Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ludwig van Beethoven

Índex Ludwig van Beethoven

Ludwig van Beethoven (pronunciació alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), vocal (lieder i una òpera: Fidelio), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia, està basada en lOda a l'alegria de Friedrich von Schiller i va ser elegida himne de la Unió Europea.

137 les relacions: Alemanya, Anglaterra, Antonio Salieri, Aritmètica, Arthur Wellesley, Àustria, Ballet, Batalla de Vitòria, Berlín, Bonn, Budapest, Carl Czerny, Carta a l'Estimada immortal, Christian Gottlob Neefe, Christoph Willibald Gluck, Clarinet, Classicisme, Classicisme musical, Colònia (Alemanya), Composició musical, Compositor, Comtat de Flandes, Concert, Concert per a piano núm. 3 (Beethoven), Concert per a piano núm. 4 (Beethoven), Concert per a piano núm. 5 (Beethoven), Concert per a violí (Beethoven), Congrés de Viena, Contrapunt, Director d'orquestra, Dresden, Ducat de Brabant, Fidelio, Francès, Franz Liszt, Franz Schubert, Friedrich Gottlieb Klopstock, Friedrich von Schiller, Georg Friedrich Händel, Gioachino Rossini, Gotthold Ephraim Lessing, Heiligenstadt, Himne Europeu, Johan van Beethoven, Johann Georg Albrechtsberger, Johann Wolfgang von Goethe, Joseph Haydn, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, La flauta màgica, Leipzig, ..., Les estacions, Lied, Llatí, Llista de composicions de Beethoven, Lovaina, Malines, Maximilià Francesc d'Àustria, Música de cambra, Mestre de capella, Metrònom, Missa Solemnis (Beethoven), Napoleó Bonaparte, Nen prodigi, Oda a l'Alegria, Orgue, Orquestra, Països Baixos austríacs, Panharmònic, París, Pianista, Piano, Pneumònia, Praga, Primera Escola de Viena, Quartet de corda, Quartet de corda núm. 13 (Beethoven), Rèquiem (Mozart), Rin, Romanticisme, Romanticisme musical, Segle XIX, Simfonia, Simfonia núm. 1 (Beethoven), Simfonia núm. 2 (Beethoven), Simfonia núm. 3 (Beethoven), Simfonia núm. 4 (Beethoven), Simfonia núm. 5 (Beethoven), Simfonia núm. 6 (Beethoven), Simfonia núm. 7 (Beethoven), Simfonia núm. 8 (Beethoven), Simfonia núm. 9 (Beethoven), Simfonies de Beethoven, Sonata, Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven), Sonata per a piano núm. 23 (Beethoven), Sonata per a violí núm. 9 (Beethoven), Sonates per a piano (Beethoven), Teplice, Theater an der Wien, Viena, Violí, Violoncel, William Shakespeare, Wolfgang Amadeus Mozart, 16 de desembre, 1733, 1770, 1778, 1781, 1782, 1783, 1787, 1792, 1795, 1799, 1800, 1801, 1802, 1803, 1804, 1805, 1806, 1808, 1809, 1811, 1812, 1813, 1814, 1815, 1816, 1818, 1822, 1823, 1824, 1826, 1827, 26 de març. Ampliar l'índex (87 més) »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Alemanya · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Anglaterra · Veure més »

Antonio Salieri

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Viena, 7 de maig de 1825) va ser un compositor de música sacra, clàssica i òpera i un director d'orquestra italià.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Antonio Salieri · Veure més »

Aritmètica

L'aritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Aritmètica · Veure més »

Arthur Wellesley

El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852) fou un militar, polític i home d'estat britànic.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Arthur Wellesley · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Àustria · Veure més »

Ballet

Ballet Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a través de la dansa clàssica.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Ballet · Veure més »

Batalla de Vitòria

La Batalla de Vitòria es va lliurar el 21 de juny de 1813 entre les tropes franceses que escortaven a Josep Bonaparte en la seva fugida i un conglomerat de tropes britàniques, espanyoles i portugueses al comandament d'Arthur Wellesley, duc de Wellington.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Batalla de Vitòria · Veure més »

Berlín

Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Berlín · Veure més »

Bonn

Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Bonn · Veure més »

Budapest

Budapest és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Budapest · Veure més »

Carl Czerny

Carl Czerny (també Karl) (Viena, 21 de febrer de 1791 - Viena, 15 de juliol de 1857), pianista, compositor i professor de música austríac.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Carl Czerny · Veure més »

Carta a l'Estimada immortal

La Carta a l'Estimada immortal (Briefe an die unsterbliche Geliebte en alemany) és un document manuscrit autògraf del compositor Ludwig van Beethoven.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Carta a l'Estimada immortal · Veure més »

Christian Gottlob Neefe

Christian Gottlob Neefe (Chemnitz, 5 de febrer de 1748 - Dessau, 28 de gener de 1798) fou un organista, compositor d'òpera i director d'orquestra alemany.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Christian Gottlob Neefe · Veure més »

Christoph Willibald Gluck

Christoph Willibald Gluck (Erasbach, Alt Palatinat, 2 de juliol de 1714 - Viena, 15 de novembre de 1787) va ser un compositor alemany de l'època clàssica.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Christoph Willibald Gluck · Veure més »

Clarinet

El clarinet és un instrument musical de vent de fusta.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Clarinet · Veure més »

Classicisme

Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Classicisme · Veure més »

Classicisme musical

En la música occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música dels períodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Classicisme musical · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia (Köln en alemany; Kölle en kölsch; Keulen en holandès) és una ciutat alemanya a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Composició musical

La composició musical és l'art que té per objectiu la creació d'obres musicals.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Composició musical · Veure més »

Compositor

Un compositor és algú que compon música, és a dir, que forma un tot reunint o combinant diversos elements musicals.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Compositor · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al segle IX, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Comtat de Flandes · Veure més »

Concert

'''Concert''' de piano al Metropolitan de Nova York El concert, de l'italià concerto, té diferents significats però tots deriven del seu ús musical.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Concert · Veure més »

Concert per a piano núm. 3 (Beethoven)

El Concert per a piano núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Concert per a piano núm. 3 (Beethoven) · Veure més »

Concert per a piano núm. 4 (Beethoven)

El Concert per a piano i orquestra núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Concert per a piano núm. 4 (Beethoven) · Veure més »

Concert per a piano núm. 5 (Beethoven)

El Concert per a piano núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Concert per a piano núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Concert per a violí (Beethoven)

El Concert per a violí en re major, Op.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Concert per a violí (Beethoven) · Veure més »

Congrés de Viena

Fronteres nacionals d'Europa fixades pel congrés de Viena, 1815 El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Congrés de Viena · Veure més »

Contrapunt

L’art del contrapunt és la tècnica de composició que permet combinar línies musicals simultànies.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Contrapunt · Veure més »

Director d'orquestra

Charles Lamoureux Director d'orquestra és el títol de qui s'encarrega, en un context orquestral, d'equilibrar i millorar els resultats sonors.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Director d'orquestra · Veure més »

Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Dresden · Veure més »

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Ducat de Brabant · Veure més »

Fidelio

Fidelio, op.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Fidelio · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Francès · Veure més »

Franz Liszt

Franz Liszt, en hongarès Ferenc Liszt (Doborjan, comtat de Sopron (Hongria), 22 d'octubre de 1811 - Bayreuth, (Alemanya) el 31 de juliol de l'any 1886), fou un compositor i pianista hongarès.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Franz Liszt · Veure més »

Franz Schubert

Franz Peter Schubert (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 31 de gener de 1797 - Viena, Imperi Austríac, 19 de novembre de 1828) fou un compositor austríac.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Franz Schubert · Veure més »

Friedrich Gottlieb Klopstock

Signatura de Friedrich Gottlieb Klopstock Friedrich Gottlieb Klopstock (Quedlinburg, 2 de juliol de 1724 - Hamburg, 14 de març, 1803) fou un poeta alemany.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Friedrich Gottlieb Klopstock · Veure més »

Friedrich von Schiller

Johann Christoph Friedrich von Schiller (Marbach am Neckar, 10 de novembre del 1759 - Weimar, 9 de maig del 1805) va ser un poeta, escriptor, filòsof, historiador i professor alemany.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Friedrich von Schiller · Veure més »

Georg Friedrich Händel

Georg Friedrich Händel o en grafia anglesa George Frideric Handel (Halle, 23 de febrer de 1685 – Londres, 14 d'abril de 1759), fou un compositor del barroc britànic nascut a Alemanya.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Georg Friedrich Händel · Veure més »

Gioachino Rossini

Gioachino Rossini (Pesaro, 29 de febrer de 1792 – Passy, prop de París, 13 de novembre de 1868) va ser un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del segle XIX.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Gioachino Rossini · Veure més »

Gotthold Ephraim Lessing

Gotthold Ephraim Lessing (Kamenz, Saxònia, 22 de gener de 1729 - Brunsvic, 15 de febrer de 1781) va ser el poeta alemany més important de la il·lustració.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Gotthold Ephraim Lessing · Veure més »

Heiligenstadt

Heiligenstadt (en alemany: Wien Heiligenstadt) fou un municipi independent fins al 1892 i és avui dia forma part de Döbling, el districte 19 de Viena.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Heiligenstadt · Veure més »

Himne Europeu

L'himne europeu des de l'any 1972 és l'Oda a l'Alegria, escrita per Ludwig van Beethoven el 1793 sobre un text homònim de Friedrich Schiller del 1785.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Himne Europeu · Veure més »

Johan van Beethoven

Johan van Beethoven (Mechelen (Països Baixos austríacs), 14 de novembre 1740 – Bonn (Alemanya), 18 de desembre 1792) era un cantant i pianista a la capella del príncep-arquebisbe Clemens i pare de Ludwig van Beethoven.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Johan van Beethoven · Veure més »

Johann Georg Albrechtsberger

Johann Georg Albrechtsberger (Klosterneuburg, Àustria 3 de febrer de 1736 – Viena el 7 de març de 1809) fou un organista i compositor austríac.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Johann Georg Albrechtsberger · Veure més »

Johann Wolfgang von Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832) va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Johann Wolfgang von Goethe · Veure més »

Joseph Haydn

Franz Joseph Haydn (Rohrau, Baixa Àustria, 31 de març de 1732 - Viena, 31 de maig de 1809) fou un compositor austríac del Classicisme.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Joseph Haydn · Veure més »

Klemens Wenzel Lothar von Metternich

Metternich, retrat pintat per Thomas Lawrence Klemens Wenzel (o Clemens Wenceslaus) Nepomuk Lothar, comte (des del 1813), príncep de Metternich-Winneburg a Beilstein (Coblença, 15 de maig del 1773-Viena, 11 de juny del 1859), comte de Königswart, i des de 1818 duc de Portella. Va ser un polític d'Àustria.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Klemens Wenzel Lothar von Metternich · Veure més »

La flauta màgica

La flauta màgica (en alemany Die Zauberflöte, K. 620, és un singspiel (òpera còmica alemanya) en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d'Emanuel Schikaneder, basat en part en l'obra Lulu, oder die Zauberflöte, d'A.J. Liebeskind i en part en l'obra Sethos, de Jean Terrasson. La primera representació va tenir lloc a Viena el 30 de setembre de 1791, al Theater auf der Wieden, dos mesos abans de la mort de Mozart, i el rol de Tamino fou interpretat pel tenor Benedikt Schack, gran amic de Mozart. A Catalunya no s'estrenà fins al 15 de gener de 1925 al Gran Teatre del Liceu. En resposta a la proposició de Schikaneder de crear una òpera en alemany, Mozart s'hi posà a treballar el març de 1791. El tema de l'òpera s'inspira en els Contes orientals de Wieland, encara que Schikaneder, francmaçó com Mozart, adaptà el text introduint-hi ritus, ideals i símbols d'inspiració maçònica.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і La flauta màgica · Veure més »

Leipzig

(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Leipzig · Veure més »

Les estacions

Les Estacions (en alemany Die Jahreszeiten) és un oratori de Franz Joseph Haydn, amb llibret de Gottfried van Swieten, basat en un poema anglès de James Thomson titulat The Seasons.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Les estacions · Veure més »

Lied

El lied (pl. lieder, cançó, en alemany) és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Lied · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Llatí · Veure més »

Llista de composicions de Beethoven

A continuació es detalla una llista de composicions de Beethoven força completa, classificada per gèneres i amb la data de publicació entre parèntesis.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Llista de composicions de Beethoven · Veure més »

Lovaina

Lovaina (antigament Lavania en català, en neerlandès: Leuven, en francès: Louvain, en alemany: Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província belga del Brabant Flamenc, en la confluència dels rius Dijle i Voer.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Lovaina · Veure més »

Malines

Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Malines · Veure més »

Maximilià Francesc d'Àustria

LArxiduc Maximilià Francesc d’'Àustria, en alemany: Maximilian Franz Xaver Joseph Johann Anton de Paula Wenzel von Österreich (Viena 8 de desembre de 1756 – Viena 26 de julio de 1801) va ser un arquebisbe i Elector Espiritual de Colònia (i com a tal Canceller del Sagrat Imperi Romà per Itàlia), Gran Mestre dels Cavallers Teutònics i el darrer fill del governants Habsburg d’Àustria Maria Teresa d'Àustria i del seu marit l’Emperador Francesc I. També dos dels seus germans van ser emperadors (Josep I i Leopold II): La guillotinada Marie Antoinette de França era una seva germana.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Maximilià Francesc d'Àustria · Veure més »

Música de cambra

Haydn tocant en un quartet de corda Una obra de música de cambra és una composició musical dedicada a un petit conjunt d'instruments en el que cada part està pensada per ser interpretada per un sol instrumentista.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Música de cambra · Veure més »

Mestre de capella

El mestre de capella era el director de la capella de música, centre de l'activitat musical durant l'edat mitjana i fins a la fi de l'antic règim.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Mestre de capella · Veure més »

Metrònom

Metrònom El metrònom és un aparell que produeix una pulsació regular fent servir angles.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Metrònom · Veure més »

Missa Solemnis (Beethoven)

La Missa Solemnis en re major, op.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Missa Solemnis (Beethoven) · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nen prodigi

Gadna i el director Moshe Lustig, Israel 1953 Un nen prodigi és un infant que a una edat precoç domina una o diverses disciplines al nivell d’un adult.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Nen prodigi · Veure més »

Oda a l'Alegria

L'Oda a l'Alegria (primera línia) és una oda escrita el 1785 pel poeta i escriptor alemany Friedrich Schiller, per celebrar l'ideal d'unitat i germanor de tota la humanitat.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Oda a l'Alegria · Veure més »

Orgue

dreta Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Orgue · Veure més »

Orquestra

director Simon Rattle i l'Orquestra Filharmònica de Berlín. Una orquestra és un conjunt instrumental.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Orquestra · Veure més »

Països Baixos austríacs

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Països Baixos austríacs · Veure més »

Panharmònic

El panharmònic és un instrument musical de teclat inventat el 1804 per Johann Nepomuk Mälzel.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Panharmònic · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і París · Veure més »

Pianista

Pianista de jazz Un pianista és la persona que toca el piano.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Pianista · Veure més »

Piano

Interior d'un piano de cua El piano és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Piano · Veure més »

Pneumònia

La pneumònia o pulmonia és un trastorn inflamatori del pulmó.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Pneumònia · Veure més »

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Praga · Veure més »

Primera Escola de Viena

Joseph Haydn (1732-1809) Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) Ludwig van Beethoven (1770-1827) La Primera Escola de Viena (en alemany Wiener Klassik) és un corrent artístic de la música clàssica europea de la segona meitat del segle XVIII.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Primera Escola de Viena · Veure més »

Quartet de corda

Integrants d'un quartet de corda: 1r violí, 2n violí, viola i violoncel. Segon moviment del quartet op. 17 de Béla Bartók. Un quartet de corda és un conjunt instrumental de quatre instruments de corda, normalment dos violins, una viola i un violoncel, o bé una peça musical escrita per a aquest conjunt.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Quartet de corda · Veure més »

Quartet de corda núm. 13 (Beethoven)

El Quartet de corda núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Quartet de corda núm. 13 (Beethoven) · Veure més »

Rèquiem (Mozart)

La Missa de Rèquiem en re menor (K.626) de Wolfgang Amadeus Mozart va ser composta el 1791.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Rèquiem (Mozart) · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Rin · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Romanticisme · Veure més »

Romanticisme musical

El romanticisme musical correspon aproximadament a la música occidental composta al llarg del segle XIX en Alemanya.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Romanticisme musical · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Segle XIX · Veure més »

Simfonia

Una simfonia és una composició musical, més aviat extensa, normalment composta per a ser interpretada per una orquestra i que comprèn diversos moviments.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia · Veure més »

Simfonia núm. 1 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 1 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 2 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 2 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 3 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 3 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 4 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 4 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 5 (Beethoven)

La simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 5 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 6 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 6 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 7 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 7 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 8 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 8 (Beethoven) · Veure més »

Simfonia núm. 9 (Beethoven)

La Simfonia núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonia núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Simfonies de Beethoven

El conjunt de les 9 simfonies que va compondre Beethoven han estat i continuen sent un referent fonamental en la història de la música clàssica.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Simfonies de Beethoven · Veure més »

Sonata

Mozart. Sonata núm. 16 en do major, K. 545 (''sonata facile''). Una sonata (del llatí i de l'italià sonare, "sonar") és una composició musical per a un instrument solista o conjunt instrumental de cambra, normalment en diversos moviments.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Sonata · Veure més »

Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven)

La Sonata per a piano núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Sonata per a piano núm. 2 (Beethoven) · Veure més »

Sonata per a piano núm. 23 (Beethoven)

La Sonata per a piano núm.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Sonata per a piano núm. 23 (Beethoven) · Veure més »

Sonata per a violí núm. 9 (Beethoven)

La Sonata per a violí i piano num.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Sonata per a violí núm. 9 (Beethoven) · Veure més »

Sonates per a piano (Beethoven)

Arxiduc Rodolf d'Àustria. Les Sonates de Ludwig van Beethoven són un conjunt de composicions per a piano sol compostes per Beethoven entre 1795 i 1822; va compondre 32 sonates per a piano.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Sonates per a piano (Beethoven) · Veure més »

Teplice

Església-castell Teplice, anomenada Teplice-Šanov fins al 1948; (en alemany: Teplitz-Schönau, i anteriorment, Töplitz) és una ciutat de la República Txeca, capital del Districte de Teplice, dins la Regió d'Ústí nad Labem.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Teplice · Veure més »

Theater an der Wien

Theater an der Wien: façana principal avui dia. El Theater an der Wien és un teatre històric de Viena, en funcionament des de 1801.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Theater an der Wien · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien, en francès Vienne, en romanès Viena, en txec Vídeň, en eslovac Viedeň, en romaní Vidnya, en hongarès Bécs, en serbocroat: Beč, en llatí Vindobona) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Viena · Veure més »

Violí

El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Violí · Veure més »

Violoncel

El violoncel (de vegades abreujat cello) és un instrument de corda.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Violoncel · Veure més »

William Shakespeare

Stratford, coneguda com el lloc de naixement de Shakespeare (tot i que és incert). Es diu que el poeta i dramaturg hauria nascut a l'habitació amb les finestres a quadres. Signatura de Shakespeare (''By me William Shakespeare'') William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de de Shakespeare.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і William Shakespeare · Veure més »

Wolfgang Amadeus Mozart

Joannes Chrysostomus Wolfgangus Theophilus Mozart, més conegut com a Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 16 de desembre · Veure més »

1733

Sense descripció.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1733 · Veure més »

1770

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1770 · Veure més »

1778

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1778 · Veure més »

1781

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1781 · Veure més »

1782

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1782 · Veure més »

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1783 · Veure més »

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1787 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1792 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1795 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1799 · Veure més »

1800

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1800 · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1801 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1802 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1803 · Veure més »

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1804 · Veure més »

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1805 · Veure més »

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1806 · Veure més »

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1808 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1809 · Veure més »

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1811 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1812 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1814 · Veure més »

1815

;Països Catalans:; Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1815 · Veure més »

1816

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1816 · Veure més »

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1818 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1822 · Veure més »

1823

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1823 · Veure més »

1824

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1824 · Veure més »

1826

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1826 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 1827 · Veure més »

26 de març

El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ludwig van Beethoven і 26 de març · Veure més »

Redirigeix aquí:

Beethoven, Beethoveniana, Beethovenians, Beethovenià, L. van Beethoven, Ludwig Van Beethoven, Ludwing van Beethoven.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »