Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Castrat

Índex Castrat

Un castrat (castrato, en italià, castrati, pl) és un tipus de veu masculí de cant clàssic equivalent a la d'una soprano, mezzosoprano o contralt.

Taula de continguts

  1. 60 les relacions: Alessandro Moreschi, Baldassare Ferri, Bolonya, Castració, Contralt, Domenico Annibali, Epífisi, Eunuc, Falset (veu), Farinelli (castrat), Florència, Francesco Provenzale, Gaetano Caffarelli, Gènova, Giovanni Battista Velluti, Girolamo Crescentini, Giuseppe Millico, Italià, Laringe, Litúrgia, Mòdena, Mezzosoprano, Milà, Mossàrab, Nàpols, Nicola Porpora, Península Ibèrica, Plecs vocals, Pubertat, Senesino, Soprano, Testosterona, Venanzio Rauzzini, Vincenzo dal Prato, 1610, 1667, 1673, 1705, 1710, 1725, 1737, 1740, 1748, 1754, 1756, 1759, 1782, 1783, 1792, 1810, ... Ampliar l'índex (10 més) »

  2. Antigues professions
  3. Castrati
  4. Registres vocals

Alessandro Moreschi

Alessandro Moreschi (Monte Compatri, província de Roma, 11 de novembre de 1858 - Roma, 21 d'abril de 1922), cantant líric italià, considerat l'últim castrato de la història.

Veure Castrat і Alessandro Moreschi

Baldassare Ferri

Baldassare o Baldassarre Ferri (Perusa, 1610 - Perusa, 18 de desembre de 1680) va ser un cantant italià, la primera gran estrella entre els castrati.

Veure Castrat і Baldassare Ferri

Bolonya

Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.

Veure Castrat і Bolonya

Castració

Castració, en els animals domèstics o en els éssers humans, és qualsevol cirurgia destinada a retirar els òrgans sexuals, els testicles d'un mascle o els ovaris en les femelles.

Veure Castrat і Castració

Contralt

Tessitura habitual de la veu de contralt: del sol₂ al fa₄. Contralt són les cantants que tenen el registre més greu de la veu femenina, que abasta del sol₂ al fa₄.

Veure Castrat і Contralt

Domenico Annibali

Domenico Annibali (Macerata (Marques), vers el 1705 - Roma, 1779) va ser un castrat italià que tingué una carrera internacional activa des de 1725-1764.

Veure Castrat і Domenico Annibali

Epífisi

L'epífisi és cadascuna de les extremitats dels ossos llargs que s'uneix a la part mitjana o diàfisi per un cartílag que ulteriorment s'ossifica.

Veure Castrat і Epífisi

Eunuc

Un eunuc (del llatí eunuchus) és un home al qual se li ha practicat una castració, usualment abans de la pubertat, per tal de complir unes determinades funcions socials.

Veure Castrat і Eunuc

Falset (veu)

El falset (originalment en italià: falsetto) és una tècnica vocal que permet arribar a notes més enllà del registre normal del cantant masculí o femení.

Veure Castrat і Falset (veu)

Farinelli (castrat)

Carlo Broschi, més conegut com a Farinelli (Àndria, Regne de Nàpols, 24 de gener de 1705 - 16 de setembre de 1782), fou un reconegut cantant d'òpera castrat del.

Veure Castrat і Farinelli (castrat)

Florència

Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.

Veure Castrat і Florència

Francesco Provenzale

Francesco Provenzale (Nàpols, 25 de setembre de 1632 - Nàpols, 6 de setembre de 1704) fou un compositor i professor de música napolità.

Veure Castrat і Francesco Provenzale

Gaetano Caffarelli

Gaetano Caffarelli també conegut com a Gaetano Majorano (Bitonto, 16 d'abril de 1703 - Nàpols, Campània, 30 de novembre de 1783) fou un cantant castrat italià.

Veure Castrat і Gaetano Caffarelli

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Veure Castrat і Gènova

Giovanni Battista Velluti

Giovanni Battista Velluti, anomenat Giambattista Velluti (Corridonia (Macerata), 28 de gener,nota, A 1 1780 - Dolo (Venècia), 22 de gener, 1861) va ser un cantant d'òpera italià (soprano o mezzosoprano) i és considerat l'últim dels grans Castrati.

Veure Castrat і Giovanni Battista Velluti

Girolamo Crescentini

Girolamo Crescentini (Urbania, Pesaro, 2 de febrer, 1762 - Nàpols, Campània, 24 d'abril, 1846) fou un cantant (sopranista) castrat, mestre de cant i compositor.

Veure Castrat і Girolamo Crescentini

Giuseppe Millico

Vito Giuseppe Millico, dit també Il Moscovita (Terlizzi, 19 de gener de 1737 – Nàpols, 2 d'octubre de 1802), fou un cantant castrat soprano, compositor i mestre de cant italià.

Veure Castrat і Giuseppe Millico

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Castrat і Italià

Laringe

La laringe o garganxó és un òrgan de la fonació, un conducte aeri i un mecanisme esfinterià que s'estén des de la base de la llengua fins a la tràquea.

Veure Castrat і Laringe

Litúrgia

200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.

Veure Castrat і Litúrgia

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.

Veure Castrat і Mòdena

Mezzosoprano

La mezzosoprano és una veu de cantant femenina, que encara que es pot englobar dins de la veu de soprano, es troba, en realitat, entre la soprano i la contralt.

Veure Castrat і Mezzosoprano

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Veure Castrat і Milà

Mossàrab

El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.

Veure Castrat і Mossàrab

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Castrat і Nàpols

Nicola Porpora

Nicola (Antonio) Porpora (Nàpols, Regne de Nàpols, 17 d'agost, 1686 - ib., 3 de març, 1768) va ésser un compositor napolità d'òperes barroques i professor de cant.

Veure Castrat і Nicola Porpora

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Castrat і Península Ibèrica

Plecs vocals

Els plecs vocals, també anomenats cordes vocals, són dos doblecs mucosos de la laringe que tenen un paper fonamental en la fonació.

Veure Castrat і Plecs vocals

Pubertat

La pubertat és el procés de canvis físics corporals en el qual el cos d'un nen o una nena es converteix en adult, capaç de la reproducció sexual.

Veure Castrat і Pubertat

Senesino

Gravat amb una caricatura de Senesino i Francesca Cuzzoni Francesco Bernardi (31 d'octubre de 1686 - 27 de novembre de 1758), més conegut com a Senesino, va ser un dels castrati més importants de la història de la música.

Veure Castrat і Senesino

Soprano

Una soprano (o tiple) és la cantant femenina clàssica i té el rang vocal més alt de tots els tipus de veu.

Veure Castrat і Soprano

Testosterona

La testosterona és una hormona esteroide sexual del grup androgen i es troba en mamífers, rèptils, aus i altres vertebrats.

Veure Castrat і Testosterona

Venanzio Rauzzini

Venanzio Rauzzini (Camerino, 18 de desembre de 1746 - Bath, 8 d'abril de 1810) va ser un famós cantant d'òpera castrat i compositor italià de la segona meitat del.

Veure Castrat і Venanzio Rauzzini

Vincenzo dal Prato

Entry for "Vincenzo Dal Prato" at Biblioteca communale di Imola, citing p. 113 of Bologna all'opera: le voci più prestigiose nate sotto le due torri dal 1600 al 1980 by Adriano Bacchi Lazzari and Giuliano Musi, Minerva 2016 va ser un italià castrat, cantant de la corda de soprano, famós pel seu treball amb Mozart.

Veure Castrat і Vincenzo dal Prato

1610

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Castrat і 1610

1667

Categoria:Dècada del 1660.

Veure Castrat і 1667

1673

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Castrat і 1673

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Veure Castrat і 1705

1710

;Països catalans.

Veure Castrat і 1710

1725

;Països Catalans.

Veure Castrat і 1725

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Castrat і 1737

1740

;Països Catalans.

Veure Castrat і 1740

1748

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Castrat і 1748

1754

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Castrat і 1754

1756

;Països Catalans.

Veure Castrat і 1756

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Veure Castrat і 1759

1782

;Països Catalans.

Veure Castrat і 1782

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Castrat і 1783

1792

;Països catalans.

Veure Castrat і 1792

1810

;Països Catalans.

Veure Castrat і 1810

1821

;Països Catalans.

Veure Castrat і 1821

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Castrat і 1829

1843

;Països Catalans.

Veure Castrat і 1843

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Veure Castrat і 1848

1855

;Països Catalans.

Veure Castrat і 1855

1861

Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.

Veure Castrat і 1861

1904

;Països Catalans.

Veure Castrat і 1904

1909

;Països Catalans.

Veure Castrat і 1909

1912

;Països Catalans.

Veure Castrat і 1912

1922

;Països Catalans.

Veure Castrat і 1922

Vegeu també

Antigues professions

Castrati

Registres vocals

També conegut com Castrat (música), Castrati, Castrato, Castrats.

, 1821, 1829, 1843, 1848, 1855, 1861, 1904, 1909, 1912, 1922.