Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Catalans

Índex Catalans

El català és un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

405 les relacions: Agnosticisme, Agustín Arturo Prat Chacón, Akrem Hamdi, Albert Malo i Navío, Alemanya, Alfons XI de Castella, Algèria, All, Allioli, Amadeu Vives i Roig, Ametlla, Anaïs Nin, Andorra, Andorrans, Andrea Guasch, Anna Ventura, Anselm Turmeda, Antoni Abat, Antoni Bou i Mena, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Tàpies i Puig, Ara (diari), Aragó, Aragonès, Aragonesos, Argentina, Aristides Maillol, Arquitectura, Arròs, Arròs al forn, Arrop i talladetes, Art escènica, Assumpta Serna, Ateisme, Ausiàs March, Austràlia, Avantguardisme, Aviram, Àngel Guimerà i Jorge, Bacallà, Baixa edat mitjana, Baltasar Porcel i Pujol, Barcelona, Barcelonès, Bèlgica, Berber, Bernat Desclot, Bernat Joan i Marí, Bernat Metge, Bojan Krkić i Pérez, ..., Bolet, Bonaventura Carles Aribau, Brasil, Bruixeria, Bunyol (gastronomia), Caça, Caganer, Calçotada, Canadà, Cançó de Rotllan, Caragols a la llauna, Carles el Calb, Carles Puyol i Saforcada, Carles Riba i Bracons, Carles Trullols i Clemente, Carlos Ruiz Zafón, Carn, Carquinyoli, Carta a favor del català, Casals Catalans, Castellà, Castells, Catalanisme, Catalano-estatunidencs, Català, Català nord-occidental, Català oriental central, Català septentrional, Catalunya, Catalunya del Nord, Caterina Albert i Paradís, Catolicisme, Cava (beguda), Cens dels Estats Units del 2000, Cereal, Charlie Rivel, Ciutadania europea, Coca (pastís), Colòmbia, Comtats catalans, Comunitat autònoma, Comunitat de Madrid, Consell General dels Pirineus Orientals, Conte, Crema cremada, Cristianisme, Croada pisano-catalana, Cuba, Cultura, Daniel Pedrosa i Ramal, Dansa de la Mort, De facto, Diada de Sant Jordi, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diccionario de la lengua española, Diglòssia, Dimoni, Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Edat mitjana, Eduard Mendoza i Garriga, Eivissencs, Els Pets, Els segadors, Embotit, Enciclopèdia Larousse, Enric Granados i Campiña, Enric Masip i Borràs, Enrique Vila-Matas, Ensaïmada, Equador, Escalivada, Escudella i carn d'olla, Escut de Catalunya, Esgarrat, Església Catòlica Romana, Espanya, Esqueixada, Estats Units d'Amèrica, Eugeni Casanova i Solanes, Eugeni d'Ors i Rovira, Europa, Expressionisme, Falles, Família Borja, Fartó, Feliciano Alberto Viera Borges, Fideuada, Figueres (Alt Empordà), Fina Rifà, Flaó, Flama del Canigó, Fogueres d'Alacant, França, Francès, Francesc de Tamarit, Francesc Eiximenis, Francesc Fàbregas i Soler, Francesc Joan Domènec Aragó, Francesc Macià i Llussà, Francisco Antonino Vidal, Francisco Diago, Frangencs, Frederic Mompou i Dencausse, Fundació Gala-Salvador Dalí, Gastronomia mediterrània, Gòtia, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Gentilici, Gerard Piqué i Bernabeu, Gitanos, Gots, Gran Enciclopèdia Catalana, Gran Teatre del Liceu, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guifré el Pilós, Hebreu, Herbero de la Serra de Mariola, Herbes (beguda), Himne de l'Exposició, Horta de Múrcia, Hortalissa, Idioma, Ignasi Barraquer i Barraquer, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imma Clopés Gasull, Imperi Romà, Informalisme, Institut d'Estudis Catalans, Isaac Albéniz i Pascual, Isidre Nonell i Monturiol, Islam, Italians, Italià, Itàlia, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume Balmes i Urpià, Jaume el Just, Jaume March II, Javier Cercas Mena, Jesús Moncada i Estruga, Jo Maso, Joan Esteve, Joan Fuster i Ortells, Joan Hernàndez Pijuan, Joan Manuel Serrat i Teresa, Joan Maragall i Gorina, Joan Miró i Ferrà, Joan Oró i Florensa, Joan Prim i Prats, Joanot Martorell, Jordi Alba i Ramos, Jordi Pujol i Soley, Jorge Batlle Ibáñez, José Batlle y Ordóñez, José Figueres Ferrer, José Miró Cardona, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Climent i Avinent, Josep Guardiola i Sala, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Pla i Casadevall, Josep Puig i Cadafalch, Josep Tarradellas i Joan, Josep Trueta i Raspall, Juan Francisco Giró, Juan Marsé, Judaisme, Julivert, Kílian Jornet i Burgada, La Balanguera, La Passió, Lacetans, Laia Forcadell Arenas, Laia Sanz i Pla-Giribert, Laura Pous i Tió, Laurent Jiménez-Balaguer, Liber Maiolichinus, Literatura medieval, Llatí, Llatí vulgar, Llegenda, Llegum, Lleida, Llengües sinítiques, Llet merengada, Llibre de cuina, Llibre de Sent Soví, Lluís Companys i Jover, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Llach i Grande, Lluís Millet i Pagès, Lorenzo Batlle y Grau, Luis Batlle Berres, Luis Fortuño Burset, Luis Llorens Torres, Maionesa, Malinke, Mallorca, Manel (grup), Manel Estiarte i Duocastella, Manuel de Pedrolo, Manuel Montt Torres, Manuel Valls i Galfetti, Manuel Vázquez Montalbán, Mar Mediterrània, María Canals Barrera, Marc Gasol i Sáez, Marc Márquez i Alentà, Marcel Martí i Badenes, Maria del Mar Bonet, Marisc, Marta Gens i Barberà, Martí Marcó i Bardella, Matança del porc, Mató, Màgia, Mèxic, Menjar blanc, Menorquins, Mercè Rodoreda i Gurguí, Miquel de Palol i Felip, Miquel Martí i Pol, Mireia Belmonte i García, Mistela, Mitologia, Modernisme, Modernisme català, Montserrat Caballé i Folch, Moros i Cristians, Muixeranga (cançó), Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Picasso de Barcelona, Nacionalitat espanyola, Narcís Oller i Moragas, Nord-catalans, Occitans, Oli d'oliva, Ollada, Orxata, Otger Cataló, Ovella, Pa amb oli, Pa amb tomàquet, País Valencià, Països Baixos, Països Catalans, Pablo Picasso, Padró municipal d'habitants, Paella d'arròs, Paganisme, Palma, Palo, Pamplona, Panellet, Pascal Comelade, Pasqual Maragall i Mira, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, Patum de Berga, Pau Casals i Defilló, Pau Claris i Casademunt, Pau Gasol i Sáez, Pebre, Peixos, Perú, Pere Calders i Rossinyol, Pere el Cerimoniós, Pere Gimferrer i Torrens, Pied-noir, Pirineus, Pirineus catalans, Poema èpic, Poeta, Pomada (beguda), Porc, Principat de Catalunya, Processó religiosa, Prudenci Bertrana i Comte, Quítxua, Quim Monzó, Racionalisme (filosofia), Raimon, Ramon Berenguer III, Ramon Casas i Carbó, Ramon Llull, Ramon Muntaner, Ramon Sugranyes i de Franch, Reconquesta, Regne Franc, Regne Unit, Rei Carnestoltes, Renaixença, República Dominicana, Retrat, Roger Ramis, Romesco, Rondalla, Saúl Craviotto i Rivero, Safrà, Salvador Dalí i Domènech, Salvador Espriu i Castelló, Samfaina, Sant Vicent Ferrer, Santiago Rusiñol i Prats, Sarraí, Sau, Segle IX, Segle XVIII, Segona República Espanyola, Senyera Reial, Setmana Santa, Shakira, Sobrassada, Sopa de Cabra, Suïssa, Suquet de peix, Surrealisme, Teatre Nacional de Catalunya, Tió de Nadal, Tirant lo Blanc, Tomàquet, Tonyina, Torró, UNESCO, Universitat de Lleida, Urdú, Uruguai, Valencians, Valencià, Vallès, Veneçuela, Vi, Vicenç d'Osca, Vicenç Ferrer i Moncho, Wòlof, Xavier Hernández i Creus, Xavier Montsalvatge i Bassols, Xile, Xocolata, Xuixo, 1113, 1114, 1115, 1120, 1289, 1299, 1313, 1324, 1325, 1334, 1417, 1456, 2003. Ampliar l'índex (355 més) »

Agnosticisme

Lagnosticisme és un posicionament religiós segons el qual l'existència o no d'un déu o una mitologia de deïtats és desconeguda i, per tant, irrellevant.

Nou!!: Catalans і Agnosticisme · Veure més »

Agustín Arturo Prat Chacón

Agustín Arturo Prat Chacón (Hisenda San Agustín de Puñual, Ninhue, província de Ñuble, 3 d'abril del 1848 - Iquique, 21 de maig de 1879) fou un mariner, militar i advocat xilè d'origen Català.

Nou!!: Catalans і Agustín Arturo Prat Chacón · Veure més »

Akrem Hamdi

Akrem Hamdi (Perpinyà, França, 1 de febrer de 1987), és un jugador de rugbi a XV que ocupa la posició de centre.

Nou!!: Catalans і Akrem Hamdi · Veure més »

Albert Malo i Navío

Albert Malo i Navío, nascut a Sant Boi de Llobregat l'any 1964.

Nou!!: Catalans і Albert Malo i Navío · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Catalans і Alemanya · Veure més »

Alfons XI de Castella

Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).

Nou!!: Catalans і Alfons XI de Castella · Veure més »

Algèria

Algèria (en àrab الجزائر, al-Jazàïr,, en amazic, ⴷⵥⴰⵢⴻⵔ, Dzayer), oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Catalans і Algèria · Veure més »

All

Lall, l'all roig, el gra (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les liliàcies.

Nou!!: Catalans і All · Veure més »

Allioli

Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.

Nou!!: Catalans і Allioli · Veure més »

Amadeu Vives i Roig

MNAC). Amadeu Vives i Roig (Collbató, el Baix Llobregat, 18 de novembre de 1871 - Madrid, 2 de desembre de 1932) fou un compositor i escriptor català, conegut fonamentalment per la seua obra lírica, d'entre la que cal destacar les sarsueles Doña Francisquita i Bohemios, considerades com unes de les cimeres del gènere.

Nou!!: Catalans і Amadeu Vives i Roig · Veure més »

Ametlla

Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla o metla és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.

Nou!!: Catalans і Ametlla · Veure més »

Anaïs Nin

Retrat d'Anaïs Nin a la dècada de 1970 per Elsa Dorfman Anaïs Nin (Neuilly-sur-Seine, 21 de febrer de 1903-Los Angeles, 14 de gener de 1977) va ser una escriptora francoamericana d'ascendència cubanocatalana i danesa, coneguda pels seus Diaris d'Anaïs Nin, que va escriure des dels dotze anys i que comprenen un període de quaranta anys.

Nou!!: Catalans і Anaïs Nin · Veure més »

Andorra

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Catalans і Andorra · Veure més »

Andorrans

Els andorrans i les andorranes (en singular: andorrà, andorrana) són un grup humà, que comparteixen llengua i cultura amb els catalans (segons l'Estudi sociolingüístic del 2004, el català és la llengua materna del 49,4% de la població de nacionalitat andorrana).

Nou!!: Catalans і Andorrans · Veure més »

Andrea Guasch

Andrea Guasch (Barcelona (20 de desembre de 1990) és una actriu, cantant i ballarina catalana, que ha treballat en les sèries “Acusados”, “Sin tetas no hay paraíso” i “Punta Escarlata", a banda de "Cambio de Clase" (com a Valentina) i "La Gira" (com a Sara Cuervo), sèries de Disney Channel.

Nou!!: Catalans і Andrea Guasch · Veure més »

Anna Ventura

Anna Ventura és una jugadora catalana d'esquaix, raquetbol i softraquet.

Nou!!: Catalans і Anna Ventura · Veure més »

Anselm Turmeda

''Qubba'' ('mausoleu') d'Anselm Turmeda a Tunis Pàgina d'una edició de ''La disputa de l'ase'', del 1922 Antelm Turmeda o, per error de lectura, segons Joan Coromines, Anselm Turmeda, després Abd-Al·lah at-Tarjuman —en àrab, el nom complet, أبو محمد عبد الله بن عبد الله الترجمان الميورقي, Abū Muḥammad ʿAbd Allāh b. ʿAbd Allāh at-Tarjumān al-Mayūrqī— (Ciutat de Mallorca, 1355 - Tunis, d. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Nou!!: Catalans і Anselm Turmeda · Veure més »

Antoni Abat

Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251 ? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme.

Nou!!: Catalans і Antoni Abat · Veure més »

Antoni Bou i Mena

Antoni Bou i Mena (Piera, Anoia, 17 d'octubre de 1986), conegut com a Toni Bou, és un pilot català de trial.

Nou!!: Catalans і Antoni Bou i Mena · Veure més »

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, el Baix Camp,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

Nou!!: Catalans і Antoni Gaudí i Cornet · Veure més »

Antoni Tàpies i Puig

Antoni Tàpies i Puig, marquès de Tàpies (Barcelona, 13 de desembre de 1923 – ídem, 6 de febrer de 2012) fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Nou!!: Catalans і Antoni Tàpies i Puig · Veure més »

Ara (diari)

L'ARA és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya—.

Nou!!: Catalans і Ara (diari) · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Catalans і Aragó · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Catalans і Aragonès · Veure més »

Aragonesos

Els aragonesos i les aragoneses (en singular: aragonès, aragonesa; en aragonès os aragoneses, m. aragonés, f. aragonesa; en castellà los aragoneses, m. aragonés, f. aragonesa) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.

Nou!!: Catalans і Aragonesos · Veure més »

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Nou!!: Catalans і Argentina · Veure més »

Aristides Maillol

La "Mediterrània" de Maillol (Museu Marés) Aristides Maillol (Banyuls de la Marenda, 8 de desembre del 1861 – 27 de setembre del 1944) fou un escultor, pintor i gravador català.

Nou!!: Catalans і Aristides Maillol · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Catalans і Arquitectura · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Catalans і Arròs · Veure més »

Arròs al forn

L'arròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.

Nou!!: Catalans і Arròs al forn · Veure més »

Arrop i talladetes

Mostillo Larrop i talladetes és un dolç típic valencià, habitual a les Comarques Centrals, com ara la Vall d'Albaida, i present a l'Alcalatén.

Nou!!: Catalans і Arrop i talladetes · Veure més »

Art escènica

Intèrpret d'arts escèniques, en 2009 Les arts escèniques són aquelles arts de representació que es realitzen en un escenari, com ara el d'un teatre o un circ.

Nou!!: Catalans і Art escènica · Veure més »

Assumpta Serna

Assumpta Serna, nom artístic d'Assumpta Rodés i Serna (Barcelona, 16 de setembre del 1957), és actriu, professora d'interpretació i autora.

Nou!!: Catalans і Assumpta Serna · Veure més »

Ateisme

Lateisme és, en un sentit ampli, el rebuig de la creença en l'existència de deïtats.

Nou!!: Catalans і Ateisme · Veure més »

Ausiàs March

Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March (Regne de València, 1400 - València, 3 de març del 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.

Nou!!: Catalans і Ausiàs March · Veure més »

Austràlia

Austràlia, oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma el continent més petit del món, i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Nou!!: Catalans і Austràlia · Veure més »

Avantguardisme

Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.

Nou!!: Catalans і Avantguardisme · Veure més »

Aviram

Aviram a una fira a Shreveport (Louisiana, EUA) Aviram és el terme que en ramaderia designa tota la volateria mantinguda en un corral, com gallines, guatlles, oques, ànecs o estruços.

Nou!!: Catalans і Aviram · Veure més »

Àngel Guimerà i Jorge

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Nou!!: Catalans і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »

Bacallà

El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (manrusa al Vallespir) en rossellonès), (Gadus morhua), és una de les prop de 60 espècies d'una mateixa família de peixos migratoris.

Nou!!: Catalans і Bacallà · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles XI a XIV.

Nou!!: Catalans і Baixa edat mitjana · Veure més »

Baltasar Porcel i Pujol

Baltasar Porcel i Pujol (Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937 - Barcelona, 1 de juliol de 2009) fou un escriptor, periodista i crític literari balear.

Nou!!: Catalans і Baltasar Porcel i Pujol · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Catalans і Barcelona · Veure més »

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Nou!!: Catalans і Barcelonès · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Catalans і Bèlgica · Veure més »

Berber

Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). TAMAZIGHT. Lamazic o llengua amaziga o el berber o llengua berber, també amazigh o tamazight —en amazic en alfabet llatí Tamaziɣt i en alfabet tifinag ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o — és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família afroasiàtica o camitosemítica.

Nou!!: Catalans і Berber · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot, historiador, probablement originari del Vescomtat de Castellnou, va viure a la segona meitat del segle XIII.

Nou!!: Catalans і Bernat Desclot · Veure més »

Bernat Joan i Marí

Bernat Joan i Marí (Eivissa, 22 de febrer de 1960) és un professor, escriptor i polític eivissenc.

Nou!!: Catalans і Bernat Joan i Marí · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Catalans і Bernat Metge · Veure més »

Bojan Krkić i Pérez

Bojan Krkić i Pérez (en serbi ciríl·lic: Бојан Кркић Перез) (Linyola, 28 d'agost de 1990) esportivament conegut com a Bojan és un futbolista català, de pare serbi, que juga de davanter a l'Alavés cedit per l'Stoke City FC de la Premier League.

Nou!!: Catalans і Bojan Krkić i Pérez · Veure més »

Bolet

Bolet ''Amanita muscaria'' Estructura d'un bolet de la classe dels basidiomicets i ordre dels agaricals Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors.

Nou!!: Catalans і Bolet · Veure més »

Bonaventura Carles Aribau

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.

Nou!!: Catalans і Bonaventura Carles Aribau · Veure més »

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Nou!!: Catalans і Brasil · Veure més »

Bruixeria

Bruixa en la iconografia popular, provinent d'una pintura mural del segle XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge) La bruixeria és, segons els creients, el poder malèfic o màgic de fer coses sobrenaturals exercit per qui se suposa que té un pacte amb el diable.

Nou!!: Catalans і Bruixeria · Veure més »

Bunyol (gastronomia)

Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.

Nou!!: Catalans і Bunyol (gastronomia) · Veure més »

Caça

faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, oci, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.

Nou!!: Catalans і Caça · Veure més »

Caganer

Caganer amagat a un racó del pessebre El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, sovint amagada en un racó, darrere d'un arbust, on fa les seves necessitats a l'aire lliure.

Nou!!: Catalans і Caganer · Veure més »

Calçotada

La calçotada és un àpat comunitari que ha esdevingut la manera més tradicional de menjar els calçots, amb fortes connotacions de festa i trobada.

Nou!!: Catalans і Calçotada · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Catalans і Canadà · Veure més »

Cançó de Rotllan

Vuit etapes de la ''Cançó de Rotllan'' en una imatge, dins les ''Grans Cròniques de França'' (segle XV), en un exemplar conservat al Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg La Cançó de Rotllan (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del segle XI que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.

Nou!!: Catalans і Cançó de Rotllan · Veure més »

Caragols a la llauna

Caragols a la llauna (o cargols a la llauna, en certs dialectes i "Cargolada" a la Catalunya Nord) és una especialitat culinària de la cuina catalana.

Nou!!: Catalans і Caragols a la llauna · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Catalans і Carles el Calb · Veure més »

Carles Puyol i Saforcada

Carles Puyol i Saforcada (La Pobla de Segur, Pallars Jussà, 13 d'abril del 1978) és un exfutbolista professional català que jugava com a defensa al primer equip del FC Barcelona, a la selecció catalana i a la selecció espanyola.

Nou!!: Catalans і Carles Puyol i Saforcada · Veure més »

Carles Riba i Bracons

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Nou!!: Catalans і Carles Riba i Bracons · Veure més »

Carles Trullols i Clemente

Carles Trullols i Clemente (Barcelona, 17 de setembre de 1948) és un ex-jugador i entrenador d'hoquei sobre patins, considerat el millor porter del seu temps i un dels millors de la història.

Nou!!: Catalans і Carles Trullols i Clemente · Veure més »

Carlos Ruiz Zafón

Carlos Ruiz Zafón (Barcelona, 25 de setembre de 1964) és un escriptor català que escriu en castellà i català.

Nou!!: Catalans і Carlos Ruiz Zafón · Veure més »

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Nou!!: Catalans і Carn · Veure més »

Carquinyoli

Carquinyolis de Sant Quintí de Mediona (50g). Els carquinyolis o carquinyols són pastes seques típiques de Catalunya, Balears, País Valencià, Aragó, Occitània, Sicília i Toscana (cantuccini).

Nou!!: Catalans і Carquinyoli · Veure més »

Carta a favor del català

La Carta a favor del català, oficialment esmentada també com a Carta Departamental per la Llengua Catalana, fou aprovada pel Consell General dels Pirineus Orientals el dia 10 de desembre del 2007.

Nou!!: Catalans і Carta a favor del català · Veure més »

Casals Catalans

Logotip de Comunitats Catalanes de l'Exterior Mapa del món amb totes les Comunitats Catalanes de l'Exterior, tenint en compte la proporció per país. Els Casals catalans o Comunitats catalanes de l'exterior són associacions de catalans residents fora de Catalunya.

Nou!!: Catalans і Casals Catalans · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Catalans і Castellà · Veure més »

Castells

Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al segle XVIII) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeraga Valenciana.

Nou!!: Catalans і Castells · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch convertint-se en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels alcaldes de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal estructurat tant políticament com cultural que propugna el reconeixement de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en alguns casos— també dels Països Catalans.

Nou!!: Catalans і Catalanisme · Veure més »

Catalano-estatunidencs

Els catalano-estatunidencs són estatunidencs que reconeixen ascendència ètnica catalana i/o s'hi autoidentifiquen.

Nou!!: Catalans і Catalano-estatunidencs · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Catalans і Català · Veure més »

Català nord-occidental

Dialectes del català Lo català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, lo Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien sumar la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

Nou!!: Catalans і Català nord-occidental · Veure més »

Català oriental central

Dialectes del català El català oriental central, o simplement català central en no haver-hi cap occidental central, és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.

Nou!!: Catalans і Català oriental central · Veure més »

Català septentrional

Extensió del dialecte català septentrional respecte a la resta de territoris catalanòfons. El català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dintre del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord.

Nou!!: Catalans і Català septentrional · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Catalans і Catalunya · Veure més »

Catalunya del Nord

La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del Tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Catalans і Catalunya del Nord · Veure més »

Caterina Albert i Paradís

cementiri vell de l'Escala Caterina Albert i Paradís, coneguda pel seu nom de ploma Víctor Català (l'Escala, 11 de setembre del 1869 - 27 de gener del 1966), fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.

Nou!!: Catalans і Caterina Albert i Paradís · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Catalans і Catolicisme · Veure més »

Cava (beguda)

El cava (o xampany) és el vi escumós produït segons el Mètode Tradicional a Catalunya, majoritàriament.

Nou!!: Catalans і Cava (beguda) · Veure més »

Cens dels Estats Units del 2000

El 22è cens dels Estats Units d'Amèrica, que va dur a terme la Census Bureau, va determinar que la població resident dels Estats Units d'Amèrica a dia 1 d'abril de l'any 2000 era de 281.421.906 persones, un increment del 13,2% respecte a les 248.709.873 persones registrades durant el cens de l'any 1990.

Nou!!: Catalans і Cens dels Estats Units del 2000 · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten per al gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Catalans і Cereal · Veure més »

Charlie Rivel

Charlie Rivel, Viena, 1972. Monument dedicat a Charlie Rivel a Montjuïc Charlie Rivel, nom artístic de Josep Andreu i Lasserre (Cubelles, 23 d'abril de 1896 - Sant Pere de Ribes, 26 de juliol de 1983), fou un pallasso català.

Nou!!: Catalans і Charlie Rivel · Veure més »

Ciutadania europea

La Ciutadania europea va ser creada pel Tractat de Maastricht signat el 1992 i vigent des del 1993.

Nou!!: Catalans і Ciutadania europea · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, Coc o també Fogassa a Catalunya del Nord, és potser el menjar català més universal, puix que, a més de ser habitual a totes les llars i pastisseries dels Països Catalans, és només una manera de preparar un menjar que té molta tradició arreu del Mediterrani.

Nou!!: Catalans і Coca (pastís) · Veure més »

Colòmbia

La República de Colòmbia és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Catalans і Colòmbia · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són els comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Catalans і Comtats catalans · Veure més »

Comunitat autònoma

Mapa autonòmic de l'Estat espanyol Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Catalans і Comunitat autònoma · Veure més »

Comunitat de Madrid

Real Casa de Correos de la Puerta del Sol (Madrid), seu de la Presidència de la Comunitat de Madrid. Entrada a la Comunitat de Madrid pel Port de Guadarrama. La Comunitat de Madrid (en castellà i oficialment: Comunidad de Madrid) és una comunitat autònoma d'Espanya situada al centre de la península Ibèrica i, dintre d'aquesta, al centre de la Meseta Central.

Nou!!: Catalans і Comunitat de Madrid · Veure més »

Consell General dels Pirineus Orientals

El Consell General dels Pirineus Orientals és l'ens administratiu del departament francès dels Pirineus Orientals, que inclou la Catalunya Nord i el territori occità de la Fenolleda.

Nou!!: Catalans і Consell General dels Pirineus Orientals · Veure més »

Conte

Un conte és una narració escrita en prosa, generalment breu.

Nou!!: Catalans і Conte · Veure més »

Crema cremada

La crema cremada, crema casolana o crema de Sant Josep (o simplement crema) –a l'estranger crema catalana o crème brûlée– són unes postres típiques i tradicionals de la cuina catalana.

Nou!!: Catalans і Crema cremada · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Catalans і Cristianisme · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Catalans і Croada pisano-catalana · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba—la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Catalans і Cuba · Veure més »

Cultura

Art de l'antic Egipte La cultura és la creació i realització de valors, normes i béns materials per l'ésser humà.

Nou!!: Catalans і Cultura · Veure més »

Daniel Pedrosa i Ramal

Daniel Pedrosa i Ramal, conegut com a Dani Pedrosa (Sabadell, Vallès Occidental, 29 de setembre de 1985) és un pilot català de motociclisme que ha viscut la major part de la seva vida a la localitat vallesana de Castellar del Vallès.

Nou!!: Catalans і Daniel Pedrosa i Ramal · Veure més »

Dansa de la Mort

La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar al segle XIV.

Nou!!: Catalans і Dansa de la Mort · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir «de fet» o «pràcticament», i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Catalans і De facto · Veure més »

Diada de Sant Jordi

Una rosa i un llibre L'ambient a les Rambles de Barcelona un Sant Jordi ''Sant Jordi matant el drac'', taula central del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell La Diada de Sant Jordi a Catalunya és una festa que se celebra el 23 d'abril amb el Dia del Llibre i la Fira de les Roses, símbols de la cultura i l'amor, i és també una jornada que reivindica la cultura catalana.

Nou!!: Catalans і Diada de Sant Jordi · Veure més »

Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.

Nou!!: Catalans і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »

Diccionario de la lengua española

Edició de 1780. El Diccionario de la lengua española (oficialment, DLE — DRAE, corresponent a Diccionario de la Real Academia Española) és un diccionari normatiu del castellà editat per la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Catalans і Diccionario de la lengua española · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dóna quan hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Catalans і Diglòssia · Veure més »

Dimoni

Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.

Nou!!: Catalans і Dimoni · Veure més »

Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Ester Franquesa, actual DG de Política lingüística La Direcció General de Política Lingüística és l'òrgan d’anàlisi direcció, planificació, coordinació i execució de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Catalans і Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Catalans і Edat mitjana · Veure més »

Eduard Mendoza i Garriga

Eduard Mendoza i Garriga, més conegut com a Eduardo Mendoza (Barcelona, 11 de gener de 1943), és un escriptor català en llengua castellana.

Nou!!: Catalans і Eduard Mendoza i Garriga · Veure més »

Eivissencs

Els eivissencs i les eivissenques (singular: eivissenc, eivissenca) són un grup humà que viu predominantment a l'illa d'Eivissa.

Nou!!: Catalans і Eivissencs · Veure més »

Els Pets

Els Pets és un grup de rock català i pop rock, liderat per Lluís Gavaldà, originari del poble de Constantí (Tarragonès).

Nou!!: Catalans і Els Pets · Veure més »

Els segadors

Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya.

Nou!!: Catalans і Els segadors · Veure més »

Embotit

Embotits a la Festa Major del Clot – Camp de l'Arpa 2009 Un embotit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Nou!!: Catalans і Embotit · Veure més »

Enciclopèdia Larousse

L'Enciclopèdia Larousse és l'obra de referència clàssica de la llengua francesa.

Nou!!: Catalans і Enciclopèdia Larousse · Veure més »

Enric Granados i Campiña

Enric Granados i Campiña, amb el nom de naixement de Pantaleón Enrique Joaquín Granados Campiña (Lleida, el Segrià, 27 de juliol de 1867 – canal de la Mànega, 24 de març de 1916) fou un compositor i pianista català.

Nou!!: Catalans і Enric Granados i Campiña · Veure més »

Enric Masip i Borràs

Enric Masip Borràs (Barcelona l'1 de setembre de 1969) és un destacat jugador d'handbol amb un ampli palmarès esportiu.

Nou!!: Catalans і Enric Masip i Borràs · Veure més »

Enrique Vila-Matas

Enrique Vila-Matas (Barcelona, 31 de març de 1948) és un escriptor català autor d'una àmplia obra narrativa traduïda a 39 idiomes, inclòs el català (El viatge vertical), i de la qual cal destacar títols com Historia abreviada de la literatura portátil (1985), Hijos sin hijos (1993), Bartleby y compañía (2000), El mal de Montano (2002), Doctor Pasavento (2005), Exploradores del abismo (2007), Dublinesca (2010), Aire de Dylan (2012) o Kassel no invita a la lógica (2014).

Nou!!: Catalans і Enrique Vila-Matas · Veure més »

Ensaïmada

Una ensaïmada és una pasta feta amb farina de blat de força, aigua o llet, ous, sucre, saïm de porc (d'ací el nom), i llevat.

Nou!!: Catalans і Ensaïmada · Veure més »

Equador

La República de l'Equador (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.

Nou!!: Catalans і Equador · Veure més »

Escalivada

L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.

Nou!!: Catalans і Escalivada · Veure més »

Escudella i carn d'olla

L'escudella és un brou típic de Catalunya i, essencialment, es tracta del mateix plat que el putxero i pilotes o caldo i pilotes del País Valencià.

Nou!!: Catalans і Escudella i carn d'olla · Veure més »

Escut de Catalunya

Constitucions de Catalunya de 1702 L'escut de Catalunya té el següent blasonament: En camp d'or, quatre pals de gules.

Nou!!: Catalans і Escut de Catalunya · Veure més »

Esgarrat

L'esgarrat o esgarra(d)et, esgarra(d)eta, espencat, o encara torrat, mullador torrat, mullado, tabollat, pebrera i tomaca rostida és un entremès fred típic de València i la seua rodalia fet a base de pebreres escalivades i esqueixades, és a dir, esgarrades; també pot dur olives i bacallà salat.

Nou!!: Catalans і Esgarrat · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Catalans і Església Catòlica Romana · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Catalans і Espanya · Veure més »

Esqueixada

L'esqueixada és una amanida feta de bacallà dessalat i esqueixat, acompanyat de diversos ingredients vegetals, i oli d'oliva.

Nou!!: Catalans і Esqueixada · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Catalans і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Eugeni Casanova i Solanes

Eugeni Casanova i Solanes (Lleida, 9 de febrer de 1958) és un escriptor, periodista i filòsof lleidatà.

Nou!!: Catalans і Eugeni Casanova i Solanes · Veure més »

Eugeni d'Ors i Rovira

Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català.

Nou!!: Catalans і Eugeni d'Ors i Rovira · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Catalans і Europa · Veure més »

Expressionisme

d'Ernst Ludwig Kirchner, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle XX que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc.

Nou!!: Catalans і Expressionisme · Veure més »

Falles

Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu monument faller).

Nou!!: Catalans і Falles · Veure més »

Família Borja

Escut d'armes dels Borja o Borgia Els Borja foren una família noble valenciana radicada al poble aragonès de Borja i establerta a Xàtiva.Durant el segle XIII i a les ordres de Jaume I el Conqueridor va participar en la conquesta de València.

Nou!!: Catalans і Família Borja · Veure més »

Fartó

Els fartons són una especialitat de rebosteria d'Alboraia (País Valencià).

Nou!!: Catalans і Fartó · Veure més »

Feliciano Alberto Viera Borges

Feliciano Alberto Viera Borges (Salto, 1872 - íbidem, 1927) fou un polític i president constitucional de l'Uruguai entre els anys 1915 i 1919.

Nou!!: Catalans і Feliciano Alberto Viera Borges · Veure més »

Fideuada

La fideuada (col·loquialment al País Valencià, fideuà) és un plat típic de la cuina de la Safor, originari de la ciutat de Gandia A hores d'ara és habitual a La Safor i La Marina Alta, tot i que també se'n pot trobar a gran part de la costa valenciana, la costa catalana meridional, i fins i tot a les Terres de l'Ebre.

Nou!!: Catalans і Fideuada · Veure més »

Figueres (Alt Empordà)

Figueres és la ciutat capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Catalans і Figueres (Alt Empordà) · Veure més »

Fina Rifà

Josefina Rifà i Llimona (Palma, 1939), coneguda com a Fina Rifà, és una il·lustradora i mestra catalana.

Nou!!: Catalans і Fina Rifà · Veure més »

Flaó

Flaó d'Eivissa. Flaó de Menorca. El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques d'origen.

Nou!!: Catalans і Flaó · Veure més »

Flama del Canigó

Rutes de distribució de la Flama del Canigó pels Països Catalans. La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d'estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny.

Nou!!: Catalans і Flama del Canigó · Veure més »

Fogueres d'Alacant

Foguera de les Carolines Altes, guanyadora de 2005 Les Fogueres de Sant Joan, és la Festa Major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984.

Nou!!: Catalans і Fogueres d'Alacant · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Catalans і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Catalans і Francès · Veure més »

Francesc de Tamarit

Francesc de Tamarit i Rifós (Barcelona, 1584 - 1653).

Nou!!: Catalans і Francesc de Tamarit · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis - també Ximenes, Eiximenes o Jimenez - (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) (OFM) fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Catalans і Francesc Eiximenis · Veure més »

Francesc Fàbregas i Soler

Francesc Fàbregas i Soler (Arenys de Mar, 4 de maig de 1987), conegut com a Cesc o Fàbregas, és un futbolista català format a les categories inferiors del FC Barcelona.

Nou!!: Catalans і Francesc Fàbregas i Soler · Veure més »

Francesc Joan Domènec Aragó

Francesc Joan Domènec Aragó (en francès François Arago), (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853) fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.

Nou!!: Catalans і Francesc Joan Domènec Aragó · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi.

Nou!!: Catalans і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francisco Antonino Vidal

Francisco Antonino Vidal (San Carlos, 1827 - Montevideo, 1889), va ser un polític i metge uruguaià, president constitucional entre 1880 i 1882, i entre març i maig de 1886.

Nou!!: Catalans і Francisco Antonino Vidal · Veure més »

Francisco Diago

Francisco Diago (1562, Viver, Regne de València, actualment a la Província de Castelló - 23 de maig de 1615) fou un teòleg valencià.

Nou!!: Catalans і Francisco Diago · Veure més »

Frangencs

Els frangencs/franjolins són un grup humà resident a la Franja de Ponent (comarques catalanoparlants històriques de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya), a l'Aragó.

Nou!!: Catalans і Frangencs · Veure més »

Frederic Mompou i Dencausse

Frederic Mompou Dencausse (Barcelona, 16 d'abril de 1893 - 30 de juny de 1987) fou un compositor català, conegut sobretot per les seves peces per a piano sol.

Nou!!: Catalans і Frederic Mompou i Dencausse · Veure més »

Fundació Gala-Salvador Dalí

La Fundació Gala-Salvador Dalí és una entitat cultural privada amb seu a Figueres dedicada a promoure la figura del pintor surrealista, fundada el 1983 pel mateix Salvador Dalí.

Nou!!: Catalans і Fundació Gala-Salvador Dalí · Veure més »

Gastronomia mediterrània

Amanida típica grega La gastronomia mediterrània és el conjunt de plats i tradicions gastronòmiques procedents dels països banyats per la Mar Mediterrània.

Nou!!: Catalans і Gastronomia mediterrània · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Catalans і Gòtia · Veure més »

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià (oficialment Comunitat Valenciana).

Nou!!: Catalans і Generalitat · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Catalans і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble...). Solen tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu.

Nou!!: Catalans і Gentilici · Veure més »

Gerard Piqué i Bernabeu

Lliga de Campions. Gerard Piqué i Bernabeu (Barcelona, 2 de febrer de 1987) és un futbolista català, que juga de defensa central al Futbol Club Barcelona.

Nou!!: Catalans і Gerard Piqué i Bernabeu · Veure més »

Gitanos

El poble gitano, poble rom, gitanos o romanís és un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.

Nou!!: Catalans і Gitanos · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mitja Europa amenaçant el poder de l'imperi Romà.

Nou!!: Catalans і Gots · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Catalans і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, al núm.

Nou!!: Catalans і Gran Teatre del Liceu · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Catalans і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Catalans і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897).

Nou!!: Catalans і Guifré el Pilós · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Nou!!: Catalans і Hebreu · Veure més »

Herbero de la Serra de Mariola

L'herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la Serra de Mariola en general.

Nou!!: Catalans і Herbero de la Serra de Mariola · Veure més »

Herbes (beguda)

Herbes és una beguda alcohòlica anisada típica de Mallorca, Eivissa i Formentera, obtinguda per la maceració i/o la destil·lació hidroalcohòlica de plantes aromàtiques de l'illa.

Nou!!: Catalans і Herbes (beguda) · Veure més »

Himne de l'Exposició

LHimne de l'Exposició és l'himne oficial del País Valencià.

Nou!!: Catalans і Himne de l'Exposició · Veure més »

Horta de Múrcia

L'Horta de Múrcia (en castellà Huerta de Murcia) és una comarca de la Regió de Múrcia amb 477.134 habitants i capital a Múrcia.

Nou!!: Catalans і Horta de Múrcia · Veure més »

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Nou!!: Catalans і Hortalissa · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Catalans і Idioma · Veure més »

Ignasi Barraquer i Barraquer

Doctor Ignasi Barraquer Barraquer (Barcelona, 25 de març de 1884 - 13 de maig de 1965) fou un metge oftalmòleg, considerat un dels més rellevants científics del món en la seva especialitat.

Nou!!: Catalans і Ignasi Barraquer i Barraquer · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Catalans і Illes Balears · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus (en àrab al-Jazàïr aix-Xarquiyya li-l-Àndalus), és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Catalans і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Imma Clopés Gasull

Imma Clopés Gasull nascuda el 19 de gener de 1968 a Pedret i Marzà (Alt Empordà) és una atleta catalana retirada que participà en les competicions d'heptatló i pentatló.

Nou!!: Catalans і Imma Clopés Gasull · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Catalans і Imperi Romà · Veure més »

Informalisme

L'informalisme és un moviment pictòric que comprèn totes les tendències abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa després de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc.

Nou!!: Catalans і Informalisme · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Catalans і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Isaac Albéniz i Pascual

Isaac Albéniz (Camprodon, el Ripollès, 29 de maig de 1860 - Cambo-les Bains, Aquitània (França), 18 de maig de 1909) va ser un compositor i intèrpret de piano català de renom internacional.

Nou!!: Catalans і Isaac Albéniz i Pascual · Veure més »

Isidre Nonell i Monturiol

Isidre Nonell i Monturiol (Barcelona, 30 de novembre del 1872 – 21 de febrer del 1911) fou un pintor i dibuixant català.

Nou!!: Catalans і Isidre Nonell i Monturiol · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Catalans і Islam · Veure més »

Italians

Els italians són un grup ètnic del sud d'Europa que comparteixen una cultura comuna i parlen italià com a llengua materna.

Nou!!: Catalans і Italians · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Catalans і Italià · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Catalans і Itàlia · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un poeta i prevere català.

Nou!!: Catalans і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jaume Balmes i Urpià

Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.

Nou!!: Catalans і Jaume Balmes i Urpià · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Catalans і Jaume el Just · Veure més »

Jaume March II

Jaume March II fou Senyor de la baronia d'Eramprunyà i poeta.

Nou!!: Catalans і Jaume March II · Veure més »

Javier Cercas Mena

Javier Cercas Mena (Ibahernando, 1962) és un escriptor espanyol.

Nou!!: Catalans і Javier Cercas Mena · Veure més »

Jesús Moncada i Estruga

Jesús Moncada i Estruga (Mequinensa, el Baix Cinca, 1 de desembre de 1941 - Barcelona, 13 de juny de 2005) fou un escriptor en llengua catalana.

Nou!!: Catalans і Jesús Moncada i Estruga · Veure més »

Jo Maso

Jo Maso (Perpinyà, 17 de febrer de 1944) és un antic jugador de rugbi a XV i a XIII nascut a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Catalans і Jo Maso · Veure més »

Joan Esteve

Joan Esteve (Johannes Stephanus) fou un notari valencià del segle XV.

Nou!!: Catalans і Joan Esteve · Veure més »

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, la Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Catalans і Joan Fuster i Ortells · Veure més »

Joan Hernàndez Pijuan

Joan Hernàndez Pijuan (Barcelona 1931 - 2005) fou un pintor català.

Nou!!: Catalans і Joan Hernàndez Pijuan · Veure més »

Joan Manuel Serrat i Teresa

Joan Manuel Serrat i Teresa (Barcelona, 27 de desembre de 1943), reconegut artísticament com a Joan Manuel Serrat, és un dels cantautors i músics catalans més populars.

Nou!!: Catalans і Joan Manuel Serrat i Teresa · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911).

Nou!!: Catalans і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Nou!!: Catalans і Joan Miró i Ferrà · Veure més »

Joan Oró i Florensa

Joan Oró i Florensa (Lleida, 26 d'octubre de 1923 - Barcelona, 2 de setembre de 2004) fou un bioquímic català, els estudis del qual han estat claus per entendre l'origen de la vida al nostre planeta.

Nou!!: Catalans і Joan Oró i Florensa · Veure més »

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 16 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Nou!!: Catalans і Joan Prim i Prats · Veure més »

Joanot Martorell

Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (València, aprox 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.

Nou!!: Catalans і Joanot Martorell · Veure més »

Jordi Alba i Ramos

Jordi Alba i Ramos (L'Hospitalet de Llobregat, 21 de març de 1989), és un futbolista català, que juga com a lateral esquerre al FC Barcelona.

Nou!!: Catalans і Jordi Alba i Ramos · Veure més »

Jordi Pujol i Soley

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.

Nou!!: Catalans і Jordi Pujol i Soley · Veure més »

Jorge Batlle Ibáñez

Jorge Batlle Ibáñez (25 d'octubre de 1927 - 24 d'octubre de 2016) va ser un advocat, periodista i polític uruguaià.

Nou!!: Catalans і Jorge Batlle Ibáñez · Veure més »

José Batlle y Ordóñez

José Pablo Torcuato Batlle y Ordóñez (Montevideo, 21 de maig de 1856 - íbidem, 20 d'octubre de 1929) fou un polític i periodista uruguaià.

Nou!!: Catalans і José Batlle y Ordóñez · Veure més »

José Figueres Ferrer

José María Hipólito Figueres Ferrer (San Ramón, Alajuela, 25 de setembre de 1906 - San José 8 de juny de 1990), fou un pensador i humanista, i un dels més importants polítics de la república de Costa Rica.

Nou!!: Catalans і José Figueres Ferrer · Veure més »

José Miró Cardona

José Miró Cardona (L'Havana, 22 d'agost del 1902 – San Juan de Puerto Rico, 10 d'agost del 1972) va ser un advocat i professor cubà que presidí, per poc temps, el govern Urrutia, que succeí Fulgencio Batista a Cuba.

Nou!!: Catalans і José Miró Cardona · Veure més »

Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.

Nou!!: Catalans і Josep Carner i Puig-Oriol · Veure més »

Josep Climent i Avinent

Retrat de Josep Climent i Avinent al paranimf de la Universitat de València, atribuït a Josep Vergara Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 1706 - 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.

Nou!!: Catalans і Josep Climent i Avinent · Veure més »

Josep Guardiola i Sala

Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), més conegut com a Pep Guardiola, és un ex-futbolista i entrenador de futbol català, que entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League.

Nou!!: Catalans і Josep Guardiola i Sala · Veure més »

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894 – 27 de setembre de 1961) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Nou!!: Catalans і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau · Veure més »

Josep Pla i Casadevall

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.

Nou!!: Catalans і Josep Pla i Casadevall · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català.

Nou!!: Catalans і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: Catalans і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

Josep Trueta i Raspall

Josep Trueta i Raspall (Barcelona, 27 d'octubre de 1897 - 19 de gener de 1977) fou un metge i cirurgià català, catedràtic d'Ortopèdia a la Universitat d'Oxford i membre del Consell Nacional Català.

Nou!!: Catalans і Josep Trueta i Raspall · Veure més »

Juan Francisco Giró

Juan Francisco José Giró y Zufriategui, més conegut com a Juan Francisco Giró (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 3 de juny de 1791 - ídem, 8 de maig de 1863), va ser un polític uruguaià, membre del Partit Nacional, i President de la República entre 1852 i 1853.

Nou!!: Catalans і Juan Francisco Giró · Veure més »

Juan Marsé

Juan Marsé (Barcelona, 8 de gener de 1933) és un novel·lista català de l'anomenada generació dels 50.

Nou!!: Catalans і Juan Marsé · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Catalans і Judaisme · Veure més »

Julivert

El julivert o juliverd (grafia etimològicament correcta) (Petroselinum crispum) és una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera.

Nou!!: Catalans і Julivert · Veure més »

Kílian Jornet i Burgada

Kílian Jornet i Burgada (Sabadell, Vallès Occidental, 27 d'octubre de 1987) és un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català.

Nou!!: Catalans і Kílian Jornet i Burgada · Veure més »

La Balanguera

Rocío Martínez-Sampere. La Balanguera és un poema de Joan Alcover i Maspons (1854-1926), que, musicat el 1926 pel compositor Amadeu Vives (1871-1932), és l'himne oficial de Mallorca.

Nou!!: Catalans і La Balanguera · Veure més »

La Passió

La Passió és la representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, basada en els evangelis.

Nou!!: Catalans і La Passió · Veure més »

Lacetans

Els lacetans eren la tribu ibèrica que habitaven a la Catalunya central entre aproximadament el segle VIII aC fins a finals del segle I aC.

Nou!!: Catalans і Lacetans · Veure més »

Laia Forcadell Arenas

Laia Forcadell Arenas (Tortosa, 6 de juny de 1982) és una atleta especialista en 400 metres tanques.

Nou!!: Catalans і Laia Forcadell Arenas · Veure més »

Laia Sanz i Pla-Giribert

Laia Sanz i Pla-Giribert (Corbera de Llobregat, 11 de desembre de 1985) és una esportista catalana de renom internacional en les disciplines motociclistes del trial, el raid i l'enduro.

Nou!!: Catalans і Laia Sanz i Pla-Giribert · Veure més »

Laura Pous i Tió

Laura Pous Laura Pous i Tió (Granollers, 1 d'octubre de 1984) és una tennista professional catalana.

Nou!!: Catalans і Laura Pous i Tió · Veure més »

Laurent Jiménez-Balaguer

Laurent Jiménez-Balaguer (L’Hospitalet de Llobregat, 14 de gener de 1928 - Boulogne-Billancourt, 16 d'abril de 2015) fou un pintor català que visqué i treballà a París des dels anys 50.

Nou!!: Catalans і Laurent Jiménez-Balaguer · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Niça Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Catalans і Liber Maiolichinus · Veure més »

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Nou!!: Catalans і Literatura medieval · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Catalans і Llatí · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar és la varietat del llatí parlada per la gent, anomenat així en oposició al llatí clàssic propi de les classes més il·lustrades, un llatí molt més cuidat i literari.

Nou!!: Catalans і Llatí vulgar · Veure més »

Llegenda

''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica, amb una major o menor proporció d'elements imaginaris o mitològics.

Nou!!: Catalans і Llegenda · Veure més »

Llegum

Llegum que mostra les llavors al seu interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Nou!!: Catalans і Llegum · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Catalans і Lleida · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès o xinés és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessari fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encara que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, és basada en el mandarí i no és «neutral» en relació a les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Nou!!: Catalans і Llengües sinítiques · Veure més »

Llet merengada

La llet merengada, llet gelada (al País Valencià), llet a la mallorquina o llet gelada amb llimona i canyella és una beguda refrescant no alcohòlica feta a base de llet ensucrada i aromatitzada amb pell de llimona i canyella, amb merenga o sense.

Nou!!: Catalans і Llet merengada · Veure més »

Llibre de cuina

Digitalització d'un exemplar de ''La cuynera catalana'' (1851) Un llibre de cuina o receptari és un llibre, una obra bé impresa o bé manuscrita no periòdica d'una certa extensió mínima, que tracta principalment de temes directament relacionats amb la cuina i la manera de tractar els aliments per a ús gastronòmic.

Nou!!: Catalans і Llibre de cuina · Veure més »

Llibre de Sent Soví

El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.

Nou!!: Catalans і Llibre de Sent Soví · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Catalans і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada. Múltiples fonts que no concreten dia, situen la seva vida entre (1849-1923) amb alguna excepció com a Exposició Fundació "la Caixa", 1996 que indica el 27 de desembre com a data de naixement. El fet de coincidir amb el dia de la seva mort, pot fer pensar en un error de transcripció. Altres fonts, entre les quals destaca el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, on s'allotja el seu arxiu professional, hi figura el 21 de desembre de 1850 a la. Una altra font que, sense especificar dia, deixa molt clar que va ser el 1850 és la "Història" de Coll i Alentorn, 1992. – 27 de desembre de 1923) fou un arquitecte, historiador, humanista i polític català, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador.

Nou!!: Catalans і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís Llach i Grande

Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català.

Nou!!: Catalans і Lluís Llach i Grande · Veure més »

Lluís Millet i Pagès

Lluís Millet i Pagès (el Masnou, Maresme, 18 d'abril de 1867 - Barcelona, 7 de desembre de 1941), popularment conegut com el mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català, juntament amb Amadeu Vives, al qual va consagrar la vida i que va dirigir en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal.

Nou!!: Catalans і Lluís Millet i Pagès · Veure més »

Lorenzo Batlle y Grau

Lorenzo Cristóbal Manuel Batlle y Grau (Montevideo, llavors Banda Oriental, avui Uruguai, 10 d'agost de 1810 - ídem, 8 de maig de 1887), va ser un militar i polític uruguaià, President de la República entre els anys 1868 i 1872.

Nou!!: Catalans і Lorenzo Batlle y Grau · Veure més »

Luis Batlle Berres

Luis Conrado Batlle Berres (Montevideo, 26 de novembre de 1897 - íbidem, 15 de juliol de 1964) fou un polític i periodista uruguaià.

Nou!!: Catalans і Luis Batlle Berres · Veure més »

Luis Fortuño Burset

Luis Guillermo Fortuño Burset (San Juan, Puerto Rico, 31 d'octubre de 1960) és un advocat corporatiu i polític porto-riqueny.

Nou!!: Catalans і Luis Fortuño Burset · Veure més »

Luis Llorens Torres

Luis Llorens Torres (Collores, Juana Díaz, 14 de maig de 1876 - San Juan, 16 de juny de 1944) fou un poeta, dramaturg i polític porto-riqueny.

Nou!!: Catalans і Luis Llorens Torres · Veure més »

Maionesa

La maionesa o baionesa, més correctament maonesa, és una salsa freda feta de rovell d'ou cru, oli, sal i unes gotes de suc de llimona o vinagre, originària de Maó, a l'Illa de Menorca, i d'aquí el seu nom.

Nou!!: Catalans і Maionesa · Veure més »

Malinke

El malinke és una llengua africana de la branca mandé dins de la família lingüística del Congo-Níger.

Nou!!: Catalans і Malinke · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Catalans і Mallorca · Veure més »

Manel (grup)

Manel és un grup de música de Barcelona que canta en català.

Nou!!: Catalans і Manel (grup) · Veure més »

Manel Estiarte i Duocastella

Manel Estiarte i Duocastella (Manresa, 26 d'octubre de 1961) és un jugador retirat de waterpolo català.

Nou!!: Catalans і Manel Estiarte i Duocastella · Veure més »

Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l'Aranyó, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català.

Nou!!: Catalans і Manuel de Pedrolo · Veure més »

Manuel Montt Torres

Manuel Montt Torres (Petorca, 4 de setembre de 1809 — Santiago, 21 de setembre de 1880) polític xilè, fou President de la República de Xile entre 1851-1861.

Nou!!: Catalans і Manuel Montt Torres · Veure més »

Manuel Valls i Galfetti

Manuel Valls i Galfetti (Barcelona, 13 d'agost de 1962) és un polític francès d'ascendència catalana i suïssa.

Nou!!: Catalans і Manuel Valls i Galfetti · Veure més »

Manuel Vázquez Montalbán

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 27 de juliol del 1939 - Bangkok, 17 d'octubre del 2003) fou un prolífic escriptor i periodista català, principalment en llengua castellana, que conreà múltiples gèneres: novel·la, poesia, assaig, i fins i tot escrigué sobre gastronomia.

Nou!!: Catalans і Manuel Vázquez Montalbán · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Catalans і Mar Mediterrània · Veure més »

María Canals Barrera

María Pilar Canals Barrera és una actriu i cantant estatunidenca, nascuda a Miami, Florida, el 28 de setembre de 1966.

Nou!!: Catalans і María Canals Barrera · Veure més »

Marc Gasol i Sáez

Marc Gasol i Sàez (Barcelona, 29 de gener de 1985) és un jugador de bàsquet professional català que actualment juga als Memphis Grizzlies de l'NBA.

Nou!!: Catalans і Marc Gasol i Sáez · Veure més »

Marc Márquez i Alentà

Marc Márquez i Alentà, conegut com El Tro de Cervera (Cervera, Segarra, 17 de febrer del 1993) és un pilot català de motociclisme de velocitat, Campió del món de MotoGP i un dels esportistes més populars de l'escena internacional.

Nou!!: Catalans і Marc Márquez i Alentà · Veure més »

Marcel Martí i Badenes

Marcel Martí i Badenes (Alvear, Argentina, 1925 - Palafrugell, 2010) fou un escultor català.

Nou!!: Catalans і Marcel Martí i Badenes · Veure més »

Maria del Mar Bonet

Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947) és una cantant mallorquina especialitzada en música tradicional, tant mallorquina com d'arreu del Mediterrani.

Nou!!: Catalans і Maria del Mar Bonet · Veure més »

Marisc

Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves, cefalòpodes i gastròpodes) comestibles.

Nou!!: Catalans і Marisc · Veure més »

Marta Gens i Barberà

Marta Gens i Barberà (El Morell, Tarragonès, 30 de desembre del 1969) és una ex-jugadora de voleibol catalana, considerada la millor jugadora del panorama català i espanyol de la història.

Nou!!: Catalans і Marta Gens i Barberà · Veure més »

Martí Marcó i Bardella

Martí Marcó i Bardella (Barcelona, 1959 - 29 de gener de 1979) fou un militant de l'Esquerra Independentista que suposadament va formar part del primer escamot de Terra Lliure.

Nou!!: Catalans і Martí Marcó i Bardella · Veure més »

Matança del porc

Representació esquemàtica dels talls principals del porc Matanceres a Son Ferriol Mallorca Matança d'un porc als temps medievals a Suècia La matança del porc a Catalunya, matances a les Illes Balears o mataporc al País Valencià és l'activitat d'escorxar els porcs domèstics.

Nou!!: Catalans і Matança del porc · Veure més »

Mató

Vegeu també: Brull o brossat El mató o brossat és un tipus de formatge fresc amb menys greix que la majoria dels altres formatges.

Nou!!: Catalans і Mató · Veure més »

Màgia

''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.

Nou!!: Catalans і Màgia · Veure més »

Mèxic

Mèxic (en castellà: México), oficialment els Estats Units Mexicans (en castellà: Estados Unidos Mexicanos), és una república federal constitucional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Catalans і Mèxic · Veure més »

Menjar blanc

El menjablanc o menjar blancLladonosa 2005: pàg.

Nou!!: Catalans і Menjar blanc · Veure més »

Menorquins

Els menorquins i menorquines (singular: menorquí, menorquina) són un grup humà que viu predominantment a l'illa de Menorca.

Nou!!: Catalans і Menorquins · Veure més »

Mercè Rodoreda i Gurguí

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.

Nou!!: Catalans і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »

Miquel de Palol i Felip

Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885 - Girona, 1965) fou un escriptor català, fill del poeta i epriodista Pere de Palol i Poch, pare de l'arqueòleg Pere de Palol i Salellas i avi de l'arquitecte, poeta i narrador Miquel de Palol i Muntanyola.

Nou!!: Catalans і Miquel de Palol i Felip · Veure més »

Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 19 de març de 1929 – Vic, Osona, 11 de novembre de 2003) fou un poeta, escriptor i traductor català, un dels més populars del segle XX.

Nou!!: Catalans і Miquel Martí i Pol · Veure més »

Mireia Belmonte i García

Mireia Belmonte i García (Badalona, 10 de novembre de 1990) és una nedadora catalana, plusmarquista mundial dels 400 metres estils, dels 800 metres lliures i dels 1.500 lliures, que competeix en les categories d'estils, papallona, braça i lliure.

Nou!!: Catalans і Mireia Belmonte i García · Veure més »

Mistela

La mistela és un vi de licor tradicional.

Nou!!: Catalans і Mistela · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup socio-cultural.

Nou!!: Catalans і Mitologia · Veure més »

Modernisme

Palau de la ''Sezession'' a Viena. El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX.

Nou!!: Catalans і Modernisme · Veure més »

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Nou!!: Catalans і Modernisme català · Veure més »

Montserrat Caballé i Folch

Montserrat Caballé i Folch (Barcelona, 12 d'abril de 1933 o 1938) és una soprano i cantant d'òpera catalana.

Nou!!: Catalans і Montserrat Caballé i Folch · Veure més »

Moros i Cristians

Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià).

Nou!!: Catalans і Moros i Cristians · Veure més »

Muixeranga (cançó)

La dansa de la Muixeranga, a Algemesí. La Muixeranga d'Algemesí, la Muixeranga o la dansa plàstica és una cançó tradicional del País Valencià d'autor desconegut interpretada amb tabalet i dolçaina.

Nou!!: Catalans і Muixeranga (cançó) · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art a la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo en la seva totalitat, des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Catalans і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Museu Picasso de Barcelona

El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso.

Nou!!: Catalans і Museu Picasso de Barcelona · Veure més »

Nacionalitat espanyola

Escut de l'estat espanyol La nacionalitat espanyola és el vincle jurídic que uneix a la persona amb el Regne d'Espanya.

Nou!!: Catalans і Nacionalitat espanyola · Veure més »

Narcís Oller i Moragas

Narcís Oller i Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabant sent un dels escriptors més reconeguts del segle XIX.

Nou!!: Catalans і Narcís Oller i Moragas · Veure més »

Nord-catalans

Els nord-catalans i nord-catalanes o catalans del nord són un grup humà originari de la Catalunya del Nord (comarques de la Conflent, el Vallespir, l'Alta Cerdanya, el Capcir i el Rosselló, i l'occitana Fenolleda), a França.

Nou!!: Catalans і Nord-catalans · Veure més »

Occitans

Els occitans i les occitanes (mpl. los occitans, fpl. las occitanas, m. occitan, f. occitana en occità; les Occitans, m. occitan, f. occitane en francès) són un poble europeu que originen al nord-oest del Mediterrani, i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.

Nou!!: Catalans і Occitans · Veure més »

Oli d'oliva

Setrill amb oli d'oliva L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Nou!!: Catalans і Oli d'oliva · Veure més »

Ollada

Ollada o olla de carn (al País Valencià, putxero, perolada, bullit o bullitori; a la Vall d'Aran, olha; a Catalunya, escudella; a les Illes Balears, bullit) és un plat ben senzill que es fa arreu dels Territoris de parla catalana i de molts d'altres indrets, habitual a l'hivern.

Nou!!: Catalans і Ollada · Veure més »

Orxata

Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.

Nou!!: Catalans і Orxata · Veure més »

Otger Cataló

L'Otger Cataló (o Catalon) o Pare de la Pàtria, és un personatge de llegenda que amb els Nou Barons de la Fama hauria conquerit Catalunya als sarraïns.

Nou!!: Catalans і Otger Cataló · Veure més »

Ovella

Les ovelles, bens, xots, xais o corders (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Catalans і Ovella · Veure més »

Pa amb oli

El pa amb oli és una de les preparacions més típiques de la cuina mallorquina i de la cuina de les Illes Balears en general.

Nou!!: Catalans і Pa amb oli · Veure més »

Pa amb tomàquet

El pa amb tomàquet, pa amb tomaca, pa amb oli, pa sucat amb tomata (Gironès) o pa amb tomata (Lleida) és una típica recepta de la cuina catalana i balear, similar a la bruschetta italiana.

Nou!!: Catalans і Pa amb tomàquet · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Catalans і País Valencià · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Catalans і Països Baixos · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Catalans і Països Catalans · Veure més »

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del segle XX, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Nou!!: Catalans і Pablo Picasso · Veure més »

Padró municipal d'habitants

El Padró municipal d'habitants és un registre administratiu on consten els veïns d'un municipi.

Nou!!: Catalans і Padró municipal d'habitants · Veure més »

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en un una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Nou!!: Catalans і Paella d'arròs · Veure més »

Paganisme

El paganisme (del llatí pagus, 'món rural') és la religió dels pagans.

Nou!!: Catalans і Paganisme · Veure més »

Palma

Palma és un municipi on s'ubica una ciutat mallorquina amb el mateix nom, també coneguda popularment i localment com a Ciutat, que fou anomenada Mallorca des de l'època musulmana fins ben entrat el segle XVIII, havent-se interpretat a vegades que la seva denominació havia estat Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Catalans і Palma · Veure més »

Palo

El palo (de l'escorça de la quina, coneguda com a palo quina) és una beguda alcohòlica típica de Mallorca obtinguda per maceració o infusió d'escorça de quina (Cinchona sp) i d'arrels de genciana (Gentiana lutea) (o de vinagrella,DCVB amb sucre, sacarosa caramelitzada, i alcohol etílic (i aigua). És un dels ingredients d'un aperitiu dit verderol, beguda feta amb ginebra, palo i conyac (a Palma, Mallorca). La quina, originària d'Amèrica del Sud que fou coneguda a l'estat espanyol gràcies a la comtessa de Chinchón. Les escorces de la quina contenen diverses subtàncies, com la quinina, que li donen un gust amarg i astringent, però que té propietats antipirètiques i antipalúdiques. La comtessa, l'any 1638 va caure malalta a Lima, fou tractada amb quina i es va guarir. Quan tornà a Espanya va portar escorça de quina, que va adquirir una gran popularitat com a remei per a les "febres" i es va estendre a altres indrets europeus. La genciana és una planta perenne que conté substàncies causants de la seva intensa amargor. És tonificant i estimulant de la secreció salival i dels sucs gàstrics. També fou emprada com a remei per combatre el paludisme. A les Illes hi havia moltes zones del litoral que eren pantanoses i que constituïen un excel·lent medi de cultiu per als moscards, portadors de les denominades "febres". Això va fer que s'acceptassin amb facilitat els extractes de quina i genciana, introduïts pels comerciants que venien a intercanviar espècies i altres productes com a remei per combatre les febres. Amb el temps, per tal de millorar el desagradable gust d'aquests s'hi afegiren concentrats de sucres de raïm, de figues seques i de garrova. Aquests extractes ensucrats s'encalentien a fi de concentrar-los i, en conseqüència, el sucre s'anava caramel·litzant i enfosquint. El gust que assolia emmascarava l'amargor. Aquest xarop tenia una vida relativament limitada perquè el producte fermentava amb facilitat, i s'optà per afegir-hi alcohol. Naixia així el palo, que a poc a poc va veure limitada la quantitat de quinina i de genciana, augmentat l'alcohol i enfosquit el sucre. Al final ha deixat de banda el seu valor medicinal i s'ha convertit en una aperitiu apreciat i reconegut a l'entorn de Mallorca. El 1993 es va aprovar el Reglament de la denominació geogràfica Palo de Mallorca, la qual cosa permet per una part de protegir el nom geogràfic, i per altra, d'evitar la competència deslleial i garantir la qualitat del producte.

Nou!!: Catalans і Palo · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Catalans і Pamplona · Veure més »

Panellet

Panellets a Morella (Ports) Els panellets són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, rovell d’ou i ametlla –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.

Nou!!: Catalans і Panellet · Veure més »

Pascal Comelade

Pascal Paul Vincent Comelade, més conegut com a Pascal Comelade (Montpeller, 30 de juny de 1955) és un músic francès d'arrels catalanes.

Nou!!: Catalans і Pascal Comelade · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i nét de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Nou!!: Catalans і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat

Logotip del programa Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la Unesco El Patrimoni cultural immaterial o Patrimoni cultural intangible forma part de les declaracions de la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni cultural no tangible, conegut com a «oral» o «immaterial».

Nou!!: Catalans і Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat · Veure més »

Patum de Berga

La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus.

Nou!!: Catalans і Patum de Berga · Veure més »

Pau Casals i Defilló

Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876-San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) fou un violoncel·lista, pedagog, director i compositor musical català.

Nou!!: Catalans і Pau Casals i Defilló · Veure més »

Pau Claris i Casademunt

Pau Claris i Casademunt (Barcelona, 1 de gener del 1586 – Barcelona, 27 de febrer del 1641) fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Nou!!: Catalans і Pau Claris i Casademunt · Veure més »

Pau Gasol i Sáez

Pau Gasol i Sáez és un jugador català de bàsquet.

Nou!!: Catalans і Pau Gasol i Sáez · Veure més »

Pebre

Grans de pebre. El pebre negre o bo, dit també piment, és una espècia de gust coent.

Nou!!: Catalans і Pebre · Veure més »

Peixos

Un guppy. Mola o mata d'arengs (''Clupea harengus'') Peixos d'aigua dolça Peixos d'aigua salada ''Dunkleosteus terreli'', peix prehistòric del Devonià que podia assolir 10 m de longitud. aletes pectorals (per parells) Els peixos (o peixs) són animals vertebrats que no són membres del grup dels tetràpodes (els vertebrats terrestres amb quatre potes de tipus quiridi).

Nou!!: Catalans і Peixos · Veure més »

Perú

El Perú (Perú en castellà, Piruw en quítxua i aimara), oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Nou!!: Catalans і Perú · Veure més »

Pere Calders i Rossinyol

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986.

Nou!!: Catalans і Pere Calders i Rossinyol · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Catalans і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Gimferrer i Torrens

Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona, 22 de juny de 1945) és un poeta, traductor i crític literari català.

Nou!!: Catalans і Pere Gimferrer i Torrens · Veure més »

Pied-noir

Un pied-noir (en francès) o peu negreMENAGES MENAGES, Àngela-Rosa, i MONJO MASCARÓ, Joan-Lluís, 2007, Els Valencians d'Algèria 1830-1962, Edicions del Bullent, Picanya (País Valencià) ISBN 978-84-96187-60-3 és un colon europeu a Algèria.

Nou!!: Catalans і Pied-noir · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o el Pirineu (endotopònims: Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneu en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa.

Nou!!: Catalans і Pirineus · Veure més »

Pirineus catalans

Mapa topogràfic de tots els Pirineus. Els Pirineus catalans és una unitat de relleu a Catalunya.

Nou!!: Catalans і Pirineus catalans · Veure més »

Poema èpic

Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.

Nou!!: Catalans і Poema èpic · Veure més »

Poeta

''El Poeta Pobre'', de Carl Spitzweg, 1839. Un poeta és un escriptor dedicat a la producció de poesia.

Nou!!: Catalans і Poeta · Veure més »

Pomada (beguda)

La pomada o gin amb llimonada és una beguda típica de Menorca, que s'obté mesclant gin de Menorca (Gin Xoriguer) amb llimonada carbonatada.

Nou!!: Catalans і Pomada (beguda) · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Catalans і Porc · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Catalans і Principat de Catalunya · Veure més »

Processó religiosa

Processó de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí Processó a Província de Salta, Argentina Una professó religiosa o processó és un passeig d'una icona sagrada per una vila o cap a un indret rellevant, com ara un santuari o ermita.

Nou!!: Catalans і Processó religiosa · Veure més »

Prudenci Bertrana i Comte

Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, el Maresme, 17 de gener de 1867 – Barcelona, 21 de novembre de 1941) fou un escriptor modernista català, conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906).

Nou!!: Catalans і Prudenci Bertrana i Comte · Veure més »

Quítxua

El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.

Nou!!: Catalans і Quítxua · Veure més »

Quim Monzó

Joaquim Monzó i Gómez, conegut amb el nom de ploma Quim Monzó (Barcelona, 24 de març de 1952), és un escriptor català, autor de novel·les, contes i articles d'opinió, aquests últims en català i en castellà.

Nou!!: Catalans і Quim Monzó · Veure més »

Racionalisme (filosofia)

El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.

Nou!!: Catalans і Racionalisme (filosofia) · Veure més »

Raimon

Raimon i Jordi Savall en el lliurament de la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a aquest últim Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Nou!!: Catalans і Raimon · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Catalans і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) va ser un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Nou!!: Catalans і Ramon Casas i Carbó · Veure més »

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català:; a vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 - Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII.

Nou!!: Catalans і Ramon Llull · Veure més »

Ramon Muntaner

Biblioteca d'el Escorial. Se pressuposa que l'escriba de la il·luminació és Muntaner redactant la crònica Ramon Muntaner (Peralada, 1265- Eivissa, 1336) va ser un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Catalans і Ramon Muntaner · Veure més »

Ramon Sugranyes i de Franch

Ramon Sugranyes i de Franch (Capellades, 31 d'octubre de 1911 - 26 de febrer de 20113cat24.cat) fou un dirigent catòlic i professor català, auditor laic del Concili del Vaticà II.

Nou!!: Catalans і Ramon Sugranyes i de Franch · Veure més »

Reconquesta

La Reconquesta és un terme historiogràfic hispànic per designar el procés mitjançant el qual els regnes cristians del nord de la península Ibèrica van conquerir progressivament l'Àndalus.

Nou!!: Catalans і Reconquesta · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: Catalans і Regne Franc · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Catalans і Regne Unit · Veure més »

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix totes les activitats del cicle festiu de carnaval.

Nou!!: Catalans і Rei Carnestoltes · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del segle XIX (1833-1892).

Nou!!: Catalans і Renaixença · Veure més »

República Dominicana

La República Dominicana és un estat de la Regió del Carib que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, la segona illa més gran de l'arxipèlag de les Antilles.

Nou!!: Catalans і República Dominicana · Veure més »

Retrat

Retrat funerari d'un jove de la província romana d'Egipte de l'antiga Roma Un retrat és la representació de la fisonomia d'una persona.

Nou!!: Catalans і Retrat · Veure més »

Roger Ramis

Roger Ramis (diu El Nin, o Lou Ninou) és un jugador francès de rugbi a 15, nascut el 29 de març de 1902 a Perpinyà (Catalunya Nord) i mort el 16 de novembre de 1985, d'1 m 73 per a 75 kg, havent ocupat el lloc de tres quarts ala, després centre, al si del club de l'USAP de 1919 a 1934, any en què va decidir passar al XIII per entrenar el XIII Català.

Nou!!: Catalans і Roger Ramis · Veure més »

Romesco

El romesco és una salsa típica del Camp de Tarragona.

Nou!!: Catalans і Romesco · Veure més »

Rondalla

Una rondalla és una narració breu popular que combina elements de fantasia, de llegenda i reals.

Nou!!: Catalans і Rondalla · Veure més »

Saúl Craviotto i Rivero

Saúl Craviotto i Rivero (Alpicat, Lleida, 3 de novembre de 1984) és un piragüista català, que competeix en les disciplines de caiac K1-200 m, K1-500 m, K1-1000 m, K2-200 m, K2-500 m i K2-1000 m.

Nou!!: Catalans і Saúl Craviotto i Rivero · Veure més »

Safrà

Safrà preparat com a condiment: estigmes i estils torrats lleugerament El safrà (Crocus sativus), és una planta conreada del gènere Crocus dins la família Iridàcia (Iridaceae) i també l'espècia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d'aquesta planta.

Nou!!: Catalans і Safrà · Veure més »

Salvador Dalí i Domènech

Salvador Domingo Felipe Jacinto Dalí i Domènech, marquès de Púbol (Figueres, l'Alt Empordà (Catalunya), 11 de maig de 1904 - 23 de gener de 1989) fou un pintor, decorador, escriptor i pensador espanyol, un dels principals representants del surrealisme.

Nou!!: Catalans і Salvador Dalí i Domènech · Veure més »

Salvador Espriu i Castelló

Placa en homenatge a '''Salvador Espriu''' a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, amb un retrat del poeta, obra de Josep Maria Subirachs Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

Nou!!: Catalans і Salvador Espriu i Castelló · Veure més »

Samfaina

Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.

Nou!!: Catalans і Samfaina · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Catalans і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santiago Rusiñol i Prats

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez (comunitat de Madrid), 13 de juny de 1931) va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.

Nou!!: Catalans і Santiago Rusiñol i Prats · Veure més »

Sarraí

Els saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Catalans і Sarraí · Veure més »

Sau

Sau fou un dels grups pioners del rock català, i un dels més reeixits del moviment.

Nou!!: Catalans і Sau · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Catalans і Segle IX · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Catalans і Segle XVIII · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).

Nou!!: Catalans і Segona República Espanyola · Veure més »

Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Catalans і Senyera Reial · Veure més »

Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

Nou!!: Catalans і Setmana Santa · Veure més »

Shakira

Shakira Isabel Mebarak Ripoll, més coneguda pel nom artístic de Shakira (Barranquilla, Colòmbia, 2 de febrer de 1977), és una cantautora, productora, ballarina i actriu colombiana del gènere pop-rock en castellà i anglès.

Nou!!: Catalans і Shakira · Veure més »

Sobrassada

La sobrassada és un embotit fet amb carn i xulla -cansalada- de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.

Nou!!: Catalans і Sobrassada · Veure més »

Sopa de Cabra

Sopa de Cabra o els Sopa és un grup de música gironí actiu entre 1986 i 2001 i des del 2015 que s'encabia dins del moviment de Rock català, tot i que van renunciar sovint que els fessin entrar dins d'un mateix sac musical pel sol fet de cantar en català.

Nou!!: Catalans і Sopa de Cabra · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Catalans і Suïssa · Veure més »

Suquet de peix

Suquet de peix amb llagostí El suquet de peix, ocasionalment cruet de peix, és un plat fet habitualment en cassola amb trossos de diferents peixos i patata, típic de tota la zona costanera i illenca dels Països Catalans.

Nou!!: Catalans і Suquet de peix · Veure més »

Surrealisme

El surrealisme, també conegut com a suprarealisme o superrealisme (del francès surréalisme), és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots aquests.

Nou!!: Catalans і Surrealisme · Veure més »

Teatre Nacional de Catalunya

El Teatre Nacional de Catalunya (també conegut com a TNC), és un teatre ubicat a Barcelona.

Nou!!: Catalans і Teatre Nacional de Catalunya · Veure més »

Tió de Nadal

Tió de Nadal El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc(a) de Nadal, soca o xoca) és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal/Nabidat), Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal) i Andorra.

Nou!!: Catalans і Tió de Nadal · Veure més »

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià, Martí Joan de Galba.

Nou!!: Catalans і Tirant lo Blanc · Veure més »

Tomàquet

El tomàquet o tomata (forma preferent i neutra dialectalment) i els dialectalismes tomàtec, tomaca, tomacó, tomàtiga, tomàtic o domàtiga és el fruit de la tomaquera, tomatera, tomatiguera o domatiguera (Solanum lycopersicum).

Nou!!: Catalans і Tomàquet · Veure més »

Tonyina

Pesca al curricà Tonyina La tonyina, o tonyina vermella tonyina roja (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.

Nou!!: Catalans і Tonyina · Veure més »

Torró

El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.

Nou!!: Catalans і Torró · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Catalans і UNESCO · Veure més »

Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.

Nou!!: Catalans і Universitat de Lleida · Veure més »

Urdú

L'urdú és una llengua parlada fonamentalment a l'Índia i al Pakistan.

Nou!!: Catalans і Urdú · Veure més »

Uruguai

LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.

Nou!!: Catalans і Uruguai · Veure més »

Valencians

Els valencians i les valencianes (en singular: valencià, valenciana) constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Nou!!: Catalans і Valencians · Veure més »

Valencià

Dialectes del català Valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària-oficial que rep al País Valencià, i encara que no és oficial també s'anomena així en la comarca del Carxe de la Regió de Múrcia, la llengua romànica que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer.

Nou!!: Catalans і Valencià · Veure més »

Vallès

Localització del Vallès (límits fins abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Nou!!: Catalans і Vallès · Veure més »

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela (en castellà: República Bolivariana de Venezuela), és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Nou!!: Catalans і Veneçuela · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Catalans і Vi · Veure més »

Vicenç d'Osca

Sant Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, segle III – València, c. 304) fou un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.

Nou!!: Catalans і Vicenç d'Osca · Veure més »

Vicenç Ferrer i Moncho

Vicent Ferrer Moncho (Barcelona, 9 d'abril de 1920 - Anantapur, Índia, 19 de juny de 2009), conegut internacionalment com a Vicente Ferrer, fou un missioner, primer jesuïta i després laic, a l'Índia, a la regió d'Anantapur.

Nou!!: Catalans і Vicenç Ferrer i Moncho · Veure més »

Wòlof

El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses.

Nou!!: Catalans і Wòlof · Veure més »

Xavier Hernández i Creus

Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi (Terrassa, 25 de gener del 1980), és un futbolista català.

Nou!!: Catalans і Xavier Hernández i Creus · Veure més »

Xavier Montsalvatge i Bassols

Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, Gironès, 11 de març de 1912 - Barcelona, 7 de maig de 2002) fou un compositor de música simfònica i crític musical.

Nou!!: Catalans і Xavier Montsalvatge i Bassols · Veure més »

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Nou!!: Catalans і Xile · Veure més »

Xocolata

La xocolata o el xocolate i el xocolat (País Valencià) és l'aliment basat en el cacau més conegut i difós en el món pel seu particular sabor, textura i coloració.

Nou!!: Catalans і Xocolata · Veure més »

Xuixo

El xuixo és una pasta dolça típicament gironina, de forma cilíndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora.

Nou!!: Catalans і Xuixo · Veure més »

1113

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1113 · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1114 · Veure més »

1115

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1115 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1120 · Veure més »

1289

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1289 · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Catalans і 1299 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1313 · Veure més »

1324

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catalans і 1324 · Veure més »

1325

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1325 · Veure més »

1334

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1334 · Veure més »

1417

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1417 · Veure més »

1456

Sense descripció.

Nou!!: Catalans і 1456 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Catalans і 2003 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Catalana, Catalanes, Catalanes del sud, Catalans (poble), Catalans dels sud, Cultura catalana, Poble català, Principatines, Principatins.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »