Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Quint Sertori

Índex Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

103 les relacions: Aigües Sèxties, Alfaro, Alps Cotians, Amazics, Apià, Aquitània, Arevacs, Basc, Batalla d'Arausio, Berons, Boccus I, Cadis, Calagurris, Calahorra, Cartagena, Cascante, Càstulo, Celtibers, Cilícia, Cimbres, Contrebia Belaisca, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Duero, Ebre, El Burgo de Osma, Estret de Gibraltar, Etrúria, Fòrum, Fufidi (propretor), Gai Anni Lusc, Gai Mari, Gai Norbà, Gai Valeri Flac (cònsol), Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gàl·lia Transpadana, Gens Sertòria, Gerunda, Girona, Gneu Pompeu Estrabó, Gneu Pompeu Magne, Guadalquivir, Guerra de Sertori, Guerra social, Hirtuleu, Hispània, Hispània Ulterior, Ilerda, Ilergets, Illes Canàries, ..., Itàlica, Llatí, Llíria, Lleó, Lleida, Llengües cèltiques, Luci Corneli Balb Major, Luci Corneli Sul·la, Luci Domici Ahenobarb (pretor), Luci Valeri Preconí, Lusitània, Madeira, Marc Fonteu, Marc Perpenna Ventó, Mauritània, Mitridates VI Eupàtor, Núrsia, Oppidum, Osca, Paccià (militar), Palència, Pamplona, Partit popular (antiga Roma), Pirineus, Pitiüses, Pla de Girona, Plutarc de Queronea, Porta Col·lina, Pretor, Procònsol, Qüestor, Quint Cecili Metel Numídic, Quint Cecili Metel Pius, Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC), Quint Tarquici, Roma, Sabins, Sagunt, Segòvia, Segre, Tarragona, Tànger, Tàrraco, Túria, Teutons, Tit Didi (cònsol), Tribú militar, Tudela, Vacceus, València, Vascons, Via Augusta, Xúquer. Ampliar l'índex (53 més) »

Aigües Sèxties

Aigües Sèxties (en Aquae Sextiae; en Ὕδατα Σέξτια) va ser una ciutat de la Gàl·lia que es correspon amb l'actual ciutat d'Ais de Provença (departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella).

Nou!!: Quint Sertori і Aigües Sèxties · Veure més »

Alfaro

Alfaro és una ciutat de La Rioja.

Nou!!: Quint Sertori і Alfaro · Veure més »

Alps Cotians

: Per la província romana vegeu Alps Cottis Els Alps Cotians, Cotiens, Cotis o Cocis (en francès: Alps Cottiennes; en italià: Alpi Cozie) són una secció del gran sector Alps del sud-oest, segons la classificació SOIUSA.

Nou!!: Quint Sertori і Alps Cotians · Veure més »

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Quint Sertori і Amazics · Veure més »

Apià

Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.

Nou!!: Quint Sertori і Apià · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Quint Sertori і Aquitània · Veure més »

Arevacs

Els arevacs (en llatí Arevaci en grec antic Ἀρεουάκοι) eren la tribu més poderosa dels celtibers de la província Tarraconense.

Nou!!: Quint Sertori і Arevacs · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Quint Sertori і Basc · Veure més »

Batalla d'Arausio

La batalla d'Arausio va tenir lloc el 6 d'octubre del 105 aC en algun lloc entre el poblat d'Arausio, l'actual Aurenja i el riu Roine.

Nou!!: Quint Sertori і Batalla d'Arausio · Veure més »

Berons

Els berons (llatí: Berones o Verones) foren un poble del nord de la Tarraconense, a la part alta de l'Ebre, que ocupava una regió equivalent a la Rioja i Burgos.

Nou!!: Quint Sertori і Berons · Veure més »

Boccus I

Boccus I fou rei de Mauritània (111 aC-80 aC).

Nou!!: Quint Sertori і Boccus I · Veure més »

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Nou!!: Quint Sertori і Cadis · Veure més »

Calagurris

Calagurris (actual Calahorra) fou una ciutat dels vascons a la Hispània Tarraconense.

Nou!!: Quint Sertori і Calagurris · Veure més »

Calahorra

Calahorra és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.

Nou!!: Quint Sertori і Calahorra · Veure més »

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Nou!!: Quint Sertori і Cartagena · Veure més »

Cascante

Cascante és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Quint Sertori і Cascante · Veure més »

Càstulo

Càstulo (Castŭlo, en grec antic Κασταλών) va ser la ciutat principal dels Oretans, poble de la Tarraconense, i una de les principals ciutats del sud d'Hispània, a la frontera amb la Bètica, al curs superior del riu Betis, actual Guadalquivir.

Nou!!: Quint Sertori і Càstulo · Veure més »

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Nou!!: Quint Sertori і Celtibers · Veure més »

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Nou!!: Quint Sertori і Cilícia · Veure més »

Cimbres

Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.

Nou!!: Quint Sertori і Cimbres · Veure més »

Contrebia Belaisca

Contrebia Belaisca fou un oppidum celtiber, localitzat en el Cabezo de las Minas de Botorrita, Saragossa.

Nou!!: Quint Sertori і Contrebia Belaisca · Veure més »

Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology

El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.

Nou!!: Quint Sertori і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »

Duero

El Duero o Douro és un dels majors rius de la península Ibèrica.

Nou!!: Quint Sertori і Duero · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Quint Sertori і Ebre · Veure més »

El Burgo de Osma

El Burgo de Osma (oficialment El Burgo de Osma - Ciudad de Osma) és un municipi espanyol ubicat a la província de Sòria, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Quint Sertori і El Burgo de Osma · Veure més »

Estret de Gibraltar

Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.

Nou!!: Quint Sertori і Estret de Gibraltar · Veure més »

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Nou!!: Quint Sertori і Etrúria · Veure més »

Fòrum

Ruïnes del fòrum de Trajà, a Roma El fòrum, o for (del llatí forum), era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega.

Nou!!: Quint Sertori і Fòrum · Veure més »

Fufidi (propretor)

Fufidi (en llatí Fufidius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Quint Sertori і Fufidi (propretor) · Veure més »

Gai Anni Lusc

Gai Anni Lusc (Gaius Annius T. f. T. n. Luscus) va ser un magistrat romà que va viure als segles II aC i I aC.

Nou!!: Quint Sertori і Gai Anni Lusc · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Nou!!: Quint Sertori і Gai Mari · Veure més »

Gai Norbà

Gai Norbà (en llatí Caius Norbanus) va ser un magistrat romà que va viure als segles II i I aC.

Nou!!: Quint Sertori і Gai Norbà · Veure més »

Gai Valeri Flac (cònsol)

Gai Valeri Flac (en llatí Caius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Quint Sertori і Gai Valeri Flac (cònsol) · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: Quint Sertori і Gàl·lia · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Quint Sertori і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Gàl·lia Transpadana

La Gàl·lia Transpadana era una antiga regió d'Itàlia compresa dins de la divisió més general de Gàl·lia Cisalpina, on habitaven els ínsubres i els cenomans, situada al nord del riu Padus (Po).

Nou!!: Quint Sertori і Gàl·lia Transpadana · Veure més »

Gens Sertòria

La gens Sertòria (en llatí Sertoria gens) va ser una gens romana, possiblement d'origen sabí.

Nou!!: Quint Sertori і Gens Sertòria · Veure més »

Gerunda

Gerunda fou la ciutat romana del nord-est de Catalunya anomenada actualment Girona.

Nou!!: Quint Sertori і Gerunda · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Quint Sertori і Girona · Veure més »

Gneu Pompeu Estrabó

Gneu Pompeu Estrabó (en llatí Cnaeus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Cn. N. Strabo) era segon fill de Sext Pompeu i de Lucília, germana del poeta Gai Lucili.

Nou!!: Quint Sertori і Gneu Pompeu Estrabó · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Quint Sertori і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Guadalquivir

El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).

Nou!!: Quint Sertori і Guadalquivir · Veure més »

Guerra de Sertori

La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.

Nou!!: Quint Sertori і Guerra de Sertori · Veure més »

Guerra social

La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.

Nou!!: Quint Sertori і Guerra social · Veure més »

Hirtuleu

Hirtuleu (en llatí Hirtuleius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Quint Sertori і Hirtuleu · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Quint Sertori і Hispània · Veure més »

Hispània Ulterior

Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.

Nou!!: Quint Sertori і Hispània Ulterior · Veure més »

Ilerda

Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.

Nou!!: Quint Sertori і Ilerda · Veure més »

Ilergets

Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.

Nou!!: Quint Sertori і Ilergets · Veure més »

Illes Canàries

Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Nou!!: Quint Sertori і Illes Canàries · Veure més »

Itàlica

Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.

Nou!!: Quint Sertori і Itàlica · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Quint Sertori і Llatí · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: Quint Sertori і Llíria · Veure més »

Lleó

El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.

Nou!!: Quint Sertori і Lleó · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Quint Sertori і Lleida · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Quint Sertori і Llengües cèltiques · Veure més »

Luci Corneli Balb Major

Luci Corneli Balb Major (Lucius Cornelius Balbus Maior) va ser un cavaller romà nadiu de Gades que pertanyia a una important família local.

Nou!!: Quint Sertori і Luci Corneli Balb Major · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Quint Sertori і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Luci Domici Ahenobarb (pretor)

Luci Domici Ahenobarb (en Lucius Domitius Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Quint Sertori і Luci Domici Ahenobarb (pretor) · Veure més »

Luci Valeri Preconí

Luci Valeri Preconí (en llatí Lucius Valerius Praeconinus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Quint Sertori і Luci Valeri Preconí · Veure més »

Lusitània

Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.

Nou!!: Quint Sertori і Lusitània · Veure més »

Madeira

Madeira (en portuguès Arquipélago da Madeira) és un arxipèlag portuguès situat a l'Atlàntic nord, entre els paral·lels 32° 22′ 20″ i 33° 7′ 50″ i en una longitud entre els 16° 16′ 30 W i els 17° 16′ 39″ W. L'arxipèlag consisteix en dues illes habitades anomenades Madeira i Porto Santo, tres petites illes deshabitades anomenades Ilhas Desertas i un altre grup més petit de tres illes també deshabitades conegut com les Ilhas Selvagens o illes Salvatges, més properes a les Canàries que a Madeira.

Nou!!: Quint Sertori і Madeira · Veure més »

Marc Fonteu

Marc Fonteu (en llatí Marcus Fonteius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Quint Sertori і Marc Fonteu · Veure més »

Marc Perpenna Ventó

Hispània Citerior Marc Perpenna Ventó (en Marcus Perpenna Vento) va ser un polític i militar romà del segle I aC.

Nou!!: Quint Sertori і Marc Perpenna Ventó · Veure més »

Mauritània

miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Nou!!: Quint Sertori і Mauritània · Veure més »

Mitridates VI Eupàtor

Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.

Nou!!: Quint Sertori і Mitridates VI Eupàtor · Veure més »

Núrsia

Núrsia (en llatí Nursia, en grec antic Νουρσία) va ser una ciutat dels sabins a la part alta de la vall del Nar, al peu dels Apenins, a les muntanyes conegudes actualment com els Monti della Sibilla.

Nou!!: Quint Sertori і Núrsia · Veure més »

Oppidum

'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Nou!!: Quint Sertori і Oppidum · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Quint Sertori і Osca · Veure més »

Paccià (militar)

Paccià (en llatí Paccianus) era un militar romà del.

Nou!!: Quint Sertori і Paccià (militar) · Veure més »

Palència

Palència (en castellà Palencia) és una ciutat de Castella i Lleó, a Espanya, capital de la província del mateix nom.

Nou!!: Quint Sertori і Palència · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Quint Sertori і Pamplona · Veure més »

Partit popular (antiga Roma)

El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.

Nou!!: Quint Sertori і Partit popular (antiga Roma) · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Quint Sertori і Pirineus · Veure més »

Pitiüses

Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Nou!!: Quint Sertori і Pitiüses · Veure més »

Pla de Girona

El pla de Girona és una plana natural que forma part de la depressió de la Selva, situada a la confluència dels rius Onyar, Güell, Galligants i Ter, a una altitud de 70 m, al centre de la qual hi ha la ciutat de Girona.

Nou!!: Quint Sertori і Pla de Girona · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Quint Sertori і Plutarc de Queronea · Veure més »

Porta Col·lina

La Porta Col·lina (també coneguda per la seva grafia llatina de Porta Collina) va ser un indret històric de l'antiga Roma.

Nou!!: Quint Sertori і Porta Col·lina · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: Quint Sertori і Pretor · Veure més »

Procònsol

Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Quint Sertori і Procònsol · Veure més »

Qüestor

El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.

Nou!!: Quint Sertori і Qüestor · Veure més »

Quint Cecili Metel Numídic

Quint Cecili Metel Numídic (en Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus) va ser un magistrat romà, fill de Luci Cecili Metel Calb.

Nou!!: Quint Sertori і Quint Cecili Metel Numídic · Veure més »

Quint Cecili Metel Pius

Moneda amb l'efígie de '''Quint Cecili Metel Pius''' (amb la inscripció "QMCP"). Quint Cecili Metel Pius (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Numídic (Quintus Caecilius L. F. Q. N. Metellus Numidicus).

Nou!!: Quint Sertori і Quint Cecili Metel Pius · Veure més »

Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC)

Quint Servili Cepió el vell (en llatí Quintus Servilius Q. F. CN. N. Caepio) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Quint Sertori і Quint Servili Cepió (cònsol 106 aC) · Veure més »

Quint Tarquici

Quint Tarquici (en Quintus Tarquitius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Quint Sertori і Quint Tarquici · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Quint Sertori і Roma · Veure més »

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Nou!!: Quint Sertori і Sabins · Veure més »

Sagunt

Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Quint Sertori і Sagunt · Veure més »

Segòvia

Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.

Nou!!: Quint Sertori і Segòvia · Veure més »

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.

Nou!!: Quint Sertori і Segre · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Quint Sertori і Tarragona · Veure més »

Tànger

Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.

Nou!!: Quint Sertori і Tànger · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Quint Sertori і Tàrraco · Veure més »

Túria

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.

Nou!!: Quint Sertori і Túria · Veure més »

Teutons

Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Quint Sertori і Teutons · Veure més »

Tit Didi (cònsol)

La ''Torre Ciega'', tomba probablement dedicada a un hispà descendent d'un individu beneficiat per Didi amb la ciutadania romana. Tit Didi (en Titus Didius) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Quint Sertori і Tit Didi (cònsol) · Veure més »

Tribú militar

Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.

Nou!!: Quint Sertori і Tribú militar · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Quint Sertori і Tudela · Veure més »

Vacceus

Excavació d'un jaciment arqueològic dels vacceus prop de Pintia Els vacceus (en llatí Vaccaei) foren un poble de la província Tarraconense a la regió del riu Duero, a la vora del riu Esla.

Nou!!: Quint Sertori і Vacceus · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Quint Sertori і València · Veure més »

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Nou!!: Quint Sertori і Vascons · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Quint Sertori і Via Augusta · Veure més »

Xúquer

El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Quint Sertori і Xúquer · Veure més »

Redirigeix aquí:

Quinto Sertori.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »