Taula de continguts
199 les relacions: Albània, Alexandre el Gran, Alexandre I de l'Epir, Alexandre IV, Alexandria, Amintes III de Macedònia, Anatòlia, Antígon Monoftalm, Antic Egipte, Antidamant, Antiga Grècia, Antiga Tessàlia, Apel·les de Colofó, Apol·lo, Aquil·les, Arbela, Arc (arma), Argent, Argos, Aristandre de Telmessos, Aristòtil, Arquelau I, Artaxerxes III de Pèrsia, Atenes, Índia, Èac, Àfrica, Àsia, Àsia Central, Àsia Occidental, Babilònia, Babilònia (ciutat), Bactriana, Balcans, Barsina, Basileu, Batalla de Pidna, Batalla de Queronea (338 aC), Biblioteca Clásica Gredos, Biblioteca Digital Mundial, Botànica, Bou, Braman, Bucèfal, Cal·lístenes d'Olint, Calendari àtic, Carles Riba i Bracons, Carlos García Gual, Casa del Faune, Cassandre, ... Ampliar l'índex (149 més) »
- Biografies del segle IV aC
- Persones de Pel·la
- Persones de la Grècia hel·lenística
- Reis de Pèrsia
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Veure Alexandre el Gran і Albània
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Alexandre el Gran і Alexandre el Gran
Alexandre I de l'Epir
Alexandre I de l'Epir (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Α') fou rei de l'Epir, fill de Neoptòlem I de l'Epir i germà d'Olímpia la mare d'Alexandre el Gran.
Veure Alexandre el Gran і Alexandre I de l'Epir
Alexandre IV
Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.
Veure Alexandre el Gran і Alexandre IV
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Alexandre el Gran і Alexandria
Amintes III de Macedònia
Amintes o Amintas III (en llatí Amyntas, en grec antic Ἀμύντας) fou rei de Macedònia cap a l'any 393 aC.
Veure Alexandre el Gran і Amintes III de Macedònia
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Alexandre el Gran і Anatòlia
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Alexandre el Gran і Antígon Monoftalm
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Alexandre el Gran і Antic Egipte
Antidamant
Antidamant o Antídam (Antidamas, o bé Ἀντίδαμος, Antidamus) fou un historiador grec nadiu d'Heraclea conegut només per una referència de Fulgenci, qui diu que va escriure una història d'Alexandre el Gran i uns llibres de moral.
Veure Alexandre el Gran і Antidamant
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Alexandre el Gran і Antiga Grècia
Antiga Tessàlia
Lantiga Tessàlia (en grec àtic: Θεσσαλία, Thessalia o Θετταλία, Thettalia) va ser una de les regions tradicionals de l'antiga Grècia.
Veure Alexandre el Gran і Antiga Tessàlia
Apel·les de Colofó
Pintura mural de Pompeia, en què es creu que es representa la ''Venus Anadiòmena,'' d'Apel·les Apel·les (Apelles) (356 aC-308 aC) fou el més important dels pintors grecs clàssics.
Veure Alexandre el Gran і Apel·les de Colofó
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Alexandre el Gran і Apol·lo
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Veure Alexandre el Gran і Aquil·les
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Veure Alexandre el Gran і Arbela
Arc (arma)
”Yumi”, arc japonès. Entre les armes tradicionals un arc és una arma de tret destinada a tirar fletxes.
Veure Alexandre el Gran і Arc (arma)
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Alexandre el Gran і Argent
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Veure Alexandre el Gran і Argos
Aristandre de Telmessos
Aristandre (en grec antic) fou l'herald i endeví més famós d'Alexandre el Gran, nascut a Termessos, a Lícia.
Veure Alexandre el Gran і Aristandre de Telmessos
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Alexandre el Gran і Aristòtil
Arquelau I
Arquelau (Archelaus) va ser rei de Macedònia del 413 aC al 399 aC.
Veure Alexandre el Gran і Arquelau I
Artaxerxes III de Pèrsia
L'Imperi Persa al començament del regant d'Artaxerxes III (verd) i les seves conquestes (gris fosc) Tomba d'Artaxerxes III a Persèpolis Artaxerxes III Ocos fou rei de reis de l'Imperi Persa del 358 aC al 338 aC.
Veure Alexandre el Gran і Artaxerxes III de Pèrsia
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Alexandre el Gran і Atenes
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Alexandre el Gran і Índia
Èac
D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.
Veure Alexandre el Gran і Èac
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Alexandre el Gran і Àfrica
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Alexandre el Gran і Àsia
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Alexandre el Gran і Àsia Central
Àsia Occidental
Àsia Occidental. Àsia Occidental és una regió d'Àsia que agrupa els països més propers al Mediterrani i és un terme adoptat per l'ONU per eliminar l'etnocentrisme de denominacions com Orient Mitjà, que agrupa la majoria d'Estats considerats com a integrants d'Àsia Occidental.
Veure Alexandre el Gran і Àsia Occidental
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Alexandre el Gran і Babilònia
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Veure Alexandre el Gran і Babilònia (ciutat)
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Veure Alexandre el Gran і Bactriana
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Alexandre el Gran і Balcans
Barsina
Barsina (Barsine) coneguda també com a Estàtira (Stateira), fou la filla gran de Darios III de Pèrsia Codomà.
Veure Alexandre el Gran і Barsina
Basileu
Filip II, βασιλεύς τῶν Μακεδόνων ('rei dels macedonis') Basileu (en βασιλεύς) és un terme grec que significa 'rei', però que ha tengut molts altres significats i connotacions al llarg de la història.
Veure Alexandre el Gran і Basileu
Batalla de Pidna
La Batalla de Pidna fou un enfrontament armat entre Roma i Macedònia que tingué lloc el 168 aC.
Veure Alexandre el Gran і Batalla de Pidna
Batalla de Queronea (338 aC)
La batalla de Queronea fou un enfrontament que es produí el 338 aC entre el Regne de Macedònia, dirigit per Filip II, i una aliança de ciutats estat gregues encapçalada per Atenes i Tebes.
Veure Alexandre el Gran і Batalla de Queronea (338 aC)
Biblioteca Clásica Gredos
La Biblioteca Clásica Gredos (BCG) és una col·lecció de l'editorial espanyola Gredos formada per obres de la cultura clàssica grecoromana traduïdes a l'espanyol.
Veure Alexandre el Gran і Biblioteca Clásica Gredos
Biblioteca Digital Mundial
La Biblioteca Digital Mundial (en anglès, World Digital Library, WDL) va ser desenvolupada el 2009 per un equip de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, en col·laboració amb la UNESCO, amb el recolzament d'institucions associades de molts països i el suport financer de diverses empreses i fundacions privades.
Veure Alexandre el Gran і Biblioteca Digital Mundial
Botànica
Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.
Veure Alexandre el Gran і Botànica
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Veure Alexandre el Gran і Bou
Braman
Braman - també escrit bràman, brahman o bràhman - (en sànscrit, brāhmaṇ, "expansió") és un concepte filosofico-espiritual indi que fa referència al principi originari de l'univers.
Veure Alexandre el Gran і Braman
Bucèfal
Bucèfal (en grec antic, Βουκέφαλος, de βούς, "bou" i κεφαλή, "cap", o sigui "cap de bou") fou el nom del cavall d'Alexandre el Gran, que aquest estimava molt.
Veure Alexandre el Gran і Bucèfal
Cal·lístenes d'Olint
Cal·lístenes (Callisthenes) fou un historiador grec del nadiu d'Olint, a la península Calcídica.
Veure Alexandre el Gran і Cal·lístenes d'Olint
Calendari àtic
El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.
Veure Alexandre el Gran і Calendari àtic
Carles Riba i Bracons
Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol de 1959) va ser un escriptor i poeta català.
Veure Alexandre el Gran і Carles Riba i Bracons
Carlos García Gual
Carlos García Gual (Palma, 1943) és un escriptor, filòleg, crític i traductor espanyol.
Veure Alexandre el Gran і Carlos García Gual
Casa del Faune
La Casa del Faune (en italià Casa del Fauno) és una edificació situada a Pompeia, descoberta l'any 1830.
Veure Alexandre el Gran і Casa del Faune
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Veure Alexandre el Gran і Cassandre
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Alexandre el Gran і Cavalleria
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Alexandre el Gran і Cilícia
Cleòpatra de Macedònia (princesa)
Cleòpatra (356 aC-308 aC) fou princesa de Macedònia i regent de l'Epir.
Veure Alexandre el Gran і Cleòpatra de Macedònia (princesa)
Conca oriental de la mar Mediterrània
''Mediterrani oriental'' en un mapa alemany de 1906 (''Justhus Perthes See Atlas: Őstliches Mittelmeer''). La conca oriental de la mar Mediterrània o Mediterrani oriental és un concepte geogràfic amb implicacions històriques i geopolítiques.
Veure Alexandre el Gran і Conca oriental de la mar Mediterrània
Culte ptolemaic a Alexandre el Gran
El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica.
Veure Alexandre el Gran і Culte ptolemaic a Alexandre el Gran
Darios III de Pèrsia
batalla d'Issos. Darios III Codomà (vers 380 aC - 330 aC) fou el darrer rei aquemènida de l'Imperi Persa, del 336 aC al 330 aC.
Veure Alexandre el Gran і Darios III de Pèrsia
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Veure Alexandre el Gran і Diàdocs
Dinastia antigònida
La dinastia antigònida va ser una nissaga de reis macedonis descendents d'Antígon I el borni (Monophtalmus), general d'Alexandre el Gran.
Veure Alexandre el Gran і Dinastia antigònida
Dinastia argèada
La dinastia argèada (en grec antic οἱ Ἀργεάδαι) fou la primera dinastia reial de Macedònia entre aproximadament l'any 700 aC i el 310 aC.
Veure Alexandre el Gran і Dinastia argèada
Dinastia Nanda
L'imperi nanda en la seva màxima extensió (sota el domini de Dhana Nanda) prop del 323 aC LImperi Nanda es va originar a la regió de Magadha de lAntiga Índia durant els segles cinquè i quart abans de Crist.
Veure Alexandre el Gran і Dinastia Nanda
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Veure Alexandre el Gran і Dinastia ptolemaica
Dinastia selèucida
La dinastia selèucida o els Seleucidae (del) va ser una família reial grega macedònia, fundada per Seleuc I Nicator, que va governar l'Imperi selèucida centrat al Pròxim Orient i regions de la part asiàtica de l'anterior Imperi Persa aquemènida durant el període hel·lenístic.
Veure Alexandre el Gran і Dinastia selèucida
Dinastia XXX d'Egipte
Esfinxs del Serapeum de Saqqara. Època de Nectabeu I. Museu del Louvre. Obelisc de Nectabeu II. (Museu Britànic). La dinastia XXX d'Egipte fou la dinastia que governà l'antic Egipte entre els anys 378-341 aC.
Veure Alexandre el Gran і Dinastia XXX d'Egipte
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Alexandre el Gran і Dionís
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Alexandre el Gran і Edat antiga
Editorial Catalana
Carles Riba i publicada l'any 1922. És un dels tants llibres que va publicar l'Editorial Catalana. LEditorial Catalana fou una empresa editora fundada a Barcelona l'any 1917, sota el patrocini de la Lliga Regionalista, per iniciativa d'Enric Prat de la Riba, amb Francesc Cambó al capdavant del consell d'administració, la gerència dels germans Josep i Pau Pugés i, fins al 1921, la direcció literària de Josep Carner.
Veure Alexandre el Gran і Editorial Catalana
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Veure Alexandre el Gran і Efes
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Alexandre el Gran і Egipte
Encyclopædia Britannica
Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.
Veure Alexandre el Gran і Encyclopædia Britannica
Encyclopædia Universalis
Encyclopædia Universalis és el nom d'una enciclopèdia francesa publicada en paper, però també en versió CD-ROM i més recentment a través d'internet.
Veure Alexandre el Gran і Encyclopædia Universalis
Epaminondes
Antiga Grècia. Epaminondes o Epaminondas (en llatí Ĕpămīnōndas, en grec antic Ἐπαμεινώνδας, o Ἐπαμινώνδας) fou un home d'estat i general tebà fill de Polimnis (vers 418 aC-362 aC); era de noble família però pobre, i va ser instruït per Lisis de Tàrent, un filòsof pitagòric.
Veure Alexandre el Gran і Epaminondes
Eurídice III de Macedònia
Eurídice III de Macedònia (Εὐρυδίκη, Eurydice) fou filla d'Amintes (fill de Perdicas III de Macedònia) i de Cinana (filla de Filip II de Macedònia).
Veure Alexandre el Gran і Eurídice III de Macedònia
Exèrcit macedoni
Lexèrcit macedoni del Regne de Macedònia és considerat com un dels millors exèrcits de lleva de l'Antiguitat.
Veure Alexandre el Gran і Exèrcit macedoni
Falange (militar)
s La falange (en grec antic φάλαγξ) és una formació rectangular de soldats d'infanteria pesant, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecció, que avança amb una estructura compacta i que té la missió d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc.
Veure Alexandre el Gran і Falange (militar)
Falange macedònia
La falange macedònia era una formació d'infanteria creada i usada per Filip II, i més tard pel seu fill Alexandre el Gran en la seva conquesta de l'Imperi persa.
Veure Alexandre el Gran і Falange macedònia
Faraó
Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.
Veure Alexandre el Gran і Faraó
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.
Veure Alexandre el Gran і Fenícia
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Veure Alexandre el Gran і Filip II de Macedònia
Filip III Arrideu
Filip Arrideu o simplement Arrideu (en llatí Philippus Arrhidaeus, en grec antic Φίλιππος Γ΄ ὁ Ἀρριδαῖος) fou un germanastre d'Alexandre el Gran, fill de Filip II de Macedònia i d'una ballarina de nom Filinna de Larissa.
Veure Alexandre el Gran і Filip III Arrideu
Filotes (general)
Filotes (en llatí Philotas, en grec antic Φιλώτας) fou un general macedoni, fill de Parmenió, i un dels generals macedonis més distingits.
Veure Alexandre el Gran і Filotes (general)
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Veure Alexandre el Gran і Fundació Bernat Metge
Gandhara
Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.
Veure Alexandre el Gran і Gandhara
Ganges
El Ganges (en sànscrit, Ganga; en devanagari: गंगा Gaṅgā, com en la majoria de les llengües índies) és un dels grans rius del subcontinent indi, que flueix en direcció est des del nord de l'Índia creuant la plana del Ganges fins a Bangladesh.
Veure Alexandre el Gran і Ganges
Gaugamela
Gaugamela fou un llogaret de la regió d'Assíria a uns 20 km del riu Licos (Zab), i propera al riu Bumados, que fou l'escenari de la batalla de Gaugamela entre Darios III de Pèrsia Codomà i Alexandre el Gran coneguda també com a batalla d'Arbela (1 d'octubre del 331 aC).
Veure Alexandre el Gran і Gaugamela
Gòrdion
Gòrdion (del grec Γόρδιον, llatí Gòrdium, en turc Gordiyon) és un jaciment arqueològic on hi havia antigament la capital de l'antic Regne de Frígia.
Veure Alexandre el Gran і Gòrdion
Gedròsia
Gedròsia o Maka fou una satrapia persa i selèucida que limitava al sud amb l'oceà Índic; a l'est amb l'Indus; al nord amb Aracòsia; i a l'oest amb Drangiana i Carmània.
Veure Alexandre el Gran і Gedròsia
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Alexandre el Gran і Geografia
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Veure Alexandre el Gran і Golf Pèrsic
Granic (riu)
El riu Granic (Granīcus) o Biga Çayı (en turc) és un riu de la província de Çanakkale, a l'Àsia Menor, que neix al Mont Ida i desaigua a la Mar de Màrmara vora Karabiga, després de passar per Çan i Biga.
Veure Alexandre el Gran і Granic (riu)
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Alexandre el Gran і Grècia
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Alexandre el Gran і Grec antic
Guerra a l'antiga Grècia
Hoplites grecs La guerra a l'antiga Grècia es refereix a la guerra entre les polis gregues (les ciutats estat de l'antiga Grècia), entre la revolució hoplita del i l'emergència de l'Imperi macedoni al.
Veure Alexandre el Gran і Guerra a l'antiga Grècia
Harvard University Press
Kittredge Hall, seu de la Harvard University Press Harvard University Press (HUP) és una editorial que va establir el 13 de gener de 1913 com a divisió de la Universitat Harvard i es va centrar en la publicació acadèmica.
Veure Alexandre el Gran і Harvard University Press
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Veure Alexandre el Gran і Hèracles
Hefestió de Pel·la
Darrere d'Alexandre el Gran apareix Hefestió assenyalant el rei amb el dit. ''La família de Darius III davant Alexandre el Gran'', obra de Joost Susterman i conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Hefestió (en llatí Hephaestion, en grec antic Ἡφαιστίων), fill d'Amintor de Pel·la, fou un macedoni de Pel·la amic i amant d'Alexandre el Gran.
Veure Alexandre el Gran і Hefestió de Pel·la
Hegemonia
Lhegemonia és la supremacia que una població, una nació o bloc de nacions pot tenir, gràcies al seu major poder econòmic, militar, tecnològic o polític, o/a una combinació d'aquests, i que exerceix sobre altres poblacions, malgrat que aquestes no la desitgin.
Veure Alexandre el Gran і Hegemonia
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Alexandre el Gran і Heròdot
Heròstrat d'Efes
Heròstrat fou un pastor d'Efes que va calar foc al Temple d'Àrtemis a Efes, una de les meravelles del món.
Veure Alexandre el Gran і Heròstrat d'Efes
Història de l'art
La història de l'art és una branca de les ciències socials que estudia l'evolució de l'art a través del temps.
Veure Alexandre el Gran і Història de l'art
Homonoia
L' homonoia és un concepte que fa referència a la unió cultural i espiritual de tots els que viuen sota la influència grega després de les conquestes d'Alexandre Magne.
Veure Alexandre el Gran і Homonoia
Horus
A la mitologia egípcia Horus era una de les divinitats més significatives.
Veure Alexandre el Gran і Horus
Ilíada
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer compost en hexàmetres per a ser recitat oralment pels rapsodes.
Veure Alexandre el Gran і Ilíada
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Veure Alexandre el Gran і Il·líria
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Alexandre el Gran і Imperi Aquemènida
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Alexandre el Gran і Imperi Mede
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Alexandre el Gran і Imperi Persa
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Alexandre el Gran і Imperi Romà
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Alexandre el Gran і Imperi Selèucida
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Veure Alexandre el Gran і Indus
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Alexandre el Gran і Iran
Iris (anatomia)
Liris és una membrana circular, pigmentada i contràctil, de l'ull situada davant del cristal·lí.
Veure Alexandre el Gran і Iris (anatomia)
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Veure Alexandre el Gran і Israel
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Alexandre el Gran і Jerusalem
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Alexandre el Gran і Juli Cèsar
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Alexandre el Gran і Kirman
Koinos
Koinos (Coenus, Κοῖνος) fou fill de Polemòcrates i gendre de Parmenió, i fou un dels millors generals d'Alexandre el Gran dels que el van acompanyar a l'Índia.
Veure Alexandre el Gran і Koinos
Leònides de l'Epir
Leònides de l'Epìr (en llatí Leonidas, en grec antic Λεωνίδας) fou un parent de la reina Olímpies de Macedònia la mare d'Alexandre el Gran, i per tant un epirota.
Veure Alexandre el Gran і Leònides de l'Epir
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Alexandre el Gran і Legió romana
Lisímac d'Acarnània
Lisímac (Lysimachus) fou un grec d'Acarnània a qui es va encarregar la tutoria del jove príncep Alexandre.
Veure Alexandre el Gran і Lisímac d'Acarnània
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Veure Alexandre el Gran і Lisímac de Tràcia
Lleó
El lleó (Panthera leo) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels fèlids.
Veure Alexandre el Gran і Lleó
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Veure Alexandre el Gran і Llegenda
Lleva
En enginyeria mecànica, una lleva és un mecanisme fet d'algun material (fusta, metall, plàstic, etc.) que va subjecte a un eix i té un contorn amb forma especial (ovoide).
Veure Alexandre el Gran і Lleva
Lliga Amficciònica
Una amficcionia o lliga amficciònica (del grec antic ἀμφικτυονεῖα, 'lliga de veïns') era una confederació de polis o pobles, inicialment amb una finalitat religiosa, i posteriorment també de naturalesa política.
Veure Alexandre el Gran і Lliga Amficciònica
Lliga de Corint
La Lliga de Corint o Lliga dels Hel·lens fa referència a diverses confederacions de ciutats i estats grecs sota el domini del Regne de Macedònia entre el i el aC.
Veure Alexandre el Gran і Lliga de Corint
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Veure Alexandre el Gran і Macedònia (regió)
Maquinària de setge
Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.
Veure Alexandre el Gran і Maquinària de setge
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Veure Alexandre el Gran і Mar Egea
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Alexandre el Gran і Medicina
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Veure Alexandre el Gran і Mercenari
Mosaic d'Alexandre
El mosaic d'Alexandre el Gran (també conegut com a mosaic d'Issos), realitzat prop de l'any 200 aC, és un famós mosaic de la Casa del Faune de Pompeia.
Veure Alexandre el Gran і Mosaic d'Alexandre
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Alexandre el Gran і Muntanyes del Taure
Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Façana del '''Museu Arqueològic Nacional de Nàpols''' El Museu Arqueològic Nacional de Nàpols (en italià: Museo Archeologico Nazionale di Napoli, MANN) es considera un dels més importants del món, tant per la qualitat com per la quantitat d'obres que s'hi exposen, principalment les de l'època grecoromana.
Veure Alexandre el Gran і Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Musicà
Musicà (Musicanus, sànscrit Mûshika) fou un rei de la regió de l'Indus, del qual la capital era probablement propera a Bukkur.
Veure Alexandre el Gran і Musicà
Neoptòlem
Segons la mitologia grega, Neoptòlem (en grec antic Νεοπτόλεμος -έμου; en llatí: Nĕoptŏlĕmus -ī) fou un heroi grec fill del mític Aquil·les, que participà en la Guerra de Troia, assassinà el Rei Príam i fou el primer rei de l'Epir.
Veure Alexandre el Gran і Neoptòlem
Nicòmac (pare d'Aristòtil)
Nicòmac (en llatí Nicomachus, en grec Nikómakhos) fou el pare d'Aristòtil.
Veure Alexandre el Gran і Nicòmac (pare d'Aristòtil)
Nus gordià
''Alexandre tallant el nus gordià'', de Jean-Simon Berthélemy (1743–1811). L'expressió nus gordià procedix d'una llegenda segons la qual un rei de Gòrdion a Frígia, (actual Anatòlia) anomenat Gordios portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les.
Veure Alexandre el Gran і Nus gordià
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Alexandre el Gran і Occident
Olímpia de l'Epir
Olímpia o Olimpíada (Olympiás) fou reina de Macedònia, esposa de Filip II de Macedònia i mare d'Alexandre el Gran.
Veure Alexandre el Gran і Olímpia de l'Epir
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Veure Alexandre el Gran і Olimp
Orient
Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).
Veure Alexandre el Gran і Orient
Oxicà
Oxicà (Oxycanus, ̓Οξυκανός) va ser un príncep de l'Índia que governava els territoris a l'oest dels del rei Musicà.
Veure Alexandre el Gran і Oxicà
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Veure Alexandre el Gran і Pakistan
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Veure Alexandre el Gran і Panjab
Parisatis (filla d'Artaxerxes III)
Parisatis (Parysatis) fou filla d'Artaxerxes III de Pèrsia.
Veure Alexandre el Gran і Parisatis (filla d'Artaxerxes III)
Pasàrgada
Pasàrgada fou la capital de les tribus iranianes del sud-oest i de la dinastia fundada per Aquèmenes, situada entre l'actual Marvdasht i Saadat Abad, a 130 km al nord-est de Xiraz, a uns 87 km al nord-est de Persèpolis (província de Fars), a la vora d'un riu anomenat Cir (Cyrus, modern Kur).
Veure Alexandre el Gran і Pasàrgada
Pausànies d'Orèstia
Pausànies o Pausànias d'Orèstia o Pausànies d'Orestis (en llatí Pausanias, en grec antic Παυσανίας) fou un militar macedoni, de la casa reial dels orestes, que va ser un dels somatofílacs (guàrdia personal) de Filip II de Macedònia.
Veure Alexandre el Gran і Pausànies d'Orèstia
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Alexandre el Gran і Pèrsia
Pelasgs
Els pelasgs (en Pelasgi) foren el més important dels pobles que poblaren Grècia abans de l'arribada dels hel·lens.
Veure Alexandre el Gran і Pelasgs
Pel·la (Macedònia)
Pel·la (Pella, en Πέλλα) era la capital del Regne de Macedònia.
Veure Alexandre el Gran і Pel·la (Macedònia)
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Alexandre el Gran і Període hel·lenístic
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Veure Alexandre el Gran і Persèpolis
Pica (arma)
Reproducció moderna d'un regiment de piquers. La pica és una arma antiga usada per la infanteria (fou usada a les falanges de la Grècia clàssica), principalment per fer front als atacs i càrregues de la cavalleria.
Veure Alexandre el Gran і Pica (arma)
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Alexandre el Gran і Plutarc de Queronea
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Veure Alexandre el Gran і Poesia
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Veure Alexandre el Gran і Pompeia
Poros d'Hidaspes
''Alexandre i Porus'', de Charles Lebrun (1673) Porus va ser el nom llatí (del grec Poros) d'un rei de l'Índia de nom Puru o Pururava, amb dominis a la vora de l'Hidaspes que marcava la seva frontera occidental.
Veure Alexandre el Gran і Poros d'Hidaspes
Premi Nacional a la Millor Traducció
El Premi Nacional a la Millor Traducció (castellà: Premio Nacional a la Mejor Traducción) és un premi convocat des de 1984 pel Ministeri de Cultura d'Espanya, hereu del Premio de traducción Fray Luis de León, creat el 1956.
Veure Alexandre el Gran і Premi Nacional a la Millor Traducció
Ptolemeu I Soter
Ptolemeu I Soter ('Ptolemeu el Salvador') (367-282 aC) fou governador i després rei d'Egipte.
Veure Alexandre el Gran і Ptolemeu I Soter
Quint Curci Ruf
Quint Curci Ruf o Rufus (Quintus Curtius Rufus; ?, dC) va ser un historiador romà especialitzat en la vida d'Alexandre el Gran.
Veure Alexandre el Gran і Quint Curci Ruf
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Veure Alexandre el Gran і Regent
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Veure Alexandre el Gran і Regió de Frígia
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Alexandre el Gran і Regió de Síria
Regió històrica
Macedònia Frísia Regió històrica és un concepte de la geografia històrica que es va començar a utilitzar i aplicar als estudis d'etnografia, història, arqueologia i antropologia cultural a principis del.
Veure Alexandre el Gran і Regió històrica
Regne de l'Epir
Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.
Veure Alexandre el Gran і Regne de l'Epir
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure Alexandre el Gran і Regne de Macedònia
Rei dels reis
Rei dels reis (xahanxà), fou un títol principalment persa originat durant la dinastia aquemènida.
Veure Alexandre el Gran і Rei dels reis
Riu Beas
Beas (o Bias), també dit Hífasis o Hípasis, és un dels cinc rius del Panjab, corresponent al clàssic Hyphasis dels sànscrit Vipasa.
Veure Alexandre el Gran і Riu Beas
Riu Jhelum
El Jhelum (en झेलम, Jhelam; en جہلم, Jhilum), a l'antiguitat anomenat Hidaspes (Hydaspes) és el més occidental dels cinc rius que donen nom al Panjab (Índia).
Veure Alexandre el Gran і Riu Jhelum
Romanç d'Alexandre
Miniatura del ''Romanç d'Alexandre'' en un manuscrit il·luminat per Jehan de Grise, 1338-44. Oxford, Bodleian Library, ms. 264, f1r. Il·lustració del Romanç d'Alexandre Museu Britànic El Romanç d'Alexandre o Roman d'Alexandre es refereix a qualsevol de les múltiples col·leccions de llegendes que tracten de les mítiques gestes d'Alexandre el Gran.
Veure Alexandre el Gran і Romanç d'Alexandre
Roxana
Roxana, en grec / Rôxánê, del persa Roshanak o Roshaniâ «la lluminosa» (v. 345-311 a C.), esposa d'Alexandre el Gran i filla del sàtrapa Oxiartes.
Veure Alexandre el Gran і Roxana
Sambus
Sambus (Sambhu) fou un rei indi que es va enfrontar amb Alexandre el Gran el 326 aC.
Veure Alexandre el Gran і Sambus
Samotràcia
Samotràcia (Σαμοθρᾴκη, grec modern: Samotrhraki, llatí: Sanctus Mandrachi, en turc: Semedirek o Semadirek) és una illa grega de la regió de Tràcia, a l'Hebros, amb una superfície de 178 km² i una població de 3.000 persones (el 1981 eren 2.871 habitants).
Veure Alexandre el Gran і Samotràcia
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand.
Veure Alexandre el Gran і Sànscrit
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Alexandre el Gran і Sàpiens
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Alexandre el Gran і Sàtrapa
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Alexandre el Gran і Seleuc I Nicàtor
Serps
Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.
Veure Alexandre el Gran і Serps
Setge de Tir
El setge de Tir va ser un setge a la ciutat esmentada –una base costanera estratègica al mar Mediterrani– orquestrat per Alexandre el Gran el 332 aC durant la seva campanya contra els perses.
Veure Alexandre el Gran і Setge de Tir
Sistema monetari
Un sistema montari és qualsevol cosa que s'accepta com un estàndard de valor i mesura de riquesa en una regió en particular.
Veure Alexandre el Gran і Sistema monetari
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Veure Alexandre el Gran і Susa (Iran)
Tàctica militar
Gravat que representa el segon atac en la batalla de Dreux, a les Guerres de religió a França. Tàctica Militar (grec: Taktik) és el conjunt dels mètodes d'atac i defensa contra un enemic en la batalla.
Veure Alexandre el Gran і Tàctica militar
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Veure Alexandre el Gran і Tebes (Grècia)
Temple d'Àrtemis a Efes
El temple d'Àrtemis (Artemis Tapınağı), també conegut com el temple de Diana, va ser un temple grec dedicat a una forma antiga i local de la deessa Àrtemis (identificada amb Diana, una deessa romana).
Veure Alexandre el Gran і Temple d'Àrtemis a Efes
Tercera Guerra Macedònica
La Tercera Guerra Macedònica (171 aC - 168 aC) va ser una contesa entre la República Romana i el Regne de Macedònia.
Veure Alexandre el Gran і Tercera Guerra Macedònica
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Veure Alexandre el Gran і Tessàlia
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Veure Alexandre el Gran і Tràcia
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Alexandre el Gran і Troia
Virus
Un virus és un agent infecciós submicroscòpic que només es pot replicar a l'interior de les cèl·lules d'un organisme hoste.
Veure Alexandre el Gran і Virus
Virus del Nil occidental
El West Nile virus, WNV, virus del Nil occidental o VNO és un virus transmès per artròpodes que provoca la febre del Nil occidental en persones i animals.
Veure Alexandre el Gran і Virus del Nil occidental
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Veure Alexandre el Gran і Xa
Xacal
Els xacals són tres espècies de carnívors del gènere Canis, que viuen a Àfrica, Àsia i el sud-est d'Europa.
Veure Alexandre el Gran і Xacal
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Veure Alexandre el Gran і Xenofont
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Veure Alexandre el Gran і Zeus
Zoologia
La zoologia és la branca de la biologia que tracta l'estudi científic dels animals.
Veure Alexandre el Gran і Zoologia
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Alexandre el Gran і 10 de juny
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Alexandre el Gran і 1978
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Alexandre el Gran і 1989
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Alexandre el Gran і 21 de juliol
Vegeu també
Biografies del segle IV aC
- Alexandre el Gran
- Arrideu (diàdoc)
- Bagoes (eunuc)
- Dòcim de Macedònia
- Farnuques de Lícia
- Gai Ponci
- Parmenió (arquitecte)
- Polemó d'Estimfea
- Sitalces (militar)
- Tèutam
Persones de Pel·la
- Agàtocles de Tessàlia
- Alexandre el Gran
- Arcó de Pel·la
- Aristònous de Pel·la
- Cleòpatra de Macedònia (princesa)
- Filip II de Macedònia
- Lisímac de Tràcia
- Màrsies de Pel·la
- Menes (sàtrapa)
- Ofel·les
- Posídip (epigramàtic)
Persones de la Grècia hel·lenística
- Alexandre el Gran
- Antígona (esposa de Pirros)
- Antípatre de Sidó
- Antioquis
- Belèstica
- Cleòpatra
- Dioscòrides (poeta)
- Gordi
- Logbasis
- Megàstenes
- Melèagre de Gàdara
- Nearc (almirall)
- Teoxena de Siracusa
Reis de Pèrsia
- Alexandre IV de Macedònia
- Alexandre el Gran
- Amir Wali ibn Ali Hindu
- Ariaramnes de Pèrsia
- Filip III Arrideu
- Llista de reis d'Elam
- Llista de reis sassànides
- Xah Rukh (timúrida)
- Xirvanxah
També conegut com Alexandre I el Gran, Alexandre III de Macedònia, Alexandre III el Gran, Alexandre Magne, Alexandre el Magne.