Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cuina medieval

Índex Cuina medieval

XIV. La cuina medieval és l'exposició dels hàbits alimentaris i els mètodes de cuinar de diverses cultures europees durant l'edat mitjana, un període que aproximadament va des del fins al.

174 les relacions: Agràs, Agustí d'Hipona, Aigua de roses, Alambí, Alcaravia, Alemanya, All, Alta Cuina, Alta edat mitjana, Ametlla, Anís, Antiga Roma, Aperitiu, Arnau de Vilanova, Arròs, Arròs i llet, Avellana, Àfrica, Àsia, Bacallà, Baixa edat mitjana, Balenes, Bestiar boví, Blat, Bledera, Bou, Brandi, Brie (formatge), Cabra, Cacau, Canyella, Carn, Carpa (peix), Castor, Cérvols, Ceba, Cereal, Cervesa, Cigne, Cigonya, Cigró, Cinnamomum aromaticum, Civada, Clavell d'espècia, Codonyer, Col, Com tayllaràs devant un senyor, Com usar bé de beure e menjar, Comí, Constantinoble, ..., Crema cremada, Crep, Cullera, Dacsa, Dàtil, Digestió, Dinar, Dux bellorum, Edam-Volendam, Edat mitjana, Edat moderna, Eliana Thibaut i Comalada, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Eslaus, Eucaristia, Eunuc, Fajol, Fava, Fermentació, Ferran Adrià Acosta, Figa, Flandes, Fonoll, Formatge, Forn, Forquilla, Francesc Eiximenis, Fruita, Fruita confitada, Galè, Gall, Ganivet, Gastronomia a Al-Àndalus, Gènere (biologia), Gingebre, Greix, Hidromel, Hieronymus Bock, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Julivert, Kélibia, Kumis, Làctic, Llagostes (crustacis), Llar de foc, Llatí, Llúpol, Llet, Llet d'ametlla, Llibre de Sent Soví, Llibre del Coch, Llimoner, Maduixera, Magrana, Mantega, Mar Bàltica, Massapà, Mestre Robert, Mill, Mol·luscs, Mora (fruit), Morera, Mostassa, Musclos, Nap, Neula, Nou moscada, Oca de galta blanca, Oceà Atlàntic, Oli d'oliva, Ordi, Ostra, Ou (aliment), Ovella, Panellet, Parmesà, Pasta, Pastanaga, Patatera, Pèsol, Pebre, Pebrotera, Peixos, Perca, Perera, Pesta Negra, Petxina de pelegrí, Phaseolus vulgaris, Piment, Poma, Porc, Prunera, Quaresma, Raïm, Regiment de sanitat per al rei d'Aragó, Ricotta, Rosella, Saïm, Safrà, Sal comuna, Salmó, Salmorra, Sàlvia, Sègol, Sèrum de llet, Segó, Sidra, Siena, Sopar, Tacuinum sanitatis, Taronger agre, Teoria dels humors, Tomàquet, Tomàs d'Aquino, Torró, Truita de riu, Vainilla, Venècia, Verdura, Vi dolç, Vinagre, Xucrut. Ampliar l'índex (124 més) »

Agràs

Collint raïm verd per fer-ne agràs ''Tacuinum Sanitatis'' (1474). Biblioteca nacional de França. L'agràs (anomenat en francès verjus: "suc verd") és un suc àcid extret del raïm blanc abans que maduri del tot.

Nou!!: Cuina medieval і Agràs · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Cuina medieval і Agustí d'Hipona · Veure més »

Aigua de roses

L'aigua de roses o aigua-ros és un subproducte de la destil·lació dels pètals de rosa durant la fabricació de l'essència de roses.

Nou!!: Cuina medieval і Aigua de roses · Veure més »

Alambí

Alambí Esquema d'un alambí. Lalambí (de l'àrab al-inbiq الأنبيق), també anomenat popularment olla o fassina,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Cuina medieval і Alambí · Veure més »

Alcaravia

L'alcaravia, comí de prat, comineta, fenoll de prat o matafaluga borda (Carum carvi) (Ar. كراويه) és una planta biennal de la família de les apiàcies, originària d'Europa i l'oest d'Àsia.

Nou!!: Cuina medieval і Alcaravia · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Cuina medieval і Alemanya · Veure més »

All

Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Cuina medieval і All · Veure més »

Alta Cuina

Un exemple de ''Haute Cuisine'' francesa. L'alta cuina (en francès, haute cuisine) va ser a França una etiqueta referida a la cuina de grans restaurants i hotels de luxe internacionals durant els 70 i els 80, i que encara utilitzen algunes guies gastronòmiques, com la Guia Michelin, per a referir-se a restaurants cars que se suposa, segons els seus crítics, que són de qualitat.

Nou!!: Cuina medieval і Alta Cuina · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Cuina medieval і Alta edat mitjana · Veure més »

Ametlla

Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.

Nou!!: Cuina medieval і Ametlla · Veure més »

Anís

Lanís, anís verd, batafaluga o matafaluga, és una planta herbàcia anual (Pimpinella anisum) de la família Apiaceae, de llavors aromàtiques (per la qual raó rep el nom de llavoretes al País Valencià), que es fa servir per fer el licor del mateix nom.

Nou!!: Cuina medieval і Anís · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Cuina medieval і Antiga Roma · Veure més »

Aperitiu

Martini blanc. L'aperitiu o vermut és una menja lleugera que es pot fer abans d'un àpat, habitualment el sopar o, en dies festius, el dinar.

Nou!!: Cuina medieval і Aperitiu · Veure més »

Arnau de Vilanova

Arnau de Vilanova (lloc desconegut, entre 1238 i 1240 - Gènova, potser a la mar prop d'aquesta ciutat, 1311) va ser un teòleg i metge d'origen ignot, per a alguns valencià, per a altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.

Nou!!: Cuina medieval і Arnau de Vilanova · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Cuina medieval і Arròs · Veure més »

Arròs i llet

L'arròs i llet o arròs amb llet són unes postres fetes amb arròs cuit amb llet ensucrada i aromatitzada amb peles de cítrics (normalment llimona) i amb canyella.

Nou!!: Cuina medieval і Arròs i llet · Veure més »

Avellana

Avellanes d'Alcover L'avellana és una nou comestible, fruit de l'avellaner comú (Corylus avellana L.). Té forma esferoïdal, amb un diàmetre aproximat de 10 a 15 mm Està formada per una closca fibrosa externa que envolta una coberta llisa en la qual s'allotja la llavor.

Nou!!: Cuina medieval і Avellana · Veure més »

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Nou!!: Cuina medieval і Àfrica · Veure més »

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Cuina medieval і Àsia · Veure més »

Bacallà

El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).

Nou!!: Cuina medieval і Bacallà · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: Cuina medieval і Baixa edat mitjana · Veure més »

Balenes

Les balenes són un grup divers de mamífers marins placentaris de vida aquàtica i àmplia distribució geogràfica.

Nou!!: Cuina medieval і Balenes · Veure més »

Bestiar boví

Bestiar boví En ramaderia, el bestiar boví és el conjunt format pels bous i vaques.

Nou!!: Cuina medieval і Bestiar boví · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Cuina medieval і Blat · Veure més »

Bledera

La bleda o bledera(Beta vulgaris var. cicla que descendeix de la subespècie Beta vulgaris subsp. maritima) és una planta silvestre o conreada dins la família Amaranthaceae, anteriorment catalogada a la família Chenopodiaceae originària de les costes europees i autòctona també a l'interior de la península Ibèrica.

Nou!!: Cuina medieval і Bledera · Veure més »

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Nou!!: Cuina medieval і Bou · Veure més »

Brandi

Brandi (apòcope del neerlandès brandewijn per a vi destil·lat) és una beguda alcohòlica feta a partir de vi.

Nou!!: Cuina medieval і Brandi · Veure més »

Brie (formatge)

El Brie és un formatge suau elaborat amb llet de vaca.

Nou!!: Cuina medieval і Brie (formatge) · Veure més »

Cabra

La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.

Nou!!: Cuina medieval і Cabra · Veure més »

Cacau

El cacau (Theobroma cacao del grec Theobroma, aliment dels déus, i cacau del Nàhuatl o asteca, cacahuatl, llavor d'origen diví) és un arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical i actualment molt cultivat al tròpic.

Nou!!: Cuina medieval і Cacau · Veure més »

Canyella

La canyella o canella és l'escorça marronosa del canyeller o caneller (Cinnamomum zeylandicum, també anomenat Cinnamomum verum), que, en brut o molta, és usada com a espècia en la gastronomia de molts països.

Nou!!: Cuina medieval і Canyella · Veure més »

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Nou!!: Cuina medieval і Carn · Veure més »

Carpa (peix)

La carpa, carpa d'Holanda o carpa europea (Cyprinus carpio) és una espècie de peix d'aigua dolça emparentada amb el carpí daurat, amb la qual fins i tot pot tenir descendència híbrida.

Nou!!: Cuina medieval і Carpa (peix) · Veure més »

Castor

Els castors (Castor) són un gènere de rosegadors semiaquàtics d'Euràsia i de Nord-amèrica que es caracteritzen per la seva cua ampla i escatosa.

Nou!!: Cuina medieval і Castor · Veure més »

Cérvols

Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.

Nou!!: Cuina medieval і Cérvols · Veure més »

Ceba

La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.

Nou!!: Cuina medieval і Ceba · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Cuina medieval і Cereal · Veure més »

Cervesa

Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.

Nou!!: Cuina medieval і Cervesa · Veure més »

Cigne

Els cignes són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) i la subfamília dels anserins (Anserinae).

Nou!!: Cuina medieval і Cigne · Veure més »

Cigonya

Una cigonya volant. Les cigonyes són els ocells del gènere Ciconia.

Nou!!: Cuina medieval і Cigonya · Veure més »

Cigró

Cicer arietinum Els cigrons, ciurons, bolet d’ou, bolet de bou, cep, ceperó, molleró, siureny, siuró, surenc o sureny (Cicer arietinum), i localment ceirons, són les llavors d'una planta de la família de les lleguminoses o fabaceae.

Nou!!: Cuina medieval і Cigró · Veure més »

Cinnamomum aromaticum

Cinnamomum aromaticum, sinònim: Cinnamomum cassia, anomenat cassia (càssia) o cinamom xinès, és un arbre perennifoli natiu del sud de la Xina, Bangladesh, Uganda, Índia, i Vietnam.

Nou!!: Cuina medieval і Cinnamomum aromaticum · Veure més »

Civada

La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals.

Nou!!: Cuina medieval і Civada · Veure més »

Clavell d'espècia

El clavell d'espècia o clau d'espècia, clau/clavell de girofle o simplement clavell, clau o girofle és una espècia molt aromàtica composta pels botons florals o poncelles assecades del claveller, un arbre de les Myrtaceae (Syzygium aromaticum) i els seus sinònims: originari d'Indonèsia.

Nou!!: Cuina medieval і Clavell d'espècia · Veure més »

Codonyer

Flors Il·lustració El codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre fruiter de la família Rosaceae i únic membre del gènere Cydonia, conreat principalment pel seu fruit, el codony.

Nou!!: Cuina medieval і Codonyer · Veure més »

Col

La col (en llatí: brassica) és la planta tipus que dona nom a la família Brassicaceae.

Nou!!: Cuina medieval і Col · Veure més »

Com tayllaràs devant un senyor

Com tayllaràs devant un senyor és la primera obra sobre gastronomia trobada a Mallorca, i dataria dels darrers anys del segle XV i començaments del XVI.

Nou!!: Cuina medieval і Com tayllaràs devant un senyor · Veure més »

Com usar bé de beure e menjar

Com usar bé de beure e menjar és un apartat del volum Terç de la monumental obra literària Lo Crestià, de Francesc Eiximenis.

Nou!!: Cuina medieval і Com usar bé de beure e menjar · Veure més »

Comí

El comí, anomenat també comí castellà (Cuminum cyminum), és una planta de la família de les apiàcies, originària del Turquestan.

Nou!!: Cuina medieval і Comí · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Cuina medieval і Constantinoble · Veure més »

Crema cremada

La crema cremada, crema casolana, crema de Sant Josep o crema catalana (o simplement crema) –en altres llengües crema catalana o crème catalane– són unes darreries típiques i tradicionals de la cuina catalana.

Nou!!: Cuina medieval і Crema cremada · Veure més »

Crep

Una crep (del francès crêpe, i aquest al seu torn del llatí crispus, 'crespo') és un dolç fet fonamentalment de farina de blat, amb el qual s'elabora una massa en forma de disc.

Nou!!: Cuina medieval і Crep · Veure més »

Cullera

Cullera metàl·lica. Una cullera és un estri que consisteix en una cavitat poc profunda, ovalada o rodona, a l'extrem d'un mànec per on s'agafa.

Nou!!: Cuina medieval і Cullera · Veure més »

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Nou!!: Cuina medieval і Dacsa · Veure més »

Dàtil

El dàtil és el fruit obtingut de les espècies de palmeres Phoenix, principalment de l'espècie Phoenix dactylifera, anomenada popularment palmera de dàtils.

Nou!!: Cuina medieval і Dàtil · Veure més »

Digestió

Diagrama de l'aparell digestiu, conjunt d'òrgans i teixits que s'encarreguen de realitzar la digestió La digestió o païment és el procés biològic de transformació i degradació química dels aliments en nutrients, és a dir substàncies amb molècules més simples i petites que poden ser absorbides i incorporades al metabolisme.

Nou!!: Cuina medieval і Digestió · Veure més »

Dinar

de l'Hègira. El dinar (de l'àrab دينار, dīnār, pl. دنانير, danānīr) és la unitat monetària de diversos estats del món, la majoria dels quals de llengua àrab o que antigament havien format part de l'Imperi Otomà, ja que històricament fou usada en terres musulmanes.

Nou!!: Cuina medieval і Dinar · Veure més »

Dux bellorum

Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.

Nou!!: Cuina medieval і Dux bellorum · Veure més »

Edam-Volendam

Edam-Volendam és un municipi de la província d'Holanda Septentrional, al centre-oest dels Països Baixos.

Nou!!: Cuina medieval і Edam-Volendam · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Cuina medieval і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Cuina medieval і Edat moderna · Veure més »

Eliana Thibaut i Comalada

fou una cuinera nord-catalana, historiadora de la gastronomia i divulgadora, i autora de llibres sobre gastronomia catalana, com ara La cuina dels Països Catalans.

Nou!!: Cuina medieval і Eliana Thibaut i Comalada · Veure més »

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Nou!!: Cuina medieval і Església Catòlica Romana · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Cuina medieval і Església Ortodoxa · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Cuina medieval і Eslaus · Veure més »

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Nou!!: Cuina medieval і Eucaristia · Veure més »

Eunuc

Un eunuc (del llatí eunuchus) és un home al qual se li ha practicat una castració, usualment abans de la pubertat, per tal de complir unes determinades funcions socials.

Nou!!: Cuina medieval і Eunuc · Veure més »

Fajol

El fajol, blat cairut, blat negre, cairat, cairut, fajol ver, milloc, blat moruno, faiol, blat negre, blat moro o blat sarraí es refereix a un grup de plantes de la família de les poligonàcies, que no són cereals, però tenen característiques químiques similars i se'n fa el mateix ús tot i que no tenen gluten; és el que s'anomena un pseudocereal.

Nou!!: Cuina medieval і Fajol · Veure més »

Fava

La favera (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors.

Nou!!: Cuina medieval і Fava · Veure més »

Fermentació

Fermentació en procés.La fermentació és el procés de catabolisme anaeròbic en el qual un compost orgànic actua com a donador i acceptor d'electrons i l'ATP resultant s'obté per la fosforilació a nivell de substrat.

Nou!!: Cuina medieval і Fermentació · Veure més »

Ferran Adrià Acosta

Ferran Adrià Acosta (l'Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1962) és un cuiner català.

Nou!!: Cuina medieval і Ferran Adrià Acosta · Veure més »

Figa

Figues Figa Figues. La figa és el fruit de la figuera.

Nou!!: Cuina medieval і Figa · Veure més »

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Nou!!: Cuina medieval і Flandes · Veure més »

Fonoll

Llavors de fonoll Bulbs de fonoll El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae, originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient.

Nou!!: Cuina medieval і Fonoll · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Cuina medieval і Formatge · Veure més »

Forn

Forn a una pintura de Millet Un forn és un compartiment tancat que s'utilitza per a escalfar, coure o assecar.

Nou!!: Cuina medieval і Forn · Veure més »

Forquilla

Una forquilla o forqueta és un estri amb un mànec en un extrem i una sèrie de pues a l'altre, que s'utilitza habitualment per a menjar.

Nou!!: Cuina medieval і Forquilla · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Cuina medieval і Francesc Eiximenis · Veure més »

Fruita

Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.

Nou!!: Cuina medieval і Fruita · Veure més »

Fruita confitada

La fruita confitada és aquella fruita que se submergeix i posteriorment es cuina en almívar per tal que perdi la seva humitat interior i es pugui, així, conservar.

Nou!!: Cuina medieval і Fruita confitada · Veure més »

Galè

Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Nou!!: Cuina medieval і Galè · Veure més »

Gall

El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.

Nou!!: Cuina medieval і Gall · Veure més »

Ganivet

ganivet tradicional nòrdic Ganivet Kukri Un ganivet, coltell (o cotell) i raor o rasor és un estri que s'utilitza per tallar coses.

Nou!!: Cuina medieval і Ganivet · Veure més »

Gastronomia a Al-Àndalus

El consum d'olives en la cuina espanyola, típica de l'Àndalus. El gust pels escabetxos en la cuina espanyola, procedeix de la seva època andalusina.Francisco Abad Alegría, (2001),"''Color rojizo en nuestra historia culinaria. '' Es coneixen com a gastronomia de l'Àndalus els costums gastronòmics practicats a l'Àndalus durant l'edat mitjana (711 - 1492).

Nou!!: Cuina medieval і Gastronomia a Al-Àndalus · Veure més »

Gènere (biologia)

El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.

Nou!!: Cuina medieval і Gènere (biologia) · Veure més »

Gingebre

El gingebre (Zingiber officinale) és una planta de la família de les zingiberàcies originària de l'Índia, que hom conrea per utilitzar-ne el rizoma.

Nou!!: Cuina medieval і Gingebre · Veure més »

Greix

triglicèrid típic, el principal tipus de greix. Atendre les tres cadenes d’àcids grassos unides a la porció central de glicerol de la molècula. Composició de greixos de diversos aliments, en percentatge del seu greix total En nutrició, biologia i química, el greix o matèria grassa sol significar qualsevol èster (compost orgànic) d’ àcid gras o una barreja d’aquests compostos, que mes freqüentment es produeixen en éssers vius o en aliments.

Nou!!: Cuina medieval і Greix · Veure més »

Hidromel

Un got d'aiguamel (vi de mel) L'hidromel o aiguamel (vi de mel) és una beguda obtinguda per fermentació de la barreja d'aigua amb mel o de most amb mel, amb addició posterior de diferents fruites o diverses espècies, com ara nou moscada o canyella.

Nou!!: Cuina medieval і Hidromel · Veure més »

Hieronymus Bock

Hieronymus Bock (llatinitzat com Tragus) (1498 – 21 de febrer de 1554) va ser un metge i botànic alemany a més de ministre de l'església luterana.

Nou!!: Cuina medieval і Hieronymus Bock · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Cuina medieval і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Cuina medieval і Itàlia · Veure més »

Julivert

El julivert (Petroselinum crispum), és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies.

Nou!!: Cuina medieval і Julivert · Veure més »

Kélibia

Vista panoràmica del castell de Kélibia Kélibia és una ciutat de la costa de Tunísia, a la punta nord-est de la península del cap Bon, a la governació de Nabeul, propera al Ras Mostefa, situada uns 56 km al nord de Nabeul.

Nou!!: Cuina medieval і Kélibia · Veure més »

Kumis

Munyint una euga El kumis (també anomenat koumiss, kumys o kymys) és un producte lacti similar al quefir, encara que amb un contingut alcohòlic més gran que aquest (un 3%).

Nou!!: Cuina medieval і Kumis · Veure més »

Làctic

Llet Formatge d'Idiazabal d'Espanya. Kaymak a Turquia. Els lactis o làctics són un grup d'aliments que inclouen la llet i els seus derivats processats, sovint fermentats.

Nou!!: Cuina medieval і Làctic · Veure més »

Llagostes (crustacis)

Les llagostes són crustacis decàpodes de l'infraordre dels aquelats, molts apreciats en gastronomia.

Nou!!: Cuina medieval і Llagostes (crustacis) · Veure més »

Llar de foc

Llar de foc d'una masia al Bages amb uns clemàstecs on es penja l'olla grossa i els trespeus per aguantar un recipient més menut Llar de foc amb pedra vista, a l'Urgell. La llar de foc o llar (del llatí lar -laris) és el lloc d'una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on es fa foc per escalfar-s'hi o per a cuinar proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.

Nou!!: Cuina medieval і Llar de foc · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Cuina medieval і Llatí · Veure més »

Llúpol

El llúpol (Humulus lupulus) és una planta que pertany al gènere Humulus dins la família Cannabaceae, que va ser cultivada pels romans, i també als segles VIII, IXI i XXI.

Nou!!: Cuina medieval і Llúpol · Veure més »

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Nou!!: Cuina medieval і Llet · Veure més »

Llet d'ametlla

La llet d'ametlles és una beguda molt antiga usada també a la cuina medieval substituint la llet animal.

Nou!!: Cuina medieval і Llet d'ametlla · Veure més »

Llibre de Sent Soví

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.

Nou!!: Cuina medieval і Llibre de Sent Soví · Veure més »

Llibre del Coch

El Llibre de doctrina per a ben servir, de tallar y del art de coch cs (ço es) de qualsevol manera, potatges y salses compost per lo diligent mestre Robert coch del Serenissimo senyor Don Ferrando Rey de Napols, més conegut com a Llibre del Coch, és un receptari català del escrit pel mestre Robert i del qual la primera impressió que actualment es guarda és de l'any 1520, en català i a Barcelona.

Nou!!: Cuina medieval і Llibre del Coch · Veure més »

Llimoner

El llimoner o la llimera (Citrus limonum) és un arbre fruiter perenne de la família de les rutàcies i del gènere cítric molt conegut pel seu fruit, la llimona, una fruita comestible de sabor àcid i extremadament fragant que s'usa principalment en l'alimentació.

Nou!!: Cuina medieval і Llimoner · Veure més »

Maduixera

La maduixera, fraulera o fraguera (Fragaria vesca) és una planta herbàcia perenne, vivaç, estolonífera, de fulles trifoliades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes.

Nou!!: Cuina medieval і Maduixera · Veure més »

Magrana

La magrana (Punica granatum) és el fruit del magraner, una espècie de la família Lythraceae.

Nou!!: Cuina medieval і Magrana · Veure més »

Mantega

'''Figura 1.''' Bloc de mantega La mantega és un derivat lacti amb un alt contingut en greix, obtingut pel procediment mecànic de batre la nata i presentat en forma d'emulsió sòlida, del tipus aigua en greix.

Nou!!: Cuina medieval і Mantega · Veure més »

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Nou!!: Cuina medieval і Mar Bàltica · Veure més »

Massapà

Massapà de Nadal El massapà és una pasta en parts iguals d'ametlla i sucre rebaixat amb ous, que es fa generalment cuita al forn.

Nou!!: Cuina medieval і Massapà · Veure més »

Mestre Robert

El mestre Robert és l'autor del receptari català medieval Llibre del Coch, que es va usar a la baixa edat mitjana i al renaixement a la Corona d'Aragó i a una part del renaixement, la traducció al castellà, a Castella.

Nou!!: Cuina medieval і Mestre Robert · Veure més »

Mill

Camp de mill perlat Camp de mill africà Mill comú madur Brots germinats de plantes de mill El mill és un grup de gramínies de llavor petita i variable, conreat en gran part del món per a farratge i aliment humà.

Nou!!: Cuina medieval і Mill · Veure més »

Mol·luscs

Els mol·luscs (Mollusca) constitueixen un embrancament d'animals invertebrats.

Nou!!: Cuina medieval і Mol·luscs · Veure més »

Mora (fruit)

Mores Caixa de mores en un mercat de Quito. La mora és el fruit de la morera així com de diverses espècies del gènere Rubus, com l'esbarzer i romegueró.

Nou!!: Cuina medieval і Mora (fruit) · Veure més »

Morera

Les moreres (Morus) són un gènere de plantes angiospermes de la família de les moràcies (Moraceae).

Nou!!: Cuina medieval і Morera · Veure més »

Mostassa

La mostassa, mostalla o mostarda (Brassica campestris) és una planta conreada o silvestre de les llavors de la qual s'obté la salsa també anomenada mostassa.

Nou!!: Cuina medieval і Mostassa · Veure més »

Musclos

El terme musclo o clòtxina és emprat per designar diverses famílies de mol·luscs bivalves, comunament proveïts d'una conquilla negra constituïda per dues valves, de gran interès econòmic i gastronòmic.

Nou!!: Cuina medieval і Musclos · Veure més »

Nap

El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta amb flor de la família de les brassicàcies.

Nou!!: Cuina medieval і Nap · Veure més »

Neula

La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal.

Nou!!: Cuina medieval і Neula · Veure més »

Nou moscada

Nou moscada sencera i oberta Al fruit obert hom pot observar el macís i la nou La nou moscada es la llavor de l'arbre Myristica fragrans, que es fa servir com a espècia lleugerament picant i dolça.

Nou!!: Cuina medieval і Nou moscada · Veure més »

Oca de galta blanca

Un esbart a Finlàndia L'oca de galta blanca (Branta leucopsis), també anomenada oca galtablanca a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes, considerada una oca.

Nou!!: Cuina medieval і Oca de galta blanca · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Cuina medieval і Oceà Atlàntic · Veure més »

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: Cuina medieval і Oli d'oliva · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Cuina medieval і Ordi · Veure més »

Ostra

L'ostra és el nom comú donat a una sèrie de mol·luscs bivalves d'aigua salada que pertanyen principalment a les famílies Ostreidae (ostra veritable) de l'ordre dels Ostreoida i la familia Pteriidae (ostra de perla) de l'ordre dels Pterioida.

Nou!!: Cuina medieval і Ostra · Veure més »

Ou (aliment)

Els ous són postos per animals femelles de moltes espècies diferents, inclosos ocells, rèptils, amfibis, alguns mamífers i peixos, i molts d'ells han estat menjats pels humans durant milers d'anys.

Nou!!: Cuina medieval і Ou (aliment) · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Cuina medieval і Ovella · Veure més »

Panellet

Típic panellet de pinyons Els panellets, també anomenats migetes a les comarques lleidatanes, són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, ametlla i ou –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.

Nou!!: Cuina medieval і Panellet · Veure més »

Parmesà

El parmesà (en italià parmigiano) és un formatge de pasta premsada cuita italià fet amb llet de vaca.

Nou!!: Cuina medieval і Parmesà · Veure més »

Pasta

s La pasta és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent.

Nou!!: Cuina medieval і Pasta · Veure més »

Pastanaga

La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.

Nou!!: Cuina medieval і Pastanaga · Veure més »

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Nou!!: Cuina medieval і Patatera · Veure més »

Pèsol

''Pisum sativum'' El pèsol o pesolera (Pisum sativum) és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies.

Nou!!: Cuina medieval і Pèsol · Veure més »

Pebre

Grans de pebre El pebre negre o bo, dit també piment, és una espècia de gust coent.

Nou!!: Cuina medieval і Pebre · Veure més »

Pebrotera

Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears). En alguns municipis del Comtat i l'Alcoià i el seu entorn s'anomena bajoca; pebrerot a Monòver i la Romana.

Nou!!: Cuina medieval і Pebrotera · Veure més »

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Nou!!: Cuina medieval і Peixos · Veure més »

Perca

Perca és un gènere de peixos d'aigua dolça.

Nou!!: Cuina medieval і Perca · Veure més »

Perera

Perera cultivar Conference en plena florida La perera o perer (Pyrus communis) és una espècie del gènere Pyrus, de la família de les Rosaceae. A vegades creix de manera assilvestrada (Pyrus sylvestris) rebent el nom de perelló o pomera borda.

Nou!!: Cuina medieval і Perera · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Cuina medieval і Pesta Negra · Veure més »

Petxina de pelegrí

La petxina de pelegrí, pagellida, conquilla de sant Jaume, pelegrina, patellida-pallerida Emp.

Nou!!: Cuina medieval і Petxina de pelegrí · Veure més »

Phaseolus vulgaris

Phaseolus vulgaris, també conegut com fesolera o mongetera comuna i mongetera francesa, és una planta herbàcia anual que es cultiva a tot el món per les seves llavors seques comestibles o els seus fruits no madurs (que s'anomenen fesols o mongetes. La seva fulla també s’utilitza ocasionalment com a verdura i la palla com a farratge. La seva classificació botànica, juntament amb altres espècies de Phaseolus, forma part de la família de les fabàcies o lleguminoses. Com la majoria dels membres d’aquesta família, els fesols comuns adquireixen el nitrogen que necessiten mitjançant una associació amb els rizobis, que són bacteris fixadors de nitrogen. És d'origen americà i té molta variabilitat en formes colors i mides. Pertany al gènere Phaseolus com altres espècies conreades, entre elles la Phaseolus lunatus, anomenada "mongeta de Lima" i a la qual pertany el garrofó, ingredient típic de les paelles valencianes. De l'espècie Phaseolus coccineus és el "Fesol Fava de Sóller" o mongeta vermella. Les fesoleres poden ser enfiladisses o de mata baixa segons la varietat. És una planta anual de fulles simples de color verd fosc i flors blanques. Es conrea en l'època càlida de l'any i és de ràpid creixement. Es fa en regadiu o secans frescs. També es fan en hivernacle per collir a l'hivern. Segons la FAO, la superfície mundial de mongeteres és de prop de 27 milions d'hectàrees i és la principal font de proteïna d'alguns països d'Amèrica Central. Les mongetes s'utilitzen sobretot per a l'alimentació. En els països desenvolupats disminueix molt el consum de les mongetes, malgrat que són molt nutritives amb més d'un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos. Un estudi trobà que els fesols per a cuina ràpida tenen més proteïna i minerals que els fesols de cuina més lenta.,.

Nou!!: Cuina medieval і Phaseolus vulgaris · Veure més »

Piment

El piment, pimenta de clareia, clareia, clarea, giroflat (si domina el clavell d'espècia o clavell de girofle) o giroflé (també només si domina el clavell) és un dels vins dolços i aromatitzats més típics de la cuina medieval catalana.

Nou!!: Cuina medieval і Piment · Veure més »

Poma

Borrons, fruits, i fulles de la pomera (''Malus domestica'') miniatura La poma, maçana o mançana és el fruit del tipus pom de la pomera, que és l'espècie Malus domestica de la família de les rosàcies.

Nou!!: Cuina medieval і Poma · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Cuina medieval і Porc · Veure més »

Prunera

La prunera (Prunus domestica) és un arbre conreat principalment pel seu fruit, la pruna.

Nou!!: Cuina medieval і Prunera · Veure més »

Quaresma

La quaresma (del llatí quadragesima, o el "quarantè" dia abans de Pasqua) és el període de quaranta dies d'abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa.

Nou!!: Cuina medieval і Quaresma · Veure més »

Raïm

Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.

Nou!!: Cuina medieval і Raïm · Veure més »

Regiment de sanitat per al rei d'Aragó

Jaume II d'Aragó El Regiment de sanitat per al rei d'Aragó (en llatí Regimen sanitatis ad regem Aragonum) és una obra mèdica medieval de caràcter preventiu escrita en llatí per Arnau de Vilanova entre 1305 i 1308, en la qual s'establia un règim de vida sana per al rei Jaume II d'Aragó.

Nou!!: Cuina medieval і Regiment de sanitat per al rei d'Aragó · Veure més »

Ricotta

Ricotta (en sicilià: ricotta) és un tipus de formatge originari de Sicília i tradicional de Basilicata, Sardenya, Campània, Pulla, Calàbria, Friül, Llombardia i Piemont fet del xerigot o sèrum de la llet d'ovelles, vaques i altres mamífers.

Nou!!: Cuina medieval і Ricotta · Veure més »

Rosella

La rosella (Papaver rhoeas) és una planta anual ruderal de flors vermelles habitual en els camps cultivats.

Nou!!: Cuina medieval і Rosella · Veure més »

Saïm

catalana que es fa amb saïm El saïm o llard, anomenat també greis (a Girona), grei (a la Catalunya Nord), greix dolç (al Pallars), seu (a Menorca) o sagí (al País Valencià) és un greix d'origen animal obtingut per la fusió del sagí de porc.

Nou!!: Cuina medieval і Saïm · Veure més »

Safrà

El safrà és una espècia obtinguda a partir dels estigmes dessecats de les flors de la safranera (Crocus sativus), a més de la seva utilització com a condiment, també s'utilitza en farmacologia i com a colorant.

Nou!!: Cuina medieval і Safrà · Veure més »

Sal comuna

Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.

Nou!!: Cuina medieval і Sal comuna · Veure més »

Salmó

Salmó Salmó tornant al seu lloc de naixement Filet de salmó Salmó al mercat El salmó és el nom comú per diverses espècies de peixos de la família dels salmònids (Salmonidae).

Nou!!: Cuina medieval і Salmó · Veure més »

Salmorra

Bomba per la salmorra de 1848 de Bad Kissingen, Alemanya. La salmorra o aigua-sal és una dissolució aquosa de la sal en l'aigua.

Nou!!: Cuina medieval і Salmorra · Veure més »

Sàlvia

La sàlvia comuna (Salvia officinalis) és nativa del Mediterrani, però ara es cultiva també a escala comercial a Europa occidental, Rússia i als Estats Units.

Nou!!: Cuina medieval і Sàlvia · Veure més »

Sègol

El sègol (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.

Nou!!: Cuina medieval і Sègol · Veure més »

Sèrum de llet

Xerigot acumulat en la preparació d'un formatge El sèrum de llet, xerigot, serigot o sorigot és la part líquida i transparent que s'obté després de fer quallar la llet.

Nou!!: Cuina medieval і Sèrum de llet · Veure més »

Segó

Segó de blat El segó o bren (antigament breny) és la capa externa del gra dels cereals que se separa del nucli del gra en la molta.

Nou!!: Cuina medieval і Segó · Veure més »

Sidra

La sidra és una beguda alcohòlica de baixa graduació (d'entre 4 i 8°) fabricada amb el suc fermentat de la poma.

Nou!!: Cuina medieval і Sidra · Veure més »

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Cuina medieval і Siena · Veure més »

Sopar

El sopar és tradicionalment l'àpat que es pren al vespre.

Nou!!: Cuina medieval і Sopar · Veure més »

Tacuinum sanitatis

El Tacuinum sanitatis (també anomenat Taccuinum sanitatis) es tracta d'un manual medieval principalment sobre salut, dirigit a un públic laic culte, basat en les Taqwim al‑Sihha (en àrab: تقويمالصحة; Taules de salut), un tractat de medicina àrab escrit per Ibn Butlan cap al 1050.

Nou!!: Cuina medieval і Tacuinum sanitatis · Veure més »

Taronger agre

El taronger agre, amarg o bord (Citrus aurantium subsp. amara) també considerat sovint com a híbrid (Citrus x aurantium), és un arbre conreat pels seus fruits, fulles o flors també com ornamental o per empeltar–hi altres cítrics.

Nou!!: Cuina medieval і Taronger agre · Veure més »

Teoria dels humors

XVIII: flegmàtic, colèric, sanguini i malenconiós. La teoria dels humors, teoria humoral, teoria del quatre humors, humorisme o humoralisme, fou un sistema de la medicina que detalla la composició o constitució i el funcionament del cos humà.

Nou!!: Cuina medieval і Teoria dels humors · Veure més »

Tomàquet

El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.

Nou!!: Cuina medieval і Tomàquet · Veure més »

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Nou!!: Cuina medieval і Tomàs d'Aquino · Veure més »

Torró

El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.

Nou!!: Cuina medieval і Torró · Veure més »

Truita de riu

La truita és el nom comú donat diverses espècies de peixos de muntanya que pertanyen a la família Salmonidae.

Nou!!: Cuina medieval і Truita de riu · Veure més »

Vainilla

La vainilla (Vanilla planifolia, família botànica de les orquídies) és una planta originària de Mèxic cultivada actualment com a planta d'interior.

Nou!!: Cuina medieval і Vainilla · Veure més »

Venècia

Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Cuina medieval і Venècia · Veure més »

Verdura

Verdures i hortalisses en un mercat de les Filipines. Les verdures són aquelles hortalisses de fulles, tiges tendres i inflorescències.

Nou!!: Cuina medieval і Verdura · Veure més »

Vi dolç

Carquinyolis i vi dolç. El vi dolç és el vi que té un gust dolç apropiat per acompanyar diverses postres.

Nou!!: Cuina medieval і Vi dolç · Veure més »

Vinagre

Ampolles de vinagre en diferents formats. El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa.

Nou!!: Cuina medieval і Vinagre · Veure més »

Xucrut

Un plat amb carn de porc, embotits i xucrut La xucrut (del francès choucroute, i aquest de l'alemany Sauerkraut, "col agra", a través de l'alsacià sürkrüt) és un menjar típic de l'Alsàcia, d'Alemanya, d'Eslovàquia i de Polònia que es prepara fent fermentar les fulles de la col en aigua amb sal (salmorra).

Nou!!: Cuina medieval і Xucrut · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gastronomia de l'Edat Mitjana.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »