Accés més ràpid que el navegador!
159 les relacions: Agustí d'Hipona, Aimeric de Peguilhan, Al-Àndalus, Alba (estil trobadoresc), Alba religiosa, Alemanya, Alfons el Cast, Alfred Badia i Gabarró, Alfred Jeanroy, Amanieu de Sescars, Aritmètica, Arnaut Daniel, Art, Astronomia, Ausiàs March, Avicenna, Évariste Lévi-Provençal, Balada, Batalla de Muret, Beatriu de Dia, Berenguer d'Anoia, Berenguer de Palou (trobador), Bernat de Claravall, Bernat de Ventadorn, Bertran de Born, Biblioteca Marciana, Biblioteca Nacional de França, Cançó (trobadors), Cançó de croada, Cançoner (poesia trobadoresca), Cançoner de Sant Joan de les Abadesses, Català, Catalunya, Catarisme, Càntic dels Càntics, Celtes, Cerverí de Girona, Cinquecento, Climent IV, Comtat de Poitiers, Conquesta feudal hispànica, Croada Albigesa, Dansa (trobadors), Descort, Ducat d'Aquitània, Edat mitjana, Ensenhamen, Enueg, Folquet de Marsella, Formit de Perpinyà, ..., França, Frederic III de Sicília, Gap, Gaston Paris, Gaucelm Faidit, Geometria, Georges Duby, Germànics, Giraut de Bornelh, Goliard, Gramàtica, Guerau III de Cabrera, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guillem IX d'Aquitània, Guillem Ramon de Gironella, Guiraut Riquier, Himne, Huguet de Mataplana, Idioma, Itàlia, Jaufré Rudel, Jaume el Just, Jaume March, Joan Escot Eriúgena, Jofre de Foixà, Joglar, Josep Vicenç Foix i Mas, LaSal, Lògica, Leys d'Amors, Litúrgia, Literatura, Llatí, Llatí medieval, Llemosí (regió occitana), Llengües romàniques, Llengua koiné, Llengua picta, Magda Bogin, Marc Bloch, Marcabru, Mariologia, Marxisme, Matfre Ermengau, Matriarcat, Mètrica (poesia), Música, Metàfora, Metonímia, Minnesang, Mot, Neoplatonisme, Occitans, Occità, Occità llenguadocià, Occitània, Orleans, Ot de Montcada, Ovidi, Partiment, Pastorel·la, Pèire Cardenal, Pèire Vidal, Peire Raimon de Tolosa, Pere el Gran, Pere Salvatge, Plaer, Plany, Plató, Poesia, Poeta, Poitiers, Ponç d'Ortafà, Ponç de la Guàrdia, Ponç V d'Empúries, Quadrívium, Raimbaut d'Aurenja, Raimbaut de Vaqueiras, Raimon de Miraval, Ramón Menéndez Pidal, Ramon Vidal de Besalú, Razó, Retòrica, Reto Bezzola, Ricard Cor de Lleó, Robert d'Arbrissel, Salut d'amor, Segle XII, Sextina, Sirventès, Sordello, Tençó, Tornejament (gènere trobadoresc), Trívium, Trobadores, Trober, Vescomtat d'Urgell, Vescomtat de Girona, Vida (literatura trobadoresca), 1071, 1127, 1288, 1289, 1291, 1292, 1328, 1337, 1371. Ampliar l'índex (109 més) »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Trobador і Agustí d'Hipona · Veure més »
Aimeric de Peguilhan
Aimeric de Peguilhan (c.1175 - c. 1230 a Itàlia) fou un trobador occità nascut a Pegulhan (localitat situada vora Sent Gaudenç).
Nou!!: Trobador і Aimeric de Peguilhan · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Trobador і Al-Àndalus · Veure més »
Alba (estil trobadoresc)
L'alba és un gènere trobadoresc que descriu el disgust dels amants, que havent passat la nit junts, han de separar-se al matí per por a ser sorpresos pel marit (gilós) o els lauzengiers.
Nou!!: Trobador і Alba (estil trobadoresc) · Veure més »
Alba religiosa
L'alba religiosa és una variant de l'Alba, un gènere de poesia trobadoresca.
Nou!!: Trobador і Alba religiosa · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Trobador і Alemanya · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Trobador і Alfons el Cast · Veure més »
Alfred Badia i Gabarró
Alfred Badia i Gabarró (Barcelona, 1912-1994) fou un traductor, assagista, poeta i autor teatral.
Nou!!: Trobador і Alfred Badia i Gabarró · Veure més »
Alfred Jeanroy
Alfred Jeanroy (Mangiennes, Mosa, Lorena, 5 de juliol de 1859 - Saint-Jean, Haute-Garonne, 13 de març de 1953) fou un romanista i occitanista francès.
Nou!!: Trobador і Alfred Jeanroy · Veure més »
Amanieu de Sescars
Amanieu de Sescars (... 1278-1295…) fou un trobador d'origen controvertit, encara que en l'actualitat no hi ha dubte que es tracta d'un personatge català.
Nou!!: Trobador і Amanieu de Sescars · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Trobador і Aritmètica · Veure més »
Arnaut Daniel
cançoner K Arnaut Daniel fou un trobador occità del, nascut a Rabairac, Dordonya.
Nou!!: Trobador і Arnaut Daniel · Veure més »
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Nou!!: Trobador і Art · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Trobador і Astronomia · Veure més »
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Nou!!: Trobador і Ausiàs March · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Trobador і Avicenna · Veure més »
Évariste Lévi-Provençal
Évariste Lévi-Provençal fou un historiador, escriptor, orientalista arabista i traductor francés nascut el 1894 i mort el 1956.
Nou!!: Trobador і Évariste Lévi-Provençal · Veure més »
Balada
Maria Wiik, "Balada" (1898) La balada és un gènere trobadoresc.
Nou!!: Trobador і Balada · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Trobador і Batalla de Muret · Veure més »
Beatriu de Dia
BnF ms. 854 fol. 141; cançoner I Beatriu de Dia, coneguda com a comtessa de Dia (finals del - mitjans del) fou una trobairitz occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobairitz.
Nou!!: Trobador і Beatriu de Dia · Veure més »
Berenguer d'Anoia
Pàgina del ''Mirall de Trobar'' Berenguer d'Anoia (Inca, cap a 1300) va ser un preceptista i trobador del del qual es tenen molt poques dades biogràfiques.
Nou!!: Trobador і Berenguer d'Anoia · Veure més »
Berenguer de Palou (trobador)
Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló.
Nou!!: Trobador і Berenguer de Palou (trobador) · Veure més »
Bernat de Claravall
Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.
Nou!!: Trobador і Bernat de Claravall · Veure més »
Bernat de Ventadorn
Bernat de Ventadorn (occ. Bernart de Ventadorn) (vers 1130-1145 - vers 1190-1200), fou un trobador occità, potser el més conegut.
Nou!!: Trobador і Bernat de Ventadorn · Veure més »
Bertran de Born
Bertran de Born (1140 - després de 1215) va ser un noble, trobador i soldat occità.
Nou!!: Trobador і Bertran de Born · Veure més »
Biblioteca Marciana
La Biblioteca Nazionale Marciana o de Sant Marc, sant patró de la ciutat de Venècia, Itàlia, és una de les més antigues biblioteques dipositàries de manuscrits del país i manté una de les col·leccions de textos clàssics més grans del món.
Nou!!: Trobador і Biblioteca Marciana · Veure més »
Biblioteca Nacional de França
La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.
Nou!!: Trobador і Biblioteca Nacional de França · Veure més »
Cançó (trobadors)
La cançó (occità, canso) és un gènere de la poesia trobadoresca.
Nou!!: Trobador і Cançó (trobadors) · Veure més »
Cançó de croada
La cançó de croada o canso de crozada és un tipus de sirventès, un estil trobadoresc condicionat pel contingut.
Nou!!: Trobador і Cançó de croada · Veure més »
Cançoner (poesia trobadoresca)
Els cançoners han estat el mitjà pel qual ens ha estat transmesa la poesia trobadoresca.
Nou!!: Trobador і Cançoner (poesia trobadoresca) · Veure més »
Cançoner de Sant Joan de les Abadesses
El Cançoner de Sant Joan de les Abadesses o Cançons de Sant Joan de les Abadesses són dos folis solts que contenen quatre composicions anònimes del, amb l'interès particular de contenir també la corresponent notació musical en notació lorenesa (o messina).
Nou!!: Trobador і Cançoner de Sant Joan de les Abadesses · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Trobador і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Trobador і Catalunya · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Trobador і Catarisme · Veure més »
Càntic dels Càntics
Il·lustració del primer vers, del segle XV El Càntic dels càntics (en hebreu, שִׁיר הַשִּׁירִים, Shir Hashirim), conegut també com el Càntic de Salomó o el Càntic dels càntics de Salomó, és un llibre de poemes d'amor que forma part de la Bíblia i del Tanakh.
Nou!!: Trobador і Càntic dels Càntics · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Trobador і Celtes · Veure més »
Cerverí de Girona
Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (1259-1285) fou un trobador vinculat a la casa reial en temps de Jaume I i del seu fill Pere el Gran.
Nou!!: Trobador і Cerverí de Girona · Veure més »
Cinquecento
Detall de la Capella Sixtina de Michelangelo Buonarroti. El Cinquecento, Alt Renaixement o Alt Renaiximent fou un període molt breu (1500-1527) del.
Nou!!: Trobador і Cinquecento · Veure més »
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Nou!!: Trobador і Climent IV · Veure més »
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Nou!!: Trobador і Comtat de Poitiers · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Trobador і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Trobador і Croada Albigesa · Veure més »
Dansa (trobadors)
La dansa és un gènere trobadoresc.
Nou!!: Trobador і Dansa (trobadors) · Veure més »
Descort
El descort és un gènere dins de la poesia trobadoresca que es caracteritza per tenir en cada una de les estrofes una mètrica diferent.
Nou!!: Trobador і Descort · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Trobador і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Trobador і Edat mitjana · Veure més »
Ensenhamen
Lensenhamen és un gènere líriconarratiu de la poesia trobadoresca que tracta l'amor cortès d'una manera didàctica.
Nou!!: Trobador і Ensenhamen · Veure més »
Enueg
Lenueg o enuech o enuig ("enuig" o "queixa") és un subgènere del sirventès dins de la poesia trobadoresca.
Nou!!: Trobador і Enueg · Veure més »
Folquet de Marsella
Folquet de Marsella o Folc de Tolosa, en occità: Folquet de Marselha i en francès Foulques de Marseille (Marsella, ca.
Nou!!: Trobador і Folquet de Marsella · Veure més »
Formit de Perpinyà
Formit de Perpinyà era un trobador del qual no se sap absolutament res.
Nou!!: Trobador і Formit de Perpinyà · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Trobador і França · Veure més »
Frederic III de Sicília
Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).
Nou!!: Trobador і Frederic III de Sicília · Veure més »
Gap
Gap (nom occità i francès) és un municipi francès, situat al departament d'Alts Alps i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Trobador і Gap · Veure més »
Gaston Paris
Bruno Paulin Gaston Paris (Avenay-Val-d'Or, Marne, Xampanya, 9 d'agost de 1839 - Canes, Provença, 5 de març de 1903) fou un filòleg francès.
Nou!!: Trobador і Gaston Paris · Veure més »
Gaucelm Faidit
BnF ms. 854 fol. 33v Gaucelm Faidit (Uzerche, Llemosí, fl. 1185 - vers 1220) fou un trobador occità.
Nou!!: Trobador і Gaucelm Faidit · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Trobador і Geometria · Veure més »
Georges Duby
Georges Duby (París, 7 d'octubre de 1919 – Ais de Provença, 3 de desembre de 1996) fou un historiador francès especialitzat en l'edat mitjana, enquadrat en l'anomenada tercera generació de l'Escola dels Annales.
Nou!!: Trobador і Georges Duby · Veure més »
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
Nou!!: Trobador і Germànics · Veure més »
Giraut de Bornelh
Giraut de Bornelh o Guiraut (1138 - 1215) fou un trobador occità tan famós que els seus contemporanis l'anomenaven maestre dels trobadors.
Nou!!: Trobador і Giraut de Bornelh · Veure més »
Goliard
l'abadia de Benediktbeuern El goliard era aquella persona que havia deixat de ser monjo.
Nou!!: Trobador і Goliard · Veure més »
Gramàtica
Una de les primeres gramàtiques catalanes datada l'any 1676: '''''Gramatica cathalana, breu y clara: explicada ab molts exemples''','' escrita per Llorenç Cendrós La gramàtica és la ciència del llenguatge o estudi del sistema d'una llengua determinada.
Nou!!: Trobador і Gramàtica · Veure més »
Guerau III de Cabrera
Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180).
Nou!!: Trobador і Guerau III de Cabrera · Veure més »
Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà a cavall; cançoner A Guillem de Berguedà amb dues dames; BnF ms. 854 fol. 192v, cançoner I L'única torre que resta del castell de Montmajor. Actualment només queden escassos vestigis dels antics castells de Guillem de Berguedà. fou un senyor feudal i trobador català.
Nou!!: Trobador і Guillem de Berguedà · Veure més »
Guillem de Cabestany
Guillem de Cabestany s'allunya cavalcant en aquesta miniatura d'un cançoner; BnF ms. 854 fol. 105v Guillem de Cabestany (ca. 1162 – ca. 1212) (també escrit amb grafia occitana: Guilhem de Cabestanh) fou un trobador català especialment famós per la seva vida literària, tot i que no es coneixen gaires detalls contrastables de la seva vida real, en la qual la seva dama fou Saurimonda de Navata.
Nou!!: Trobador і Guillem de Cabestany · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Trobador і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Guillem Ramon de Gironella
Guillem Ramon de Gironella (segona meitat del) era un trobador de Gironella, al Berguedà, i és probable que es correspongui amb el "G.
Nou!!: Trobador і Guillem Ramon de Gironella · Veure més »
Guiraut Riquier
Una cançó de Guiraut Riquièr amb la notació musical conservada Guiraut Riquier està entre els últims trobadors occitans.
Nou!!: Trobador і Guiraut Riquier · Veure més »
Himne
Un himne és un text narratiu normalment cantat creat per creients d'una religió, igual que l'oda, expressa sentiments positius, d'alegria, celebració o exaltació.
Nou!!: Trobador і Himne · Veure més »
Huguet de Mataplana
Huguet de Mataplana (1174?-1213), marquès de Mataplana, fou un noble català i trobador, nebot de Ponç de Mataplana, a qui Guillem de Berguedà atacà en diversos sirventesos.
Nou!!: Trobador і Huguet de Mataplana · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Trobador і Idioma · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Trobador і Itàlia · Veure més »
Jaufré Rudel
Jaufré Rudel (Blaia, Gironda, 1113 - 1170) fou un trobador occità, senyor de Blaia, vila situada davant Bordeus a la desembocadura de la Garona.
Nou!!: Trobador і Jaufré Rudel · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Trobador і Jaume el Just · Veure més »
Jaume March
* Jaume March I (Barcelona, 1300 - 1375), senyor d'Eramprunyà i Albalat, i cavaller de Sant Jordi, fill de Pere March lo Prohom i Maria i pare dels poetes Jaume i Pere March.
Nou!!: Trobador і Jaume March · Veure més »
Joan Escot Eriúgena
Escot Eriúgena Joan Escot Eriúgena (Johannes Scottus Eriugena; Irlanda, aprox. 810 — Irlanda, 877), també conegut com a Joan l'Escot o simplement Escot Eriúgena, fou un teòleg, filòsof neoplatònic i poeta irlandès.
Nou!!: Trobador і Joan Escot Eriúgena · Veure més »
Jofre de Foixà
Jofre de Foixà fou un trobador català, fill segon de Bernat de Foixà, del llinatge empordanès dels Foixà, vassalls del comte d'Empúries.
Nou!!: Trobador і Jofre de Foixà · Veure més »
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Nou!!: Trobador і Joglar · Veure més »
Josep Vicenç Foix i Mas
Huertas, J.M., Altaió, V. - http://w10.bcn.es/APPS/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?codi.
Nou!!: Trobador і Josep Vicenç Foix i Mas · Veure més »
LaSal
LaSal.
Nou!!: Trobador і LaSal · Veure més »
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Nou!!: Trobador і Lògica · Veure més »
Leys d'Amors
L'obra dita Leys d'Amors és alhora una gramàtica occitana, probablement la més antiga de totes les llengües romàniques, i un tractat de poesia.
Nou!!: Trobador і Leys d'Amors · Veure més »
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Nou!!: Trobador і Litúrgia · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Trobador і Literatura · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Trobador і Llatí · Veure més »
Llatí medieval
El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'edat mitjana, primerament com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració.
Nou!!: Trobador і Llatí medieval · Veure més »
Llemosí (regió occitana)
El Llemosí (en Lemosin, en Limousin) és una de les 7 regions d'Occitània, amb la capital a Llemotges.
Nou!!: Trobador і Llemosí (regió occitana) · Veure més »
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Nou!!: Trobador і Llengües romàniques · Veure més »
Llengua koiné
Koiné és qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que és comuna i general en un mateix territori.
Nou!!: Trobador і Llengua koiné · Veure més »
Llengua picta
El picte és una de les llengües celtes de classificació més controvertida.
Nou!!: Trobador і Llengua picta · Veure més »
Magda Bogin
Magda Bogin (Manhattan, Nova York, 1950) és una editora, novel·lista i traductora del català, occità i castellà a l'anglès, que ha contribuït a donar a conèixer Salvador Espriu als Estats Units i és coneguda sobretot per la seva feina d'investigació a la literatura medieval, especialment pel que fa a les trobairitz.
Nou!!: Trobador і Magda Bogin · Veure més »
Marc Bloch
Marc Léopold Benjamin Bloch (Lió, 6 de juliol de 1886 - Saint-Didier-de-Formans, 16 de juny de 1944) va ser un historiador francès, especialitzat en la França medieval i fundador, amb Lucien Febvre, de l'Escola dels Annales.
Nou!!: Trobador і Marc Bloch · Veure més »
Marcabru
Marcabru fou un trobador que va viure en el segle XII; la seva activitat poètica pot situar-se aproximadament entre els anys 1130 i 1150.
Nou!!: Trobador і Marcabru · Veure més »
Mariologia
88-370-2755-9 page 54 La mariologia és una branca de la teologia catòlica dedicada a l'estudi de Maria, mare de Jesús.
Nou!!: Trobador і Mariologia · Veure més »
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Nou!!: Trobador і Marxisme · Veure més »
Matfre Ermengau
Miniatures de "Lo Breviari d'amor" de Matfre Ermengau on apareixen dues característiques del veritable amor cortés i les seves contràries: generositat-avarícia, humilitat-orgull. Matfre Ermengau (1245—1322) fou un escriptor occità.
Nou!!: Trobador і Matfre Ermengau · Veure més »
Matriarcat
tuareg és un exemple de societat que reflecteix tendències matriarcals El matriarcat és el terme antropològic utilitzat per a definir la condició social en què les mares tenen autoritat suprema en llurs famílies, en què els membres femenins de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ocupada per una dona.
Nou!!: Trobador і Matriarcat · Veure més »
Mètrica (poesia)
La mètrica, en poesia, és la disciplina que s'ocupa de l'estructura rítmica dels versos i de la seva tècnica de Composició literària.
Nou!!: Trobador і Mètrica (poesia) · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Trobador і Música · Veure més »
Metàfora
La metàfora (del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un recurs literari.
Nou!!: Trobador і Metàfora · Veure més »
Metonímia
La metonímia (del grec meta, 'més enllà', i -ònim, 'denominació') és la identificació d'un terme amb el nom d'un altre no perquè s'assemblen formalment sinó per una relació semàntica basada en el veïnatge conceptual, és a dir, en la contigüitat.
Nou!!: Trobador і Metonímia · Veure més »
Minnesang
Còdex Manesse, escena que representa Konrad von Limpurg, fol. 82v El Minnesang és la tradició de la poesia lírica i la cançó a Alemanya des del i fins al.
Nou!!: Trobador і Minnesang · Veure més »
Mot
Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. Un mot o paraula és un element lingüístic, en les llengües alfabètiques, generalment entre dos blancs.
Nou!!: Trobador і Mot · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Trobador і Neoplatonisme · Veure més »
Occitans
Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.
Nou!!: Trobador і Occitans · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Trobador і Occità · Veure més »
Occità llenguadocià
El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.
Nou!!: Trobador і Occità llenguadocià · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Trobador і Occitània · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Trobador і Orleans · Veure més »
Ot de Montcada
Ot de Montcada va ser un trobador que va morir el.
Nou!!: Trobador і Ot de Montcada · Veure més »
Ovidi
Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.
Nou!!: Trobador і Ovidi · Veure més »
Partiment
Partiment (occ. partimen) o joc partit (escrit també joch) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca.
Nou!!: Trobador і Partiment · Veure més »
Pastorel·la
Pastorel·la, imatge del segle XV La pastorel·la (occ. pastorela) és un gènere trobadoresc.
Nou!!: Trobador і Pastorel·la · Veure més »
Pèire Cardenal
cançoner I Pèire Cardenal (lo Puèi de Velai, Alvèrnia, 1180 - Montpeller 1278) fou un trobador occità.
Nou!!: Trobador і Pèire Cardenal · Veure més »
Pèire Vidal
cançoner I Pèire Vidal (mort vers el 1205) era un trobador occità de Tolosa.
Nou!!: Trobador і Pèire Vidal · Veure més »
Peire Raimon de Tolosa
BnF ms. 854 fol. 85 Peire Raimon de Tolosa (1160 - vers 1221) fou un trobador occità.
Nou!!: Trobador і Peire Raimon de Tolosa · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Trobador і Pere el Gran · Veure més »
Pere Salvatge
Pere Salvatge apareix documentat per primer cop l'any 1280, i el 1286, l'última vegada que se'n parla, es diu que havia rebut del rei Alfons I l'encàrrec de distribuir donatius entre els joglars que havien assistit a la seva coronació; era per tant un personatge que gaudia de la confiança reial.
Nou!!: Trobador і Pere Salvatge · Veure més »
Plaer
El plaer és la sensació agradable que experimenta un subjecte quan satisfà una necessitat, sigui física o psíquica.
Nou!!: Trobador і Plaer · Veure més »
Plany
Un plany (occ. planh) és un gènere trobadoresc consistent en una lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge famós, d'un familiar etc.
Nou!!: Trobador і Plany · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Trobador і Plató · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Trobador і Poesia · Veure més »
Poeta
Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.
Nou!!: Trobador і Poeta · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Trobador і Poitiers · Veure més »
Ponç d'Ortafà
Ponç d'Ortafà (ca. 1170 - 1246?) fou un trobador nascut a Ortafà, poble rossellonès prop d'Elna, a la Catalunya del Nord, d'on era senyor.
Nou!!: Trobador і Ponç d'Ortafà · Veure més »
Ponç de la Guàrdia
Ponç de la Guàrdia (1154?-1188?) fou un cavaller del llinatge de Saguàrdia, senyors d'un castell prop de Ripoll.
Nou!!: Trobador і Ponç de la Guàrdia · Veure més »
Ponç V d'Empúries
Ponç V o Ponç Hug IV d'Empúries (ca. 1264-1313) fou comte d'Empúries (1277-1313) i vescomte de Bas (1285-1291).
Nou!!: Trobador і Ponç V d'Empúries · Veure més »
Quadrívium
El quadrívium o quadrivi (del llatí quadrivium, 'quatre vies'; plural: quadrivia) tracta dels quatre temes, o arts, ensenyats després d'ensenyar el Trivium.
Nou!!: Trobador і Quadrívium · Veure més »
Raimbaut d'Aurenja
cançoner I Raimbaut d'Aurenja (Aurenja, Valclusa 1147-castell de Cortezon, Valclusa 1173) fou un trobador occità.
Nou!!: Trobador і Raimbaut d'Aurenja · Veure més »
Raimbaut de Vaqueiras
Raimbaut de Vaqueiras (1165-1207) fou un trobador occità, originari de Vaqueiras a l'actual departament francès de la Valclusa.
Nou!!: Trobador і Raimbaut de Vaqueiras · Veure més »
Raimon de Miraval
BnF ms. 854 fol. 67v; cançoner I Raimon de Miraval (1191-1229) va ser un senyor i trobador occità.
Nou!!: Trobador і Raimon de Miraval · Veure més »
Ramón Menéndez Pidal
Placa commemorativa del naixement de Menéndez Pidal, situada a la que va ser la seva casa natal. Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968) fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.
Nou!!: Trobador і Ramón Menéndez Pidal · Veure més »
Ramon Vidal de Besalú
Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) és un trobador que es recorda sobretot per la seva obra Rasós de trobar, el primer tractat de poètica (juntament amb el Donatz proensals d'Uc Faidit) que es coneix en una llengua romànica.
Nou!!: Trobador і Ramon Vidal de Besalú · Veure més »
Razó
Una razó (occità:, literalment 'raó') és un text breu en prosa en occità antic que explica les circumstàncies en què fou escrita una determinada poesia trobadoresca o els motius pels quals fou escrita, o identifica les persones esmentades.
Nou!!: Trobador і Razó · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Trobador і Retòrica · Veure més »
Reto Bezzola
Reto Raduolf Bezzola (Celerina/Schlarigna, 13 de setembre de 1898 - Samedan, 7 de gener de 1983) fou un romanista suís que treballà sobretot en temes de literatura medieval i de retoromànic.
Nou!!: Trobador і Reto Bezzola · Veure més »
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Nou!!: Trobador і Ricard Cor de Lleó · Veure més »
Robert d'Arbrissel
Robert d'Arbrissel (Arbrissel, Illa i Vilaine, 1047 - Orsan, Berry, 1116) fou un religiós bretó, predicador i anacoreta.
Nou!!: Trobador і Robert d'Arbrissel · Veure més »
Salut d'amor
El salut d'amor és un gènere liriconarratiu cultivat pels trobadors occitans i també en la poesia francesa i en la catalana posttrobadoresca.
Nou!!: Trobador і Salut d'amor · Veure més »
Segle XII
El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.
Nou!!: Trobador і Segle XII · Veure més »
Sextina
La sextina és una composició poètica d'alt retoricisme que ha tingut una certa tradició en la literatura catalana, tant en escriptura com sobretot en lectura i en recitat.
Nou!!: Trobador і Sextina · Veure més »
Sirventès
Un sirventès o sirventés és un gènere de la poesia trobadoresca, condicionat pel contingut.
Nou!!: Trobador і Sirventès · Veure més »
Sordello
cançoner K Sordello, també conegut en occità com a Sordèl, (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) va ser un trobador llombard del que escrigué poesia en occità.
Nou!!: Trobador і Sordello · Veure més »
Tençó
Una tençó (occ. tenso o tenson) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca Es tracta d'un debat entre dos trobadors.
Nou!!: Trobador і Tençó · Veure més »
Tornejament (gènere trobadoresc)
cançoner I El tornejament (occ. tornejamen) és un dels gèneres dialogats de la lírica trobadoresca.
Nou!!: Trobador і Tornejament (gènere trobadoresc) · Veure més »
Trívium
El trívium o també trivi (del llatí trivium, 'tres vies') és la divisió inferior de les set arts liberals i comprèn gramàtica (entrada), lògica (processament) i retòrica (sortida).
Nou!!: Trobador і Trívium · Veure més »
Trobadores
Trobadora Comtessa de Dia Castelloza Les trobadores o trobairitz van ser les creadores de l'anomenada cultura de l'amor cortès que va néixer a l'Occitània (territori situat al sud de França entre el riu Loira, els Pirineus, l'Atlàntic i la Mediterrània) als segles XII-XIII, estenent-se pel nord d'Itàlia i Catalunya.
Nou!!: Trobador і Trobadores · Veure més »
Trober
A l'edat mitjana, mig segle després de l'aparició dels trobadors al Llenguadoc, sorgeixen al nord els trobers (del francès trouvères).
Nou!!: Trobador і Trober · Veure més »
Vescomtat d'Urgell
El vescomtat d'Urgell fou una jurisdicció feudal del comtat d'Urgell.
Nou!!: Trobador і Vescomtat d'Urgell · Veure més »
Vescomtat de Girona
El vescomtat de Girona fou inicialment un títol funcionarial jeràrquicament inferior al comte de Girona que apareix ja el poc temps després de la Conquesta de Girona.
Nou!!: Trobador і Vescomtat de Girona · Veure més »
Vida (literatura trobadoresca)
Vida del trobador Pistoleta, en tinta vermella, precedint el text d'una de les seves obres; BnF ms. 12473 fol. 123, cançoner K Vida (occità vida, plural vidas) és el terme que designa una breu biografia, escrita en occità antic d'un trobador o trobairitz.
Nou!!: Trobador і Vida (literatura trobadoresca) · Veure més »
1071
Sense descripció.
Nou!!: Trobador і 1071 · Veure més »
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Trobador і 1127 · Veure més »
1288
Sense descripció.
Nou!!: Trobador і 1288 · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Trobador і 1289 · Veure més »
1291
Sense descripció.
Nou!!: Trobador і 1291 · Veure més »
1292
Sense descripció.
Nou!!: Trobador і 1292 · Veure més »
1328
Sense descripció.
Nou!!: Trobador і 1328 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Trobador і 1337 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Trobador і 1371 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Els trobadors, Trobadoresc, Trobadors, Trobar, Troubadour.
