Taula de continguts
70 les relacions: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Assemblea de Parlamentaris, Ateneu Barcelonès, Barcelona, Carles Sentís i Anfruns, Dante Alighieri, Diari Catalá, Dionís Puig i Soler, Domènec Carles i Rosich, El Poble Català, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Esteve Suñol i Gasòliba, Eugeni d'Ors i Rovira, Eugeni Xammar i Puigventós, Ferran Agulló i Vidal, Fets del ¡Cu-Cut!, Francesc Cambó i Batlle, Gaziel, Guerau de Liost, Guerra Civil espanyola, Ignasi Agustí i Peypoch, Ildefons Sunyol i Casanovas, Irene Polo i Roig, Jaume Carrera i Pujal, Jaume Collell i Bancells, Joan García Junceda i Supervia, Joan Maragall i Gorina, Joan Sardà i Lloret, Joaquim Aguilera Valentí, Joaquim Cabot i Rovira, Joaquim Folch i Torres, Joaquim Pellicena i Camacho, Joaquim Rubió i Ors, Josep Carner i Puig-Oriol, Josep Lleonart i Maragall, Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, Josep Maria Junoy i Muns, Josep Morató i Grau, Josep Pla i Casadevall, Josep Puig i Cadafalch, La Divina Comèdia, Llei de Jurisdiccions, Lliga Regionalista, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Duran i Ventosa, Llucieta Canyà i Martí, Manuel Brunet i Solà, Manuel de Montoliu i de Togores, Narcís Oller i de Moragas, Narcís Verdaguer i Callís, ... Ampliar l'índex (20 més) »
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) és responsable de la custòdia, tractament i difusió de la documentació produïda pels òrgans de govern de Barcelona des de la creació del règim municipal, a mitjans del, fins al primer terç del, així com d'altres materials arxivístics, bibliogràfics o hemerogràfics d'interès per a la història de la ciutat.
Veure La Veu de Catalunya і Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Assemblea de Parlamentaris
Assemblea de Parlamentaris fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a Barcelona i Madrid entre el juliol i l'octubre de 1917.
Veure La Veu de Catalunya і Assemblea de Parlamentaris
Ateneu Barcelonès
LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.
Veure La Veu de Catalunya і Ateneu Barcelonès
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure La Veu de Catalunya і Barcelona
Carles Sentís i Anfruns
Carles Sentís i Anfruns (Barcelona, 9 de desembre de 1911 - Barcelona, 19 de juliol de 2011) va ser un periodista, escriptor i polític català.
Veure La Veu de Catalunya і Carles Sentís i Anfruns
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Veure La Veu de Catalunya і Dante Alighieri
Diari Catalá
Diari Català, fundat per Valentí Almirall i Llozer el 1879, va ser el primer diari escrit íntegrament en català.
Veure La Veu de Catalunya і Diari Catalá
Dionís Puig i Soler
Dionís Puig i Soler (Puigcerdà, 1854 - Granollers, 1921) fou un meteoròleg català a més d’un pioner en la introducció de l'espelelologia.
Veure La Veu de Catalunya і Dionís Puig i Soler
Domènec Carles i Rosich
Domènec Carles i Rosich (Barcelona, 31 de maig de 1888 - Olot, 1962) fou un pintor i escriptor.
Veure La Veu de Catalunya і Domènec Carles i Rosich
El Poble Català
Un dels exemplars de la col·lecció de llibres que crearen: Biblioteca de El Poble Català. En aquest cas ''Nàufrags'' de Prudenci Bertrana de l'any 1907 El Poble Català (1904-1918) fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell.
Veure La Veu de Catalunya і El Poble Català
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Veure La Veu de Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà
Esteve Suñol i Gasòliba
Esteve Suñol i Gasòliba (Barcelona, 14 de gener de 1858 - ibídem, 19 de març de 1913) fou un escriptor i enginyer català.
Veure La Veu de Catalunya і Esteve Suñol i Gasòliba
Eugeni d'Ors i Rovira
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.
Veure La Veu de Catalunya і Eugeni d'Ors i Rovira
Eugeni Xammar i Puigventós
Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 5 de desembre de 1973) fou un periodista cosmopolita, diplomàtic de carrera i traductor poliglot (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la Primera i la Segona Guerra Mundial.
Veure La Veu de Catalunya і Eugeni Xammar i Puigventós
Ferran Agulló i Vidal
Pedra de recordança a l'Ermita de Sant Elm amb el text: ''«Des d'aquesta tronade Sant-ElmFerran Agulló intuíla idea de batejarla Costa Brava»'' Ferran Agulló i Vidal (Girona, 12 de setembre de 1863 - Santa Coloma de Farners, 2 de juliol de 1933) era un periodista, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la Lliga Regionalista de Catalunya.
Veure La Veu de Catalunya і Ferran Agulló i Vidal
Fets del ¡Cu-Cut!
Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els "Fets del ¡Cu-Cut!" Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.
Veure La Veu de Catalunya і Fets del ¡Cu-Cut!
Francesc Cambó i Batlle
Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.
Veure La Veu de Catalunya і Francesc Cambó i Batlle
Gaziel
Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d'octubre de 1887 - Barcelona, 12 d'abril de 1964), fou un escriptor i periodista català.
Veure La Veu de Catalunya і Gaziel
Guerau de Liost
Poema de Guerau de Liost a la font de l'Oreneta de Viladrau, on acostumava a passejar Guerau de Liost, nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 – Barcelona, 2 d'abril de 1933), fou un escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català, pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill i cosí segon del també escriptor Jaume Bofill i Ferro.
Veure La Veu de Catalunya і Guerau de Liost
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure La Veu de Catalunya і Guerra Civil espanyola
Ignasi Agustí i Peypoch
Ignasi Agustí i Peypoch (Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 3 de setembre de 1913 - Barcelona, 26 de febrer de 1974) fou un novel·lista, periodista i poeta català.
Veure La Veu de Catalunya і Ignasi Agustí i Peypoch
Ildefons Sunyol i Casanovas
Ildefons Sunyol i Casanovas (Barcelona, 1866 - 21 d'agost de 1913) fou un advocat i polític català.
Veure La Veu de Catalunya і Ildefons Sunyol i Casanovas
Irene Polo i Roig
fou una periodista, publicista i representant teatral catalana.
Veure La Veu de Catalunya і Irene Polo i Roig
Jaume Carrera i Pujal
Jaume Carrera i Pujal (Centelles, Osona, 1895 - Barcelona, 8 de gener de 1961) fou un periodista i historiador català fortament vinculat a Castellterçol.
Veure La Veu de Catalunya і Jaume Carrera i Pujal
Jaume Collell i Bancells
Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.
Veure La Veu de Catalunya і Jaume Collell i Bancells
Joan García Junceda i Supervia
, conegut com a Joan Junceda, fou dibuixant i il·lustrador, un dels caricaturistes catalans més destacats de la primera meitat del.
Veure La Veu de Catalunya і Joan García Junceda i Supervia
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Veure La Veu de Catalunya і Joan Maragall i Gorina
Joan Sardà i Lloret
Il·lustració Catalana Joan Sardà i Lloret (Sant Quintí de Mediona, l'Alt Penedès, 16 de juliol de 1851 - Barcelona, 4 de desembre de 1898) fou un traductor i crític literari, pare de Francesc Sardà i Ladico.
Veure La Veu de Catalunya і Joan Sardà i Lloret
Joaquim Aguilera Valentí
Joaquim Aguilera Valentí (Barcelona, 7 de gener de 1867 - idem. 5 de juliol de 1926), fou un economista català.
Veure La Veu de Catalunya і Joaquim Aguilera Valentí
Joaquim Cabot i Rovira
Joaquim Cabot i Rovira (Barcelona, 17 de novembre de 1861 - Barcelona, 1951) fou orfebre, financer, escriptor i polític català.
Veure La Veu de Catalunya і Joaquim Cabot i Rovira
Joaquim Folch i Torres
Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 15 de setembre de 1886 - Badalona, 7 de novembre de 1963) fou museòleg, historiador i crític d'art.
Veure La Veu de Catalunya і Joaquim Folch i Torres
Joaquim Pellicena i Camacho
Joaquim Pellicena i Camacho (Valladolid, 8 de desembre de 1871 - París, 1938) fou un periodista i polític català d'origen madrileny, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.
Veure La Veu de Catalunya і Joaquim Pellicena i Camacho
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.
Veure La Veu de Catalunya і Joaquim Rubió i Ors
Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.
Veure La Veu de Catalunya і Josep Carner i Puig-Oriol
Josep Lleonart i Maragall
Josep Lleonart i Maragall (Barcelona, 5 de maig de 1880 - Barcelona, 26 de gener de 1951) fou un poeta, escriptor, traductor i literat barceloní.
Veure La Veu de Catalunya і Josep Lleonart i Maragall
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.
Veure La Veu de Catalunya і Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Josep Maria Junoy i Muns
Josep Maria Junoy i Muns (Barcelona, 10 de desembre de 1887 - Barcelona, 3 de maig de 1955) fou un periodista, poeta i dibuixant català, germà del polític Emili Junoy i Gelbert.
Veure La Veu de Catalunya і Josep Maria Junoy i Muns
Josep Morató i Grau
Pàgina dels Jocs Florals de Barcelona amb l'obra premiada ''El fill de la nit''. Josep Morató i Grau (Girona, el 17 de desembre de 1875 - Barcelona, el 16 d'octubre de 1918) va ser un periodista i escriptor català.
Veure La Veu de Catalunya і Josep Morató i Grau
Josep Pla i Casadevall
fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.
Veure La Veu de Catalunya і Josep Pla i Casadevall
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Veure La Veu de Catalunya і Josep Puig i Cadafalch
La Divina Comèdia
''Comencia la Comedia'', 1472 La Divina Comèdia (en italià originalment Commedia i rebatejada després com a Divina Commedia per Boccaccio) és l'obra més important de Dante Alighieri i una de les més rellevants de la literatura italiana i universal.
Veure La Veu de Catalunya і La Divina Comèdia
Llei de Jurisdiccions
La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1905 i 1906 va impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar suport d'Alfons XIII, com a reacció davant els Fets del ¡Cu-Cut!.
Veure La Veu de Catalunya і Llei de Jurisdiccions
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Veure La Veu de Catalunya і Lliga Regionalista
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Veure La Veu de Catalunya і Lluís Domènech i Montaner
Lluís Duran i Ventosa
Lluís Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de desembre de 1870- 18 de desembre de 1954) fou un polític, advocat i periodista català, fill del prestigiós advocat i polític Manuel Duran i Bas i germà de Raimon Duran i Ventosa.
Veure La Veu de Catalunya і Lluís Duran i Ventosa
Llucieta Canyà i Martí
Llucieta Canyà i Martí (la Bisbal d'Empordà, 30 de gener de 1901 - Barcelona, 15 de novembre de 1980) va ser escriptora i conferenciant, representant del feminisme catòlic més conservador.
Veure La Veu de Catalunya і Llucieta Canyà i Martí
Manuel Brunet i Solà
Manuel Brunet i Solà (Vic, Osona, 10 de juny de 1889 - Figueres, Alt Empordà, 5 de gener de 1956) fou un periodista i escriptor català.
Veure La Veu de Catalunya і Manuel Brunet i Solà
Manuel de Montoliu i de Togores
Manuel de Montoliu i de Togores (Barcelona, 30 d'abrilRegistre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. de 1877 - ibídem, 18 de maig de 1961) fou un destacat crític i historiador de la literatura.
Veure La Veu de Catalunya і Manuel de Montoliu i de Togores
Narcís Oller i de Moragas
Narcís Oller i de Moragas (Valls, 10 d'agost de 1846 – Barcelona, 26 de juliol de 1930) va ser un advocat i escriptor català que va cultivar el realisme i el naturalisme, però va acabar adaptant-se al modernisme de l'època, tot i així va acabar sent un dels escriptors més reconeguts del.
Veure La Veu de Catalunya і Narcís Oller i de Moragas
Narcís Verdaguer i Callís
Narcís Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 29 d'octubre de 1862 — Barcelona, 5 d'abril de 1918) fou un advocat especialitzat en qüestions comercials i aranzelàries i polític català.
Veure La Veu de Catalunya і Narcís Verdaguer i Callís
Prudenci Bertrana i Comte
Fundació Rafael Masó. Fundació Rafael Masó de Girona. Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, el Maresme, 19 de gener de 1867 – Barcelona, 21 de novembre de 1941) fou un escriptor modernista català, conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906).
Veure La Veu de Catalunya і Prudenci Bertrana i Comte
Rafael Masó i Valentí
va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del, un precursor del moviment del Noucentisme.
Veure La Veu de Catalunya і Rafael Masó i Valentí
Raimon Casellas i Dou
Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 7 de gener de 1855 - Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès, 2 de novembre de 1910) fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.
Veure La Veu de Catalunya і Raimon Casellas i Dou
Ramon d'Abadal i de Vinyals
Ramon d'Abadal i de Vinyals (Vic, 1 d'octubre de 1888 - Barcelona, 17 de gener de 1970) va ser un historiador i polític català, nebot del també polític Ramon d'Abadal i Calderó.
Veure La Veu de Catalunya і Ramon d'Abadal i de Vinyals
Ramon Rucabado i Comerma
Ramon Rucabado i Comerma (Barcelona, 11 de novembre de 1884 - Barcelona, 14 d'abril de 1966) fou un escriptor i activista català.
Veure La Veu de Catalunya і Ramon Rucabado i Comerma
Roser Matheu i Sadó
Roser Matheu i Sadó (Barcelona, 12 de maig de 1892 - 24 de desembre de 1985) fou una poeta, escriptora, biògrafa i pintora, filla del també poeta i editor Francesc Matheu i Fornells i de Joaquima Sadó.
Veure La Veu de Catalunya і Roser Matheu i Sadó
Salvador Genís i Bech
Salvador Genís i Bech (La Jonquera, Alt Empordà, 8 de setembre de 1841 - Pineda de Mar, Maresme, 27 de març de 1919) va ser un pedagog i publicista català.
Veure La Veu de Catalunya і Salvador Genís i Bech
Solidaritat Catalana
Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.
Veure La Veu de Catalunya і Solidaritat Catalana
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Veure La Veu de Catalunya і Valentí Almirall i Llozer
Valentí Castanys i Borràs
Valentí Castanys i Borràs (Barcelona, 7 de juliol del 1898 - 11 de setembre del 1965) fou un dibuixant, humorista i comediògraf barceloní.
Veure La Veu de Catalunya і Valentí Castanys i Borràs
1900
;Països Catalans.
Veure La Veu de Catalunya і 1900
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure La Veu de Catalunya і 1901
1902
;Països Catalans.
Veure La Veu de Catalunya і 1902
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure La Veu de Catalunya і 1905
1907
;Països Catalans.
Veure La Veu de Catalunya і 1907
1917
;Països Catalans.
Veure La Veu de Catalunya і 1917
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure La Veu de Catalunya і 1936
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure La Veu de Catalunya і 1937
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Veure La Veu de Catalunya і 25 de novembre
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure La Veu de Catalunya і 8 de gener