Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Astronomia

Índex Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

169 les relacions: Abd-ar-Rahman as-Sufí, Abu-Màixar al-Balkhí, Al-Battaní, Al-Biruní, Albert Einstein, Antiga Grècia, Antropologia, Anvers, Any, Arqueoastronomia, Arqueologia, Asteroide, Astrònom, Astre, Astrobiologia, Astrofísica, Astrofotografia, Astrologia, Astrometria, Astronomia babilònica, Astronomia de raigs gamma, Astronomia estel·lar, Astronomia extragalàctica, Astronomia galàctica, Astroquímica, Atmosfera terrestre, Aurora polar, Índia, Biblioteca Digital Mundial, Big Bang, Caldea, Cúmul estel·lar, Ciència, Ciència planetària, Cinemàtica, Cometa, Compost químic, Constant de Hubble, Constel·lació d'Hèrcules, Corona solar, Coronògraf, Cosmologia, Cosmologia física, Cosmoquímica, Dècada del 1000 aC, Dècada del 1930, De Revolutionibus Orbium Coelestium, Densitat, Dinàmica estel·lar, Eclíptica, ..., Eclipsi, Eclipsi de Lluna, Edat mitjana, Egipte, Electromagnetisme, Element químic, Energia, Escala (proporció), Esfera celeste, Espectròmetre, Espectrometria, Estació de l'any, Estrella, Estrella de neutrons, Estrella variable, Etimologia, Evolució, Evolució estel·lar, Física, Física de partícules, Física nuclear, Filosofia, Forat negre, Formació estel·lar, Formació i evolució de les galàxies, Galàxia, Galileo Galilei, Gas, Gravetat, Grec antic, Harmonices Mundi, Heli, Hidrogen, Hiparc de Nicea, Història de l'astronomia, Hora, Infraroig, Isaac Newton, Isòtop, Johannes Kepler, John Couch Adams, Karl Guthe Jansky, Llei de la gravitació universal, Lleis de Kepler, Llista d'astrònoms, Llista de societats astronòmiques, Llum, Lluminositat, Lluna, Longitud d'ona, Mètode científic, Mínim de Maunder, Mecànica clàssica, Mecànica quàntica, Menzel 3, Mercuri (planeta), Meteorit, Model heliocèntric, Moviment anual, Moviment diürn, Muses, Nana marró, Navegació, Núvol molecular, Nebulosa, Neptú (planeta), Neutrí, Neutró, Nicolau Copèrnic, Objecte de l'espai profund, Obliqüitat de l'eclíptica, Púlsar, Periheli, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Planeta, Planeta extrasolar, Planeta menor, Plasma (estat de la matèria), Precessió dels equinoccis, Projecte Gutenberg, Protó, Pseudociència, Quàsar, Química, Radiació electromagnètica, Radiació X, Radioastronomia, Radiogalàxia, Raigs còsmics, Relativitat especial, Relativitat general, Renaixement, Saros (astronomia), Satèl·lit natural, Segle II aC, Segle XIII, Segle XIX, Sidereus Nuncius, Sistema de coordenades, Sistema solar, Sol, Solar and Heliospheric Observatory, Stonehenge, Telescopi, Telescopi d'una milla, Temperatura, Teoria de la relativitat, Teoria geocèntrica, Termodinàmica, Terra, Trànsit (astronomia), Ultraviolat, Univers, Urà (planeta), Urbain Le Verrier, Vapor d'aigua, Vent solar, Via Làctia, Xina. Ampliar l'índex (119 més) »

Abd-ar-Rahman as-Sufí

Abu-l-Hussayn Abd-ar-Rahman ibn Úmar as-Sufí, més conegut senzillament com a Abd-ar-Rahman as-Sufí (7 de desembre del 903 - 25 de maig del 986) fou un astròleg i astrònom d'origen persa.

Nou!!: Astronomia і Abd-ar-Rahman as-Sufí · Veure més »

Abu-Màixar al-Balkhí

Abu-Màixar Jàfar ibn Muhàmmad ibn Úmar al-Balkhí, més conegut simplement com a Abu-Màixar al-Balkhí o, a Occident, com a Albumasar —en àrab أبو معشر جعفر بن محمد بن عمر البلخي, Abū Maʿxar Jaʿfar b. Muḥammad b. ʿUmar al-Balẖī— (Balkh, 10 d'agost del 787 - al-Wasit, 9 de març del 886), fou un filòsof, matemàtic i astròleg/astrònom persa de Bagdad, deixeble d'al-Kindí.

Nou!!: Astronomia і Abu-Màixar al-Balkhí · Veure més »

Al-Battaní

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Jàbir ibn Sinan al-Battaní al-Harraní as-Sabí (Harran, actual Turquia, ≈858 - 929), conegut simplement com al-Battaní i pels escriptors medievals europeus com Albategni o Albatenius —en àrab أبو عبد اله محمد بن جابر بن سنان البتاني الحراني الصابئ, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad b. Jābir b. Sinān al-Battānī al-Ḥarrānī aṣ-Ṣābiʾ—, fou un matemàtic i un dels principals astròlegs-astrònoms àrabs.

Nou!!: Astronomia і Al-Battaní · Veure més »

Al-Biruní

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències Tadjik, seguidor del xiisme, va estudiar a Kath (avui a la República autònoma dels Karakalpaks) fins als 25 anys.

Nou!!: Astronomia і Al-Biruní · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Astronomia і Albert Einstein · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Astronomia і Antiga Grècia · Veure més »

Antropologia

L'antropologia (del grec άνθρωπος, ánthropos, 'ésser humà', i  λόγος, lógos, 'coneixement'), és la ciència que estudia l'ésser humà de manera holística.

Nou!!: Astronomia і Antropologia · Veure més »

Anvers

Anvers (històricament, Antuèrpia; en neerlandès, Antwerpen) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.

Nou!!: Astronomia і Anvers · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: Astronomia і Any · Veure més »

Arqueoastronomia

L'arqueoastronomia és una disciplina científica que estudia les proves arqueològiques i històriques de les diverses cultures humanes a la recerca de la reconstrucció de les antigues astronomies i els seus diversos aspectes culturals.

Nou!!: Astronomia і Arqueoastronomia · Veure més »

Arqueologia

L'Stonehenge, un monument d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec archaios (vell o antic), i de logos (ciència).

Nou!!: Astronomia і Arqueologia · Veure més »

Asteroide

Dactyl. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Nou!!: Astronomia і Asteroide · Veure més »

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Astronomia і Astrònom · Veure més »

Astre

Un astre és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.

Nou!!: Astronomia і Astre · Veure més »

Astrobiologia

Mart entre estrelles Lastrobiologia (del grec astron.

Nou!!: Astronomia і Astrobiologia · Veure més »

Astrofísica

L'astrofísica és la branca de la física que estudia l'univers i els cossos que conté, com ara els estels i les reaccions nuclears que es produeixen al seu interior, les galàxies, els forats negres, els púlsars, les estrelles de neutrons i el medi interestel·lar en general.

Nou!!: Astronomia і Astrofísica · Veure més »

Astrofotografia

La Lluna. Fotografia realitzada a 1/250 de sg, f/11, i a una distància focal de 800mm. L'astrofotografia, o astrofoto, és un tipus especialitzat de fotografia que consisteix en la captació d'imatges dels cossos celestes, de vegades amb unes tècniques i un material específic.

Nou!!: Astronomia і Astrofotografia · Veure més »

Astrologia

L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.

Nou!!: Astronomia і Astrologia · Veure més »

Astrometria

L'Astrometria és la part de l'astronomia que s'encarrega d'estudiar la posició i el moviment dels astres.

Nou!!: Astronomia і Astrometria · Veure més »

Astronomia babilònica

Lastronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe).

Nou!!: Astronomia і Astronomia babilònica · Veure més »

Astronomia de raigs gamma

Els raigs gamma no penetren en l'atmosfera, per la qual cosa han de ser estudiats des d'un telescopi espacial La astronomia de raigs gamma es defineix com l'estudi astronòmic de cosmos a través dels raigs gamma (fotons d'energia superior als raigs X).

Nou!!: Astronomia і Astronomia de raigs gamma · Veure més »

Astronomia estel·lar

S'anomena astronomia estel·lar l'estudi de les estrelles; la seva formació, evolució i final, així com les seves propietats i distribució.

Nou!!: Astronomia і Astronomia estel·lar · Veure més »

Astronomia extragalàctica

L'astronomia extragalàctica és l'estudi d'objectes fora de la Via Làctia.

Nou!!: Astronomia і Astronomia extragalàctica · Veure més »

Astronomia galàctica

Representació artística de la Via Làctia, objecte d'estudi de l''''astronomia galàctica'''. L'astronomia galàctica és l'estudi de la nostra pròpia galàxia la Via Làctia i tot el seu contingut.

Nou!!: Astronomia і Astronomia galàctica · Veure més »

Astroquímica

L'astroquímica és la ciència que s'ocupa de l'estudi de la composició química del material difús trobat en l'espai interestel·lar, normalment concentrat en grans núvols moleculars.

Nou!!: Astronomia і Astroquímica · Veure més »

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Nou!!: Astronomia і Atmosfera terrestre · Veure més »

Aurora polar

Aurora boreal a Alaska Laurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra.

Nou!!: Astronomia і Aurora polar · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Astronomia і Índia · Veure més »

Biblioteca Digital Mundial

La Biblioteca Digital Mundial (en anglès, World Digital Library, WDL) va ser desenvolupada el 2009 per un equip de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, en col·laboració amb la UNESCO, amb el recolçament d'institucions associades de molts països i el suport financer de diverses empreses i fundacions privades.

Nou!!: Astronomia і Biblioteca Digital Mundial · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Astronomia і Big Bang · Veure més »

Caldea

Caldea (Kaldi) fou el nom que es va aplicar anteriorment a Sumer, i en general a la Baixa Mesopotàmia, quan encara no s'havia desxifrat l'escriptura cuneïforme.

Nou!!: Astronomia і Caldea · Veure més »

Cúmul estel·lar

thumb Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat.

Nou!!: Astronomia і Cúmul estel·lar · Veure més »

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Nou!!: Astronomia і Ciència · Veure més »

Ciència planetària

Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el Sistema Solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.

Nou!!: Astronomia і Ciència planetària · Veure més »

Cinemàtica

La cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, limitant-se essencialment, a l'estudi de la trajectòria en funció del temps.

Nou!!: Astronomia і Cinemàtica · Veure més »

Cometa

Cometa Hale-Bopp l'any 1997 Un cometa (dita també estel amb cua) és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

Nou!!: Astronomia і Cometa · Veure més »

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Nou!!: Astronomia і Compost químic · Veure més »

Constant de Hubble

En cosmologia, la llei de Hubble estableix una relació de proporcionalitat entre la distància i la velocitat de recessió de les galàxies.

Nou!!: Astronomia і Constant de Hubble · Veure més »

Constel·lació d'Hèrcules

Hèrcules (Hercules) és la cinquena constel·lació més gran de les 88 modernes, i una de les Ptolemaiques.

Nou!!: Astronomia і Constel·lació d'Hèrcules · Veure més »

Corona solar

eclipsi solar total el dia 11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.

Nou!!: Astronomia і Corona solar · Veure més »

Coronògraf

Un coronògraf és un dispositiu que s'acobla a un Telescopi per bloquejar la llum directa del centre d'una estrella de manera que objectes pròxims; que d'una altra manera quedarien amagats per la brillantor, es poden observar.

Nou!!: Astronomia і Coronògraf · Veure més »

Cosmologia

La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'univers a gran escala.

Nou!!: Astronomia і Cosmologia · Veure més »

Cosmologia física

Imatge del fons còsmic de microones presa per la sonda WMAP La cosmologia física és la branca de l'astrofísica que estudia l'estructura a gran escala i la dinàmica de l'univers.

Nou!!: Astronomia і Cosmologia física · Veure més »

Cosmoquímica

En cosmoquímica sovint s'estudien els meteorits. La cosmoquímica o cosmologia química és l'estudi de la composició química de la matèria a l'univers i els processos que conduïren a aquestes composicions.

Nou!!: Astronomia і Cosmoquímica · Veure més »

Dècada del 1000 aC

Sense descripció.

Nou!!: Astronomia і Dècada del 1000 aC · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Astronomia і Dècada del 1930 · Veure més »

De Revolutionibus Orbium Coelestium

Nicolaus Copernicus de Toruń, Sisena part'' (Portada de la segona edició, Basilea, 1566) De Revolutionibus Orbium Coelestium és una obra de Nicolau Copèrnic.

Nou!!: Astronomia і De Revolutionibus Orbium Coelestium · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol ρ, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Astronomia і Densitat · Veure més »

Dinàmica estel·lar

La dinàmica estel·lar és una branca de l'astrofísica que descriu de manera estadística el moviement col·lectiu dels estels provocat per la mútua gravetat.

Nou!!: Astronomia і Dinàmica estel·lar · Veure més »

Eclíptica

Mercuri. L'eclíptica és la línia corba creada per la posició on es «veu» el Sol, al llarg de l'any, en el seu «moviment aparent», vist des de la Terra, imaginada «fixa».

Nou!!: Astronomia і Eclíptica · Veure més »

Eclipsi

Eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.

Nou!!: Astronomia і Eclipsi · Veure més »

Eclipsi de Lluna

Fases d'un eclipsi lunar Un eclipsi de Lluna o eclipsi lunar és un eclipsi que ocorre quan la Lluna està a l'ombra de la Terra.

Nou!!: Astronomia і Eclipsi de Lluna · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Astronomia і Edat mitjana · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Astronomia і Egipte · Veure més »

Electromagnetisme

L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica a l'hora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.

Nou!!: Astronomia і Electromagnetisme · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Astronomia і Element químic · Veure més »

Energia

Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Astronomia і Energia · Veure més »

Escala (proporció)

Plànol de construcció-Tres tipus de finestres venecianes L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc., o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat.

Nou!!: Astronomia і Escala (proporció) · Veure més »

Esfera celeste

''' Esfera celeste ''' de Jost Bürgi. 1594. L'esfera celeste és una esfera imaginària de radi arbitrari i centre en l'observador, sobre la qual es poden representar els estels i els planetes per a estudiar les seves posicions i moviments respecte a l'observador.

Nou!!: Astronomia і Esfera celeste · Veure més »

Espectròmetre

Un espectròmetre Un espectròmetre és un aparell òptic capaç de mesurar les propietats de la llum analitzant una part específica de l'espectre electromagnètic, s'utilitzen en l'anàlisi espectroscòpic per a la identificació dels materials.

Nou!!: Astronomia і Espectròmetre · Veure més »

Espectrometria

*Espectrometria de mobilitat iònica ("Ion-mobility spectrometry"), una tècnica analítica per separar i identificar molècules ionitzades en la fase gasosa basada en la seva mobilitat iònica.

Nou!!: Astronomia і Espectrometria · Veure més »

Estació de l'any

Mosaic romà representant les quatre estacions. Les estacions són els períodes de l'any en els quals les condicions climatològiques imperants es mantenen, en una determinada regió, dintre d'un cert rang.

Nou!!: Astronomia і Estació de l'any · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Astronomia і Estrella · Veure més »

Estrella de neutrons

Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual que la d'una estrella mitjana.

Nou!!: Astronomia і Estrella de neutrons · Veure més »

Estrella variable

Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.

Nou!!: Astronomia і Estrella variable · Veure més »

Etimologia

L'etimologia és la ciència de la lingüística que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què llur forma i llur significat ha canviat, de manera que el sentit actual pot ser diferent a l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).

Nou!!: Astronomia і Etimologia · Veure més »

Evolució

En biologia, l'evolució és el procés de canvi en els trets heretats d'una població d'organismes entre una generació i la següent.

Nou!!: Astronomia і Evolució · Veure més »

Evolució estel·lar

En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.

Nou!!: Astronomia і Evolució estel·lar · Veure més »

Física

La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.

Nou!!: Astronomia і Física · Veure més »

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Nou!!: Astronomia і Física de partícules · Veure més »

Física nuclear

La física nuclear és la branca de la física que estudia les propietats i el comportament dels nuclis atòmics.

Nou!!: Astronomia і Física nuclear · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Astronomia і Filosofia · Veure més »

Forat negre

En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.

Nou!!: Astronomia і Forat negre · Veure més »

Formació estel·lar

Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.

Nou!!: Astronomia і Formació estel·lar · Veure més »

Formació i evolució de les galàxies

galàxia Lenticular La formació de galàxies és una de les àrees d'investigació més actives de l'astrofísica i, en aquest sentit, també s'aplica a levolució de les galàxies.

Nou!!: Astronomia і Formació i evolució de les galàxies · Veure més »

Galàxia

Una galàxia és un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca.

Nou!!: Astronomia і Galàxia · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dóna segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Astronomia і Galileo Galilei · Veure més »

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Nou!!: Astronomia і Gas · Veure més »

Gravetat

La gravetat manté els planetes en òrbita al voltant del Sol (imatge no a escala) La gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Nou!!: Astronomia і Gravetat · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Astronomia і Grec antic · Veure més »

Harmonices Mundi

Harmonices mundi (L'harmonia dels mons, 1619) és un llibre escrit per Johannes Kepler a la ciutat de Linz.

Nou!!: Astronomia і Harmonices Mundi · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Astronomia і Heli · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Astronomia і Hidrogen · Veure més »

Hiparc de Nicea

Hiparc de Nicea - Hipparchus, - (Nicea, al voltant del 190 aC - al voltant del 120 aC) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec, també conegut com a Hiparc de Rodes.

Nou!!: Astronomia і Hiparc de Nicea · Veure més »

Història de l'astronomia

Eclipsi solar de 2010 La història de l'astronomia relata l'evolució d'aquesta ciència, considerada la més antiga de les ciències naturals.

Nou!!: Astronomia і Història de l'astronomia · Veure més »

Hora

L'hora és una unitat de temps que es divideix en seixanta minuts.

Nou!!: Astronomia і Hora · Veure més »

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Nou!!: Astronomia і Infraroig · Veure més »

Isaac Newton

Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 4 de gener de 1643 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 31 de març de 1727) fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.

Nou!!: Astronomia і Isaac Newton · Veure més »

Isòtop

Els isòtops d'un element químic són àtoms amb el mateix nombre atòmic però diferent nombre màssic.

Nou!!: Astronomia і Isòtop · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi Romanogermànic, 27 de desembre de 1571 - Ratisbona, 15 de novembre de 1630) va ser un astrònom i matemàtic alemany que va servir com a figura clau en la revolució científica.

Nou!!: Astronomia і Johannes Kepler · Veure més »

John Couch Adams

John Couch Adams (5 de juny de 1819 – 21 de gener de 1892) va ser un matemàtic i astrònom anglès.

Nou!!: Astronomia і John Couch Adams · Veure més »

Karl Guthe Jansky

Karl Guthe Jansky (Oklahoma, 22 d'octubre de 1905 - 14 de febrer de 1950) va ser un enginyer de ràdio estatunidenc.

Nou!!: Astronomia і Karl Guthe Jansky · Veure més »

Llei de la gravitació universal

sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m2 respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m2 i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.

Nou!!: Astronomia і Llei de la gravitació universal · Veure més »

Lleis de Kepler

Representació de la primera i la segona lleis de Kepler. Podem veure, en primer lloc, com el Sol se situa en un dels focus. En segon lloc, com que en temps iguals les àrees escombrades pel planeta són iguals, el planeta es mourà de pressa a prop del Sol i lentament lluny. Les lleis de Kepler van ser enunciades per Johannes Kepler per a descriure el moviment dels planetes en les seves òrbites al voltant del Sol.

Nou!!: Astronomia і Lleis de Kepler · Veure més »

Llista d'astrònoms

Un astrònom o astrofísic és un científic on l'àrea d'investigació i estudi és l'astronomia o astrofísica.

Nou!!: Astronomia і Llista d'astrònoms · Veure més »

Llista de societats astronòmiques

Llista de grups notables dedicats a la promoció de la recerca i l'educació de l'astronomia.

Nou!!: Astronomia і Llista de societats astronòmiques · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Astronomia і Llum · Veure més »

Lluminositat

La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.

Nou!!: Astronomia і Lluminositat · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: Astronomia і Lluna · Veure més »

Longitud d'ona

Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).

Nou!!: Astronomia і Longitud d'ona · Veure més »

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.

Nou!!: Astronomia і Mètode científic · Veure més »

Mínim de Maunder

El mínim de Maunder en 400 anys d'activitat solar mesurat pel nombre de taques solars El mínim de Maunder és el nom donat al període entre 1645 i 1715, quan les taques solars gairebé van desaparèixer de la superfície del Sol, tal com van observar els astrònoms de l'època.

Nou!!: Astronomia і Mínim de Maunder · Veure més »

Mecànica clàssica

Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.

Nou!!: Astronomia і Mecànica clàssica · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Astronomia і Mecànica quàntica · Veure més »

Menzel 3

La Nebulosa de la Formiga (formalment coneguda com a Mz 3 o Menzel 3) és una nebulosa planetària en la constel·lació de Norma distant uns 3000 anys llum de la Terra.

Nou!!: Astronomia і Menzel 3 · Veure més »

Mercuri (planeta)

Mercuri és el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

Nou!!: Astronomia і Mercuri (planeta) · Veure més »

Meteorit

meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.

Nou!!: Astronomia і Meteorit · Veure més »

Model heliocèntric

El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.

Nou!!: Astronomia і Model heliocèntric · Veure més »

Moviment anual

El moviment anual és el moviment del Sol en l'esfera celeste observat en el transcurs d'un any.

Nou!!: Astronomia і Moviment anual · Veure més »

Moviment diürn

L'estrella polar es manté fixa, mentre les altres experimenten un moviment aparent en cercles concèntrics El moviment diürn és el moviment de l'esfera celeste observat en el transcurs d'un dia.

Nou!!: Astronomia і Moviment diürn · Veure més »

Muses

Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.

Nou!!: Astronomia і Muses · Veure més »

Nana marró

Una nana marró és un estel de dimensions reduïdes, que es caracteritza per no tenir la suficient massa per iniciar les reaccions termonuclears de fusió d'hidrogen, però produeix una emissió important en l'infraroig.

Nou!!: Astronomia і Nana marró · Veure més »

Navegació

Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.

Nou!!: Astronomia і Navegació · Veure més »

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H2).

Nou!!: Astronomia і Núvol molecular · Veure més »

Nebulosa

Nebulosa Nord-amèrica Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols.

Nou!!: Astronomia і Nebulosa · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè planeta en distància respecte al Sol i el més llunyà del sistema solar.

Nou!!: Astronomia і Neptú (planeta) · Veure més »

Neutrí

El neutrí és una partícula elemental amb espín 1/2 (com que té espín semienter, es tracta d'un fermió) i sense càrrega elèctrica ni color.

Nou!!: Astronomia і Neutrí · Veure més »

Neutró

El neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Astronomia і Neutró · Veure més »

Nicolau Copèrnic

Nicolau Copèrnic (Toruń, 19 de febrer de 1473 - Frombork, 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Nou!!: Astronomia і Nicolau Copèrnic · Veure més »

Objecte de l'espai profund

Objecte de l'espai profund (o del cel profund) és un terme que sol utilitzar-se en astronomia amateur per a referir-se als objectes celestes que no són del sistema solar (com els planetes, estels i asteroides), ni cap estrella individual o sistemes d'estrelles múltiples.

Nou!!: Astronomia і Objecte de l'espai profund · Veure més »

Obliqüitat de l'eclíptica

En astronomia, l'obliqüitat de l'eclíptica, obliqüitat o inclinació axial és l'angle que formen l'eix de rotació d'un planeta amb la perpendicular al pla de la seva òrbita al voltant del Sol.

Nou!!: Astronomia і Obliqüitat de l'eclíptica · Veure més »

Púlsar

Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar és un estel de neutrons que emet radiacions periòdiques.

Nou!!: Astronomia і Púlsar · Veure més »

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Nou!!: Astronomia і Periheli · Veure més »

Philosophiae Naturalis Principia Mathematica

Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.

Nou!!: Astronomia і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica · Veure més »

Planeta

Venus (a escala) Plutó i Haumea (a escala). La resta es veu augmentat a la fotografia inferior Un planeta és un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006.

Nou!!: Astronomia і Planeta · Veure més »

Planeta extrasolar

Planetes extrasolars descoberts per anyUn planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris diferents del nostre.

Nou!!: Astronomia і Planeta extrasolar · Veure més »

Planeta menor

Els planetes menors són cossos celestes del sistema solar que orbiten al voltant del Sol (o d'altres sistemes planetaris orbitant altres estrelles) més grans que els meteoroides però més petits que els planetes.

Nou!!: Astronomia і Planeta menor · Veure més »

Plasma (estat de la matèria)

En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.

Nou!!: Astronomia і Plasma (estat de la matèria) · Veure més »

Precessió dels equinoccis

'''Precessió''' de l'eix de la Terra La precessió dels equinoccis és la rotació que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclíptica, en sentit retrògrad, en 25.780 anys.

Nou!!: Astronomia і Precessió dels equinoccis · Veure més »

Projecte Gutenberg

Projecte Gutenberg El Projecte Gutenberg (PG) és un esforç voluntari per digitalitzar i arxivar obres culturals, per motivar la creació i distribució de llibres electrònics (e-Book).

Nou!!: Astronomia і Projecte Gutenberg · Veure més »

Protó

El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Astronomia і Protó · Veure més »

Pseudociència

Diagrama frenològic (1883).http://commons.wikimedia.org/wiki/Portada Durant la primera meitat del segle XIX, la frenologia fou una disciplina que es creia científica, consideració que va perdre poques dècades després. El terme pseudociència (del grec pseudo, ψεύδω, "mentider", "fals" i del llatí ciència) s'aplica a tots aquells estudis que, amb pretensió de ser científics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic.

Nou!!: Astronomia і Pseudociència · Veure més »

Quàsar

Representació artística del quàsar GB1508 Els quàsars corresponen a una classe de galàxies amb nuclis actius.

Nou!!: Astronomia і Quàsar · Veure més »

Química

La química és la branca de la física que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Astronomia і Química · Veure més »

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Nou!!: Astronomia і Radiació electromagnètica · Veure més »

Radiació X

Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X, radiació X i radioactivitat X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.

Nou!!: Astronomia і Radiació X · Veure més »

Radioastronomia

EUA La radioastronomia és la branca de l'astronomia que estudia els objectes celestes i els fenòmens astrofísics mesurant la seva emissió de radiació electromagnètica en la regió de ràdio de l'espectre.

Nou!!: Astronomia і Radioastronomia · Veure més »

Radiogalàxia

anys-llum de longitud, sent expulsat de la radiogalàxia M87 (bola groga a dalt a l'esquerra). Els electrons són expulsats a una velocitat propera a la de la llum. Una radiogalàxia és un objecte que emet de forma important ones radioelèctriques.

Nou!!: Astronomia і Radiogalàxia · Veure més »

Raigs còsmics

Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que tenen una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.

Nou!!: Astronomia і Raigs còsmics · Veure més »

Relativitat especial

Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).

Nou!!: Astronomia і Relativitat especial · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Astronomia і Relativitat general · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Astronomia і Renaixement · Veure més »

Saros (astronomia)

Saros és un període de 6.585,32 dies (una miqueta més de 18 anys i 10 o 11 dies) després dels quals el Sol i la Lluna tornen aproximadament a la mateixa posició en el cel, i es pot repetir el cicle dels eclipsis.

Nou!!: Astronomia і Saros (astronomia) · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la En astronomia, un satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta.

Nou!!: Astronomia і Satèl·lit natural · Veure més »

Segle II aC

El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.

Nou!!: Astronomia і Segle II aC · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Astronomia і Segle XIII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Astronomia і Segle XIX · Veure més »

Sidereus Nuncius

Sidereus Nuncius (conegut com a Noticiari sideral, Missatger sideral, i també sota l'accepció de Missatge sideral) és un tractat curt escrit en llatí per Galileu i publicat a Venècia el març de 1610.

Nou!!: Astronomia і Sidereus Nuncius · Veure més »

Sistema de coordenades

Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.

Nou!!: Astronomia і Sistema de coordenades · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Astronomia і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Astronomia і Sol · Veure més »

Solar and Heliospheric Observatory

El Solar and Heliosferic Observatory (SOHO, Observatori Solar i Heliosfèric) és una sonda espacial llançada el 2 de desembre de 1995 amb la missió d'estudiar el Sol.

Nou!!: Astronomia і Solar and Heliospheric Observatory · Veure més »

Stonehenge

Stonehenge és un monument megalític de l'edat del bronze i del neolític situat prop d'Amesbury, a Wiltshire, Gran Bretanya, uns 13 km al nord-oest de Salisbury.

Nou!!: Astronomia і Stonehenge · Veure més »

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Nou!!: Astronomia і Telescopi · Veure més »

Telescopi d'una milla

El Telescopi d'una milla de l'Observatori de Radioastronomia Mullard (MRAO) és un conjunt de radiotelescopis (2 fixos i dos mòbils, amb reflectors parabòlics de 18 metres de diàmetre completament guiables que operen simultàniament a 1407 MHz and 408 MHz), Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Vol.

Nou!!: Astronomia і Telescopi d'una milla · Veure més »

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Nou!!: Astronomia і Temperatura · Veure més »

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Nou!!: Astronomia і Teoria de la relativitat · Veure més »

Teoria geocèntrica

Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.

Nou!!: Astronomia і Teoria geocèntrica · Veure més »

Termodinàmica

treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és una branca de la física que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.

Nou!!: Astronomia і Termodinàmica · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Astronomia і Terra · Veure més »

Trànsit (astronomia)

Trànsit de Venus del 8 de juny de 2004, fotografia del http://www.themis.iac.es/ THEMIS. El trànsit és un fenomen astronòmic durant el qual un astre sembla que passi per davant d'un altre, bloquejant totalment o parcialment la seva visió des del punt de vista d'un observador situat en un punt particular privilegiat.

Nou!!: Astronomia і Trànsit (astronomia) · Veure més »

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 nanòmetres a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Nou!!: Astronomia і Ultraviolat · Veure més »

Univers

L'univers és la totalitat del continu espaitemps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia que conté.

Nou!!: Astronomia і Univers · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart amb major massa del Sistema Solar.

Nou!!: Astronomia і Urà (planeta) · Veure més »

Urbain Le Verrier

Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – 23 de setembre de 1877) va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.

Nou!!: Astronomia і Urbain Le Verrier · Veure més »

Vapor d'aigua

El vapor d'aigua és la fase gasosa de la molècula d'aigua.

Nou!!: Astronomia і Vapor d'aigua · Veure més »

Vent solar

plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera d'una estrella.

Nou!!: Astronomia і Vent solar · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral (més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar.

Nou!!: Astronomia і Via Làctia · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Astronomia і Xina · Veure més »

Redirigeix aquí:

Astronomia espacial, Astronòmic, Astronòmica, Astronòmiques, Astrònom professional, Astrònoma.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »