles, botigues, restaurants, i altres tipus d'infraestructures destinades sobretot a l'oci i sense tematització.

Nou!!: En guàrdia! і Parc d'atraccions · Veure més »

Partenó

El Partenó (del grec antic Παρθενος -Verge-) és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora.

Nou!!: En guàrdia! і Partenó · Veure més »

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Nou!!: En guàrdia! і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »

Pau Casals i Defilló

Suite núm. 1 de J.S. Bach. Preludi Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Nou!!: En guàrdia! і Pau Casals i Defilló · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: En guàrdia! і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pedra de Rosetta

La '''pedra de Rosetta''' resolgué un problema lingüístic particularment difícil La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita (sovint identificada erròniament com a basalt) de 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix mentre que el seu pes és d'aproximadament 760 kg.

Nou!!: En guàrdia! і Pedra de Rosetta · Veure més »

Pelai Pagès i Blanch

Pelai Pagès i Blanch (Sant Pere Pescador, 24 de novembre de 1949) és un professor i historiador català.

Nou!!: En guàrdia! і Pelai Pagès i Blanch · Veure més »

Pena de mort

Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.

Nou!!: En guàrdia! і Pena de mort · Veure més »

Pep Valsalobre Palacios

Pep Valsalobre Palacios (Girona, 1956) és un professor de literatura catalana moderna a la Universitat de Girona i membre investigador de Llengua i Cultura Catalanes.

Nou!!: En guàrdia! і Pep Valsalobre Palacios · Veure més »

Pere Bonnín Aguiló

Pere Bonnín Aguiló (sa Pobla, 1944) és un periodista, escriptor, poeta i traductor mallorquí, d'ascendència xueta.

Nou!!: En guàrdia! і Pere Bonnín Aguiló · Veure més »

Pere Caro Sureda

Pere Caro i Sureda Valero Maça de Liçana, tercer marquès de la Romana (Palma 2 d'octubre 1761 - Cartaxo, Portugal 23 de gener de 1811), fou un militar mallorquí que destacà a les Guerres Napoleòniques.

Nou!!: En guàrdia! і Pere Caro Sureda · Veure més »

Pere Català i Pic

Pere Català i Pic (Valls, Alt Camp, 1889 – Barcelona, 1971) fou un fotògraf, publicista i escriptor català.

Nou!!: En guàrdia! і Pere Català i Pic · Veure més »

Pere d'Aragó i d'Anjou

Pere d'Aragó i d'Anjou o Pere I d'Empúries i IV de Ribagorça (Barcelona, 1305 - Pisa, República de Pisa, 4 de novembre de 1381) fou infant d'Aragó, comte de Ribagorça (1322-1381), comte d'Empúries (1325-1341), comte de les Muntanyes de Prades (1341-1381), senyor de la baronia d'Entença (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359).

Nou!!: En guàrdia! і Pere d'Aragó i d'Anjou · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: En guàrdia! і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: En guàrdia! і Pere el Gran · Veure més »

Pere Gabriel i Sirvent

Pere Gabriel i Sirvent (Terrassa, 1945) és un escriptor i historiador, centrat en l'àmbit del pensament polític i la història social.

Nou!!: En guàrdia! і Pere Gabriel i Sirvent · Veure més »

Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: En guàrdia! і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »

Pere Mata i Fontanet

Pere Mata i Fontanet (Reus, Baix Camp, 14 de juny o el 13 de juliol de 1811 - Reus, Baix Camp, o Madrid, 21 de maig o el 27 de maig de 1877) fou un metge català, fill del també metge Pere Mata i Ripollès.

Nou!!: En guàrdia! і Pere Mata i Fontanet · Veure més »

Periodisme

Homenatge del 2018 al periodista Ángel Gahona, assassinat a Nicaragua. El periodisme és l'activitat professional de compilar i publicar informació relativa a l'actualitat, especialment fets notables.

Nou!!: En guàrdia! і Periodisme · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Nou!!: En guàrdia! і Pesta · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: En guàrdia! і Pesta Negra · Veure més »

Piano

El piano, també anomenat pianoforte, és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.

Nou!!: En guàrdia! і Piano · Veure més »

Pirateria marítima

Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.

Nou!!: En guàrdia! і Pirateria marítima · Veure més »

Piràmides d'Egipte

Les piràmides d'Egipte són grans monuments funeraris construïts en els temps de l'antic Egipte.

Nou!!: En guàrdia! і Piràmides d'Egipte · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: En guàrdia! і Pirineus · Veure més »

Pistolerisme

El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.

Nou!!: En guàrdia! і Pistolerisme · Veure més »

Pitàgores

Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.

Nou!!: En guàrdia! і Pitàgores · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: En guàrdia! і Polònia · Veure més »

Pompeu Fabra i Poch

va ser un filòleg català conegut com el «seny ordenador de la llengua catalana» per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Pompeu Fabra i Poch · Veure més »

Pou de glaç

Esquema d'una nevera La nevera, gelera, casa de neu, pou de(l) gel, pou de glaç, pou de neu, poua o cava és aquella construcció feta foradant el terra en les muntanyes on neva durant l'hivern.

Nou!!: En guàrdia! і Pou de glaç · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: En guàrdia! і Prehistòria · Veure més »

Premi Muriel Casals de Comunicació

El premi Muriel Casals de Comunicació –que fins al 2016 s'anomenava Premi Òmnium de Comunicació– es lliura anualment en el marc de la Nit de Santa Llúcia.

Nou!!: En guàrdia! і Premi Muriel Casals de Comunicació · Veure més »

Premsa

La premsa agafant declaracions a un polític. La premsa són els elements dels mitjans de comunicació de massa que difonen notícies al públic general.

Nou!!: En guàrdia! і Premsa · Veure més »

Presa de Gibraltar

La Presa de Gibraltar fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola, entre l'1 i el 4 d'agost de 1704.

Nou!!: En guàrdia! і Presa de Gibraltar · Veure més »

Presó

Presó d'Alcatraz, una presó antiga de l'Agència Federal de Presons. Una presó és un edifici o conjunt d'edificis on es confina gent que ha estat privada de llibertat per no haver respectat certes normes d'una societat (a la majoria de països aquestes normes són definides per les lleis).

Nou!!: En guàrdia! і Presó · Veure més »

Prim Bertran i Roigé

Prim Bertran i Roigé (Bellcaire d'Urgell, 28 de desembre de 1948 - Barcelona, 29 de desembre de 2014) va ser un historiador i medievalista català.

Nou!!: En guàrdia! і Prim Bertran i Roigé · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: En guàrdia! і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Primera Guerra del Marroc

La Primera Guerra del Marroc, o Guerra d'Àfrica, fou el conflicte bèl·lic entre Espanya i el sultanat del Marroc entre 1859 i 1860.

Nou!!: En guàrdia! і Primera Guerra del Marroc · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: En guàrdia! і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: En guàrdia! і Principat de Catalunya · Veure més »

Projecte Manhattan

El Laboratori Nacional de Los Alamos l'any 1995. El Projecte Manhattan era el nom en clau d'un projecte d'investigació desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial pels Estats Units amb ajuda parcial del Regne Unit i Canadà.

Nou!!: En guàrdia! і Projecte Manhattan · Veure més »

Prostitució

''Femmes de Maison'' d'Henri de Toulouse-Lautrec (1885) La prostitució és un negoci que inclou totes aquelles pràctiques sexuals a canvi de diners.

Nou!!: En guàrdia! і Prostitució · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: En guàrdia! і Protestantisme · Veure més »

Protohistòria

La protohistòria se situa cronològicament entre la prehistòria i la història.

Nou!!: En guàrdia! і Protohistòria · Veure més »

Província de Lleida

La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.

Nou!!: En guàrdia! і Província de Lleida · Veure més »

Publicitat

Anunci de Coca-Cola de la dècada de 1890 Publicitat d'una marca de licor dels anys 1930 La publicitat és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització, procés de posar un producte en venda utilitzant el màrqueting, tècnica de conèixer el mercat, i així mitjançant canals de difusió, difondre missatges de promoció del producte a comercialitzar.

Nou!!: En guàrdia! і Publicitat · Veure més »

Puigcerdà

Puigcerdà és una vila de Catalunya capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà, a les comarques gironines.

Nou!!: En guàrdia! і Puigcerdà · Veure més »

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Nou!!: En guàrdia! і Quarta Croada · Veure més »

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Nou!!: En guàrdia! і Quint Sertori · Veure més »

Rabassa morta

El contracte de rabassa morta era un contracte molt estès a Catalunya, pel qual s'establia un conreu en règim emfitèutic semblant a un arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició de restar dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats, anomenat també “establiment a primers ceps”.

Nou!!: En guàrdia! і Rabassa morta · Veure més »

Rafael d'Amat i de Cortada

conegut popularment com a baró de Maldà, fou el primer baró de Maldà i Maldanell.

Nou!!: En guàrdia! і Rafael d'Amat i de Cortada · Veure més »

Rafael Vallbona i Sallent

Rafael Vallbona i Sallent (Barcelona, 27 d'agost de 1960) és un periodista, escriptor i guionista de ràdio i TV.

Nou!!: En guàrdia! і Rafael Vallbona i Sallent · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: En guàrdia! і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: En guàrdia! і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Besa i Camprubí

Ramon Besa i Camprubí (Perafita, 9 de setembre de 1958) és un periodista català.

Nou!!: En guàrdia! і Ramon Besa i Camprubí · Veure més »

Ramon Breu Pañella

Ramon Breu i Pañella (Santa Eulàlia, l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1956) és escriptor i professor de secundària.

Nou!!: En guàrdia! і Ramon Breu Pañella · Veure més »

Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.

Nou!!: En guàrdia! і Ramon Cabrera i Grinyó · Veure més »

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Nou!!: En guàrdia! і Ramon Casas i Carbó · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Nou!!: En guàrdia! і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Masià

Ramon Masià (Barcelona, 23 de gener de 1957) és un empresari, advocat i economista català.

Nou!!: En guàrdia! і Ramon Masià · Veure més »

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: En guàrdia! і Ramon Muntaner · Veure més »

Ràdio

receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.

Nou!!: En guàrdia! і Ràdio · Veure més »

Regnat del Terror

El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.

Nou!!: En guàrdia! і Regnat del Terror · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: En guàrdia! і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Nou!!: En guàrdia! і Regne d'Hongria · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.

Nou!!: En guàrdia! і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »

Reial Madrid Club de Futbol

El Reial Madrid Club de Futbol (castellà: Real Madrid Club de Fútbol) és un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya.

Nou!!: En guàrdia! і Reial Madrid Club de Futbol · Veure més »

Relíquia

En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.

Nou!!: En guàrdia! і Relíquia · Veure més »

Rembrandt van Rijn

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (Leiden, Països Baixos, 15 de juliol de 1606 - Amsterdam, 4 d'octubre de 1669) fou un pintor i gravador del barroc neerlandès.

Nou!!: En guàrdia! і Rembrandt van Rijn · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Nou!!: En guàrdia! і Remences · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: En guàrdia! і Renaixement · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: En guàrdia! і Renaixença · Veure més »

Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola

republicana a l'agost i setembre de 1936. La repressió a la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola va ser una successió d'accions violentes comeses al territori del bàndol republicà durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: En guàrdia! і Repressió en la zona republicana durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Restauració Meiji

Emperador Meiji traslladant-se de Kyoto a Tokio La descriu una cadena d'esdeveniments que van canviar l'estructura política i social del Japó i que van tenir lloc entre 1866 i 1869, un període de quatre anys que abasta part del Període Edo (també anomenat Shogunat Tokugawa tardà) i el començament de l'era Meiji.

Nou!!: En guàrdia! і Restauració Meiji · Veure més »

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Nou!!: En guàrdia! і Reus · Veure més »

Revolta dels angelets de la terra

Els Angelets de la Terra és el nom que reberen els pagesos del comtat de Rosselló que van aixecar-se contra l'ocupació francesa de la Catalunya del Nord, episodi que es coneix com a Revolta dels Angelets.

Nou!!: En guàrdia! і Revolta dels angelets de la terra · Veure més »

Revolució Cantant

Manifestació a Lituània el 13 de gener de 1991 La Revolució Cantant foren els esdeveniments ocorreguts entre 1987 i 1991 que van concloure amb la recuperació de llur independència per part dels estats d'Estònia, Letònia i Lituània, perduda a conseqüència de l'ocupació soviètica d'aquests territoris durant la Segona Guerra Mundial, en compliment del pacte Mólotov-Ribbentrop amb el Tercer Reich.

Nou!!: En guàrdia! і Revolució Cantant · Veure més »

Revolució Cultural

Bandera del Partit Comunista de la Xina. La Gran Revolució Cultural Proletària (xinès simplificat: 无产阶级文化大革命, xinès tradicional: 無產階級文化大革命, pinyin: wúchǎn jiējí wénhuà dà gémìng, habitualment abreujada com 文化大革命, wénhuà dà gémìng, literalment Gran Revolució Cultural, o simplement 文革 wéngé, Revolució Cultural) va ser una campanya de masses en la República Popular de la Xina organitzada pel líder del Partit Comunista de la Xina Mao Zedong a partir de 1966, i dirigida contra alts càrrecs del partit i intel·lectuals als quals Mao i els seus seguidors van acusar de trair els ideals revolucionaris.

Nou!!: En guàrdia! і Revolució Cultural · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: En guàrdia! і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució hongaresa de 1956

La Insurrecció o Revolució hongaresa, va ser una sèrie d'esdeveniments ocorreguts l'octubre de 1956, mitjançant els quals el poble magiar va intentar deslliurar-se de l'opressió soviètica.

Nou!!: En guàrdia! і Revolució hongaresa de 1956 · Veure més »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Nou!!: En guàrdia! і Revolució Industrial · Veure més »

Revolució Mexicana

La Revolució Mexicana va ser un moviment social i cultural violent, matisat per tendències socialistes i nacionalistes, que es va realitzar de 1910-1917 amb alguns combats fins a 1920.

Nou!!: En guàrdia! і Revolució Mexicana · Veure més »

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.

Nou!!: En guàrdia! і Revolució Russa · Veure més »

Ricard Torrents i Bertrana

fou un assagista, traductor i crític literari català, un dels principals estudiosos de Jacint Verdaguer i fundador i primer rector de la Universitat de Vic.

Nou!!: En guàrdia! і Ricard Torrents i Bertrana · Veure més »

Richard Strauss

, fou un director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i lieder.

Nou!!: En guàrdia! і Richard Strauss · Veure més »

Riuada del Vallès Occidental del 1962

Placa commemorativa de les riuades de 1962 a Rubí. La riuada del Vallès Occidental del 1962 va ser una catàstrofe hidrològica al Vallès Occidental originada per grans precipitacions que van desbordar els rius Llobregat i Besòs i els seus afluents a les parts més baixes, provocant una avinguda torrencial d'aigua que va causar entre 600 i 1000 víctimes mortals i moltes pèrdues materials, sent considerada la pitjor catàstrofe natural de la historia recent d'Espanya.

Nou!!: En guàrdia! і Riuada del Vallès Occidental del 1962 · Veure més »

Roba

Teixint manualment amb llana. La roba és qualsevol de les peces de drap o tela que serveixen per vestir persones, mobles i llars.

Nou!!: En guàrdia! і Roba · Veure més »

Robert Vinas

Robert Vinas (Rià i Cirac, 3 de setembre del 1939) és un historiador i paleògraf nord-català que s'ha especialitzat en l'estudi dels templers, en l'obra de Jaume el Conqueridor i en les cròniques catalanes.

Nou!!: En guàrdia! і Robert Vinas · Veure més »

Roger Alier i Aixalà

fou un historiador i crític musical català.

Nou!!: En guàrdia! і Roger Alier i Aixalà · Veure més »

Romà Escalas i Llimona

Romà Escalas i Llimona (Barcelona, 1945) és un flautista i musicòleg català.

Nou!!: En guàrdia! і Romà Escalas i Llimona · Veure més »

Romà Gubern Garriga-Nogués

Romà Gubern Garriga-Nogués (Barcelona, 8 d'agost de 1934) és un escriptor i historiador de mitjans de comunicació de masses català, singularment de cinema i còmic.

Nou!!: En guàrdia! і Romà Gubern Garriga-Nogués · Veure més »

Ronald Reagan

va ser un polític estatunidenc que va servir com el 40è president dels Estats Units entre 1981 i 1989.

Nou!!: En guàrdia! і Ronald Reagan · Veure més »

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: En guàrdia! і Rubicó · Veure més »

Rumba catalana

La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.

Nou!!: En guàrdia! і Rumba catalana · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: En guàrdia! і Sacerdot · Veure més »

Saladí

Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.

Nou!!: En guàrdia! і Saladí · Veure més »

Salvador Claramunt i Rodríguez

Salvador Claramunt i Rodríguez (Barcelona, 8 d'octubre de 1943 - 21 d'abril de 2021) fou un historiador, especialista en història medieval, i professor de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Salvador Claramunt i Rodríguez · Veure més »

Salvador Dalí i Domènech

Salvador Dalí i Domènech, marquès de Dalí de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà, Catalunya, 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, escultor, decorador, escriptor i pensador català, que va esdevenir un dels principals representants del surrealisme.

Nou!!: En guàrdia! і Salvador Dalí i Domènech · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: En guàrdia! і Sant Jordi · Veure més »

Santi Borrell Giró

Santi Borrell Giró (Vilafranca del Penedès, 1 de setembre de 1972) és un poeta en llengua catalana.

Nou!!: En guàrdia! і Santi Borrell Giró · Veure més »

Santiago Riera i Tuèbols

va ser un enginyer industrial i historiador català.

Nou!!: En guàrdia! і Santiago Riera i Tuèbols · Veure més »

Santiago Rusiñol i Prats

va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Nou!!: En guàrdia! і Santiago Rusiñol i Prats · Veure més »

Saqueig de Barcelona

El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.

Nou!!: En guàrdia! і Saqueig de Barcelona · Veure més »

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Nou!!: En guàrdia! і Sardana · Veure més »

Sarsuela

XIX. La sarsuela és un gènere musical teatral que es va desenvolupar a Espanya en dos períodes, el període barroc (aproximadament entre 1650 i 1790) i el període modern (aproximadament entre 1845 i 1965).

Nou!!: En guàrdia! і Sarsuela · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: En guàrdia! і Segle XIX · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: En guàrdia! і Segle XVI · Veure més »

Segona guerra carlina

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.

Nou!!: En guàrdia! і Segona guerra carlina · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: En guàrdia! і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: En guàrdia! і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: En guàrdia! і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Segona Guerra sino-japonesa

La Segona Guerra sino-japonesa fou la guerra lliurada entre el 7 de juliol de 1937 i el 9 de setembre de 1945 entre la República de la Xina i l'Imperi del Japó, abans i durant la Segona Guerra Mundial, que va acabar amb la rendició del Japó el 1945.

Nou!!: En guàrdia! і Segona Guerra sino-japonesa · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: En guàrdia! і Segona República Espanyola · Veure més »

Servei Meteorològic de Catalunya

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) és una empresa pública adscrita al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural encarregada de gestionar els sistemes d'observació i predicció meteorològics a Catalunya.

Nou!!: En guàrdia! і Servei Meteorològic de Catalunya · Veure més »

Setge de Barcelona (1651-1652)

El Setge de Barcelona d'agost 1651 a octubre de 1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, que posà punt final al conflicte, posant les autoritats catalanes novament sota l'obediència del rei castellà.

Nou!!: En guàrdia! і Setge de Barcelona (1651-1652) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: En guàrdia! і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Girona

* Setge de Girona (793).

Nou!!: En guàrdia! і Setge de Girona · Veure més »

Setge de Girona de 1809

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808.

Nou!!: En guàrdia! і Setge de Girona de 1809 · Veure més »

Setge de Perpinyà (1642)

El Setge de Perpinyà del 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: En guàrdia! і Setge de Perpinyà (1642) · Veure més »

Setge de Tarragona (1811)

El setge de Tarragona fou un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar l'exèrcit francès, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senén de Contreras y de Torres, governador militar de la ciutat.

Nou!!: En guàrdia! і Setge de Tarragona (1811) · Veure més »

Setge de Viena

* Setge de Viena (1529) o primer setge de Viena, apogeu de la invasió de l'Imperi otomà a Europa central per les tropes turques manades pel soldà Solimà el Magnífic.

Nou!!: En guàrdia! і Setge de Viena · Veure més »

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Nou!!: En guàrdia! і Setmana Tràgica · Veure més »

Sexualitat

  La sexualitat és el conjunt de condicions que caracteritzen el sexe de cada persona o animal.

Nou!!: En guàrdia! і Sexualitat · Veure més »

Sexualitat humana

La sexualitat humana comprèn un gran nombre de comportaments i processos amb aspectes psicològics, socials, biològics, culturals, polítics, espirituals i religiosos.

Nou!!: En guàrdia! і Sexualitat humana · Veure més »

Shogunat

El shogunat o va ser el govern militar establert al Japó amb breus interrupcions entre finals del fins a la Restauració Meiji de 1868.

Nou!!: En guàrdia! і Shogunat · Veure més »

Siddharta Gautama

Siddharta Gautama (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, vers el 566 aC - Kushinagar, vers el 486 aC) va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi l'ensenyament del qual és l'origen del budisme.

Nou!!: En guàrdia! і Siddharta Gautama · Veure més »

Simón Bolívar

Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios, més conegut com a Simón Bolívar, (Caracas, 24 de juliol de 1783 - Santa Marta, Colòmbia, 17 de desembre de 1830) va ser un líder revolucionari que va lluitar per la independència de Veneçuela, Colòmbia, el Perú i Equador.

Nou!!: En guàrdia! і Simón Bolívar · Veure més »

Sindicats Lliures

Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).

Nou!!: En guàrdia! і Sindicats Lliures · Veure més »

Siurana (Priorat)

Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.

Nou!!: En guàrdia! і Siurana (Priorat) · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: En guàrdia! і Socialisme · Veure més »

Socialisme utòpic

El socialisme utòpic o socialisme premodern és un concepte vague i ambigu, dins el qual s'inclouen tot un seguit de propostes, des de protoanarquistes fins a liberals.

Nou!!: En guàrdia! і Socialisme utòpic · Veure més »

Stefano Maria Cingolani

Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.

Nou!!: En guàrdia! і Stefano Maria Cingolani · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: En guàrdia! і Suècia · Veure més »

Sunyer I

* Sunyer I de Barcelona (c. 890 - Sant Pere de Rodes, 950), comte de Barcelona, de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Nou!!: En guàrdia! і Sunyer I · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: En guàrdia! і Taifa · Veure més »

Tanc

Tanc ''Leopard 1'' al Museu Yad La-Shiryon, Israel. El tanc és un vehicle armat, blindat i amb un sistema de tracció tot terreny mitjançant erugues.

Nou!!: En guàrdia! і Tanc · Veure més »

Tancament de Caixes

El Tancament de Caixes fou una protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona el 20 d'octubre de l'any 1899 contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde.

Nou!!: En guàrdia! і Tancament de Caixes · Veure més »

Tauromàquia

Cartell d'inauguració de la Plaça de toros de les Arenes l'any 1900. La tauromàquia (del grec, bou, i, lluitar), coneguda també com a corrida, cursa de braus o correguda de bous, fa referència en el seu significat més ampli a la pràctica de lluitar amb bous.

Nou!!: En guàrdia! і Tauromàquia · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: En guàrdia! і Tàrraco · Veure més »

Teatre musical

''The Black Crook'' (1866), considerat per alguns historiadors com el primer musicalMorley 1987, p.15. Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs.

Nou!!: En guàrdia! і Teatre musical · Veure més »

Teló d'acer

Europa dividida pel '''Teló d'acer''' El Teló d'acer és el nom amb què els mitjans polítics i de difusió d'occident van designar, a partir dels anys de la Guerra Freda, les fronteres entre els països occidentals i els països socialistes de l'Est d'Europa.

Nou!!: En guàrdia! і Teló d'acer · Veure més »

Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat

El Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat va ser una unitat militar de xoc integrat a l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil espanyola, d'inspiració carlina i integrada majoritàriament per catalans.

Nou!!: En guàrdia! і Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: En guàrdia! і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

Terratrèmol

dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).

Nou!!: En guàrdia! і Terratrèmol · Veure més »

Testament

Testament de la reina Peronella d'Aragó (4 d'abril del 1152) El testament (del llatí testatio mentis, que significa 'testimoniatge de la voluntat') és l'acte jurídic pel qual una persona disposa per a després de la seva mort de tots els seus béns o de part d'ells.

Nou!!: En guàrdia! і Testament · Veure més »

The Beatles

The Beatles fou un grup de música pop-rock procedent de Liverpool, Anglaterra, format per John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr.

Nou!!: En guàrdia! і The Beatles · Veure més »

Thomas Edward Lawrence

El tinent coronel Thomas Edward Lawrence CB, DSO (16 d'agost de 1888 - 19 maig de 1935), conegut com a T. E. Lawrence, fou un funcionari britànic reconegut per la funció d'enllaç que va dur a terme durant la Rebel·lió Àrab del 1916 al 1918.

Nou!!: En guàrdia! і Thomas Edward Lawrence · Veure més »

Toni Orensanz

Toni Orensanz (Falset, 1970) és un escriptor, dramaturg i periodista independent català.

Nou!!: En guàrdia! і Toni Orensanz · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: En guàrdia! і Tortosa · Veure més »

Totalitarisme

Etiqueta antitotalitària a un mur de Bucarest el 2013. El totalitarisme és un règim polític en què el govern intervé en tots els ordres de la vida d'un estat i que concentra tots els poders en mans d'un grup de persones o un partit, abolint o ignorant els drets polítics i les llibertats públiques.

Nou!!: En guàrdia! і Totalitarisme · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: En guàrdia! і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Nou!!: En guàrdia! і Trajà · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: En guàrdia! і Trienni Liberal · Veure més »

Trobador

Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.

Nou!!: En guàrdia! і Trobador · Veure més »

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Nou!!: En guàrdia! і Troia · Veure més »

Tulipomania

florins, segons la seva mida (''aase''). Per tenir una referència, a l'època un artesà experimentat cobrava uns 300 florins anuals.Nusteling, H. (1985) Welvaart en Werkgelegenheid in Amsterdam 1540–1860, pp. 114, 252, 254, 258. La tulipomania fou l'eufòria especuladora que es produí als Països Baixos al amb l'arribada de la tulipa i és un dels primers fenòmens especulatius de masses del qual es té notícia.

Nou!!: En guàrdia! і Tulipomania · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: En guàrdia! і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.

Nou!!: En guàrdia! і Unió Democràtica de Catalunya · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: En guàrdia! і Unificació italiana · Veure més »

Urbanització

any.

Nou!!: En guàrdia! і Urbanització · Veure més »

Vaga de tramvies

La vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la companyia de Tramvies de Barcelona a partir de l'1 de març de 1951.

Nou!!: En guàrdia! і Vaga de tramvies · Veure més »

Vaixell de vapor

El vapor Clermont, de Robert Fulton. Un vaixell de vapor és un vaixell propulsat per màquines de vapor, actualment en desús, o per turbines de vapor.

Nou!!: En guàrdia! і Vaixell de vapor · Veure més »

Valencianisme

El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.

Nou!!: En guàrdia! і Valencianisme · Veure més »

Vall Fosca

La Vall Fosca és, juntament amb la Conca de Tremp, la Conca de Dalt i la Conca Dellà, una de les unitats que configuren la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: En guàrdia! і Vall Fosca · Veure més »

Veler

Veler '''Amerigo Vespucci''', aparellat de fragata Un vaixell de vela o veler és una embarcació, que es desplaça aprofitant la força del vent en actuar sobre el velam desplegat.

Nou!!: En guàrdia! і Veler · Veure més »

Venjança Catalana

català o el "monstre sanguinari" que persegueix les fantasies dels nens o omple el folklore de la cultura dels balcans. La Venjança Catalana fou la guerra d'extermini i saqueig sistemàtic endegada per la Companyia Catalana d'Orient contra la població civil grega de l'Imperi Romà d'Orient entre els anys 1305 i 1307, en venjança i represàlia per l'assassinat a traïció de Roger de Flor i l'intent d'anihilació de la Companyia mentre aquesta es trobava acantonada a Gal·lípoli.

Nou!!: En guàrdia! і Venjança Catalana · Veure més »

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Nou!!: En guàrdia! і Vespasià · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: En guàrdia! і Vespres Sicilianes · Veure més »

Vexil·lologia

Bandera de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològigues. La vexil·lologia (del llatí vexillum, 'bandera', i el grec logos, 'coneixement') és la ciència que es dedica a l'estudi de les banderes.

Nou!!: En guàrdia! і Vexil·lologia · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: En guàrdia! і Via Augusta · Veure més »

Vicenç Relats i Casas

Vicenç Relats i Casas (Lliçà d'Amunt, 29 de desembre de 1964) és un periodista i editor català.

Nou!!: En guàrdia! і Vicenç Relats i Casas · Veure més »

Vicenç Villatoro i Lamolla

Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, Vallès Occidental, 22 de gener de 1957) és un escriptor, periodista i polític català.

Nou!!: En guàrdia! і Vicenç Villatoro i Lamolla · Veure més »

Vicent Marco Miranda

Vicent Marco i Miranda (Castelló de la Plana, 20 de març 1880 - València, 23 de desembre de 1946) fou un polític valencià, alcalde de València i diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: En guàrdia! і Vicent Marco Miranda · Veure més »

Vicent Partal i Montesinos

és un periodista valencià, i director de VilaWeb.

Nou!!: En guàrdia! і Vicent Partal i Montesinos · Veure més »

Vicent Sanchis i Llàcer

Josep Vicent Sanchis i Llàcer (València, 1961) és un periodista valencià, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.

Nou!!: En guàrdia! і Vicent Sanchis i Llàcer · Veure més »

Viduïtat

''La vídua'', quadre de Ramon Casas exposat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer La viduïtat o viudetat és l'estat d'haver perdut un cònjuge a causa de la mort d'aquest.

Nou!!: En guàrdia! і Viduïtat · Veure més »

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Nou!!: En guàrdia! і Vikings · Veure més »

Vincent van Gogh

Vincent Willem van Gogh, (Zundert, 30 de març del 1853 – Auvers-sur-Oise, 29 de juliol del 1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès, autor d'uns 900 quadres (27 d'aquests autoretrats) i uns 1.600 dibuixos.

Nou!!: En guàrdia! і Vincent van Gogh · Veure més »

Vinyet Panyella i Balcells

Vinyet Panyella i Balcells (Sitges, Garraf, 15 de febrer de 1954) és gestora cultural, escriptora, investigadora cultural i curadora d'exposicions.

Nou!!: En guàrdia! і Vinyet Panyella i Balcells · Veure més »

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Nou!!: En guàrdia! і Virrei · Veure més »

Volta Ciclista a Catalunya

Cartell de la II Volta Ciclista a Catalunya, 1912. La Volta Ciclista a Catalunya és la principal cursa ciclista per etapes que es disputa a Catalunya.

Nou!!: En guàrdia! і Volta Ciclista a Catalunya · Veure més »

Voluntaris Urbans

Els Voluntaris Urbans, o Companyia de Minyons Catalans, fou un cos de milícia fundat per la comunitat catalana de Montevideo.

Nou!!: En guàrdia! і Voluntaris Urbans · Veure més »

Western

The Great Train Robbery'' (1903) El western és bàsicament un gènere cinematogràfic, tot i que s'origina com un gènere literari, l'acció del qual se situa al Far West, principalment durant la segona meitat del.

Nou!!: En guàrdia! і Western · Veure més »

William Shakespeare

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.

Nou!!: En guàrdia! і William Shakespeare · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: En guàrdia! і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: En guàrdia! і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Xavier Casals i Meseguer

Xavier Casals i Meseguer (Barcelona, 1963) doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona i professor d'història contemporània a la Universitat Ramon Llull.

Nou!!: En guàrdia! і Xavier Casals i Meseguer · Veure més »

Xavier Roqué Rodríguez

Xavier Roqué Rodríguez (Barcelona, 1965) és professor d'Història de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre del departament de Filosofia i del Institut d'Història de la Ciència (IHC), abans Centre d’Història de la Ciència (CEHIC).

Nou!!: En guàrdia! і Xavier Roqué Rodríguez · Veure més »

Xavier Rubio Campillo

Xavier Rubio Campillo (1981) és enginyer superior en Informàtica i doctor en Didàctica de les ciències socials.

Nou!!: En guàrdia! і Xavier Rubio Campillo · Veure més »

Xavier Torres i Sans

Xavier Torres Sans (Barcelona, 1955) és catedràtic d'Història moderna a la Universitat de Girona.

Nou!!: En guàrdia! і Xavier Torres i Sans · Veure més »

Xocolata

La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.

Nou!!: En guàrdia! і Xocolata · Veure més »

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Nou!!: En guàrdia! і Xuetes · Veure més »

Zheng He

Zheng He (el seu nom inicial era Mǎ Sānbǎo, en xinès tradicional: 馬 三保; en xinès simplificat: 马 三保; en pinyin: Mǎ Sānbǎo) (1371 - 1435) va ser un almirall eunuc xinès, explorador i diplomàtic nascut a Kunming, província de Yunnan.

Nou!!: En guàrdia! і Zheng He · Veure més »

1 d'abril

El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 1 d'abril · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 1 d'agost · Veure més »

1 de desembre

El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 1 de desembre · Veure més »

1 de febrer

El primer de febrer és el trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 1 de febrer · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 1 de gener · Veure més »

1 de juliol

El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 1 de juliol · Veure més »

1 de juny

El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 1 de juny · Veure més »

1 de maig

El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 1 de maig · Veure més »

1 de març

El primer de març és el seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 1 de març · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 1 de novembre · Veure més »

10 d'abril

El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 10 d'abril · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 10 d'octubre · Veure més »

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 10 de desembre · Veure més »

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 10 de febrer · Veure més »

10 de gener

El 10 de gener és el desè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 10 de gener · Veure més »

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 10 de juliol · Veure més »

10 de juny

El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 10 de juny · Veure més »

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 10 de maig · Veure més »

10 de març

El 10 de març és el seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 10 de març · Veure més »

10 de novembre

El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 10 de novembre · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 10 de setembre · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: En guàrdia! і 1000 · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 11 d'abril · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 11 d'octubre · Veure més »

11 de desembre

L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 11 de desembre · Veure més »

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 11 de gener · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 11 de juliol · Veure més »

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 11 de juny · Veure més »

11 de març

L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 11 de març · Veure més »

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 11 de novembre · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 11 de setembre · Veure més »

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 12 d'abril · Veure més »

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 12 d'octubre · Veure més »

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 12 de desembre · Veure més »

12 de febrer

El 12 de febrer és el quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 12 de febrer · Veure més »

12 de gener

El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 12 de gener · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 12 de juliol · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 12 de juny · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 12 de maig · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 12 de setembre · Veure més »

13 d'abril

El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 13 d'abril · Veure més »

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 13 d'octubre · Veure més »

13 de desembre

El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 13 de desembre · Veure més »

13 de febrer

El 13 de febrer és el quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 13 de febrer · Veure més »

13 de gener

El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 13 de gener · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 13 de juliol · Veure més »

13 de juny

El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 13 de juny · Veure més »

13 de març

El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 13 de març · Veure més »

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 13 de novembre · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 13 de setembre · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 14 d'abril · Veure més »

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 14 d'octubre · Veure més »

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 14 de desembre · Veure més »

14 de febrer

El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 14 de febrer · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 14 de gener · Veure més »

14 de juliol

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 14 de juliol · Veure més »

14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 14 de juny · Veure més »

14 de maig

El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 14 de maig · Veure més »

14 de març

El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 14 de març · Veure més »

14 de novembre

El 14 de novembre o 14 de santandria és el tres-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 14 de novembre · Veure més »

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 14 de setembre · Veure més »

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 15 d'abril · Veure més »

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 15 d'octubre · Veure més »

15 de desembre

El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 15 de desembre · Veure més »

15 de febrer

El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 15 de febrer · Veure més »

15 de gener

El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 15 de gener · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 15 de juliol · Veure més »

15 de juny

El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 15 de juny · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 15 de maig · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 15 de març · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 15 de novembre · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 15 de setembre · Veure més »

16 d'abril

El 16 d'abril és el cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 16 d'abril · Veure més »

16 d'octubre

El 16 d'octubre és el dos-cents vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 16 d'octubre · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 16 de desembre · Veure més »

16 de febrer

El 16 de febrer és el quaranta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 16 de febrer · Veure més »

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 16 de gener · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 16 de juliol · Veure més »

16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 16 de juny · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 16 de maig · Veure més »

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 16 de març · Veure més »

16 de novembre

El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 16 de novembre · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 16 de setembre · Veure més »

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 17 d'abril · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 17 d'octubre · Veure més »

17 de desembre

El 17 de desembre és el tres-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 17 de desembre · Veure més »

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 17 de febrer · Veure més »

17 de gener

El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 17 de gener · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 17 de juliol · Veure més »

17 de juny

El 17 de juny és el cent seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 17 de juny · Veure més »

17 de maig

El 17 de maig és el cent trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 17 de maig · Veure més »

17 de març

El 17 de març és el setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 17 de març · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 17 de novembre · Veure més »

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 17 de setembre · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: En guàrdia! і 1700 · Veure més »

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 18 d'abril · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 18 d'octubre · Veure més »

18 de desembre

El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 18 de desembre · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 18 de febrer · Veure més »

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 18 de gener · Veure més »

18 de juliol

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 18 de juliol · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 18 de juny · Veure més »

18 de maig

El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 18 de maig · Veure més »

18 de març

El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 18 de març · Veure més »

18 de novembre

El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 18 de novembre · Veure més »

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 18 de setembre · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 19 d'abril · Veure més »

19 d'octubre

El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 19 d'octubre · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 19 de desembre · Veure més »

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 19 de febrer · Veure més »

19 de gener

El 19 de gener és el dinovè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 19 de gener · Veure més »

19 de juliol

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 19 de juliol · Veure més »

19 de juny

El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 19 de juny · Veure més »

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 19 de maig · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 19 de març · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 19 de setembre · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 2 d'abril · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 2 d'agost · Veure més »

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 2 d'octubre · Veure més »

2 de desembre

El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 2 de desembre · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 2 de febrer · Veure més »

2 de gener

El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 2 de gener · Veure més »

2 de juliol

El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 2 de juliol · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 2 de juny · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 2 de maig · Veure més »

2 de març

El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 2 de març · Veure més »

2 de novembre

El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 2 de novembre · Veure més »

20 d'abril

El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 20 d'abril · Veure més »

20 d'octubre

El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 20 d'octubre · Veure més »

20 de desembre

El 20 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 20 de desembre · Veure més »

20 de febrer

El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 20 de febrer · Veure més »

20 de gener

El 20 de gener és el vintè dia de l'any.

Nou!!: En guàrdia! і 20 de gener · Veure més »

20 de juliol

El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 20 de juliol · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 20 de juny · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 20 de maig · Veure més »

20 de març

El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 20 de març · Veure més »

20 de novembre

El 20 de novembre o 20 de santandria és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 20 de novembre · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 20 de setembre · Veure més »

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Nou!!: En guàrdia! і 2001 · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 2002 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 2003 · Veure més »

2004

2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 2004 · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: En guàrdia! і 2006 · Veure més »

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 2007 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Nou!!: En guàrdia! і 2008 · Veure més »

2009

L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 2009 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 2010 · Veure més »

2011

L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.

Nou!!: En guàrdia! і 2011 · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: En guàrdia! і 2012 · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: En guàrdia! і 2013 · Veure més »

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Nou!!: En guàrdia! і 2014 · Veure més »

2015

L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.

Nou!!: En guàrdia! і 2015 · Veure més »

2016

L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.

Nou!!: En guàrdia! і 2016 · Veure més »

2017

El 2017 fou un any normal començat en diumenge.

Nou!!: En guàrdia! і 2017 · Veure més »

2018

L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 2018 · Veure més »

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 21 d'abril · Veure més »

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 21 d'octubre · Veure més »

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 21 de desembre · Veure més »

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 21 de febrer · Veure més »

21 de gener

El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 21 de gener · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 21 de juliol · Veure més »

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 21 de juny · Veure més »

21 de maig

El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 21 de maig · Veure més »

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 21 de març · Veure més »

21 de novembre

El 21 de novembre o 21 de santandria és el tres-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 21 de novembre · Veure més »

21 de setembre

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 21 de setembre · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 22 d'abril · Veure més »

22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 22 de desembre · Veure més »

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 22 de febrer · Veure més »

22 de gener

El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 22 de gener · Veure més »

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 22 de juliol · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 22 de juny · Veure més »

22 de maig

El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 22 de maig · Veure més »

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 22 de març · Veure més »

22 de novembre

El 22 de novembre o 22 de santandria és el tres-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 22 de novembre · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 22 de setembre · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 23 d'abril · Veure més »

23 d'octubre

El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 23 d'octubre · Veure més »

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 23 de desembre · Veure més »

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 23 de febrer · Veure més »

23 de gener

El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 23 de gener · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 23 de juliol · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 23 de juny · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 23 de maig · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 23 de març · Veure més »

23 de novembre

El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 23 de novembre · Veure més »

23 de setembre

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 23 de setembre · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 24 d'abril · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 24 d'octubre · Veure més »

24 de desembre

El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 24 de desembre · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 24 de febrer · Veure més »

24 de gener

El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 24 de gener · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 24 de juliol · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 24 de juny · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 24 de maig · Veure més »

24 de març

El 24 de març és el vuitanta tercer dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 24 de març · Veure més »

24 de novembre

El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 24 de novembre · Veure més »

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 24 de setembre · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 25 d'abril · Veure més »

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 25 d'octubre · Veure més »

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 25 de desembre · Veure més »

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 25 de febrer · Veure més »

25 de gener

El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 25 de gener · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 25 de juliol · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 25 de juny · Veure més »

25 de maig

El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 25 de maig · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 25 de març · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 25 de novembre · Veure més »

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 25 de setembre · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 26 d'abril · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 26 d'octubre · Veure més »

26 de desembre

El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 26 de desembre · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 26 de febrer · Veure més »

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 26 de gener · Veure més »

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 26 de juliol · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 26 de juny · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 26 de maig · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 26 de març · Veure més »

26 de novembre

El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 26 de novembre · Veure més »

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 26 de setembre · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 27 d'abril · Veure més »

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 27 d'octubre · Veure més »

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 27 de desembre · Veure més »

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 27 de febrer · Veure més »

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 27 de gener · Veure més »

27 de juliol

El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 27 de juliol · Veure més »

27 de juny

El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 27 de juny · Veure més »

27 de maig

El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 27 de maig · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 27 de març · Veure més »

27 de novembre

El 27 de novembre o 27 de santandria és el tres-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 27 de novembre · Veure més »

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 27 de setembre · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 28 d'abril · Veure més »

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 28 d'octubre · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 28 de desembre · Veure més »

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 28 de febrer · Veure més »

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 28 de gener · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 28 de juliol · Veure més »

28 de juny

El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 28 de juny · Veure més »

28 de maig

El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 28 de maig · Veure més »

28 de març

El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 28 de març · Veure més »

28 de novembre

El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 28 de novembre · Veure més »

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 28 de setembre · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 29 d'abril · Veure més »

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 29 de desembre · Veure més »

29 de gener

El 29 de gener és el vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 29 de gener · Veure més »

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 29 de juliol · Veure més »

29 de juny

El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 29 de juny · Veure més »

29 de maig

El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 29 de maig · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 29 de març · Veure més »

29 de novembre

El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 29 de novembre · Veure més »

29 de setembre

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 29 de setembre · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 3 d'abril · Veure més »

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 3 d'agost · Veure més »

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 3 d'octubre · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 3 de desembre · Veure més »

3 de febrer

El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 3 de febrer · Veure més »

3 de gener

El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 3 de gener · Veure més »

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 3 de juliol · Veure més »

3 de juny

El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 3 de juny · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 3 de maig · Veure més »

3 de març

El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 3 de març · Veure més »

3 de novembre

El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 3 de novembre · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 3 de setembre · Veure més »

30 d'abril

El 30 d'abril és el cent vintè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 30 d'abril · Veure més »

30 d'octubre

El 30 d'octubre és el tres-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 30 d'octubre · Veure més »

30 de desembre

El 30 de desembre és el tres-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 30 de desembre · Veure més »

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 30 de gener · Veure més »

30 de juliol

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 30 de juliol · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 30 de juny · Veure més »

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 30 de maig · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 30 de març · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 30 de novembre · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 30 de setembre · Veure més »

31 d'octubre

El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 31 d'octubre · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 31 de desembre · Veure més »

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 31 de gener · Veure més »

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 31 de juliol · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 31 de maig · Veure més »

31 de març

El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 31 de març · Veure més »

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 4 d'abril · Veure més »

4 d'agost

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 4 d'agost · Veure més »

4 d'octubre

El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 4 d'octubre · Veure més »

4 de desembre

El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 4 de desembre · Veure més »

4 de gener

El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 4 de gener · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 4 de juliol · Veure més »

4 de juny

El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 4 de juny · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 4 de maig · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 4 de març · Veure més »

4 de novembre

El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 4 de novembre · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 4 de setembre · Veure més »

5 d'abril

El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 5 d'abril · Veure més »

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 5 d'agost · Veure més »

5 d'octubre

El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 5 d'octubre · Veure més »

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 5 de desembre · Veure més »

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 5 de febrer · Veure més »

5 de gener

El 5 de gener és el cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 5 de gener · Veure més »

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 5 de juliol · Veure més »

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 5 de juny · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 5 de maig · Veure més »

5 de març

El 5 de març és el seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 5 de març · Veure més »

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 5 de novembre · Veure més »

6 d'abril

El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 6 d'abril · Veure més »

6 d'octubre

El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 6 d'octubre · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 6 de desembre · Veure més »

6 de febrer

El 6 de febrer és el trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 6 de febrer · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 6 de gener · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 6 de juliol · Veure més »

6 de juny

El 6 de juny és el cent cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 6 de juny · Veure més »

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 6 de maig · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 6 de març · Veure més »

6 de novembre

El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 6 de novembre · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 6 de setembre · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 7 d'abril · Veure més »

7 d'octubre

El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 7 d'octubre · Veure més »

7 de desembre

El 7 de desembre és el tres-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 7 de desembre · Veure més »

7 de febrer

El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 7 de febrer · Veure més »

7 de gener

El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 7 de gener · Veure més »

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 7 de juliol · Veure més »

7 de juny

El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 7 de juny · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 7 de maig · Veure més »

7 de març

El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 7 de març · Veure més »

7 de novembre

El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 7 de novembre · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 7 de setembre · Veure més »

8 d'abril

El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 8 d'abril · Veure més »

8 d'octubre

El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 8 d'octubre · Veure més »

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 8 de desembre · Veure més »

8 de febrer

El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 8 de febrer · Veure més »

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 8 de gener · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 8 de juliol · Veure més »

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 8 de juny · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 8 de maig · Veure més »

8 de març

El 8 de març és el seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 8 de març · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 8 de novembre · Veure més »

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 8 de setembre · Veure més »

9 d'abril

El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 9 d'abril · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 9 d'octubre · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 9 de desembre · Veure més »

9 de febrer

El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 9 de febrer · Veure més »

9 de gener

El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: En guàrdia! і 9 de gener · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 9 de juliol · Veure més »

9 de juny

El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 9 de juny · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 9 de maig · Veure més »

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 9 de març · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 9 de novembre · Veure més »

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: En guàrdia! і 9 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

En Guàrdia, En Guàrdia!, En guàrdia.