Taula de continguts
143 les relacions: Abruços, Administració provincial romana, Ager publicus, Agrariae, Alps, Ambrons, Annona (proveïment d'aliments), Appuleia de coloniis deducendis, Arpínum, Arpino, As romà, Úmbria, Auctoritas, Òstia, Àfrica, Àfrica (província romana), Batalla d'Aigües Sèxties, Batalla d'Arausio, Bàrbar, Boccus I, Campània, Capadòcia (província romana), Capitoli, Cavall, Cavaller romà, Cavalleria lleugera, Còrsega, Censor romà, Ciceró, Cimbres, Circeis, Cohort (unitat militar), Colònia romana, Comicis romans, Cooptació, Corfinium, Drets de ciutat, Edil romà, Estendard, Etrúria, Europa, Eutropi (historiador), Exèrcit romà, Fànnia de Minturnae, Fona, Gai Juli Cèsar (pretor), Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc, Gai Mari el Jove, Gai Sal·lusti Crisp, Gai Semproni Grac, ... Ampliar l'índex (93 més) »
- Cavallers romans
- Gens Mària
- Governadors romans d'Hispània
- Persones d'Arpino
Abruços
Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.
Veure Gai Mari і Abruços
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Gai Mari і Administració provincial romana
Ager publicus
Lager publicus era el territori que pertanyia al poble romà.
Veure Gai Mari і Ager publicus
Agrariae
Lex agrariae ("lleis agràries") va ser el nom donat a les diverses lleis romanes que regulaven l'ús o repartiment de les terres públiques (Ager publicus).
Veure Gai Mari і Agrariae
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Gai Mari і Alps
Ambrons
Els ambrons van ser una tribu procedent de la península de Jutlàndia, que són esmentats per primera vegada en els textos en relació a la història de Roma del.
Veure Gai Mari і Ambrons
Annona (proveïment d'aliments)
Una antiga ''statio annonae'' de Roma, forma part del que és avui dia l'església de Santa Maria in Cosmedin. Una altra ''statio'' fou trobada a la rodalia de la Cripta Balbi. Annona era una paraula llatina que significa "producte anyal" i s'aplicava al producte (aliments, gra) subministrat per l'estat a la població.
Veure Gai Mari і Annona (proveïment d'aliments)
Appuleia de coloniis deducendis
Appuleia de coloniis deducendis va ser una llei romana establerta a proposta d'Apuleu Saturní, tribú de la plebs l'anyl 652 de la fundació de Roma (any 100 aC), sota els cònsols Gai Mari i Luci Valeri, que atorgava a Mari la facultat de nomenar tres ciutadans romans per cada colònia.
Veure Gai Mari і Appuleia de coloniis deducendis
Arpínum
El fals arc de la muralla d'Arpinum Arpínum (en Arpinum, en Ἄρπινα) va ser una ciutat romana, originàriament dels volscs, situada en un turó sobre la vall del Liris prop de la seva unió amb el Fibrenus, i a unes sis milles romanes al sud de Sora.
Veure Gai Mari і Arpínum
Arpino
Arpino (escrit Arpinë en dialecte local) és un municipi de la província de Frosinone, al Laci (Itàlia).
Veure Gai Mari і Arpino
As romà
As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.
Veure Gai Mari і As romà
Úmbria
L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.
Veure Gai Mari і Úmbria
Auctoritas
Representació d'una sessió del Senat romà: Ciceró ataca a Catilina, a partir d'un fresc del segle XIX L'expressió Auctoritas apareix a Roma unificada a la funció tutelar.
Veure Gai Mari і Auctoritas
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Veure Gai Mari і Òstia
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Gai Mari і Àfrica
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Gai Mari і Àfrica (província romana)
Batalla d'Aigües Sèxties
La batalla d'Aigües Sèxties va succeir l'any 102 aC, entre les legions romanes del cònsol Gai Màrius i les tribus germàniques dels teutons i els seus aliats, els ambrons.
Veure Gai Mari і Batalla d'Aigües Sèxties
Batalla d'Arausio
La batalla d'Arausio va tenir lloc el 6 d'octubre del 105 aC en algun lloc entre el poblat d'Arausio, l'actual Aurenja i el riu Roine.
Veure Gai Mari і Batalla d'Arausio
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Veure Gai Mari і Bàrbar
Boccus I
Boccus I fou rei de Mauritània (111 aC-80 aC).
Veure Gai Mari і Boccus I
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Gai Mari і Campània
Capadòcia (província romana)
Capadòcia (llatí Cappadocia, grec antic Καππαδοκία) fou una província romana des de l'any 17 fins al final de l'Imperi Romà, i després província romana d'Orient fins al.
Veure Gai Mari і Capadòcia (província romana)
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Veure Gai Mari і Capitoli
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Veure Gai Mari і Cavall
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Veure Gai Mari і Cavaller romà
Cavalleria lleugera
dragó francès a cavall. Pintura de 1876 La cavalleria lleugera són les tropes muntades que feblement protegides i armades, destaquen per la seva velocitat, en contraposició amb la cavalleria pesant, la qual estava generalment fortament armada i protegida.
Veure Gai Mari і Cavalleria lleugera
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Veure Gai Mari і Còrsega
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Veure Gai Mari і Censor romà
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Gai Mari і Ciceró
Cimbres
Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.
Veure Gai Mari і Cimbres
Circeis
Circeis (Circeii Κιρκαία) va ser una ciutat del Latium al peu del puig Circeu.
Veure Gai Mari і Circeis
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Veure Gai Mari і Cohort (unitat militar)
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Gai Mari і Colònia romana
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Veure Gai Mari і Comicis romans
Cooptació
La Cooptació, coopció o cooptar es refereix a una acció feta en un gran nombre de camps on un oponent és anul·lat o neutralitzat per absorció, però hi ha també altres accepcions.
Veure Gai Mari і Cooptació
Corfinium
Corfinium fou una antiga ciutat d'Itàlia al país dels pelignis, a la vall del riu Aternus.
Veure Gai Mari і Corfinium
Drets de ciutat
Drets de ciutat és el terme global utilitzat a per a designar el conjunt de drets i privilegis atorgat pel senyor feudal a una ciutat a l'edat mitjana.
Veure Gai Mari і Drets de ciutat
Edil romà
Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.
Veure Gai Mari і Edil romà
Estendard
nau central de la catedral de Sant Patrick, de Dublín Un estendard és una bandera o senyera.
Veure Gai Mari і Estendard
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Gai Mari і Etrúria
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Gai Mari і Europa
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Veure Gai Mari і Eutropi (historiador)
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Veure Gai Mari і Exèrcit romà
Fànnia de Minturnae
Fànnia (en Fannia) va ser una dona de Minturnae del.
Veure Gai Mari і Fànnia de Minturnae
Fona
Reconstrucció d'una fona balear. Tir amb la fona. La fona, passetja, bassetja o mandró, és una eina consistent en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància.
Veure Gai Mari і Fona
Gai Juli Cèsar (pretor)
Gai Juli Cèsar (en llatí Caius Julius Caesar) va ser un magistrat romà.
Veure Gai Mari і Gai Juli Cèsar (pretor)
Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc
Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc (en llatí Caius Julius L. F. Sextus Caesar Strabo Vopiscus) va ser un magistrat romà.
Veure Gai Mari і Gai Juli Cèsar Estrabó Vopisc
Gai Mari el Jove
Gai Mari el Jove (Gaius Marius) (109 aC-82 aC) va ser un general romà, fill adoptiu del famós Gai Mari.
Veure Gai Mari і Gai Mari el Jove
Gai Sal·lusti Crisp
Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).
Veure Gai Mari і Gai Sal·lusti Crisp
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Veure Gai Mari і Gai Semproni Grac
Gai Servili Glàucia
Gai Servili Glàucia (Gaius Servilius Glaucia) va ser un magistrat romà del.
Veure Gai Mari і Gai Servili Glàucia
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Veure Gai Mari і Galàcia
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Veure Gai Mari і Gàl·lia Cisalpina
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Gai Mari і Gàl·lia Narbonesa
Gens Júlia
La gens Júlia (Julia gens) va ser una gens romana d'origen patrici més antigues de Roma, els membres de la qual van arribar a les més altes dignitats de l'estat durant la república.
Veure Gai Mari і Gens Júlia
Giovanni Battista Tiepolo
Giovanni Battista Tiepolo, també conegut com a Gianbattista o Giambattista Tiepolo (Venècia, 5 de març de 1696 - Madrid, 27 de març de 1770) va ser un pintor i gravador rococó italià, considerat el darrer gran mestre del la pintura al fresc de la República de Venècia.
Veure Gai Mari і Giovanni Battista Tiepolo
Gneu Mal·li Màxim
Gneu Mal·li Màxim (en llatí Cnaeus Mallius Maximus) va ser un magistrat romà.
Veure Gai Mari і Gneu Mal·li Màxim
Gneu Papiri Carbó
Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbó), va ser un magistrat romà.
Veure Gai Mari і Gneu Papiri Carbó
Gneu Servili Cepió (cònsol 141 aC)
Gneu Servili Cepió (en Cneus Servilius Cn.) va ser un magistrat romà.
Veure Gai Mari і Gneu Servili Cepió (cònsol 141 aC)
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Gai Mari і Gran Enciclopèdia Catalana
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya).
Veure Gai Mari і Guàrdia Pretoriana
Guerra címbria
La Guerra Címbria (113 aC-101 aC) es va lliurar entre la república Romana i les tribus protogermàniques de cimbres i teutons, que migraven del nord d'Europa cap a territoris sota domini romà, provocant amb això l'enfrontament.
Veure Gai Mari і Guerra címbria
Guerra de Jugurta
La guerra de Jugurta fou un conflicte menor lliurat per la república de Roma contra el Regne de Numídia.
Veure Gai Mari і Guerra de Jugurta
Hastat
Els hastats (llatí: hastati) eren soldats d'avantguarda de la infanteria pesant de les legions romanes als segles IV-II aC.
Veure Gai Mari і Hastat
Helvecis
Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.
Veure Gai Mari і Helvecis
Hiempsal II
Hièmpsal II (segon Plutarc; 2, segons Diodor de Sicília; 2, segons Appià; Hĭempsal, -ălis) va ser rei de Numídia des de potser l'any 88 aC fins al 84 aC i del 82 aC o 81 aC al 60 aC.
Veure Gai Mari і Hiempsal II
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Gai Mari і Hispània
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Gai Mari і Illes Balears
Impostos romans
Els impostos romans, és a dir les càrregues a les que estaven sotmesos els ciutadans envers l'estat romà, no foren sempre iguals.
Veure Gai Mari і Impostos romans
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Veure Gai Mari і Infanteria
Insígnia
Samarreta amb la insígnia de la FBI National Academy Insígnia és el símbol o senyal que indica la dignitat, el grau, el rang, etc., d'una persona, o bé la seva pertinença a una entitat.
Veure Gai Mari і Insígnia
Ischia
Mapa de situació en què es pot veure la proximitat de l'illa amb el continent. Ischia (pronunciat segons AFI:/'Is.ki.a/; en català antic anomenada Iscla) és una illa d'Itàlia que tanca pel nord-oest la badia de Nàpols.
Veure Gai Mari і Ischia
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Gai Mari і Itàlia
Júlia (tia de Juli Cèsar)
Júlia (en llatí Julia) va ser una dama romana.
Veure Gai Mari і Júlia (tia de Juli Cèsar)
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Gai Mari і Júpiter (mitologia)
Jugurta
Jugurta o Yugarthn (Ἰουγούρθας o 2) va ser rei de Numídia de l'any 118 aC al 106 aC.
Veure Gai Mari і Jugurta
Julia de civitate italis danda
Julia de civitate italis danda va ser una llei romana aprovada durant la guerra social (any 90 aC) pels cònsols Luci Juli Cèsar i Publi Rutili Llop, que donava la ciutadania romana a tots els pobles d'Itàlia que s'havien mantingut fidels al govern de Roma, i també als que encara que haguessin mostrat una actitud hostil, tornessin a l'amistat amb Roma.
Veure Gai Mari і Julia de civitate italis danda
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Veure Gai Mari і Lígurs
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Veure Gai Mari і Legat (antiga Roma)
Leges Corneliae
Leges Corneliae o lleis cornèlies són una sèrie de lleis romanes dictades per diferents membres de la Gens Cornèlia durant la república Romana.
Veure Gai Mari і Leges Corneliae
Livia frumentaria
La lex Livia frumentaria va ser una antiga llei romana establerta l'any 91 aC quan eren cònsols Luci Marci Filip i Sext Juli Cèsar, que restablia la llei Sempronia frumentaria, per la qual es donava gra a preu subvencionat a la gent més pobra de Roma.
Veure Gai Mari і Livia frumentaria
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Gai Mari і Llatí
Llei curiada
Llei curiada (lex curiata) era el nom general donat a les lleis romanes que eren votades pels comicis a les cúries.
Veure Gai Mari і Llei curiada
Lleis frumentàries
El blat, en llati ''frumentum'' va ser el tema de les lleis frumentàries. Lleis frumentàries (Leges frumentariae) van ser una sèrie de lleis romanes en relació amb el proveïment de gra al poble.
Veure Gai Mari і Lleis frumentàries
Llop
El llop (Canis lupus) és una espècie de mamífer carnívor originari d'Euràsia i Nord-amèrica.
Veure Gai Mari і Llop
Luci Anneu Flor
Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.
Veure Gai Mari і Luci Anneu Flor
Luci Aureli Cota (cònsol 119 aC)
Luci Aureli Cota (en Lucius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà, cònsol l'any 119 aC.
Veure Gai Mari і Luci Aureli Cota (cònsol 119 aC)
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Veure Gai Mari і Luci Corneli Sul·la
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Veure Gai Mari і Lusitània
Manípul
El manípul o maniple, en llatí manipulus, va ser una unitat de la legió romana.
Veure Gai Mari і Manípul
Marc Aureli Escaure
Marc Aureli Escaure (en llatí Marcus Aurelius Scaurus)va ser un magistrat romà que va viure al.
Veure Gai Mari і Marc Aureli Escaure
Marc Livi Drus
Marc Livi Drus (en llatí Marcus Livius M.F.C.N. Drusus), fill de ''Marcus Livius C.F.M. Aemiliani Drusus'', va ser un magistrat romà del.
Veure Gai Mari і Marc Livi Drus
Marsos
Els marsos (en Marsi; en Μάρσοι) foren un poble itàlic instal·lat al centre de la península Itàlica que habitaven l'entorn del llac Fucin.
Veure Gai Mari і Marsos
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Veure Gai Mari і Mauritània
Metel
Metel (Metellus) va ser el nom d'una família noble romana de la gens Cecília.
Veure Gai Mari і Metel
Minotaure
Teseu derrotant el Minotaure dins el laberint El minotaure (del grec Μινόταυρος) era un monstre amb cos d'home i cap de bou.
Veure Gai Mari і Minotaure
Minturnes
Minturnes (Minturnae Μιντοῦρναι) va ser una ciutat del Latium, i anteriorment dels àusons a la vora del Liris (Garigliano), a uns 5 km de la mar i propera a la via Àpia.
Veure Gai Mari і Minturnes
Mitridates VI Eupàtor
Mitridates VI Eupàtor (Μιθραδάτης Εὐπάτωρ), també anomenat Mitridates VI Dionisi i modernament com Mitridates el Gran, fou rei del Pont del 121 aC al 63 aC, fill i successor de Mitridates V Evèrgetes.
Veure Gai Mari і Mitridates VI Eupàtor
Modius
Modius, en català modi (plural llatí modii) era una unitat de mesura romana de capacitat equivalent a 8,754 litres.
Veure Gai Mari і Modius
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Gai Mari і Nàpols
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Veure Gai Mari і Nòrica
Nola
Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.
Veure Gai Mari і Nola
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Veure Gai Mari і Numídia
Optimat
Els optimats (en llatí optimates) eren la facció aristocràtica de la societat romana final de la República.
Veure Gai Mari і Optimat
Partit popular (antiga Roma)
El partit popular o populars (en llatí populares, en singular popularis, literalment els de la facció del poble) eren un grup constituït pels caps aristocràtics romans que durant la República Romana tardana buscaven utilitzar les assemblees romanes per acabar amb el domini que exercien els Nobiles i els optimates a través del senat en la vida política.
Veure Gai Mari і Partit popular (antiga Roma)
Plebiscit
El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.
Veure Gai Mari і Plebiscit
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Gai Mari і Plutarc de Queronea
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Veure Gai Mari і Pretor
Pretor peregrí
El pretor peregrí (en llatí Praetor peregrinus) era un magistrat (pretor) de l'antiga Roma que sorgí cap al final de la primera guerra púnica.
Veure Gai Mari і Pretor peregrí
Pretor urbà
El pretor urbà, en llatí praetor urbanus, era un càrrec jurídic a l'antiga Roma.
Veure Gai Mari і Pretor urbà
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Veure Gai Mari і Procònsol
Propretor
El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.
Veure Gai Mari і Propretor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Veure Gai Mari і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publicà
Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.
Veure Gai Mari і Publicà
Qerqenna
Les illes dels Quèrquens o illes Qerqenna, actualment més conegudes pel seu nom en francès, Kerkennah, Kerkenah o Kerkenna, són un arxipèlag de Tunísia, a la costa sud-est, que forma part de la governació de Sfax.
Veure Gai Mari і Qerqenna
Quint Cecili Metel Pius
Moneda amb l'efígie de '''Quint Cecili Metel Pius''' (amb la inscripció "QMCP"). Quint Cecili Metel Pius (en llatí Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus Pius) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Numídic (Quintus Caecilius L.
Veure Gai Mari і Quint Cecili Metel Pius
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Veure Gai Mari і Quint Sertori
Reformes de Mari
Actors representant l'avanç d'una legió romana en posició d'atac Les reformes de Mari van ser un conjunt de reformes fetes a l'exèrcit romà iniciades l'any 107 aC per Gai Mari, polític i general de la República romana.
Veure Gai Mari і Reformes de Mari
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Veure Gai Mari і Reggio de Calàbria
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Veure Gai Mari і Regne del Pont
Riu Isèra
L'Isèra (Isèra en occità, Isera en arpità, Isère en francès) és un riu de 286 km de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps a l'est de França.
Veure Gai Mari і Riu Isèra
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Veure Gai Mari і Riu Po
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Gai Mari і Roine
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Gai Mari і Roma
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Gai Mari і Senat Romà
Senglar
El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.
Veure Gai Mari і Senglar
Setge de Numància
El Setge de Numància fou l'acció final de la guerra de Numància, entre les forces de la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.
Veure Gai Mari і Setge de Numància
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Gai Mari і Sicília
SPQR
Inscripció a l'Arc de Titus amb la frase «SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS». SPQR és la sigla de Senatus Populusque Romanus, corresponent a la frase llatina que significa el Senat i el Poble Romà, i que fa referència al govern de l'antiga Roma.
Veure Gai Mari і SPQR
Sulpiciae
Les leges Sulpiciae ('lleis Sulpícies') van ser unes antigues lleis romanes proposades per Publi Sulpici Ruf, tribú de la plebs partidari de Gai Mari.
Veure Gai Mari і Sulpiciae
Talent
El talent (en grec antic τάλαντον) una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.
Veure Gai Mari і Talent
Teutons
Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.
Veure Gai Mari і Teutons
Tigurins
Els tigurins (en llatí: Tigurini) eren una de les diverses tribus dels helvecis que vivien al sud de la tribu dels verbigens a la zona del llac anomenat Morat.
Veure Gai Mari і Tigurins
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Veure Gai Mari і Titus Livi
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Gai Mari і Tràcia
Triari
Escultura que representa un triari de Johann Baptist Moroder- Lusenberg (1870 – 1932) situada en la "Villa Venecia" en Urtijëi, Itàlia. Els triaris (llatí: triarii) eren els soldats veterans de l'exèrcit republicà abans de les reformes de Gai Mari.
Veure Gai Mari і Triari
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Gai Mari і Tribú de la plebs
Tribus romanes
Inscripció Catàleg CIL: ''Corpus Inscriptionum Latinarum'' 13.1029 trobada a la Narbonensis, deixant constància de la inclusió de Gaius Otacilius dins la tribu ''Voltinia'' (VOL), on s'acostumava a allistar els ciutadans gals. Les tribus romanes eren la forma d'organització i de divisió primària dels antics romans que s'utilitzava sobretot per a realitzar el processos electorals.
Veure Gai Mari і Tribus romanes
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
Veure Gai Mari і Triomf
Veles
Els velites (singular: veles) foren una classe d'infanteria de l'exèrcit consular romà entre el 211 i el 107 aC.
Veure Gai Mari і Veles
Vercelli
Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.
Veure Gai Mari і Vercelli
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Gai Mari і 1 de gener
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Gai Mari і 30 de juny
Vegeu també
Cavallers romans
- Ammià Marcel·lí
- Antoni Natalis
- Apià
- Arri Var
- Avidi Cassi
- Basseu Rufus
- Calpurni Fabat
- Catus Decià
- Cavaller romà
- Ciceró
- Corneli Lacó
- Gai Mari
- Gai Mati Calvena
- Gai Rabiri Pòstum
- Gai Treboni
- Gessi Marcià
- Juli Glassicià
- Luci Eli Sejà
- Luci Vitel·li (cònsol any 34)
- Macrini Víndex
- Mamurra
- Marci Agripa
- Mecenàs
- Misiteu
- Nevi Sertori Macró
- Ovidi
- Papiri Dionisi
- Ploci Firm
- Publi Vitel·li el Vell
- Quint Cervidi Escèvola
- Roscia theatralis
- Rubel·li Blande
- Rufri Crispí
- Sext Vari Marcel
- Suetoni
- Tiberi Alexandre
- Tit Flavi Sabí (pare de Vespasià)
- Tit Pomponi Àtic
- Ulpi Marcel (jurista)
- Ventidi Cumà
- Vibulè Agripa
Gens Mària
- Amaci
- Gai Mari
- Gai Mari Victorí
- Gai Mari el Jove
- Gens Mària
- Marc Aureli Mari
- Marc Màrius (senador)
- Marc Mari Gratidià
- Mari Màxim
- Mari Mercator
- Publi Mari Cels
Governadors romans d'Hispània
- Gai Leli
- Gai Mari
- Gai Treboni
- Gneu Corneli Escipió Calvus
- Gneu Pompeu (fill)
- Gneu Pompeu Magne
- Juli Cèsar
- Lèpid el triumvir
- Luci Afrani (cònsol 60 aC)
- Luci Corneli Sul·la
- Luci Mummi Acaic
- Luci Postumi Albí (cònsol 173 aC)
- Marc Perpenna Ventó
- Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)
- Publi Corneli Escipió Africà
- Publi Corneli Escipió Nasica (cònsol 191 aC)
- Publi Licini Cras Dives (cònsol 97 aC)
- Quint Cecili Metel Pius
- Quint Fabi Màxim Al·lobrògic
- Quint Fabi Màxim Emilià
- Quint Fabi Màxim Servilià
- Quint Sertori
- Servi Sulpici Galba (cònsol 144 aC)
- Servi Sulpici Galba (cònsol el 108 aC)
- Sext Pompeu Pius
- Tiberi Plauci Silvà Elià
- Tit Labiè (tribú)
Persones d'Arpino
- Angelo Parisi
- Ciceró
- Gai Mari
També conegut com Caius Màrius, Gai Màrius, Màrius.