Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Etruscs

Índex Etruscs

Els etruscs eren una civilització de la Itàlia central tirrena del a l'I aC (Etrúria).

150 les relacions: Adria, Agàtocles de Siracusa, Agrònom, Alfabet etrusc, Alfabet grec, Anatòlia, Antiga Grècia, Arezzo, Aricia, Arquitectura etrusca, Art etrusc, Artesania, Úmbria, Astronomia, Atis de Meònia, August, Bolsena, Caere, Campània, Capena, Cartago, Catalunya, Càpua, Còrsega, Ceràmica, Chiusi, Ciceró, Claudi, Comerç, Constantí I el Gran, Cortona, Cumes, Dècada del 500 aC, Dècada del 520 aC, Dècada del 530 aC, Dècada del 600 aC, Diner, Dionís, Dionís el Vell, Drenatge, Emperador, Esclavitud, Escriptura, Etrúria, Etrusc, Etruscologia, Faesulae, Falerii, Fanun Voltumnae, Gai Mari, ..., Guerra de Perusa, Hel·lànic de Mitilene, Heròdot, Herculà, Hieró I, Illa d'Elba, Itàlia, Juli Cèsar, Laci, Laci (antic), Licòfron, Lipari, Literatura, Llatins, Lucca, Luci Anneu Flor, Luci Corneli Sul·la, Luci Sergi Catilina, Lucreci, Luna (Etrúria), Magna Grècia, Mar Mediterrània, Marc Terenci Varró, Màntua, Messina, Mesura, Meteorologia, Mitologia etrusca, Nàpols, Nepi, Nola, Oligarquia, Perusa, Pes, Picè, Pisa, Pompeia, Populònia, Porsena, Primera Guerra Púnica, Puteoli, Ravenna, Rècia, Reggio de Calàbria, Regne de Lídia, Riu Po, Rusellae, Sabins, Samnita, Sardenya, Sènons, Segle, Segle VIII aC, Sentinum, Sicília, Sistema duodecimal, Surrentum, Sutri, Talassocràcia, Tarquínia, Tarquini Prisc, Terratinent, Tessàlia, Tirrens, Toscana, Umbres, Vadimonis, Vènets, Vúlcia, Veïs, Vetulònia, Volci, Volni, Volsinii, Volterra, Volturnum, Zona pelàgica, 241 aC, 265 aC, 281 aC, 283 aC, 295 aC, 307 aC, 309 aC, 310 aC, 311 aC, 351 aC, 383 aC, 390 aC, 396 aC, 400, 41 aC, 413 aC, 450 aC, 453 aC, 476 aC, 483 aC, 494 aC, 89 aC, 90 aC. Ampliar l'índex (100 més) »

Adria

Adria és un municipi italià, situat a la regió del Vèneto i a la província de Rovigo.

Nou!!: Etruscs і Adria · Veure més »

Agàtocles de Siracusa

Agàtocles (Agathocles) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.

Nou!!: Etruscs і Agàtocles de Siracusa · Veure més »

Agrònom

Agrònom (Agrònoms, en plural llatí agronomi) eren els membres d'un cos de policia rural descrita per Aristòtil que actuava a l'Antiga Grècia.

Nou!!: Etruscs і Agrònom · Veure més »

Alfabet etrusc

L'alfabet etrusc fou un sistema alfabètic utilitzat al nord de la península Itàlica a finals del vuitè segle aC. Es tracta d'una evolució de l'antic alfabet fenici, i és molt semblant al copte i a l'alfabet grec.

Nou!!: Etruscs і Alfabet etrusc · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: Etruscs і Alfabet grec · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Etruscs і Anatòlia · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: Etruscs і Antiga Grècia · Veure més »

Arezzo

Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.

Nou!!: Etruscs і Arezzo · Veure més »

Aricia

Aricia és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.

Nou!!: Etruscs і Aricia · Veure més »

Arquitectura etrusca

L'arquitectura etrusca és poc coneguda per la manca de troballes arqueològiques rellevants.

Nou!!: Etruscs і Arquitectura etrusca · Veure més »

Art etrusc

Aquil·les matant un presoner troià en presència del déu Charun (equivalent a Caront), amb un martell. Amb l'expressió art etrusc es fa referència a les manifestacions artístiques dels etruscs en els diversos camps.

Nou!!: Etruscs і Art etrusc · Veure més »

Artesania

Artesania L'artesania és la capacitat de què disposem els humans de produir objectes amb les mans o amb l’ajut d'utillatges o màquines simples.

Nou!!: Etruscs і Artesania · Veure més »

Úmbria

L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.

Nou!!: Etruscs і Úmbria · Veure més »

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Etruscs і Astronomia · Veure més »

Atis de Meònia

Atis (en grec antic Ἄττις o Ἄττης) va ser un rei llegendari dels meonis.

Nou!!: Etruscs і Atis de Meònia · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Etruscs і August · Veure més »

Bolsena

Bolsena és una ciutat d'Itàlia a la província de Viterbo de la regió del Laci, a la vora del llac anomenat també de Bolsena.

Nou!!: Etruscs і Bolsena · Veure més »

Caere

Caere o Agylla fou una antiga ciutat d'Etrúria, a poca distància de la costa de la mar Tirrena, a la vora d'un riu anomenat Caeretanus Amnis (avui Vaccina).

Nou!!: Etruscs і Caere · Veure més »

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Nou!!: Etruscs і Campània · Veure més »

Capena

Capena és un municipi de la ciutat metropolitana de Roma Capital de la regió italiana del Laci.

Nou!!: Etruscs і Capena · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: Etruscs і Cartago · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Etruscs і Catalunya · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: Etruscs і Càpua · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Etruscs і Còrsega · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és un material sòlid inorgànic i no metàl·lic que necessita la intervenció d'una quantitat de calor en la seva preparació.

Nou!!: Etruscs і Ceràmica · Veure més »

Chiusi

Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.

Nou!!: Etruscs і Chiusi · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Etruscs і Ciceró · Veure més »

Claudi

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic (1 d'agost, 10 aC–13 d'octubre, 54), inicialment conegut com a Tiberi Claudi Drus Neró Germànic, fou el quart emperador romà; el seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54.

Nou!!: Etruscs і Claudi · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activats de compravenda de béns o serveis, ja sigui pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Etruscs і Comerç · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancycrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Etruscs і Constantí I el Gran · Veure més »

Cortona

Cortona és una ciutat d'Itàlia a la província d'Arezzo, regió de la Toscana, amb prop de trenta mil habitants.

Nou!!: Etruscs і Cortona · Veure més »

Cumes

Cumes (llatí Cumae) fou una ciutat de la costa de Campània uns 10 km al nord del Cap Misenum.

Nou!!: Etruscs і Cumes · Veure més »

Dècada del 500 aC

Hemisferi oriental en el 500 aC.

Nou!!: Etruscs і Dècada del 500 aC · Veure més »

Dècada del 520 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і Dècada del 520 aC · Veure més »

Dècada del 530 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і Dècada del 530 aC · Veure més »

Dècada del 600 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і Dècada del 600 aC · Veure més »

Diner

Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.

Nou!!: Etruscs і Diner · Veure més »

Dionís

En la mitologia grega, Dionís o Dionisi, (grec antic: Δινυσος -σου, en poesia èpica escrit amb la forma Δινυσο), també conegut com a Bacus (en grec antic: Βκχος -κχου).

Nou!!: Etruscs і Dionís · Veure més »

Dionís el Vell

Dionís el Vell o Dionisi el Vell (Dyonisius, Διονύσιος vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa.

Nou!!: Etruscs і Dionís el Vell · Veure més »

Drenatge

El drenatge és un procés fisiològic per eliminar els fluids del cos, líquids o gasosos, ja sigui fisiològica o patològica.

Nou!!: Etruscs і Drenatge · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Etruscs і Emperador · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) L'esclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec bizantí sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Etruscs і Esclavitud · Veure més »

Escriptura

Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura L'escriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.

Nou!!: Etruscs і Escriptura · Veure més »

Etrúria

Etrúria fou el nom del país dels etruscs.

Nou!!: Etruscs і Etrúria · Veure més »

Etrusc

Àrea lingüística aproximada de la llengua etrusca al segle VI aC. L'etrusc és una llengua morta parlada a l'antiga Etrúria (l'actual Toscana).

Nou!!: Etruscs і Etrusc · Veure més »

Etruscologia

Etruscologia és la ciència que estudia la civilització etrusca.

Nou!!: Etruscs і Etruscologia · Veure més »

Faesulae

Àrea arqueològica de '''Faesulae''', l'actual Fiesole, amb el teatre romà en primer terme Faesulae fou una antiga ciutat d'Etrúria a un turó a la vall de l'Arno, a uns 5 km de Florència.

Nou!!: Etruscs і Faesulae · Veure més »

Falerii

Localització de ''Falerii'', a 50 km de Roma, amb la qual enllaçava per la via Flamínia. Faleris —en llatí o — fou una antiga ciutat d'Etrúria, situada a l'oest del Tíber i al nord del mont Soracte.

Nou!!: Etruscs і Falerii · Veure més »

Fanun Voltumnae

Fanum Voltumnae fou una ciutat d'Etrúria, on les ciutats etrusques tenien les seves reunions anyals.

Nou!!: Etruscs і Fanun Voltumnae · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari o simplement Mari, en llatí Caius Marius, (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del segle II aC i començament del segle I aC.

Nou!!: Etruscs і Gai Mari · Veure més »

Guerra de Perusa

La Guerra de Perusa" (Bellum Perusinum) fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la república romana.

Nou!!: Etruscs і Guerra de Perusa · Veure més »

Hel·lànic de Mitilene

Hel·lànic (Hellanicus Ἑλλάνικος) fou un logògraf grec fill d'Andròmedes o Aristòmenes (segons el Suides, fill de Seammon), natural de Mitilene a Lesbos, que és el logògraf grec més important.

Nou!!: Etruscs і Hel·lànic de Mitilene · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Etruscs і Heròdot · Veure més »

Herculà

Herculà (en llatí Herculaneum, modernament en italià Ercolano) fou una ciutat de la Campània, situada vora la badia de Nàpols i al peu del Vesuvi, en un turó entre dos rius.

Nou!!: Etruscs і Herculà · Veure més »

Hieró I

Moneda amb l'efígie de Hieró I Hieró I (Hieron) fou tirà de Siracusa del 478 aC al 466 aC.

Nou!!: Etruscs і Hieró I · Veure més »

Illa d'Elba

Cap d'Enfola Vista aèria de l'illa d'Elba. Elba és una illa de la Toscana (Itàlia) sobre la mar Tirrena, a 20 km de la ciutat costanera de Grosseto i pertany a la província de Livorno.

Nou!!: Etruscs і Illa d'Elba · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Etruscs і Itàlia · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar, (en llatí Gaius Iulius Caesar) més conegut com a Juli Cèsar (juliol de 100 aC - 15 de març de 44 aC, Roma) va ser un líder polític i militar de l'era tardo republicana.

Nou!!: Etruscs і Juli Cèsar · Veure més »

Laci

El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.

Nou!!: Etruscs і Laci · Veure més »

Laci (antic)

Mapa del 1595 que distingeix entre el ''Latium vetus'' (territori original) del ''Latium novum'' (territori després de l'expansió) El Laci (en llatí Latium, en osc: Λατίνη) fou el nom donat pels romans a un districte a la regió central d'Itàlia entre la mar Tirrena a l'oest, Etrúria al nord, i Campània al sud.

Nou!!: Etruscs і Laci (antic) · Veure més »

Licòfron

Licòfron (Lycophron), fill de Socles, fou un poeta i gramàtic alexandrí (de l'escola alexandrina) però nascut a Calcis a Eubea.

Nou!!: Etruscs і Licòfron · Veure més »

Lipari

Ubicació del municipi de Lipari dins de la província de Messina Lipari (pronunciat, l'antiga Lipara en llatí i Λιπάρα en grec, en català medieval Líper) és l'illa principal de l'arxipèlag italià de les illes Eòlies (també conegudes com a illes Lipari), situades entre Sicília i la península.

Nou!!: Etruscs і Lipari · Veure més »

Literatura

Llibres antics del Col·legi Merton de la Universitat d'Oxford La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Etruscs і Literatura · Veure més »

Llatins

Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.

Nou!!: Etruscs і Llatins · Veure més »

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Nou!!: Etruscs і Lucca · Veure més »

Luci Anneu Flor

Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (?, segle I — ?, segle II) fou un historiador i poeta romà.

Nou!!: Etruscs і Luci Anneu Flor · Veure més »

Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul·la Fèlix (138 aC - 78 aC) fou un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.

Nou!!: Etruscs і Luci Corneli Sul·la · Veure més »

Luci Sergi Catilina

Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.

Nou!!: Etruscs і Luci Sergi Catilina · Veure més »

Lucreci

Lucreci (Campània?, 94 aC — ?, 55 aC) fou un filòsof i poeta llatí, autor del poema didàctic De rerum natura, l'única obra seva conservada, que descriu el món segons els principis d'Epicur i de l'atomisme.

Nou!!: Etruscs і Lucreci · Veure més »

Luna (Etrúria)

Luna (Λούνα) fou una ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria, però hi ha discrepàncies si era ciutat etrusca o lígur.

Nou!!: Etruscs і Luna (Etrúria) · Veure més »

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia del llatí,, en grec,(Megalê Hellas) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Nou!!: Etruscs і Magna Grècia · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Etruscs і Mar Mediterrània · Veure més »

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (en llatí Marcus Terentius Varro) (Reate 116 aC - 27 aC) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Nou!!: Etruscs і Marc Terenci Varró · Veure més »

Màntua

Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.

Nou!!: Etruscs і Màntua · Veure més »

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia coneguda com la "porta de Sicília", ja que és la més propera a la península, de la qual la separa l'estret de Messina, de només 3 km d'amplària.

Nou!!: Etruscs і Messina · Veure més »

Mesura

Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.

Nou!!: Etruscs і Mesura · Veure més »

Meteorologia

Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.

Nou!!: Etruscs і Meteorologia · Veure més »

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Nou!!: Etruscs і Mitologia etrusca · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Etruscs і Nàpols · Veure més »

Nepi

Nepi, anomenat Nepet o Nepete pels etruscs, és un municipi de de grandària mitjana, situat a la província de Viterbo, al Laci (Itàlia).

Nou!!: Etruscs і Nepi · Veure més »

Nola

Nola és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Campània, Ciutat metropolitana de Nàpols entre el Vesuvi i els Apenins a uns 20 km de Càpua.

Nou!!: Etruscs і Nola · Veure més »

Oligarquia

L’oligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: Etruscs і Oligarquia · Veure més »

Perusa

Perusa, Perugia en italià, és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb uns 180.000 habitants.

Nou!!: Etruscs і Perusa · Veure més »

Pes

En física, el pes és una mesura de la força amb la qual la Terra atreu a qualsevol objecte en la direcció de la vertical, a causa de la gravetat.

Nou!!: Etruscs і Pes · Veure més »

Picè

Mapa del Picé El Picè (llatí Picenum) fou una regió d'Itàlia durant l'antiga Roma.

Nou!!: Etruscs і Picè · Veure més »

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Nou!!: Etruscs і Pisa · Veure més »

Pompeia

Pompeia (en llatí, Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».

Nou!!: Etruscs і Pompeia · Veure més »

Populònia

Populònia (llatí Populonia o Populonium) fou una antiga ciutat d'Etrúria, a la costa, enfront de l'illa d'Elba, a uns 8 km al nord de Piombino.

Nou!!: Etruscs і Populònia · Veure més »

Porsena

Lars Porsena o Lars Porsenna fou rei de la ciutat etrusca de Clusium.

Nou!!: Etruscs і Porsena · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica (262 aC-241 aC) fou la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani.

Nou!!: Etruscs і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Puteoli

Puteoli fou una ciutat de la costa de Campània a la part nord del Sinus Cumanus i a l'est de la badia anomenada Sinus Baianus.

Nou!!: Etruscs і Puteoli · Veure més »

Ravenna

Ravenna - Ravêna en emilià-romanyol - és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Etruscs і Ravenna · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia, Ῥαιτία, també Raetia) fou una província romana al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Etruscs і Rècia · Veure més »

Reggio de Calàbria

Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.

Nou!!: Etruscs і Reggio de Calàbria · Veure més »

Regne de Lídia

Lídia (llatí Lydia, grec Λυδία), el país dels lidis, fou un regne hel·lenitzat de l'oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Etruscs і Regne de Lídia · Veure més »

Riu Po

El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el més important riu italià, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.

Nou!!: Etruscs і Riu Po · Veure més »

Rusellae

Àrea arqueològica de Roselle Rusellae o Ruselles (Ῥουσέλλαι) fou una antiga ciutat d'Etrúria a uns 10 km de la costa i un 5 km de la riba del riu Ombrone (Umbro).

Nou!!: Etruscs і Rusellae · Veure més »

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Nou!!: Etruscs і Sabins · Veure més »

Samnita

Soldats samnites, en una pintura del segle IV aC Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.

Nou!!: Etruscs і Samnita · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Etruscs і Sardenya · Veure més »

Sènons

Els sènons (llatí Senones, grec Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) foren un poble gal de la Gàl·lia Transalpina que es va establir també a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Etruscs і Sènons · Veure més »

Segle

Un segle és un període de cent anys.

Nou!!: Etruscs і Segle · Veure més »

Segle VIII aC

El segle VIII aC és un període que dóna inici a l'anomenada antiguitat clàssica primerenca, amb l'ascens de grecs i romans i una nova centralitat mediterrània que aniria creixent en segles posteriors.

Nou!!: Etruscs і Segle VIII aC · Veure més »

Sentinum

Sentinum fou una antiga ciutat de l'Úmbria a l'est dels Apenins, prop del naixement de lAesis (Esino).

Nou!!: Etruscs і Sentinum · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Etruscs і Sicília · Veure més »

Sistema duodecimal

El sistema duodecimal és un sistema numèric de base dotze.

Nou!!: Etruscs і Sistema duodecimal · Veure més »

Surrentum

Surrentum (Συρρεντόν) moderna Sorrento, fou una ciutat de la costa de Campània a la badia o golf de Nàpols, no lluny del promontori anomenat Minervae Promontorium, que forma el límit sud de la badia.

Nou!!: Etruscs і Surrentum · Veure més »

Sutri

Sutri és un comune italià de la província de Viterbo, amb una població de 7.103 habitants.

Nou!!: Etruscs і Sutri · Veure més »

Talassocràcia

Talassocràcia o domini dels mars (del grec θάλασσα "mar" i κράτος "domini, poder, govern"), és un concepte geoestratègic que denota l'estat els dominis són principalment marítims.

Nou!!: Etruscs і Talassocràcia · Veure més »

Tarquínia

Tarquínia (Tarkynia) és un municipi d'Itàlia, famós pel seu passat històric quan era una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: Etruscs і Tarquínia · Veure més »

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Nou!!: Etruscs і Tarquini Prisc · Veure més »

Terratinent

Terratinent és un terme que es refereix a l'amo o posseïdor d'una terra o finca rústica.

Nou!!: Etruscs і Terratinent · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia és una regió de Grècia.

Nou!!: Etruscs і Tessàlia · Veure més »

Tirrens

Tirrens o tirsens (grec àtic: Τυρρήνιοι, Tyrrēnioi, grec jònic: Τυρσήνιοι Tyrsēnioi, grec dòric: Τυρσάνιοι, Tyrsānioi) era un exònim usat pels autors de l'antiga Grècia per al·ludir a un poble no grec.

Nou!!: Etruscs і Tirrens · Veure més »

Toscana

Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.

Nou!!: Etruscs і Toscana · Veure més »

Umbres

sículs Els umbres —en llatí — eren un poble antic d'Itàlia que, des del segon mil·lenni, poblaven una extensa regió part de la qual (a l'occident) els hi fou arrabassada vers el 1200-1000 aC pels etruscs (unes 300 ciutats dels umbres van passar als etruscs segons la llegenda) i una altra part (l'orient) pels gals (segle VI o V aC).

Nou!!: Etruscs і Umbres · Veure més »

Vadimonis

El llac Vadimonis (Lacus Vadimonis) és un petit llac d'Etrúria, que avui es diu llac de Bassano (Laghetto di Bassano), entre els turons Ciminis i el Tíber, del qual Plini el Jove diu que antigament havia tingut diverses illes flotants (terra que es mou amb els vents o corrents) i que fou teatre de dues batalles.

Nou!!: Etruscs і Vadimonis · Veure més »

Vènets

Els vènets de l'edat antiga, o paleo-vènets, foren un poble d'arrel il·líria que vivien a l'est de la Gàl·lia Cisalpina i després (al començament de l'imperi) a la província de Venetia.

Nou!!: Etruscs і Vènets · Veure més »

Vúlcia

Vúlcia (en llatí Vulci) fou una antiga ciutat dels etruscs.

Nou!!: Etruscs і Vúlcia · Veure més »

Veïs

Veïs (llatí Veii) fou una ciutat d'Etrúria.

Nou!!: Etruscs і Veïs · Veure més »

Vetulònia

Vetulònia (en etrusc Vetluna) és un nucli del municipi italià de Castiglione della Pescaia al sud de la Toscana.

Nou!!: Etruscs і Vetulònia · Veure més »

Volci

Volci fou una ciutat d'Etrúria situada en una plana a la riba dreta del riu Armina (avui Fiora), a uns 15 km de la desembocadura.

Nou!!: Etruscs і Volci · Veure més »

Volni

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і Volni · Veure més »

Volsinii

Volsinii o Vulsinii (etrusc Velzna) fou una antiga ciutat d'Etrúria a la vora del llac del mateix nom (lacus Volsiniensis) i a la Via Clòdia, entre Clusium i Forum Cassi.

Nou!!: Etruscs і Volsinii · Veure més »

Volterra

Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.

Nou!!: Etruscs і Volterra · Veure més »

Volturnum

Volturnum fou una ciutat de Campània a costa de la regió, a la desembocadura del riu Volturnus, a la riba sud.

Nou!!: Etruscs і Volturnum · Veure més »

Zona pelàgica

Diagrama dels nivells de la zona pelàgica. La zona pelàgica (relacionat amb el pèlag, "mar profund, allunyat de la costa", "mar oberta", paraula que prové del grec πέλαγος pélagos, "mar oberta", i que ens arriba a través del llatí pelagus) correspon a les aigües marines situades més enllà de la plataforma continental.

Nou!!: Etruscs і Zona pelàgica · Veure més »

241 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 241 aC · Veure més »

265 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 265 aC · Veure més »

281 aC

L'any 281 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Etruscs і 281 aC · Veure més »

283 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 283 aC · Veure més »

295 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 295 aC · Veure més »

307 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 307 aC · Veure més »

309 aC

L'any 309 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Etruscs і 309 aC · Veure més »

310 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 310 aC · Veure més »

311 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 311 aC · Veure més »

351 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 351 aC · Veure més »

383 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 383 aC · Veure més »

390 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 390 aC · Veure més »

396 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 396 aC · Veure més »

400

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 400 · Veure més »

41 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 41 aC · Veure més »

413 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 413 aC · Veure més »

450 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 450 aC · Veure més »

453 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 453 aC · Veure més »

476 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 476 aC · Veure més »

483 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 483 aC · Veure més »

494 aC

L'any 494 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Etruscs і 494 aC · Veure més »

89 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 89 aC · Veure més »

90 aC

Sense descripció.

Nou!!: Etruscs і 90 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Civilització etrusca, Etruscos, Lliga Etrusca.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »